This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar a les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Escoltes l'àdio d'Esvern, sintonitzes l'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just.
Dura't avui per tu.
Veus de la parròquia
Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Un cop passades les festes nadadanques
i el parèntesi de les vacances del programa Les veus de la parròquia
avui em toca a mi començar el segon trimestre.
Espero que tots hagi pogut celebrar, si més no, amb la família íntima aquest Nadal.
Que hàgiu gaudit de la cavalcada de Reis, que ha recorregut plena de globus, com sempre,
als carrers de Sant Just.
Encara que aquest any s'hagi tingut de fer en un format una mica diferent,
lluny de la placeta de l'Església.
Ha tingut, però, la prerrepresentació que s'havia fet ja tradicional
d'un petit pessebre vivent, fet amb tota la il·lusió.
Abans de començar amb les notícies, vull desitjar-vos a tots un meravellós any 2022.
Aquests dies de Nadal, hi ha una lectura del profeta Isaías
que comença amb
El poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum.
I nosaltres, el passat 8 de desembre, la vam veure, aquesta llum.
Aquesta llum és l'estrella de Maria que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família
i que il·lumina el cel de Barcelona.
Suposo que no hi ha ningú que no s'hagi assabentat de la col·locació d'aquesta estrella.
Tots els mitjans de comunicació n'han parlat
i potser l'heu anat a veure.
Però m'agradaria que coneguéssiu més coses sobre aquesta estrella.
L'idea de construir la Sagrada Família la va tenir en Josep Bocabella,
president de l'Associació dels Devots de Sant Josep,
quan va visitar la ciutat de Loreto, on hi ha la representació de la Casa de Nazaret.
I en tornar a Barcelona, va pensar que l'associació que presidia
podria recollir diners i construir una petita església
que recordés aquesta Casa de Nazaret i dedicar-la a la Sagrada Família.
Van comprar un terreny i van encarregar a l'arquitecte Francesc de Paula de Vilà,
que era l'arquitecte del Bisbat, el projecte d'aquesta església.
Ell va fer el projecte d'una església petita,
similar a la de l'antic convent de les Saleses,
i es va posar la primera pedra el dia de Sant Josep de l'any 1882.
Francesc de Vilà i Josep Bocabella van tenir diverses discrepàncies
i ell no va voler continuar i va passar el projecte al seu alumne predilecte,
en Toni Gaudí.
Gaudí tenia 30 anys i va estar molt content
perquè és difícil que un arquitecte faci una església.
Però quan va veure el projecte d'aquella esglésieta petita va dir
«Ah, no, aquesta església no, serà l'única vegada que podré fer una església.
Aquesta petita no la vull fer.
A mi m'agradaria de fer una església que no fos la Casa de Nazaret
i expliqués la vida del nen Jesús.
Jo voldria fer una església monumental que fos la meva obra mestra
i que expliqués tota la vida de Jesucrist.
I com que era molt entusiasta, convenç en Josep Bocabella
i projecta una església monumental amb 3 façanes i 18 torres.
La façana del naixement, la façada de la crucificació i la façana de la glòria.
amb 4 torres a cada façana, o sigui, 12 torres que representen els 12 apòstols.
4 torres una mica més altes, als 4 costats, que representen els 4 evangelistes,
una torre a l'apsis per la Mare de Déu i la torre de Jesucrist al centre.
D'aquestes 18 torres, actualment en tenim 9 de fetes.
8 pels apòstols, 4 a cada façana i la torre de la Mare de Déu.
En falten 9.
I d'aquestes 9, que són les 4 dels evangelistes, les de Jesucrist
i les 4 torres dels apòstols que corresponen a la façana principal,
se n'estan fent 5 simultàniament.
Les torres dels apòstols fan 102 i 107 metres.
Culminen amb una cosa de colors que representa els símbols episcopals.
Doncs els apòstols van ser els primers bisbes.
I són de trencadís de vidre de Murano, de color groc, vermell i blanc,
els colors de la bandera de la ciutat de Barcelona.
Gaudí va fer les 4 torres de la façana del naixement,
per deixar-les com a model.
I per tant, les torres de la façana de la passió són exactament iguals
i les de la façana principal també seran iguals.
Les torres dels evangelistes faran 135 metres
i culminaran amb el símbol de cada evangelista.
Les maquetes d'aquests símbols estan ja fetes,
no a mi atural,
però estan exposades dins de la nau central.
Són de l'escultor Xavier Medina Campeny.
La torre de Maria, en principi, també tenia que fer 135 metres,
però al cardenal Martínez Sistacs no li semblava bé.
Ell deia que tenia que ser més alta que les dels evangelistes.
I quan va venir el papa li va comentar
i el papa també va afirmar que tenia que ser més alta.
Llavors van modificar el càlcul de Gaudí
i la van preparar per 138 metres,
culminant amb l'estrella lluminosa com volia Gaudí.
La torre de Jesucrist acabarà amb una creu de quatre braços
i farà exactament 172 metres i mig.
I per què 172 metres i mig?
Doncs perquè a Gaudí, per fer la Sagrada Família,
li donen una mançana de l'Eixample.
Aquestes mançanes fan 100 metres de costat.
No la pot fer ni llarga ni ampla.
Diu bé, la faré alta.
I quina és la cosa més alta de Barcelona?
La muntanya de Montjuïc, que fa 173 metres.
I Gaudí pensa
Bé, Montjuïc ha estat creat per la natura,
en definitiva per Déu.
Jo no puc superar aquesta mida.
Llavors la fa de 172 metres i mig.
Gaudí sap que el seu projecte va més enllà de la vida d'una persona.
I quan mor l'any 1926, a 74 anys,
deixa la façana de la nativitat acabada
amb tota l'ornamentació i tota la part teòrica,
dibuixos, planos, maquetes, càlculs, matemàtics...
Així, els seus arquitectes poden continuar com ell volia,
sense cap dificultat, fins l'any 1936.
Que durant els primers dies de la Guerra Civil,
els anarquistes entren al taller de Gaudí,
que està ple de maquetes i dibuixos de temàtica religiosa,
i ho cremen tot.
Llavors es perden moltes coses.
I l'any 1952, quan recomencen les obres,
els arquitectes, fent treballs de recerca,
troben els càlculs matemàtics de Gaudí,
que es recalculen amb l'ordinador
i s'arriben al mateix resultat.
O sigui, que tot el que és part arquitectònica
es segueix exactament Gaudí,
encara que s'utilitzin materials i tècniques modernes.
La decoració ja és una altra història.
S'intenta seguir i fer les coses que volia fer Gaudí,
però ja no el tenim a peu d'obra per corregir i controlar.
Seguint els càlculs de Gaudí,
s'ha fet tot l'interior de la Basílica,
un interior extraordinari
on els protagonistes són les columnes,
la llum i els colors dels vitralls,
que va ser consagrada el dia 6 de novembre de l'any 2010
pel mateix papa Benet XVI.
A partir d'aquest moment,
l'increment de visdans va ser notable
i, per tant, es van aconseguir molts més diners.
Així, els arquitectes van pensar que l'any 2026,
per commemorar el centenari de la mort de Gaudí,
es podrien acabar totes les torres.
Però va venir la pandèmia
i el flux dels visitants es va tallar en sec
i van deixar d'ingressar diners.
La Fundació Sagrada Família és una associació sense ànim de lucre
que no rep cap diner públic.
S'autofinança, ja des del primer dia, amb donacions.
Actualment no hi ha gaires donacions,
però hi ha totes les entrades dels visitants.
A poc a poc,
aquests visitants s'han tornat a venir
i s'ha pogut acabar la Torre de Maria aquest any.
Per fer aquesta torre no s'ha inventat res.
Gaudí escriu l'any 1922
que l'Apsis vindrà coronat per un simborri,
simborri vol dir torre,
dedicat a la Mare de Déu,
la Turris Davidica,
rematat per una estrella lluminosa de vidre,
il·luminada de dia per la llum del sol
i de nit per llum artificial.
S'han agafat els models del dodecaedre estrellat
que Gaudí tenia penjats al seu estudi.
I també s'han inspirat
amb el relleu de l'estrella de Betlem
que hi ha a la columna central
del vitrall de la façana del naixement,
que, si es para tensió,
té una gran similitud
amb l'estrella que culmina la Torre de Maria.
La Torre de Maria segueix el dibuix
que va fer Gaudí l'any 1906.
Té la mateixa estructura arquitectònica
que es va fer servir
per la maqueta que hi ha a la sacristia,
deixada per Gaudí,
adaptant-se a les dimensions de la Torre,
amb peces de formigó a l'interior
i pedra a l'exterior.
Aquesta estructura s'ha fet en tècniques modernes,
amb acer laminat i pedra,
amb unes peces que encaixen com un puzle
i enfilades de acer a l'interior
que poden suportar l'embat del vent.
Hi ha unes franges verticals de color blau,
un granit blau,
una pedra molt rara de trobar a la natura,
que ve del Brasil,
el granit blau de Bahia.
Gaudí volia aquestes franges de color blau
perquè el mantell de la Mare de Déu
és de color blau.
Al voltant de la Torre
hi ha unes lletres en llatí
de l'oració de l'Ave Maria.
Té unes flors,
jessamins, lliris,
atzosenes, moguet,
que també representen a Maria.
El pinacle que sostén l'estrella
fa 18 metres
i és de trencadís de colors blau, blanc i groc.
Hi acaben dues puntes molt estirades
per poder aguantar l'estel.
L'estrella té com a base un dodecaedre.
És una figura geomètrica de 12 cares
en forma de pentàgon,
30 arestes i 12 vèrtex a cada costat.
I de cada costat hi surt una piràmide
pentagonal
que són com si fossin els ratxos de l'estrella.
Per això és un dodecaedre estrellat.
És una estrella feta de vidre texturat
cuit a 80 graus
i a ser inoxidable.
Consta de 123 peces de vidre
que tenen 3 capes.
La de vidre texturat,
una altra capa que evita l'efecte mirall
i una tercera capa de seguretat.
L'estructura és d'a ser inoxidable
i està tractada
perquè no tingui cap reflex.
té un diàmetre de 7 metres i mig.
Cada raig fa 2,90 metres
i la seva envergadura és de 6,2 metres.
Pesa 5.500 quilos.
A sota de l'estrella
hi ha una corona inclinada
cap a la torre de Jesucrist
de ferro forjat,
que això s'explica en els escrits de l'apocalipsi,
formada per 12 estrelles fetes a Alpens.
Mentre que la part de vidre ha estat feta a Mataró,
hi ha uns tallers que té la mateixa companyia
a la Santiu de Sió.
L'estructura d'a ser inoxidable
l'han preparat a França.
De dia s'il·lumina amb la llum del sol
i a la nit amb 12 reflectors LED.
Per tant, el seu cost energètic és molt baix.
Però, tot el conjunt ha costat
un milió i mig d'euros.
Nosaltres podem tenir el goig de dir
que hem sigut la generació
que hem vist acabades
l'interior de la Sagrada Família
i l'estrella de Maria.
De moment.
El passat mes de novembre,
a l'església de Sant Felip Neri de Barcelona,
es va inaugurar l'Orga Barroc
que culmina un projecte iniciat l'any 1967.
El concert inaugural
el va fer l'organista Montserrat Torrent
que als seus 95 anys
va veure complert el somni
de poder estrenar aquest orga
que porta el seu nom.
Montserrat Torrent
és una reconeguda organista
a nivell internacional
que ha donat concerts d'orga
per tot el món.
El seu gran somni
era que Barcelona tingués un orga barroc.
És un orga que en aquesta primera fase
té 49 registres,
3.481 tubs,
3 teclats de 56 notes
i un pedalié de 32 notes.
Però, per si no ho sabeu,
aquí a la parròquia de Sant Just d'Esvern
tenim des de l'any 2005
un magnífic orga,
el millor de totes les esglésies
del Baix Lleuregat,
que va sonar el dia 20 de novembre
en un concert
ofert pel nostre organista
Santi Vilarrúbia
per commemorar els 15 anys de l'orga.
La parròquia de Sant Just
té una vella tradició musical.
mossèn Antonino
ja va crear l'any 1917
una escola cantòrum
i per poder acompanyar els cants
va adquirir l'any 1950
per 75.000 pessetes
el taller rugent de Collbetó
un orga, un anticorga
construït per l'organer
Aquilino Amezua de Azpeitia,
Guipuzcoa,
que venia del convent
de religioses del carrer hospital,
ampliat i transformat
per posar-lo al cor
de la nostra església.
Cap església del Baix Lleuregat
tenia un orga.
Aquest orga,
podíem dir de segona mà,
es va anar deteriorant
pel pas del temps
i la caixa
va estar plena de corcs,
es feien reparacions periòdiques,
però finalment
van decidir
de conservar l'interior
i modificar-lo.
Quan es va desmuntar,
es va veure
que no era viable
aprofitar res
i per les característiques
i dimensions
de la nostra església
es va decidir
de fer un orga
d'estètica barroca
de nova creació.
Al desmuntar les fustes
van comprovar
la quantitat de llum
que entrava
a través de la russassa
i com il·luminava
tota la nau.
I així
el que es va fer
va ser posar
el vitrall
de Sant Just
i la Sant Pastor
al lloc original
i fer un moble caixa
que permetés
l'entrada de llum.
Els treballs
es van encarregar
a l'organer
Joan Carles Castro.
Però clar,
com se feia
per financiar tot això?
La població de Sant Just
va fer seu aquest projecte
i a poc a poc
es van anar recollint
els diners.
Es van demanar
subvencions
i sobretot
vam tenir la participació
econòmica
i de suport
d'en Josep Manuel Carles
que gràcies
a les seves gestions
es va poder fer
un concert
al Teatre del Liceu
amb el lema
La festa del cant
per l'orga d'un poble
i tota la gent de Sant Just
el va omplir
de gom a gom.
És un orga
de dos teclats
de 56 notes
i un pedalier
de 30 notes
i 796
tubs.
Es va inaugurar
el 19 de novembre
del 2005
beneït
per Monsenyor
Joan Enric Vivés
arquivisbe d'Urgell
i copríncep d'Andorra
i amb la presència
del molt honorable
Josep Montilla
llavors
president
de la Diputació.
Tot això
va passar
quan era rector
de la nostra parròquia
mossèn
Anton Roca.
Vam ser l'enveja
de tot l'arciprestat.
Evidentment
el nostre òrgan
és el de Sant Felip Neri
però és el més important
de tot el Baix Llobregat.
Gaudim-lo
perquè forma part
del nostre patrimoni.
Ara parlarem
una mica
de la festa
de Sant Antoni Abad.
El proper diumenge
dia 16
es celebrarà
a Sant Just
la festa
de Sant Antoni Abad
que litúrgicament
és el dia 17 de gener.
Després de missa d'onze
o sigui
més o menys
a les dotze del migdia
tindrà lloc
la tradicional
benedicció
de mascotes
i animals
de companyia
a la plaça Verdaguer
o a la zona
adient
que les autoritats
hagin decidit.
En acabar la benedicció
els carros
i carruatges
participants
faran
com és costum
el recorregut
dels tres toms
o sigui
les tres voltes
del circuit
predeterminat
obrint la comitiva
i aniran
el capità
de bandera
el banderer
que portarà
la bandera
de Sant Antoni Abad
i els dos cordonistes
tots
muntats a cavall.
La celebració
de Sant Antoni Abad
té una llarga tradició
a Sant Just
d'Esvern
població
d'origen
rural
on hi havia
moltes masies
i els animals
eren uns dels motors
econòmics dels pagesos.
Totes les masies
i moltes cases
del poble
tenien
cavalls
matxos
i ases
que feien servir
per les feines
del camp
o pel transport
i a més a més
tenien vaques
porcs
gallines
conills
oques
gossos
guardians
o de caça.
Els carreters
també n'hi havia
força a Sant Just
feien servir
els cavalls
com a bèstia
de tir
pels seus carros
de transport.
Totes aquestes
persones
tenien una gran
devoció
a Sant Antoni Abad
dit popularment
Sant Antoni
dels Burros
o Sant Antoni
del Porquet
protector dels animals
domèstics
doncs si tenien
algun problema
i el cavall
en malaltia
la seva economia
sofria
un gos
sotrac.
Formaven part
d'una
associació
una mena
de confreria
i organitzaven
una gran
festassa
per Sant Antoni
llavors
el mateix dia
17 de gener
festa grossa
on a Sant Just
d'Esvern
quasi insòlit
al Baix Llobregat
i suposo
que a Catalunya
hi participaven
també
els carnissers
els tossinaires
i el ferrer
que de fet
també es guanyaven
la vida
amb els animals.
L'associació
disposava
d'una bandera
de color groc
amb la imatge
de Sant Antoni
brodada
per Carolina
Catassús
filla d'un
tossinaire
i gran
protectora
dels gossos.
Aquesta
bandera
era portada
el dia anterior
a casa
del banderer
i presidia
la façana
de casa seva
fins l'endemà
al matí
que l'anaven
a buscar
el capital
la bandera
i els cordonistes
i tots
muntats
a cavall
anaven
a l'església
on es feia
un ofici
solemne.
Mossant Antoni
ho escriu
al seu llibre
una missa
cantada.
Aquestes
persones
eren els
que presidien
la festa
i eren
escollits
per sorteig
entre els
socis.
Els
propietaris
de carros
i carruatges
els guarnien
amb flors
i enramades
i els
cavalls
també
eren
engalenats
amb guarniments
picarols
i plomalls
i així
es portaven
a beneir.
Les mascotes
i els animals
domèstics
no anaven
a la benedicció.
Més tard
també s'hi portaren
els gossos
guardians
o caçadors.
Ningú tenia
cap gos
com a mascota
llavors.
Després
de la benedicció
es repartien
borregos
entre els
existents
i als forns
venien
tortells
de Sant Antoni.
Un tortell
com el tortell
de Reis
sense confitura
que tenia
amagada
entre la pasta
una figureta
d'un porquet.
Els socis
rebien
una bossa
amb borregos
coca
un tortellet
i una estampa
de Sant Antoni
que després
era clavada
a la quadra
com a protecció
dels animals.
Aquell dia
no es treballava
i molta gent
anava a veure
la benedicció
i la desfilada
dels tres toms.
Els socis
anaven mudats
amb les seves
millors gales
abric
i corbata
que probablement
només traien
de l'armari
per les grans
solemnitats.
A les cases
es feia un gran dinar
suposo que escudella
i rostit
com el dia de Nadal
i al vespre
hi havia ball
a l'Ateneu
un ball
molt lluït
amb orquestra.
El ball era
pels socis
i els seus familiars
però estava obert
a tota la població.
Per recaptar diners
es rifava
un garrinet
o un prell
de bullastres
o uns ànecs
i també es feia
el ball
del tortell
on es tenia
de comprar
un tortellet
per poder ballar
tal com es feia
amb el ball
de Rams
per la festa major.
Recordo perfectament
els carros
engalanats
de Can Rondant
de Can Pedrosa
de Can Candeler
i de Can Domènec
i els cavalls
de Can Oliveres
el cavall
que portava
l'Andrés
carreter de Cal Magí
Paleta
sempre agafat
per les renganes
perquè no se li espantés
amb la música
de la banda
el cavall
de l'Agustí Sunyer
i el magnífic cavall
d'en Martí Oliveres
que va ser l'últim
carreter del poble
i que mai es va voler
modernitzar
ni comprar un camió
per fer el transport.
No eren cavalls
acostumats
a que els muntessin
i molts d'ells
dels que van ser
banderers
o capitans de bandera
no havien pujat mai
a un cavall
per això
els amos dels cavalls
o els Mossos
que els cuidaven
els portaven
de les regnes
ben estrets
perquè no es posessin
nerviosos.
Amb el pas dels anys
les masies
van anar deixant
de tenir cavalls
era més fàcil
més net
i més econòmic
tenir un tractor
i els carreters
van plegar
o es van comprar
un camió
així que aquesta festa
va començar
a perdre.
L'any 1993
els fills d'aquests socis
van pensar
de recuperar-la
a Camp Pedrosa
encara conservaven
el carro
i el van guarnir
i el van portar
a beneir
l'any següent
ja molta gent
es va animar
a beneir
les seves mascotes
la festa
no es podia fer
el 17 de gener
però
totes les persones
podien anar-hi
un diumenge
i es feia
el diumenge
més proper
el dia 17
es van posar
en contacte
amb altres entitats
de Sant Antoni
que munten i engalana
en carros
i els passegen
per tot Catalunya
i ja fa més
de 25 anys
que també venen
a desfilar
per Sant Just
esperem
que aquestes persones
trobin relleu
generacional
perquè la festa
de Sant Antoni
no es perdi
com a cosa curiosa
a Sant Just
la festa
de Sant Antoni
passava
per sobre
la festa
de Sant Sebastià
Sant Sebastià
va ser un capital
de la guàrdia
pretoriana
a Roma
que es va convertir
al cristianisme
i l'emperador
Maximilià
el va condenar
a morir
sota una pluja
de fletxes
és un dels primers
màrtirs
de Crist
i va ser invocat
a Roma
l'any 683
per una gran
epidèmia de pesta
des de llavors
s'invoca
com a protector
de les epidèmies
sempre se'l representa
amb unes fletxes
cavades al seu cos
i per això
és també el patró
dels arquers
i dels ballasters
dues professions
molt importants
a l'edat mitjana
a Catalunya
moltes ciutats
i pobles
en cas de pesta
han fet el vot
del poble
a Sant Sebastià
el vot del poble
és una mena
de prometença
col·lectiva
que es fa
per demanar
protecció al Sant
i que el Sant
es deslliuri
d'una epidèmia
de pesta
llavors se li promet
per exemple
que cada any
el dia de Sant Sebastià
se li farà
una missa solemne
se li cantaran
els gotxos
es venerarà
la relíquia
i això es va fent
cada any
el 20 de gener
fins i tot
hi ha poblacions
com Sant Vicenç
dels Horts
o Vallirana
per citar
les que tenim
més a prop
que és dia festiu
Sant Sebastià
i suposo
que molta gent
no ho sap
és el copatró
de Sant Just
d'Esvern
o sigui
que és quan
es tindria
de celebrar
la festa major
d'hivern
però ningú
se'n recorda
també
se li feia
el vot del poble
amb una missa solemne
i es venerava
la relíquia
però això
s'ha perdut
a l'església
en un altar
lateral
es venera
la seva imatge
però
aquesta festivitat
és el 20 de gener
cau massa
a la vora
de Sant Antoni
i mossèn Antonino
sempre deia
que Sant Antoni
s'havia menjat
a Sant Sebastià
la festa de Sant Sebastià
seria una festa
a reivindicar
ja sabeu
que podeu tornar
a escoltar-nos
el dissabte
a dos quarts d'onze
del migdia
fins a la propera
Música
L'adio desfern
a la ràdio de Sant J соб
just
durant el ritme
de tu
When my back
is against
the wall
You were there
within my time
and need
More than friends
What a love
Down for me
until the end
Giving day
All the pain
You exchanged
your heart
so that I could
feel joy after you
There's no one
that could take
your place
Cause I'm not afraid
to tell the world
That there's no
greater love
Tell the world
That there's no
greater love
Tell the world
Tell the world
Tell the world
Even though you're far away
You're still a part of me
No matter what
people have to say
I'll give you my all
No holding back
No holding back
This time
I promise
Give and take
Give and take
All the pain
You exchange your heart
You exchange your heart
So that I can feel joy
After you
After you
There's no one
That can take
You place
Cause I'm not afraid
To tell the world
Tell the world
That there's no
That there's no
Great to love
Tell the world
That there's no
Great to love
Tell the world
Tell the world
Tell the world
Tell the world
That there's no
That there's no
Great to love