Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens envinxarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ara escoltes ràdio d'espectre. Sintonitzes ràdio d'espectre. La ràdio de Sant Just. Durant el 8 d'octubre.
Veus de la parròquia Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esver.
Ben trobats, amics oïdors de Radio Desvern, avui, a veus de la parròquia, els reptes que afronta el papa Francesc. Gràcies a la vida que m'he adorat tant
me dio dos luceros que cuando los abro perfecto distingo lo negro del blanco y en el alto cielo su fondo estrellado y en las multitudes el hombre que yo amo.
A mig uïdors de ràdio d'Esbern, reptes del papa francès, d'aquests reptes n'hem parlat al llarg de tot el curs. Avui dimecres 8 de juny cluem una temporada de ràdio amb la qual hem intentat esbrinar, a través d'aquests gestos que el papa francès ens ha mostrat,
com serà el pontificat d'aquest bisbe de Roma en certa manera innovador i en certa manera sorprenent. Per tractar d'aquesta visió global d'aquest curs i sobretot de com arriba la renovació a la base eclesial, a les comunitats, a les parròquies, als cristians de peu, diguem-ne,
Hem convidat a una habitual al programa, la Ima Pariques. Ben trobada, Ima, hola. Hola, Lluís. I la Dolors Cardona, també de l'equip de veus de la parròquia. Bona tarda, Lluís. Bona tarda a tothom. Bé, jo tindria una pregunta prèvia, una opinió. Avui estem parlant així una mica sense un guió massa establert.
que el papa francès va heretar una situació excepcional, és a dir,
hi ha dos papes vius en aquest moment. Això no passava des del segle XIII i després va passar amb èpoques de cisma. Però us sembla que el gest de Benet XVI de retirar-se del papat ha afavorit l'entrada del papa Francesc? Com ho veieu des del punt de vista eclesial que un papa retiri per donar pas a un altre?
Jo penso que va ser un gest innovador. Jo no em via sentir ni parlar-ne. Arrel d'aquest gest sí que va sortir informació. I penso que valoro molt la valentia d'aquest sant pare.
i la persona que el va substituir penso que és aquella persona que ha donat una nova imatge de l'església. Què és el que necessitem els cristians? Quina veu necessitem que ens vingui des del bisbe de Roma i que ens marqui una pauta d'actuació per un món modern apropiat al segle XXI?
Per passar a les actituds del papa Francesc, lliguem una mica amb les que tenia en berencetze. Era un teòleg, un home reflexiu, un home una mica de doctrina, diguem-ne. Aquest papa actual, en contraposició a l'anterior, jo el veig com una persona més espiritual, per una banda.
i també més obert a la problemàtica humana. No tan reclòs en temes que està bé de discernir la teoria, no? Però ell toca la pau de terra i coneix l'home d'avui. Què en dius sobre això? Hi estàs d'acord, Tima?
Sí, sí, sí, jo estic molt d'acord i precisament una de les coses que... Bueno, el fet de l'escrit de l'Evangeli Gaudium a mi em sembla que precisament mostra aquesta... O sigui, els teòlegs estan molt bé, però estan una mica enfilats en el núvol.
i en canvi doncs em dona la impressió que el papa Francesc ha baixat a trepitjar el terra i el que em sembla sensacional és que hagi...
cridat a favor dels pobres, no parlant, sinó una mica, amb una certa energia, diuen, escolteu, què està passant aquí, no? Com ens podem dir cristians i admetre tot el que està succeint en el món.
El mateix fet que els quatre mesos, perquè a ell sembla que va prendre possessió el mes de març de fa dos anys, i el mes de... no va ser a l'octubre, va ser al novembre, ja publicava aquest Evangelii Gaudium, una carta apostoral que els papes en fan com un mes,
però que manifestava la voluntat de conduir l'Església per uns camins determinats. És a dir, això que a la ciutat civil és tan freqüent de dir una fulla de ruta, un programa, l'Església no ho havia fet. En canvi, ell s'ha atrevit a escriure-ho
apartats, com deia en Ima Colada, que han quedat en l'amint de tothom, cristians o no cristians, eh? Això de la prediurecció pels pobres i això, que hi ha frase fita de què, hem de fer olor d'obella, eh? L'església ha de barrejar-se amb el poble. Jo penso que això de l'Evangèlia, el Gaudium, és... el bisbe de Roma en francès creu que l'Evangèlia
és potser una proposta molt avançada pel segle actual. Però no un evangeli només mirant la paraula des de fora, sinó primer entrar al cor de la persona, que tu t'ho creguis i realment que et situïs amb les necessitats del món en què et toca viure.
Això és el que potser entusiasma moltíssim sentir en francès, perquè és capaç de resituar amb les realitats que ens trobem els cristians. Els cristians ens trobem en el dia a dia, i l'avangèl·li, la paraula de Déu, és el dia a dia, és on te te trobes, no sé, el món laboral, el món del poble, no sé.
I això ho ha encarreglat molt bé mossèn Joaquim. Amb el seu full informatiu ens va explicar amb del gàudium apartats molt interessants. L'última cosa ha sigut com hem votat les eleccions, la importància, perquè forma part d'aquest llibre, la importància que té el nostre compromís com a poble. Com ho veu el papa francès aquestes comunitats petites, civils? I quin paper tenim els cristians a l'hora de prendre una responsabilitat concreta
No sé, és allò que és un personatge, aquest papa, que ens ha arribat primer el compromís com a persona, a partir d'aquí tu actues seguint la paraula i després anirem canviant tota una església que havia quedat molt obsoleta i que realment era difícil de poder-la tirar endavant.
Jo, si continuem amb el escrit aquest, el que m'agrada molt és la paraula gaudium.
amb una religió, amb un cristianisme molt fosc, molt tancat, molt trist. I una mica el que ha vingut a dir el sant pare és que, precisament això, el que ens ha de donar és alegria viure d'una determinada manera i la nostra alegria ha de ser la que escampi l'Evangeli. El veure i dir, mira, aquests que contents que estan. Bueno, ara simplifico, no?
Més que gaires predicots, el fet de veure que hi ha una alegria, que hi ha una esperança, és més convincent, potser, que no passa anar al darrere de la gent.
És que fixa-t'hi amb això que acabes de dir. Han parlat moltes vegades en altres moments de formar part de l'esleja de valors com acolliment, responsabilitat, alegria o amor o estimar l'altre, però a vegades no sabies ben bé com ho havies d'enfocar tot això. No sabies ben bé. Canviem amb aquest sant pare.
és la base per poder seguir un cristianisme actiu d'alegria, d'acolliment, responsabilitat, però no cal fer grans coses, no ens demana fer... bueno, ser màrtires, si ens toca ser màrtires perquè vivim una circumstància social, és d'allò, però, si no, el dia a dia és una eina útil per trobar sentit a la vida i ser feliç, i ser feliç.
Al llarg d'aquest curs, en aquest espai dels reptes que afronta el Papa Francesc, hem tocat diversos temes, dels quals avui també podríem fer una mica de comentari. Hi va haver-hi un que per mi va ser important, que és el diàleg que vam tenir amb el conciliari de l'associació catalana de gais i lesbianes.
El papa Francesc s'ha atrevit a obrir un tema, com si diguéssim un maló que no sabem com el ens portarà, però que és plenament evangel·li, com dèieu. És a dir, tots estem cridats a ser poble de Déu, tots estem cridats a seguir Jesucrist i tots tenim el dret que se'ns anunci l'evangel·li. Per descomptat, els gais i les bianes també.
Us sembla que s'ha posat en un carrer... Que sols s'hi anunciïn l'Evangeli o que l'anunciïn ells. O que l'anunciïn ells, naturalment. Sí, sí, sí. Però aquí no s'hi escloses, com miren, tinguts persones amb certa tendència, una malaltia, etcètera, etcètera. Creieu que les lises en sortirà? Hi ha hagut un canvi, potser, amb la concepció que la gent comença a tenir d'aquesta gent amb determinada tendència sexual?
La societat civil, aquest aspecte la tenia molt ben assimilada, però menys a nivell de Catalunya. Ja teníem unes lleis de no excloure persones que la sexualitat la senten d'una altra manera i la seva manera de viure la vida també la senten d'una altra manera. La família la porten d'una altra manera, no que la senten, la porten d'una altra manera.
Llavors, sobre això, jo pràcticament llegint coses he anat a parar al cine de famílies, que ja va ser un primer intent, no va poder aconseguir el 100% del que pretenia perquè la base d'aquest sant pare és intentar buscar el diàleg. No és fer per imposició, sinó dialogar. Llavors, bàsicament, ell ja posa, ja diu alguna cosa que les famílies no són solament parelles heterosexuals, sinó que
hi ha altres possibilitats. La gent fa família d'altres maneres, cosa que la societat civil ho té molt assimilat. Jo crec que li va costar perquè estava davant el muntatge d'aquest cinema, tampoc no va ser el més ideal, perquè eren cardenals i bisbes que venien d'un concepte molt antic, del tema aquell de la fe tradicional. Hi havia totes unes coses, però va alogar a introduir coses. I en el seu viatge de tornada de Brasil, quan un periodista en l'avió li va preguntar què en penses d'aquest tipus de gent,
Diu si algú, ell va respondre, si algú és gai i busca el senyor i té bona voluntat, qui soc jo per jutjar-lo? Jo sempre diré que aquest senyor busca el cor de les persones. I la persona és el cor. La manera que ell desenvolupa la seva vida, si és ètic, si és responsable, si... Doncs això ho és molt respetuós al sant pare.
Tu em preguntaves si això havia tingut una transcendència en la manera de pensar o de fer de la gent. O de les comunitats cristianes. Jo crec que aquest Sant Pare, el que ha fet, ha sigut una mica fer un forat en una presa.
L'aigua comença a sortir pel forat però surt de tal manera que va fent el forat cada vegada més gran. Em dóna la impressió que això serà com una bola de neu. Que potser hi ha persones més sensibles que en seguida ho han vist molt clar. Hi ha gent encara que no ho té tan ben assumit.
Però a mi em dona la impressió que és una força que no hi ha qui ho aturi ara. No només aquest aspecte, sinó l'aspecte de respectar la llibertat de les persones i de respectar la llibertat que cada un triï la vida segons creu. Complicat aquest tema, però jo crec que les coses van una mica per aquí. Que potser ella ha concretat
perquè quedi clar, no? Però que en realitat el que ha fet és obrir una comporta. És valent. I que no tindrà aturadors. I això no té aturador. Això no té aturador. Ara, és una reforma dintre de l'Església, serà difícil pels que estan ara a dalt de tot.
els hi costa una mica, els hi deu sorprendre molt l'escollit, el bisbe de Roma que ha sortit, perquè realment vam passar de la nit al dia. És un canvi radical. El primer bisbe sud-americà, exesuita, proper a la teologia de la llibertat,
Sí, sí, són molts canvis amb això. I amb uns signes externs, que si voleu són més anecdotis però també podem parlar, que es van manifestar des del mateix moment de l'elecció. Quan surt el balcó, simplement amb uns pots atributs papals, la creu inicial d'ell, que la plata no ador que porta el papa, amb sabates negres,
demanant la benedicció per ell, no beneint, demanant la benedicció per ell. Tornant a la residència Santa Marta amb l'autocar, no amb el cotxe Papau, són unes simbologies que potser no han anat gaire més enllà, perquè també deu tenir una rèmura bastant considerable, però que el fan certament un papa més proper. També presentar-se a dinar amb els treballadors vaticans quan li escau,
Són senyals a favor dels quals no estàvem gens acostumats. No, no, no. És sorprenent, és sorprenent. Una mica en relació amb això, també ho papa ha obert un altre camí dur, que és el control de les finances vaticanes.
A l'Institut de les Obres de la Rojó, que és per dir-ho a banda del Vaticà, tenia multitud de ramificacions i hi havia un innumerable nombre de comptes bancaris, etc.
en aquests darrers mesos s'han tancat 3.000 comptes sospitosos, és a dir, comptes que estaven en nom d'organismes, ordres, etcètera, de titularitat, dubtors, etcètera, els hem posat a ratlla amb la renovació que hi ha hagut amb aquest Institut de les Obres per la Revisió i amb detalls significatius com ara, que aquest encara es diu Institut de les Obres per la Revisió, es tras un mes a una fiscalitat de la Banca Vaticana,
Perdó, de la banca italiana. És a dir, Itàlia, que és un altre estat, podrà controlar els comptes del Vaticà. Cosa que això no havia passat mai.
i també que hi hagi aquesta festivitat comunicativa. És a dir, hi ha més transparència actualment al Vaticà que en els anteriors anys, en els anteriors periodes papals. Això mateix d'aquestes millores que estan fent perquè el Vaticà deixi de ser un perdi fiscal,
són mostra d'aquesta més voluntat de comunicació, que això ja ens ho deia en Vicenç Bazano quan ho vam entrevistar per veus de la paròquia.
No, realment aquest és un dels punts, per mi, més calents que té aquest senyor entre les mans. I més perillosos. Aquí s'hi poden oposar. Sí, perquè a més a més és d'aquelles coses en que en qualsevol país, ja és una... per dir-ho en una expressió fàcil, una patata calenta, no sé si podrà fer molta cosa, però almenys ho intenta.
Aquí és on ja entra el Vaticà entès com ha estat. En el moment que estem parlant d'un Vaticà entès com ha estat, ja hi ha tants interessos i tantes coses tan difícils d'entendre. Tanta gent que hi viu d'això. I el que tu dius, segurament hi ha hagut pressupostos i coses dedicades totalment en contra del que creiem que Jesús ens va ensenyar,
I tanta gent implicada que no saps ben bé... A mi se m'escapa una mica de les mans, aquest tema econòmic. És difícil. És una cosa una miqueta de poder... I a mi em sembla que és un dels punts on trobarà més resistència, perquè diner és poder. I realment el Vaticà el veiem com un poder més que no pas... I molt diner, i molt diner quan estem parlant des del punt de vista d'estat, és un dels estats més rics del món.
Quan estem parlant per un altre cantor de la pobresa del món, que és la línia del nostre sant pare, del bisbe francès, és una contradicció. A més, se'm posa la pell de gallina quan entrem en aquest aspecte.
Per una banda tinc el missatge més bo de cara al món actual per lluitar per la pobresa, per tenir en compte l'ecologia, perquè no podem ser consumits i tot això, i per una altra banda hi ha les finances potser més riques del món dedicades a no ser bon. Vés a saber com es mouen aquests diners, no? Això és el que a mi em preocupa.
També la proximitat amb la gent que pateix, però també les circumstàncies concretes, ara posarem un parell d'exemples, en què el papa s'ha fet present per ser al costat d'aquests patidors.
Per exemple, en aquestes onades d'immigració que creuen la Mediterrània, arriben a l'Ampadusa, arriben a qualsevol illa americana o italiana, o fins i tot a la costa continental, i ell, quan hi havia els nou fràgils, estava allà denunciant que els estats no feien res per salvar aquelles persones que, primer, que s'ofegaven, i segon, que al seu propi país estaven condenades al pacte de la fam.
Això ha sigut una qüestió. L'altre ha tingut la valentia de denunciar, amb aquesta paraula concreta, genocidi, l'acció que Turquia va fer sobre el poble armènic en el començament del segle XX. Això davant la situació política en què Turquia
vol entrar a la Unió Europea, però té unes rèmures, doncs el Papa ha denunciat que s'ha de reconèixer aquesta eliminació, aquest genocidi que va fer el poble, que va patir el poble armeni. Us sembla, també, bon senyal de recolzar a la gent que pateix aquestes accions del Papa? Sí, clar.
És que, a veure, aquí hi ha l'origen de molt sofriment i de pobresa i d'injustícies amb totes aquestes qüestions de guerres o de dificultats entre països. I esclar, una cosa és que ell prediqui o faci coses dins de la pròpia església, que en el fons doncs ell és...
el Jefe Suprem en aquest moment, per tant ja li correspon, però que es fiqui amb aspectes que afecten altres països necessita una valentia important i de fet l'Herdogan li va sentar malament, però no s'ha anat parlant més, amb el qual suposo que s'ho devia acabar passant, no?
Jo m'imagino que la diplomàcia vaticana, ell havia llançat un missatge de valentia, com tu acabes de dir, Ima, sobre saber denunciar un genocidi que va ser tan o més gran que el que va passar a la Segona Guerra Mundial, va ser molt gran, almenys aquí a Europa.
i treure a la llum una cosa que estava tapada. Però també jo penso que la diplomàcia del Vaticà qui deu haver actuat de dir, la primera reacció del president turc és enfadar-se, qui ets tu per dir-me això? Aquí estem parlant d'estats estat. Jo penso que aquí hi ha un moment en què s'apropen
potser això ha quedat una mica d'allò però hi haurà gestos, gestos d'apropament amb el poble armeni, de reconeixement i de perdó, sobretot de perdó, aquesta paraula que tenim tant assumida que s'ha de perdonar. El poble armeni, que van ser els d'unes cristians, eh? Sí, sí. Les primeres curies cristianes eren... I els coptes. Els coptes d'Egipte. I els coptes d'Egipte.
A mi em sembla que també és una lliçó pels altres governs i pels altres estats, i és una lliçó per l'ONU, perquè l'ONU, tot i que està fent coses que jo crec que són importants,
És tímida moltes vegades en reaccionar davant de situacions com les que han passat temps enrere o les que estan passant avui dia. I en aquest sentit, el que s'enfronti tot sol a situacions d'aquest tipus em dona la impressió que pot ser bo per tothom.
Jo penso que és una veu que té força en el món i que és una veu de denúncia i que potser fa moure els poders. I de reconciliació. També intervingut en l'aprovament entre Cuba i els Estats Units. Suposo que a la llarga, o no tant a la llarga,
portarà a unes millors condicions de vida. Segurament hi haurà altres problemes, perquè Amèrica sempre té un cert tendència a un domini comercial, polític, militar, etc. Però que el poble, que la gent de Cuba pugui viatjar, pugui veure els seus familiars, les altres puguin entrar, etc. Això és del tot favorable i és del tot partidari d'això. I per tant, LLOU,
que el Vaticà, a través d'aquesta diplomàcia de les dolors bastant tranquil·la, bastant sense massa aparatositat, hagi treballat en aquest sentit. Sí, sí, sí, totalment d'acord. Perquè era d'aquelles coses que havien quedat allà d'un moment de la història en què eren dos grans, dos països enfrontats, Estats Units i Cuba,
i que algú havia de fer un primer pas, i hi ha hagut una persona que els ha ajudat a fer-los. Jo crec que aquí també ha influït el fet que sigui jesuïta, perquè els castros havien estat educats per jesuïtes, i hi ha alguna... Facilitat d'entrada. Sí, això imprimeix caràcter, que diuen.
Bé, una bona dèria del Papa Francesc és intentar obrir els sacraments als divorciats i separats, és a dir, no considerar-los autoesclosos de l'Església,
com lamentant-ho molt havia estat presos, sinó tenir una política de reflexió, ja deies les formes de família, però també de donar com una... ara se'n diu segona oportunitat d'això. Se'n sortirà? És a dir, hi haurà aquesta possibilitat que els divorciats tranquil·lament puguin rebre el sacrament de la comunió?
i fins i tot es comença a parlar, ja ningú s'estira els cabells ara, de parlar de dones ordenades.
Què en dieu? Sobre el tema del divorci, penso que estem en aquell punt d'aquell respecte a la persona, i si aquella persona és una bona cristiana, és una persona conseqüent amb la seva vida com a cristiana, no li pots negar que Jesús vingui a dintre perquè són aquelles coses que jo penso que no entenc com teníem això.
No ho entenc. En quant a l'altre penso que el protagonisme de la dona és important. No, però ara aquí tenim un parell de monjes que estan fent molt furor per dir alguna cosa a la nostra societat. Però no sé si tenen la benedicció, diguem-ne, de Roma que es deia abans. Bueno, doncs tenen la benedicció de la base.
i la tenen. Potser no està encara reconeguda al món, però hi ha a tot un món cristià, per exemple, la Teresa Forcades depèn del monestir de Montserrat a l'abat, i en canvi la respecten, li deixen fer. Jo crec que el més proper ja està molt assumit això.
gent compromesa amb la política cristiana, i tant, i capellans. El Lluís D'Hernández va ser el calde de Santo Colom al Gremenet, en Fraderic Pieto era capellà i va ser el calde de Corrallà. Així s'ensoberien d'altres. Jo vull donar només una notícia fresca des de la dona, i serà molt ràpida. Des del col·lectiu de dones en església fa poc van enviar... fan al memorial hi ha dones, és a dir, fan al memorial, la comunió, dones.
quan acaben de fer les seves reunions així, es troben i és una monja que fa el partiment del Pai o el consagre i ells ho creuen totalment. Doncs ells s'han enviat al Papa un memorial, això li diuen al memorial, com ho fan i com un tallós. Això hi tenen contacte, que a poc o molt s'arriba que et s'empara.
Bé, amics oïdors, amics són tertulis, amigues, hem arribat al final del programa, hem arribat també al final de la temporada. L'equip D seguirà treballant en temes que reivindifòricament tinguin un cert interès per a la ciutadania Sant Just d'Esbern i ara, en el moment final, ens queda donar les gràcies
els contartulis que han vingut ordinàriament, a les persones entrevistades, als ovidors i als tècnics de Ràdio Desvern, i a l'equip de Rosalpa Ròquia, avui format per la Dolors, l'Aima Colada i en Lluís Usaparlat. Moltes gràcies a tots i adeu-siau.
No hi ha res que no digui que no hi ha res que no digui que sí.