Veus de la parròquia
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que Veus de la Parròquia s'emet tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Lectura de l'Evangeli segons Sant Marc. En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia... No us fieu dels mestres de la llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits i que la gent els saludi a les places.
que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a la taula, devoren els béns de les viudes i el moment de l'oració per fer-se veure es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament. Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una vídua pobra
que ni tirar dues monedes de les més petites. Jesús crida als d'exemples i els digué. Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots. Els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia.
Notícies d'Església. El passat diumenge, la nostra parròquia va anar de Romeria a Santa Maria de Montserrat. És un costum anual de fa molt temps que els feligressos, any rere any, seguim amb fe i devoció. Aquesta és l'ofrena que la parròquia va fer a la Mare de Déu
tot demanant protecció pel nostre poble i per al nostre veïnat. Al grup de la Parròquia dels Sants, just i pastor de Sant Just d'Esvern, volem expressar, en trobar-nos al voltant de la taula de l'Eucaristia i als peus de Santa Maria de Montserrat, la nostra joia en fer nostres les paraules que Santa Isabel digué a Maria. Feliz tu que has cregut. Creiem i preguem
Que el Senyor ens mantingui ferms en una fe viva i viscuda enmig del nostre poble. Les paraules citades d'Isabel són les escollides com a lema per la romeria d'aquest any a Montserrat.
De nou, cadena de pregària per les vocacions. Cada any, pel novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya fan una cadena de pregària per les vocacions. Enguany sota el lema Felis tu i has cregut. A la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, els dies assignats com a propis per la pregària són el 9, el 19 i el 29. El compromís per les vocacions també es concreta diocesanament
en aquest mes, amb l'estada vocacional On Ets Tu, a l'arxiprestat de Sant Feliu de Llobregat, que s'ha anat preparant durant el passat mes d'octubre en reunions amb el Consell Pastoral Arxiprestal i amb els capellans.
La cloenda d'aquesta estada vocacional serà dissabte 24 de novembre amb un reces vocacional a dos quart de set de la tarda i una eucaristia a les vuit del vespre a la catedral de Sant Llorenç presidida pel bisbe Agustí. En aquesta celebració rebran l'admissió a hordes el senyor Miquel Àngel Jiménez i el senyor Pere Pujol dins el seu camí de formació vers el diaconat
I el dia 29 de novembre, a les 19 hores, a les 7 de la tarda, vella de pregària per les vocacions a la capella de la Casa de l'Església.
Inici de curs per al Consell de Presbiteri i Consell Pastoral Diocesà. Les primeres reunions d'aquest curs pastoral seran demà, dia 8 de novembre, per al Consell de Presbiteri i el 10 de novembre per al Consell Pastoral Diocesà, sempre a la casa de l'Església de Sant Feliu.
Visita de la relíquia de Don Bosco a Barcelona. Arran de la preparació del bicentenari del naixement de Sant Joan Bosco el 2015, la relíquia del Sant està recorrent als diferents continents. Amb aquest pelegrinatge de la relíquia, la família salesiana es proposa impulsar i aprofundir en l'estudi de la persona de Don Bosco i del seu carisma,
amb el desig de celebrar el bicentenari del seu naixement amb un compromís més radical en la missió evangelitzadora i amb una opció preferent pels joves més necessitats. Fins a l'11 de novembre la relíquia serà a Barcelona i, concretament, divendres 9 de novembre a les 20 hores, 8 del vespre, a la parròquia de Maria Auxiliadora de Sarrià, el bisbe Agustí,
presidirà l'Eucaristia en honor a Sant Joan Bosco. Es preveu la participació de moltes persones vinculades a la presència cel·lesiana a la nostra diòcesi, és a dir, les parròquies i obres de Sant Boi de Llobregat i de Sant Vicenç dels Horts.
Fe i actualitat
Bona nit.
Aquestes són les paraules del Sant Pare en anunciar l'inici de l'any de la fe, el passat 16 d'octubre de 2011. Per donar un renovat impuls a la missió de tota l'Església de conduir els homes fora del desert, en el qual sovint es troben, vers el lloc de la vida, vers l'amistat amb Cris que ens dona la vida en plenitud, vull anunciar en aquesta celebració eucarística
que he decidit convocar un any de la fe que exposaré en una carta apostòlica especial, la qual porta per nom Porta Fidel.
A motiu d'aquest any de la fe, escoltarem alguns fragments de la carta pastoral que el nostre bisbe Agustí Cortés Soriano ens adreçava en començar aquest aconteciment litúrgic sota el lema
la bellesa de la fe i el goig del seu anunci. Bellesa i goig són dues carències greus del nostre món, símptomes de malalties profundes que afecten a tota la nostra vida, a les vides individuals i socials, al treball, l'economia i la cultura, a la convivència quotidiana i les relacions institucionals. No estem exempts d'aquestes carències a la nostra Església
quan vivim la nostra fe, com si no fos veritable font de felicitat. La crida del Papa i la nostra resposta no buscaran donar consoles psicològics o provocar artificialment una alegria efímera. El que volem és viure profundament allò que és l'origen de tota veritat, bellesa i bondat, i que, per tant, garanteix l'alegria profunda i serena, la pau i l'esperança,
sense fugir de la realitat tal com és. I no ho volem com un somni o una quimera, perquè, fent servir les paraules de Jesús, els cristians tenim un tresor i una perla que valen més que res en el món, una llum i una sal destinades a il·luminar i donar sabor a tota la humanitat. La convicció de posseir aquest tresor perquè ens ha estat donat com un immens regal
ja és suficient per aixecar-nos i desformar tot un moviment de vida per al món. Però si és així, com és que no surt de nosaltres aquesta força transformadora? Per què, tantes vegades, sembla que aquest tresor romà amagat, desconegut, esmortaït o inoperant? Potser no en som conscients o no el vivim com a tal tresor?
Potser sí surt de nosaltres aquella força, però d'una manera semblant a com el brot d'una planta que aviat es veu ofegat per les pedres o els carts. Potser som inconstants front a les dificultats? No el cultivem o tenim por? Davant els nostres ulls hi ha la història de la fe personal, la de cadascú, farcida de llums i d'ombres, però també va desfilant tot un seguit de fets que ens estristeixen.
la manca de fe dels nostres fills, les postures adverses de grups, institucions, mentalitats, la ignorància religiosa cristiana, la indiferència, l'ús individualista i subjectivista de la fe, l'abandó i el rebuig de compromisos vinculants. Ens sentim interpel·lats per tots aquests fets? Com reaccionem?
És una situació d'alguna manera permesa per Déu i sabem que Ell espera aquell com de nosaltres. Ens situem amb humilitat i confiança sota la seva mirada i ens deixem il·luminar. Hem après de la seva manera de conduir la història que si bé l'èxit o el fracàs de la vida de fe no depèn exclusivament de les nostres forces, sí hem d'acceptar senzillament la realitat
i reconèixer la part que pertoca a la nostra responsabilitat. Som tots convidats en guany a esbrinar i aprofundir aquestes qüestions que són el centre de la nostra vida. Però, sigui el que sigui el resultat de la nostra reflexió, el cert és que no es pot donar el que no es posseix i que la manera de posseir-ho determina la manera de donar.
el nostre tresor i la nostra perla, la llum i la sal, de Jesucrist viu. No podem dir que ens cal posseir-lo, perquè més aviat és ell el qui ens posseix a nosaltres. Però aquest fet, que ell sigui d'entre o enmig nostre, sempre travessarà la nostra voluntat lliure, la nostra capacitat d'acollir la seva persona. És per això que, en definitiva, el que l'any de la fe posa en qüestió
És la nostra fe com és i com la vivim. Qui creu i seguint el propi dinamisme de la fe va convertint-se a Jesucrist, dut per l'amor a ell, seduït per la bellesa del seu perdó, el seu evangeli, la seva persona i la seva obra, tard o d'hora acaba experimentant l'immens gaudi de ser estimat per ell, l'amor salvador de Déu.
Aquest és el tresor que posseïm o que ens posseeix. Si creure no és per nosaltres un veritable gaudi, una font de claredat i felicitat, potser no creiem de debò, potser no és Jesucrist allò que creiem, perquè, tot i que seguir-lo comporta amb negació, i participar de la seva creu, cap llàgrima, cap contradicció, cap foscor,
serà més potent que la irrabiació d'aquest tresor. Creure gaudint de la bellesa del misteri trobat i anunciar-lo amb goig és, doncs, tot un mateix esdeveniment. La fe i el seu anunci són dues vessants d'una mateixa obra de l'esperit en nosaltres. La crida essencial que avui se'ns fa és, doncs, una interpel·lació a tots perquè ens obrim al do de l'amor de l'esperit, cercant-lo, demanant-lo
acollint-lo i gaudint de la seva llum. La celebració concreta de l'any de la fe a cada església particular, com ara a la nostra diòcesi, ens fornirà moltes ocasions per aprofundir i revifar la nostra fe. Com he sabut, la nostra diòcesi va encertar l'any passat l'itinerari de renovació cristiana, que té aquest mateix objectiu,
Des de la celebració a totes les parròquies i comunitats de l'Eucaristia d'inici de l'any, el diumenge 14 d'octubre, fins a la Cloenda, el diumenge 24 de novembre del 2013, hi haurà moltes iniciatives diocesanes i parroquials que podem aprofitar per renovar la nostra fe. Us convido, doncs, a una participació sincera i generosa en tots aquests esdeveniments
D'aquesta participació també resultaran beneficiats els nostres germans, que potser encara no coneixen el goig de creure en Jesucrist. Que ell us beneeixi amb l'alegria i la claredat de la fe. Sant Feliu de Llobregat, 26 de setembre, Festa dels Sants, Cosme i Damià de l'any 2012. Signat Agustí Cortés Oriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat.
Bona nit.
Acollir la novetat del concili en la continuïtat. Amb una processó de 2.498 bisbes de tot el món i una missa a la Basílica de Sant Pere del Vaticà va començar fa 50 anys, el dia 11 d'octubre, al Concili Vaticà II. Durant aquella històrica cerimònia, Joan XXIII pronuncià una homilia en què destacava el sentit pastoral del concili.
L'aniversari va ser celebrat per Benet XVI el mateix dia 11 amb una missa a la plaça de Sant Pere. En la humilia, el Sant Pare invita a tornar a llegir els documents conciliars perquè la referència als documents evita caure en els extrems de nostàlgies anacròniques o de fugir cap endavant i permet acollir la novetat de la continuïtat.
Assistiren a l'acte el patriarca de Constantinoble, altres patriarques i l'arcabisbe de Canterbury. Durant la celebració, nombrosos signes van recordar aquell 11 d'octubre de 1962. Per exemple, es va utilitzar el mateix evangeliari que s'entronitzava abans de cada sessió conciliar.
A motiu de l'aniversari d'aquest gran esdeveniment de la fe catòlica, el teòleg Josep Ignasi Saranyana escrivia a l'avantguàrdia del passat diumenge. Celebrem el cinquantè aniversari del començament del Concili Vaticà II.
Una trobada del Papa amb tots els bisbes del món que ha marcat l'Església del nostre temps, i no només l'Església, ens la cultura cristiana d'Orient i d'Occident, del Nord i del Sud, va ser un fet rellevant del qual es fa ressò abundosament la premsa internacional, la ràdio de l'època i la incipient televisió de les Hores. El Consell hi va aprovar uns documents riquíssims.
Les constitucions conciliars han suposat una nova manera d'entendre's l'Església en si mateixa i de mirar el món. Ara bé, quan semblava que la recepció del concili havia de ser cosa fàcil i ràpida, si més no, per l'interès reflectit pels mitjans de comunicació i per l'entusiasme transmès pels bisbes i els pèrits que hi van intervenir, els fets han demostrat tot el contrari. I tan bon punt
Va clausurar-se, començaren les perplexitats i les picabaralles teològiques. Per què? Caldria preguntar-se. N'he sentit moltes d'explicacions, algunes de força suggeridores i interessants. Tanmateix, la interpretació més pregona i intel·ligent d'aquesta difícil recepció la va exposar Benet XVI en un discurs nadalenc del 2005.
La seva autoritat en aquest tema li ve d'haver estat un dels experts més influents en l'assemblea ecumènica, sobretot en dos documents, el que parla de la revelació divina i el dedicat a l'Església, dues peces capdals de la vestida teològica conciliar. Com explica el papa, la lenta i costaruda recepció del concili, per descavellar aquesta enrebessada qüestió
Ell ha encunyat uns sintagmes emprats per primera vegada en l'esmentat discurs i que ara són ja moneda corrent entre els teòlegs. El papa parla de dues hermenèutiques, a les quals caldria afegir-ne una tercera, també per ell aludida. D'una banda, l'hermenèutica o interpretació de la discontinuïtat. Hi ha un hiatus total entre l'abans i el després del concili.
A l'altra banda, l'hermenèutica de la immobilitat. Pensa que el concili va ser només maquillatge perquè no calia canviar res. I finalment, l'aproximació al concili que ell considera correcte, l'hermenèutica de la reforma, és a dir, de la renovació en la continuïtat, que ara el concili va canviar algunes coses per tal de resoldre les relacions difícils de l'Església amb l'edat moderna.
Heu-sací, doncs, els tres grans assumptes que han enfrontat i resolt el concili que impliquen una verdadera novetat. Les relacions de l'Església amb l'estat modern, la relació amb les ciències naturals i amb la crítica històrica, i la relació amb el judaïsme. Signat, Josep Ignasi Sedanyana, teòleg.
I també arran d'aquest 50 aniversari del concili escrivia Oriol Domingo la seva crònica en la secció de religió de la Vanguardia. El concili Vaticà II
Entre 1962 i 1965, inaugurat fa 50 anys, és l'esdeveniment de l'Església Catòlica més rellevant del segle XX. Fou un cop dur al nacional catolicisme franquista. Fou molt ben rebut per la comunitat eclesial a Catalunya fins al punt que va convocar un inèdit concili, el Tarraconense, el 1995, per aplicar millor les directrius del Vaticà II.
Aquests elements expliquen els nombrosos llibres sobre la realitat eclesial actual en vista d'un concili que preconitza l'aggiornamento, posada al dia, amb l'objectiu d'aprofundir el compromís amb l'Evangeli de Jesús i d'obrir l'Església al món contemporani. Es rediten els textos originals conciliars, els documents del Concili Vaticà II, Constitucions,
Decrets, declaracions, els fa publicat publicació de l'abadia de Montserrat en una versió textual sense comentaris. Hi ha el precedent de l'imprescindible Concili Vaticà Segur. Constitucions, decrets, declaracions. Això va ser fet el 2003. Fruit de la col·laboració de l'abadia Montserrat
en la Facultat de Teologia de Catalunya. El monjo evangelista Vilanova és l'autor de la magnífica introducció i els 16 documents conciliars són presentats per 16 teòlegs catalans de primer nivell. La Facultat de Teologia de Catalunya publica les grans encícliques dels esperançadors anys 60 del segle passat. «Mater et magistra» del 1961, «Passem interris» del 63...
i Ecclesiam Suam, del 64. Són textos que sintonitzen amb l'ajornamento del Vaticà II. Així, la darrera encíclica citada es refereix als camins que l'Església catòlica ha de seguir en l'actualitat per complir la seva missió. Totes aquestes obres analitzades pels teòlegs Armand Puig, Antoni Fabra, Salvador Pieninot, Josep Castanyer i Joan Planelles.
Alhora es rediten textos significatius que en el seu dia van ajudar a comprendre el Vaticà II i que segueixen vigents. Un d'aquests textos és El concili Vaticà entre 1959 i 1965. Per la jovenesa del cristianisme, editat per Claret, de l'historiador Josepe Alberigo, un dels observadors més lúcids de l'esdeveniment conciliar,
i director d'una monumental Història del Vaticà II. El monjo Hilari Regué escriu en el pròleg algunes de les reformes del Vaticà II que podrien semblar més revolucionàries, no són més que un retorn a l'Evangeli o a la més sana tradició humana.
ofegada, com deia Jesús, als mestres de la llei per tradicions humanes. Un altre d'aquests llibres és El Concilio Nuevo Comienzo, de Karl Rahner. Es tracta de la conferència que el teòleg més destacat del segle XX va pronunciar el desembre del 1965 a Múnich.
Rahner feia balanç de les sessions conciliars que s'acabaven d'acabar i apuntava que teologia, dogma, dret canònic, institucions, litúrgia i el mateix concili només tenen l'única finalitat de la fe, l'esperança, la caritat i l'amor de Déu i els homes. L'anàlisi dels documents conciliars i de la realitat eclesià postconciliar consta al Consell Vaticà II, 50 anys després.
publicat per Cruïlla. Recull les conferències d'un cicle organitzat per la Fundació Joan Maragall i es decanta per la vigència de l'Ajornamento del Vaticà II.
Hem arribat als moments finals de Veus-te a la parròquia. Avui, amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver, ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern, el proper dimecres, a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. A reveure.