a la sala del cinquantenari, nova sessió de jazz, en aquest cas amb Whisper Songs. El preu de l'entrada és de 8 euros pels socis de l'entitat, és de 8 euros pel públic en general i de 7 euros pels socis de l'entitat, per socis de l'Ateneu. Per cert, que el president de l'Ateneu, Albert Macià, ha assegurat al Just a la Fusta que el cicle de jazz continuarà el mes de setembre. 5 concerts per aquest primer semestre.
però que ja podem anunciar que tindrà continuïtat el segon semestre. A partir del setembre seguirem, intentarem que això ja sigui una cosa fixa i estable a casa nostra. Ha anat bé vol dir justet, justet, però vull dir suficient com per permetre'ns el luxe de continuar, perquè creiem que hi ha públic d'això, estem portant gent de primer nivell i per tant val la pena fer aquest esforç.
Aquest cicle de jazz l'organitzen l'Ateneu i l'entitat Onerja Series. Tornem a les activitats de dissabte per explicar-vos que el centre cívic Salvador Espriu organitza un ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual. Serà a dos quarts de sis de la tarda. L'organitzen l'Ajuntament i Esproceat. I a les deu de la nit el grup d'astronomia d'Esvern farà una observació de la Lluna i dels planetes a l'Observatori Astronòmic instal·lat al Centre Social al Milenari.
I acabem amb les activitats d'aquesta setmana, les activitats en clau cultural. Diumenge a les 7 del matí, des del Parc del Parador, començarà una excursió a Fumanya i les mines de Peguera, al Berguedà. És una activitat que organitza les CEAS. Per fer les inscripcions heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça
I un punt més per recordar-vos que aquest divendres comença la campanya electoral de cara a les eleccions del 25 de maig, a les eleccions del Parlament Europeu, i que els grups polítics enjustencs comencen a organitzar activitats de cara a aquesta campanya. De fet, és el cas de Convergència i Unió, la secció local del partit, que divendres al vespre organitza un acte amb Lluís Coromines, vicesecretari general de Convergència Democràtica, diputat i vicepresident segon del Parlament.
Coromines conduirà una xerrada tertúlia en la qual parlarà, entre altres coses, de coalició per a Europa, formada de cara a les eleccions del Parlament i composta per Siu, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària i Compromiso por Galicia. Aquesta conferència amb Lluís Coromines serà divendres a les 8 del vespre a la sala Isidore Consulta Can Ginestar.
Doncs l'agenda ens acompanya avui al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Són les 7 i 27. I us hem explicat que Sant Just comptarà amb una franquícia de McDonald's a partir de l'any que ve. L'Ajuntament està a punt d'atorgar la llicència corresponent a l'empresa després que la companyia hagi presentat el projecte per instal·lar una seu a Sant Just. Serà a la carretera Reial, al costat del Walden.
També us hem explicat que ha crescut l'atur a l'abril a Sant Jost. 11 persones es van quedar sense feina el mes passat al municipi, el que situa el nombre d'aturats en 788. Una vintena d'entitats participaran dissabte de la festa de la Pau. Durant tota la tarda, la plaça de la Pau acollirà un munt d'activitats per tal de reivindicar els valors de la Pau al món. Dues de les més destacades seran el manifest i el desplegament d'una bandera gegant.
I en clau mediambiental, la Sant Just acollirà el 22 de maig la 25a reunió de Fede Natur, l'associació europea de parcs periurbans. Entre el 21 i el 23 de maig se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua en espais naturals periurbans.
Com us dèiem, aquesta està tota la informació dels Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 7 de maig. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta, també als butlletins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia, amb la informació més ampliada. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informativcomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Veus de la parròquia
Com cada dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, som aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, per oferir-vos la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós.
Sempre a veus de la parròquia. Que s'emet en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui us oferim als espais notícies d'església i fe i actualitat.
La lectura de l'Evangeli del proper diumenge obre l'audició d'avui. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús parlava així. Us ho dic amb tota veritat. El qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler.
El que entra per la porta és el pastor de les ovelles. El guarda li obre la porta i les ovelles reconeixen la seva veu. Crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir.
Quan té a fora totes les seves, camina al davant i les ovelles el segueixen perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen perquè no reconeixen la veu dels estranys. Jesús els parla amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continua. Us ho dic amb tota veritat.
Jo soc la porta de les ovelles. Tots els que havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els que hi entrin passant per mi se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut
perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir. Escoltem ara les notícies d'Església.
Mossèn Joaquim Rius visitarà demà dijous la residència Vitàlia de Sant Just d'Esvern per celebrar la Pasqua, escoltar la paraula de Déu i impartir el Sagrament de la Comunió. Serà a les onze del matí.
Els alumnes del col·legi Madre Sacramento rebran a la seva capella la primera comunió el proper dissabte dia 10, el primer grup a les 11 i el segon a dos quarts d'una.
Bé, doncs, recordar-vos només, ja sé que molts de vostès hi hauran assistit, que el passat dissabte van estar batejats Maria, Eric, Micaela, Belén, Àngela, Álvaro, Jacobo i Luis Enrique. A tots, enhorabona i molt benvinguts per formar part ja de la nostra parròquia.
Us oferim ara uns paràgrafs del comentari escrit al full informatiu de la parròquia per mossèn Joaquim Rius, arran d'haver llegit el llibre La joia d'en Vallí, de Jas Leclerc. Fa temps, em vingué a les mans aquest llibre. No pretenc donar cap resum ni comentar apartats del mateix, sinó oferir el que m'ha suggerit el record d'aquest títol.
Suposo que el fet d'envellir i quan ja comences a veure la porta d'entrada es fa més difícil enfocar la vida per un camí de joia perquè amb una mirada global només s'aprecien les limitacions pròpies de l'edat i que es posaran sobre les pròpies espatlles. Amb tot, hi ha un valor molt gran que, mirat des de la fe, pots constatar i és que t'adones que per més anys que hagin passat
Tot el que són valors de l'esperit i fins i tot valors ètics o morals perseveren perquè no envelleixen sinó que es matisen però es poden viure amb tota la dinàmica que correspongui al moment present.
El millor és saber encaixar les possibilitats que t'ofereixen l'edat, l'estat físic, l'autonomia i fer com pugui enmig d'aquestes circumstàncies fer el que puguis fer. No cal pensar en el passat, que no tornarà.
No cal fer massa projectes de futur, que ja és limitat. Cal viure el percent d'avui amb tot l'entusiasme del que es pugui fer i oferint-te com a servei pel que ens envolten en la vida.
Cal posar-se amb l'actitud del realisme més optimista, sense enyorances del passat, només amb les que es poden explicar als nets com a experiència o amb els de la mateixa quinta, per contrastar maneres. També en el camp espiritual, home es pot enriquir amb la lectura de la paraula de Déu, en moments d'oració.
amb la pregària d'intercessió pels que són responsables de tirar endavant la societat i per tot el jovent que va assumint la responsabilitat del demà. I tots els dons de l'esperit que tenim i que no envelleixen es pot oferir un ambient agradable amb la manera de viure que ofereix pau a la família, perquè om s'adona de la joia amb què l'avi o l'àvia es van fent grans.
Signat, mossèn Joaquim Rius.
43 Jornada Nacional del Moviment Cristià de Pobles i Comarques. A l'11 de maig, de les 10 del matí, fins a les 7 de la tarda, a Capellades. Amb el lema, acollir la paraula, viure disponibles. La senyora Anna Jolong farà la ponència central.
També hi haurà l'assemblea del moviment, una visita turística a un jaciment arqueològic i l'Eucaristia de Cluenda, presidida pel bisbe Agustí.
Per a més informació i inscripcions, Isidre Romeu, al telèfon 619 790 441, o bé a l'adreça postal de correo electrònic isidrer.com.
hotmail.com també a mossèn Adolf Pujol al telèfon 938 010 257 Heu escoltat notícies d'Església
Donem pas ara a l'espai Fe i Actualitat. Fe i Actualitat
Arribat aquella època de l'any en què els contribuents donen comptes i senden els seus guanys al llarg d'aquests 12 últims mesos. Donem, donem comptes. Donem, donem. Tothom, tothom. Ho diem en plural perquè això va per tots. Molt personalitzat. També és el moment en què devem recordar, més que mai com catòlics, que l'Església la fem entre tots, que en són tots l'Església.
mossèn Antoni Matabosc Soler, de l'Arcabisbat de Barcelona, mossèn Francesc Xavier Scolagener, del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, i el senyor Jaume Sala Maltes, del Bisbat de Terrassa, tots delegats de l'economia de les seves respectives diòcesis, han posat en xarxa, a través del full dominical, la campanya de l'assignació tributària a la província eclesiàstica de Barcelona.
Diu, l'Església no és rica i necessita la teva aportació. Fes de la teva declaració de la renda una declaració de principis. Fes una declaració d'amor. Fes una declaració de solidaritat. Fes una declaració de fe. Marca la X a favor de l'Església amb la teva declaració de la renda. Per tant, programa pel sosteniment econòmic de l'Església.
Hi ha una opinió molt estesa que l'Església catòlica és rica. I això és absolutament fals. La diòcesi de la província eclesiàstica de Barcelona, que ja sabeu que es composa de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, a les quals tenim la responsabilitat de la gestió econòmica,
Cada any tenen dificultats per arribar a final d'any sense dèficit. N'hi ha que es fixen en la grandesa de les catedrals i les esglésies gòtiques o romàniques o barroques i els sembla que és una ostentació de riquesa. N'hi ha que pensen en la potència econòmica que tenia abans de la desamortització de 1835-1837.
Hi ha com un imaginari col·lectiu que col·loca l'Església entre els poderosos i els rics. I això és molt, molt difícil canviar-ho. Però la realitat és que les necessitats augmenten i les entrades són minces.
Els monuments històrics s'han de conservar i reparar. Els sacerdots i les parròquies s'han de mantenir. Des de sempre la missió de l'Església consisteix en fer créixer la fe cristiana, enfortir les comunitats, donar testimoniatge i evangelitzar, oferir els sagraments i practicar la solidaritat amb els més pobres.
Però, avui dia, hi ha dos aspectes que són especialment importants. D'una banda, evangelitzar, comunicar l'alegria de l'Evangeli, comple el cor i la vida sencera del que es troben amb Jesús, que ho diu el papa francès,
En una societat rural i que s'allunya de la fe cristiana, és més important que mai fer creïble la fe, fer el mitjatge que omple el cor de sentit, de serenor i d'alegria.
D'altra banda, cal fer una església al servei dels més pobres. És una exigència de sempre, però que avui agafa una urgència creixent. La crisi ha trencat l'estabilitat econòmica de moltes llars. Les nostres càrites diocesanes i parroquials, les congregacions religioses, els moviments, les fundacions i associacions confessionals estan fent tot el que poden i més per ajudar a superar les situacions més terribles
I ho fan molt bé. Han creat programes d'ajut per als col·lectius amb més risc. Han obert menjadors i llocs d'acollida. Ajuden en temes d'habitatge. Tot això, tot, costa diners.
Des del manteniment d'un centre parroquial fins a l'ajut d'expressos. I també, i d'una manera senzilla de fer aportacions, és marcant la casella de la declaració de renda en favor de l'Església. I millor si es marca també la casella en favor d'altres finalitats socials.
sense que paguis més o et retornin menys. Ajudaràs el conjunt de la societat. És una manera, si voleu, indirecta, de contribuir a l'autofinançament de l'economia eclesial. Déu ha fet i vol que el conjunt del que existeix i del que els humans hem anat creant estigui al servei de tots els éssers humans. Tots tenim el mateix dret a fruit dels dons creats per Déu.
Hi ha desigualtats que la consciència d'un cristià no pot acceptar. Per això parlem de solidaritat i de germanor, d'injustícia i d'escàndol. Mantenir vives les comunitats cristianes és una manera molt eficaç de fer un gran bé a la nostra societat. Les comunitats cristianes són una gran contribució social.
Estabilitat a l'alça de la signació tributària a favor de l'Església Catòlica.
Prop de 9 milions de contribuents van marcar la casella a favor de l'Església Catòlica en la declaració de l'IRPF. Reducció de les declaracions presentades. Segons han explicat des de la Conferència Episcopal Espanyola, l'IRPF 2012, Campanya de la Renda de 2013, està marcat un any més per la situació de crisi a Espanya i les seves conseqüències de tipus impositiu.
En aquest sentit, el nombre de declaracions presentades a tot Espanya ha minvat en més de 75.000. La reducció afecta l'Església catòlica. Aquesta reducció de declaracions presentades ha afectat també l'assignació a favor de l'Església, l'aportació de la qual s'ha reduït en gairebé 18.000 persones.
Malgrat la reducció de contribuents en termes absoluts, la tendència és a l'alça i actualment el percentatge de persones que marquen la casella de l'Església és del 34,87%. Estabilitat dels declarants amb un augment. En els darrers anys, dels darrers sis anys, un milió de contribuents més han marcat la casella de l'Església Catòlica.
Per primera vegada des de l'any 2006, la Conferència Episcopal Espanyola ha presentat els resultats globals de la campanya de la renda desglossats per comunitats autònomes. Catalunya és de les que més recursos aporten.
Mentre Madrid, Andalusia i Catalunya són les que més recursos aporten al sistema, Castella-la-Manxa, Múrcia i Extremadura són les comunitats en les quals el percentatge de declaracions a favor de l'Església catòlica és més gran. Per tant, l'Església també recomana marcar la casella destinada a altres finalitats socials.
Però el percentatge de declarants és el més baix d'Espanya. A Catalunya van marcar l'any passat la casella de l'Església gairebé 700.000 contribuents que representen un 19,95% del total de declaracions.
Aquest percentatge és el menor de tot Espanya. No obstant això, el total de diners aportat per Catalunya és de gairebé 31 milions d'euros, tan sols superat per Madrid en 60 milions i Andalusia en 34.
O sigui, 68 milions a Madrid, gairebé doble l'ha portat a Catalunya. També guanyant més quartos. També, també. Agraïment. La Conferència Episcopal Espanyola agraeix la col·laboració de tots els contribuents que han marcat la casella de l'Església Catòlica, que permet mantenir les activitats bàsiques de l'Església amb criteris d'eficàcia i austeritat, especialment importants en aquests moments de crisi que afecta tantes persones.
Fons de finançament. Aportacions directes dels fidels. Són la font principal. Actualment representen en el conjunt d'Espanya el 50% dels recursos econòmics de l'Església. En diverses modalitats, col·lectes, donatius, llegats, herències, etcètera.
La subscripció periòdica, mensual o semestral, és la manera més desitjable de fer-la. Assignació tributària. A partir de la declaració de 2008, l'Església rep de l'Estat el 0,7% de la quota íntegra dels contribuents que manifesten el desig que aquest percentatge dels seus impostos es destini a l'Església catòlica.
El resultat de l'assignació tributària cobreix un 25% del pressupost de l'Església.
Rendiment del patrimoni eclesiàstic. Aquest capítol representa un 5% del pressupost de l'Església. Altres fonts de finançament. Els ingressos per la realització d'algunes activitats econòmiques, subvencions a través de convocatòries públiques, etc., representen un 20% del pressupost de l'Església. Aquesta font procedeix de la Conferència Episcopal Espanyola.
Fins demà!
L'espai interreligiós del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat ofereix una estança silenciosa i neutra per a opcions i famílies i pacients de diferents creences religioses. Són fragments d'una crònica d'Enric Garcia publicada a La Vanguardia diumenge passat en el seu espai de religió.
L'octubre de l'any 2012, aquest Hospital d'Inspiració Catòlica va inaugurar l'Espai de Silenci, on es pot resar de manera lliure i individual, sigui quina sigui, la fe religiosa del pregant.
La senyora Maria Carme Márquez, que és la responsable del Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa de l'Àrea de Salut Mental del centre, diu que és un espai petit, silenciós i neutre, sense cap mena de símbols. També destaca que aquest equipament compta amb l'orientació geogràfica adequada per a que totes les religions puguin fer les seves pregàries.
L'espai de silenci és un projecte pioner que respon a les demandes d'una societat que cada dia és més plural. Als Estats Units, Països Baixos i el Regne Unit ja fa uns anys que es produeixen experiències d'aquest tipus.
L'aeroport de Gisdrow a la Universitat de Chicago són recintes que han adaptat espais per a aquestes circumstàncies. Aquí a Catalunya, abans de la crisi, ja s'havia plantejat aquests tipus d'emplaçaments com a solució per a la gestió de la diversitat religiosa que augmenta de dia en dia.
El repte social continua pendent i aquest espai de silenci del parc sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi és com una llum d'esperança que el vira un nou camí.
Bona nit.
Recordem de Pasqua una pregària a Jesús ressuscitat. Estem encara en temps pasqual, per tant és molt adient. La nit de la creu s'ha il·luminat per sempre. Jesús, germà, amic, senyor. La nostra feble història de dones i homes, sovint desconcertats, s'ha omplert de llum.
Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna. Però aquesta mort teu, ple, total, definitiu, ha obert les portes de la vida per sempre. A tot arreu, Jesús, en tantes persones i en tants fets, hi podem descobrir la força lluminosa de la teva vida. I per això ara, en celebrar la teva ressurrecció, reformem la nostra fe en tu.
Tu ets el fill de Déu, tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos. Tu ens omples del teu mateix esperit a nosaltres, a tota l'Església i a tots els homes i dones del món sencer. És Pasqua, Jesús, germà, amic, senyor. És Pasqua i la teva vida és vida per a tota la humanitat.
Bé, i ara, per acabar la nostra audició, llegirem un treball de fa ja molt temps que la nostra col·laboradora i amiga, amiguíssima, l'Ina Santa Bàrbara, va escriure l'any 95. Diu Ajudar.
i que segueixen plenament vigent. I tant. Els pobres recorden als cristians que la fe sense obres és morta. Per tant, ajudar els altres hauria de ser la principal missió del cristià. Hi ha diverses maneres d'interpretar això.
Mirem tres dites africanes. Una, del Saire, que diu La compassió no pot ressuscitar l'home que va camí del cementiri. Per tant, no esperem que la gent mori per ajudar-los. Una altra, del sudan, diu Una mare lleta el fill fins i tot enmig del carrer. És a dir, que davant urgències s'ha d'actuar ràpidament.
La tercera dita del Camerún és més dura i difícil d'entendre. Qui no té dents no es pot arrossegar un os. Això podríem aplicar-ho al tipus d'ajut. Si no facilitem les eines apropiades a qui ajudem, difícilment podrà gaudir del nostre ajut.
No tot és donar, també és ensenyar, és estar a l'aguait, observant com progressen, i és també deixar-los fer. Perquè qui som nosaltres per imposar el nostre criteri a la seva manera de viure?
El nostre ajut ha de ser de respecte, ha de ser d'amor, ha de ser seguint les paraules de Jesús, quan ens va dir, tot allò que feu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que sigui, m'ho feu a mi.
Per tant, ajudem a tothom sense esperar res a canvi, però siguem conscients del nostre ajut, ajudant-los d'una manera intel·ligent perquè els ajudats puguin, amb el temps, ajudar-se a ells mateixos i als altres.
Fins aquí la nostra audició Veus de la parròquia.
amb l'Enric Riba a l'espai tècnic i amb la veu de Joan Algarra i un servidor Pere Oliver. Bé, us recordem que aquesta audició es torna a repetir el proper dissabte, si adeuplau, a les dos quarts d'onze del matí. I si no, us esperem el proper dimecres per tornar-vos a oferir aquesta audició de Veus de la Parròquia. Fins aleshores, adeu-siau. Adeu-siau.
I són les 8. Un dia que han tornat a agafar els empresaris i els han posat com a pedra de toc de tot el procés sobiranista. De fet, Mariano Rajoy els demana als grans empresaris espanyols, com a mínim, que l'ajudin a combatre el procés sobiranista per demostrar, diu el president espanyol, que no és majoritari aquí al país, que no és la tendència majoritària aquí a Catalunya.
És el tema al que ens hem agafat per començar aquest Catalunya Vespre, que després ha tingut moltes altres notícies fins ara a les 8, amb el treball de Víctor Lorenz, Alberto Barroca, Salvapou, Pau Marcos, Saracanyete, Monsequadreny i els serveis informatius de Catalunya Ràdio, la Ràdio Nacional de Catalunya.
Anem cap a la redacció, ja sabeu que ho fem sempre, això. La Montse Quadrenya està allà fent guàrdia. Avui és un dia de guàrdies, eh, Montse? Sí. Què expliques? Doncs mira, els grans empresaris donen o vistiplau a la política del president espanyol Mariano Rajoy i en milloren fins i tot les seves previsions. Aquesta és la part econòmica de la reunió mantinguda a la Montcloai, que ja m'ha explicat. Ens ho explica des de Madrid la Txell Feixes. Per tant, seria el segon episodi, per entendre'ns. Sí. Txell.
Sí, bona tarda. El Consell Empresarial per la Competitivitat pronostica que aquest any el PIB creixerà 1,3% i un 2% el vinent. Això suposa millorar en una dècima la previsió de l'executiu per aquest 2014 i en dues la del 2015. Un millor panorama que atribueixen a les reformes del govern de Rajoy a qui insten, això sí, a seguir amb l'agenda programada per consolidar, diuen, la recuperació.
S'han mostrat especialment interessats en la reforma fiscal, que ha d'incloure subratllen canvis que afavoreixin el creixement. La reunió s'ha fet en un clima positiu i de cert optimisme per les dues parts. Gràcies, Xell. Més coses, Montse. Rosa Díez defensa que es mobilitzi la Guàrdia Civil com a últim recurs per evitar la consulta per la força. La Guàrdia Civil en contra de la consulta, per entendre'ns. Sí, la líder d'OP i 10 acaba de plantejar el Congrés, on ha presentat el llibre del diputat d'Esquerra, Alfred Bosch, en favor de la independència. I al Congrés hi tenim la Tresa Sales.
Una d'aquelles presentacions amb un punt de morbo i en surt tota aquesta declaració d'intencions de Rosa Díez. Teresa? Sí, així és. Rosa Díez ha presentat el llibre com a Amigos del Fred Bosch al costat també del president del Congrés, Jesús Posada, i dins de la distància de les seves idees, Rosa Díez ha avisat que farà servir tots els instruments de l'estat de dret per fer complir la llei.
¿Las urnas en las calles sin que el referéndum haya sido autorizado? Pues yo le pediré al gobierno que le pida a los Mossos de Escuadra que retiren las urnas. Y si los Mossos de Escuadra no la retiran, pues le pediré al gobierno que la retire la Guardia Civil o quien proceda, quien corresponda.
Bosch li ha replicat que votar és democràcia i que els catalans acabaran sent el que vulguin. Teresa, gràcies, bona tarda. Adéu-siau, bona tarda. Més coses, Montse. Recordarem que fa poc el govern alemany va suspendre el programa anomenat Job of my life, la feina de la meva vida, que estava adreçat als joves de Països Europeus en atur que volguessin col·locar-se a Alemanya. El va suspendre per accés a demanda, sobretot de joves espanyols. Va morir d'èxit, per entendre'ns. Sí, sí. I ara des de Berlín la Gemma 3 ens diu que hi ha novetats. Gemma, hi ha novetats vol dir que hi ha solucions?
Bé, la ministra de Treball i Afers Socials d'Alemanya ha informat al Bundestag que el The Job of My Life no suspendrà, sinó que s'introduiran quotes. Cada any el programa de llengua i feina o pràctiques en formació s'hi podran acollir un màxim de 2.000 joves europeus. A més, la Cambra de Comerç i Indústria d'Henover ha confirmat que hi ha 77 espanyols, Henover i Göttingen, que esperen encara rebre el que se'ls va prometre en el programa.
Doncs Gemma, una mica més petit, però el programa continuarà. Gràcies, bona tarda. Bona tarda. Més controlat, deuen pensar que no se'n sortiran, si s'hi apunta tothom. Que vol? Alguna cosa més, Montse? Doncs sí, també estaven pendents de la Mònica, recordes? De la Mònica? A la Campana, Mònica. Sí, la Campana de la Seu Vella de Lleida, doncs ja es troba al claustre del monument després que una grua l'ha baixat del Campanar per restaurar-la. La Campanar, que s'hi ha estat més de 500 anys, pesa 600 quilos i és una de les millors d'estil gòtic de l'estat. N'estava pendent el Pere Joanà.
I hem dit en el seu moment que era una mica més grassoneta del que ens pensàvem. Com va? Com està la Mònica, Pere Joan? Doncs bé, està bé. Està en una capella del claustre de la Sevella de Lleida.
Seixanta i més...
El maig el graner s'allarga i el dia s'escurça, diu la dita. També és el mes de les flors. I que maques que estan totes les flors. Quan fa més goig sortir a passejar i gaudir de la vella primavera. Quan el mar ja ens convida amb precaució al primer bany. Oh, hi ha molta gent que es banya, eh? I tant que sí, i tant que sí. Conec senyores molt més grans i senyors més grans que nosaltres que es banyen al mar tots els dies de l'any.
Sí, per això ja són excepcions. A mi que no hi comptin. Gent que ja està feta, clar. Els grans enamorats del mar, i tant que sí. I bé, els que encara teniu hort, per petitó que sigui, aprofiteu la natura com a font d'energia i d'inspiració. És temps de sideres, nespres i albercocs.
I també de bolets, que creixen als prats d'herba fresca en forma d'arols. S'assolen vendre secs i llavors reben el nom de moixernons. Al carrer del Raval de Sant Just hi ha una tenda naturista on us podem informar de tot el que cal prendre per dur una vida sana i vegetariana.
Això va bé perquè... Ah, quina mania que tens, eh?, amb la vegetarianitat. No, no és una mania. Ho fas. Ser vegetarià és una opció com qualsevol altra, i tant que sí. També el llegum, que és el fruit que surt d'una tabella, és boníssim en aquesta època de l'any. La doctora Sant Pau ens recomana en un dels seus llibres que dues vegades a la setmana convé menjar llegum, perquè, a més de ser molt bo, aporta hidrats i proteïna. Molt bé, doncs farem cas.
Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tots els joves amb visió de futur, que també seran ells, grans algun dia.
Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 36 61 i l'Enric us posarà amb nosaltres. Ja sabeu que també ens podeu seguir per internet, això ja ho feu.
on cercant ràdio d'Esvern i clicant ràdio a la carta, trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Com cada setmana, una servidora, la Joana Algarra, juntament amb els meus companys Enric Riba i Pere Oliver, compartim aquesta hora de ràdio on, si voleu,
Vosaltres teniu la paraula. Gràcies també pels vostres suggeriments a Facebook. Avui Josep Quintana ens proposa la difusió del Cant Gregorià Atents al concert que tindrà lloc el 13 de juny al monestir de Sant Pere de les Pueles.
Pep, no cal que ens ho diguis a través de Facebook, si vols també ens pots trucar. Pots venir. Encara que ja sabem que tens programa Ràdio d'Esvern, pots venir aquí a 60 i més i ens parles d'això perquè és molt complex, està molt ben detallat a Facebook, però si ens ho expliques de viva veu encara ho entendrem. Estarà molt més bé. Encara ho entendrem més bé. Perquè crec que això de Sant Pere de les Pueles és molt, molt important. I molt interessant. Per al cant Gregorià i per la música en general.
També via Facebook, Fi Còmic ens recorda que ja s'han posat en marxa tots els preparatius perquè el Saló del Còmic de Barcelona obri les portes la setmana vinent amb grans novetats i sorpreses.
L'exposició Còmic en guerra serà la gran protagonista d'enguany. A Senyors Bèl·liques reviu historietes de la Primera Guerra Mundial, d'ara fa cent anys, i el dibuixant Carlos Pacheco, entre d'altres autors, hi seran convidats. Ah, i demà mateix, del 8 a l'11 de maig, Biocultura al Palau Sant Jordi. També teniu a Facebook tota la informació d'aquesta gran fira ecològia.
I què em deies? Em deies alguna cosa? Que hi havia un descompte? Això ho diré més endavant quan parlem de cultura. Ah, que serà una altra cultura. Hem barrejat cultura i biocultura, que també l'alimentació és una forma de cultura. Oh, i tant, i tant que sí. Bé, mentre tant posarem una mica de música, Enric, sisplau. A las cinco se cierra la vaca
Y si encima le toca hacer caja despídete casi siempre se le ha