Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres,
a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música
la paraula viscuda, com vostès recordaran
doncs sempre tenim una persona
que és tan sumament amable
que diu, sí, jo col·laboro
i avui tenim la Rosa
Maria Gasull
Gasulla
sí, bueno, és que jo me menjo les paraules
com diu la meva filla
escolta, perdona
Rosa Maria
gràcies per haver vingut
i ara la Montse dirà una mica
qui és la Rosa Maria
que molts de vostès segurament la coneixen
perquè és una gran col·laboradora en el poble
de coses molt importants
endavant Montse
doncs, bé, la Rosa Maria Gasulla
masònic, és Sant Justenca
de Socarrel
va venir tres mesos a Sant Just
per tant, és Sant Justenca
i jo dic de Socarrel i ella diu
d'acord
exacte, estimo Sant Just
moltíssim
ella de jove
va estudiar per infermera
s'hi va dedicar
i ens deia que aquesta professió
aquest estar en relació
amb les altres persones
va ser la que la va obrir
a la donació
a donar-se
a donar-se, sí
i que la feia molt feliç
la seva professió
la feia molt feliç
molt feliç
i la vaig iniciar per donar gust a la meva mare
al principi va ser molt difícil
perquè era molt dur
la carrera
i a les hospitals
hi ha uns casos tan tristos
que t'afectaven
però
de mica en mica
vaig anar creixent
i vaig anar
valorant molt
la vivència que tenia
després jo penso que
possiblement la devia aparcar
la seva professió
perquè
és mare de cinc fills
no?
sí
devies aparcar-ho
durant un temps
durant uns anys
durant uns anys
perquè hi havia
feina
imaginau-vos
doncs
quina petulea
i quan els fills
van ser més grans
llavors ja es va dedicar
més
intensament
jo diria intensament
a la parròquia
en tot el que era
de treball social
de treball social
a la parròquia
i una amb la Teresa Massaguer
totes dues
eren persones
que ens donàvem compte
que hi havia molta gent
que coneixíem
que estaven soletes
i que necessitaven
un ajut
ja no parlo d'econòmic
sinó
com a persona
i
vam muntar
un espai
perquè elles
les àvies
vinguessin
i passessin la tarda
amb nosaltres
i van ser molt felices
elles i nosaltres
sí
recordo quan la Teresa Massaguer
va fer tot el projecte
sí
i ho va
ells va presentar
i recordo molt
perquè
vam estar estones
o sigui
perquè era una
un projecte
que era molt interessant
de
era molt humà
era molt humà
era humà
hi ha coses
que a vegades
dius
sí
mira
fem donacions
i tal
però dedicar-s'hi
unes hores
a les persones
dedicar-s'hi
unes hores
a acompanyar
això costa
segons una mica més
bueno
no costava
no costava
quan
no us costava
perquè vosaltres
ho feia
d'un tipus vocacional
exacte
tan vocacional
i tan
sense esperar
res a canvi
com si diguessin
que era
estar una satisfacció
per vosaltres
trobar-se bé
en si mateixes
no
i donar
aquells ratos bons
a aquestes persones
que ho necessitaven
quan
jo li vaig dir
a la Rosa Maria
mira escolta va
vine
perquè ets un element
molt bo
i ella va dir
no
perquè jo
jo no he llegit res
perquè com vostès
recorden
això és paraula viscuda
i amb la paraula viscuda
doncs la persona que ve
ha llegit alguna cosa
que l'ha emocionat
o que ha dit
mira he pensat en això
diu és que jo més que paraules
i més que llegir
he fet
he treballat
i aleshores això és molt bonic també
o sigui
però encara així tot
encara que no
no hagis llegit res
tu sí que vas llegir
i et va cridar l'atenció
d'un llibre petit
un llibre que es diu
bueno
que parla de la donació
sí
sí
i aleshores
doncs sí que llegirem una mica
aquesta cosa
perquè tu dius que sí
que et va agradar una mica
molt
molt
i s'ajustava
s'ajustava
s'ajustava
a totes les coses
que realment
em sortien de dins
a mi
sí
doncs ara
em permeteu
ho llegeixo molt de pressa
i diu
la donació
quan és sincera
és un acte altruista
que podríem dir
que satisfà més
el qui dona
que el qui rep
sense però
menysprear
el goig de rebre
davant de necessitats
parentòries
el més pràctic
i efectiu
és donar béns materials
diners
roba
menjar
això és el que està passant ara
amb aquests
exilats
podríem dir
de la Síria
que esclar
necessiten menjar
a l'altre dia
ho deien
en aquest moment
se'ls ha de donar
de menjar
perquè no tenen res
per menjar
no?
Continuem
això és bo
quan es fa
amb molta delicadesa
o de manera anònima
perquè el que ho rep
a vegades
se sent ferit
menyspreat
per àcid
de la societat
de la mateixa societat
que l'ha portat
en aquesta situació
alguns
s'hi conformen
s'hi acomoden
i a la llarga
s'hi troben bé
reben sense fer res
és el que se'n diu
viure del cuento
però per altres
és un torment
i pateixen
no sols
les penúries
sinó també
amb la seva dignitat humana
és el que podríem dir
injustícia moral
en dues formes
entren dins
de la injustícia social
de la qual
tots
ens hauríem
d'avergonyir
i sobre la qual
hauríem de preguntar-nos
quina part de culpa
tenim nosaltres
i posar-hi remei
amb allò
que puguem
i aquí
continuarem després
però aquí
ara tu parla d'això
aquí és on vas fer
molta labor
no?
sí
sí
i quan es va acabar
doncs
trobava a faltar
l'activitat aquesta
perquè aquesta
podríem dir
activitat
va haver un moment
que l'escola
la va acabar
perquè també
sí
bueno
perquè hi va haver
el problema
de la seguretat
de l'edifici
de l'edifici
estava molt deteriorat
i era un grup
bastant gran
d'àvies
i no teníem
un altre espai
per seguir fent
per seguir fent
però llavors
vaig continuar
fent
d'anar-les a veure
i quan
necessito anar
a l'hospital
acompanyar-la
i això
també
elles eren
felices
i jo també
tothom
i vulguis o no
són coses
que es poden fer
perfectament
i amb molt de gust
i aleshores
aquestes àvies
a vegades
també tenien família
no?
sí
però
les famílies
totes
ja saps
tenen feina
i avui dia
abans
les dones
estaven a casa
molt
però ara
la dona té
una feina
i les àvies
queden soletes
sí
les àvies
hi ha algun àvi
algun també?
algun àvi
normalment
eren tot àvies
el que teníem allà
bueno
és que les dones
diuen que vivim més
això és veritat
sí
i el que teníem
érem àvies
nosaltres
era
vinculat a càritas
sí
totalment
el personal
que treballàvem
allà
que fèiem
les activitats
érem
del grup de càritas
sí
però jo sé
jo sé
i això no m'ho ha dit ningú
però que tu
a vegades
havies anat
a casa
d'algú
que estaven
bastant desemparats
i plus
et posaves
a netejar la casa
i això ho sé
bueno
si veies
una necessitat
per què no
sí
i deia
i aquest senyor
és qui els ajuda
diu bé
la senyora
Rosa Maria
i ella
doncs
els neteja
una mica
i els hi
bueno
són coses
que són
que mira
que et queden
per la teva satisfacció
no
no per la teva satisfacció
pel teu deure complet
sí
sí
i més et dona goig
això
i et dona serenor
us ho asseguro
que dona serenor
eh
i com veus
a la societat
que hi ha
tantes coses
que pots
podries ajudar
podries ajudar
doncs
eh
perquè
quan tu diies abans
que
no havies llegit
però sí que
hi ha una lectura
que tu fas sovint
que és l'Evangeli
va
això
estava en relació
amb el que feies
doncs no et puc dir
no t'ho puc dir
jo penso que
va ser
la carrera d'infermera
que em va donar
una sensibilitat
a part de la meva
tema religiós
eh
que per mi
és molt important
sí
doncs
va ser la sensibilitat
que se'm va
em va engrandir molt
amb la carrera
perquè vaig veure
una part de la societat
que té molta necessitat
d'una somrissa
d'un ajut
d'un acompanyament
i llavors vaig dir
ho has de fer-ho
i ho vaig fer-ho
faig un incís ara
perquè vull continuar
la lectura
per el que acabeu de dir
sí
diu
però hi ha un altre vessant
de la donació
i és donar-se
un mateix
sí senyor
i això costa molt
i entre ja
en el camí de la perfecció
des que ens aixequem
fins a l'hora
d'anar a dormir
hi ha molts moments
en els quals
podem practicar
la nostra pròpia donació
que moltes vegades
no és donar res
sinó que consisteix
en saber renunciar
renunciar
als nostres desig
envers els altres
saber callar temps
somriure en el moment oportú
oferir el nostre ajut
la nostra amistat
petites i petites accions
que podem fer
i que no són grans sacrificis
que per descomptat
no arriben
al gran sacrifici de Jesús
que va donar la vida
pels altres
són petits actes
de lliurament
d'autodonació
que comporten
anar millorant
la nostra actitud cristiana
i aquí està
el saber sobreviure
en un moment
el saber dir
una paraula
si és adient
o
callar
o callar
és important
que callar
moltes vegades
és important
i la vida
t'ensenya
a fer-ho
i cada vegada
ho saps fer-ho millor
o almenys
o almenys ho intentes
el Leonardo Wolf
deia que és
millor donar
que regalar
en un dels seus llibres
i és una
allò que moltes vegades
m'he fet pensar
perquè
de vegades
es tendeix més
a fer regals
que això
que donar
perquè donar
és despendre's
no?
el donar
és despendre's
però es desprèn
amb el cor
tu ho fas
de cor
i veus
que val
molt la pena
de fer-ho
però jo també
això que acabem
de llegir
moltes vegades
és això
que no són
grans
sacrificis
el que sap fer
jo crec
que el que té
i aquesta és la teva
vida
i el teu lema
és
fer les coses
perquè et surten
però sense necessitat
d'una imposició
i de fer-ho
perquè de bé
ni fer-ho
per res
ho fas
perquè
perquè n'hi ha
aquest
aquest
clam
podríem dir
de l'altra persona
de l'altre ser
d'aquell pròxim
i aquí és on està
amb aquella cosa
que diu
estimeu el pròxim
és un dels
jo crec que
tu que deies
Montse
és la cosa religiosa
la cosa religiosa
o el missatge de Crist
el missatge
jo deia l'Evangeli
el missatge de Crist
perquè aleshores
jo crec que si tots
només que practiquéssim això
estimeu
adeu
i estimeu els altres
com a vosaltres mateixos
sí senyor
i clar
aquí també
donem un consell
als subidors
és que
estimeu els altres
però per un
estimar els altres
té que estar satisfet
una mica
o té que estimar-se
una mica
ell mateix
perquè seria absurd
també
voler donar
quan no es té
no sé
i no estem parlant
de béns materials
aleshores
moltes vegades
també necessitem
l'ajut dels altres
que ens ompli
de dir
bueno
i rebut el caliu
dels altres
jo ara que caliu
el puc transmetre
és veritat
és veritat
i n'hi ha
una altra
coseta
que també
del llibret
aquest
et va cridar
l'atenció
que és
la tendressa
la tendressa
que la tendressa
és
ara aquesta
no sé
si Montse
tu la vols llegir
la tenim
a la pàgina 25
perquè esclar
es dona
està
s'està
te'n pipa
perquè moltes vegades
veus la reacció
que no és
la correcta
i et quedes una mica
com si diguéssim
decebut
perquè alguna vegada
sí que jo crec
que ens han preguntat
caramba
estic aquí intentant
ajudar
no vull res
però
però el millor
la resposta ha sigut
estar cruel
no t'ha passat alguna vegada
sí
però passo de llarg
i passes de llarg
i a les hores
ho perdones
no?
exacte
exacte
si no
no seria
no faria
a mi no em faria feliç
clar
perquè no em veuria
amb cor
de fer
la teva tasca
exacte
si agafem
aquest primer apartat
que abans has llegit
de les persones
o sigui
que es troben
en situació
doncs
més desvalgudes
més fràgils
o sigui
entrar
en les necessitats
més internes
i més humanes
per comprendre
la situació
i arribar a entendre
que
tal com diu aquí
que moltes
bueno
jo diria que
la majoria de vegades
si no totes
és producte
de la societat
en què estem vivint
perquè és el que poses
també
en el
en el
que has llegit
o sigui
i arribar a comprendre
que
que hi ha
unes necessitats
perquè s'han creat
i voler
doncs
pal·liar
perquè en definitiva
només
seria això
pal·liar
algunes de les necessitats
però jo crec que
transcendeix més enllà
tu què et sembla
Rosa Maria
ja no solament
pal·liar
aquestes necessitats
que s'han creat
sinó
que l'altra persona
sàpiga que estàs allà
bueno
és que
hi ha persona
que és
capaç de sentir-ho
però hi ha persona
que no
que la vida
l'ha portat
en una situació
de tancament
de sentiment
que costa molt
però
no és impossible
no
perquè la llarga
veu el comportament
de l'altre
exacte
no és impossible
això és el que deia
comprendre
aquesta situació
de l'altre
que aquest tancament
o sigui
el que l'ha portat
el tancament
exacte
o sigui
jo recordo
que
el romà Fortuny
el mossèn
que va
començar
en Grunes
que va ser
el que va començar
en Grunes
doncs
o sigui
això era
el que més
el preocupava
o sigui
tot el que era
la instal·lació
perquè allò
funcionés
però el que el preocupava
més
era la persona
perquè
quan
per dir d'alguna manera
quan la persona
ha rebut
moltes bastonades
que no són bastonades
físiques
sinó que són
emocionals
i morals
doncs
arribar
que aquesta persona
es torni
a regir
aquí està
doncs
tota
aquesta donació
aquesta estimació
tota la
no?
i aquest tracte
que se li pot donar
eh?
doncs
el pot fer
clar
perquè
ressuscitar
la dignitat
no?
tornar-lo a tractar
amb dignitat
perquè se senti
la persona digna
i aquí està
nosaltres aquí
estem parlant
en termes religiosos
perquè tant
les tres
tenim aquest
tarandau
aquesta manera
de pensar
no?
però això
podríem dir
en el llenguatge
normal i corrent
és
fomentar
d'una manera
extraordinària
l'empatia
l'empatia
és aquella cosa
que bueno
potser no ets religiosa
però tu pots tenir empatia
perquè et poses
en la pell de l'altre
exacte
exacte
no no no
i per això
tu quan deies
què?
és religiós
no solament religiós
és empàtic
també
i tant
i tant
aquest trosset
que de la tendresa
diu
hi havia tanta tendresa
amb la seva veu
que em vaig sentir
conmogut
em vaig sentir
confortat
es pot ser bo
es pot ser just
de vegades
ens falta una mica
de tendresa
què és la tendresa?
realment el diccionari
no la defineix
però s'entén
com la qualitat
de tendre
ara bé
si la paraula tendre
té moltes
prosaiques connotacions
jo diria
que la tendresa
és quelcom més
és la reacció
espontània
ingenua
gratuïta
i carregada d'amor
que ens surt
del més profund
del cor
envers els altres
sigui home
o quan se vol ser vivent
particularment
quan el veiem desvegut
per tant
la tendresa
és pura
perquè transpua bondat
però no la hem
de confondre
amb la sensibilia
ni pensar tampoc
que és patrimoni
de les dones
la tendresa
en els sentiments
que tenia
Sant Francesc de Sis
al contemplar
les coses creades
tendresa
tenia Jesús
davant dels infants
més dels veuguts
que les mateixes
bestioles
tendresa
és el que hauria
de sorgir
davant del vell
impossibilitat
tendresa
és un sentiment
que més que purament humà
seria
quelcom diví
ja que sent gratuït
és de plena donació
pel fet
que no espera res
a canvi
és un sentiment
que si el tenim
la sort
d'experimentar
ens fa ser
una mica
més semblants
a Déu
t'agrada
molt
perquè és veritat
i aleshores
aquí tenim
les dues coses
no solament
tenim la donació
sinó tenim
la manera
de fer les coses
és molt important
perquè la persona
que pateix
totes aquestes coses
ho valora molt més
si vas allà
i el tractes
amb un carinyo
i amb un optimisme
i encara que estigui
enfonsat
enfonsat
tu
segueixes i segueixes
i sempre amb la somrissa
això és molt important
molt important
que no sé
de qui és la frase
però que la solidaritat
és la tendresa
dels pobles
no, no
és que és clar
de totes maneres
sí, perquè
jo penso que
la frase aquesta
té aquest sentit
de comunitat
de fer les coses
en comunitat
en companyia
sí
doncs
jo també penso
que
sí que diem
que per nosaltres
o tu
acabes de dir abans
que no és que sigui
una tasca molt difícil
però sí que és
una tasca difícil
no és una tasca
que tu te la tinguis
que imposar
perquè sigui així
però sí que potser
jo no sé si t'ha passat
o s'ha passat a vosaltres
però dic
bueno senyor
ajuda'm tu
perquè d'aquí no puc sortir
i aleshores
doncs
fes-me que
pugui entendre
els altres
jo crec que tots vostès
els que ens escolten
si ens escolten
doncs pensin això
en què podem ajudar
però no per destacar
sinó per ajudar
per estar allà
al teu costat
estic al teu costat
exacte
no, el motiu
no és destacar
és ajudar
això està claríssim
i quan veus
casos difícils
doncs et sents
molt motivat
i hi ha qui ens ajuda
estan motivats
això mateix
perquè dona felicitat
donar un ajut
a les persones
que estan tan
tan necessitades
no parlo de materials
no, que materials a part
és el que dèiem abans
a part
que també és molt important
perquè a vegades
la mancança de material
dona
aquestes reaccions
aquestes reaccions
o sigui que
moltes vegades
pot ser l'inici
el material
és l'inici
sens dubte
ara ho veiem
amb tantes
mancances
que hi ha
de treball
i la gent
comenta
això no m'ho mereixo
he treballat tota la vida
i ara
a la meva edat
mira com estic
demostra
que tenen
una base
de
com de
de rancúnia
de mancança
de mancança
però també tenen
una miqueta
és que lògicament
som humans
i tant
i tant
a vegades
queixar-se també va bé
vull dir
de quan a quan
on no té que queixar-se
no fer
no fer
aquestes coses
que passen allà
a Gràcia
i coses així
però vull dir
que sí
que a vegades
ens podem queixar
he de dir
coi
què passa aquí
però
sempre pensant
que tinguem fortaleça
per poder
anar
i buscar la solució
anar trampejant
i confiar en aquell
que creiem
i tant
i tant
doncs
ha estat un plaer
ja s'ha acabat l'entrevista
molt bé
doncs per mi
també ha estat un plaer
sí
estar amb vosaltres
i tocar aquest tema
que és tan important
i a més
és que és un
és la
la Rosa Maria
és un
un
podríem dir
un personatge vivent
del que és la donació
i el qual és molt bonic
Rosa
gràcies
perquè has seguit sempre
no és una cosa
encara
que l'has inventada
que sí
la Lina
amb això té raó
perquè estem a la ràdio
però si estiguéssim
doncs a la televisió
i poguéssiu veure
la seva expressió
els seus ulls
o sigui
són de tendresa
i són de donació
ho són
totalment
a més
a més és això
i una altra cosa
que també podríem dir
els oients
que és així
que ens faci el senyor
o qui creieu
que hi hagi
instruments de pau
i amb això
doncs també fem
també fem una donació
només que doquem pau
a la gent
et sembla?
Rosa Maria
almenys que
no diguem
incordians
tu
Rosa Maria
tenint en compte
que estem
davant del micro
i això és una altaveu
i
de la teva experiència
i del teu viure
de cada dia
què els hi diries
als oients?
què els diria?
quin consell
els hi dones?
consell
recomanació
què creus?
que és
sense consell
només
perquè a vegades
la gent no vol escoltar consells
però tu què diries?
jo diria que
tinc la sort
de tenir un amic
que viu allà dalt
i que em dóna força
i que a vegades
voldria
dir alguna cosa
que penso
no, no
val més que te la callis
i facis una somrissa
i procuris
penso que és molt important
ser
no sé
en el sentit aquest
comprensiu
amb la gent
i fer-los veure
que potser
reaccionar
segons
sobretot
a la família
quan es tenen fills
quan es tenen fills
que l'un té una opinió
i l'altre en té una altra
pots escoltar
i intentar
entendre
el per què
ho diu així
perquè a vegades
és perquè
tenen algun motiu
i intentar
buscar solució
perquè
el ser pacificador
és el més important
és el que jo crec
i a mesura
que em vaig fent gran
ho veig claríssim
i la somrissa
perquè una cosa
és donar material
o acompanyar
una persona
al metge
o fer-li un rato
de companyia
i l'altre
és el dia a dia
el dia a dia
el dia a dia
és el que costa
el que costa
però no és impossible
no
el que costa
en el sentit
de dir que
és molt important
ser constant
ser constant
amb aquesta
amb aquesta manera
de ser
i això a vegades
sí que costa
perquè som humans
i tenim les nostres reaccions
però jo
dic una cosa
el pontí
sí i tant
està tot al micro
que el meu amic
sempre m'escola
i m'ajuda
i aleshores
us ho recomano
li posarís un nom
a aquest amic?
bueno
doncs no ho sé
els té tots
tots els que vulguis
se li poden posar
perquè a mi
em dona felicitat
tranquil·litat
i a mesura que em vaig fent gran
cada vegada més
o sigui
que us ho recomano
molt bé
molt bé
aquestes recomanacions
moltes gràcies
senyors
ens queden 3 minuts
perquè s'acabi l'emissió
esperem que si vostès
no l'escolten ara
la poden tornar a repetir
el dissabte
aquest proper
a les 10 i mitja
eh
amb segona audició
però abans de marxar
com vostès ja saben
hem de llegir
l'Evangeli
que és el que es dirà
el que es farà
el celebrarà
aquest diumenge
o el dissabte
si vostès van
a la missa
d'aquest diumenge
aquest ja n'hem entrat
en el temps
que es diu
el temps normal
durant l'any
ja ha passat la Pasqua
ja ha passat totes les coses
i ara ja entrem
en el temps ordinari
que se'n diu
i correspon
al 10
del cicle C
i és la
lectura de l'Evangeli
segons sa llum
en aquell temps
Jesús
se n'anava un poblet
anomenat Naim
l'acompanyaven els deixebles
i molta gent
quan s'acostaven
a l'entrada del poble
es troba que
duien enterrar
un mort
fill únic
d'una mare viuda
molta gent del poble
acompanyava la mare
així que el senyor
la vellé
s'encompedia
i li digué
no ploris
el senyor
el senyor
s'acostava al fèretre
i li posava la mà
al damunt
els que hi portaven
s'aturaren
i ell digué
jove
aixeca't
el mort
es posava assegut
i començava a parlar
el senyor
li donava
a la seva mare
tots quedaren esglallats
i glorificaven a Déu
la gent deia
ha aparegut entre nosaltres
un gran profeta
deien també
Déu
ha visitat
el seu poble
per tot el país
dels jueus
i per tota la rodalia
s'escampà
aquesta anomenada
de Jesús
fins aquí
bueno
és el que llegeix
que vostès ja saben
que es llegeixen
bocins d'evangelis
i
per dir adeu
perquè tenim que dir adeu
que la ràdio ens diu
senyor s'acaba
això anem
cronometrats
li donem moltíssimes gràcies
a la Rosa Maria Gasulla
aquesta vegada
ho he dit bé
les meves filles
se'm renyen
perquè jo a vegades
me metjo paraules
i moltíssimes gràcies
per haver vingut
i jo crec que sí
escoltin vostès
la recomanació
que ell ha fet
i
quan vegin
la vegin pel carrer
que segurament la coneixen
doncs segurament
rebran una sonrisa
i res més
fins
a la propera
jo només de l'Evangeli
volia destacar dues coses
cara a bé
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
ben