Fins demà!
Bona tarda, oïdors i oïdores de Ràdio d'Esvern. Avui, dimecres 4 de febrer, tornem a estar amb vosaltres en l'espai Paraula Viscuda. Estem amb vosaltres, dones que formem part del col·lectiu de dones a l'Església, també del Sem la Veu i del grup Nostra Dona de la Parroquia de Sant Just d'Esvern. Avui hi participem la Dolors Cardona Pera,
i jo mateixa, Montserrat Giró i Selma. Dolors, benvinguda. Benvinguda, gràcies. Aquí a la ràdio hi participem nosaltres dues, però és el treball de tot el grup. Seguim treballant el llibre 20 dones de l'Antic Testament.
Ens agrada compartir amb vosaltres, oïdors i oïdores de Sant Jus i de més enllà, les nostres descobertes, el discerniment, les reflexions i les aportacions de cada dona del grup. El mes de desembre, la nostra conversa va ser sobre Rebeca.
Una història que continua. Recordem que Rebeca, una dona forta i decidida, que fa prop de 4.000 anys va cercar el seu camí i va obrir-se a pas en aquell món dur i difícil, un món dur i difícil en el qual Déu, com des de la distància, a poc a poc mostrava el seu rostre.
Això és el que vam parlar el desembre passat. I avui, novament, amb la Dolors, encetem unes aportacions sobre l'IA, la dels Ulls Apagats i Raquel l'Estimada. Per parlar-ne, ens situarem en la lectura del Gènesis.
Dolors, benvinguda, gràcies per ser aquí, perquè sé que vas molt atabalada de coses, però aquest llibre és molt apassionant i sé que t'agrada molt. Sí, tot aquest tema de les dones de l'antiguetat també m'interessa molt i m'agrada molt.
Bé, doncs com podem situar avui, que parlarem de Lía i Raquel, com les podem situar ràpidament en diversos contexts? Jo primer voldria dir que hem de tenir molt clar que ens trobem en una societat patriarcal que s'entén en un altre sentit,
on el patriarca acostuma a ser el pare i els fills són la continuació d'aquest repte que tenen com a poble de Déu de continuar endavant perquè són cridats per Déu, consideren que són cridats per Déu. Això és una cosa, patriarcat. Quin paper tenen les dones? Les dones estan una mica, tot i que són molt intel·ligents i es mouen molt bé, però elles són, la seva vida el decideix bastant a l'interès del patriarca.
Llavors, una vegada dit això, voldria remarcar que no són dones passives i sotmeses a la intenció crucial de la història que elles volen col·laborar de la salvació. Tant el relat d'Alia com Raquel i les seves esclaves ens ajudaran a entendre el matriarcat. Aquest grup de dones, dintre del Gènesi, se les considera matriarques.
I és bonic saber-ho perquè les matriarques tenen, realment, quan lligeixes, tenen una situació bastant... A vegades et dona, mentre lligeixes aquestes dones, veus unes situacions que dius, mare meva, des de la mirada actual, dius, si això és un enganx, si això és una manera de desviar coses. Però no, no, no va per aquí.
Veritat, Montse, això no va per aquí. I tant, és que quan la Dolors diu, o sigui, el Gènesis ens dona a conèixer el matriarcat, o sigui, és aquí on nosaltres com a dones posem l'accent. Què fan aquestes dones?
De quina manera es van aportant les seves opinions i el seu fer en el dia a dia en aquella època? Això és el que a nosaltres ens crida l'atenció. Sí, sí, i realment és molt interessant. Primer hem de situar que Jacob, que va ser fill de Rebeca,
amb un junt amb el seu germà Esaú, havien de ser la continuïtat, sobretot Esaú, havia de ser la continuïtat de ser els que havien de dirigir el poble de Déu en aquest clan. Però què passa? Rebeca ja fa una cosa diferent. Rebeca creu que el caràcter de Jacob és més adient del que Déu els parla, perquè tant parla amb els homes en aquesta ciutat com amb les dones.
Són unes grans coneixedores del que Déu vol. I llavors, en aquest cas, Rebeca enganya Isaac i la benedicció del primogènit cau amb Jacob. Què passa? Tot això és una història que queda molt ben reflexada amb el Gènesis i contínuament pots anar-ho consultant, eh?
Però què passa? Llavors arriba un moment que Saúl s'enfada i persegueix el seu germà i llavors Jacob decideix anar al poble que vivia el seu oncle, l'Avant, que era un germà de Rebeca. I el poble es diu, espera que no me'n recordo, perdoneu, és que he de consultar el poble.
Se'n va en direcció a buscar la família de Rebeca. Vull dir que això és important. És a dir, que Jacob buscava una dona, també s'ho planteja, que sigués del mateix clan que Abram, Sara i Rebeca.
I llavors aquest clan estava al poble d'Aran. Perdoneu que no m'hagi vingut al cap. Per tant, deixa Canaan i se'n va cap a Aran, tot marxant de la persecució del seu germà, perquè està adolgut.
Què tenim? Doncs que Jacob vol continuar la línia d'Abram, Sara, Rebeca, Isaac, i ell el primer que fa és intentar trobar una dona que sigui d'aquest clan de l'Aran, no?
i torna a sortir aquella figura tan simbòlica que ens surt sempre, arriba a un pou. I per allà a la vora hi ha tot de ramats d'aquell entorn, de gent, i Jacob pregunta, escolta, que sabeu qui és l'Avant? I diu, i tant, que el coneixem, és el nostre patriarca, és el patriarca el que mana tots aquests grups,
I, per tant, doncs mira, ara d'aquí una mica vindrà la seva filla amb el seu ramat, que es diu Raquel. Perquè Raquel era pastora. Era pastora. Era pastora. I Montse explica el curiós que és com Raquel, quan el veu, i sobretot Jacob, s'enamora. Sí. La paraula enamorar. S'enamoren tots dos. Tots dos s'enamoren. Eh?
I es fan un petó. Sí. I aquest petó és l'únic petó que surt de la bíblica. És a dir, és curiós que, sí, ell buscava una dona d'aquesta línia, però al veure-la amb ella s'enamora. Sí, ja no hi ha allò que la persona que trobi i que pugui... No, la troba, però per damunt de tot s'enamora d'ella.
Exacte. Què fa? L'ajuda a obrir aquest pou, hi havia una pedra molt gran, i ell se sent fort, està content, i l'obra, i llavors els vents o les cabretes que portava Raquel beuen aigua. I ell es va emocionant al veure que Jacob forma part de la seva família, forma part també del clan,
I va corrents a veure el pare, el Labán. Va corrents. I aquí, clar, per una banda tenim la trobada Raquel amb Job, amb Jacob, aquesta trobada que tenen al costat del Pou...
Raquel, corre per avançar i dir-li al seu pare, mira, ha arribat el teu nebot, fill de Rebeca, i per estar-se a casa nostra, l'acolliment, l'avant l'acoll, el germà de Rebeca.
Sí, però l'acull amb unes... Amb unes condicions. Perquè a la vegada que l'acull, el Jacob li diu, la teva filla m'agrada, me l'estimo. I li diu, molt bé, d'acord, jo te la deixaré, veieu, no? La manera que els pares decidien, d'acord, jo et deixo a Raquel, però has de treballar set anys per mi.
I aquí comença una trama molt curiosa. És la trama aquella que... L'Avant el que fa és que a la nit li posa en el seu llit d'enamorament, o així, li posa la germana gran, la Lia, la dels ulls apagats.
I l'Alia no diu res, perquè el pare ha decidit que s'ha de casar. I llavors l'endemà ell veu l'error que ha tingut. Perquè l'Alia té els ulls apagats i en canvi Raquel és molt expressiva, molt formosa, una dona molt guapa.
Tendre, sí, sí, segons la Biblia. És tendre, s'enamora, li fa un petó, vull dir que és una noia que estava amb la mateixa tendresa que en Jacob. Llavors aquí ve l'embolic. Diu, ah, sí, vull dir, sí, però jo aquest fallo, jo no el puc ratificar-lo, perquè jo li he donat la benedicció que els fills que et doni Lia hauran de ser els primogènits d'aquesta aventura amb Déu, no?
Llavors, d'això és el Raquel, el Jacob li diu, escolta, jo estic enamorada de Raquel, diu, si la vols, doncs jo et procuraré que tinguis, has de treballar set anys més per mi i serà teva. I decideixen ja en aquell moment casar-se. I té dues dones.
Però el pare, per justificar-se, perquè s'ho treu de la màniga, per justificar-se, li diu que la Lia és la gran, per tant, la primera que s'ha de casar és la gran, i per això li ha portat la Lia en lloc de la Raquel.
I després hi ha, com diu la Dolors, a sobre, com que el Jacob està tan enamorat i s'hi vol casar, es torna a treure l'estratègia que ha de treballar set anys més per aconseguir-la.
L'IA no és l'estimada. Jacob la respecta, però no és la que estima. Raquel és la gran enamorada i l'estimació que Jacob té per ella. Quina carta juga? Quina importància té donar fills? Perquè dona molta importància per assegurar la primogenitura d'aquest clan i sobretot que són els que han de guiar el poble de Déu. És a dir, davant ha d'haver-hi un home que guiï el poble de Déu.
Llavors, tota la trama, si algun dia teniu ocasió d'agafar el Gènesi, ja ho veureu, tota la trama va girant. La Lia, què ofereix a Jacob? Fils. De seguida ja li dona fills, fins a quatre de seguits. Li dona quatre fills seguits. Raquel, de moment, és estèril.
De moment no li pot donar fills. És estèril. Per tant, Lia es conforma dormir amb Abraham, ai, amb Abraham, amb Jacob, perquè també li agrada i s'hi troba bé i li està donant una de les coses més importants d'aquest poble, que és tenir descendència. Sí, i sobretot ella se sent valorada. Exacte.
Els fills se sent valorada. La seva dignitat com a dona no queda tocada. Ella està molt en contacte amb Déu, agraeix a Déu contínuament que li vagi donant fills perquè això li permet tenir la seva dignitat, però Raquel queda frustrada perquè de moment no li pot donar fills.
L'IA això ho interpreta com una bondat de Déu de cara a la seva persona. Sí, sí. Llavors, què passa? Raquel arriba un moment que diu, escolta, jo vull tenir algun fill, de moment no el quedo jo, però t'ofereixo la meva esclau.
I ofereix la seva esclava, però hi ha una cosa molt curiosa, que mentre està naixent el primer fill d'aquesta esclava amb Jacob, el sol posen de seguida la falda. I això és un reconeixement per part de Raquel que aquells fills també són d'Abram i d'ella.
O sigui, és com una espècie de... Ritus. De ritus que no només passava a casa seva, per dir-ho així, sinó que era un ritual normal del poble de l'època. O sigui...
I llavors, curiosament, quan té quatre fills seguits, Lia, no acaba de tenir més fills. No, perquè Jacob ja té també... Però, Montse, ella pensa, estic perdent aquest favor que el Jacob m'estima moltíssim i m'estima d'aquesta manera pel fet de donar fills, i també ofereix la seva esclava. I també tant una, tant la Raquel com l'altra, tenen dos fills.
És a dir, que passen de quatre a vuit fills. Arriba un moment, perdoneu el rotllo, però és molt curiós això. Arriba un moment que l'IA torna a tenir fills, perquè dorm amb Abraham, torna a tenir un altre fill, i aquí ella, tornem a remarcar, se sent valorada, dignificada, i se sent que Déu la vol. Què passa? Doncs passa que Raquel, amb el temps, també té fills. Té dos fills. El primer serà Josep,
i el segon, que serà amb la travessia de marxar des de l'Aran, marxar cap a Canaan, tindrà un altre, però amb el segon, el Benjamí, ella mora. Sí. I estem parlant, amb tot això, que n'hi ha dotze, estem parlant de les dotze tribus
de les 12 tribus que dintre de la Bíblia se'n parla d'Israel, que dintre de la Bíblia se'n parla molt per la importància que tindran amb el poble d'Israel, el que serà el poble d'Israel. Bé, doncs ara una vegada explicat tot això, una vegada vist tot aquestes dinàmiques, arriba un moment que Jacob està fart del Laban. Se sent que se n'ha aprofitat d'ell, perquè ell es fa ric,
Jacob dóna molta riquesa, moltíssima riquesa a l'Avant. Però què passa? Que comença a haver-hi malestar entre els fills de l'Avant amb Jacob. I Jacob també diu, jo ja ara tinc assegurada la meva descendència que jo volia de Josep i el Benjamí, bueno, el Josep I, ara desitjo marxar. Ho planteja les seves dues dones, la Lia,
I la Raquel, i arriba el moment... O sigui, ell en principi es pensava que no el seguirien, que no el voldrien. Exacte. Però resulta que sí que elles també veuen totes les, per dir-ho, malifetes que està fent el pare, i totes dues, una per enamorament i l'altra perquè és el pare dels seus... Doncs totes dues...
decideixen molt contentes de marxar amb ell cap a Canà.
Clar, ara si això ens ho mirem, tot aquest embolic, si ens ho mirem amb els ulls actuals, ens costa entendre això. I segons l'autor, segons l'autor del llibre, en Lligades, en Josep Lligades, ens torna a remarcar el mateix. Cal situar-nos en aquella època, aproximadament uns 4.000 anys. Les coses de la vida les entenien d'una altra manera.
I sorprèn la compra del dret d'anar-se al llit amb Jacob. I com Lia considera el seu embaràs com una recompensa divina perquè ha cedit la seva esclava també al marit, perquè tingui més fills. Lia, sobretot, tenir fills li representa que està fent cas també el que Déu vol, saps?
I també ressalta el criteri de fons per tenir una bona convivència que faci la vida més fàcil. Imagineu-vos dues dones casades vivint dintre d'un mateix clan l'enfrontament i el dia a dia, lo difícil que deuria ser. Com equilibraves aquestes emocions? Com podien conviure dues dones que en el fons estaven enfrontades, encara que fossin germanes, no?
I elles descobreixen amb tot això la voluntat de Déu. Això els ajuda. Penso que sí, que són situacions que actualment les veiem molt diferent, però ara actualment...
O sigui, podem dir que si fem una mirada cap enrere, les coses han anat evolucionant a partir dels anys. Per tant, podríem fer tot un recorregut de com ha sigut la conducta dels pares en relació als casaments o les conveniències i després les decisions també de la dona.
Afortunadament, avui hi ha una consciència que el cos de la dona és de la dona. Sí, sí. Això que estàs remarcant, Montse, és molt interessant...
perquè no està tan lluny també aquest domini que nosaltres teníem poques coses a dir, perquè potser des del pare i de la mare ja feien, t'asseguraven la teva vida i escoltaven poc les nostres necessitats. Estem en una part del món...
i amb unes constitucions i amb unes lleis i amb unes reivindicacions de dones valentes que ens han portat a poder ser lliures i a poder expressar també la nostra manera de ser, que som persones pensants, que som persones capaces de poder tirar endavant les nostres pròpies emocions i tot el que sigui.
Molt bé aquesta observació, vull dir que també és una lluita de no fa tants anys, sinó la cosa continuava de la mateixa manera. Sí que... O sigui, no és que ara tinguem uns privilegis, no. Tenim allò que ens pertany...
Exacte, exacte. Com a dones. I que això ha sigut fruit de tota una evolució. I tant. Totalment d'acord. I d'una lluita. I d'una lluita. D'una lluita de dones valentes, de dones que han trencat molles, no? Sí, sí, i tant que sí.
Llavors, per acabar aquest relat llarg, quan decideix Jacob anar cap a Canaan, marxa un dia que no hi ha el davant, marxa, i Raquel, també enfadada amb el seu pare, li treuen uns símbols, que aquests símbols representava per aquest col·lectiu, per aquest poble, el seu prestigi,
La seva. Eren uns símbols domèstics. Exacte. Per tant, hauríem d'entendre que cada casa devia tenir els seus símbols. Exacte, i això era un respecte. I ella el que fa és que se'ls endú. Els ídols domèstics del seu pare, els terefins, es deien els terefins,
I ella se'ls endú. Totalment. Ah, quan el pare ho veu. Se n'adona. Se n'adona de dues coses. Una, vol perseguir el Levant, perquè, clar, se li han portat també part de la riquesa seva. I arriba la caravana de Jacob.
Però hi ha un altre tema, que és el que ha fet Raquel d'agafar aquests símbols, vola aquests símbols, i quan parla amb Jacob li diu, escolta, a part que t'has emportat això i ho pactarem, però m'has agafat els símbols de casa meva. Sí, exacte. Ell li diu que no. Jacob diu que no, jo no te'ls he tocat, perquè Raquel, molt intel·ligent, d'una manera molt intel·ligent, quan comencen a mirar totes les tendes i a buscar a veure si els trobaven,
Ella, o sigui, està assentada a la cella d'un camell, i fixeu-vos que ella li diu que no es pot aixecar a saludar el seu pare ni moure's perquè, o sigui, ella diu «és que tinc el que solem tenir les dones».
I el seu pare, per respecte, i com que la sang és una cosa que tampoc ho trobava ni impur, doncs no la fa aixecar. I ella, o sigui, el seu pare se'n va una altra vegada i Jacob continua la marxa.
És curiós totes aquestes coses, és molt interessant. Llavors, què passa? Continua la marxa. Raquel té el segon fill, Benjamí, i mor en aquesta trajectòria d'anar cap a Canaan. Jacob fa avançar un petit d'allò per demanar perdó a Zau, una petita comitiva per demanar perdó a Zau.
Però ja Jacob perd la dona que més estimava. I aquest nen petit, que li dirà Benjamí... La Raquel li posa el nom de Benomi, que vol dir fill de la meva pena. I Jacob, o sigui, a ell li sembla que per dolorosa que sigui la mort de Raquel, aquell fill ha de ser un signe de futur, un signe de la vida nova que comença.
Sí, sí. És el darrer fill que la dona que ell estimava li ha donat. Ha nascut a la terra que era seva, no a l'altra terra d'Aran.
Per tant, ell li canvia el nom i li dirà Benjamí. I el nom de Benjamí, el significat que té és fill de la meva dreta. És a dir, fill de la meva bona sort. Fill que porta bons auguris. Fixeu-me que...
en relació a l'estimació que té la dona, que li té a Raquel, ell li canvia el nom, perquè té uns sentiments i una importància molt gran, no només de llinatge, sinó a nivell de la trajectòria que ha tingut la seva estimació i ha de tenir el futur d'aquest fill.
O sigui que és tota una afirmació de vida i d'esperança, aquest canvi de nom. Sí, sí, sí. Bé, i evidentment... Fixeu-vos, ara, com que el temps passa molt de pressa, ens trobem que podríem anomenar
el que ens deixa com a testimoni tant la Lia com la Raquel. Lia, la dels ulls apagats, la que Jacob no volia, l'esposa de l'engany, serà tanmateix una dona lluitadora, disposar-se a fer-se un espai...
obrir-se al seu propi camí. I viurà tot això buscant i sentint en tot moment la companyia de Déu. Nosaltres, com a dones, aquesta manera de ser d'Alia en aquell temps ens dona força, ens dona coratge.
Raquel aportarà en tots aquests procés i com les altres tres dones, que hem dit, la seva empenta i la seva iniciativa. Jo crec que quan parla de les altres tres dones es dedica a Sara, Rebeca, Lia i en aquest cas ella mateixa. Però hi tindrà una aportació específica, Raquel. La seva empenta personal amb Jacob farà ressaltar el que l'enamorament i l'amor de parella...
tenen en el desenvolupament d'aquesta història, que és història d'homes i dones i és alhora història de Déu. Les dues dones, Raquel, la petita, la que Jacob estimava, Ilia, la gran, la que la va suplantar,
esdevindran les dues mares de les dotze tribus d'Israel i seran reconegudes com a tals al llarg dels segles. Totes dues d'igual a igual.
Hem esgotat el temps, us donem les gràcies perquè ens heu escoltat atentament i també les gràcies a la Dolors i a tot el grup que ho han treballat. I també al Carles, que amb la seva paciència...
I Bonòmia ens ajuda sempre. Gràcies, Carles. Aquest programa es repetirà el dissabte a dos quarts de dotze. Per tant, podeu sintonitzar les persones que no... o vosaltres, les persones que us ha agradat, doncs ho feu saber i els podeu dir que poden sintonitzar dissabte a dos quarts de dotze. Aquest proper dissabte.
Moltes gràcies a tots els sants justencs i sants justenques. Fins aviat. Bon dia a tothom.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just.