Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com ja saben, un cop al mes, amb una companya que avui li envio des d'aquí una abraçada gran
i espero que es recuperi, que és la Montse Giró, nosaltres parlem del nostre programa
que és Paraula Viscuda. I amb aquest programa sempre, sempre hem tingut la sort
de tenir una persona amiga que ens ve a ajudar perquè el programa vagi a bon fi
i com la senyoreta que ara presentarem, que vostès la coneixen també,
de cognom, suposo que si faig una broma, t'agradarà o no, es diu Barco.
Em penso que arribem a bon port. Eh, senyoreta Susana?
Hola, bona tarda.
La Susana Barco, molt maca ella, molt maca ella, doncs ens parlar, com vostès se'n recorden,
en Paraula Viscuda, sempre ha llegit alguna cosa que li ha cridat l'atenció.
I al demanar-li si volia col·laborar, ens va dir que sí, que havia llegit un llibre
que l'havia enamorat, que l'havia agradat molt, que havia tret conclusions boniques
i que jo crec que la major part de vostès ja el coneixen, que són les voces del desierto.
Està en castellà, podíem dir les veus del desert, però bueno, les voces del desierto tal com és el llibre.
El llibre, ella després dirà el per què, jo que l'he llegit ja tres vegades,
no una ni dos, sinó tres, doncs és un llibre que tracta de... l'ha escrit una doctora,
una doctora nord-americana, que se la va requerir perquè anés a Austràlia,
li van demanar que anés, perquè té molta capacitat per posar en marxa un sistema sanitari.
Quan arriben allà, es troba amb totes les coses que estan malament,
algunes coses que estan bé, i posen en marxa un sistema,
i aleshores els aborígenes, en agraïment, la conviden.
I la conviden, i ell es pensa que la conviden en un sopar o que la conviden en un dinar.
I en realitat li fan el gran honor de portar-la a través del desert.
I allà sent les seves veus.
Jo diria que el llibre és un cant,
jo diria cant, no una cançó, sinó un cant ecològic.
Sí.
Oi que sí?
Sí, jo també ho penso.
I ara la senyoreta Susana, nostra, la nostra amiga,
doncs ens explicarà el llibre.
I perquè vostès es situin, Susana i la seva cara bonica,
la trobaran sempre a la biblioteca.
O sigui que si van a demanar un llibre, sobretot una novel·la,
doncs Susana, i la Susana s'ha pot tastat tot, eh?
Jo sí.
Sí, sí, sí.
Bona tarda, Susana.
Hola, bona tarda.
Doncs sí, sí, vull dir, si venen a la biblioteca i volen parlar de lectura,
em trobaran, perquè a qui li agrada llegir sempre et trobes per parlar i compartir.
I bueno, del llibre té una història.
Quan la Lina em va preguntar si jo volia vindre a parlar d'algun llibre,
doncs bueno, vaig pensar alguns títols,
però que ella em va dir que ha de ser un llibre que en el seu moment t'impactés molt, no?
Perquè, a veure, llibres bons al llarg de la història, si t'agrada llegir,
ella llegia molt.
Sempre troba, sí.
Però aquest és un que em va deixar molta empremta.
A més va ser un moment molt maco, perquè a mi sempre m'ha agradat llegir.
Jo vaig començar pel meu germà, que era un forofo,
però sobretot un bibliòfil, vull dir, i comprava moltíssim.
I llavors jo anava i sempre li robava llibres i bueno...
Ja l'hi diré, eh? I ara que no ets a sentit.
I llavors després vaig acabar treballant en una llibreria,
però com a la part administrativa, diguem.
Però jo, cada que podia, m'escapava i me n'anava a parlar
a les noies que portaven la secció de novel·les i em recomanaven.
I crec que va ser una de les èpoques més maques,
perquè vaig descobrir molts autors, moltes lectures,
i el que maco també a vegades de la lectura
és la primera vegada que el llegeixes.
Jo me'n recordo al Riquet,
que deia,
me fa pena la gent que no s'ha llegit encara el Quixot,
perquè encara té el plaer de descobrir-lo, no?
Doncs per mi, clar,
aquell moment de llegir la primera vegada
aquesta novel·la que me la van recomanar,
doncs me va impactar molt,
per el que diu l'Alina també,
perquè clar, saps que està basat en un fet real,
que després t'explicaré,
perquè, bueno, vaig descobrir que no, però bueno...
Bueno, però no sé si podem donar massa...
Sí, però bueno...
Sí, bueno, tot es té que saber.
Sí, però l'important és que el llibre té...
El llibre és bonic.
És bonic, i té frases molt,
el que dius tu,
que valora molt la part de la natura,
el contacte,
perquè de fet parla molt dels aborígens, no?
Que són, bueno, natius que hi ha a Austràlia,
que viuen al desert,
i, bueno, té frases molt maques,
que...
Que, bueno, les hem desgranat una mica mica, no?
Això, això.
Però jo crec que va ser això,
que potser va ser el llibre que més me va impactar,
jo soc una persona que m'agrada molt la natura,
els animals,
i, bueno, jo crec que va connectar,
no sé,
el que ella sentia,
doncs jo sentia també,
bueno, vam connectar,
i crec que per això m'ha agradat.
Jo, en el llibre, la primera vegada,
igual que tu,
fa molt de temps que el vaig llegir,
el vaig recomanar,
l'he regalat,
perquè és el que dius.
El llibre, potser,
ara dius tu,
que això serà interessant,
que ens ho expliquis també una mica,
pot haver la part fantasiosa.
Ella diu en un moment,
i sobretot dirigit als lectors,
que diu potser el que li agradi o no li agradi,
o que es pensi que això m'ho ha inventat,
diu, però no és així,
realment no és així,
diu, perquè jo sí que ho he vascut.
Jo crec,
és tan real,
està escrit d'una manera tan real,
que potser sí,
no ho sé si nosaltres,
com a occidentals,
podríem fer una travessa tan xula pel desert,
i sortir.
I sortir.
Indemnes.
Sí, això sí, eh.
Indemnes,
perquè d'un i duret també anè.
Ara,
aquest contacte amb aquesta gent,
que ells mateixos primer s'han allunyat
de tot el que sigui occidental,
de tot el que sigui los mutantes,
que ells es consideren a nosaltres mutantes.
Sí, que són els humans, sí, sí.
I ells els autèntics,
ells els autèntics perquè està en simbiosi,
som la mateixa naturalesa.
I només que gasten
el que verdaderament els hi és necessari.
I tenim unes coses,
amb ells els valors que fan,
que ara tu llegiràs un trosset
d'una cosa que et va agradar,
que és el desprendiment.
Nosaltres estem molt
per les nostres possessions,
per les nostres riqueses,
per les nostres petites,
inclús coses,
però ens sentim com possedors,
com senyons de les coses.
I a canvi aquests,
aquí tens un trosset,
llegeixo que és molt bufó, això.
Mira,
això és quan arriba,
expliquem una mica,
no explicarem el llibre,
per si la gent no se l'ha llegit.
No, no, no,
no agafes espòilers.
Això, espòilers no.
Però representa que la doctora arriba
i llavors ells,
els autèntics,
es fan que ella es tregui
tota la roba
i totes les joies
i tot el que porta.
Llavors,
agafen tot
i ho tiren al foc.
Bueno, perdó,
perquè ens situem,
resulta que com ella
ha fet una cosa
molt bona
amb vers,
bé, no en vers,
amb la joventut mestitza,
que és el que també
se recorda
dels índies americans
que també
estan una mica allunyats,
apartats i tot això,
i aleshores això,
en agraïment,
aquests la condueixen cap aquí.
I ella es pensa
que va fer el gran sopar
i va molt perifullada.
Això és veritat.
Això, clar,
perquè si no,
no sabem d'acabar.
És veritat.
I ella va amb els seus cullarets
i les seves coses.
Els seus tacons.
I la visa
i la no sé què
i la no sé quant.
quan arriben allà
es queda una mica
asombrada
perquè troba
la gent aquella
que es va,
va,
va,
va,
va,
va de primitiu
i d'aborígen.
Sí, total.
Però continua.
I llavors,
perdó, eh?
Bueno,
lleixo un castellà
que és com tu.
Sí,
obre,
i tant,
i tant.
Solo després comprendí
la simbologia
que encerraba
el acto
de quitarme
las valiosas joyas
que yo consideraba
tan necesarias.
Aún me faltaba aprender
que para aquella gente
el tiempo
no tenía absolutamente
nada que ver
con las horas
del reloj de oro
mucho tiempo después
comprendería
que aquella liberación
del apego
a los objetos
y a ciertas creencias
era un paso imprescindible
en mi desarrollo humano
hacia el ser.
Sí.
El apego.
El apego.
O sigui,
el apego
es una de las cosas,
señores,
radio oyentes,
no se apeguen ustedes
a las cosas,
¿no?
A las cosas.
Després,
ella va fent,
o sigui,
aquí al principi,
porque eso es molt al principi
de la novela,
però ella
durant tota la novela
va fent reflexió
a això,
a que
la gent moltes vegades
tenim por
i la por ve
de tenir objectes materials.
Com més tens,
més por tens de perdre.
Quan tu no tens res,
quan no tens res,
doncs mira,
al principi teu,
clar,
que té que perdre,
si no perd la vida
no ve res més.
Clar,
i jo no.
Però una altra cosa
que és molt bonica
dintre d'això
és que a vegades
ensiem
i estem com un neguit
i estem neguitosos
perquè no sabem
què passarà,
què deixarà de passar.
I en canvi aquesta gent
diu, bueno,
com si diguéssim,
proveirà la natura.
Això.
És a dir,
no tenen menjar,
però ja menjarem.
Ja menjarem.
Clar,
aquí
podríem dir
lo fantàstic,
en el sentit
fantasiós,
no fantàstic,
sinó fantasiós
seria això,
que ella
que té la pell
molt blanca
i tota la mandanga
i té que passar
pel desert
amb 40 i 40
i 50 graus
de calor
que als peus
se li queden
completament
escalibats,
podríem dir així.
Però és que,
pobra,
passa de tot, eh?
Passa de tot.
Ha de caminar
serps o sabata,
menjar formigues,
serps,
bueno,
tot sense cuinar
perquè ells no cuinen.
Sí, no cuinen,
no cuinen.
Bueno,
alguna vegada
sí que fan
amb allò
que fan com un,
com se diu això?
Com un forn,
com un forn,
alguna vegada
com alguna cosa
excepcional.
n'hi ha un,
també,
si recordes
i si també
ho tens aquí
i si et sembla,
n'hi ha un moment
en què ella
el que no pot suportar
és aquella,
aquella de jam,
no ho com es digui,
de mosques
que se li fica
per tot arreu.
I aleshores
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
el,
ah,
ella a un se li acosta
com un,
com un,
com un furxotela,
vull dir,
un d'aquests que donen,
donen,
com si fos un,
com se diu un,
un,
a veure,
espera't,
com t'ho diria jo,
un que tira les cartes,
però un que no le tira les cartes ni res.
Sí,
com un adiví.
Un adiví que se li acosta
i li diu que ella
tota la vida
es ha de trobar amb una persona
que està nascuda per això.
Ah.
I després allí es troba
que amb el jefe
de tot aquell,
els amorífenes,
el patriarca,
podríem dir,
doncs se'l troba
i n'hi ha una connexió espiritual
entre ells.
Entre ells.
Sí, sí, sí, sí.
I aleshores,
doncs, bueno,
i això després està la dona que cura,
la dona que fa...
Sí,
perquè clar,
això és molt maco també,
que cada persona,
o sigui...
Té una funció.
Té una funció,
com ha de ser a la vida,
perquè totes les persones
són importants,
cadascú té una seva funció
i totes les funcions
són importants.
I és molt maco també
quan parla
que ells no celebren
el de l'aniversari.
Sí,
aquest és molt xulo.
Sinó que el que celebren
és això.
Quan han fet,
quan han arribat
al gra,
a la perfecció
d'aquell moment.
Clar,
com el que toca l'instrument.
Sí, sí, sí.
I a mi això
em va agradar molt,
perquè jo soc molt fan d'això,
perquè a vegades penso,
per què s'han de celebrar
les coses
només aquell dia?
Per què no has de celebrar
un dia qualsevol?
i això va també molt
en la línia
d'Anistia.
Anistia,
que diu,
Feliz, Feliz
l'aniversari,
no?
Feliz,
Feliz,
Feliz,
Feliz,
Feliz,
Feliz,
Feliz,
a mi m'agrada molt
aquesta idea també,
perquè has de celebrar
un dia.
No, no,
però és que aquí
ells fan els seus
raonaments
i fan les seves coses
i a més ell es dona,
primer vol fer moltes preguntes,
però després se n'adona
que a vegades
amb silenci
i observant
i reflexionant
veu el per què.
Té la resposta
ella mateixa.
És veritat.
i després aquí
aquell que hem comentat
també,
el de la veu.
Li diu
que aquesta,
aquesta la llegiré jo
perquè aquesta m'agrada molt,
n'hi ha un moment
que li diu,
diu,
perquè ells
es fan dir
a si mateixos
los auténticos,
a diferència
de los mutantes
que són la resta,
no?
A més,
ells se separen
de la civilització,
normalment no volen
tenir masses contactes,
tenen alguns contactes
però no massa.
I diu,
los auténticos
no creen que la voz
estuviera destinada
a l'habla.
Per hablar
s'utiliza el núcleo
corazón-cabeza.
Cuando se usa la voz
per hablar,
uno tiende a enredarse
en pequeñas conversaciones
innecesarias
y menos espirituales.
La voz
está hecha
para cantar,
para aloar,
para sanar.
I és xulo,
és xulo
i és veritat.
És que està ple de frases
així, eh?
Sí, sí.
És maco perquè
és el que dèiem,
també t'agrada o no
perquè hi ha moments,
jo sí que és veritat
que penso
que me l'havia llegit
fa molt de temps
i ara quan l'he tornat
a relleixir
he notat un canvi,
no?
Això és bo
perquè suposo que jo he madurat,
no?
La visió de tu maduret,
senyoreta.
Tot i així
que a vegades pots dir,
home, no,
això no m'acabo de creure,
no?
O tens la...
És més escèptic,
però té frases maques
que te fan pensar
i això no li pot
retreure a ningú
a l'autora
perquè hi ha coses
que com això
que has llegit
que és molt maco,
no?
i penses,
doncs sí.
N'hi ha allò
que di primer,
allò dels cumpleaños
i després també
el que també
és interessant
és les reflexions
que aquest bon senyor
li fa amb ella
a través d'aquest
que els comunica
i també
parlen de la telepatia
i aleshores li diuen
que calli
perquè n'hi ha un moment
determinat
que saben què
n'hi ha un
que se'n va
pobret
i se'n va
perquè necessiten menjar
i no sé si coge un cocodril
o no sé
el que diatres coge
per tenir menjar
per diversos dies
ara no el recordo
exactament
sí, crec que és un cocodril
o alguna cosa així
i aleshores
sí perquè li talla la cua
perquè no pot amb ell
perquè després
tenen menjar
de tot allò
durant molts dies
i aprofiten tot
i aprofiten tot
tot, tot, tot
que això
no es tira res
és molt de reciclatge
és molt modern
però ell ja ho feia
això els portarem
amb els alcaldes d'aquí
del Vall Llobregat
que facin la cosa aquesta
perquè aprofiten
absolutament tot
és increïble
i el que no
ho fiquen a la terra
com per
vinga
perquè l'aprofiti una altra
i aleshores
i aleshores
ells diu
diu
no, no, no
tenemos que estar
a todo el mundo callado
dice
porque
porque ahora
nos están enviando mensajes
i en realitat
ell els rep
també
i potser sí
que és veritat
que si nosaltres
en comptes de bla bla bla
estiguéssim més callats
podríem tenir
uns contactos telepàticos
home, telepàticos
no ho sé
però sí que és veritat
que a vegades
no s'escolta molt
amb aquesta societat
i el silenci
bueno, jo tinc la sort
que tinc molt de silenci
perquè el treballo
en una biblioteca
perquè si no
surten fora
li diu
prohibir d'estar
aquí
però a vegades
és maco també
i el que dius tu
escoltar
o la comunicació gestual
vull dir
hi ha coses
i després
i després
jo segurament
ara
anant a coses d'aquestes
també
a mi m'agrada molt
molt
el silenci
molt
jo faig escriure
unes reflexions
una d'elles del silenci
i és molt bonic
el silenci
però també el parlar
és bonic
però sobretot
quan dialogues
no quan monologues
si és que es pot dir
aquesta paraula
o cridar
amb allò del silenci
dic
per què cridar?
el que més crida
menys
menys
raó té
ara està molt de moda
amb aquestes tartúlies
televisives
que es crida
ningú s'escolta
i al final
has d'apagar la tele
perquè
avui amb els parents meus
que són joves
de casa meva
els nens
i diu
dice
es que no
no lo
no lo
no lo escutxes
o no sé què
jo digo
no no
no lo oigo
escutxar és altra cosa
si no me diuen una cosa
i diuen
no sé el que diu
ara
entonces si hables
ha d'arribar el missatge
a veure
senyora Susana
continua
hi ha una cosa
que també m'agradar molt
que
que és un passatge
no sé si te'n recordes
que parla dels tòtems
o alguna cosa així
que parla d'evolucionar
o sigui
evolucionar com a persona
perquè ella representa
que se l'emporten de viatge
perquè volen
que ella evolucioni
i llavors
i per donar-li
i per en agraïment
donar-li la riquesa
que ells tenen
això
per traspassar una mica
per traspassar
l'agraïment
aquest que tenen
i llavors
és molt maco també
perquè explica
exemples de la natura
i m'agrada
perquè ell parla
per exemple
del falcó
que diu
que el falcó
necessita tenir distància
perquè a vegades
quan tu estàs massa a prop
no veus bé
és com els problemes
quan tu tens el problema
necessites una distància
a la vida
sempre es necessita
una distància
per solucionar coses
i em va agradar molt
això
o després parla del cangur
que diu
que el cangur
no pot anar cap enrere
és un animal
que sempre va cap endavant
i diu
com a la vida
perquè tu pots tindre problemes
però no pots
no pots anar cap enrere
i això m'agrada
perquè fa analogies
però que tenen molt de sentit
i que li pots treure suc allà darrere
que és maco
continua
continua
que ho fas bé
et contractarem
no perquè bueno
són coses maques
perquè amb el mateix
parla de la cert
també
que diu
el canvi de la pell
que ha de canviar la pell
i llavors
ella
perquè ella canvia la pell
molt pobreta
i llavors amb una frase
ella diu
no es poden rebre coses noves
si no hi ha espai
per a elles
clar
això també
ara no me'n recordava
d'aquesta
però aquesta és molt xula
molt maca també
perquè és veritat
si tu no tens post
tu no entres res
clar
a vegades
has de deixar anar
i canviar
i sobretot
canviar
de
bueno
d'idees
evolucionar
deixar darrere
bueno
ella parla
que
deixava
costums
opinions
o inclús
antigues companyies
perquè a la vida
vas evolucionant
i coneixes gent nova
i vas perdent gent
no sé
això també és una cosa
que em va agradar molt
i després
que ho parlàvem
també abans
l'Ina
el tema
que parla de les persones grans
ah sí
que ho trobo molt maco
perquè ella fa un
o sigui
una valoració
en el sentit
que ells
el que valoren
en relació
amb el que parlàvem
que no celebren els aniversaris
és que una persona
tingui coneixement
no per l'edat
i l'autora
diguem
clar
fa l'analogia
de la seva societat
en la que
la gent gran
que la tenen apartada
home
ara
si vol dur una miqueta
de valorar la gent gran
i no ho dic jo per mi
perquè jo sóc xupaneta
oi
però normalment
la gent gran
no se la considera massa
eh
vostè que sap
eh
que no sé què
com que vostè que sap
sentiu-vos gràcies
griegos
ja sí que tenien
els sèniors
i feien d'allò
que la gent gran
de totes maneres
la gent gran
té sus más
i sus menos
però té una vida viscuda
primer té una vida viscuda
i segona
que esclar
la gent gran
jo a vegades
també tinc escrit
que una gent gran
que a més a més
que ja tens poques mobilitats
i poques ganes
de moltes coses
i a més a més
un dinaire
hombre
un golpecito
ja l'oio
però clar
vull dir
és que
també n'hi ha grans i grans
no?
aquesta una
i la segona
és que al llarg de la vida
si tenim
la capacitat
i el bon
diria bon criteri
o no bon criteri
però sí la capacitat
de fer reflexions
sobre les coses
que passen
i mirar-les
d'una manera objectiva
vas adquirint
una saviesa
que molts joves
no poden tenir
per l'experiència
dels anys
ara
si has passat
sense adonar
o
molt apegada
a los
a los
assuntos
materiales
o sigui
recomanaríem
desapego
oi que
aquesta aniria ben
no transcendir
no fer
transcendència
de la cosa
que a vegades
la gent
és molt transcendent
i bueno
la transcendència
tenen les coses
i després també
n'hi ha un passatge
que és bonic
perquè troben
en un lloc
com si hagués
estat una tomba
te'n recorden?
d'aquell trosset
que tomben
i ell diu
ah
dice yo lo arreglo
claro
aquí dice no no
era un mutante
però és igual
si algú en passa
que està aquí
clar
perquè fan respecte a tot
encara que no creguin
vull dir
amb ells
o amb la seva
religió
i surten
i surten moltes coses
també del déu
del votante
i diu
bueno
és que potser
vosaltres
tampoc no l'enteneu
no?
sí
perquè ells sí
que tenen
molta espiritualitat
molt
bueno
allà amb la veu
ja ho diu
sí
sí
sí
què m'ha sigut
pues mira
te anava a llegir
això que parlaban
de la sabiesa
de las personas
sí
talleix un tros que a mi
m'agrada
no no
y tan
me asombró que
nuestra cultura
estuviera llena
de ancianos
desmemoriados
insensibles
inestables
y seniles
mientras que allí
en el desierto
las personas
se vuelven más sabias
a medida que envejecen
y se las valora
por su aportación
a las conversaciones
son pilares
de fortaleza
y ejemplo
para los demás
lo que dían
toma que están
lo que dían
de hablar
que ellas
tenen
moltes conversas
y
et conviden
a conversar
y a compartir
de todas maneras
¿qué pasa?
que
que
esclar
com la
dic jo
això ja és
de cositxa
doncs sí
que esclar
ara nosaltres
tenim una vida
excessivament llarga
i que ningú
s'espanti
doncs la tenim
excessivament llarga
si
hi ha vegades
doncs
com si diguéssim
no és que estorbem
però
n'hi ha alguna persona
o molts
que esclar
se senten molt
molt
abandonats
se senten molt així
però per una altra banda
moltes vegades
són molt quisquillosos
i volen clic clic clic
i volen imposar-se
no?
en canvi
amb la gent
i aquí els aborígenes
per molt que arribin
no arriben tant
són la vida més curta
clar
i a vegades diuen
clar
potser estem parlant
clar
és que és el doble
quasi
clar
que potser aquí
t'anen
bueno no ho sabem
independentment d'això
sí perquè la vida
és dura
molt dura
molt dura
però ells són feliços
són feliços
a la seva manera
i ella
el que és bonic
al final de tot
i després resulta
que la tornen
i la tornen
i esclar
ella està
feta un desastre
total
perquè està
de dies sense rentar-se
de dies sense d'allò
els dies
i tot
com se li han quedat
la pell
com se li han quedat
els peus
i tot
i encara arriba
i arriba allà
als serravals
a les estribacions
de la ciutat
i troba algú
que li dóna
uns sèndings
per trucar
perquè esclar
diu
ara hi ha perdut
el billet de l'avió
no tinc res
no tinc res
però és feliç
i quan torna
la creuen
o no la creuen
ella va fer
moltes
moltes
conferències
segurament
per explicar
tota aquesta problemàtica
i la veritat
que el llibre
doncs
el llibre val la pena
llegir-lo
no?
sí
és maco
i encara que no
t'ho creus
no no
jo sí que m'ho crec
no sé per què
perquè ara
bueno tu ara
tenies que dir
la part aquesta
que has trobat
mirant
perquè clar
jo me'l vaig deixant
al moment
que més o menys
es va publicar
llavors com
vaig dir
bueno
doncs me miraré
una mica
a veure què diuen
i llavors vaig trobar
que anys després
de tot l'èxit
que va tindre
es veu que hi ha
un grup d'orígens
que van dir
que no
que van dir
que no era veritat
i bueno
van anar als Estats Units
pel que explica
i llavors allà
ella al final
va dir que no
que era una ficció
que tots ho havia
com inventat
ella ho va confessar
però bueno
sempre estarem
amb el dubte
si ho va confessar
perquè
volia
o perquè ens va pressionar
aquí en el llibre
diu
que mai a la vida
ella
com si diguéssim
guardarà el secret
d'aquesta gent
com guardarà el secret
i per tant
aquesta gent
tindrà la seva privacitat
i no estarà contaminat
per les mutantes
i llavors queda
l'adult
sí
i queda l'adult
al final
i al final
aquí també tenim
aquella cosa
o sigui que la gent
s'ho ha de llegir
i que ell mateix
us decideixi
si s'ho creuen o no
que treguen
les conclusions
que volen
mira
de l'anciano
al final de tot
acaba el llibre
al final de tot
que diu
potser és una mica llarg
això
llegirem la vita
a cada una
diu jo
Burman
Burman
aborigen australiano
de la tribu
Wurundjeri
declaro
por el presente
que he leído
todas
y cada una
de las palabras
del libro
Las voces del desierto
este es el primer libro
en toda mi experiencia vital
que he leído
de un tirón
lo he hecho
con gran emoción
y respeto
es un clásico
no viola
la confianza
depositada
en la autora
por nosotros
los auténticos
retrata en cambio
nuestro sistema
de valores
e ideas esotéricas
de modo
que me hacen sentir
extremadamente
orgulloso
de mi herencia
continuo

que ella ha escrit
ha quedat així
l'autora
en una entrevista
també ella va dir
els auténtics
s'han extingit
a la terra
però són optimistes
pensen que els humans
comencen a donar
que comencem
a donar-nos
compte
del mal
que hem fet
al planeta
els peixos
a la pluja
i que ens estem fent
més responsables
jo tinc dubtes
no, no, no
jo soc molt optimista
mira
potser perquè me queda poc
que vagi bé
però aquí
en aquest llibre
fixa't
que no es reprodueixen
el grup va així
i només que tenen
un xicotet
de nou anys
és el més petit que n'hi ha
i ara el senyor Carlos
que és el més maco del sol
ens diu
senyors
teniu que tallar
a veure
dono un consell
a les persones
que ens senten
perquè he de llegir
doncs que no se l'hagis llegit
que és raro
perquè és un llibre molt llegit
que bueno
que el recomano
perquè trauran frases
molt maques
i que se'l creguin o no
però bueno
que és un llibre
que pots treure
sí, sí
és una s'orientació molt bona
sí, filosofia
i te fa pensar
que això sempre és bo
avui dia
no, no
i a més jo deia
no és un libro ecológico
no, és un canto a l'ecologia
que és diferent
és això
perquè el libro ecológico
serà que el paper
està envellat
aquest que es pot reciclar
bueno
l'evangeli
que nosaltres sentirem
aquest cap de setmana
tant el dissabte
com el diumenge
a l'hora de l'Eucaristia
doncs és l'evangeli
segons de
de
quaresma
i és la lectura
de l'evangeli
segons el llum
en aquell temps
Jesús
prengué a Pere
Joan i Jaume
i pujava a la muntanya
a pregar
mentre es pregava
es transmudava
l'aspecte
de la seva cara
i el seu vestit
es tornava blanc
i espornejant
llavors dos homes
es posaran a conversar
amb ell
eren Moïsès i Elias
que es van aparèixer gloriosos
i parlàvem
del traspàs d'ell
que s'havia de complir
a complir
a Jerusalén
Pere i els seus companys
estaven adormits
profundament
però quan es desvellaren
veien la glòria de Jesús
i els dos homes
que eren amb ells
quan aquests
anaven a separar-se
de Jesús
Pere li digué
Mestre
que n'estem de bé aquí dalt
fem-hi tres cabanes
una per a vos
una per a Moïsès
i una altra per a Elias
parlava
sense saber què es deia
mentre parlava
es formava un núvol
i els cobrir
ells eslejaran
amb veure
que entraven dins del núvol
llavors del núvol
estan una veu
digué
aquest és el meu fill
el meu elegit
escolteu-lo
i així que la veu
hagués parlat
es va trobar
amb Jesús
tot sol
ells guardaren
el secret
i aquells dies
no comptaren a ningú
res del que havien vist
i aquí s'acaba
aquest evangeli
i fixeu-se
que estem a la natura
hi ha una certa relació
sempre ho diem
amb la Montserrat
a vegades l'evangeli
té alguna cosa a veure
amb el llibre
que hem llegit
i us tinc a dir adeu
perquè hi ha bastant
dient adeu
amb un senyal
wave your hand
vale
vale
muy bien
caballero
senyors
ho poden escoltar
el dissabte
a dos quarts d'onze
fins la propera
i una abraçada
per la Montser
i per tots vostès
i moltes gràcies Susana
per haver vingut
gràcies a vosaltres
per convidar-me
adeu
adeu-siau
60 i més
gràcies