Desfer, sintonitzes l'àdio d'esfer, la ràdio de Sant Just,
l'hora d'avui per tu.
Al final la porta...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar.
O no, el Club Alternatiu amb Paus Verde.
Diverndres a les 9 tenim tota la música que has de conèixer.
Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre.
Redescobreix la música.
El Club Alternatiu amb Paus Verde.
I vendres a les 9 del vespre, escolta'ns en directe a Ràdio d'Esvern.
I sempre que hi vulguis, a radiodesvern.com.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat.
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria.
Puc aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual.
Estudio i treballo a l'hora.
Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat.
EFAPRO. Aviat podràs volar.
amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
A l'escoltes ràdio d'Esvern.
Sintonitzes ràdio d'Esvern.
La ràdio de Sant Jus.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esvern.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esvern.
Durant el 8.1.
Veus de la parròquia.
Programa d'informació i història.
Bona tarda.
Ja torno a estar amb vosaltres,
aprofitant aquesta oportunitat
que ens dona Ràdio d'Esvern,
per fer-vos arribar
algunes notícies
que he pensat
que us podrien interessar.
Primer parlarem del Sant Crist de Lepanto.
El dia 7 d'octubre
es va commemorar el 450è aniversari
de la batalla de Lepant,
que va tenir lloc al Golf de Lepant
a prop de l'actual ciutat grega de Nauplia
l'any 1571.
Va ser una batalla
per explicar-ho d'una manera fàcil
entre els turcs i els cristians
per veure qui dominava
el mar Mediterrani.
Va ser l'última gran batalla naval
del tipus de la Guerra de Galeres
i hi van participar,
per una banda,
l'esquadra de la Santa Lliga
formada per naus d'Espanya,
Malta,
Nàpols,
Gènova,
Sicília,
Venècia,
els estats pontificis
i fins i tot armadors privats
com Andrea Lòria.
I per l'altra banda,
l'esquadra dels turcs otomans.
Les galeres de la Santa Lliga
eren més lleugeres i ràpides
que els galiots otomans
i a més a més feien servir la pòlvora.
La victòria es va decantar
cap als cristians.
Llavors el papa Pius V
va instituir la festa
de la Mare de Déu del Roser.
La ciutat de Barcelona
té una gran relació
amb aquesta batalla.
Les galeres es van construir
a les Redressanes Reials,
avui Museu Marítim,
que si no coneixeu
us aconsello de visitar,
on podreu contemplar
la reproducció a mida natural
de la nau capitana
que va dirigir Joan d'Àustria,
assessorat pel català
Lluís de Requesens,
en aquesta batalla triomfal.
En aquesta galera
hi anava a la talla
del Crist Crucificat
que es venera
a la Catedral de Barcelona,
coneguda com el Sant Crist de la Pant,
i que és potser
la imatge més venerada
i estimada
de totes les que té la catedral.
És una talla de fusta
d'autor desconegut,
molt ennegrida pel pas dels anys,
i amb el cos
en una posició estranya.
diu la llegenda
que el Sant Crist es va moure
per desviar una bomba dels turcs
i evitar que impactés
contra la galera,
i ja es va quedar així.
El seu enfosquiment
és degut al fum de la batalla
i al pas del temps,
com la imatge
de la Mare de Déu de Montserrat.
Té la part baixa de les cames
una mica més clara,
deguda a un intent de restauració
que van decidir no acabar
perquè sortia una fusta massa blanca.
També es pensa,
més cientificament,
que el Sant Crist es va deformar
a causa de les altes temperatures
dels incendis durant la batalla
i van retorçar la fusta.
Actualment es troba
a la Capella del Santíssim,
antiga sala capitular
de la catedral,
però durant segles
al seu lloc fou
la Capella d'Honor
del centre de la Girola,
darrere de l'altar major,
on avui hi ha Santa Helena.
I des d'allà
presidia la catedral,
que està dedicada
a la Santa Creu.
Vora la imatge
penjava d'un cordill
un exvot d'una galera,
cosa que feia
que el Sant Crist
se l'anomenés també
com el Sant Crist de la Galera.
Aquest exvot
ara està cedit
al Museu Marítim.
Durant segles,
els pescadors
i la gent de Mar
s'han sentit
molt vinculats
a aquesta imatge.
I cada matí,
un d'ells
s'acostava a la catedral
per veure
en quina direcció
estava orientada
la galera
i poder així
orientar les barques
en el moment
de tirar les xarxes
i encomanant-se
al Sant Crist
de la Pant
tenir una bona pesca.
Durant les set setmanes
de quaresma,
el Sant Crist
es baixa
i es posa
a la primera capella
de l'Esquerra
per a millor veneració
dels fidels.
I el divendres sant
es treu
a fora de la catedral
i a la plaça
de la Seu
a les tres de la tarda
presideix
el sermó
de les set paraules,
recordant
l'hora
que va morir Jesús
i les últimes set paraules
que va dir
quan estava a la creu.
Si encara voleu
veure més coses
de la batalla de l'Epan,
el convent de Montsió
d'Esplugues
conserven
totes les banderes
de la nau
capitana dels otomans
que Joan d'Àustria
se'n va endur
com a botí de guerra
i les va donar
al primer convent
que va atobar
en tocar terra.
Abans de pujar
a Montserrat
per oferir
la llàntia
de la galera otomana
la llàntia
del rei Moro
en acció de gràcies
a la Moraneta.
Ara parlarem
una mica
del dòmon.
El diumenge
dia 24 d'octubre
es va celebrar
el diumenge
del dòmon.
La paraula
dòmon
és la contracció
de les paraules
Domingo
i Mundial.
És el nom
amb què es coneix
la Jornada Mundial
de les Missions.
Una jornada
instaurada
l'any 1926
pel papa Pius XI
per tal
de recollir
diners
pels missioners
que estaven
evangelitzant
en terres
d'infidels.
La primera
persona
que va pensar
en ajudar
els missioners
va ser
la noia francesa
Paulina Pericot
que va tenir
la iniciativa
de crear
grups
de 10 persones
perquè resessin
i fessin
una aportació
setmanal
de diners
per ajudar
els missioners
que llavors
estaven evangelitzant
la Xina.
Durant els anys
50 i 60
del segle passat
el diumenge
del dòmon
els nens
de 10-12 anys
sortien
a postular
amb unes
guardioletes
de ceràmica
que eren
al bus
d'un negret
o d'un xinet
demanant
diners
pels carrers.
També
durant tot l'any
hi havia
a les classes
de les escoles
una guardioleta
jo la recordo
de cartró
perquè els nens
anessin posant
diners
per les missions
i també
portàvem
a l'escola
el paper
de plata
de la xocolata
llavors
no hi havia
paper d'alumini
i la mestra
en feia
una gran bola
que també
deien
que era
per vendre
i aportar
diners
a les missions.
Tot aquest concepte
que ara
té quasi 100 anys
sembla que estigui
una mica
desfassat
però hi ha moltes
ordres religioses
que treballen
en països
de missió
traduït al llenguatge
actual vol dir
països del tercer món
i que no s'ocupen
solament
d'evangelitzar
sinó que fan
treballs
de promoció social
i ajuda
muntant escoles
hospitals
fan pous
d'aigua potable
centres d'educació
per a dones
i mares
centres de treball
i d'ajuda
per a l'agricultura
etc.
A la televisió
i a altres mitjans
de comunicació
la setmana passada
van explicar
la història
de l'operació
d'en Xengor
Bat
un nen
de Sierra Leone
protagonista
del documental
Llibertat
dirigit
per Raül
de la Fuente
i produït
per Missions
Celestianes
per denunciar
les condicions
de vida
en el centre
penitencial
de Panemba
a Fritaum
on va anar a parar
en Xengor
i que ha vingut ara
a Barcelona
per promocionar
aquest film
i explicar
la seva història
en Xengor
quan tenia 6 anys
es va quedar
sense pare
i va anar a parar
a casa d'una tieta
que el maltractava
i es va escapar
estava sol
pels carrers
de Freetown
caminant sense rum
de nit i de dia
sense fer mal
a ningú
i intentant
sobreviure
com podia
però a Sierra Leone
vagabondejar
pels carrers
és un delicte
que mereix
la privació
de llibertat
encara que siguis menor
i ell
que era un nen
encara
el van portar
per primera vegada
a la presó
de Pademba
on va tenir
de conviure
amb adults
sense cap escrúpol
la presó
de Pademba
és la punta
de l'Isseberg
ja que les Nacions Unides
estimen
que hi ha més
de 1.200.000
nens
i nenes
empresonats
en comissaries
i presons
de tot el món
la majoria
per faltes lleus
o pel simple fet
de dormir
en un banc
del carrer
el drama
d'aquests nens
és que es veuen
obligats
a compartir
cel·la i espais
amb adults
que els someten
a tota mena
d'humiliacions
els roben
el menjar
els violen
els tracten
com a esclaus
i fins i tot
alguns
els obliguen
a que els ventin
durant tota la nit
per mitigar
la calor
de la presó
les missions
celestianes
és l'única
organització
que té permís
per accedir
a la pressió
de Pademba
i oferir
serveis
de revisions
mèdiques
atenció
psicosocial
activitats
recreatives
i aliments
a un grup
de 225 reclusos
en aquest penal
preparat
per 300 persones
n'hi ha
actualment
més de 2.000
els cel·lacians
van haver d'insistir
molt per poder
entrar en aquesta presó
l'any 2013
quan van saber
que hi tenien
nois
d'entre
13 i 17 anys
que hi havien entrat
per robar un telèfon
o per deambular
de nit
pels carrers
quan la policia
t'enxampa
per primera vegada
t'avisa
la segona vegada
ja t'empresona
directament
per un període
que pot ser
de 7 mesos
a un any
i els que reincideixen
perquè no tenen
altra opció
que subsistir
al ras
són víctimes
d'una pena
de 2 anys
aquests nens
mai tindran
la possibilitat
d'emigrar a Europa
perquè no tenen
suport familiar
ni diners
per pagar
les màfies
que els ajuden
a fer el viatge
i la primera
prioritat
dels missioners
celécians
és que recuperin
la llibertat
aquests nens
que en cap cas
haurien de ser obligats
a complir
condena
amb adults
i per això
han impulsat
la campanya
innocència
entre reixes
en Xengor
forma part
d'un grup
d'un grup de nois
els quals
les missions
les missions celécianes
van ajudar
a sortir
de Pademba
pagant una fiança
o gràcies
a les gestions
dels seus advocats
ara
estudia
i treballa
a Don Bosco
of Angels
atenent
els nens
sense llar
aquesta comunitat
celéciana
disposa
de 4 centres
que acull
a menors
sense sostre
molts d'ells
són nens
que han aconseguit
sortir de la presó
però també
tenen
nenes
abusades
que calculen
que en Serra Leone
n'hi ha més de 25.000
ara
els missioners
ja no es dediquen
a anar repartint
estampetes
de la Mare de Déu
o del nen Jesús
ara tenen
altres coses a fer
i per aquests
cel·lesians
el repte
és mitigar
els dolorosos
moments
que sofreixen
aquests nens
després
d'11 anys
de guerra civil
i la tercera notícia
seria
la celebració
del 125è aniversari
de l'arribada
de l'Ordre
de Sant Joan de Déu
a Sant Boi
de Llobregat
i del desè
aniversari
de la creació
del nou
hospital
de Sant Boi
aquestes
cites
rellevants
pel Parc Sanitari
de Sant Boi
s'han hagut d'ajornar
per la pandèmia
i ara se celebren
entre aquest any
2021
i 2022
l'Ordre Hospitalària
ha programat
un gruix d'activitats
adreçades
als professionals
i al voluntariat
però també
als pacients
familiars
i població
en general
el dia 1 d'octubre
va tenir lloc
l'Eucaristia
d'Acció de Gràcies
amb la presència
del superior
de l'Ordre General
el germà Jesús Etaio
acompanyat
del superior
provincial
el germà
Amador Fernández
i altres sacerdots
de l'Ordre
de Sant Joan de Déu
l'Ordre Hospitalària
de Sant Joan de Déu
va ser fundada
l'any 1537
a Granada
per Joa Cidad
un pastor
portugués
que després
de ser soldat
del Comte d'Oropesa
va acabar
vivint a Granada
com a venedor
de llibres
va sentir
predicar
a Sant Joan d'Àvila
i es va quedar tan extasiat
que el van prendre
per boig
i el van tancar
a la secció
de demens
de l'Hospital de Granada
allà va comprovar
per si mateix
com es tractaven
els malalts mentals
i quan
per la intervenció
del mateix
Joan d'Àvila
va poder sortir
va començar
a cuidar
els malalts
i els pobres
demanant caritat
pels carrers de Granada
fins que va poder
fundar un hospital
és el protector
dels infermers
i les infermeres
i dels bombers
actualment
l'Horda de Sant Joan de Déu
està formada
per més de 1.000 germans
gestiona
més de 300 centres
assistencials
en més de 55
països del món
on hi treballen
més de 40.000
professionals
i 8.000
voluntaris
i té més de 300.000
benefactors
els que són
una mica grandets
recordaran
l'antic hospital
de Sant Joan de Déu
que hi havia
a la Diagonal
de Barcelona
on ara hi ha
l'hotel Hilton
on se tenien
els nens
de poliomilitis
una malaltia
molt temuda
a principis de segle
i on també
es visitava
a nens i nenes
gratuïtament
o pagant molt poc
jo encara recordo
a l'hermano
amb el seu hàbit negre
passant per les cases
de Sant Just
a demanar caritat
i també donant
un calendari
a tots els seus benefactors
més tard
va venir la vacuna
i la poliomilitis
es va pràcticament
erradicar
llavors
les instal·lacions
de la Diagonal
es van quedar obsoletes
ja no eren massa útils
i van vendre els terrenys
així van poder finançar
la construcció
de l'Hospital Materno Infantil
a Finestrelles
un hospital pediàtric
de referència
on han nascut
tants nens i nenes
de Sant Just
això és de domini públic
però el que crec
que no sap massa
gent
és que a Sant Boi
de Llobregat
hi hagi un hospital
gestionat també
pels hermanos
de Sant Joan de Déu
les persones
d'aquesta banda
del Llobregat

va existir

un hospital mental
que va créixer ràpidament
l'any 1894
va poder construir
un nou pavelló
per homes
i el 1913
per dones
segons les paraules
del psiquiatre alemany
Joan Battista
Olesperger
aquest manicomi
era el manicomi
més gran
sa
vell
més ben dotat
amb els més moderns avenços
i el més elegant
del món
però després
dels anys d'esplendor
arriben els anys
d'escassetat
i després
de 42 anys
de funcionament
el doctor Pujadas
es veu obligat
a vendre l'hospital
l'any 1895
hi arriben
els germans
de Sant Joan de Déu
amb Benito Meni
i dues comunitats
de 24 germans
i una de 3 germanes
que
amb un grup
de professionals
de confiança
va poder
redreçar
el rumb
del centre
mantenint en dignitat
l'atenció
dels malalts mentals
a partir dels anys 70
s'inicia
una tímida reforma
que culmina
amb la integració
de l'hospital
al sistema sanitari
l'any 1978
s'inaugura
a Sant Boi
un hospital privat
de medicina general
i l'any 2005
la Generalitat
confia
a l'hospital
de Sant Joan de Déu
les seccions
de cirurgia
i medicina general
l'any 2009
el Parc Sanitari
de Sant Joan de Déu
enceta
el seu recorregut
amb la integració
d'aquestes dues entitats locals
Sant Joan de Déu
serveis de salut mental
i l'hospital de Sant Boi
començant així
una nova etapa
per les dues entitats
que fins aleshores
eren independents
l'any 2011
s'enderroquen els murs
de l'hospital psiquiàtric
i hi pot accedir
tota la població
en uns magnífics jardins
on es descobreixen
uns bancs de trencadí
que es podrien
atribuir a gaudir
si més no
en aquests bancs
s'hi veu la inspiració
de gaudir
i que diuen
que els van fer construir
uns interns
com a teràpia
per la seva malaltia
o
no
Ara passem a la segona part del programa
i parlarem una mica de les imatges de Sant Just i Sant Pastor
que tenim a la parròquia.
Diu mossèn Antonino en el seu llibre
notes històriques del poble i la parròquia de Sant Just d'Esvern
que el culte a Sant Just i Sant Pastor
no es va introduir al nostre país
fins ben entrat al segle XIII, cosa que no és certa.
Doncs ja us vaig dir en el programa anterior
i també com diuen en el seu llibre
Peregrins al cor de Barcelona, Jaume Castro i Meritxell Tellet
Paulida Nola va ser qui va introduir el culte de Sant Just i Sant Pastor
a la nostra zona l'any 393.
Ja us vaig dir, no?
Pel honor de Nola havia arribat a Barcelona
després d'enterrar el seu fill a Complutum
i va explicar que havia tingut el goig d'enterrar-lo a la vora
del lloc del martiri dels infants Just i Pastor.
Segons sembla, Paulí hauria portat relíquies dels infants màrtirs
influint així en la cristianització de Barcino.
Potser Paulí no va portar cap relíquia,
però el que sí que va portar va ser el culte dels germans màrtirs
en època paleocristiana, o sigui, al segle IV,
quan feia només 100 anys que ells havien mort al Cala de Nades.
També ens diu mossèn Antonino, i això sí que és veritat
perquè tenim constància escrita,
que l'any 1986 ja hi havia l'Església Primitiva al nostre poble,
dedicada a un Sant Just,
sense especificar si era Sant Just Bisper d'Urgell o un altre Sant Just.
Però parlant en Jaume Castro,
ell pensa que per la seva proximitat amb Barcelona,
aquesta Iglesia Primitiva
podria estar molt bé dedicada a Sant Just i Sant Pastor.
D'això no ho podem afirmar, de moment.
Però el que sí que estem segurs és que el primer document
on trobem escrit que la nostra Iglesia té com a titulars
a Sant Just i Sant Pastor
és un escrit d'una visita pastoral de l'any 1438,
o sigui que Sant Just i Sant Pastor fa, com a mínim, 683 anys
que estan protegint el nostre veïnat.
Com eren les imatges de Sant Just i Sant Pastor?
És difícil de precisar, però sabem, perquè hi ha fotografies,
que l'altar major de l'Església tenia un retaule gòtic
que es va comprar a finals de 1590
i després de moltes vicissituds, que un dia us explicaré,
es va col·locar l'any 1606.
Aquest retaule estava dividit en diferents taules
i al centre hi havia una escultura de la Mare de Déu
que més tard va ser substituïda per les imatges de Sant Just i Sant Pastor.
També en escultura.
En una visita pastoral del 1825,
el senyor Bisbe parla d'unes imatges molt ben decorades,
però molt mal fetes.
Jo he sentit explicar a la meva sogra
que eren uns nois drets, grans,
amb unes túniques fins als peus i sense cap gràcia.
Però el 6 d'agost de 1927,
aquestes imatges van ser substituïdes
per un magnífic grup escultòric de talla de fusta
fet per l'escultor Josep Tenes i Alibés.
Josep Tenes i Alibés era el germà petit de mossèn Antonino.
Era un escultor notable.
Podem trobar escultures seves a llocs de la ciutat,
uns relleus del monument de Colón,
una escultura de les de la plaça de Catalunya
i potser la més bonica,
una escultura de la caputxeta vermella
que hi ha a la part alta del passeig de Sant Joan.
Potser a en Josep Tenes li agradava esculpir les coses
d'una manera original o diferent.
Per això, quan va fer les imatges de Sant Just i Sant Pastor,
les va esculpir d'una manera magnífica.
Primer de tot, els va representar com a nens,
uns nens germans que s'estimen i es protegeixen.
Un està agenollat i l'altre dret
i posa la mà sobre l'espatlla del seu germà.
I els va vestir com anaven els nens romans,
amb túnica curta i sandàlies,
portant a les mans les tauletes de cera
que feien servir als nens llavors
per aprendre a escriure.
I la fulla de palma.
Aquest grup escultòric tan bonic
va desaparèixer malauradament en l'incendi del 1936.
Va ser una llàstima,
perquè tenia molta qualitat
i expressava molt bé
l'estimació dels dos nens
i la tendresa i la innocència
de la seva mirada davant del martiri.
Acabada la guerra,
el 5 de desembre del 1939
es van posar en un altar provisional
dues imatges individuals,
suposo que fetes a Eulot,
per indicació de mossèn Antonino,
dels dos nens,
representats com a nens,
amb una túnica curta i sandàlies
que tenen força gràcia.
doncs cada un té la seva cara
i la seva personalitat.
Estan drets,
separats,
i un porta una creu
i l'altre les tauletes de cera.
I la fulla de palma.
Aquestes dues imatges
van estar molts anys
a l'altar del baptisteri.
I quan el baptisteri
es va convertir en la sala
Pere Terrés,
es van guardar les golfes
de la rectoria.
Ara recuperades,
les podem veure
col·locades en dues peanyes
a la sala d'entrada
dels locals parroquials.
Però estic segura
que a mossèn Antonino
aquestes imatges
petites,
fines
i polides
no li deurien semblar
gran cosa
i ell sempre pensava
en el magnífic grup escultòric
que havia fet el seu germà.
Llavors,
no deuria parar
de barrinar
fins que va poder portar
als tallers d'Eulot
una fotografia
de l'escultura
del seu germà
perquè en fessin una d'igual.
Aquesta còpia
del grup escultòric
del Josep Tenes
és la que ara presideix
l'altamajor.
Jo, esclar,
no he vist mai
l'escultura original
però crec que aquesta
és més gran
i una mica més grullera
i no té l'expressió
de cara
que tenia l'original
encara que és
de factura moderna
amb unes tonalitats
de color pastel
molt adients.
I el que sí que expressa
molt bé
és aquesta relació
d'amistat,
estimació i protecció
que hi havia
entre aquells dos nens.
A part d'aquest grup
tenim altres representacions
a la parròquia.
Les més antigues
són dos relleus
quasi de bulto
que hi ha
a la banda de fora
de la porta
renaixentista
de la façana principal.
I també les tenim
amb el rosató
que hi ha
a sobre aquesta porta.
També
els tenim representats
en un mosaic
que hi ha
a la placeta
de l'església
adossat
a la paret
dels locals
parroquials
fets
amb peces
de Rajola
de València
molt semblant
a un que hi ha
a Tielmes
al poble natal
de Sant Just i Sant Pastor.

voleu anar
a descobrir.
Ara, però,
només dir-vos
que dissabte al matí
tornaran a passar
el programa
per si el voleu
tornar a escoltar.
A l'escolta
és ràdio d'Esbert
sintonitzes
ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
0
0
m
m
s
a
mille
ane
a
a
t
els
die
como
s
e
els
es
les
es