podeu seguir l'actualitat de Santjust al web de la ràdio, radiodesvern.com, i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Us ha parlat Andrea Bueno, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà!
60 i més.
El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I en segona audició els dissabtes a les ons en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Encara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Vine al Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Escolta, es plàviu d'esvent, sintonitza, es plàviu d'esvent, la ràdio de Sant Just, durant que ho he convocat.
Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Justi Pastó a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Podeu escoltar espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar Finestra de Justícia i Pau. Molt bona nit, Quima. Bona nit. Molt bona nit, Jesús. Bona nit. Bé, molt bona nit també en Carles, que ens posarà les músiques i ens controla el som.
Bé, ja tornem a ser aquí per comentar aquelles coses de caire social. Gràcies. Has fet un mes ja eh? Sí, sembla que no. És molt ràpid. És com aquell acudit de fa molts anys era del Maginet, d'un personatge de Ràdio Tarragona de fa quasi cent anys que deia ves per on, mira que tal, ja tornem a ser a Nadal. I mira, ja tornem a ser. Ja tornem a ser aquí, una altra vegada. Bé, doncs, anem.
Quants temes tenim? Comencem per un... primer direm el que farem aquí al poble. Els nois de l'Institut de Guardesso, juntament amb una de les professors, la Maria Isabel Bijuan, han decidit fer una taula rodona
li han dit taula rodona a tard de solidària i han decidit que el dia 24 de febrer, que és un dimarts, a partir de les 6 de la tarda, entre 6 i mitja, al casal de Joves, i ja estem tots convidats, com a obvients i com a gent del poble i ciutadans, que hi anem a veure'ls perquè han fet una taula rodona amb les diferents entitats, tant del poble
com algunes que potser no les tenim al 100% aquí al poble instaurades, però sí que treballem totes juntes. I llavors el tema és que es vol parlar de com actuen les ONGs davant de la progresa i una mica la injustícia i la injustícia, com tractem tots els temes socials. I està convidat a Justícia i Pau.
Ja està convidat Sant Just Solidari, els rebots de Càritas, Solidança, la Creu Roja, Mans Unides i no em deixo a ningú més. Aquestes entitats formen la taula.
I després, després de la xerrada i col·loc i perquè hi participem tots, tindrem un berenar solidari. Que no sé més, perquè és sorpresa, perquè no m'han explicat res més als nanos. Així que no sé més, però bueno, crec que és una... És una gran cosa, eh, que ja... Sí, sí, perquè han sortit ells, no us ho han comentat. Els joves inicien aquest camí.
Ens ho van dir que si volíem anar com a justícia i pa, vam dir que sí, perfecte. Sé que Sant Just Solidari també hi va, i solidança, tots els que hem dit fa un momentet i vam dir que ja anirem i farem una tarda diferent. Em va agradar dir que ja ho direm a la ràdio i així com més serem, més ho hi donem.
Fins i tot per a ells també serà una lliçó. Ja que han organitzat una cosa d'aquest tipus, val la pena que tothom faci costat. I com que no són gens grans, sinó que són joves, almenys els hem de donar força al Casal de Joves. Tot el que vulgui en sèrie, el 24, estarem allà. Fantàstic.
Aquestes activitats realment són molt interessants i molt importants. I la veritat és que l'institut és una de les entitats, un dels llocs on es fan moltes activitats de tipus social, amb la qual els joves, ja són joves, adolescents, interactuen amb els adults sobre problemes i temes actuals.
És que convé molt que s'integrin dintre d'aquests problemes que tenim, perquè dintre de res seran els grans de demà. No passarà res, semblarà que ha passat un buf de temps i ja seran grans. O sigui, val la pena que s'iniciïn de vellantubi.
I que vegin que no només hem de fer coses per nosaltres i només en benefici nostre, sinó que hem de fer coses per als altres. Aquesta paraula que tant se sent actualment, que és l'egoisme, com a mínim intentar-lo minimitzar.
El costa tant eliminar-lo com minimitzar-lo. Cada cop som més adonistes. Som nosaltres, tot per nosaltres, sempre nosaltres. Nosaltres estem dins d'una societat que formem part dels altres. Jo crec que una persona sola tampoc fa res.
No, què va. Amb res fa res. Perquè sempre necessites de l'ajut, de l'acolliment, que els altres estiguin d'acord amb el que tu penses, perquè encara que et sembla que siguis tu sol, no, no, és mentida, perquè tu sol, que encara que t'acostumis a parlar amb tu mateix,
Sempre et donaràs la raó. El millor és fer-ho en comunitat. I aprens, perquè jo crec que qualsevol... En el moment que ens comuniquem, tots ens aprenem un dels altres. I tant que sí. Jo penso que estar amb gent o fer coses amb gent és créixer com a persona.
Naturalment, naturalment. El 24 de febrer estem tots convidats al Casal de Joves. Molt bé, fantàstic. Joana, ja ho saps. I tant. Promete que tens programa? No, potser no. És un dimarts, no. Dimarts, al matí? No, a la tarda. A la tarda. El dimarts a la tarda és quan preparo una miqueta el programa de 60 minuts. Si no ja t'ho explicarem.
Si tinc transport, si no, les meves cames no em permeten caminar gaire. Ens truques. Això mateix. Bé, doncs, què més? Jo volia parlar d'una altra cosa que no se n'ha parlat, jo almenys no n'havia sentit gaire parlar, que era que torna la cadena perpetua.
dissimulat, a control de... permanent revisable. És una manera molt eufemística de dir que venen a Perfecció, naturalment. Qui li dius que serà revisable per aquí? Per aquí, en quin motiu, en quin temps, en quins no casos, quant de temps significa aquesta revisió, què passarà, quant de temps...
L'altre dia llegia l'Eduard, el director de Justícia i Pau. Barcelona va fer una escrita per Justícia i Pau i està penjat a la web, que és el que jo m'he llegit i d'aquí ve la xerrada d'avui que ho deia. Clar, ostres, se suposa que una persona quan fa una cosa malament ja la poses a la presó com a càstig, entre cometes.
Però l'objectiu és que aquella persona es doni compte de l'errada que ha fet, que aprengui a fer una altra cosa per no tornar a caure, però la idea és que torni a la vida. És a dir, en el moment que tu poses una persona en una presó, la tanques en vida.
És a dir, queda molt malament el símil però és com aquests ocells que els poses amb una gàbia i els poses un drapet i allà se queden. I dius, ostres, allò és un animal però que ho fas també amb una persona. Llavors, clar, el fet que torni aquesta cadena perpètua, per més que li diguem revisable, és trencar i és tallar els drets a la persona. Són totalment els tanques.
Sí, i tant. Sí, perquè ara... Jo no jutjaré si... No, si és justa o no la condemna. Exacte, si una persona que fa una cosa necessita més o menys temps. Però si realment ara qui té una pena llarga per remissió de bona conducta i per remissió surt amb temps, o sigui, a la meitat o amb dues terceres parts de la condemna, això de la cadena perpetua és molt gros.
A mi seria la paraula que tenen el perpetu de... Ja no m'agrada, no? És una cosa que dius, ostres, jo la vaig estudiar quan tenia 15 anys, però una cosa ja del passat i resulta que no, la tornem a posar dia d'avui, no? I l'Eduard comentava en l'article que, clar, l'Església també hauria de dir la seva, hauria d'anar en contra, perquè és una red política, és a dir, l'Església, la doctrina social de l'Església sempre ha dit que...
que el fet que tu posessis una persona que tingués una pena per un mal acte, la seva funció era reincensar-lo i que al final, doncs, aquella persona pogués tornar a fer una vida normal. Clar, amb això li trenques tots els esquemes. Llavors, l'església es pronunciarà? No es pronunciarà? Què farà? Perquè, clar, l'església té una dotina social que també jo crec que podria ser la seva, no?
És un tema que ens queda així, però jo crec que clar... No està, em sembla, és una proposta de llei. Sí, es va aprovar el nou projecte de reforma del Codi Penal. Però clar, per la majoria que es va aprovar ja la reforma... Això de les majories sempre ha dit que és una dictadura. En el moment que vagi al Senat té tota la pinta que si no triga massa, no crec jo que no tiri endavant.
Naturalment, hi ha molta intenció de fer-ho. Sí, a més, ha sigut una cosa que jo no ho he sentit gaire, ha passat bastant de puntetes. Si no sona, no sona, i quan ja estigui fet d'Ati Bonaït ho anunciarem i seguirem endavant. També han dit als altres partits que si entren a governar, segons qui, que la tiraran enrere. Però això no és una manera tampoc de funcionar.
No, jo sempre he pensat que quan un partit polític canvia, és a dir, de A passem a B, hi haurien coses que no s'haurien de canviar. És una continuïtat. Si et funciona una llei, la segueixes. Si et funciona la llei d'educació, jo no la canvio. La milloraré amb alguns aspectes que potser crec que al millor hi ha alguna cosa que no m'agrada. Però si les coses funcionen, no fem tants canvis. És que no és necessari. És pèrdua de temps.
diners, perquè al final és tornar a canviar coses, que sigui llibres, que sigui no sé què, i a més que dius... Se suposa que, per més que tu estiguis a l'oposició, se suposa que tots heu de tenir una... algo comú, que és fer coses perquè el teu país en el que vius funcioni, independentment de quin sigui el teu color de la jaqueta. No, no, és el teu ideari, clar. Una cosa és l'ideari, i després és el bé comú dels administrats.
Clar, llavors dius, ara aquests la començaran, després vindran, la tornarem a tirar enrere, però no cal, és a dir, cal aquesta llei sí o no? No, doncs no la fem, no perquè jo tingui majoria absoluta, em crec amb el poder suficient com per dir, no, no, jo, per allò que jo dic, ho faig, i més igual. Jo et dic que és el que passa amb les majories absolutes, que són dictadures, no reben consells de ningú,
No. Jo sempre he dit que estem en una democràcia vestida de dictadura. I sona molt lleig, i ho estic dient per entendre, però és el que penso. Sí, sí, sí. No, jo sempre ho he dit. Una majoria absoluta és una dictadura, ho dic així, perquè és que no escolten res, ni les esmenes a les lleis, res, res. A més, no consulten amb ningú. És el que ells diuen i s'ha acabat la història.
Sí, sí. A mi la veritat és que quan vaig llegir l'article i vaig començar a buscar vaig pensar que no m'agrada, que tornem tan arreu. Clar que no. Perquè ja et dic que és pitjor que una pena de màxima. És pitjor que una pena màxima. Perquè aquí no saps el temps que t'hi pots quedar. Com si et volen quedar tota la vida. Imagina't que t'agafen amb 18 anyets i consideren pel motiu que sigui aquí, i et quedes no 50, et quedes ja fins que potser surts amb els peus per davant.
La seguirem, a veure si ho tiren endavant o no. Al Senat no, perquè al Senat també hi ha majoria absoluta. No faran ni un gest per tornar-la al govern.
és l'oportunitat de fer aquesta llei ara en aquest moment. Sí que hi ha hagut el problema d'aquestes morts pel jihadisme i la por al que està passant a l'Orient, no? Però a veure, aprofitar aquesta oportunitat per crear una llei i ampliar-la amb l'aspecte aquest de la cadena perpètua,
és aprofitar una situació, primer, d'emergència, i segon, és que no tenen altra cosa que fer el govern, que dedicar-se a pensar en aquestes coses. No, el govern ho ha de fer i desfer. Detenim, l'altre vegada, un 24% d'atur i el que han de fer és pensar en l'economia productiva i no posar-se en aquestes coses que el temps s'ha d'ampliar en crear riquesa perquè la gent no estigui aturada i perdi les il·lusions.
Això és el que hem de pensar en el benestar dels administrats. I això evidentment revela una mancança absoluta de criteris de govern. I tal que sí. Doncs això ho seguirem. Em sembla que tornem a fer passos enrere ben de passos endavant. I això és preocupant.
Parlem del demà ens unirem al diumenge. Jo he portat aquest tríptic que ha publicat la parròquia.
i diu lluitem contra la pobresa, t'hi apuntes? I tots els anys sempre havíem parlat de mans unides i explicàvem més o menys els projectes que tenien. Aquí ho fa el bisbat de Sant Feliu de Llobregat amb els cerciprestats de Bruguers, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç, Montserrat, Garraf, Vilafranca, Anoia i Piera Capellades.
El projecte és programa de desenvolupament integral i seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empobrides. Això és el Montgell a Mauritània. El projecte té com a objectiu reduir la pobresa al sud de Mauritània a través d'iniciatives de desenvolupament comunitari sostenible.
Aquest departament es caracteritza per la situació d'inseguretat alimentària i la manca de serveis bàsics. La majoria de la població es troba per sota del llindar de la pobresa i viu d'una agricultura de subsistència i de la cria de bestiar a petita escala.
A final de les activitats previstes del projecte, s'haurà afavorit que la població més vulnerable compti amb unes estructures comunitàries organitzades i tingui l'oportunitat de millorar les condicions de vida, desenvolupar les seves capacitats i, en definitiva, impulsar la seguretat alimentària i enfortir la seva capacitat de resistència.
Els beneficiaris directes són 2.745 persones de les 35 comunitats implicades. El pressupost és 82.008 euros. El responsable del projecte, Benoit Bolanj, de Càritas Mauritana.
Aquests projectes sempre tenen un responsable. Sempre. Sempre. I l'ha proposat el lloc que realment ha necessitat aquesta ajuda. A més, són projectes que els pot seguir, perquè Nosaltres, Mans Unides, cada any ens remet el pressupost final del projecte que ens ha tocat com a Baix Llobregat i ens explica com està. Sí, sí, sí. Jo, per exemple,
La setmana vinent reuneixo, us ho explico una mica perquè mans unides, fins ara al Baix Llobregat, veníem tots de Barcelona. I ara ja tenim mans unides al Baix Llobregat. La Casa de les Llegies ens ha cedit un espai. El seu bisbat, diguéssim, el que marca el seu bisbat. Exacte, i llavors el president és el Josep Maria Oro. I ha començat la tasca ara aquest 2015 com a president i ha començat evidentment amb els projectes d'ara.
I la setmana vinent ens veurem amb ell i ens explicarà una mica més a fons aquest projecte, com es desenvolupa, quines són les partides que hi haurà i com es desenvoluparà al llarg d'aquest any per complir els objectius. Qui diu que t'hi apuntes perquè? Perquè en aquest tríptic hi ha una adreça perquè tu donis les teves dades i realment t'afegeixis amb aquest projecte.
La universitat era molt ben muntada. Nosaltres fa dos anys vam fer el de l'internat i vam demanar les fotos i ens van ensenyar com estava l'internat. El punt zero, quan va començar. I al cap d'un any ens van enviar la memòria
i el capellà que duia el projecte ens va enviar les fotos de com estava i vam veure les obres finalitzades i l'ampliació de l'internet. El fet que tinguem aquest feedback és molt bo per tots els que col·laboren, que no hi van incíton al llop, però sí que saben que, a moment donat, ho puc veure.
On han anat a parar els diners que jo he aportat. Si t'hi presentes, o sigui, ets molt ben rebut. El dimarts sabrem una mica més d'aquest projecte i el farem, Justícia i Pau farà com cada any. Aquí ho explica una mica en el full del bisbat, deia com es financia.
Per tal de solir els seus objectius, Mans Unides compta amb la col·laboració desinteressada de persones, parròquies, comunitats religioses, escoles, institucions, mitjans de comunicació, empreses, fundacions, entitats cíviques, grups de joves i altres col·lectius.
És la societat civil que fa possible la tasca humanitària de mans unides, tot aportant la major part dels recursos de l'entitat, gairebé el 90% al 2013. Els trasfons provenen d'institucions públiques, el 10%.
De fet, l'any passat, que era un projecte que s'havia de fer a Colòmbia, del mateix estil que aquest que es fa a Mauritània, vam fer una trobada a la parròquia
oberta per explicar el projecte. Però a més a més vam fer una cosa nova. Vam ampliar aquesta qüestió a l'Institut de Batxillerat de Sant Just, a les classes de nens més grans. I la veritat és que era interessant veure com s'interessaven i que també veien que la gent com nosaltres ens esplaçàvem a l'institut
per explicar-los expressament aquestes qüestions de solidaritat. Va ser molt interessant perquè vam descobrir que aquestes classes tenen mitjans tècnics molt adequats per fer conferències
Tenen també projectors amb unes pantalles enormes, amb els mapes del país pots senyalar els punts de treball, i va ser una esperança interessant. Espero que aquest any la puguem tornar a fer. Com a mínim ho intentarem i hi posem tots els mitjans.
Què més tenim? El dia 27 de novembre de l'any passat es va aprovar una llei al Ministeri a Madrid, una llei del Consell de Ministres, amb la qual treien una sèrie de normes amb les quals s'havia de fer una reforma fiscal que afecta les entitats i associacions que practiquen el temps de lleure.
El teixit associatiu a Catalunya és reixit, és molt gran i històric, tant històric com actualment. I llavors, permeteu que entrem en un punt d'història antiga. L'etapa del paleolític, que és l'edat de pedra, que, a més a més, amb el nostre DN,
té un 99% com a nou d'anys viscuts, perquè portem només 9.000 anys d'agricultura, i el PRIT va començar fa 250.000 anys, en què l'home Sapiens Sapiens va agafar la mateixa arquitectura que som nosaltres ara. Per tant, la majoria del temps ha estat en això.
Què feien en el paleolític? Dedicaven els homes i les dones a cercar l'aliment com a tasca de treball. Aquest era el seu treball diari. I fer estris. Però quan acabaven de fer això, ells ja tenien el 100 temps a lleure. I en algun cas hi ha llocs que encara estan una mica en aquesta etapa. I què feien d'això? Ens han deixat les pintures d'opestres
dels animals al seu entorn. Això passa a totes les cavernes i rutes que hem trobat en unes altres pintures. Això vol dir que el temps de lleure és una cosa molt important. I a més complementa la personalitat de l'ésser humà. Tot el que no sigui treball és temps de lleure.
Bé, la reforma fiscal planteja bàsicament que la ciutat de Llebre es transformi en criteris de tipus empresarial. És a dir,
que adaptin un pla de comptes i explicar les seves activitats. Contabilitat, model 347, liquidacions a IVA, model 200, impost de societats, altes inseguritats socials encara que només treballin la gent que col·labora una hora al any.
liquidacions en forma telemàtica. Li vam preguntar als tècnics que ens van explicar una trucada que van fer a l'Ajuntament a la sala d'actes. L'associació de gent gran també hi va ser present i vam quedar esparberats. A la sala de plens.
Ara nosaltres els vam preguntar als tècnics per a vosaltres per què penseu que s'ha fet aquesta llei i per què s'ha pensat en aquesta qüestió. I un dels exponents ens va dir, mira jo no ho sé, això sap el ministre d'Isenda. I per l'altre va dir, sí, sí, jo m'atreveixo a dir alguna cosa. I què va dir?
Va dir que això venia provocat perquè hi ha hagut una gran baixada d'ingressos a Isenda en forma d'impostos. Perquè necessiten quartos. Lissa i llanamente. A més a més, és que no sabien ells que tancant empreses i autònoms deixant de treballar en els negocis
per la crisi. No baixarien els impostos, els interessos. És que no sabien això. I pujant a l'IVA en segons quins llocs, o sigui, concretament, parlant de lleure, a tot el que és l'art, a tot el que és el cine, el teatre, un 21%, és que l'han cobotat.
I llavors permeteu-me que digui una cosa sobre això. La manera de tenir ingressos és fer una economia productiva. És a dir, ajudar els emprenedors a muntar les empreses i tirar endavant els negocis. I això vol dir, una de les coses bàsiques, una cosa que no fan, que és donar crèdits.
amb cossos petits i al llarg termini, els emprenedors i amb uns avalls solidaris. Mentre això no posin en marxa, que ens perdonin perquè això no funcionarà. Després, diuen que és per controlar l'economia submergida. Caram!
L'economia submergida necessiten fer això per controlar-la. Per què no agafen les empreses de l'Ibex 35 i els fan pagar els impostos que es paguen a Luxemburg? I segons quines empreses, ara no, d'economia zero zero, però no sé quina mena d'economia paga només un 0,1%. Això són les empreses de l'Ibex 35. Per tant,
Cuidado. Mentre que un pobre transportista, un pobre autònom ha de pagar tot, de la A a la Z. O sigui que volen recaudar del monitor que cobra un euro, una hora de treball a l'any per fer una activitat de lleure i en canvi no n'ha cobrat tota aquesta gent. Home, per favor, això és ridícul. Per altra banda, una altra cosa que volen fer
Tenim un minut també. No arriba. Aquest és important. Mireu, el govern vol augmentar, vol fer veure que a la crisi els aturs estan disminuïts, sigui com sigui. I clar, donant d'alta a la gent que treballa un euro l'any,
Això ja és un alta. Si a Catalunya hi ha 40.000 o 50.000 entitats a lleure, imagineu les altes que hi poden haver. Això és una llei antinatura i que no funcionarà. Ha nascut morta.
I tant. Bé, doncs ja ho sabem. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui amb les veus de la Quima Jiménez i del Jesús Castro. I de la Joana, servidora de vostès. Agraïm al Carles que ens hagi posat totes les músiques i os hi esperem el proper dimecres, si Déu vol. Bona nit a tots. Bona nit.
T'espero durant-te avui. T'espero.