El passat diumenge, dia 5 de febrer, i per quarta vegada,
més de 90 monitors i monitores
provenients de 10 centres d'esplai del Bas Llobregat
que fan part del moviment de centres d'esplais catalans,
es van aplegar a Tiana, a la Conreria,
per gaudir d'una jornada formativa
on compartir les bones experiències dels seus centres.
El dia començar amb una pregària dinamitzada per Dani Palau
i continuar amb 5 eixos formatius,
els trastorns de conducta alimentària,
l'educació emocional amb infants i joves,
l'assetjament i el ciberbullying,
els taburs de les drogues i la sexualitat,
el malestar emocional,
l'educació afectiva.
Uf, com és que és tan complicat avui en dia tractar amb nens?
Tot seguit es va donar pas al dinar
i a la tarda van continuar amb el programa formatiu
anomenat Bon Tracte per prevenir les agressions a menors.
La jornada va resultar profitosa
i s'espera continuar repetint-la al llarg dels propers anys.
El dia 19 de març es va presentar als locals parruquials
el projecte Llar de Maria.
La Llar de Maria és una associació de laics sense ànim de lucre
que es va fundar a Badalona l'any 2015
amb l'objectiu d'acollir i protegir les mares gestants
i, en definitiva, la vida humana.
Les beneficiàries d'aquesta associació
són les mares gestants i els seus nadons fins que tenen un any,
que tenen mancança de recursos
i que afronten amb dificultat el seu embaràs i la seva maternitat.
Aquestes llars de Maria tenen seu a Badalona,
Hospitalet de Llobregat, Castelldefels
i ara també, des del mes de novembre, a Sant Just d'Esvern.
Aquestes llars tenen les seves estances dins d'una parròquia
utilitzant els locals parruquials amb el vistiplau del mossèn
que també ajuda en les necessitats espirituals quan se'l necessita.
Dues noies de Sant Just, la Roser i la Blanca,
van pensar que, com que les llars de Castelldefels
i, sobretot, la d'Hospitalet estaven molt saturades,
podrien obrir un altre llar a Sant Just
per ajudar no tan sols a la població de Sant Just
sinó a altres poblacions com Sant Feliu i Sant Joan d'Espí.
Li van parlar al mossèn per si volia acollir-les
i, després de tres mesos de rodatge,
van voler fer, el passat dia 19,
la presentació d'aquest tallar a Sant Just d'Esvern.
En aquesta presentació hi van assistir unes 30 persones.
Elles ja havien parlat i un tingut el suport de l'Ajuntament
i de l'alcalde Basaganyes, present a la reunió,
de la delegada de Càritas perruquial, la senyora Núria Jiménez,
dels serveis socials, de l'assistenta social,
de les farmàcies, del CAP,
per obtenir ajudes i per veure quines necessitats
té la nostra població.
De moment estan ajudant a una mare resident a Sant Just
i a una altra que treballa a Sant Just.
Elles es reuneixen amb les mares tots els dimarts a la tarda
per aprendre i compartir coneixements.
I també es reuneixen dos dissabtes de cada mes als matins,
intentant, amb aquestes reunions, crear una relació d'amistat.
Doncs a vegades aquestes mares joves són mares emigrants
amb molts pocs vincles socials aquí.
Elles han estat molt contentes de la bona acollida
que ha tingut aquí la presentació
i que ja els han sortit persones com a voluntàries
per treballar en aquest projecte.
Les institucions els donen productes d'higiene
i altres materials
perquè elles volen donar a cada mare
una petita canestreta.
Per això, si algú de vosaltres té roba de nen fins a un any
o algun bressol, cotxet, manteta, parque,
que a vegades estan en un altell ocupant espai,
poden donar-ho perquè es pugui entregar
a aquestes noies amb pocs recursos.
Serà molt benvingut.
Ara us explicaré una cosa d'una paraula
que heu dit moltes vegades.
Tots hem anat més d'una vegada al Tibidabo
i hem vist la Basílica del Sagrat Cor
i hem pujat a les atraccions.
I hem anat amb funicular, a peu, amb cotxe...
Ho tenim al costat de casa
i és un lloc que forma part de les nostres vivències.
Però us heu preguntat mai
què vol dir la paraula Tibidabo?
Feu-vos aquesta pregunta.
Segur que no sabreu pas respondre.
Doncs avui en parlarem.
Tibidabo és una paraula llatina
que vol dir et donaré.
Ah, sí?
I què té a veure aquesta paraula amb la Basílica del Sagrat Cor
o amb el parc d'atraccions?
Ara que estem dins de la Quaresma,
hem recordat el passatge de l'Evangeli
de les tres temptacions que va tenir Jesús
quan estava al desert fent penitència
i preparant-se per la seva vida pública.
Aquest passatge, aquest any,
de l'Evangeli de Sant Mateu,
el vam llegir el primer diumenge de Quaresma.
D'aquestes temptacions del diable Jesús
en parlen molt detalladament
els evangelistes Mateu i Lluc.
L'evangelista Marc només en diu una frase
i Sant Joan no en fa cap menció.
Recordarem la lectura de l'Evangeli de Mateu.
La de Lluc és molt similar,
però la de Mateu és la que vam llegir aquest any.
Què diu?
El temptador se li acostà i li digué
Si ets fill de Déu,
digues aquestes pedres que es tornin pans.
Jesús li respongué
Diu l'escriptura
L'home no viu només de pa,
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Llavors el diable se l'endú a la ciutat santa,
el deixa a la cornisa del tempre i li diu
Si ets fill de Déu, tira'l daltabaix.
I l'escriptura diu
A donar tor dels seus àngels
que et duguin en les palmes de les mans
perquè els teus peus no ens ho peguin amb les pedres.
Jesús li contestà
També diu l'escriptura
No t'entraràs, el Senyor el teu Déu.
Després el diable se l'endú a dalt d'una muntanya altíssima.
Li fa veure tots els reialmes del món
i la seva glòria i li diu
Tot això t'ho donaré si et posternes i m'adores.
I llavors Jesús li diu
Ves-te'n d'aquí, satanàs.
L'escriptura diu
Adora el Senyor el teu Déu.
Dóna culte a ell tot sol.
I llavors el diable el deixa estar.
El Tibidabo és la muntanya més alta de la serra de Collserola.
Està a 512 metres d'altura sobre el nivell del mar
i des d'allà hi ha una vista magnífica de la ciutat de Barcelona,
dels deltes del Llobregat i del Besòs
i pel cantó de Ponent de tot el Vallès, Montserrat i els Pirineus.
I fins i tot en dies clars
s'alvira la serra de tramuntana de l'illa de Mallorca.
Antigament el seu nom era Puig de l'Àliga
però un dia els freres d'un convent que hi havia allà a prop
jo em suposo que era el convent de Sant Geroni de la Murtra
es van dedicar a posar noms de la Bíblia
a la zona que ara reconeixem com el Vall d'Hebron.
I si us hi passegeu
trobareu els carrers de Betània, Nazaret, Jordà, Tiberíadis
també el Mont Carmel.
I com que del Tibidabo es veu tota la ciutat de Barcelona
recordant aquella temptació de Jesús
quan el diable el portà a una muntanya molt alta
de la qual es veien tots els reialmes de la Terra
li van posar el nom de Tibidabo
Et donaré
Tot això et donaré si em fas adoració
que en llatí seria
Tibi, omnia d'Abo, si cadens adorabis me
La muntanya del Tibidabo va començar a ser urbanitzada
a finals del segle XIX
per iniciativa del doctor Salvador Andreu
aquell de les pastilles del doctor Andreu
i a principi del segle XX es va obrir l'Avinguda del Tibidabo
que es va convertir en una zona d'estiuetj per a les famílies adinerades de Barcelona
construint-se magnífics edificis modernistes
molts dels quals encara es conserven transformats en escoles privades
consolats, oficines d'empreses importants i restaurants
L'any 1886
Don Bosco, fundador dels Selecians
va visitar Barcelona
convidat per Dorotea de Xopitea
una viuda molt rica
que havia nascut a Xile
però que de molt jove s'havia casat amb un català
que havia fet una gran fortuna
i en tornar a Barcelona
quan ella es va quedar viuda
es va dedicar a fer obres de caritat
i donacions a diferents hordes religioses
A part de finançar l'Església del Convent
dels Jetuïtes del carrer Casp
també va pagar les escoles celestianes de Barcelona
i sempre li deia a Joan Bosco
que vingués a veure l'escola
que els nens es posarien molt contents
i finalment Joan Bosco li va fer cas
va venir a Barcelona i s'hi va estar un mes
i es va dedicar, a part de visitar les escoles celestianes
a fer una mica de turisme
visitant la catedral, la basílica de la Mercè
el santuari de Montserrat
i una nit va somiar
Don Bosco sempre somiava
que la mare de Déu de la Mercè li donava les claus
d'una església que es construiria al pic del Tibidabo
L'endemà li va explicar el seu somni a Dorotea de Xopitea
i ella li va dir que no es preocupés
que construirien aquesta capella
Van regalar els celestians el terreny del cim del Tibidabo
i Dorotea de Xopitea va finançar la capella
aquesta capella encara existeix i està adossada a un cantó de la basílica
El dia 28 de desembre de 1902 es va començar la basílica actual
obra de l'arquitecte Enric Senyer Vilavecchia
que va acabar el seu fill Josep Maria Senyer Vidal l'any 1961
Aquesta construcció és un temple expiatori
Això vol dir que ha estat construït amb diners
que voluntàriament han anat donant les persones
per fer-se perdonar, expiar els seus pecats
El temple consta de dues parts
la basílica inferior i la basílica superior
amb unes grans escalinates i terrasses
La visita inferior de Perra Sorrenca
té molts detalls
és d'un estil que recorda vagament l'estil bizantí
amb una escultura central de la Mare de Déu de la Mercè
i dues escultures laterals
una de Sant Jordi, patró de Catalunya
i una altra de Sant Jaume, patró d'Espanya
obra de l'escultor Eusebi Arnau
el mateix que va fer la gran escultura exterior del Palau de la Música
A sobre de l'arc ceràmic
hi ha un fris amb el Sagrat Cord
i moltes referències de la història d'Espanya
com ara les basíliques del Pilar i Covadonga
els Reis Catòlics, Colón, les Carabeles
l'interior amb unes llànties que també recorden les esglésies bizantines
té el centre a l'altar major el Sagrat Cor
doncs el temple està dedicat al Sagrat Cor
i el mosaic de la dreta ens explica la visita de Sant Joan Bosco a Barcelona
i a l'altre cantó la festa de la Romeria del Ram
La festa de la Basílica del Tibidabo
és per Pasqua de Pentecostés
o sigui, la Segona Pasqua
i abans es feia una romeria
i la gent pujava a peu per venerar el Sagrat Cor
i feia rams amb les fos collides
mentre es pujava per la muntanya
per referir-les al Sagrat Cor
Hi ha quatre altars, també de mosaic ceràmic, molt bonics
que representen d'esquerra a dreta
Sant Antoni, Maria Auxiliadora, Sant Josep i la Mare de Déu de Montserrat
molt realistes
d'on a l'altar de Sant Antoni s'hi reconeix perfectament
la Basílica de Pàdua
a la de Sant Josep al Vaticà
el de la Mare de Déu de Montserrat
naturalment la muntanya de Montserrat
i el de Maria Auxiliadora, protectora dels Selecians
un mar en tempesta
a la dreta hi ha la Capella de la Duració Perpètua
doncs la Basílica del Tibidabo
té el privilegi de tenir exposat permanentment
les 24 hores del dia a Jesús Sacramentat
on sempre hi ha alguna persona que l'acompanya
es fan torns d'acompanyament
sobretot per la nit
a la Basílica Superior
s'hi pot pujar amb un ascensor
que es troba a l'esquerra
dins de la sacristia
o per les escales
les escalinates exteriors
aquest ascensor també puja
fins als peus de la imatge del Sagrat Cor
que corona l'edifici
la Basílica Superior
per mi no és tan bonica com la inferior
està feta amb pedra nomolítica de Girona
i és de color grisós
és d'un estil neogòtic
molt estilitzat
amb un gran lampadari modern
té dues capelles amb uns vitralls
a la de la dreta hi ha les Mare de Déus americanes
i a la de l'esquerra les Mare de Déus espanyoles
també hi ha un vitrall on es veu quan el dimoni porta Jesús
a aquella muntanya molt alta
per temptar-lo
però en lloc de veure's els reiams de la terra
es veu tota la ciutat de Barcelona
a l'exterior hi ha l'escultura de Joan Bosco
que reconeix perfectament la seva cara
i als dotze pinacles que l'envolten
hi ha les escultures dels dotze apòstols
el simborri està coordonat
per una imatge del Sagrat Cor
metàl·lica
amb els braços oberts
la imatge original
la va fer l'escultor Ferdirc Marés
l'any 1931
feia 8 metres d'altura
i a la seva època
va ser l'escultura més gran d'Espanya
però va ser destruïda
durant la Guerra Civil
i l'any 1950
l'escultor Josep Miret
en va fer una altra
una mica més petita
de 7 metres i mig
que pesa 7 tonelades
aquesta escultura
va estar molt de temps al peu de les escales
de l'entrada de la basílica
i l'any 1961
per commemorar el 75è aniversari
de la visita de Sant Joan Bosco a Barcelona
es va col·locar dalt del simborri
el papa Joan XXIII
la va beneir des de Roma
i també va encendre la il·luminació de la basílica
jo recordo que tothom volia anar
a veure el Sagrat Cor il·luminat
i en paret Cerdà
va organitzar un autocar per anar-hi
a la nit des de Sant Just
de casa meva
només hi va anar la meva àvia
avui dia
els selecians
s'ocupen del culte de la basílica
i tenen una escolania
i una residència de nens
fan moltes activitats
de totes maneres
hi ha moltes persones
que quan pensen en el Tibidabo
no pensen en el temple expriatori
o en Sant Joan Bosco
pensen en el parc d'atraccions
el parc d'atraccions del Tibidabo
és el més antic d'Espanya
i el segon més antic d'Europa
i encara que no ens ho sembli
és de la categoria i època
del Pràter de Viena
o del Tívoli de Copenhague
es va inaugurar l'any 1903
o sigui que ja té 120 anys
i en aquest parc centenari
a part de les magnífiques vistes panoràmiques
podem disfrutar de més de 25 atraccions
algunes tan emblemàtiques com l'avió
que va ser un dels primers simuladors
de vol propulsat
per la seva pròpia èlix
i la talaia
que es va inaugurar
el desembre de l'any 1921
també hi ha el Museu d'Autòmats
amb una curiosa col·lecció
de figures automàtiques
de finals del segle XIX
i principis del segle XX
el Tibidabo
que és el primer cine 4D de Catalunya
la muntanya russa
que es va inaugurar l'any 2008
i el Miramiralls
que és una atracció
que va guanyar
el Premi FAT d'Arquitectura
el parc d'atraccions
té dues mascotes
per jugar amb els nens
una es diu Tibi
i l'altra es diu Dabo
que evidentment
no podem traduir
per mascotes
at
i mascota donaré
que és el que en realitat
significa la paraula
Tibidabo
ara que estem plenament
dins de la Quaresma
i que a la comarca
del Baix Llobregat
tenim aquestes magnífiques
representacions
de la passió
a Olesa
i a Esparreguera
i que a Sant Vicenç dels Horts
fan un auto sacramental
a dins de l'Església
que és l'únic
que es fa a Catalunya
us vull explicar
que aquí a Sant Just
hi va haver l'embrió
d'una passió vivent
que es va representar
als anys 1968
i 1969
a la zona de les Fatjones
rebatejada per l'ocasió
com a la vall
del Fiballer
primer us tinc de parlar
de la persona
que va tenir la idea
de fer aquesta representació
l'Esteve Albert i Corp
l'Esteve Albert
va néixer a Can Batlle
de Dos Rius
al Maresme
l'any 1914
en una família
de pagesos
pobres i catòlics
de jove
es va interessar
pel folclore
les legendes
i les cançons
populars
i amb 18 anys
ja col·laborava
amb el mestre
Joan Tomàs
visitant
de les cases
espairals del Maresme
i recollint cançons
i tonades
populars
també s'interessar
per les excavacions
arqueològiques
i l'excursionisme
es relacionar
amb personatges
com Pompeu Fabra
Josep Terradellas
Ventura Gasol
Josep Tancàs
i fins i tot
en Manuel Fraga
i Ribarne
que llavors
era ministra
d'Informació i Turisme
també amb artistes
com Miró
Dalí
Pau Casals
i Josep Carné
a causa de la persecució
policíaca
que va patir
a partir de 1965
s'establí
Andorra
on va passar
la resta
de la seva vida
i on va morir
l'any 1995
a Angordany
on hi té dedicada
una biblioteca
va crear
el Passebre Vivent
que es va representar
per primera vegada
l'any 1955
va escriure
una vintena
de llibres d'història
molts dels quals
de temàtica
andorrana
i de la Catalunya Nord
i una desena
de llibres
de poesia
es va presentar
als jocs florals
i va guanyar
diverses vegades
amb les seves poesies
la viola d'or
o la grandalla
que tracten
de sentiments personals
d'exaltació
de la natura
i d'història
a més a més
fau autor
d'una gran quantitat
d'articles
publicats
en diverses
revistes
i diaris
la Generalitat
li va concedir
la creu
de Sant Jordi
poeta
historiador
folclorista
assajista
activista
cultural
creador
d'espectacles
de teatre musical
sobre la història
de Catalunya
on feia treballar
amb la màxima
participació
de la gent
del territori
un home
fidelíssim
al seu pensament
savi
complex
simpàtic
i encantador
que quan se li posava
una idea al cap
anava a parlar
amb qui fos
i les vegades
que fossin necessàries
per poder-la
desenvolupar
estaria parlant
molta estona
d'ell
però aquesta no és
la meva intenció
avui
encara que si el voleu
conèixer tal com era
podeu buscar al Youtube
una entrevista
que li va fer
Josep Maria Espinàs
fa molts anys
que val molt la pena
sobretot
quan es posa a cantar
una cançó
de bressol
que havia sentit
cantar
a una padrina
d'Andorra
bé doncs
l'Esteve Albert
que havia muntat
el pessebre vivent
d'en Gordany
a Andorra
el retaule
de Sant Armengol
a la Seu d'Urgell
la bandera
de Catalunya
a Vellcaire
d'Empordà
i el retaule
dels Sants Martins
a Vilassà
va aparèixer
un dia
per Sant Just
no sé si portat
per en David Guasch
o per en Jordi Cardona
per muntar
una mena
de via crucis
vivent
que es tindria
de representar
per Setmana Santa
a la zona
que ara diríem
la vall de Sant Just
i que és
on arribem
pel camí de la muntanya
on hi ha
les masies
de Can Baró
Can Fatjó
i Can Marlès
que ell va anomenar
la vall
del Fiballer
va anomenar
a aquest espectacle
la mort del Just
i va involucrar
a tot Sant Just
i a part de l'estranger
perquè fos
una realitat
mirant el programa
que es va editar
per aquesta representació
podem llegir
el que
Esteve Albert
va regantar
Passió
Postconciliar
any
1968
i llegeixo
el que diu el programa
ens ha semblat hora
després d'intents
d'aproximació
més o menys
afortunats
al drama
del Calvari
d'aprovar-ho
amb esperit
postconciliar
amb un exclusiu
irreverencial
respecte
al text
de l'apòstol
que recolzà
el cap
al pit
del gran sacrificat
La mort del Just
seguint l'Evangeli
de Sant Joan
s'explicava
en el que ell
va anomenar
dotze visions
actualitzades
que van ser
la samaritana
el pa
representant
la multiplicació
dels pans
i els peixos
l'adultera
l'encontre de Jesús
amb Maria Magdalena
el sec
la curació
del sec
de naixement
Llàtzer
la resurrecció
de Llàtzer
triomf
l'entrada
de Jesús
a Jerusalem
sopar
al Sant Sopar
detenció
interrogatoris
procés
condemna
i execució
i feien publicitat
representada
en un grandiós
paisatge pirinenc
a 5 km
de la plaça
de Catalunya
en el teatre
de la naturalesa
de la gran
Barcelona
com ja us hi ben dit
va involucrar
a tothom
les institucions
els ajuntaments
de Sant Just
i de Barcelona
les empreses
importants
de Sant Just
de llavors
Institut Electroquímic
Laboratoris Prodes
Caixa de Pensions
Club de Tenis
Sant Gervasi
crec que tots
els prohoms
que vivien
o tenien
alguna relació
amb el poble
també van ser
involucrats
com ara
els comptes
d'Alba de Liste
suposo que
propietats
dels terrenys
Vicenç Masuet
Jaume Amor
Fedric
Orina Martorell
doctor Camps
Juncosa
doctor Arruga
Josep Ginebra
Esteve Besols
Octavi Sol de Vila
i altres
més nostrans
que també van col·laborar
Josep Piquet
Josep Maria Martí
Josep Maria Domènec
Xavier
i Salvador Modolell
Josep Guarro
Blay Navarra
Josep Torres Domingo
Joan Brillas
Ramon Montaner
Josep Regedell
i Antonet
i Rafel Malaret
Seguint sempre
la seva idea
que ja havia desenvolupat
en altres muntatges
com el Passebre Vivent
d'en Gordany
els actors
eren gent de la zona
i aquí a Sant Just
a part dels protagonistes
Anselm Gost
que deuria ser
un actor professional
i Samaritana
la Conxita Egea
que treballava
al Teatre Romea
de Barcelona
i van participar
persones
de tot arreu
de la secció
de Teatre de l'Ateneu
com ara
en Vicenç Molins
l'Armínia Domènec
o la Francesca Cortés
nois del centre parruquial
com Maria Guadé
Lluís Segura
de l'Orfeó
Anya Vinyes
Anna Maria Goldstein
Pere Anton Pruna
i el mateix mestre
Antoni Coll
de les Seas
Jordi Massaguer
Ferran Ranyer
i molta gent
que vivia
a les Masies
que eren
l'escenari
de l'espectacle
Montserrat Safon
de Can Baró
Josep Maria
Reverter
i Paret Palau
de Can Vilà
David
i Josep Maria Guas
Joaquim Moreno
de Can Oliveres
i evidentment
a tots
no els puc anomenar
però ja veieu
que va sortir gent
de tot arreu
La Setmana Santa
d'aquell any
1968
es va escaure
a principis d'abril
i feia un fred
del dimoni
En aquella vall
del Fiballer
ningú tenia
els anoracs
ni els forros polars
que tenim ara
i tots
amb aquella bona fe
allà assajant
en plena naturalesa
La muntanya
estava tota fosca
i els sectors
esperaven al seu lloc
que un foco
els il·luminés
ja que les escenes
no es feien
en cap escenari
sinó
en llocs escollits
Jo era una nena
d'uns 12 anys
i recordo perfectament
quan hi vaig anar
el dia de l'espectacle
i vaig estar
tota l'estona
asseguda al costat
del meu pare
que des d'un lloc
estratègic
tirava el foco
o sigui
que després d'estendre
metres i metres
de clave elèctric
suposo que des de les instal·lacions
de la Ener
il·luminava
amb un focus
ben potent
el lloc on es desenvolupava
la visió
recordo perfectament
l'escena
de Maria Magdalena
que fins i tot
per semblar més creïble
l'Anna Maria Goldstein
es va fer
una cavallera rosa postissa
i l'escena
de l'últim sopar
a la galeria
porxada
de les golpes
l'escena
de l'últim sopar
a la galeria
porxada
de les golfes
de Can Fatjor
va ser una idea
molt novedosa
perquè
no hi havia
cap diàleg
els actors
estaven massa lluny
del públic
amb aquella lluna plena
i aquell cel
ple d'estrelles
la muntanya fosca
i de tant en tant
sortia el focus
i il·luminava
una escena
jo no recordo
si hi havia música o no
encara que si el programa
posa el mestre Coll
com a assessor musical
bé que n'hi
deuria d'haver
la música
es podia sentir
de lluny
els diàlegs
no
suposo
com tantes coses
que va muntar
l'Esteu Albert
aquesta idea
va fer fallida
no perquè no fos bonica
ni perquè la gent
no hi col·laborés
penseu al fred
que deurien passar
assajant
però la gent
de Sant Just
és capaç de tot
i no va fer fallir
jo crec que va ser
muntada en un moment
inadequat
va ser una idea
massa
adelantada
al seu temps
perquè llavors
anar des de la plaça
de Catalunya
fins a Camp Marlès
era tot un safari
el camí de la muntanya
ni existia
al poble
encara hi havia carrers
que no tenien il·luminació
i per exemple
a Camp Baró
no tenien
ni corrent elèctric
em suposo
que a part
que a part dels
enjustencs
no deuria venir
massa gent de fora
a veure la representació
i malgrat les ajudes
i col·laboracions
gratuïtes
moltes vegades
no crec que el meu pare
hagués trobat mai
els metres de cable
que va posar
es va perdre la camisa
en aquest espectacle
una pena
perquè el lloc
era preciós
i la idea estupenda
penseu que llavors
ni es feia el Via Crucis
encara
a Sant Hilari Sacalm
ni a Sant Climent Saseves
ni res
però la gent
no estava preparada
i em suposo
que va faltar una mica
la logística
de tot plegat
una pena
perquè us imagineu
que ara
se'n just tinguéssim
cada setmana santa
la representació
d'aquest retaule
a la vall del Fiballer
d'un cantó
seria molt bonic
tindríem una cosa
particular
per la Setmana Santa
seríem famosos
però potser
vindria tanta gent
que ens degradarien
tot l'entorn
només he trobat
un programa de mà
que en Jordi Cardona
va donar a l'arxiu municipal
i que en Juli Ochoa
m'ha fotocopiat
però penso
que tindríem
de saber més coses
d'aquest retaule
vivent
la mort del just
no sé si se'n van fer
fotografies
ni se'n va publicar
molt
a la premsa
de l'època
el programa de mà
amb alguns errors
hi ha els noms
de les persones
que hi van participar
moltes
malauradament
ja no estan
entre nosaltres
però tindríem
de mirar
de poder fer
com una taula
a la rodona
aquí a ràdio
d'esvert
mateix
per parlar
de les seves vivències
convido
el Lluís Segura
en Ferran Ranyer
a l'Anna Maria Goldstein
i a la Montse Safon
si algú m'està escoltant
i altres persones
que llavors
van fer d'actors secundaris
o sigui
soldats
homes
dones
infants
perquè ens expliquin
les seves vivències
i ara
si ens voleu tornar a escoltar
estarem a Mantena
el dissabte
a dos quarts d'onze
del migdia
fins llavors
Ebony
and Ivory
Live together
in perfect