A les 8 del matí estaran oberts fins a les 8 del vespre per votar, com dèiem, a les eleccions al Parlament Europeu. I acabem recordant que diumenge a dos quarts de sis de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu hi haurà valls per la gent gran.
Doncs l'agenda ens acompanya avui al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Són les 7 i gairebé 28 minuts.
Sant Just acull demà la 25a reunió de Fedenatur, l'associació europea de parcs periurbans. A partir d'avui fins divendres se celebren unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua als parcs periurbans i Sant Just acullirà una jornada tècnica amb ponències d'experts d'arreu del continent. Sant Just recull més de 7.000 euros per a projectes solidaris. Els diners recaptats es distribuiran en diferents projectes i entitats com ara la Fundació Rels, Pallassos Sense Fronteres i la Fundació Servei Solidari.
La teneu compte amb un nou grup de música. És un grup de can coral format per joves del municipi entre els 15 i els 20 anys que s'ha creat recentment a l'entitat i actuarà aquest diumenge abans del concert d'All Green.
I en clau política pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, abolir fronteres socials i econòmiques a Europa és un dels objectius destacats del Partit Popular de cara a les eleccions. El diputat provincial del partit, Alberto Villagrassa, ha parlat avui amb Ràdio d'Esvern del futur que el PP vol per Europa.
Com us dèiem, aquesta està tota la informació dels Sant Just Notícies edició vespre d'avui dimecres 21 de maig. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta, als bolletins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Bona nit.
Veus de la parròquia Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb nosaltres els dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, i en segona audició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar Notícies d'Església i Finestra de Justícia i Pau.
Iniciem l'audició d'avui en la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Joan En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles...
Si m'estimeu, guardareu els meus manamentes. Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor, l'esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer'l. Però vosaltres sí, sí que el coneixeu, perquè evitar casa vostra hi està dins de vosaltres.
No us deixaré orfes, tornaré a venir. D'aquí a poc el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc i vosaltres també vivireu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu pare i vosaltres en mi i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix».
El meu pare l'estimarà i jo també l'estimaré i me li faré conèixer clarament. Notícies d'Església
El proper divendres, dia 23, a partir de les 12, es reuniran els preveres de la Reciprestat a la Casa de l'Església a Sant Feliu. Celebració de les primeres comunions. El proper dissabte, a les 11.30 i a les 13 hores, i el diumenge, dia 25, a les 13 hores.
El proper divendres, demà passat, a tres quarts de nou de la nit, pregària de TC, a l'església parroquial.
Ens complau convidar-vos al sopar solidari en la campanya contra la fam. El proper 31 de maig del 2014 a les 9 del vespre a la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Durant l'acte s'explicarà el projecte i els resultats de l'any 2013.
L'àpat consisteix en pa amb oli, en guarnició musical. Els diners es destinaran a finançar el projecte de mans unides per a les dones camperoles de Cajibio, a Colòmbia. El projecte té com a objectiu enfortir la producció d'aliments per al consum familiar i local.
Crear l'Escola d'Economia Solidària per capacitar les dones i compartir experiències. Construir una xarxa municipal de seguretat alimentària i d'economia solidària. Recordeu, el proper 31 de maig, a les 9 del vespre, a la Sala Parroquial dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esberra.
Escalfant motors per l'Aplec de l'Esperit. Ja falta poc per la cita dels joves cristians de Catalunya a Banyoles el proper 7 de juny. Encara esteu a temps d'inscriure's a www.aplec2014.cat fins al 30 de maig. Es recomana que la inscripció es faci per grups tot i que també permet inscriure's una sola persona.
Si esteu interessats en viatjar amb bus a Banyoles, poseu-vos en contacte amb la delegació de joventut a joventut.com.
Des de l'any 2000 es poden marcar les dues X, la de l'Església i la de finalitats socials. Si només marques la casella de l'Església, el 07 dels teus impostos, de la quota íntegra, l'estàs destinant a l'Església. És com la dita, de mica en mica s'omple la pica.
En aquests últims anys hem anat veient com el nombre de persones que marcaven la casella a favor de l'Església ha anat creixent fins a arribar a 900.000 persones més des de la declaració de la renda 2006. Per fa anys...
Però aquí començaven a sorgir dubtes. Puc marcar conjuntament també la X de l'Església i la de finalitats socials? Sí. Es poden marcar les dues caselles, la de l'Església i la de finalitats socials. I llavors es reparteixen el percentatge? No. Si es marquen amb dues caselles, un 0,7% de la quota integrat dels teus impostos es destina a l'Església
i un altre 0,7% dels teus impostos es destina a les associacions integrades a la plataforma d'ONG.
Això significa que s'està ajudant amb un 0-14% de la quota íntegra dels teus impostos, perquè, si marques les dues, el percentatge s'assuma, no es reparteix entre en dues. Per això, en aquesta campanya del programa Per Tants, s'anima a que diguis als teus familiars i als teus amics que es poden marcar les dues ICs.
Fins aquí, notícies d'Església. Finestra de justícia i pau. Finestra de justícia i pau.
Molt bona tarda, Jesús, i molt benvinguda a una component nova en aquesta sèrie de programes de Justícia i Pau. Un cop cada mes, Justícia i Pau obre la finestra i ens explica les seves activitats, els seus desitjos...
les seves utopies, les seves aspiracions, i bé, doncs, avui saludarem a la Dolors, que no ha pogut venir, però tu estàs en el seu lloc i ens parlaràs d'aquestes coses que són tan interessants. O sigui, molt bona tarda i endavant. Hola, em dic Quima, doncs moltes gràcies. Jo encantava de venir.
Doncs bé, avui volia parlar d'un tema que segurament tots hem sentit a parlar moltíssim, però que aquests dies fins i tot escoles d'aquí a Catalunya s'han mogut, que són les nenes, les 223 nenes segrestades des del 14 d'abril. I s'han sumat nens petits, nens grans, tothom a favor a veure si algú ho entén i deixen que aquestes nenes tornin amb les seves famílies, perquè en realitat aquestes nenes no feien res més que
anar a l'escola i educar com nosaltres podem educar els nostres nanos, no? I, bueno, per raons polítics i fins i tot de la persona que governa, doncs bé.
ha decidit que l'educació occidental és un pecat i ha decidit endur-se aquestes nenes. Sí, perquè aquestes nenes eren cristianes, no? Estaven rebent educació cristiana. Sí, sí, i aquest bon... És un islamista, el Boko Haram, des de fa anys que sembra el terror a tot el que és l'Àfrica, no? I fins i tot les mans unides. Sí, avui mateix hi ha hagut dues explosions en un mercat que ha sigut espantós.
intentes tenir la pau però res avui fas la pau per un cantó i per un altre lloc t'està entrant un altre foc però en aquest cas suposo que tots estem una mica més més sensibles perquè són nenes no fan res més que són nanos que si estiguessin aquí jugarien anirien a l'escola i seria tot tan tranquil però si els eduquen en una altra religió que no sigui la seva són contestatàries
Exacte, llavors, doncs bé, és un tema que hem cregut que... tothom el sap, eh? No, no, és que s'ha d'insistir perquè això és injust. Totalment, jo crec que la llibertat dels nanos i de les persones adultes, però en aquest cas nenes, ja em digues tu, 223 nenes, quin mal fan, perquè siguin educades d'una altra manera, ens hem de respectar tots, uns i altres, i és un tema que realment...
Tothom s'hi ha posat, però jo la veritat és que vaig pensar, ostres, fins que no s'han mogut fins i tot nens petits que han sortit als patis de les escoles, hi ha hagut imatges i tal, vaig pensar... Sí, ha passat temps, des del moment dels segrets fins que el món s'ha començat a moure. Jo suposo que devien pensar que potser era una cosa molt puntual i que en dos o tres dies s'arreglaria. I si jo crec que això se'ls ha anat a les mans, suposo que anar o lluitar contra una persona d'aquesta envergadura i que fins i tot diuen que...
Al ser una persona bastant influent i en temes terroristes, i també suposo que també hi ha una mica de por, que segons com t'hi posis, com pot afectar-nos a tots plegats. Sí, però això és una mica d'egoisme, no? Sí, però vols dir que no estem en un moment una mica egoista? Una mica.
I a vegades penso que, oi? Sí, és allò del que està llibre de pecado. Sí, sí, no? I a veure si cola, cola, i si no em toquen a mi, doncs miro, faig la vista enrere i no miro gaire. Però clar, arriba un moment que dius, home, no pot ser, no? I et dic que des d'aquí segurament nosaltres poc podem fer, no? Però com a mínim... No, però és allò petit, petit. Petit a petit. O, per exemple, si hi ha organitzacions que es mouen, doncs intentar posar el que es pugui. Que sàpiguen que poden comptar.
amb el nostre recolzament. Sí, no? I almenys que dius, ostres, ara què es podria fer, no? Perquè, clar, dius... Perquè en principi deia que unes eren per casar-les amb no sé qui, les altres per vendre-les com a esclaves. Però quin panorama és aquest? I amb quin dret?
Sí, sí, ella ha decidit, se les agafa i me les enduc i les veig al mercat. I el que facin amb elles també li dona igual. Oh, naturalment. No té cap problema. I és una llàstima, perquè Misèria, precisament, és el país d'Àfrica que és més potent econòmicament, és molt ric.
Per exemple, a Mans Unides no hi treballa per aquests conflictes, perquè ja no s'hi vol ni posar. Intenta, es treballa en altres zones, però precisament el nord de Nigèria, que és on ha passat això, no hi pot entrar simplement per aquests conflictes, perquè suposo que les guerrilles i demés ho deuen tenir, l'estant controlat. Molt controlat, sí.
De fet, una miqueta és el problema de l'esclavatge que sempre ha hagut a la llar de la història. I a vegades un pensa a Europa, pensem que aquest problema es va acabar. I resulta que actualment tenim moltes mostres que continuen vigents.
I, en certa manera, és un esclavatge les zones que treballen a Bangladesh amb les fàbriques tèxtils, que cobren una misèria i estan treballant 12 hores diàries. O bé les maquiles de Mèxic, que treballen... També, també, també és una salvatjada. Però, a més a més, és que, en aquest cas, a l'Àfrica i a altres llocs del planeta també...
l'esclavatge continua existint és una altra mena d'esclavatge però no sé quin és pitjor si l'antic o el modern també hi existeix aquest primitiu que volíem fer amb aquestes nenes precisament de Nigèria inicialment era vendre-les al centre d'Àfrica a totes les nacions que trafiquen o sigui que això està viu
És una trista llàstima, eh?, que a ple segle XXI tinguem aquests problemes. Semblava que ja estava solventat, no? No, no, que va. Ha sigut la manera en què la gent s'ha fet rica durant tota la història de la humanitat. Tota la història, esclar, esclar. Perquè...
Continua, continua, que tu tens coses que explicar. No, arrel, vaig intentar lligar aquests temes i amb el tema que ara comentava el Jesús del treball, és que, per exemple, l'Àfrica, com tots sabeu, intentem entre tots, o fins i tot molts, diuen que ha de sortir de la propresa, no? Doncs bé, la Unió Europea...
ha decidit, doncs, que el mes d'octubre s'assimin el que ells diuen els acords d'associació econòmica. Que, amb això, se suposa que Àfrica ha de sortir... Tremolem. Total, que els africans, els ministres de comerç de la Unió Africana, la van buicotejar l'altre dia, es van reunir, i van dir que no, que no estaven d'acord. Clar, tothom diu, home, doncs,
Si la Unió Europea diu que són tan bons, per què els africans es neguen a assignar-los? És molt senzill. Hem creat el Dia Internacional del Comerç Just i és perquè les normes de comerç no són bones. Llavors, si no s'assignen o no estan d'acord és perquè aquests acords no són favorables per ells. Seguirem beneficiant els països rics d'aquests acords i deixarem una altra vegada els països pobres...
amb la seva pobresa, no? Perquè, bueno, les lleis del bescambisme i tot això, doncs, a ells no els hi surt a compte. Avui comentàvem amb el Jesús que ell ho deia, no? Doncs que als Estats Units, per exemple, com ho deies, que venien...
Sí, els Estats Units estan subvencionant als seus agricultors el preu de l'arròs per exportació, amb el qual posen l'arròs en els països del Tercemon a un preu més baix que el que els costa d'obtenir en els països africans o sudamericans.
o centroamericans, en el cas d'Aiti és claríssim. Hi ha ningú que cultiva arròs. Per què? Perquè és més braç que importar-lo dels Estats Units. Consequència, no es fa arròs al país. I llavors la gent se'n va de la terra perquè no té cap valor, s'agrupen en barraques a les ciutats, després ve un terratrèmol, que aquestes cases estan fetes amb cartró i coses així, i s'ensorra tota la ciutat.
Però això no molesta ningú perquè són pobres i a qui interessa. Però l'Organització Mundial de Comerç és la que aplica, diu quins preus s'han de pagar de matèries primes i aliments. I això és el que els països africans veuen que si els seus productes no els donen el valor just que han de tenir en el mercat, no se'n sortiran.
Clar, però sempre hi ha el gigante del norte, que, escolta, segueix els seus interessos, com ha fet amb el petrol i ha fet amb tot. Això, el que se'n diu el capitalisme salvatge. Oh, i tant, salvatge. Avui hi poso dos i demà vull recollir deu.
no demà, avui ja vols a l'hora de tancar les portes és veure que la globalització no ha anat com s'esperava la globalització ben pensada és bona no està ben aplicada això és el que em feia ja de bon principi ja li comentava al Jesús quan es començava a parlar és que és molt difícil que el que està a dos pugi encara que sigui a cinc perquè el que està a deu no voldrà baixar
i ja està. Sí, sí, no, deixes que és una empresa i dius, home, si jo em puc guanyar 10, home, no em guanyaré 8 per dir-li 2 a l'altre, no? És una qüestió que em veien el dia d'avui, no? És a dir, si ho posem en el dia a dia nostre, veurem que les empreses... Ah, no, no, jo prefereixo més potser fer fora...
a cinc persones, mentre jo mantingui els meus beneficis de deu, perquè passar-los a vuit i mantenir tota la plantilla, doncs, bueno, en diferent manera... Sí, sí, però al principi és aquest. És aquest, no? Llavors, el problema d'això, d'aquests acords, és que, clar, tenen molta por que part dels països africans al final cedeixin
I a veure on els porta, no? Vull dir que haurem de seguir la trajectòria d'aquesta, a veure l'octubre, a veure per on van els... Què proposen? Per on van els tiros, perquè, clar, si cedeixen els uns països, es veuran que tots els altres, si la gran majoria dels països cedeixen per provar a veure què són aquests acords, haurà de cedir tothom, no? Per most que hi hagi...
Etiopia i alguns altres que no estiguin d'acord, al final l'haurien de cedir, no? Però vaja, no pinta massa bé aquests acords que la Unió Europea s'omple a la boca. Quan comencen a dir aquests acords d'això i d'allò, posa't a tremolar, eh? Sí, sí, perquè ja veus els nostres acords que també hem fet per la crisi, com ens van, no? A tota la Unió Europea. Fabulós. Fabulós.
Oh, esperem que el sistema econòmic faci un ton. Ha de fer un ton, necessàriament. El Jesús va dient això fa 10 anys. No, penseu que el 75% de la gent que habita el món, el planeta, té un euro diari de renta, de promocs.
o sigui que no tenen dret a la sanitat no tenen dret a l'escola i així no li costa cèntims al seu país el que es fa pràcticament és quedar-se amb el producte dels aliments i els minerals que tenen aquests països
i no donar cap contraprestació als que es produeixen. I això és una cosa que provoca la pobresa. I això està passant una miqueta a Europa, també, això comença a passar. Sí, sí, sí. A més, jo crec que estan bastant equivocats, perquè si la gent de baix, que és la que consum...
no té cèntims, ells arribarà un moment que tampoc no vendran. És que el sistema capitalista, per dir, és el sistema que hi ha, que no per ser ha de ser dolent. El que és dolent és que sigui salvatge, però pot haver un sistema capitalista amb unes limitacions que siguin els de no empobrir... Una mica més equitatiu. Exactament, que sigui la de no empobrir la població mundial. I aquest canvi ha d'anar per aquí. S'ha de canviar amb el repartiment de la riquesa. Si no, cada vegada els rics seran...
Ja, ja, és que ja està passant. Ja està passant. Aquella classe mitjana que més o menys anava fent rics els països, està desapareixent. I és el que jo crec que van, perquè la classe mitjana és aquella que dius, mira, aquest mes, o per dir-te alguna cosa, doncs mira, ja s'estalviat, doncs ara em cambio la cuina.
O em canvio la nevera, doncs vinga, doncs tu ja dones. Va treballar a la fàbrica de les neveres, llavors vas a X botiga, li compres, vas fent una roda que ara dius, per favor, per favor, que no se m'espatlli la caldera, perquè com estem anant, com que no m'han augmentat el sou i estic amb el sou congelat, o me l'han abaixat, millor que no se n'entengui la caldera. Sí, me l'han abaixat més bé.
que no s'entrenqui la caldera perquè no puc fer com abans que deies, mira, amb la paga extra per dir-te alguna cosa, si és que la tens, canvio la caldera. Ara, ojo, que això ja no està fent. Llavors, clar, jo no compro, l'altre no produeix, l'altre no compra matèria premsa. I l'altre no treballa perquè la fàbrica ha de tancar. Ha de tancar. Llavors és una roda que, bueno, sí, sí, estem parlant d'Àfrica, però bueno, és que la roda que tenim aquí muntada...
Porta un camí una mica... Una mica dolent, eh? L'altre dia senties la quantitat d'associacions, en aquest cas Creu Roja, que estava donant aliments pels nanos, per assegurar que els nens menjaven. Però és que això està passant aquí, a Barcelona i als nostres voltants. És a dir, no estem parlant ja del Tercer Món, estem parlant d'aquí. És a dir, nens... Sí, o sigui, aquest any, en Pere Terrés, que porta els nanos de colònies...
ho han fet i està demanant ajut perquè almenys aquests mesos els nanos puguin tenir un menjar en condicions. Perquè, clar, el que fan, el fan a l'escola. Més o menys està equilibrat i està bé. Però, esclar, ara aquests mesos d'estiu, què? A casa seva, què li podran donar? A molts i molts. Doncs, si van de colònies, allà també tenen una alimentació adequada. Sí, saps que esmorzen, dinen, brenen i sopen. Com a mínim el central és bo.
Sí, sí, el que passa, clar, hem arribat a aquests extrems, cosa que no ens passava. I no som Àfrica, que és l'Utrecht. Sí, exacte, estem parlant de països... I mentrestant estem salvant bancs, els seus dirigents s'emporten unes recompenses extraordinàries i milionàries. Unes jubilacions milionàries. Escolteu, això és una mica injust, no?,
Home, jo considero que, clar, salvar els bancs i deixar morir les persones, és que, clar, jo no acabo en temps. No, no, no. Quan aquell banc té beneficis, molt bé, aquells beneficis que has tingut no t'esquevis, em portes els diners que jo t'he deixat, que en aquest cas l'ha deixat el poble. Naturalment, és la gent del carrer. El rescat l'estem pagant nosaltres, que podríem anar a qualsevol entitat bancària que ha sigut rescatada i és una miqueta de nostra, perquè en realitat l'estem pagant nosaltres amb els nostres impostos, no?
Doncs és a dir, molt bé, has tingut beneficis, doncs vés-los tornant i això no està passant. De vegades els beneficis se'ls estan quedant els propis taxos. Clar, estan sortint, estan posant-se en una línia de superar aquesta crisi. I la crisi del poble, qui la supera? Ningú.
Per això necessàriament s'ha d'arribar a uns canvis. És quasi una llei natural, això. Sí, sí, però entenem moltes coses. Les crisis a vegades se solucionen per bé i a vegades ocasionen grans desgràcies. Però fixa-t'hi que altra vegada parlàvem del Néstor Mandela aquí al Dia de la Pau. Aquest home ho tenia tot en compte.
Tot en compte. O van tancar a cadena perpètua. Va estar 27 anys tancant. No tenia poder econòmic ni poder de cap mena. I malgrat tot ha aconseguit canviar la cosa a través d'un sistema.
que sigui just i d'un estatus que tot el poble té els mateixos drets. Una altra cosa és el repartiment de la riquesa que s'està fent, que no s'ha acabat encara. Però la igualtat entre races i drets i obligacions l'ha concedit. Semblava impensable que les persones de color poguessin manar.
Això era, bueno, quan vèiem les escenes de Soweto, allò era espantós. I la Constitució actual és una Constitució de les més avançades del món, eh? Sí, sí, sí. De les més avançades. Però, escolta, un Mandela surt de quan en quan. Però fixa-t'hi que ha aconseguit, eh? És el país més ric de Sud-àfrica, Sud-àfrica. És que ja ho era.
I el Gandhi, també amb 11 mitjans, va derrotar l'imperi britani, que era el que els aportaven les plusvàlues de tot el comerç, i la mercaderia, i els minerals de l'Índia. Què va costar, allò de l'Índia? Va costar moltes vides, eh? Un pobre home, no, no va costar moltes vides. Ho ha fet pel sistema...
De la no violència, el Gandhi. Ja, la no violència dels seus cap al poder, però el poder es va fusellar 1.500 de cop en un lloc, eh? Bueno, això ho van fer els inglesos que ho van fer. Els inglesos, clar. Clar, ho van fer els inglesos. Cada vegada que feia una cosa d'aquestes, el poble encara s'emprenyava bé. Clar, i les robes, també, que resulta que les compraven els inglesos, que també les venien més barates que les seves.
Exacte. Que també era un comerç de lo més injust. És la mateixa història, el mateix que passa a Haití. Sí, sí, sí. I amb els altres, el cotó, el blat, tamoro... Tot, tot. El sucre, el cacau... Tot. Els minerals, tot. I ara espera't, que el cacau dintre de poc, com hi ha tanta demanda, costarà com el d'això, com allò tan bo que a mi no m'agrada, el caviar. Doncs, escolta'm, llavors, què passarà?
que no menjarem et diré una cosa quan jo era petita sí, molien les d'això les garrofes i sortia amb terra i tot però tu et jalaves la xocolata que et donaven de reaccionament
si el cacau el controlessin els països productors, a mi ja m'està bé. Oh, clar. És una fonda de riquesa per ells, que seria el just. Jo ja estaria d'acord amb pagar-lo més car, a canvi que ells tinguessin el seu just valor, que això els trauria de la pobresa
I els donaria poder que es diu per comprar béns que fabriquen a Europa. O sigui que tothom sortiria beneficiar. Sí, però això no li expliquis al capital. Això és molt trist, eh? Mira, hi ha una cosa que és curiosa. En el currículum de les ensenyaments a la universitat de tipus econòmic o empresarials, sobretot econòmic, el que pràcticament s'estudia molt
és, diguem-ne, el benefici de l'empresa com a primera magnitud, com a primera cosa. Però el benefici de l'empresa s'ha de tenir a curt termini i a llarg termini. A llarg termini pot haver més benefici per l'empresa... Que no d'immediat. Exacte.
Bé, doncs, escolta'm, ens queda un minutet escàs. O sigui que em sembla que això que tenies preparat aquí de la història del treball la deixarem per un altre dia, mentre tinguem aquests temes tan candents que són dignes de posar a l'abast de tothom.
La Quim en té un parell més de temes per parlar-te el pròxim dia. El juny en parlem. Sí, i tant, i repassarem també l'èxit del sopar de la fam. Això, sí, també. Perquè com serà passat el 31 de maig, doncs ja sabrem com ha anat la cosa.
Quima Jiménez, molt contenta de tenir-te aquí. Moltes gràcies. També, moltes gràcies per les teves utopies, que són tan maques. I bé, moltes gràcies al Carles, que també ens ha posat la música, i fins la propera audició. Molt bé. Fins a tothom. Adeus ja. Adeu.
Bona nit.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats a les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz.
I esperem. I esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat
Fins demà!
Fins demà!
60 i més. Bé, ja hem gaudit de la nit dels museus.
el Dia Mundial d'Internet, el Saló del Còmic, la divertida actuació de Carlos Latre a l'Ateneu i ja tenim a les portes una posada en escena plena d'alegria i bona música. Serà el proper diumenge, dia 25, a les 7 de la tarda, a la Sala Gran de l'Ateneu de Sant Just, que reviurem el bo i millor d'Edith Piaf o dels Beatles, al costat dels ritmes moderns de Lady Gaga, Beyoncé o Shakira.
ens visitarà per primera vegada la coral All Green Life, l'IF que va popularitzar el programa Oh Happy Day a Televisió de Catalunya. Amb la direcció de Michel Alderete i Tato Mariscal, els nois i noies d'All Green ens ho faran passar d'allò més bé cantant i ballant. A tot això, la xarxa social s'obre en camí i els seus avantatges són molt superiors als seus inconvenients.
Per les xarxes ens veuen i escolten més enllà de Sant Just.
Per exemple, des de la biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet ens envien salutacions i una guia de lectura. Perfecte. Benvinguts, oients d'Esvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a la gent jove en futur. Perquè seran grans demà pesat.
O l'altre. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 3661 i en Carles Hernández i Rius us passarà al locutori per parlar amb nosaltres, amb la Joana Algarra i amb ell. Des d'aquest portal infinit que és Facebook...
Ens han parlat persones de l'Amical de Matausen, del grup de recreació històrica de la Chatsit de l'Ebre, de reporter Sense Fronteres i de l'associació cultural Helios Gómez. També en Jordi Coll, editor que està recuperant historietes dels grans autors del TVO, ens ha vist per Facebook i diu que trucarà o vindrà en persona. A veure si és veritat. A veure, a veure...
Bé, doncs, això, esperem que vinguin o ens feu una trucada, que la ràdio, per sobre de tot, és veu. I per mitjà de la veu, que podreu fer possible allò tan bonic que de les persones parlant s'entenen. Bé, posem música. Mentre aneu trucant al 93 372 36 61. Bé,
Avui, dia 21 de maig, és el 141è dia de l'any...