La finestra de Justícia i Pau
Hola, bona nit a tots. Hola, Jesús, com estem?
Hola, Quima. Mira, anem fent.
Avui, com veieu, ens falta un dels nostres membres
que últimament ens hem apoderat d'ell, que és el Dani,
però malauradament avui no pot venir,
així que ens sentireu en el Jesús i en el mi.
Volem donar records també a la Joana,
que segur que ens escolta, però tampoc ha pogut venir,
així que tant un com l'altre, molts petons i molts records
des del nostre raconet de la finestra de Justícia i Pau
aquí a la ràdio de Sant Just d'Esvern.
Com estem?
Estem, estem, i de moment continuarem.
Ja és molt, eh?
Amb totes les mogudes que tenim.
Ja és molt, estem com estem.
Bé, doncs bé, comencem quasi a portes de començar la Setmana Santa,
a prop que molta gent agafi vacances.
També és un mes on la religió catòlica,
doncs tenim el nostre moment, no?
El fet de recolliment,
possiblement de fer canvis en la nostra forma d'actuar i de més.
I comentàvem a Fora Micros
que vaig tenir, ahir li deien al Jesús,
que per començar la Setmana Santa ha anat molt bé
perquè vaig anar a veure la pel·lícula de Maria Magdalena.
i us la recomano a tots.
És a dir, perquè no és qüestió de si creus en l'Església o no,
perquè no parla d'això, sinó parla d'uns fets
i d'uns missatges, no?
Que és la religió en si, no?
I si rasques molt, molt, molt,
pots tenir la sensació que la religió catòlica
es nutreix d'altres religions, no?
Com pot ser la budista, no?
Algunes de les coses que veus o pots intuir
et recorden molt el budisme, no?
Llavors, és una pel·lícula que jo recomano
i a més comences això, la Setmana Santa,
potser amb una altra forma d'entendre
quin era el missatge o el que ens vol dir
la religió catòlica, no?
Que a vegades som...
Critiquem a l'Església,
però que no té res a veure amb el que la religió catòlica
ens ha volgut ensenyar, no?
A vegades confonem, no?
Una cosa amb l'altra, no?
I jo crec que és una pel·lícula que hem de veure
perquè està molt ben feta
i trenca alguns mites que possiblement
ens han ensenyat
i que possiblement no són els que haurien de ser
i per la transcendència o per el temps
ens els han anat explicant
i resulta que és d'una altra manera, no?
I bé, aquí també hi ha hagut a veure,
jo penso bastant, el nou papa, no?
El papa francès.
Bé, jo no us vull fer cap espòiler
perquè crec que et s'ha d'anar a veure,
és a dir, Jesús, et convido a veure si hi pots anar
i llavors a la tornada de Setmana Santa
la comentem a veure quina visió has tingut tu
envers la meva.
A mi només us he de dir que vaig plorar
i em va tocar.
La veritat és que sí,
veure amb paraules molt dolces.
De fet, sempre és interessant
aprofundir en els temes,
en els temes de la religió
i en aquest cas és un bon exemple
perquè Maria Magdalena
és una dona que sempre ha sigut,
ha estat davant de tot
ha sigut sempre
la presència del principi o del final
de la vida de Jesús
i per tant
tot el que sigui aprendre
i escoltar
i veure
i pensar
jo crec que és important
que ho puguem fer
i aquesta pel·lícula pot ajudar
per allò que explica Quima.
Sí, sí, a mi, de veritat, de veritat
que ja hi anava
pensant a veure, a veure
i realment em vaig sortir
d'allò que dius, ostres,
està molt ben feta,
et la recomano
i comences i et dic
és molt curiós,
a més, jo com alguns de vosaltres sabreu
a mi el budisme m'agrada, no?
és una de les religions
que trobo que, bueno,
és combinable, no?
Sí.
i llavors, clar,
crec molt
i crec que en aquesta pel·lícula
es dona el...
si coneixes una miqueta el budisme
i alguna que una altra cosa
veus una connexió
entre una religió i l'altra, no?
Sí.
I dius, bueno,
les religions no trenquen,
normalment uneixen,
qui trenquem
som les persones
que utilitzem la religió
per trencar la convivència, no?
No, segur que...
O l'utilitzem pel poder que vulguem, no?
Fins i tot la posem
en els poders polítics
perquè ja ens va bé, no?
i a vegades...
Sí, sí.
No, no, jo us la recomano
i ja que estem
a punt de començar la Setmana Santa,
crec que és una bona opció.
Molt bé.
A veure, però comencem, Jesús,
perquè tenim diversos temes.
Comencem primer amb la nota
de Justícia i Pau de Catalunya.
Sí, sí.
El referent de...
Bé, com sabeu,
aquesta setmana,
tant divendres com diumenge,
hi ha hagut diferents accions
que s'han pres
envers els diligents polítics
que, bé, uns hi havien estat...
han estat empresonats
perquè ja venien del procés
que havien tingut abans,
fins i tot alguns havien pagat
una fiança
per poder estar en llibertat,
però bé, finalment,
estan a les presons.
Ens assabentem
que el Carles Puigdemont,
doncs bé,
també ha sigut...
l'han pogut agafar
a Alemanya,
doncs bé,
des de l'entitat
de Justícia i Pau
s'ha fet un manifest
de tot el que és
Justícia i Pau de Catalunya,
s'ha fet un manifest.
per dir una miqueta
el que a vegades
una entitat
com defensa els drets humans,
defensa que tothom
ha de tenir una justícia
o un judici just
i de més,
doncs bé,
entre una cosa i l'altra
s'ha fet un manifest
que té set punts
i el Jesús
i jo hem cregut
que podíem llegir-lo
i comencem a llegir-lo
tots dos.
Molt bé.
No és la primera vegada
que Justícia i Pau de Catalunya
fa un manifest.
Cada vegada
que hi ha eleccions,
per exemple,
doncs sempre expressa
la seva opinió
perquè sigui coneguda.
Hi ha set punts.
El primer diu
Justícia i Pau de Catalunya
expressa la seva extrema
preocupació
pels processos judicials,
empresonaments
i ordres de detenció
que afecten en aquests moments
a decenes de dirigents
polítics catalans
i la situació política
que això
produeix
en el nostre país.
Aquestes decisions judicials
constitueixen
una gravíssima violació
dels drets fonamentals,
generadora
d'un dany terrible
als afectats
i a les seves famílies.
Així s'ha expressat
nombroses organismes
i ONGs nacionals
i internacionals
dels drets humans
i juristes
de reconegut prestigi.
Les conductes
per les quals
són acusades
aquestes persones
ni que fossin
considerades il·lícites,
d'acord amb la llei espanyola,
en una democràcia
no poden ser en cap cas
ser considerades
electives.
Menys encara
poden ser motiu
d'empresonament
sense judici.
Es tracta
de conductes
que van ser desenvolupades
sota l'impuls
de la majoria absoluta
d'un Parlament democràtic
d'acord amb el programa electoral,
presentat
amb el suport
d'una proporció
molt notable
de la població
i es poden
combatre
políticament
a duc
legalment
però mai
amb empresonament.
D'altra banda,
aquests
empresonaments
en afectar
càrrecs electes
i candidats
a presidir
la Generalitat
bloquegen
judicialment
la seva
possible investidura.
Constitueixen
també
una vulneració
molt greu
del dret
a la participació
política
dels afectats
i dels seus
electors.
A la vegada
són una
intromissió
il·legítima
en el funcionament
del Parlament
i les institucions
d'autogovern
de Catalunya.
Constatem
amb sorpresa
que s'està
duent
a una interpretació
manifestament
esveieixada
i autoritària
del dret penal
que atenta
frontalment
contra l'estat
de dret.
Es tracta
d'un veritable
abús de poder
amb finalitats
polítiques
i inacceptables
en una democràcia
amb una crueltat
inaudita
i un menyspreu
institucional
a la dignitat
de les persones
que creiem
ja feliçment
superats
a Espanya.
Per això
fem una crida
a les institucions
polítiques
de l'estat espanyol
i a les instàncies
europees
i internacionals
de protecció
dels drets humans
a corregir
de manera urgent
aquesta situació
de tot punt
intolerable.
L'opinió pública
espanyola
hauria de sentir-se
seriosament
interpel·lada.
Finalment,
reiterarem
un cop més
i ho farem
tantes vegades
com calvi
que ens trobem
davant d'un
conflicte
de la naturalesa
política
que no es
resoldrà
amb aplicació
coactiva
de la llei
ni de la
reparació penal
que només
l'augregen.
Solament
podrà solucionar-se
a través d'un
procés
de diàleg
i negociació
sense condicions
prèvies
que porti
a una solució
política justa
i democràtica
acceptable
per tothom.
Demanem a tots
els dirigents
polítics
de Catalunya
i Espanya
que intedueixin
les mesures
de confiança
que ho facin
possible
i que s'esforcin
per donar
inici
a aquest diàleg
necessari
que ja
no es pot
proposar
per més
temps.
Barcelona
26 de març
del 2018
Justici
Pau de Catalunya.
Doncs bé,
això és el que
l'entitat
s'ha volgut
manifestar
i bé,
i aquí sí que
ja no podem
fer res més
perquè no depèn
de nosaltres,
no?,
de les persones
sinó de...
Ara sí que
potser el més fàcil
seria que el Parlament
escolleixi algú
que no tingui
ara mateix
cap cosa
ni cap causa penal
i posar alguna persona
i començar a poder
treballar d'alguna
de les maneres
perquè per tenir
aquest diàleg
que demanen
moltes entitats
no només
Justici
i Pau,
perquè ho demana
l'Alcomissionat
de les Nacions Unides,
dels Reits Humans,
Amnistia Internacional,
Human Rights,
UGAC,
Federation Internacional
de Cristians
contra la Tortura,
és a dir,
moltes entitats,
però clar,
per poder fer aquest diàleg
necessites
tenir algú
que pugui
començar aquest diàleg
i ara mateix
com tenim el Parlament
és difícil
que puguem
entablir un diàleg
perquè l'única persona
ara per ara
que ha estat escollida
i que de moment
no té
és el president
del Parlament,
però clar,
ell no és
el president
de la Generalitat,
de la qual cosa,
bé,
doncs,
entre tots
els dirigents polítics
que hi ha al Parlament
haurien de decidir
una persona
i tirar endavant
i veure
com es comença
aquest diàleg,
no?
Bé,
de fet,
això és el que esperem
tota la població,
tots els ciutadans,
que es pugui
seure en una taula
i que es pugui
parlar de tot,
sense cap condició
el que diu el manifest
i per altra banda,
home,
estem al segle XXI,
estem al 2018,
per favor,
que ja tots són grans,
vaja,
que estem donant un exemple
a la gent i al jovent
que no té lògica,
jo,
nosaltres ens és difícil
d'entendre la situació actual
i que l'entenguin
la gent jove
perquè el dialogar
i el parlar
i escoltar
és el bàsic
de la societat,
per tant,
aquí hi ha una cosa
que no té sentit
i que no pot continuar,
en un país,
estem parlant
a nivell d'estat.
I penso que també
l'altra de les coses
és que si vols
començar un diàleg,
no pots dir
tu m'has fet,
jo t'he fet,
és a dir,
és partir de zero
i dir,
a veure,
primer,
escolta,
jo com a representant
de Catalunya
m'agradaria tenir
una Catalunya
d'aquesta manera,
perquè si comencem
a atacar-nos uns
als altres,
ja estem malament,
ja està morta
la conversa
abans de començar-la,
no?
És a dir,
que potser també
els dirigents polítics
han de fer un canvi
de xip
i dir,
si després ens hem de tirar
els plats pel cap
o hem de treure
la roba bruta,
la traiem al final,
però no comencem
perquè si no ja comences
una reunió crispats,
no?
Sí, sí,
ara hi ha una sèrie
de coses
de problemes
sobre la taula
que no tenen
espera,
tampoc.
I el que no pot ser
és que continuem
també
sense poder
fer les coses
que s'han de fer.
Problemes tan grans
com, per exemple,
l'atur,
l'atur,
la falta de feina,
la manca de poder
que es diu
que cada vegada
és permès
per part dels pensionistes,
la situació
de l'estat espanyol
que cada vegada
té un dèficit
més gran
i cada vegada
la banca europea,
el banc central europeu,
és més acreïdor del país,
és més amo
de l'estat espanyol
perquè cobrim
el dèficit
que té cada any
a l'estat
amb nous crèdits
de la banca europea
amb els quals
encara ens enfonsem més.
Això no té
que llògic,
s'ha de treballar,
d'una altra manera.
Hem de començar
a treballar
i l'estat
també s'ha de posar
les piles
perquè viure hores de crèdit
això no pot fer
ni cap família.
No, cap empresa
tampoc vius així
perquè al final
trenques.
Al final
una empresa
que només té
crèdits
per pagar
els seus proveïdors,
per exemple,
les líneas
d'aquestes de crèdit
el confirmin,
que clar,
les pots anar fent
però hi ha un moment
que el banc
ha dit
escolti,
vostè té tant de crèdit
que us planteja
una reflota
de la seva forma
de treballar
i de fer productes
i de vendre,
senyors,
el més fàcil
és que d'un temps
tanqui el xiringuito.
Aquest és un problema
realment
de primera magnitud
que sembla
que no existeixi
però bé,
nosaltres
el estat espanyol
és deutor
del Banc Central Europeu
i dels bancs alemanys
que tenen
el 50%
del Banc Central Europeu
en aquest cas
són deutors
de
un billó
cent mil milions
d'euros.
És a dir,
són deutors
del Producte Nacional
brut
del país
en un any.
Això vol dir
que si ara
els interessos
imaginem
que els interessos
que estan ara
estan baixos
estan baixos
pràcticament
no existeixen
però que augmenti
només
que vingui
d'Estats Units
l'ordre
perquè en certa manera
això es manega
tot arreu,
un punt
només
un punt
seria
representarien
10.000 milions
d'euros
de cop
perquè l'estat
hauria de pagar
i tornar de seguida
que és l'interès
del deute.
d'on t'ho sortirien
aquests diners?
Perquè ara
per desconeixença
la veritat és que
no ho he mirat mai
ni ni ni ni
i al millor
ho posen eh
però el deute
que Espanya ha de pagar
els interessos
està en renta fixa
o variable?
Bueno
actualment
mixt
actualment
jo tampoc sé
dir-ho
però
jo diria
que no està
enlloc
perquè no n'hi ha
ara
és igual
que estigui
en variable
ben fixa
si s'ha de pagar
10.000 milions
d'euros
per un punt
imagina
per 5 punts
que un interès
del 5%
és el que havia
hagut sempre
Sí perquè
l'altre dia
deien
que possiblement
els interessos
tornarien a fer
una pujada
a finals del 2018
principi del 2019
clar
si tens crèdits
amb renta variable
ja saps que
a final d'any
principis del següent any
et faran una pujada
que no saps
més o menys
no saps quan és
per tant
o fas una provisió
de fons
pensant que vindrà
una pujada
inesperada
en els últims mesos
de l'any
o els principis del següent
per això
seria bo
hauríem d'esbrinar
o ens ho haurem de mirar
perquè clar
si no pot ser brutal
exacte
vol dir
vol dir
un trencament de l'Estat
per suspensió de pagaments
una quiebra
i clar
pensar que
els acredits
són tan bons
que per evitar
un mal major
a la població
això
ho perdonen
francament
em fa l'efecte
que això no serà així
no no pas
els bancs no perden mai
exacte
perquè són els bancs privats
els que tenen el deute
i això no s'ha d'oblidar
no no
per això
per això
que no
ells no perden mai
perdrem més nosaltres
que no pas ells
doncs a veure
si es posen els piles
d'una vegada
entre uns i altres
a veure si intentem
treballar d'una vegada
ja pel que estem
els dirigents polítics
estan per treballar
pel ciutadà
i no pels seus partits
o pels seus propis interessos
sinó que
que no se n'oblidin
que qualsevol dirigent polític
és escollit
per uns ciutadans
i que han d'estar
al servei del ciutadà
i no al ciutadà
al servei del polític
exacte
i a vegades
veient el que està passant
amb tot aquest temps
tant a Espanya
com a Catalunya
a vegades et dones compte
que dius
home potser sí
que no esteu fent
molt bé la vostra feina
perquè al fin i al cabo
sortim al carrer
se surt
la gent protesta
siguin per l'expansió
siguin per un treball decent
siguin per moltes coses
i moltes coses
queden
que no en tenim resposta
l'altre dia
tu mateix vas assistir
al tema del dret
sobre el treball decent
un dels temes
que com sabeu
Justícia i Pau tracta molt
en Jus sobre tot
i he treballat molt
i estem seguint treballant
perquè creiem
que és un dels puntals
per revifar aquesta economia
i tirar endavant el país
i que els nostres joves
no hagin de marxar fora
com la gran majoria
i que els que es queden
com a mínim
puguin tenir la il·lusió
i les ganes de poder
i saber
que podran tenir feina
aquí
podran muntar la seva vida
com han muntat segurament
els seus pares
Naturalment
això és una cosa
que es podria fer
es podria fer
per exemple
d'una manera
molt ràpida
i senzilla
es podria augmentar
els salaris
de la població
i les pensions
dels pensionistes
d'aquest país
només
augmentant
el 5%
el salari
dels
actualment
que cobren
els treballadors
augmentant
el 5%
els salaris
a tots
i a més
es podria
augmentar
també
un 5%
dels ingressos
dels pensionistes
a tots
a base
d'augmentar
un 5%
aquest any
un 5%
l'any que ve
i un 5%
l'últim any
que seria el 2020
què passaria
amb això?
que si es posen
més diners
en circulació
perquè tothom
té més entrades
llavors
el consum
augmentaria
de seguida
amb el qual
augmentaria
la producció
i augmentaria
les inversions
ara
el SAB
pregunta
i això com es fa?
home
doncs mira
es pot fer
de dues maneres
fer prioritats
amb les despeses
i
aplicar
aquests ingressos
que són prioritaris
amb aquests augments
que parlem
i aquestes despeses
quines podrien ser?
doncs gastar menys
amb armament
a l'exèrcit
el projecte
de l'estació
de Madrid
nou
de l'estació
de ferrocarrils
de Totxa
que es vol fer nova
el corredor mediterrà
que volen
que passi
per Madrid
el rescat
de les autopistes
després
també
una altra cosa
important
podria ser
recuperar
la inversió
que es va fer
amb el castor
que es va pagar
a través
de les gestions
del ministre
Sòria d'Indústria
el senyor
Valentino Pérez
es va pagar
1.300 milions
d'euros
i els bancs
es van donar
un crèdit
de quasi
2.500
doncs això
un jutjat
de Madrid
ha dit
un jutjat estatal
que això
no es pot fer
no és legal
que per tant
el que s'ha de fer
és recuperar
aquests diners
si no és legal
per tant
tornar-los a ingressar
caixa
això en qualsevol
les despeses
és a dir
prioritzar despeses
així de senzill
i això es pot fer
i una altra cosa
és augmentar els ingressos
com es poden
augmentar els ingressos
al país
home doncs mira
hi ha una partida
molt important
el corredor mediterrani
és una obra
una infraestructura
que pot portar
un ingrés
anual
d'un 5%
del PIB espanyol
és a dir
quasi
10.000 milions
d'euros
cada any
i amb aquest
10.000 milions
d'euros
es pot ser
un augment
de sobres
d'això
que dèiem
dels salaris
aquest augment
dels salaris
no és cap invent
és una cosa
que
és la BC
de l'economia
l'economia
de l'Adam Smith
i de l'economia
del Rubí Ricardo
i de l'economia
de tota la vida
la bàsica
diguem-ne
per tant
és perfectament
una cosa
que pot funcionar
i a més a més
la majoria
d'economistes
del país
hi estan
totalment d'acord
i a més
és que aquest 5%
al final
de l'any
tampoc
si ho mires
dius
ostres
el que
permet
aquest 5%
que la gent
pugui comprar
pugui consumir
pugui posar
el diner
en circulació
és el que a mi
em permetrà
com a empresa
produir més
perquè
la gent compra
més
els productes
però a mi em permet
produir més quantitat
què faig?
compro més matèria prima
la qual cosa
ja tinc uns proveïdors
que fins ara
comprava un X
ara tinc un X
més
alguna cosa més
ja estic generant
fins i tot més feina
a un tercer
és com un cercle
que tu alimentes
a una cosa
però aquesta cosa
alimenta a diverses
i dius
això no és
tan difícil
d'aconseguir
però és veritat
que jo penso
que a vegades
els sindicats
haurien de fer
aquest tipus de feina
que es fa
i escoltar una mica
a vegades
les entitats
que treballen per això
perquè dius
a veure
no sé
per tu
per algú
tenim una PIMEC
que és la responsable
a vegades
de donar
algunes pautes
a les empreses
i dius
ostres
quina casualitat
però augmentar
el salari
mai la PIMEC
ho ha dit
el cap empresari
no?
no, no
no ho han dit
dius llavors
bueno
la PIMEC
també està
per si en un moment
donat
renyar un empresari
i dir
escolta
potser que facis això
no?
no només
miri
si contracta d'aquesta manera
vostè es deixarà
de pagar
això, això, això
és igual
que tingui precarietat
per exemple
sortia
en el telediari
del diumenge
a les notícies
de la gent
de l'aeroport
de la concessió
dels aeroports
sobre la gent
que fa
tot el tema
de restauració
era curiós
perquè deien
que una de les queixes
que ara
hi havia reivindicacions
hi havia queixes
que no sé si
faran vagues o no
però
parlaven
que clar
ara teníem
una persona
que una tenia
l'altra feia
els dintrepans
l'altra recollia
i l'altra
netejava
o fregava
el que embrutava
amb els consumidors
quan anàvem
a l'aeroport
i ara volen
que aquestes quatre persones
es converteixin en que només
ho faci una única persona
bueno d'entrada
si no reubiques
ja saps que tres persones
per restabliment
saben el carrer
com a poc
i llavors dius
no és que a mena d'una feina
no em vaig traient
vull dir
no augmento els laris
però a més
quan em pesca
els demanava
només exigeixo més tasques
en el meu treballador
a canvi de zero cost
i a més
si em puc ventilar-me
en un parell
jo me'ls ventilo
vull dir
no sé fins a quin punt
els sindicats
i les Pimex
a vegades
treballen
per fer veure
a l'empresari
que hi ha actituds
i hi ha accions
que no porten res bo
durant un temps
sí
a l'empresari
portaran possiblement
alguna cosa
però a la llarga
no crec
que sigui
vantatjós
exacte
això
és una veritat
com un temple
aquestes entitats
sobretot
sindicats
i les associacions
empresaris
sobretot els petits
i els mitjans
que són els que pateixen més
i els que tenim més aquí
arrelats
llavors
no es bullen
per dir-ho d'alguna manera
fins i tot
estan les càmeres de comerç
les càmeres de comerç
que són
gent que va sortir
del comerç
del poble
quan eren els gremis
que ja funcionaven
diguem-ne
bueno
això
avui dia
això ja no pot
continuar així
perquè
a veure
s'ha de donar
entom a l'economia
no podem estar
sempre en el mateix
problema
de l'economia
especulatiu
que ens porta
s'ha de pensar
en una economia
productiva
a més especulem
amb tot
especulem
amb els aliments
que per això
fa un mes
traiem el tema
de la fam
especulem
fins i tot
amb temes
com els fenòmens
meteorològics
que també ens afecten
i nosaltres
també fem coses
perquè hi hagi
un canvi climàtic
exacte
per tant
per tant
per obtenir
una economia
que no sé
on ens portarà
ens estem carregant
tot l'ecosistema
totalment
que quan haurem
de posar
mans a la feina
per arreglar això
no hi haurà
qui ho arregli
perquè com que ens ho estem
carregant
de tal manera
com pots tornar
a recuperar
allò que has perdut
pensem que moltes vegades
moltes coses
que perdem de la terra
malauradament
a vegades
és complicat
retornar
a tenir-ho
quan hem perdut
per exemple
les rieres
dels pobles
és una cosa
que sí
per construir
tenir més
població
en molts pobles
hem edificat
sobre les rieres
les rieres
en el seu moment
tenien una funció
nosaltres hem de dir
que ara no la tinguin
ho haurem
canalitzat coses
però la riera
per alguna cosa
les teníem
naturalment
és que això
la gent
ho sap
de sobres
la gent
que porta
molts anys
vivint
al costat
de les rieres
l'altre dia
llegíem
a l'ONU
concretament
el divendres
dia 23
que deia
que arrencava
oficialment
la dècada
de l'aigua
per al desenvolupament
sostenible
ens estem donant
compte
que la demanda
que hi ha
d'aigua dolça
preveu que augmenti
un 40%
a mitjans
del segle
el creixement
d'un canvi climàtic
automàticament
això ens portarà
a tenir menys aigua
i això
provoca
una gran preocupació
i sobretot
a l'ONU
perquè sense aigua
ni les persones
poden sobreviure
perquè ens diuen
que sense menjar
una persona
pot estar
algun temps
però sense beure
no
per lo danés
no tindré aigua
per les persones
no tindré aigua
per els cultius
i no tindré aigua
tampoc pel bestiar
per tot
i estic veient
que dintre d'un temps
puc tenir un problema
si el de la fam
ara ens preocupa
perquè va en augment
amb això
que vos acabem d'explicar
és que no és que vagi en augment
és que podem triplicar
l'aigua
triplicar els problemes
de fam
en el món
haurem d'erradicar-los
els anem
totalment
els anem
augmentant
era curiós
perquè
l'ONU ens deia
que l'aigua
amb el temps
amb el llarg del temps
és un catalitzador
per la cooperació
i no pel conflicte
però no podem
donar percentat
que
quan hi hagi
quan hi ha
pàrrecs
en uns països
solucionem tot l'altre
ho hem arresetat
que ens trobarem
que
actualment tenim
més de
dos mil milions
de persones
que careixen
d'accés a aigua potable
i més de
4.500 milions
careixen
de serveis
de sanejament
adequats
per tant
això el que pot portar
la gran quantitat
de problemes
de salut
fins i tot
de pestes
d'enfermetats
que possiblement
teníem radicades
o no
però
més menys mesura
el fet de no tenir aigua
els pot
augmentar
i generar pestes
a lo qual això
ja tens un problema
de salut
que bé
que també
comporta
riscos
evidentment
hi ha
problemes
que no es poden
ignorar
l'aigua
és un bé
necessari
per la vida
i és un bé
que la naturalesa
de la manera
que el món
funciona
el gran univers
el planeta
l'aigua
és un bé
que tothom
pot deudir
perquè plou
i ningú
és propietari
de l'aigua
que cau del cel
sinó que es beneficia
tota la població
per tant
tota aquesta qüestió
de la política
econòmica
de l'aigua
per fer un bé
que és un bé
ara i escàs
que s'ha de pagar
que pobles
com els
de la Patagònia
que viuen allà
una companyia
canadenca
ha adquir
els drets
d'explotació
de les fonts
que tenen
allà
al sud
de Xile
i els hi treuen
el dret
de tenir
l'aigua
que sempre
han tingut
perquè el cel
els hi ha donat
els habitants
de la Patagònia
i llavors
l'estat de Xile
venen
a les companyies
privades
canadenques
l'explotació
de l'aigua
això
ha arribat
amb un límit
que no solament
perjudica
els habitants
allà
sinó que és insostenible
per tots els habitants
de la terra
per tant
si ens augmenta
la temperatura
com sembla
que augmentarà
a finals
de segle
dos graus
la catàstrofe
està assegurada
perquè el canvi
climàtic
caurà
com una llosa
i està caient
i per exemple
la ciutat
de Yakarta
que és la capital
d'Indonècia
debut a la quantitat
de pisos
i paviment
que s'ha fet
a la ciutat
doncs
s'han buidat
els aquífers
i aquests aquífers
ja estan provocant
ara ja
una disminució
del terreny
del terreny
50 centímetres
cada any
què vol dir això
que s'enfonça
el terreny
per tant
què passa
que l'aigua
del mar
inunda
la ciutat
i llavors
han de derrumbar
totes les cases
perquè ja no es pot
evitar allà
llavors el projecte
d'arreglar-ho és
a base de fer un dic
un gran dic
que aïlli
el que quedi
de la ciutat
però això ho suposa
amb grans diners
perquè els dics
són molt cars
els dics de contenció
de fet
el pressupost
de fer això
és com si diguéssim
una altra vegada
la presa de Suan
d'Egipte
són gastos faraònics
això és com
el canal del Panamà
que han ampliat ara
una altra qüestió
d'aquest tipus
però bueno
el pitjor
és que
a veure
la natura
no permet
que es facin
aquestes desgràcies
les metròpolis
han de preveure
abans de treure
la gent del camp
per millorar
la seva situació
no poden permetre
créixer
la magnitud
que fan
sense tenir en compte
l'aigua
el treball
pels habitants
la sanitat
els principis bàsics
de tot poble
per viure
de sentment
i això s'ha de
són desafiaments
nous
en part també és això
que ens hem trobat
en cent anys
amb un desenvolupament
que només veiem
el desenvolupament
el vèrtex
de la piràmide
molt bé
però ara ja veiem
les conseqüències
per tant
s'ha de canviar
i com es pot canviar?
home, hi ha mitjans
per fer-ho
hi ha prou intel·ligència
per fer-ho
i després hi ha capital
per moure les coses
sense perjudicar
la gent
perquè aquí
sempre s'acaba
perjudicant
el petit
el treballador
el pobre
el ciutadà
i això
és el que no es pot
permetre
i ara ja no es pot
permetre
o sigui
perquè és que
si no ens carreguem
el planeta
ja és bé
ben clar
que al final
és aquesta
sí, sí
és curiós
perquè les hades
que donava l'ONU
eren desgarrifors
que deia
que el 90%
dels desafiços naturals
estan provocats
per l'aigua
i l'altre
és que el 80%
de les aigües residuals
tornen als ecosistemes
sense estar tratades
o reutilitzades
és a dir
que imagineu-vos
el que comporta
només aquesta última dada
no?
clar
però clar
és veritat
que comentàvem
de fer desaladores
no?
però clar
és que això
és supercar
és a dir
mantenir-les
tampoc són econòmiques
és a dir
hem de buscar
algun altre sistema
que ens permeti
tenir
que
l'aigua dolça
o l'aigua salada
en aquest cas
l'aigua salada
pugui ser compartible
amb aigua
de consum potable
no?
bueno
això de les asaladores
sí que és realment
però
costa molt
perquè s'utilitza
i ja està
està allà
està allà
doncs
ens diu el Carles
que des de
nosaltres estàvem aquí xerrant
i el pobre Carles
fent-nos aquí
espavientos
i nosaltres res
doncs
us diem
que moltes gràcies
per escoltar-nos
ens podeu escoltar
el dissabte
dos quarts d'onze
i que tinguem tots
una bona Pasqua
i recordeu
que tindrem
via crucis
tindrem les misses
i les pregàries
corresponents
a l'època de Setmana Santa
bona nit a tothom
gràcies Jesús
gràcies a tothom
per escoltar-nos
que a vegades
ha de tenir paciència
adeu