divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 del matí. Recordeu, 60 i més.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Fins demà! Fins demà!
Veus de la parròquia Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
A l'iniciar l'audició d'avui, volem fer palès un emocionat homenatge a mossèn Lluís Anton Armengol, que fou delegat d'Ecumenisme i que ens va deixar el passat mes d'octubre. Encara recordem la seva inapreciable companyia a la romeria que va fer la parròquia l'any 2000, any sant, a Terra Santa.
Expert en el tema, ell ens va guiar en el nostre pas per aquelles terres per on va transcórrer la vida i la passió de nostre Senyor Jesucrist. Ens va descobrir, in situ, llocs per a nosaltres no gaire coneguts.
Ens va emocionar amb els detalls més íntims de la vida de la família santa que ell havia estudiat al llarg de les moltíssimes visites fetes a aquells llocs sants. Sempre el tindrem en la nostra memòria i pregarem per ell el Pare.
Podeu escoltar ara la lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu. En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola. Un home que se n'anava fora del país cridar als seus administradors i els confiar als seus béns. A un li donessin milions, a l'altre dos, i a l'altre on, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà.
El qui n'havia rebut cinc en anar de seguida a negociar-hi i en guanyar cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un guardar un amagatall als diners del seu amo. Al cap de molt temps l'amo tornar i els demanar comptes.
Es presenta el primer, el qui havia rebut 5 milions, i porta també els 5 que havia guanyat, i li digué. Senyor, m'havíeu confiat 5 milions i n'he guanyat 5 més? L'amo li va dir, molt bé, ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat perfectament.
Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor. Es presenta després el qui n'havia rebut dos i digué «Senyor, me n'havíeu confiat dos milions i n'he guanyat dos més».
L'amo li va dir, molt bé, ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor.
Es presentà també el que n'havia rebut un i digué «Senyor, sé que sou un home exigent, que volíeu collir on no havíeu sembrat i a plegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre».
L'amo li contesta, ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.
Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui té Déu, perquè els qui tenen els donaré encara més i en tindran a vessar, però els qui no en tenen els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Notícies d'Església Si decidiu temptar la sort, teniu a la parròquia els talonaris o les participacions del sorteig de Nadal. És un número força maco. Apa, aniveu-vos!
Demà dijous, a les 20.30, dos quarts de nou del vespre, reunió a la parròquia dels pares dels infants de catequesi.
El dissabte vinent, dia 15, trobada d'animadors de litúrgia. Entre les 10 i les 13 hores del matí, tots els que feu algun servei en les celebracions litúrgiques, esteu convocats a la trobada que organitza la delegació de litúrgia a la Casa de l'Església a Sant Feliu.
Ja teniu plaça per la Romeria Montserrat? Recordeu que la farem el proper diumenge 23 d'aquest mes de novembre. Per apuntar-vos podeu anar al despatx parroquial. El preu total és de 40 euros. Tot recordant la Romeria...
Em veia a la memòria un petitíssim poema, que crec que és de mossèn Cinto Verdaguer, que diu Mai més me n'aniria, però, si a vos us plau, adéu-siau, Maria. Maria, adéu-siau.
Cadena de pregària per les vocacions 2014 i estada vocacional a l'Arxiprestat de Bruguers.
Durant el mes de novembre se celebra per desena vegada aquesta iniciativa de les diòcesi, amb seu a Catalunya, enguany, amb el lema La Família Font de Vocacions, en sintonia amb el sínode celebrat durant el mes passat. Els dies de la cadena de pregària que corresponen al bisbat de Sant Feliu han estat el 9 i seran el 19 i 29 d'aquest mes de novembre.
Per clomentrar i potenciar aquesta intenció de pregària, la Delegació de Pastoral Vocacional promou també l'estada vocacional a l'arxiprestat de Bruguers, aprofundint el concepte i experiència de la cultura vocacional. El centre de les celebracions serà la parròquia de Sant Joan Baptista de Viladecans, on l'últim dissabte del mes tindran lloc els actes de cloenda.
Trobada d'animadors de litúrgia, ja ho hem dit, diu perquè la litúrgia és el simal i la font de la vida cristiana. Aquest tema l'exposarà mossèn Lluís Prat, delegat de litúrgia del Bisbat de Solsona.
Cap de setmana d'encontre matrimonial, 14 i 16 de novembre, organitzat pel moviment del mateix nom i està dirigit a parelles, sacerdots i religioses que vulguin millorar la seva relació matrimonial o amb la comunitat. Casa d'exercicis Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià, Barcelona.
Per informació, Domènec i Raquel Tena, amb el telèfon 936 500 721.
Diàleg amb família. Aquest any se celebra la cinquena edició del cicle Jornades de diàleg amb família, organitzat per la Delegació de Família i Vida.
Començarà el proper dissabte, 15 de novembre, de les 17 a les 18.30 a la Casa de l'Església. La dinàmica és la de realitzar una lectura comentada en aquest cas de l'exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, que no pretén ser una exposició acadèmica, sinó un treball conjunt de diàleg entre els participants.
De la mort a la vida. Història, litúrgia i pensament. Aquest és el títol del Congrés que tindrà lloc el 20 i 21 de novembre, organitzat per les Facultats de Teologia de Catalunya i l'Antoni Gaudí.
Aquesta sessió serà la primera d'un conjunt de tres que es desenvoluparan al llarg del curs amb seu alió i tultosa per reflexionar sobre l'amor i la ressurrecció a l'antiguitat cristiana. Per informació i inscripcions, al telèfon 934 534 i 925.
Heu escoltat notícies d'Església Fe i actualitat
Novenes jornades de formació i animació pastoral a la Vicaria Episcopal del Llobregat, arxiprestats de Sant Feliu, Montserrat, Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi i Bruguers.
Tenint en compte els deu anys de la nova diòcesi que tenim, fent servir l'estil del llenguatge del bisbe de Roma, Francesc, hem de ser una església en marxa. El fet de tenir aquesta oportunitat de les jornades ens ha pogut bé a tots per donar a conèixer el que fem perquè hi pensem tots plegats que, ajudats per l'esperit, es faran les xerrades i potser les entendrem.
La dinàmica de l'Església no és a base d'organització, propaganda, manifestacions, sinó, principalment, de treball que fonamenti els nostres coneixements i ens obri pistes per a comprendre bé el que fem o el que podem fer per a ser aquesta Església en marxa que tots necessitem.
Val a dir que aquestes conferències, tot i que les persones que les han pronunciat i hem de tenir en compte que no són classes de facultat, però que ens ajuden a solidificar una mirada més profunda de l'acció pastoral que anem fent i possibles orientacions per on caminar com a comunitats parroquials i poder oferir millors alternatives des de la nostra aprofundida doctrina espanyol
que il·lumini tant el nostre propi camí com els dels altres segons que transcorra el nostre temps d'avui.
La darrera jornada, que serà demà dijous, 13 de novembre, estarà a càrrec de la senyoreta Maria Bergalló, inspectora d'ensenyament, conciliària d'ACO, el senyor Samuel Gutiérrez, periodista, i, finalment, per Monsenyor Agustí, que clourà l'acte.
Són un periodista, una inspectora d'ensenyament i el nostre bisbe, que ens acompanyaran en un col·loqui per tractar el tema del present i el futur de la nostra diòcesi de Sant Feliu.
L'opinió que tinguem de l'Església sempre serà personal, però tot i respectant-la, sempre es pot ennoblir, canviar, enriquir, amb l'ajuda d'altres que ens ofereixen punts de vista diferents i potser més rics en contingut que dignifiquin encara més l'esmentada nostra opinió. Hem aprofitat, doncs, aquesta oportunitat en aquest de ser aniversari de la creació de la nostra Església de Sant Feliu de Llobregat.
Tot plegat ens pot ajudar en el nostre caminar com a fills i filles d'ella. I per ser més fidels al projecte que Jesús pugui esperar de nosaltres, que és el seu Evangeli i ell mateix.
Siguin com siguin més coneguts perquè tothom pugui viure amb valors que fan la persona més autèntica, més esperançada, més en ganes de treballar per escampar el regne de Déu en la nostra societat, tenint l'Evangeli com ideari en el viure de cada dia i amb l'amistat de Jesús com a company de ruta.
Molt aviat estarem ja en temps d'advent.
Un temps d'esperança, un temps que ens portarà a aquells dies en què rememorem les dates jolloses de la vinguda del Fill de Déu fet home per salvar els éssers humans dels pecats del món.
És un temps que ens convida a alentir una mica el brugit de la vida que ens ha tocat viure. I passem unes estones reflexionant sobre els nostres neguits i les nostres esperances, intentant aconseguir una pau espiritual que moltes vegades se'ns escapa.
Això ho han plasmat en aquests pensaments que us oferim diferents autors anònims. Esperem que ens ajudin a reflexionar, encara que sigui durant un petit espai de temps. Reflexions sobre el misteri de Déu
Tenim clar el concepte de Déu quan pronunciem el seu sant nom? Seria bo que tinguessin plena consciència del seu significat i sabéssim allò que volem dir quan a ell ens referim. Els entorns d'aquest concepte han de ser, en la nostra consciència particular, veritablement definits.
Déu ha fet possible que entre els homes existeixi la comunicació i l'amor, encara que siguin de diferents races i colors. Tots sota l'eixopluc de la mateixa creença, la fe en Déu. És necessari posar el nostre concepte de Déu a revisió? No, absolutament no.
Déu està més enllà de tota realitat, de totes les circumstàncies d'aquell món. Existeix en totes les coses fins les més minces. L'home no pot reduir Déu com si fos un ens de la seva realitat.
No el Déu objectivar de cap de les maneres. Déu existeix per si mateix. És aquella realitat que determina l'infinit absolut. Déu no està solament al cel. Ell és a tot arreu. Ell ho és tot.
Déu està en Déu, en totes les realitats i en totes les existències. Quan parlem de la nostra pròpia essència humana i espiritual, del món que ens envolta, parlem de l'home que busca el sentit de la seva existència i que el troba quan sobrepassa els seus propis límits, quan descobreix, en el més enllà, com a fonament, com un únic i clau sentiment.
La fe en Déu. Corregir errors només pot ser difícil quan no són descoberts ni pel cor ni per la ment. D'aquest servirà fugir de tu mateix si no saps on anar. No ploris per les flors marcides si te'n quedes la llavor.
El meu vocabulari és molt reduït. En tinc prou en quatre lletres. Amor. L'enveja, per molt que s'amagui, sempre traspua. És com la humitat. Els ressentiments són núvols en el cel de cadascú. Abans de desconfiar dels altres, preguntem-nos fins a quin punt desconfiem de nosaltres mateixos.
i ara pensaments trobats en un llibre oblidat l'arrel de gran error l'egoisme la millor felicitat ser útil als altres el més gran misteri la mort
El regal més bonic, el perdó. La sensació més plaent, la pau interior. La més gran satisfacció, el deure complert. La força més potenta del món, la fe. La cosa més vella del món, l'amor.
I ara sí, aquest petit article sí que té una assignatura, la de la nostra companya Lina Santa Bàrbara, que fa molts anys que va escriure, precisament per aquest programa, un comentari que diu Respecte. Veient un ram a l'altar, vaig adonar-me'n del respecte en què havien estat tractades les flors per la persona que el va fer.
S'endevinava que aquella persona coneixia les flors, les estimava, les respectava i, a la fi, aconseguia treure el millor partit d'elles, assolint l'efecte desitjat.
El respecte és un sentiment que tenim envers els que estimem, persones o coses, però també és una actitud que s'ha de cultivar, ensenyar des de petit, i això és treball de tots. No val a dir que són solament els pares o els mestres qui ho han de fer. Són tots els qui estem implicats.
No hem entès encara el que és ser membre d'una comunitat, adonar-se que pertanyem a un poble, una ciutat, un país, que hem de ser guardians i respectuosos amb els béns col·lectius.
que no val allò de no importa imbrutar, que per això pago els impostos, que altres ho netegin. No, això no. Si tota la humitat i la humanitat tingués respecte en majúscula, la tan proclamada ecologia estaria assegurada, i encara que hi hagués diferents ideologies polítiques o religioses,
Aquest respecte salvaria la intolerància que és la causant de tants i tants topells. Intentem ser respectuosos amb les persones, els animals o les coses, siguin o no siguin nostres.
Ser respectuosos no vol dir ser distants o poc afectius. Al contrari, ser respectuós és tractar amb exquisitesa, és reconèixer el valor dels altres, és reconèixer la mà de Déu en tot el creat.
Gràcies.
Us oferim ara aquesta glossa que sempre publica el Full Dominical i que signa Enric Puig Jofre de la Companyia de Jesús. Diu, beneiu aquesta taula, beneiu-nos, senyor.
Un migdia, tot tornant cap a casa, vaig veure dues dones assegudes en un banc d'una plaça molt concorreguda. Els trets físics i els vestits feien pensar en turistes estrangeres. Una ja era gran i l'altra bastant jove, potser eren mare i filla. Estaven desembolicant uns entrepans i a la falda de la més gran hi havia dues peces de fruita. La més jove custodiava una ampolla d'aigua.
Un cop desembolicats els entrepans, es va ensenyar i digueren unes paraules que no vaig sentir perquè no era prou a prop. Per l'hora del dia, pels entrepans i la fruita, vaig arribar a la conclusió que beneïen l'àpat senzill que es disposaven a consumir.
El fet, em sobta, perquè quan moltes de les famílies cristianes del país han deixat de beneir la taula o la benedicció queda per a les grans festes, unes turistes beneïen l'entrepà del migdia en total naturalitat, assegudes al banc d'una plaça.
Aquest gest humil, però ple de força, ens hauria de fer pensar si no hauríem de recuperar el sentit de les benediccions de taula a les nostres llars. Els fets de cada dia, els actes senzills de la vida, ofereixen una ocasió per manifestar el sentit religiós de les persones. Donem gràcies a Déu.
perquè se'ns revela en el seu amor, en els seus dons. La pregària de benedicció és un acte de lluança a Déu, font de tota benedicció i, alhora, una pregària de petició de la seva ajuda, del seu favor. És la resposta de la persona a la generositat divina.
Invoquem el nom de Jesús i fem el senyal de la creu. Els cristians som beneïts en el Crist per Déu Pare. Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist que ens ha beneït en Crist en tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
Oferint els aliments
Aquest és el sentit de la benedicció de la taula, que fet en família, esdevé també escola de vida cristiana per a tots i especialment per als més petits que hi aprenen a beneir el Senyor i demanar i agrair els seus dons, així com a demanar-los també per a tots aquells que els necessiten. Signat Enric Puig Jofre de la Companyia de Jesús.
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia.
Agraïm al Carles Hernández i Rius el control de les músiques i us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores a tothom. Adeu-siau.
Fins demà!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.