Perri Ramones, el després de los reis,
cantaré que el príncipe va ser en el que
podria estar en el teu avió.
Ara escoltes la diodes verd,
sintonitzes la diodes verd,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
I això és Veus a la parròquia,
és el primer programa del nou curs
d'aquest programa de ràdio d'Esvern,
Veus de la parròquia,
i bé, dins de la commemoració dels 75 anys
dels drets humans universals per les Nacions Unides,
en què Justícia i Pau de Sant Just
ha estat nou mesos comentant
els diferents articles de la declaració
aquí a ràdio d'Esvern,
des de setembre fins a desembre.
Aquí continuarem fent els programes
sobre el tema de la salut mental
i les incapacitats físiques.
Aquest treball que faran
des del programa Justícia i Pau
aquí a Veus de la parròquia
ha estat demanat per l'Associació de Salut Mental
del Baix Llobregat
i també per la Fundació Pere Claver de Barna.
Avui tenim aquí amb nosaltres
en aquest primer programa
en Jesús Castro,
que és el president del grup de Justícia i Pau
d'aquí de Sant Just d'Esvern.
Hola Jesús, què tal?
Bon dia, moltes gràcies.
Molt bé.
Tu també has recuperat del braç.
Sí, sí, sí.
Cada cop anem millor.
Ja només em falta fer rehabilitació
per acabar de guanyar la mobilitat
i la força que tenia abans.
Molt bé, molt bé.
I res, poc a poc, mica en mica.
Perfecte, perfecte.
Vinga, Jesús, doncs, hem dit, no?,
que tractarem aquests mesos
tot el tema de la salut mental
i també de les incapacitats físiques.
Bé, ha estat una demanda
arrel de l'Associació de Salut Mental
del Baix Llobregat, sobretot.
Sí, realment ha estat una demanda
amb la qual nosaltres, el grup,
s'ha identificat plenament
ja que la salut mental,
la qüestió de la salut mental
cada dia creix més importància
perquè és un fenomeno creixent.
És un fenomeno creixent en la nostra societat,
pràcticament en totes les famílies
hi ha algun cas,
o bé en els familiars,
o bé en els amics,
i la societat presenta una sèrie de situacions
que, d'alguna manera,
després d'analitzar-les
per part de professionals de la salut
i associacions,
doncs, veuen que va augmentant
per diverses causes.
Les causes nosaltres
les estem estudiant,
en principi,
aquest estiu,
el mes d'agost,
ja que nosaltres,
el grup nostre
de salut mental,
no teníem més informació
que la que té
la gent de peu, no?
Sí.
Per tant,
ens hem hagut de preparar
amb informació
per poder introduir-nos
en aquest món.
l'associació de salut mental
del Baix Llobregat
ens va passar
el seu dossier
de tota la feina
que tenen escrita,
sí,
durant...
Com una memòria,
no?
Sí,
com una biografia,
una memòria,
un dossier,
que nosaltres
ens hem estat mirant
i l'estem ara estudiant
els nou persones.
Ja hi ha
la primera...
la primera...
la primera manifestació
de tot aquest procés
és el que fem ara
amb aquesta entrevista,
no?
Val.
I hi ha coses
molt interessants
en aquesta qüestió.
La feina nostra
de Justícia i Pau,
el nostre objectiu
és la denúncia
de totes les qüestions
i problemes
que considerem
injustos
de cara a la població
i també la informació,
la informació
d'acord amb una ètica
natural i bona
justa
a la població
i als mitjans
de comunicació
i a les administracions.
Entenem una mica
que aquesta demanda
que ens han fet
les entitats
de treball
en la salut mental,
professionals,
etcètera, etcètera,
bé donada
per la nostra
naturalesa
de treball.
És a dir,
un anàlisi
de les coses
que es desvien
o que causen
o que causen
des de la nostra entitat.
Sobretot,
fent èmfasi
en les desigualtats
que són fruit
també
de les diferències
que hi ha
entre les societats,
també,
condicions socials,
econòmiques
que hi ha.
Exactament.
Aquestes desigualtats
són importants
les que existeixen
i són causes
ja de molts problemes
o de l'inici
de problemes
mentals.
per exemple,
la pobresa,
la pobresa
que tenim
creixent,
que es veu
pràcticament
de cada sis
famílies
a Catalunya,
una
està en tics
de pobresa.
Quan s'estan
tics de pobresa
i no s'arriba
a final de mes
i no es poden
cobrir
les necessitats
de menjar,
sanitat,
ensenyament,
vestimenta,
lleure,
les famílies
pateixen.
I llavors,
aquest patiment
no és bo
per la salut
i la qualitat
de vida.
i és una porta
oberta,
és una finestra
oberta
per poder
provocar
situacions
crítiques.
Per altra banda,
també,
problemes
que tenim
al nostre entorn
que ens afecten
encara que
a vegades
no es vegi
molt evident,
sí que afecten,
per exemple,
les situacions
de guerra
que hi ha
actualment
en el planeta.
De fet,
la humanitat,
els homes,
les zones,
els humans,
estem en el planeta,
un planeta
que compartim
per tots,
viatjant
a través del planeta,
a través de l'univers,
ens movem
a través
de les regles
universals.
Els humans
fem regles
particulars
amb interessos
concrets
i aquests
interessos
concrets
ens porten
a situacions
tan extremes
com les guerres
i els conflictes.
Això genera por.
Genera por,
ja no diguem
els llocs
on hi ha
els conflictes.
Clar,
vull dir,
allà és que
ho viuen
en primera persona,
són les principals
víctimes.
Exacte,
pensem
en el moment
que ja està passant
a Gaza
o el que està passant
a Ucraïna
i el que està passant
al Sudán,
per dir d'alguna manera,
o el que passa
a Honduras
i Costa Rica
també,
que també
està passant
en moltes parts
del món
o a Austràlia
amb els aborígens.
vull dir que
la qüestió
és
que hi ha
una por,
hi ha una por
amb la qual
nosaltres vivim.
Això per part
dels que no hi ha
guerra
al seu territori,
però aquesta por
existeix
i la justificació
és que ens hem
de defensar.
Defensar de què?
De què ens ha
de defensar?
Perquè
això
en realitat
justifica
que la defensa
dediqui
a la construcció
d'armament.
Vinga fermament
i vinga fermament.
La conseqüència
que es desvien
molts diners
que podien anar
a sanitat
i que podien anar
a ensenyament
i que podien anar
al tercer sector,
per exemple,
el sou mínim
i el fons social
només el demanen
un 15%
de la gent
que té dret
per falta de
coneixement
o per...
Per falta
de coneixement
i d'ajuda
per omplir
la paperassa.
Ostres!
Llavors,
diguem-ne
que aquestes coses
poden provocar
problemes
en la població
i després
n'hi ha d'altres
causes també.
De la informació
que he rebut
per aquest primer
programa,
Jesús,
m'ha sorprès
una dada
interessant,
tornant al tema
de la salut mental,
i és que
la dada diu
que s'estima
que un 80%
dels factors
que influeixen
en la salut
són precisament
fora del sistema sanitari
i són determinants.
Efectivament,
és així.
Sorprèn,
no?,
que el 80%
de les informes
de la salut mental
siguin provocades
per factors externs.
O sigui,
és la realitat.
Les condicions
que afrontem
actualment
des del punt
de vista humanitari
i global
del planeta
donen aquest resultat.
Comença
per depressions
provocades
per les situacions
que passem
i es desemboquen
en aquestes situacions.
De fet,
per això,
l'Organització Mundial
de la Salut
i juntament
amb Nacions Unides,
Nacions Unides
va aprovar
un decret,
una declaració
molt important
el 2006,
que se l'han feta
pràcticament
totes les col·legis
professionals
de sanitat
i les entitats.
Aquesta declaració
de Nacions Unides
ve a posar
una primera pedra
en la qüestió
dels ingressos
dels malalts
en els centres
d'acord
amb unes normes
i amb una
manera d'actuar
totalment diferent
del que s'havia fet
antigament.
És a dir,
amb un gran respecte,
amb una gran visió
d'una malaltia
amb la qual
es té una visió
complerta
de la situació
social
particular,
personal.
Hi ha un doctor
en sociologia
que es diu
Antonovsky,
que és un home
molt important
dintre d'aquest món,
que diu
el següent,
els recursos personals,
interpersonal
o contextuals,
que són diners,
coneixements,
experiències,
autoestima,
hàbits saludables,
compromís,
suport social,
capital cultural,
intel·ligència,
tradicions
i visió de la vida
són variables
a desenvolupar
o tenir en compte
en les valoracions
que es puguin
a fer
de poder recuperar,
a fi de poder
recuperar
el paper actiu
i responsable
de cadascú
de la seva qualitat
de vida.
És a dir,
totes aquestes qüestions
de qualitat
són molt importants
per poder situar,
millorar
la situació
de les persones
que tinguin
la salut mental
malament
o que pateixin
salut mental
per poder
adreçar-les,
per poder millorar-les.
És a dir,
no parlem només
de medicaments
o de fàrmacs
sinó que cada persona
té un dossier
personal
intransferible
de totes aquestes qualitats
i aquestes qualitats
són les que s'han
de desenvolupar
per posar-les
en una línia
activa i productiva
per la societat
i aquesta qüestió
dels valors
personals
que s'han de trobar,
moltes vegades
s'han de trobar
perquè no es veuen.
és importantíssim
un enfoc
que fa
les Nacions Unides
i l'OMS,
Organització Mundial
de la Salut.
Sí,
que veig que aquí
que el 78
l'OMS
va proposar
aquest concepte
de salut
amb un enfocament
una mica
més complex,
un enfocament
una mica
més universal,
no?,
simplement
com a la definició
de salut,
com a l'absència
de malaltia
però també
de benestar físic,
mental
i social,
és a dir,
ja hi havia
tota aquesta part mental
de tot el que
deia aquest doctor
en sociologia,
no?,
tenir en compte
doncs aquests
recursos
com per exemple
l'autoestima,
els hàbits saludables,
el suport social,
la intel·ligència,
les tradicions,
és a dir,
no només
concebre la salut
com l'absència
de malaltia
sinó com també
aquest benestar
mental
que tan important és,
no?
Justament,
justament,
ho has dit molt bé.
De fet,
aquest és
l'enfoc
que
a partir
d'aquests
estudis
i d'OMS
i Nacions Unides
han adoptat
els col·legis
professionals
de psiquiatria,
de psicologia,
de sanitat
en general,
les entitats
que s'hi dediquen,
fundacions,
associacions,
ho han adoptat,
ho han adoptat
i ho han fet seu
i aquest és el camí,
aquest és el camí.
Amb això
hi ha
molts casos
concrets
que demostren
ja fa temps
que ho fan.
Per exemple,
la Fundació
Xanfrà
és una fundació
que és d'aquí
Sant Feliu,
aquí mateix.
Aquesta
associació
Xanfrà
està formada
per
285
persones.
Hi ha
alumnes,
professors,
treballadors
i grups
d'habitatge,
serveis generals
i de treball.
Sí,
la Fundació
Xanfrà
diria,
veritat que
la Sant Justenca
Ima Periques
n'era la,
bé,
és la presidenta
de la Fundació,
no?
Però abans
estava al càrrec
de la Fundació.
Exactament,
la Ima Periques
ha sigut l'ànima
i és encara
l'ànima
d'aquesta institució.
Hi ha institucions
com aquesta,
la de
Noxanfrà,
institucions,
associacions,
no?,
que fan molt,
que aposten també
per persones
i que donen
un cop de mà
persones
a favor
de la salut
mental,
persones que
potser tenen
alguna discapacitat
i també els donen
ajuda
i un cop de mà
els ofereixen
formació,
els ofereixen
feina.
Exactament,
la formació
es basa
en valors humans,
socials
i de treball
i laborals
però necessita
implicació
familiar
i de professionals
i agents
socials.
És a dir,
l'escola
hi posa
aquests mitjans
però també
es recolza
amb aquests
altres.
Treballen
la globalitat
de la persona
tenint en compte
les seves
habilitats,
capacitats,
interessos
i necessitats.
Toteries
individual
del xanfrà
i també
de grup.
De fet,
aquesta feina
és molt important
i es basa
també
en els nous
conceptes
però ja
aplicats
fa molts anys.
O sigui que
es va endavant,
es va endavant
i aquesta és la qüestió.
Una cosa
molt important
en el tema
de la salut
mental
són
els pressupostos
que l'administració
fa servir.
Sí,
els recursos
que hi envia.
Exacte.
Els recursos
són bàsics
per poder treballar
i per poder
aprofundir
i dedicar
hores
i hores
i hores
de treball.
La qüestió
és la següent.
El nostre estat
està
en una situació
que és la següent.
La Unió Europea
en relació
a la Unió Europea.
La Unió Europea
respecta
a sanitat
dos punts
del seu
pressupost total
disponible
per sobre
d'Espanya.
O sigui,
si Espanya
té un pressupost
de sanitat
de quatre punts
del PIB,
a la Unió Europea
n'està a sis.
És a dir,
que la mitjana
que hi dedica
Espanya
a la salut
sempre està
una mica
per sota
del que hi dediquen
en conjunt
la resta
de països
d'Europa.
Exacte,
però
anem a la qüestió
de la salut
mental.
Sí.
El pressupost
que hi dedica
l'Estat espanyol
a la salut
mental
és el 0,1%
de sanitat.
Ostres!
i a Europa
i a Europa
dediquen
a l'1%.
És a dir,
Espanya
deu vegades
menys
amb salut
mental
que la Unió Europea.
Aquesta
és una de les coses
que nosaltres
ja
com a
grup
de sensibilització
justici i pau
i de denúncia
ja es posem
molt clarament.
Per altra banda,
per altra banda,
és molt necessari
que aquesta ampliació,
aquesta demanda,
aquesta millora
sigui efectiva
d'acord amb les realitats
que ens trobem
de les necessitats
reals de malaltia
que estan creixent.
Per tant,
estem obligats
com a país,
com a persones
de dret
que vivim
en aquest país
que l'administració,
totes les administracions
acullin
totes les demandes
que siguin necessàries
a base d'augmentar
els diners disponibles.
Per tant,
el país
té diners
per fer.
Té diners.
I a més a més,
a tot el tema
s'està donant
un nou enfocament
també
amb la salut mental
arrel de la situació
que es va viure
amb la pandèmia.
Exacte.
Es va veure
que també la gent
sobretot,
és a dir,
que la salut mental
no és qüestió
de tenir un diagnòstic
simplement
d'una malaltia,
sinó que
la salut mental
és més que això.
És a dir,
per exemple,
el col·lectiu
de gent jove,
no?,
o ja des
de la infància,
doncs bé,
s'ha vist que
des d'aquestes edats
ja s'ha de mirar
per la salut mental,
per tenir
un benestar
emocional,
no?,
que tan important
és per anar
construint
després també
la vida,
una mica,
per anar
creixent.
hi ha moltes situacions
també que ho fan
difícil,
no?,
però
amb aquest nou enfocament
o tenint en compte
que la salut mental,
a més a més,
també,
em consta que la sanitat
pública,
per exemple,
per poder accedir
o que et doni
incita
a un metge,
a una metgessa,
a un psicòleg
o a un psiquiatre,
doncs hi ha
bastanta cua
d'espera,
vull dir,
això és que potser
no hi ha suficients
metges
o que hi ha
molta demanda
també,
però bé,
sí que és un tema
important
a tractar.
Totalment,
totalment.
Les llistes
esperen
perquè
se pot tractar
les persones
afectades
no poden
ser tan llargues
com ara,
ni llargues
tampoc,
han de ser
el temps
que sigui
necessari
de cara al pacient.
Sí,
a mi em va semblar
això potser ja fa
un parell d'anys o així,
però justament
quan sortíem
de la pandèmia
llegia que
el temps d'espera
per tenir
una primera cita,
és a dir,
no un cop estàs ja dintre
com de les visites
o del cicle,
sinó que
una primera visita
no sé si podies
esperar
ben bé
gairebé un any
a la sanitat pública.
Ara no ho sé,
com està,
vull dir,
potser ara la cosa
ja va més rodada,
ho desconec,
però sí que
llistes d'espera
de mesos
per tenir
aquesta primera visita
i després que
quan tens la visita
que,
clar,
el temps de visita
és just
i quan tornen
a programar visita
també passa
molt de temps,
és a dir,
s'ha d'invertir
en la salut mental,
s'ha d'invertir.
Sí,
efectivament,
hem de dir
a favor
de les entitats,
metges,
psicòlegs,
centres,
tothom que treballa
en aquest camp
hi posen
la màxima voluntat,
el màxim interès
i la màxima dedicació
d'acord amb els mitjans
que tenen.
Per tant,
aquesta excel·lència
del personal que tenim,
que es veu també
en la sanitat en general,
amb els metges de capçalera,
etcètera,
etcètera,
i,
evidentment,
és important
que tinguem
aquest equip,
aquest grup
de persones
i entitats
i hospitals
que hi treballen.
Ara bé,
fan
tot el que poden
i donen més de si,
llavors necessiten
que s'ampli
la part
de disposició
dinerària
i pressupostària
per poder treballar
amb més mitjans.
Per tant,
repetim el mateix,
el país
té recursos
per fer-ho.
Només
s'ha de tenir en compte
a l'hora
de distribuir
els diners
que recauden
a l'Estat,
a l'Estat globalment,
les prioritats,
les prioritats
que els ministres
i els ministres
que reparteixen
amb les seves carteres,
els diners
que l'Estat
posa a disposició
de l'administració,
autonomies,
etcètera,
etcètera,
les prioritats
que determinin
quines són.
I l'ajunt mental,
la qüestió de la salut mental,
ara és prioritària.
És prioritària.
I,
permeteu-me,
permeteu-me,
Núria,
que afegeixi una cosa.
Vinga.
hi ha una entrada
de diners
que ajudaria molt
el propi Estat
per tenir
més diners
a la caixa
de l'Estat.
Si el corredor
mediterrani,
això ho dic
en petit,
perquè no...
Però si el corredor
mediterrani
estigués funcionant
al país,
el país
ingressaria
de 35.000
a 40.000
milions d'euros
cada any
a la caixa
de l'Estat.
Imaginem
què es podria fer
amb aquests diners
que entressin
a la caixa.
Per tant,
la conseqüència,
poseu el corredor
mediterrani
en marxa,
poseu-lo...
Fa molts anys,
eh,
del corredor
mediterrani,
això...
Vull dir que
una cosa
de la prioritat,
però també
aquestes coses,
perquè
l'Estat
també...
Però hi ha molts
interessos,
jo crec que darrere,
econòmics
i polítics,
que realment
traven moltes coses.
Efectivament,
aquí...
És a dir,
per molt prioritàries
que siguin,
per darrere
hi ha també
interessos,
no?
I el que pot ser
prioritari
per a alguns
col·lectius,
per a els altres,
doncs...
Potser no ho són tant.
O passen per davant
altres temes.
Això és el que està passant,
però en aquest cas
el corredor
mediterrani es farà,
perquè la Unió Europea...
Esperem.
Sí,
esperem.
el que no sabem
el temps,
que trigaran.
Clar,
potser acaba abans
la Sagrada Família
que el corredor mediterrani.
Sí,
però la Unió Europea
té interès,
entre altres coses,
perquè vol eliminar
el transport per carretera
per eliminar
el CO2
de l'atmòsfera.
Per tant,
això es farà...
A tota Europa
s'eliminaran
els trajectes
per carretera
de l'altre
transport
de mercaderies
i baixarà
també els viatges
per avió
per eliminar
el CO2.
Vull dir que
això està clar.
Ara no sabem quan,
aquesta és la qüestió.
però com que parlem
de diners
per aquestes entitats
de salut mental,
llavors
ho recordem,
ho recordem,
perquè
poseu-ho a la carpeta
a partits polítics
d'aquest tema,
poseu-ho
i cada mes
parleu-ne.
Clar,
Jesús,
no sé si vols
acabar de fer
algun resum,
alguna conclusió
una mica general
del programa d'avui
que ha estat
com la presentació
de la temporada
del programa
de veus
de la parròquia
dins d'aquestes sessions
que fareu
des de Justícia i Pau
que seran
sobre la salut mental.
Sí,
Núria,
mira,
potser per aclarir
o aclarir
una miqueta més
els conceptes,
la pràctica,
la pràctica
que han dit.
Hi ha un cas
a Catalunya
que està
a la província
de Girona
que és
a la Garrotja,
a la Garrotja
de la comarca,
que és
la fàbrica
de productes
làctids
i de melmelades
que és
la Fageda.
La Fageda
és una entitat
que es va crear
fa uns anys
i que
es dedica
que es dedica
a la marca
dels iogurts,
no?
Els iogurts,
la marca dels iogurts.
La Fageda.
Sí,
sí,
és una entitat social.
Totalment,
és una entitat social
de persones
discapacitades
i que
reben
serveis
integrals
d'orientació,
acompanyament
i suport
a la inserció
de les persones
amb discapacitat
o trastorns
de la salut
mental.
Tenen el suport
d'empresa
i treball,
és una entitat
cofinanciat
per la Unió Europea,
que està
cofinanciat
i l'objectiu
és aconseguir
la plena
integració
laboral
i social
de les persones
adultes
de la Garrotxa
que presenten
una discapacitat
intel·lectual
o salut
mental.
Allà a la Garrotxa,
imaginem
que
entra un
treballador
que està
afectat
per la malaltia.
El posen
a la línia
de producció
de la melmelada
i aquest home
no s'adapta allà
i per el que
analitzen
la seva forma
i les seves
habilitats
el posen
a jardineria.
Ah,
doncs a jardineria
resulta que és un crac
i l'home
es troba feliç
treballant.
I així
és com treballa
la faxella.
Sí.
La faxella
treballa així,
però és que
a més a més
hem de dir una cosa.
Que estan boníssims
els seus productes
i els seus...
Molt bé,
m'ho has
tret de la boca
perquè
jo tinc
molts anys
d'empresa
petita
a l'esquena
i valoro,
valoro
el valor
de qualitat
i de saber
administrar
i de treure
les habilitats
de la gent.
A més,
és un producte
de proximitat
que ha fet
aquí a Catalunya
de quilòmetre zero.
Exacte.
Eticetat en català.
Exacte.
Per tant,
és un...
Realment,
jo crec que
hi ha empreses
que s'emmirallen
en el projecte
de la Fageda,
no?
Sí, sí.
En la manera
de funcionar,
en els resultats
que tenen,
en...
Sí, sí.
Bueno,
en moltes coses
és una empresa
exemplar.
Sí, sí, sí.
Tu ho has dit
totalment
i això
jo crec que
val la pena
resaltar-ho
perquè
és possible
canviar les coses,
és possible
millorar-les
i
el que nosaltres
hem dit ara
no ha de ser
una crítica
negativa
per ningú,
ni per l'administració
ni per ningú,
però sí
una crítica
constructiva
per millorar
la situació
que s'ha de millorar
perquè tenim
l'obligació
com a ciutadans
i com a humans
que les coses
es milloren
malgrat
que a vegades
les coses
costen una mica.
Jesús,
ho deixem en aquest punt,
gràcies per haver vingut
i
el proper
mes
doncs
ja rebrem
a la primera persona
que tractarà
més en profunditat
sobre algun d'aquests temes
de la salut mental.
Efectivament.
Que vagi bé, Jesús.
Gràcies, Núria,
per tot.
Adéu.
Gràcies, Núria,
Ràdio d'Esvern
98.1
Comença amb ganes
la setmana
i que el bon ànim
segueixi fins divendres
està a les teves mans.
Sintonitza
Ràdio d'Esvern
el 98.1
de la FM
cada matí
de 10 a 1 del migdia
i escolta la Rambla
el magatzin
de Segell
100% Sant Justenc
presentat
per la periodista
Núria García Alibau.
Cada setmana
l'acompanyen
col·laboradors
i col·laboradores
per parlar d'actualitat,
de cuina,
de tendències
a les xarxes
de psicologia,
astrologia,
recomanacions de llibres,
teatre,
esport,
política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre
ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també
des de l'APP
de Ràdio d'Esvern
o a la web
radiodesvern.com
i recupera
tots els continguts
i podcasts
que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista
a Instagram i Twitter
a
arroba
la Rambla
981
Les reserves
s'esgoten.
La sang
segueix sent necessària.
Una donació
pot salvar
fins a 3 vides.
Si tens
més de 18 anys,
vine a donar sang.
No saps
si alguna vegada
seràs tu
qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vida.
Pez Creixi,
un dels que debuten.