60 i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Ara escoltes, Ràdio Desfer
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor
de Sant Just d'Esvern
A veus de la parròquia, avui l'espai, música i cant religiosos.
Glòria, glòria, glòria, i ser sincero
Glòria, glòria, aleluia, aleluia
Benvolguts amics de Ràdio Desferno
el nostre espai ha repassat al llarg d'aquest curs del 2015-2016
diversos tipus de música i cants religiosos.
Ogre gorial, la liturgia vernacle, el foc-sonc espiritual,
les grans obres sacres, els cants del Mare de Déu,
la missa i cants de difunts, etc.
I amb els salms que toca avui volem fer un puny a part.
Puny a part vol dir entretenir-nos una mica,
una mica més que les altres vegades,
amb la versió teòrica, una certa explicació, comentari,
del llibre dels salms,
que són uns poemes pensats per ser cantats.
Saudem a la Immaculada Periques.
Bona tarda, Immaculada.
Hola, Lluís, bona tarda.
Saudem també en Carles, està a les guies de so.
Sóc en Lluís i comencem.
Deia que els salms són un recull de 150 poemes
destinats originàriament a ser cantats.
pertanyen a l'Antic Testament
i recullen episodis en què la vida del poble d'Israel
es relacionava o s'interpretava
en funció de l'acció de Javé,
en funció de l'acció de Déu.
La major part d'aquests salms tenen autor
i bona part d'ells són recollits per el rei David,
més altres autors, mestres de cant, etcètera,
que instruïen la gent, que els ensenyaven,
i que el poble els cantava en determinats moments.
Hi ha un intent de classificar els salms
segons l'estil literari que contemplen.
No és una classificació, diguéssim,
ni el que hostiva, ni perfecta, ni arrodonida,
però assajarem una mica d'explicar-la a tots els oïdors.
Hi ha els salms, que són himnes.
Consten d'una invitació a la lluança,
seguida d'una exposició dels motius.
Al final, pren diverses formes.
Es poden dividir amb himnes de lluança a Déu
o també càntics de la raïlesa de Javé i de Sió,
de Sió com a ciutat precursora del cel, de la salvació.
Després hi ha els salms de súplica,
de confiança, d'acció de gràcies.
Són potser els més extensos
i també els més nombrosos.
Hi ha les súpliques individuals,
les súpliques col·lectives,
els salms individuals de confiança,
els salms col·lectius de confiança,
les accions de gràcia individuals,
les accions de gràcia col·lectives.
Aquí els individus o els grups
s'adrecen al Senyor
amb aquesta súplica,
amb aquesta confiança
o amb aquesta acció de gràcies.
El tercer grup són salms reials.
Inclouen sovint l'auguri
o la promesa d'un bon govern,
d'un triomf sobre els enemics,
de prosperitat que durarà per sempre.
Amb intervenció de Déu,
tot és possible, segons el poble.
Hi ha un quart grup,
salms de tema instructiu.
Es poden considerar de tema instructiu
les reflexions sapiencials sobre la llei
o sobre la vida de l'home,
les reflexions sobre la història,
les reflexions o exhortacions profètiques,
els salms rituals, etc.
Això, podríem dir,
és el conjunt de què són els salms
amb aquesta petita nota històrica i espiritual.
Sobre aquests tipus de salms que hem dit
en veurem alguns al llarg del programa d'avui.
Però comencem ja posant uns quants salms
cantats en les trobades d'animació de Montserrat.
L'equip de Raios d'Esverra ha trobat una joia del passat
amb aquests cants dels anys 71, 77 i 78,
cantats a Montserrat.
Escoltem,
amb quin cotx us exalço
i com la cèrmola.
Amb quin cotx us exalço,
Senyor.
Amb quin cotx us exalço,
Senyor.
El seu rigor dura un instant,
el seu favor tota una vida,
cap al tard tot era en plos,
l'endemà són crits de joia.
Amb quin cotx us exalço,
Senyor.
et
L'endemà són crits
o Families et
Pau
он
Fins demà!
Fins demà!
Des de sempre, acompanyat de música de flauta o de música de corda, es va repetint entre cada una de les estrofes.
Aquesta és l'estructura dels salms que ha arribat fins als nostres dies i que l'Església ha anat potenciant.
Ara bé, en quins moments de res o de celebració es resen o es canten els salms?
Tots bé, la litúrgia de les hores, els que són ordenats o els monjos, tenen les seves lectures de matines, laudes, les hores prima, sexta, nona, vespres, completes.
Les més importants són els laudes i els vespres i amb la major part de dies, sobretot els dies importants, dissabtes, diumenges, festes, etc.
Hi ha salms que a res de la comunitat dels ordenats, en el major pas o cas de les vegades, amb les portes obertes a gent.
Per exemple, a Montserrat, és un bon costum de la gent que resideix allà, que està a les celles, etc.
anar a sentir els monjos i a participar en el cant, en les matines, en les laudes i als vespres.
Alguna experiència en aquest sentit?
Bé, jo hi he anat alguna vegada i realment, ara mateix, que em sentia els monjos, la veritat és que arriben dintre.
El cant, la música, hi ajuda a que la lletra et penetri realment, t'emocioni o et faci vibrar.
Sí, és així.
Escoltarem a continuació, durant bastantes estones, hi haurà diverses intervencions,
unes peces musicals originàries d'en Xavier Morlans, és un capellà cantautor,
que ha musicat salms.
Nosaltres els hem dividit en salms del temps d'advent, en salms celebratius, de quaresma, de comunió, de durant l'any.
Començarem per un salm propi de l'advent, concretament el salm 121.
Quina alegria quan en digueren.
És un salm individual de confiança.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
Quina alegria quan em van dir.
Anem a la casa del Senyor.
És aquest salm individual de confiança.
A la casa del Senyor.
Déu ens acull.
I tot va bé.
Bé, aquest és un salm propi de vent.
Propi del temps en què esperem la vinguda de Jesucrist.
Havíem comentat que l'Església, en els seus moments darrers,
es dirigeix als salms.
Dóna mà.
Utilitza els salms.
Però també això es fa a la celebració litúrgica.
Concretament en la missa.
El salm és un espai entre les dues lectures.
La primera lectura és, acostuma a ser, de l'Antic Testament
i la segona lectura, anteriorment Epístola,
que és un text d'algun apòstol.
Doncs bé, aquest salm pot ser llegit o pel celebrant o per tots els existents,
però millor, com hem dit sempre, cantat.
Com deies tu, Immaculada, a través del cant,
penetrem més en el text i en el sentit del salm.
Doncs bé, la major part d'Esglésies de Catalunya,
si hi ha un moment de la celebració en què conviden la gent a cantar,
és en el salm.
hi ha diversos autors, diversos músics,
que han publicat canturals, discs,
publicacions de salms per ajudar a la celebració.
Anem ara precisament a un salm celebratiu,
és a dir, un salm que no cal que sigui interlacional entre la primera lectura i la segona de l'Església.
Pot ser un salm d'una entrada a la missa,
pot ser de comunió,
pot ser d'un enterrament.
és el tan conegut salm 22,
El senyor és el meu pastor.
Escolteu perquè és un salm de súplica individual.
El senyor és el meu pastor,
no em manca res,
no em manca res.
El senyor és el meu pastor,
no em manca res,
no em manca res.
El senyor és el meu pastor,
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena el repòs vora l'aigua,
i allí em retorna,
em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.
El senyor és el meu pastor,
no em manca res,
no em manca res.
Aquest salm,
jo penso que és molt bonic
quan es canta en els enterros,
en els funerals,
perquè d'alguna manera
dona confiança en la gent
que està acompanyant el seu difunt,
en el sentit que està en bones mans.
Jo penso que és un camp d'esperança en aquest moment.
Sí, sí.
Hi ha unes trofes,
clar, no ho hem pogut posar tot.
La número 4 diu,
la vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida
i viuré anys i més anys a la casa del senyor.
És a dir, és acompanyar el difunt
perquè prengui possessió de la casa del senyor.
Parlem un moment dels salms de quaresma.
Aquí, els editors d'aquest programa de ràdio,
tenim el permís de recrear-nos una mica.
N'hem seleccionat dos,
perquè és molt propi de la quaresma
els salms de súplica
o també els salms de lluvança.
El poble fa camí
i es dirigeix cap a la meva terra promesa
o cap a Jerusalem.
Escoltarem ara un salm
inicialment cantat,
composat pel poble d'Israel
quan estava captiu a Babilònia.
I per no oblidar el seu passat
i la seva relació amb Déu,
tot i que era una terra estranya,
cantava.
Cantava els cants de sempre.
Però fins i tot s'obligava,
si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se m'encasti la llengua paladar.
És a dir, si deixés de cantar
el senyor i el meu poble,
que se'm faci molt bé
amb l'aparell fonador.
Que em quedi sense veu.
Exactament.
Doncs escoltem aquest salm 136,
que és un himne de Lluança Déu.
Adéu.
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se m'encasti la llengua paladar.
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se m'encasti la llengua paladar.
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se m'encasti la llengua paladar.
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se m'encasti la llengua paladar.
Vora els rius de Babilònia,
ens assellen tot plorant,
d'enyorant sedació.
Tenien penjades les lires,
els salses que hi ha a la ciutat.
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
en la veu d'en Xavier Morlans.
L'altre salm que hem seleccionat,
propi de la Quaresma,
és els qui sembraven en llàgrimes als ulls.
Ve a ser un salm col·lectiu de confiança.
El poble està captiu,
el poble està esperant la salvació del senyor,
és la Quaresma,
i cada dia surt el treball,
surt al camp,
surt a elaborar en llàgrimes als ulls.
Per això es torna a salvació,
es torna a alegria, es torna a rialles,
quan es troba al senyor,
i es torna,
després de la jornada de feina.
Però no s'alumina,
es torna a alegria,
amb rialles,
en cas de festa,
sinó que es torna
amb les garbes plenes.
Per tant,
els qui sembraven en llàgrimes als ulls.
Els qui sembraven en llàgrimes als ulls,
criden de gots a la ceba.
Els qui sembraven en llàgrimes als ulls,
criden de gots a la ceba.
Els qui sembraven en llàgrimes als ulls,
criden de gots a la ceba.
Els qui sembraven en llàgrimes als ulls,
criden de gots a la ceba.
Quan el senyor renovà la vida tessió,
ho creia un somni.
La nostra boca és omplit d'alegria,
de crits i de rialles.
Els qui sembraven en llàgrimes als ulls,
criden de gots a la ceba.
és popular fins i tot a l'església de Sant Josep Verra.
És bonic, és bonic.
Hi ha una altra versió, eh?
Però vaja, aquesta potser és la més coneguda a casa nostra.
Hem dit que els salms no són propis de l'espai interleccional,
sinó que poden ser cants d'oració, cants de res,
amb altres moments de la celebració.
per exemple, durant la comunió.
En la processó de comunió, el repartiment,
és propi cantar també el senyor Déu nostre.
Escoltem aquest salm ritual també del mateix disc,
tan de bo que vull sentir-se la seva veu.
El senyor Déu nostre, salm 24.
El senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre.
El senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre.
Déu que conegui, senyor, les vostres rutes,
que prengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat i instruïu-me,
perquè vos sou el Déu que ens salvem.
El senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre.
Aquest era el salm 24, propi de la comunió, bastant utilitzat també.
I arribem al que seria salms comodis,
és a dir, que per qualsevol moment de l'any litúrgic,
fins i tot en qualsevol moment del dia podrien ser cantats.
En realitat això passa a tots,
però els que són de súpliques col·lectives
és més propi aquesta escripció.
Escoltem el salm 94,
que dona títol al disc que tan repetidament estem posant avui,
i el salm 94 s'intitula
Tant de bo que vull sentir-se la seva veu.
Tant de bo que vull sentir-se la seva veu,
no enduriu els vostres cor, no enduriu.
Tant de bo, tant de bo que vull sentir-se la seva veu,
no enduriu els nostres cor, no enduriu tant de bo.
Veniu, celebrem el senyor amb crits de festa,
aclameu la roca que ens salva,
Tant de bo, tant de bo.
Tant de bo que vull sentir-se la seva veu,
no enduriu els nostres cor, no enduriu tant de bo.
Tant de bo.
Vull sentir-se la seva veu.
Tant de bo que vull sentir-se la seva veu.
Bé, aquesta és la col·lecció del disc Tant de bo que vull sentir-se la seva veu,
que havíem seleccionat.
Abans dels cants de casets finals,
la Emma Quadra té algun comentari a fer.
Bé, jo no, jo crec,
Lluís, és que potser valdria la pena,
m'agrada molt aquesta versió del Xavier Morlans,
potser valdria la pena que l'anéssim introduint nosaltres a la nostra litúrgia.
No hauríem de parlar, potser, amb el rector.
Sí, no, ja deixa, ja deixa.
Sí, bueno.
Però jo la trobo bonica, com, no sé,
potser més moderna,
o potser també, si canviem una mica,
tornem a donar sentit a les paraules,
que a vegades, quan està tan conegut el que cantem,
ens oblidem del que estem dient.
I en aquest sentit jo penso que seria una idea a tenir en compte.
per aquesta línia.
En podríem parlar.
Llegeixo un trosset del Salm número 30,
que a mi em fa gràcia en aquest moment.
Diu,
El seu rigor dura un instant,
el seu favor tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.
Jo pensava quan em veia segur,
no cauré mai.
Ja ve, quan m'afavories,
m'asseguraves l'honor i el poder.
En amagar-se la teva mirada,
vaig quedar trasbalsat.
He clamat a tu, Javer,
he suplicat al meu senyor.
Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa?
És la pols que et lluarà
que et proclamarà que ets fidel.
Escolta, Javer,
compadeix-te de mi, ajuda'm, Javer.
Molt bé, moltes gràcies.
Jo penso que aquest salt també seria un salt de demanar confiança
o d'expressar aquesta confiança en el senyor
com aquells els que sembraven en llàgrimes als ulls.
I per acabar,
doncs,
retrobem aquells cants gravats a Montserrat
pels que participaven,
participàvem,
en la trobada d'animadors litúrgics.
Quan la música,
enllaunada,
anava en cinta magnetofònica,
ja,
versió caset,
escoltarem
Tot jo tinc set de bós,
és bo d'alluar-vos,
i,
si tenim temps,
deixarem posada la cinta
fins al final del programa
amb altres cants de comiat.
Moltes gràcies a tothom
i endavant amb els saltes finals.
Tot jo tinc set de bós,
senyor del meu,
tot jo tinc set de bós,
senyor del meu.
Tot jo tinc set de bós,
senyor del meu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més...