d'Església.
Audició i comentari de música i cants religiosos.
Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran,
per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les vuit del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Despertant-te.
Corrent.
Esmorzant.
Comprant.
Passejant.
Quedant.
Treballant.
Celebrant.
Sortint.
Conduint.
Vius connectat.
Conduint.
Desconnecta.
Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Veus de la parròquia.
Ara mateix, la parròquia del Sant Just i Pastor
és a les vostres llars
per informar-vos sobre temes de fe,
accions parroquials,
assumptes socials i actualitat
entorn de l'Església.
Veus de la parròquia Sehmet
els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició
els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí.
Avui podreu escoltar els espais
Notícies d'Església
i Fe i Actualitat.
Iniciem l'audició
amb la lectura de l'Evangeli.
Diu Sant Marc.
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles.
Aquells dies,
després d'aquelles desgràcies,
el sol s'enfosquirà.
La lluna no farà claror.
Les estrelles aniran caient del cel
i els estols que dominen allà dalt
trontollaran.
Llavors,
veuran venir el fill de l'home
sobre els núvols
amb gran poder
i amb gran majestat.
Mentrestant,
enviarà els àngels
per reunir els seus elegits
que vindran
de tots quatre vents,
des dels extrems més llunyans
de la terra i del cel.
Mireu la figuera
i apreneu-ne la lliçó.
Quan les seves branques
es tornen tendres
i neixen les fulles,
sabeu que l'estiu s'acosta.
Igualment,
quan vosaltres veureu tot això,
sapigueu que ell s'acosta,
que ja és a les portes.
Us dic amb tota veritat
que no passarà aquesta generació
sense que s'hagi complert tot això.
El cel i la terra passaran,
però les meves paraules
no passaran.
Ara,
del dia i de l'hora,
ningú no en sap res,
ni tan sols
els àngels ni el fill.
Només ho sap
el pare.
Després d'escoltar l'Evangeli
de Marc,
iniciem l'espai
Notícies d'Església.
Paraules de mossèn Joaquín Rius,
amb motiu de la Jornada de Germanó 2015
del proper diumenge.
Arribat el mes de novembre,
cada any ens arriba a totes les nostres esglésies
l'anunci de la Jornada de Germanó.
Ho recordo.
És el dia en què a totes les parròquies,
esglésies i llocs de culte
en tota la diòcesi
i també amb comunió
amb totes les esglésies de l'Estat
es fa la col·lecta
per ajudar a sostenir
tota la nostra església diossassana.
És el gran compromís
de tots els que hi participem
i ens en sentim fidels
per a sostenir-la econòmicament
i poder realitzar
tota l'obra evangelitzadora
que s'ha de dur a terme
usant dels mitjans normals
que ha de disposar qualsevol col·lectiu
en el nostre món d'avui.
Parlar dels recursos econòmics
sembla que no s'ajusti
amb l'ideal espiritual
de l'evangelització.
Però cal tenir en compte
que els materials, recursos,
medis de comunicació,
espais habitables, mobiliari,
medis per imprimir,
materials litúrgics,
manteniment dels temples
i, sobretot,
el pagament als treballadors
en el funcionament de la casa de l'església
que està al servei
de tota la diòcesi
en les seves delegacions,
el sosteniment dels preveres
que estan dedicats
a la pastoral
des de les parròquies.
Tot plegat
és deure dels fidels
que sostingui tot allò
que està al servei de tothom
que s'apropa
per fer servir els mitjans
de què disposem
en la dedicació i missió
de fer créixer el regne de Déu.
Si bé és en l'esperit
de les persones
que es fa aquesta feina,
aquestes
estem situades en un món
que funciona
d'una manera determinada,
que podria funcionar
d'una altra,
potser sí,
però ara
funciona
amb la que tenim
arreu.
Ens cal assumir
a tots
que ens som responsables
segons els recursos
de què disposem.
Ens cal mentalitzar
que tots plegats
els cristians
formem l'Església
i que tots
hem de col·laborar
per sostenir-la.
No ho hem de fer
quan us hem dels seus medis,
sinó sempre,
perquè és sempre
que aquests medis
estan al nostre servei.
No es tracta
de portar ajuda econòmica
valorant el servei
que hem rebut,
sinó valorant
el que significa
l'Església
per a cadascú
de nosaltres,
amb l'amplitud
de mires
de la responsabilitat
personal i solidària
que compartim
com a germans
de la mateixa
mare en la fe.
No hem de perdre
de vista
que molts d'aquests
serveis
estan portats
per persones
voluntàries
que amb llurs
dedicació
faciliten
el funcionament
i l'ús
dels serveis
concrets
en tot l'àmbit
eclesial
i que són
una ajuda
molt valuosa
i mai
suficientment
agraïda.
Amb aquesta mirada
àmplia,
amb la dinàmica
necessària
d'una comunitat
viva,
oberta
i acollidora
envers tothom,
hem de col·laborar
generosament,
com ja hem dit,
segons les possibilitats
de cadascú
i de les famílies.
En aquesta diada
de Germanó
siguem conscients
del nostre deure
en la col·lecta
del diumenge
vinent
i també
de tot el llarg
de l'any
per un millor servei
i funcionament
de tots els serveis
de la nostra comunitat
diocesana
i parroquial.
I sempre
gràcies
a tothom.
Signat
mossèn
Joaquim
Rius
Escoltem ara
l'informe que ens fa
Càritas
Parroquial
de Sant Just
d'Esvern
sobre el rebost
de càritas
del nostre poble.
Què fa el rebost
de càritas?
Gestiona el banc
d'aliments
de Sant Just
en conveni
amb l'Ajuntament.
A més dels aliments
procedents
dels excedents
de la Unió Europea,
Càritas
Parroquial
ha de comprar
aliments
per un valor
de 350 euros
mensuals
per garantir
un lot bàsic
d'aliments
per a cada persona.
Com es pot col·laborar?
Es pot col·laborar
donant aliments
en espècies
o bé fent
una aportació
econòmica
puntual
o periòdica
en un compte bancari
exclusiu
de Càritas
de Sant Just.
Campanya
de Nadal
2015.
Com cada any
es fa una recollida
d'aliments
per Nadal
a les escoles,
a la parròquia
i també al carrer.
Per això
es farà
una recapta
d'aliments
el proper dissabte
14 de novembre
de les 10 del matí
a les 14 hores
davant del mercat
i dels supermercats
del poble.
Fem una mica
més amables
aquestes festes
a les famílies
de Sant Just
que més ho necessiten.
Gràcies
de tot cor.
Recordem
que serà
aquest proper dissabte.
Recordeu la data
14 de novembre
des de les 10
fins a les 2
del migdia.
Davant
de tots
els supermercats
i del mercat municipal.
Sagrament
de la confirmació.
El diumenge
vinent
dia 15
el nostre bisbe
Agustí
confirmarà
en Daniel
Martínez
Cortés
en la celebració
de l'Eucaristia
del matí
a les 11 hores.
Enhorabona Daniel
que com sabeu
és també un col·laborador
d'aquí de la ràdio
i un gran col·laborador
de l'Església
o sigui
per molts anys
i que duri.
La romeria Montserrat
la farem
el proper 22 de novembre
per inscripcions
al despatx parroquial.
El preu total
és de 40 euros.
Dimarts
dia 17
serà
l'últim dia
per apuntar-vos.
Ja tenim
la loteria
de Nadal.
Podeu disposar
dels talonaris
o participacions
del sorteig
de Nadal.
Els podeu adquirir
al despatx
parroquial.
No seria fantàstic
que ens toqués
a tots?
I tant,
però per això
recordeu-vos
que heu de comprar
la loteria.
i recordem també
que hi ha un concert
d'orga
el dissabte
dia 21
a les 6 de la tarda.
Podrem recrear
les nostres oïdes
i sentiments
amb el concert
d'orga
interpretat
pel mateix organista
que va interpretar
el concert
de la inauguració
ara fa 10 anys
amb Bernat,
Bailbé
i Cristau.
Aportació
voluntària
5 euros.
I tornem
a recordar-vos
que diumenge
vinent
és
la col·lecta
de germanor
pel manteniment
de l'església
i de les seves necessitats.
Doncs ja ho sabeu,
sigueu
i siguem
generosos.
Heu escoltat
notícies
d'església.
Fe i actualitat
novembre,
més de la cadena
de pregària
per les vocacions.
La cadena
de pregària
per les vocacions
és una iniciativa
de les delegacions
de pastoral vocacional
de les diòcesi
amb seu
a Catalunya
en la qual
es resa
durant
720 hores
ininterrompudament
per demanar
a l'amo
dels sembrats
que hi faci
anar més segadors.
Mateu,
capítol 9,
verset 38.
Els dies assignats
a la nostra diòcesi
són el 9,
el 19
i el 29.
El passat
mes d'octubre
s'ha celebrat
el Sínode de Bisbes
per reflexionar
sobre la família.
Sabem
que la llar cristiana
és església
domèstica
i, per tant,
estem convençuts
que és d'ella
d'on sorgeixen
totes les vocacions.
Per això,
el lema d'en Guany,
la família
font de vocacions,
vol mostrar
que és
en el si
de les famílies
que neixen
les vocacions,
perquè,
de la mateixa manera
que la família
cristiana
és la que educa
i ensenya
a resar
i a viure
en el Senyor,
també és
en ella
on cadascú
descobreix
la seva vocació.
Aquest és un recull
de les paraules
del Bisbe
de Terrassa
encarregat
de coordinada
pastoral-vocacional
Monsenyor
Josep Àngel
Saiz
Meneses.
Els pares cristians
són col·laboradors
de Déu
en la generació
dels seus fills,
en l'atenció
a les seves necessitats
i en la transmissió
de la fe.
Ara bé,
la transmissió
de la fe
en la família
s'ha afablit
en els últims temps.
Aquesta és una
de les preocupacions
més greus
de l'Església
a casa nostra.
Encara hi ha
d'haver
totes les famílies.
La fe creixia
en les noves generacions,
les dels més grans
pel suport
d'una cultura
que incorpora
les referències
religioses
en tota normalitat.
Avui això
s'ha perdut
en bona part.
Els pares
d'avui en dia
no tenen temps
per conviure
amb els seus fills.
falta temps
per conviure,
per compartir,
per dialogar,
per jugar.
Ara bé,
la pedagogia
de la fe
ens diu
que cal conviure
i practicar
la fe
amb persones
creients
que inspirin
admiració
i confiança.
Per això,
per a un nen
o per a un jove
no hi ha millor forma
d'aprendre a viure
com a cristià
que practiquen la fe
al costat
dels seus pares.
S'aprèn
a creure
vivint
amb els que
hi creuen.
Per això
l'àmbit més adient
és la pròpia família.
Doncs bé,
tal com la família
és l'àmbit primer natural
de la transmissió
de la fe,
també és
en l'àmbit primer
i natural
de la pastoral
vocacional.
Per això és tan important
potenciar la cultura
de la vida
i també la cultura
de la vocació
perquè vagin
impregnant
l'àmbit familiar,
perquè els matrimonis
acullin generosament
el do de la vida
i valorin
la vocació
sacerdotal
d'un fill
com el regal
més gran
de Nostre Senyor.
La crida
d'un fill
al sacerdoci
és signe
inequívoc
de la benedicció
de Déu
sobre aquella família.
Els pares
estan cridats
a educar
els seus fills
en la fe
i en la disponibilitat
i seguiment
de la crida
de Déu.
D'aquesta forma,
els ajuden
a créixer
com a persones
i com a creients,
a trobar
la felicitat
i l'alegria.
D'aquesta forma,
la família
esdevé
com un primer seminari
on poden germinar
les llavors
de vocació.
Que el Senyor
ens concedeixi
per intercessió
de Maria
les vocacions
que les nostres
diòcesis
necessiten.
Signat
Josep Àngel
Saiz
Meneses.
Us proposem
un model
d'oració
per a poder
pregar
individualment
o en comunitat
per la família
font de vocació.
Reunits
amb la família
de Nazaret,
model
i imatge
de la humanitat nova,
elevem el pare
a la nostra pregària
perquè totes les famílies
siguin lloc
de creixement
en saviesa
i gràcia.
Per la Santa
Església de Déu,
perquè
en el seu interior
i en les relacions
amb el món
doni la imatge
d'una veritable família
que sap estimar,
perdonar
i valoritzar
a cada persona.
Preguem.
Per la família,
Església domèstica,
perquè inspiri
els més propers
i els que estan lluny
d'aquesta confiança
en la providència
que ajuda
a acollir
i a promoure
el do de la vida.
Preguem.
Pels pares de família,
perquè sàpiguen
transmetre
la fe cristiana
als seus fills
i educar-los
en la generositat
per acceptar
joiosament
la voluntat
de Déu.
Preguem.
Pels fills,
perquè trobin
sempre en els seus pares
models de vida cristiana
i tinguin
fortalesa
i saviesa
per construir
la seva vida
sobre el fonament
segur
de Jesucrist.
Preguem.
Per les vocacions
al sacerdoci
a la vida consagrada,
perquè les seves famílies
donin suport
amb fe
i generositat
la crida de Déu.
Preguem.
Oh Déu,
que en Jesús,
Maria i Josep,
ens heu donat
un exemple perfecte
d'amor
i adhesió
a la teva voluntat divina,
renova en totes les llars
les meravelles
del teu esperit
perquè les famílies cristianes
siguin un planter
de vocacions
als diferents estats
de vida cristiana.
Per Crist,
Senyor nostre.
Amén.
Relleu de l'Arcabisbat
de Barcelona.
Juan José Omeya
ja és el nou
arcabisbe de Barcelona.
Serà ben rebut
a Catalunya.
L'abat de Montserrat
Josep Maria Soler
l'ha saludat
afectuosament
amb un missatge.
Sabrà assimilar
i estimar la llengua,
la cultura
i la personalitat
de la nostra terra.
Entre les personalitats
que donen suport
al bisbe Omeya
a Roma
han destaca un nom
el cardenal
Santos Abril
Aragonès
diplomàtic
de la Santa Seu
que va fer
bona amistat
amb l'arquabisbe
de Buenos Aires
Jorge
Bergoglio
Bergoglio
sempre el batejo jo
el Sant Pare
quan era anunci
a l'Argentina
entre els anys
2000-2003.
Fragments de l'article
de Monsenyor
Jaume
González
Agapito
a la vanguardia
de diumenge
sobre aquest relleu.
La successió
a la seu de Barcelona
del cardenal
Lluís Martínez
Sistac
ha estat
durant tres anys
i sis mesos
un tema
constant
de diàleg
i de preocupació
a l'Arxidiócesi
Catòlica
de Barcelona.
Els 42 mesos
de gràcia
que ha obtingut
l'eminentíssim
cardenal
metropolità
respecte
de l'edat
prescriu
el Còdex
Juris Canonici
perquè els clergues
presentin
la seva dimissió
han estat
interpretats
pel mateix agraciat
com una mostra
de la gran estima
que el bisbe de Roma
tenia pel
clergue
barceloní
fins ara
arcabisbe
de Barcelona.
El candidat papal
era el bisbe
de Calahorra
i la calzada
Logroño
Monsenyor
Juan José
Omella
Omella
un aragonès
que parla català
i que té
una germana
que viu
a Mataró.
Va ser rector
fins al 1996
i vicari episcopal
de l'Arxidiócesi
de Saragossa.
Durant un any
va ser missioner
al Zaire.
El 15 de juliol
del 1996
va ser nomenat
bisbe auxiliar
de Saragossa.
El 27 d'octubre
de 1999
bisbe
de Barbastre
Montsó.
El 8 d'abril
de 2004
bisbe
de la diòcesi
de Calahorra
i
la calzada
Logroño.
És conciliari
de mans unides
d'Espanya.
A la conferència
episcopal espanyola
és membre
des de fa molts anys
de la comissió
episcopal
de pastoral social
de la qual
va ser
des del 2002
al 2008
president
i ho torna a ser
ara
des del 13 de març
del 2014.
Finalment,
el papa Francesc
ha imposat
el seu candidat
Juan José
Omeya
Omeya
que serà
el nou
arcabisbe
de Barcelona.
El papa
el coneix
i l'aprecia molt.
Sap que és un home
evangèlic,
un pastor veritable
i un clerga compromès
amb la pastoral social.
A més,
Omeya
parla català,
ha residit a Catalunya
i té família aquí.
Lluís Martínez Sistach
Lluís Martínez Sistach
va ser arcabisbe
de la diòcesi de Barcelona
des del 2004
al 2015.
Divendres passat,
en la seva roda
de premsa de comiat,
Lluís Martínez Sistach
va fer
el seu propi balanç
i va destacar
la visita
de Benet XVI
fa cinc anys
per la dedicació
de la Sagrada Família
al culte,
els quatre plans pastorals
diossessants,
la missió Metropolis,
la recreació recent
de l'Ateneu
Sant Pacià,
la gran tasca
de Càritas
durant la crisi,
el Congrés Internacional
de Pastoral
de les Grans Ciutats
i la consolidació
de Barcelona
com a província
eclesiàstica.
No es pot negar
que ha estat també
una gran tasca
durant aquests anys
llargs
que ha estat
al front
de la diòcesi de Barcelona.
Sí, sí,
ha fet una gran labor,
innegablement.
escoltem la veu
del papa Francesc.
A la catequesi
s'ho rebuen la família.
Avui parla
dels fills.
En aquesta catequesi
voldria parlar
del fill,
o millor dit,
dels fills.
M'inspiro
en una bonica imatge
d'Isaïes.
Tots aquests
s'han aplegat
per venir cap a tu.
Els teus fills
arriben de lluny.
Les teves filles
són dutes als braços.
Ho veuràs
i t'estremiràs
de goig.
El teu cor
meravellat
s'eixamplarà.
La joia dels fills
fa bategar
els cors dels pares
i reobre
el futur.
Els fills
són la joia
de la família
i de la societat.
No són un problema
de biologia
reproductiva
ni ens una
de tantes maneres
de realitzar-se.
I encara menys,
són una possessió
dels pares.
No.
Els fills
són un do.
Són un regal.
Ho enteneu?
Els fills
són un do.
Cadascú
és únic
i irrepetible
i això,
no obstant,
està sens dubte
lligat
a les seves arrels.
Ser fill
i fills,
de fet,
segons el designi
de Déu,
significa portar
en un mateix
la memòria
i l'esperança
d'un amor
que s'ha realitzat
engendrant
la vida
d'un altre ésser humà
original
i nou.
I per als pares,
cada fill
en ell mateix
és diferent.
A un fill
se l'estima
perquè és fill,
no perquè és maco
o perquè és així
o aixà.
No,
perquè és fill,
perquè no pensa com jo
o fa el que jo vulgui,
no.
Un fill
és un fill,
una vida
generada per nosaltres
però destinada a ells,
al seu bé,
al bé de la família,
de la societat,
de tota la humanitat.
El coarmenament
demana als fills,
i tots en som,
honrar
el pare
i la mare.
Que Jesús,
el fill etern
que va ser fill
en el temps,
ens ajudi
a trobar el camí
d'una nova irradiació
d'aquesta experiència humana
tan simple
i tan gran
que és
ser fills.
hem arribat
als moments finals
de Veus de la Parròquia.
Avui us hem parlat
Joana Algarra
i Pere Oliver.
Ha controlat el so
i ha posat les músiques
en Carles Hernández Rius.
Us esperem aquí,
a Ràdio d'Esvern,
el proper dimecres
a dos quarts de vuit
de l'espre.
Recordeu
que el proper dissabte
repetirem aquesta audició,
si Déu vol,
a dos quarts
d'onze del matí.
Fins aleshores,
a tothom,
adeu-siau.
A Ràdio d'Esvern,
a dos quarts de vuit,
a dos quarts de vuit,
a dos quarts de vuit.
a dos quarts de vuit.
A Ràdio d'Esvern,
98.1
Ràdio d'Esvern,
98.1