I ara comencem un nou espai de veus de la parròquia
i avui els toca a l'entitat Justícia i Pau
i per aquest motiu tenim aquí a l'estudi
a la Teresa Cots i també en Jesús Castro
el president de l'entitat Justícia i Pau
aquí a Sant Just
els obrim els micròfons i els saludem
Hola, bona tarda els dos, què tal, com va?
Hola, bona tarda
Bona tarda Núria, com sempre
t'agraïm que estiguis amb nosaltres
Home, i jo he d'estar aquí també escoltant-vos
i aprenent, moltíssim
aprenent sobre els temes dels drets humans
estem en aquesta temporada
celebrant aquest 75è aniversari
de l'establiment, per dir-ho així, dels drets
Sí, la declaració de l'Assemblea General de Nacions Unides
dels drets universals
Correcte
Cadascuna de les persones que han anat passant
de Justícia i Pau han anat tractant
diferents temes o àmbits
que estan en aquest context
i avui la Teresa ens parlarà
d'un altre àmbit diferent
dels que s'han tractat fins ara
Teresa, a veure, parla'ns de què tractarem avui
Avui parlarem sobre l'esclavitud
i tocaré diversos punts
sobre l'esclavitud
des del començament
de l'antiga Grècia
l'esclavitud a Espanya
els esclaus
els vestigis de l'esclavitud
a la ciutat de Barcelona
i quines possibles solucions
hem pensat
que podrien estar bé
entre cometes
perquè tot és una mica
una utopia
però bueno
que estaria bé que es fessin
Clar
Vinga, doncs comencem aquest recorregut
situant-nos a uns quants segles enrere
Molt bé
L'esclavitud a l'antigua Grècia
va ser un component essencial
en el desenvolupament econòmic i social
en el món grec
en l'antiguetat
Els grecs
consideraven l'esclavitud
no solament una realitat indispensable
sinó també
com un fet ben natural
Fins i tot els primers cristians
ni la van qüestionar
ni els escriptors tampoc
Ho consideraven normal
que formava part de la seva vida
com un fenomen natural i necessari
Un esclau era un individu privat de llibertat
i subjecta a la voluntat d'un propietari
que l'havia comprat
que el podia vendre o llogar
com un bé qualsevol
Per exemple
en la civilització micènica
es distingien dos tipus d'esclau
els simples i els esclaus de Déu
divinitat que probablement
devia ser possidor
Els esclaus de Déu
sempre s'esmentaven
pel seu nom
pel lloc d'origen
i per la seva condició jurídica
Era similar
a una persona lliure
A les tauletes
que es van trobar
posa de manifest
que hi havia unions
entre esclaus
i no esclaus
i era habitual
que els esclaus
podien ser artesans
independents
i que podien tenir
un tros de terra
De fet
sembla que
la civilització micènica
la divisió principal
no somentava
la diferència
entre individus
lliures
i no lliures
sinó
entre els que depenien
de la vida
del palau
de la cor
i els que no
Si ens fixem
en la Iliada
o en l'Odissea
els esclaus
principalment
eren dones
capturades
com a botí de guerra
mentre que els homes
són segrestats
per poder demanar
un rescat
o morts
en el camp de batalla
Les esclaves
al seu ofici
eren serventes
i de vegades
com covines
L'agricultura
era l'activitat
principal
en què s'ocupaven
molts esclaus
i hi havia
també molts esclaus
que treballaven
a les mines
a l'artesania
a les fàbriques
d'escuts
Finalment
és evident
que també treballaven
a cases
particulars
fent de criats
i les tasques
del criat
era la de
substituir
l'amo
a les feines
de la casa
i acompanyar-lo
en els viatges
En temps de guerra
acompanyava
el criat
a l'amo
fent d'escuder
És difícil
apreciar
la veritable
condició
de la vida
dels esclaus
Segons
l'Aristòtil
l'activitat
dels esclaus
ho resumia
en tres paraules
treball
disciplina
i menjar
Caram
Xenofon
aconsellava
tractar
els esclaus
com animals
domèstics
és a dir
castigar-los
en cas
de desobediència
i recompensar-los
en cas
de bona conducta
Aristòtil
per la seva banda
preferia
tractar-los
com els nens
i recórrer
a ordres
però també
a recomanacions
perquè l'esclau
després de tot
era capaç
de comprendre
i raonar
les raons
que li donaven
En la literatura
grega
abunda escenes
de flagellació
d'esclaus
un mitjac
perquè l'esclau
perquè treballés
així com
el racionament
en la concessió
d'aliments
roba
o descansos
aquestes accions
violentes
podrien ser
obra
de l'amo
però també
de l'intendent
de l'encarregat
que hi hagués
en aquella època
com seria ara
així a l'inici
de l'obra
dels cavallers
d'Aristòfanes
presenta dos esclaus
que es queixen
de treballar
com a rucs
i de les pallisses
que els donava
l'intendent
quan infligien
en alguna cosa
amb el pas
dels segles
l'esclavitud
a Grècia
va ser durant
molt temps
objecte
de discurs
apologètic
de caràcter
cristià
que li atribuïa
la responsabilitat
del declivi
del poder
grec
a partir
del segle
XVI
l'esclavitud
esdevé
moralitzador
ha de ser
interpretat
a la llum
de l'esclavitud
colonial
o els escriptors
lleuen
els mèrits
dels civilitzadors
o denuncien
els prejudicis
al segle XIX
s'emergia
un discurs
diferent
de tipus
econòmic
polític
es tractava
de distingir
algunes fases
en les societats
humanes
i d'interpretar
correctament
el paper
que va representar
l'esclavitud
grega
Karl Marx
en aquest cas
fó determinant
per a ell
la societat
antiga
estava
caracteritzada
per un auge
de la propietat
privada
i pel caràcter
dominant
de l'esclavitud
com a manera
producció
productiva
era aquest cas
i no un caràcter
secundari
en aquest
menys mal
que aquest context
evoluciona
al llarg del segle XX
impulsat
per Josep
Joseph Boc
que veiem
l'esclavitud
la condició
del desenvolupament
de l'elit
de la classe
dels ciutadans
i finalment
Boc
estima
que la societat
moderna
fundada
sobre els
valors
humanistes
ha permès
deixar
enrere
aquest tipus
de desenvolupament
Impressiona
veure com
en el cas
de l'antiga Grècia
es veia
totalment
amb normalitat
tenir esclaus
o que
és a dir
era com
habitual
com un fet
és a dir
que no es posava
un valor
que s'estiguessin
vulnerant
certs drets
de les persones
era com
la cosa més normal
com qui té
una mascota
com qui té
una mascota
i que podia
fer d'ella
el que volés
la compra
l'intercanvi
és com
que dius
mare meva
i tampoc
que ha canviat
gaire
això és molt trist
també
en una altra manera
però no deixa
és una mica trist
però bueno
vinga doncs
anem recorregent
aquesta cronònia
i també
a nivell geogràfic
i passem
de l'antiga Grècia
i de més
fins a Espanya
sí
ara parlaré
una mica
de l'esclavitud
a Espanya
faré una mica
de resum
l'esclavitud
a Espanya
també va ser
una pràctica
molt habitual
pels diferents regnes
de la península
ibèrica
durant l'edat mitjana
i que es va estendre
fins a l'edat moderna
a les possessions
espanyoles
que tenia
en Amèrica
l'esclavitud
va ser abolida
el territori
peninsular
el 1837
però a les colònies
espanyoles
fins a finals
del segle XIX
com per exemple
tenim Puerto Rico
fins al 1873
i Cuba
1880
segons
Antonio Domínguez
Ortiz
i Bernat
Vincet
l'esclavitud
també era
un fenomen
freqüent
en l'Espanya
moderna
si bé
la majoria
dels esclaus
eren
negres
africans
i musulmans
del nord
d'Àfrica
però també
mudègers
i moriscos
esclavissats
arran de la guerra
de Granada
i les diverses
rebelions
morisques
del segle XVI
especialment
a les alpujarras
alpujarras
l'arribada
dels espanyols
després del
descobriment
de les Amèriques
el 1492
i la seva
conseqüent
col·linització
va provocar
una reducció
significativa
de la població
d'aquest continent
però
entre altres raons
fora
les malalties
desconegudes
per als indígenes
i el tracte
dispensat
que van tenir
els col·linitzadors
que alguns autors
fins i tot
s'anomenen
com a genocidi
que fó de major magnitud
els primers
130 anys
de la colonització
el 1487
el rei Ferran
el catòlic
va conquistar
Màlaga
i va esclavitzar
tota la població
com a càstig
per les seves
especials
circumstàncies
d'aquesta
conquesta
i llavors
va enviar
una tercera part
a l'Àfrica
per
escanviar-los
per
presoners
cristians
i un altre terç
exemple
més o menys
de més de 4.000
persones
van ser venudes
per la corona
per sofregar
el cos
de la guerra
les guerres
també era
un escanvi
amb persones
no amb diners
i el terç
restant
es va distribuir
per la cristiandat
com a regals
diuen
que Espanya
va ser
possiblement
la menys esclavista
a conseqüència
de la signatura
del tractat
de Tordeselles
el 1494
que impedia
el transport
d'esclaus
des d'Àfrica
tractats posteriors
com per exemple
el signat
el 1713
en Anglaterra
cedien
la totalitat
del comerç
d'esclaus
d'ètnia negra
altes potències
com jo
en aquelles dates
no hi era
no ho puc donar
a fer
però ho poso
una mica
en dubte
que això
jo també
la veritat
sinó
que en el
1494
amb aquest tractat
ja s'acabés
el transport
d'esclaus
bé
ho posem en dubte
almenys
sí
sí
vinga doncs
seguim
amb més qüestions
Teresa
passem si vols
a la història global
o vols afegir
algun apartat
més
sí
mira
volia explicar
que era
el sistema
d'acomanadoria
en aquella època
val
el 1513
es va promulgar
la butlla
sublimis 10
del papa
Pau III
en què es declararà
la humanitat
dels indígenes
fet per als quals
des de la metròpoli
espanyola
es va establir
l'eufemístic sistema
de la comenda
pel qual
els indígenes
eren encomanats
a treballar
obligatòriament
per als espanyols
aquests tenien
obligació
de cristianitzar
i tractar
dignament
els indígenes
per segon
els testimoniatges
de l'època
la segona
d'aquestes
obligacions
era freqüentament
incomplida
i no rebien
cap sanció
la comuna
comandoria
va ser abolida
el 1791
però com a cas
curiós
també tenim
que el 1784
es va suprimir
el carimbo
que és el carimbo
el carimbo
el nom
no em sona
en el moment
d'això
que vaig estar
treballant
a l'article
però sí que em sona
que era
ho havia vist
en pel·lícules
i amb animals
que això ho feien
els animals
que consistia
a marcar
els esclaus
amb un ferro
candent
per demostrar
que s'havien pagat
per ells
els impostos
corresponents
i evitar
el contraband
d'esclaus
jo trobo
que això
va ser una cosa
una brutalitat
com allò
que segellen
les ovelles
correcte
quan s'han vacunat
o quan
els hi fan
sí sí sí
si voleu
parlem
dels esclaus
del segle XXI
que tenim
al món
correcte
vinga
doncs
anem aproximant
una mica
ja també
a l'actualitat
a l'actualitat
perquè bueno
és molt llarg
però
tenim un temps
reduït
per explicar
les coses
un temps
un temps límit
la veritat
sí
a veure
gairebé
50 milions
de persones
viuen
en situació
d'esclavitud
avui en dia
això no deixa
de ser
una xacra
que afecta
a tots els països
del món
incluint-hi
les economies
desenvolupades
que importen
productes
que s'han
obtingut
en condicions
inhumanes
i que tots
actualment
també estem
comprant
per desgràcia nostra
que a vegades
no sabem
o no mirem
el producte
d'on el comprem
totalment
totalment
començant per la roba
sí
per la roba
les bambes
tot
calçat
tecnologia
també
tecnologia
tot
bueno
ara faré una mica
de resum
dels productes
més forts
per exemple
la fusta
el carbó
l'or
els maons
i l'agricultura
a Corea del Nord
encapçala la llista
de països
amb més treball
en esclavitud
això és el segle XXI
estic parlant
no estic parlant
de la Grècia
no, no, no
cotó, tabac
i construcció
al Kazajestan
amb immigrants
d'Uzbequistán
Kirguisistan
i Tatijistan
la pesca
a les aigües
del llac
volta
a Ghana
això ho hem vist
en diversos documentals
per la tele
a vegades
que fa or
al Perú
a Corea
i a la República Dominicana
del Congo
la ramaderia
i la canya del sucre
al Brasil
això et sona
la canya de sucre
fa anys
que tots els indians
que es van fer rics
amb el sucre
i totes aquestes coses
encara seguim
el cacau
2,3 milions
de nens
això són molts
d'entre 5 i 17 anys
a la costa
d'Ibori
i Gana
les catifes
al Paquistan
aquí no som gent
a lo millor
nosaltres
de tenir
tantes catifes
però la gent
d'això
tots
tenir catifes
és com
una cosa normal
i fetes a mà
treball infantil
d'esclavitud
a la Rosa
a la Índia
ara entrem
a la informàtica
portàtils
ordinadors
mòbils
empreses
com
Samsung
i Panasonic
en fàbriques
a Malàgia
la roba
a Tailàndia
que ens arriba
aquí
també de la Índia
són tants països
Diamants
Angola
tortura
assassinat
i el desplaçament
forçat
així mateix
també
hi ha l'explotació
sexual
a les mines
d'aquest país
i hi ha
22 milions
de persones
encara avui
en dia
que sembla
que això ja no
hauria de passar
obligades
a casar-se
forçosament
i treballadors
forçosos
27,6
són números
encara molt
molt grans
xifres altíssimes
realment
27,6 milions
és que és pràcticament
com si diguéssim
mitja població
d'Espanya
sencera
sí
gairebé
i d'aquest 12%
són menors
i el 43
dones i nenes
són persones
que es compren
i es venen
als mercats públics
i que es veuen
obligades
a casar-se
contra la seva
voluntat
i proporcionar
mà d'obra
sota l'aparença
de matrimoni
i obligades
a treballar
en fàbriques
clandestines
amb la promesa
d'un sou
que sovint
se'l reté
o amb vaixell
de pesca
on homes
i nois
treballen
sota amenaces
de violència
es veuen
obligats
a feinejar
en les obres
de construcció
a les mines
a les granges
o a les cases
com a minyones
i una altra
cosa molt important
d'esclavatge
que avui en dia
encara es dona
molt
el tràfic
d'òrgans
això avui en dia
és dels exemples
de l'esclavitud
de la vida
moderna actual
el tràfic
d'òrgans
potser una gent
pobra
un negre
s'ha de donar
un òrgan
i malvendre'l
perquè si
això
però
aquest tràfic
d'òrgans
això
és que per mi
se'n fa com una cosa
aquí al pit
aquí a Espanya
tot el tema
del transplantament
d'òrgans
a les donacions
per això
gràcies a Déu
i tu que hem fusta
que és un tema
que està molt regulat
és a dir
està molt regulat
de fet Espanya
és dels països
pioners
en el tema
de donació
i de fer
transplantaments
i en aquest àmbit
almenys
està tot
molt regulat
però sí que és veritat
que en països
en què no hi ha
aquesta regulació
o països
del tercer món
que bueno
això
és una desgràcia
sí
o si els nens soldats
com els refugiats
bueno
etcètera
etcètera
i ara passem
Teresa
si vols
parlem d'algun exemple
concret
de l'esclavitud moderna
perquè sí que hem parlat
de l'esclavitud
bueno
hem començat
de l'antiguitat
a la Grècia
hem passat també
hem anat avançant
al segle XIII
XIV
també hem parlat
d'Espanya
i podríem parlar
ara
de l'esclavitud moderna
molt bé
parlaré ara
dels exemples
aquests
d'esclavitud moderna
per exemple
el treball
de servitud
que
em refereixo
a les persones
que contrauen
un préstec
o bé un deute
i es veuen
obligades
a treballar
moltes hores
amb unes condicions
infrahumanes
per un salari
irrisori
per fer front
a aquests tipus
de pagaments
després
el treball
forçat
persones
que es veuen
obligades
a treballar
per la força
per unes certes
organitzacions
governs
o individus
com camps
de concentració
explotació
agrícola
o vaixells
pescant
enmig de l'oceà
aquest
tercer punt
que ara diré
també
em sembla
greu
l'explotació
sexual
l'explotació
de les dones
nens i nenes
per exercir
ja no solament
les nenes
també nens
també
per exercir
la prostitució
intercanviar
serveis
sexuals
a canvi
de diners
aquesta
és una cosa
molt lucrativa
i és un tema
que les ONGs
treballen molt bé
i que intenten
evitar
i brindar
el màxim
de
recolzament
psicològic
en aquests
tipus
de persones
i formar-les
per tal
que siguin
capaces
de sortir
d'aquesta
situació
i que puguin
construir
un futur
més digne
un altre tema
el quart
que he posat
és el tràfic
de persones
que es basa
en l'engany
per part
del traficant
que a través
de mentides
coaccions
o abusos
s'aprofita
de la situació
despavorable
de les persones
i aconsegueix
una posició
de dominació
i control
sobre aquests
normalment
són persones
desesperades
que paguen
fortunes
per sortir
dels seus
països
i aconseguir
el seu somni
aquest exemple
és molt clar
els vaixells
que venen aquí
i alguns arriben
i altres es moren
per mig camí
i això
els governs
no posen
cap mesura
després
tenim un altre
he posat un altre punt
el treball infantil
són aquests nens
i nenes
fora
aquí
no en tenim
gaires
ja
els nostres avis
també treballaven
potser sí
que ho havien estat
jo recordo
que el meu avi
explicava
que en 7 o 8 anys
treballava
però bueno
en aquella època
en aquella època
no es veia
com si allò
fos esclavitud
era com
sí
es veien obligats
a treballar
sota explotació
per a benefici
de les terceres persones
però en aquella època antiga
era per la pròpia
supervivència
però
ara això
ja no hauria d'estar
després
abans
també
aquest mateix tema
el matrimoni
de nenes
que
que han parlat
abans
no
i bueno
aquest ja no
no vull redondar més
sobre el tema
perquè ja ho he dit
però és una cosa
també
que t'obliguen
una nena
que és menor
que encara
que les obliguen
no a casar-se
les obliguen
a casar-se
en senyors
que a lo millor
es la porten 20 o 30 anys
que poden ser els seus pares
i que no l'han vist mai
no
no
no
clar
possibles solucions
a l'esclavitud moderna
millorar
i fer complir
les lleis
i les inspeccions
de treball
posar fi
al treball forçat
impost per a l'Estat
reforçar
les mesures
per combatre
el treball
forçós
i el tràfic
de persones
en empreses
i cadenes
de subministrament
recolzar
a les dones
nenes
i persones
vulnerables
promoure
la contractació
justa
i ètica
això
mira
això
és donar
moltíssim
exacte
sí
és com una
no deixo
ampliar
la protecció
social
reforçar
les proteccions
legals
inclosa
l'elevació
de l'edat
legal
per contraure
matrimoni
als 18 anys
sense excepció
una de les armes
per lluitar
contra
l'esclavitud
moderna
és l'educació
això permet
donar coneixements
i habilitats
per portar
vides
independents
i poder
construir
les
les seves
pròpies vides
i queda un minut
encara
sí
mira
doncs diré
uns quants
vestigis
d'esclavitud
que tenim
a la
a la ciutat
de Barcelona
diré títols
d'ací
no explicaré
alguns
que sabeu on està
empreses
com
l'Espanya Industrial
gràcies al capital
de les Antilles
i a la compra
i venda
d'esclaus
els porxos
Vidal Quadres
propietat
dels germans
Quadres
la fortuna
es va gestar
Maracaibo
els porxos
d'en Xifré
propietat
de l'esclavista
Josep Xifré
Casas
que va obrir
que tothom coneixem
el cafè
de les set portes
Palau Sabassona
a l'Ateneu
Barcelonès
el Palau
Marca
a la Rambla
Santa Mònica
per l'Indià
Tomàs Rivalta
Serra
això dels indians
també donaria
un altre
sí, sí
donaria
per un altre
programa
exacte
un altre
que coneixem
també molt
i no és d'aquí
el Terratenem
Bas
Agustín
Goito Solo
que va fer
fortuna
amb el sucre
i l'explotació
d'esclaus
la Companyia General
de Tabacs
de Filipines
el Palau
del Marquès
de Comillas
que tot coneixem
i tots aquest tipus
i com aquests
en hi ha molts
hi hauria una llista
molt llarga
i no hi he volgut
posar tots
perquè n'hi haurien
bastant més
perquè tots els indians
que van anar
a fer fortuna
potser alguns
van ser honrats
no, tampoc
hem de ser
però
per la majoria
per la majoria
que es van
després van tornar aquí
i es van fer
les grans cases
i les grans fortunes
dels indians
s'hauria de saber
ben bé
com la van gestionar
aquesta fortuna
clar
bé
doncs deixem el tema
fins aquí
Teresa
ha estat un plaer
tenir-vos aquí
en una secció més
a Justícia i Pau
us toca
venir un cop al mes
dins del programa
de Veus de la Parròquia
i hem tractat
un tema cap dalt
que s'ha de tractar
quan es parlen
dels drets
que és tot el tema
de l'esclavitud
i com ha anat
desenvolupant-se
al llarg dels segles
doncs res
que vagi molt bé
i fins la propera
tant a tu Teresa
com a tu Jesús
moltes gràcies Núria
només que a Madrid
i tant
Justícia i Paz de Madrid
que són els companys nostres
sí
tenen un
un grup
de persones
que tracten
el tema
específicament
el tema
de la tracta
i és un grup
que treballa molt
és un tema
molt difícil
és un tema
que costa molt
avançar
i sobretot
que l'administració
s'hi posi
però avui
són actius
treballen
i fins i tot
comencen
comencen
es comença a parlar
d'aquest tema
ja
com abans
no s'havia fet
molt bé
doncs escolta'm
ho tindrem en compte
també
a la gent
que li interessi
el tema
que consulti
qui és el que fan
d'activitats
o conferències
o
de més
de Justícia i Pau
d'allà de Madrid
sí
sí
molt bé
una abraçada
gràcies
que vagi bé
moltes gràcies
Núria
adeu
Gràcies
Fins demà!