60 i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Fins demà!
Veus de la parròquia.
Com cada dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, som aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, per oferir-vos la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós. Sempre a veus de la parròquia. Que s'emet en segona audició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí.
Avui us oferim als Espais Notícies d'Església i Fe i Actualitat.
Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli corresponent a l'ascensió del Senyor que vam celebrar el passat diumenge. Diu Sant Mateu. En aquell temps, els onze deixebles s'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'ls...
es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús a costar i els digué. Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
Notícies d'Església
El passat divendres vam celebrar a la parròquia el sopar solidari dintre de la campanya contra la fam, tot col·laborant amb mans unides en el seu projecte d'enguany a favor de les dones camperoles de Cajibio, a Colòmbia. Durant l'acte es va exposar en què consisteix el projecte i també els resultats de les campanyes solidàries realitzades el passat 2013.
En properes audicions de veus de la parròquia donarem a conèixer el resultat econòmic d'haver sopat pamboli i haver destinat l'import d'aquest àpat a l'extraordinari projecte de mans unides en el qual han col·laborat la nostra parròquia i el grup de Justícia i Pau.
El bisbe Agustí va ser entrevistat per Ignasi Miranda a Ràdio Estel, al programa matinal El Primer Cafè, en motiu del desert aniversari de la diòcesi fent un balanç positiu del camí recorregut. També va ser entrevistat per Àngel de Riba per al programa L'Església no s'atura, explicant l'aportació que l'Església ofereix davant la situació de crisi i d'atur que es viu a la societat.
Consell del Presbiteri i Consell Pastoral Diocesà. El mes de juny tindran lloc les reunions de final de curs d'aquests dos organismes diocesans. Dijous, dia 5 de juny, el Consell del Presbiteri i dissabte, 14, el Consell Pastoral Diocesà. Fins aquí, notícies d'Església.
Fé i actualitat Fé i actualitat
Celebràvem el passat diumenge l'Ascensió del Senyor, una de les festes més destacades del temps pasqual. Justament a aquesta solemnitat li dedica un extens comentari al missal festiu que edita Balmes per a publicacions de l'abadia de Montserrat.
L'ascensió de Jesús està íntimament relacionada amb el misteri pasqual. N'és, per dir-ho així, la seva dimensió de plenitud. El Crist ressuscitat ha estat glorificat a la dreta del Pare, des d'on intercedeix per nosaltres, que és el cel on ell ha anat. Què és el cel, sinó la vida eterna de Déu?
Si la presència corporal, encara que glorificada de Jesús entre els seus, podia fer pensar en una restricció de la seva vida al si del Pare, l'ascensió clou l'etapa que començar amb l'encarnació.
Els fets no podien ser més simples. Després de la ressurrecció, Jesús es donà a conèixer amb una particular intensitat pel tal de confirmar els deixebles en la fe, en la glorificació d'Ell i, com a conseqüència, en la missió de l'esperit.
Però les aparicions pasquals tingueren un límit cronològic. Aviat es confongueran amb la presència que en l'esdevenidor seria l'habitual. Presència en la comunitat, en els sagraments, en els pobres.
Aquesta manifestació més habitual i aduc més prosaica deixaria en la segona generació cristiana i en les successives la nostàlgia de la presència corporal del Senyor, un afany de voler retenir-lo en perjudici del deure de fer-lo conèixer. En una paraula, l'afany de mirar el cel en comptes de transformar la Terra.
Sant Lluc, l'evangelista de la infantesa de Jesús, ho fou també dels inicis de l'Església. La invitació dels àngels a no quedar-se bocabadats en el Jesús corporal i copsar-lo en l'acció de l'Esperit li proporciona el punt d'arrencada d'una fase que durarà fins a la fi dels temps.
és la que troba la seva sanificació reveladora en els fets que la litúrgia de l'Ascensió i de la Pentecostra concreten. Admesa la messianitat de Jesús, que el títol de Senyor expressa els atributs de reialesa i d'exalçament amb què l'Antic Testament honorava Jebé, ara es transfereixen com espontàniament a Jesús. El Senyor és rei.
Déu puja enmig d'aclamacions. L'Església cristifica els salms i assumeix tota la revelació antiga que de sobte queda il·luminada pel fulgor de la ressurrecció. I de la Bíblia passa a les professions de fe, pel contingut de les quals els màrtirs donen la vida i en les quals tot creient troba l'explicació de la pròpia identitat cristiana.
El Concili Vaticà II, que es volia més pastoral que no pas dogmàtic, no s'estigués tan mateix de professar la fe que Nostre Senyor és el centre del cosmos i de la història.
D'aquí deriva una conseqüència important. La creença que Jesús és el cel augmenta la mort de l'home a la terra. Primer, perquè el Crist no hi seria de la manera que hi és si no hagués conegut els camins pulsosos de la nostra humanitat. Després,
Perquè Jesús no és un cas aïllat, sinó el primogènit de molts germans, i el destí dels homes està lligat al d'ell. El cel no és cap eventualitat de signe elitista. Ens ha consressucitat amb ell, s'atreveix a dir Sant Pau. Rere d'ell, l'esperança de la glòria forma part integrant del missatge cristià.
Una vegada més, les realitats dogmàtiques estan plenes de vessants pràctiques, perquè les virtuts teologals són inseparables i essencials a la vida cristiana. No és possible de pensar cristianament en el més enllà sense viure el present, ni construir la ciutat terrenal sense oblidar que no hi tenim una estada permanent.
Sentir-se estirat entre la si i el més enllà forma part de la situació volguda per Déu per l'home. És la sagrada tensió que, al mateix temps que humanitza les persones, en promou la identificació amb Jesucrist.
Un fet extraordinari ha estat el que ha protagonitzat el Sant Pare Francesc arran del seu viatge a Jordània i a Terra Santa. Aquest viatge apostòlic ha estat programat tot commemorant els 50 anys de la pelegrinació del Papa Pau VI a Israel i Palestina al gener de l'any 1964 durant la celebració del Concili Vaticà II.
De tots els actes realitzats pel papa Pau VI en aquell memorable viatge, el més històric fou la abraçada entre el Sant Pare i el venerable i ancià patriarca Atenàgores de Constantinoble a la delegació vaticana de Jerusalem, un moment realment memorable pel seu extraordinari sentit ecumènic.
Des d'aleshores, gairebé totes les confessions cristianes s'han sentit més agermanades, més obertes al diàleg i a la col·laboració, més respectuoses unes amb les altres, sobretot degut al fet de ser aixecades arran d'aquell acte les excomunions mútues que s'havien fet Roma i Constantinoble.
De fet, des de la perspectiva religiosa, la trobada, a dies d'avui, entre Francesc i el patriarca ecumènic Bartomeu I, ha estat una fita de viatge perquè consolida la reconciliació
entre catòlics i ortodoxes, mútuament excomunicats des de l'any 1054. Ells defensen aferrissadament la llibertat religiosa i el dret d'aquests cristians a ser ciutadans de primera classe en els països en els quals han viscut des de fa 2.000 anys.
Us oferim ara uns fragments de les cròniques fetes per Eusebio Vall, enviat especial a Badlent i Amant del diari La Vanguardia, que va cobrir el viatge del papa francès a Jordània i Terra Santa.
El papa francès mostra un estil gairebé revolucionari com a guia de l'Església catòlica, però va més enllà amb una intervenció molt agosserada dintre de l'escena internacional.
va anunciar, per sorpresa, en acabar la missa a Bethlehem, que havia invitat al Vaticà els presidents d'Israel, Simón Pérez, i de Palestina, Mohamed Abbas, per fer una intensa pregària per la pau. Molt poca gent sabia, ni tan sols en les altes esferes vaticanes, que Jorge María Bergoglio estava organitzant un pla destinat, òbviament, a sobrepassar la senzilla fotografia del bonic gest d'una pregària.
El seu ambició subjectiu és canviar el clima entre israelians i palestins, aplanar-los el diàleg, actuar com un anfitrió respectat i imparcial amb l'esperança de l'inici d'un procés que posi punt i final a un dels conflictes més complexos de la història contemporània.
Les paraules de Francesc sobre la invitació a Pérez i Aves no figuraven en el programa. Aquestes van ser les seves paraules. En aquell lloc on va néixer el príncep de la Pau, desitjo dirigir-me a vostè, senyor president, per oferir-li casa meva al Vaticà per acollir aquesta trobada de pregària.
Tots desitgem la pau. Moltes persones la intenten fer dia a dia amb petites accions. La pau és difícil, però viure sense pau és un torment. A la missa de Belém hi havia un ambient de festa.
Es pressentia que Francesc portaria una nova esperança. Va ser un bon senyal que baixés del vehicle que el portava i es dirigís al mur divisori que havien aixecat els israelians, recolzés el cap i en silenci pregués uns minuts.
A la missa hi era present Ibrahim Boulos, un diaca maronita de Haifa, que va dir del Sant Pare el següent. La seva presència és profètica. Quan tots els homes fracassen, tot queda en mans de Déu. I Francesc és el seu representant entre nosaltres. Hem de creure que potser ell pugui portar-nos la pau.
Bona nit.
I per acabar aquesta petita ressenya sobre les activitats del Sant Pare a Terra Santa, us oferim els fragments de l'exhortació Evangeli Gaudium que va publicar el full informatiu de la parròquia sota el títol Motivacions per a un renovat impuls missioner.
Evangelitadors amb l'esperit vol dir evangelitzadors que preguen i treballen. Des del punt de vista de l'evangelització no serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner,
ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor. Aquestes propostes parcials i desintegradores sols arriben a grups reduïts i no tenen força d'àmplia penetració perquè mutilen l'Evangeli. Sempre és necessari cultivar un espai interior que atorgui sentit cristià al compromís i a l'activitat.
Sense moments calmats d'adoració, de trobament d'adoració entre la paraula, de diàleg sincer amb el Senyor, el treball apostòlic fàcilment es buiden de sentit, ens debiliten pel cansanci i les dificultats i fins al fervor s'apaga. L'Església necessita imperiosament el pulmó de l'oració,
I m'alegra enormement que es multipliquen en totes les institucions eclesials els grups d'oració, entre d'altres. Al mateix temps, s'ha de rebutjar la temptació d'una espiritualitat oculta i individualista
que poc té a veure amb les exigències de la caritat i amb la lògica de l'encarnació. Existeix el risc que alguns moments d'adoració es converteixin en excusa per a no lliurar la vida en la missió, perquè les privatitzacions de l'estil de vida pot conduir els cristians a refugiar-se en alguna falsa espiritualitat. Us proposo que ens deturem a recuperar algunes motivacions que ens ajudin.
La primera motivació per evangelitzar és l'amor de Jesús que hem rebut, l'experiència de ser salvats per ell que ens mou a estimar-lo sempre més. Però, quin és l'amor que no sent necessitat de parlar del ser estimat, de mostrar-lo i de donar-lo a conèixer?
Si no sentim l'intens desig de comunicar-lo, necessitem aturar-nos en oració per suplicar-li a ell que de nou ens captivi. Necessitem cada dia clamar, demanar la seva gràcia perquè ens obri el cor fred i s'excegi la nostra tevia vida superficial. Posats davant d'ell amb el cor obert, deixant que ell ens contempli. Quan de bé...
ens fa deixar que ell torni a tocar la nostra existència i ens empenyi a comunicar la seva nova vida.
La millor motivació per a decidir-se a comunicar l'Evangeli és contemplar-lo amb amor, és aturar-se en les seves pàgines i llegir-lo amb el cor. Si ho fem així, la seva bellesa ens sorprèn. Per això urgeix recobrar un esperit contemplatiu que ens permeti redescobrir cada dia que som dipositaris d'un bé que humanitza, que ajuda a portar una vida nova.
No hi ha res millor per a transmetre als altres. De l'exhortació del bisbe de Roma Francesc, Evangelii Gaudium.
Encara continua la campanya de la declaració de la renda. Si teniu dubtes sobre si és convenient marcar la creueta en les dues caselles del 0,7%, us podem dir.
Sí. Es poden marcar les dues caselles, la de l'Església i la de finalitats socials? I llavors es reparteixen el percentatge? No. Si es marquen amb dues caselles un 0,7 de la quota íntegra dels teus impostos, es destina a l'Església i un altre 0,7 dels teus impostos es destina a les associacions integrades a la plataforma d'ONG.
Això significa que s'està ajudant amb un 0,14% de la quota íntegra dels teus impostos, perquè, si marques les dues, el percentatge se suma, no es reparteix entre dues. Per això, en aquesta campanya del programa Per Tants, s'anima que diguis als teus familiars i als teus amics que es poden marcar les dues X.
Bé, doncs estem a l'audició, veus, de la parròquia. Ara farem una glossa d'aquelles que ens agrada tant i que signa Enric Puig Xiofre, seny jesuïta. I es titula És la seva paga. I diu així...
Un matrimoni que ja té els fills grans, casats i amb família pròpia, retira cada mes de la seva exigua pensió, des que va arribar a l'edat de la jubilació laboral, els diners per les despeses personals i les previsions necessàries, i la resta, que no és gaire i que anomenen la paga dels necessitats, la destinen a ajudar persones i famílies en situacions difícils.
Mai no ens sobren diners, més aviat ens en falten. Són moltes les persones amb problemes diversos i puients, afirmen. Aquest matrimoni té molt assumit que el que comparteixen no és seu, és la paga, la dels qui ho necessiten i passen dificultats, conclouen.
Fa uns anys que, més rere més, segueixen aquesta pràctica a la qual es consideren cridats des de la fe i la justícia, amb un profund respecte pels qui practiquen altres formes de solidaritats amb els més petits, amb els necessitats crònics o amb els qui ho són temporalment.
Se saben administradors d'uns béns que Déu ha posat al seu abast. No se'n senten amos. Saben que en són administradors temporals i com a tals actuen perquè on tens el tresor hi tindràs el cor.
La gestió dels béns materials es pot administrar des d'un amor desmesurat a la riquesa que ens porta a fer-ne ús només en benefici propi dels meus o bé des del convenciment que són un do de Déu que es fa i que ha de ser gestionat amb justícia
atenent les pròpies necessitats i la dels meus, però oberts a compartir-los amb els menys afavorits, amb els pobres, en aquesta acció que dona vida a la caritat i que apropa a la pobresa espiritual i a la pobresa evangèlica, que no ho oblidem, passa sempre per compartir, per despreniment personal, pel descobrir el germà en l'altre, per aprendre que la felicitat no és en l'abondor dels béns.
Les formes de compartir poden ser diverses, com diverses són les situacions des de les quals es comparteix. Tenim ben present que Jesús convida el despreniment per entrar al regne.
Així doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu. Som a les darreries de la quaresma d'enguany, temps de revisió personal i de renovar el nostre cor preparant la Pasqua,
Una manera de fer-ho és l'almoina, l'esforç per compartir des de la mort. Parem esment avui en aquesta possibilitat que Déu Pare ha posat al nostre abast. Signat per Enric Puig i Jofre, com veieu, uns estaven encara en plena cuaresma, però això val per tot l'any, perquè la caritat és necessària i la justícia encara més tot l'any. Aquestes glosses sempre toquen temes d'actualitat.
I realment val la pena que les llegim perquè tant abans que hi havia l'altre jesuïta que també les feia molt profundes, l'ha seguit l'Enric Putjofra, que realment tenen una espiritualitat que ens fa entendre l'Evangeli. Molt bé.
Fins demà!
Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Alcarra i Pere Oliver i ha controlat el so i les músiques Carles Hernández i Rius. Us esperem en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. A reveure.
Fins demà!
Fins demà!