Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, 98 punts.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís 98.1.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. Amb tots vostès, veus de la parròquia. Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Tal com sempre, amb la Montserrat Giró i la persona amiga que ens ve en aquest cas, la Sònia, que ens ve a ajudar en aquesta entrevista, en aquest espai del programa, comencem Paraula viscuda. I avui tenim la sort de tenir entre nosaltres la Sònia Moreno, veïna del poble, que vostès la coneixeran, però ara la Montse ens farà una mica de ressenya de qui és la Sònia, per si...
Per la veu sol, no saben qui és. Bona tarda, Sònia. Hola, bona tarda.
La Sònia Moreno i Arnaiz és nascuda a Barcelona, sí? Sí. Però parlant amb ella em deia que fa 11 anys que està de veterinària al Centre Veterinari de Sant Just. Per tant, jo diria que no fa 3 anys que són 11, perquè amb aquests 11 anys laborals són de molta relació amb les persones de Sant Just i de conèixer moltes vivències del poble també, no?
Sí, del barri conec a tothom. Vaig a comprar i tothom em coneix, també. Exacte. O sigui, són 11 anys que viu amb nosaltres. Anna ha fet molts amics i moltes amigues i també és molt amiga dels animals, com no?
Però hi ha una característica que podem considerar molt important, perquè és una cosa que fa poc ha nascut a Sant Just, que és un grup de dones emprenedores. Forma part d'aquest grup. Quasi es podia dir que l'heu fundat fa poc.
Sí. Home, deu fer ben bé un any i alguna cosa. La web està inaugurada fa poquet i la veritat és que jo sóc poc activa, però les que porten les directores. Les directrius. Les directrius. La veritat és que tenen molta empenta i són dones amb molta energia i estic contenta d'estar amb elles. I segur que teniu uns objectius clars, no?, de...
Sí, de fer pinya, de fer xarxa, d'intentar que el que és el poble, o que els serveis i les botigues del poble prenguin una miqueta més de protagonisme i la gent no marxi sempre a fora a fer les coses, ja sigui a comprar unes calces o al metge o a mil coses, intentar que s'enjusti.
segurament ho podem solucionar, però tenir la mentalitat per intentar ja solucionar-ho directament aquí, perquè hi ha gent capaç i professional i competent. Moltes són dones, sí. Sí, potser també, si miréssim històricament, també el comerç moltes vegades era portat per dones, no? Jo diria que... Que tenen... Bueno, tenim molta capacitat d'organitzativa.
L'home a vegades té altres coses bones, però d'organització i de control jo conec moltes dones que són màquines. Fantàstic que ho heu iniciat. Benvinguda Sònia i com a l'espai a la ràdio és curt i no podem passar-se perquè després n'hi ha uns altres programes.
Com vostès recordaran, nosaltres parlem sempre, a la Montse i jo, de paraula al nostre espai, es diu Paraula Viscuda.
La paraula viscuda, doncs la persona, i en aquest cas és la Sònia, ens parla d'un llibre, un poema, una cançó, alguna cosa, que amb ella, al llegir-lo, la hi va impactar. I per alguna raó determinada, s'ha dit, potser ha buscat un llibre que és una mica difícil. Jo diria que és una mica per entesos. És molt interessant, no ens ha donat temps de llegir-lo en profunditat...
El llibre es titula El juego de lo posible, no sé si està en catalana, i està escrit per un premi Nobel de biologia, biologia molecular i genòmica. Toma ja, això mateix, ara aquesta paraula és molt xula. Aquest es diu François Jacob, i aleshores en la contraportada d'aquest llibre, i perquè vostès vegin una mica de cabaç, un llibre curtet,
El juego de lo posible es, sin exageración, una obra maestra que reúne con elegancia y sutileza el conocimiento científico y la sabiduría de la vida.
En pocas páginas, François Jacob explica con gran sencillez temas tan importantes como la relación entre mito y ciencia, la teoría de la evolución y el azar, la función biológica del sexo, la muerte, la conformación cerebral del hombre, el desarrollo del embrión y la ingeniería genética, entre otros. Y junto a todo ello nos alerta contra el peligro de tomar las teorías como ideología,
Contra el peligro de la inmovilidad del pensamiento, el afán de tener razón, la búsqueda de lo absoluto, la ignorancia. Nos invita, en cambio, a ver la vida en las creaciones humanas desde el juego de lo posible, desde la oportunidad de aprovechar el azar. Nos impulsa, en fin, a aventurarnos en el conocimiento de la vida y a vivir la propia existencia imaginando un futuro mejor.
És tot, no solament un tractat de biologia, que ara tu ens explicaràs el per què, més o menys, sinó també una filosofia intrincada en tots aquests raonaments. Perquè, si ens fixem aquí, és un descobriment. I amb unes coses que feien de publicitat, del llibre, i no sé què, fa amb el lector pensar, però pensar d'una altra manera.
Aleshores, el llibre es divideix, això en grans rasgos, si vostès el volen disfrutar, el tenen que llegir a poc a poc, en tres parts. La primera part seria el mito de la ciència, no? La segona part era el bricolàix de l'evolució i la tercera part parla del temps. Del futur, sí. Del futur i com anem. Aleshores, la Sònia, molt guapa ella, ens explicarà per què, o ens dirà, el per què li ha agradat aquest llibre.
Aquest llibre jo el vaig llegir quan tenia 20 i alguna cosa i em va fascinar. Jo estava molt posada en tota la part de l'estudi i tot això perquè estava ja a punt de començar la carrera i la veritat és que el recordo com un dels millors llibres que relaciona la ciència
amb tota la part que no és ciència que seria filosofia i el pensament humà i com ho enganxa tot i com ho enllaça i ho relaciona tenint tota aquesta informació que té aquest senyor a nivell científic i aleshores com ho
Com ho fa anar? Perquè el coneixement, el que és la part científica i filosòfica, doncs es quedi allà com patent, no? I la veritat és que em va encantar. Aquest llibre el vaig deixar amb un amic i es va perdre. Jo em vaig quedar amb com es deia, amb com es deia l'autor, amb com es deia el... Però el regust de la boca?
i vaig pensar aquest llibre me l'haig de tornar a llegir i me l'haig de tornar a comprar m'ha costat molt per això hem tingut molt poc temps perquè l'he trobat molt tard i la veritat és que una vegada rellegit m'he adonat que és molt tècnic és una cosa molt tècnic que realment has de tenir una base
Perdó, més que tècnic, el que passa és que fa servir les expressions per un tècnic, una persona que tingui una mica d'idea de lo que és una molècula, de lo que són una sèrie d'àtomos i una sèrie de... Exacte, i el fenotipo i el genotipo, que és això que és, no? Sí. I després, un cop rellegit, bueno, no m'ha agradat tant. M'ha agradat, però no m'ha fascinat tant. No t'ha fascinat, aquesta és la paraula justa. Exacte, no m'ha fascinat tant, o el record que tenia, no, no, realment no és el que tinc ara. El recomanaria? Sí, però...
Bueno, no d'aquella manera... Entre cometes. Entre cometes. Sí, diu, si no vol tenir molt de cap... Sí, però hi ha una sèrie de... Exacte, si no vol somiar. Hi ha una sèrie de trossos que et fa una relació entre el científic i el filosòfic que són espectaculars, no? A vegades. I per això em agrada. Tu aquí en el llibre has ratllat uns pàrrecs que dintre de tot potser que llegirem algun i a veure què et sembla.
En l'apartat de mito i ciència, que és molt bonic, perquè, esclar, un mite va molt bé, perquè, com si diguéssim, podem posar molta imaginació. Un científic no tant, que després ja parlarem, que tu i jo vas dir, no? Però aquí hi ha una cosa que m'agrada molt, que has fet i que has subratllat, que diu, la regla del juego en la ciència es no hacer trampas, ni con las ideas ni con los hechos.
Esto es un compromiso tanto lógico como moral. El que hace trampa sencillamente no logra su propósito y asegura su propia derrota. Se suicida. Bueno, señores, això és... És la vida, eh? Exacte, perquè s'enganya amb ell mateix, en el fondo.
Aleshores... Clar, aquí tenim un punt filosòfic, no? Exacte, sí, sí, sí. Clar, tu pots, amb la part de la filosofia, del pensament, pots inventar i no hi ha cap límit. Amb la part de la ciència, no. Aleshores, hi ha molts estudis que volen confirmar una teoria i si tu aquells estudis ja els estàs falsejant, doncs ja t'estàs enganyant. A més a més...
Ets conscient i, a més a més, potser del que deriva allò, si has fet trampa, pot ser una trampa molt greu. Una trampa mortal, immortal per als altres. Ara no fa gaire en la televisió va sortir una cosa que van donar uns datos d'uns resultats d'un estudi que s'ha fet i que no són tals. No sé, penso que és el Japó, que sembla que sigui bastant estricte. Sí.
No puc parlar d'allò perquè no sé exactament com va. I avui en dia hi ha tants interessos creats, hi ha tants diners pel mig. Jo ara penso en totes les farmacèutiques. Sí. Medicaments que no van bé, que sí, que et diuen que van molt bé. Medicaments que van genials. Aquests que n'hi ha també ara també s'han fet sobre això. Doncs medicaments que van molt, molt bé, que els tiren per terres perquè són baratos. Sí.
Ara, potser em ve un farmacèutic i em diu de tot, o un que realment tingui un laboratori, però realment a vegades acabes per no creure't res. Les dades a vegades es falsegen, anem per aquí perquè així ens donaran aquella subvenció. Per tant, seria una ciència molt...
mal enfocada i no només enfocada sinó mal emprada però és que l'home a vegades el ser humà a vegades cada vegada ens donem més compte el que domina bastant és una mica la cosa econòmica això és el que més m'ha quantes vegades sembla que sigui sense ficció que s'ha creat una malaltia sobretot en el continent africà
I per què? Perquè uns laboratoris, i jo estic relacionada amb coses de laboratoris, vull dir que no els vull tirar per terra, perquè a vegades es passen molts anys per descobrir una cosa que va bé, però que en realitat han creat una malaltia per poder... Treure la cura. Treure la cura. I guanyar un paston. I guanyar un paston. Això seria mito i ciència, no? La segona part d'aquell llibre ens parla del bricolàix de l'evolució. Mhm.
I aleshores es diu el bricolàix. I com aquest és interessant, perquè estem ara en una època en la qual el bricolàix potser és molt interessant, a veure, fes-nos cinc sèndims que a tu t'agrada això, del bricolàix. I fa aquella paraula tan xula que diu, bri i brac. Anar buscant.
A veure, la veritat és que aquí fa referència una miqueta a la capacitat que té la natura, la natura, el que seria tot el tema de l'ADN, tot el tema intern dels organismes d'adaptació. Llavors, ell ens diu que els organismes s'adapten gràcies a
anar fent una sèrie de canvis en els quals, el que parlava una miqueta... El Darwin. Sí. Bueno, l'evolució. L'evolució de les espècies. I diu, aquí no es crea res de zero. El que es fa és modificar el que hi ha. I es modifica d'una manera que es van afegint coses i es van traient coses perquè aquell organisme, ja sigui un ronyó, ja sigui un ull o ja sigui un cor, funcioni millor.
Llavors, quan un rèptil, o sigui, quan un peix està en condicions amb poca aigua i tal i qual, resulta que hi ha una part de l'intestí que es dilata d'una manera que al final acaba resultant fent-se un pulmó. Per tant, aquell peix acaba sent un rèptil i pot sortir fora.
Aleshores, ell fa molta èmfasi en dir, ostres, no es crea res de zero, sinó que s'adapta el que ja tenim, cosa que actualment està molt de moda pel tema del reciclatge. Intentem amb aquesta caixa donar-li una utilitat i la fem a una taula. Llavors és molt xulo, perquè ara que tothom, ens hem d'estranyar el cinturó, que no està a l'orno per a bollos, doncs la veritat és que les idees, realment la creativitat és molt important per intentar
fer coses, de coses velles, fer coses útils, noves i inclús xules. Però tal com t'estàs expressant, seria possiblement el fet del reciclatge, no en el sentit que ho hem de fer perquè ens hem d'estrenyar els cinturons, sinó que...
El fet de tenir castrenys del cinturon ens dona a conèixer aquelles possibilitats que tenim grans de crear, de transformar, que d'una altra manera potser no haguéssim experimentat.
I a més a més sembla que una cosa que ja existia, que la tenies en un racó i que no l'has llançat perquè és maca però a l'hora no saps què fer-ne, la modifiques i fas una altra, per mi em crea més emoció i té més valor que si vas a la botiga i la compres.
Encara que igual reparant-la i reformant-la, igual t'has gastat més que si t'haguessis comprat una nova, perquè per refer les coses bé i maques, és el que diuen, vas amb una sabateria, igual per 30 euros tens una sabata nova, però igual et repares les teves, que són les que et van bé, i et costen 40 de reparar. Clar, però és que aquella persona...
T'ha fet una feina i, a més a més, aquella sabata... Bueno, li tens un carinyo... I, a més a més, et va perfecte. Aleshores dius, per què m'haig de comprar una nova? Doncs una miqueta seria això. A mi em fa molta... M'agrada molt agafar coses velles...
I donar-los un toc així, modern, però a l'hora que es veu, bueno, ara està molt de moda també el vintage. I dius, home, això és vell. Dius, no, perdona, no és vell perquè li he canviat el cable. I ara queda xulo. En aquest apartat hi ha una cosa que tu has sobrellat també, que diu, se suele comparar l'acción de la selección natural con la del ingeniero.
Pero la comparación es poco adecuada. Primero, porque a diferencia de la evolución, el ingeniero trabaja sobre un plan, según un proyecto madurado durante largo tiempo. Además, porque para fabricar una estructura nueva, el ingeniero no parte por fuerza de objetos viejos. Y a las horas aquí comienza Dioshock. La bombilla eléctrica no deriva de la bujía, ni el reactor proviene del modo de explosión.
Para producir un nuevo objeto, el ingeniero dispone a la vez de materiales especialmente adecuados a esta tarea y de máquinas concebidas de forma particular para este objetivo. En fin, los objetos producidos por el ingeniero, al menos por el buen ingeniero, alcanzan el nivel de la perfección que permite la tecnología de su época.
I, per el contrari, la evolució està lejos de la perfecció. Com repitió una i altra vegada Darwin, tota la seva teoria és oposta a la idea de la creació perfecta. Aquí aniríem seguint, seguint, seguint i aleshores diu això.
que a la natura n'hi tenim molts certs, que a vegades es van destruir. No és que es destrueixen i es creen nous, però molts s'han anat destruint. És a dir, les espècies, com a animals a les quals estem nosaltres, també diu que nosaltres també desapareixerem.
Començant per les primeres bactèries que hi havien, han anat evolucionant. Home, anem fent mèrits, per no desapareixer. Ens anem carregant el planeta a marxes forçades per haver de marxar amb un altre, que encara no tenim ni el vehicle. Ni el vehicle, ni potser l'ambient per poder respirar. És a dir, és un llibre, com els dèiem, que és molt interessant, però que no es pot llegir ni pot fer. El que és bonic és...
que ara m'imagino que potser al comentar-ho també tornes a estar fascinada per les teories i les estàs recordant, no? Sí, a poc a poc et vas com ficant dintre. És un llibre per llegir a poc a poc, és molt curt però alhora és dens. És molt dens. És molt dens per al llenguatge, no perquè el llenguatge sigui difícil de llegir, sinó difícil d'assimilar. I tens que tenir coneixements per poder-lo fer.
Jo aquí, quan t'ho veia, no sé, anem moltes coses que m'agrada força. Hi ha un altre aquí que ho tinc aquí apuntat, a la pàgina 80. Ara mirarem el que és, perquè si no, no sé d'acabar. A la pàgina 80, què deia? A veure, espera't aquí, què diu? El sistema. Sí. Bé, és que és clar, senyors, no podem fer-ho tot, eh? Diu, el sistema genètic i el sistema immunològic funcionen, entonces, com dues memòries que registren el paso de la especie.
y el paso del individuo respectivamente. Pero un ser vivo no es solo el último eslabón de una cadena ininterrumpida de organismos. La vida es un proceso que no se limita a registrar el pasado, sino que se dirige también hacia el futuro. Aquí es cuando habla del futuro y del temps, ¿no? Parece ser que el sistema nervioso surgió como un aparato que coordina el comportamiento de diversas células en los organismos multicelulares,
Y después se convirtió en una máquina que registra ciertos eventos de la vida del individuo. Y finalmente adquirió la capacidad de inventar el futuro.
Toma, castanya. Mira, això, per aquí hi ha una part que diu... Parla del coeficient d'intel·ligència. Sí, el coeficient d'intel·ligència. I aleshores diu, com pot ser que una cosa tan àmplia com és la intel·ligència humana es pugui mesurar? I es pugui mesurar amb un número. I ell diu, mira, jo això no m'ho crec. De 50, 150, te posa aquí. I amb 49 ets tonto. Bueno, a veure...
Aleshores, al cap d'una estona, després de fer una sèrie de reflexions i tal, també el que et diu per mi, ell diu per mi, la intel·ligència és la capacitat d'adaptació i de flexibilitzar-te, o sigui, de ser flexible. I la veritat és que jo crec que té molta raó, perquè sí, ara coneixerem tots gent molt intel·ligent, que parles a menys i dius aquest tio estant tu.
I resulta que no, que és el crac de la promoció. Ara no vull jo assenyalar ningú, però tots coneixem algú que dius, oh, aquest és superllest. I quan el mires i quan parles, és llest, però per unes coses. Però després, per la vida, per parlar amb ell, és una persona limitada. Llavors, clar, ell diu, el xulo és tenir una persona...
flexible, que sàpiga adaptar-se i que es vagi adaptant i a cada situació i després que, clar, si ja a sobre és intel·ligent i feliç, doncs ja... Busca el diguem nom i cognoms, quasi que no el trobarem. És que possiblement la capacitat d'adaptació i la flexibilitat va molt lligat a la felicitat, per dir-ho així, perquè...
si la persona, quin sigui la situació que viu, o el lloc de treball que té, o té aquesta capacitat d'adaptar-se i ser flexible a nivell de família o el que sigui, segurament la felicitat és més gran que no pas la persona que... Adaptar-se no vol dir tampoc el fet de...
de ser passiu jo en tendria aquesta capacitat humana d'adaptació que ve també d'aquesta evolució de l'espècie a vegades perdó, a vegades té una capacitat intel·lectual d'un coeficiente i Q que surt aquí com a coeficiente intel·lectual enorme però emocionalment té un coeficient cert
I aleshores no té aquesta sensibilitat ni empatia, li falta aquesta d'allò. La part humana, no? Que dius, home, serà un llibre, però després què? No som llibres, nosaltres no som llibres. No, som persones i que duri. Clar. I que duri. I ara, quan parlaves, estava pensant també en una cosa i se m'ha anat salsant al cel.
Però si pensava això, que realment és veritat que un s'adapta i tal i qual, però hi ha una cosa molt important que és el caràcter i la personalitat, la manera de ser. Un neix en unes condicions, en un entorn, en un país, però a més a més neix que és aquella persona única i té aquell caràcter. I dintre de la mateixa família, quatre germans, del mateix pare i de la mateixa mare, tots són absolutament diferents.
I s'han estat criats tots igual, i l'educació ha sigut similar i la mateixa. Aleshores, hi ha una cosa innata en un mateix, que és la manera de ser, que potser un és més flexible i l'altre no, i és una cosa misteriosíssima. Aquesta individualitat i aquesta cosa única que tenim cadascú. Hi ha un punt que em parla del caràcter, també. Sí, però ara ens diu el Carlos, que és el que coordina tot, que ens queda molt poquet,
I aleshores, primer que res, et volem donar les gràcies, però no volem acabar aquest llibre perquè al final acabem amb una cosa que és preciosa, el meu entendre, que diu, pero los seres humanos tienen tanta necesidad de sueños como de realidades. Y es la esperanza lo que da sentido a la vida. La esperanza se funda en la posibilidad de transformar el mundo presente en un mundo posible y que parece mejor.
Los tiempos del miedo, com deia un que diu aquí, dice Tristan Bernat, fue detenido, seguramente por la Gestapo, pobre gente. I va a dir, los tiempos del miedo se han terminado, ahora comienzan los tiempos de esperanza. Jo penso que dintre de tota aquesta cosa que a vegades se'ns posen de que la terra i que l'espècie i que tots se'n va a fer piles, doncs tenim que tenir l'esperança, no?
Clar, hem de tenir l'esperança, però hem de posar... Hem de posar... Menos a l'obra, eh? Menos funcs i menys coses. Això mateix, no? Doncs moltes gràcies, Sònia, per haver estat nosaltres, per haver descobrit un món que podríem dir que és bastante... Bastante... Complejo. Tècnico y complejo.
I ara el que sí que volem donar també les gràcies és a un veí nostre, que és l'Àlex Solana. L'Àlex Solana va ser molt maco, va venir aquí, el vam entrevistar i quan va veure el programa...
va dir que potser ens farà falta una melodia, una sintonia per aquest programa, i especial per aquest programa. Jo penso que ell el va titular, no ho sé, perquè això no estic segura, temps de paraula, sí? El Carles m'ho confirma, temps de paraula. Si nosaltres el nostre programa és Paraules viscudes...
el títol aquest, Àlex, moltíssimes gràcies és d'una manera doncs no sé va ser molt amable de fer-lo, o sigui que a partir d'ara aquesta melodia, aquesta sintonia que vostès senten al mig del programa doncs li devem a l'Àlex Solana gràcies Àlex i tu l'hi transmetx perquè penso que n'hi ha una certa relació el veig de tant en tant és lo normal en parella és quan va més bé la cosa eh
Gràcies a vosaltres. Ens queden tres, dos, dos minuts. Hauríem de llegir l'Evangeli, com vostès saben, que aquest és un programa religiós, però em penso que no sé si tenim temps. És molt curt, és l'Evangeli que sentiran, i ara la Montse ens el llegirà. És el que sentiran vostès aquest diumenge, correspon al diumenge 4 del temps ordinari, ciclo B.
Lectura de l'Evangeli segon Sant Marc. Agafar-ne un, Jesús anava un dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar. Per què no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat? En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne i es posava a cridar.
Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Nazaret? Has vingut a destruir-nos. Ja sé prou qui ets. Ets el sant de Déu. Però Jesús li respongué i li digué, calla i surt d'aquest home. Llavors l'esplic maligne s'assejava violentament el posseït i llençava un gran xiscle i en va sortir.
Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells, què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova. Fins i tot mana els esperits malignes i l'obeeixen. I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea. Aquí s'acaba l'Evangeli, però aquí n'hi ha una cosa molt xula. Diu, surt d'aquí. I aleshores aquí jo diria que n'hi ha una esperança també, perquè la gent es comporti més bé.
i podríem també dir que n'hi ha un mite que podríem dir el Jacob aquest que també ho ha fet doncs senyors això ho podran vostès tornar a sentir el dissabte aquest dissabte d'aquesta setmana a dos quarts d'onze i per part nostra tornar a repetir les gràcies a la Sònia vir-li si recomana el llibre o no
Díselo. Què dius, no? Així, amb algú que li agradi molt la ciència i que estigui una miqueta basat a llegir aquest tipus de nomenclatures i de parabolotes, quasi, doncs la veritat és que és un llibre, és maco. Molt maco. És dens. És un llibre dens, però un llibre que també et fa pensar tal com ho dius.
També penso que de vegades es diu que la ciència no pot anar lligada a totes les creences. Jo penso que és un llibre que et porta, la ciència et porta també a la descoberta de l'humà i a la descoberta de Déu també. És el que contínuament està defensant. Està defensant sempre. La ciència està molt bé però alhora
Hi ha un matrimoni. Sí, parla del lleny i del llan, parla del su i del mamà, acaba, i senyors, ja no podem parlar més del llitre, perquè aquí ja ens fan la senyal que això s'ha acabat. Moltes gràcies i fins la propera. Gràcies a tots per escoltar-nos. Gràcies. La música preciosa.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.