Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Amb la Montserrat Tridó, amb una amiga molt maca que ens ha vingut a ajudar,
nosaltres iniciem avui el programa Paraula Viscuda.
I com vostès recorden, la Paraula Viscuda, avui tenim aquí la Josefina,
que és la que ens ha proposat una lectura, que després la comentarem.
Bona tarda, Josefina.
Bona tarda, Lini Montserrat.
Gràcies per invitar-me en aquesta estona
i molt contenta de poder col·laborar amb vosaltres.
Bé, la Josefina Modulell i Rivalta,
per la seva veu, doncs ja segur que l'heu coneguda.
Seria allò, per la veu la coneixereu,
els seus actes també la coneixeu,
perquè és una persona molt pròxima
que té un esprit de servei al veïnatge de Sant Just,
també, o sigui, és la persona que està a la parròquia de Sant Just,
en la catequessis dels infants,
forma part del Consell Parroquial,
o sigui, nosaltres el Consell Parroquial està format
pel mossèn, que és el president,
i després cada grup que hi ha dintre de la parròquia,
sigui de sacrament, sigui d'atenció social, etcètera.
O sigui, hi ha un representant
i diríem que són els gestors de la parròquia.
Després també està molt i molt implicada
en el centre d'estudis.
El centre d'estudis, jo diria que és una cosa que l'apassiona, també.
Sí, sí, sí.
Com a Sant Justenca, m'ha agradat,
m'ha agradat saber la meva història,
el poble, les meves arrels,
i tinc l'avantatge, diguem-ho així, entre cometes,
que ho dic amb molta modèstia,
que el cognom Modalell de Sant Just fa molts anys
som dels primers cognoms que Sant Just té origen.
Quasi dels cibers.
Sí, i aleshores penso que som molt Sant Justenca,
i m'agrada col·laborar, ja m'ho van proposar,
i treballo molt, que estàvem sobre els 30 anys.
Vale, escolta, escolta, el meu cognom és Santa Bàrbara,
i no té res a veure,
més aviat tira cap a l'artilleria, no?
Però bé, jo en el centre d'estudis vaig col·laborar moltíssim, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
O sigui que cada un aquí,
però el que és bonic és això, participar en coses del poble.
En tant, doncs, és la persona que avui tenim com a convidada.
Més que convidada, he de dir, per favor, Josefina,
col·labora amb nosaltres,
perquè també a vegades, al ser nosaltres un programa de la parròquia,
va bé que vingui una persona vinculada a la parròquia,
una persona que ens parlarà amb una certa propietat,
i a més a més sentint el que anem a parlar.
Ella ens ha triat un evangeli,
un evangeli que nosaltres ja el vam escoltar el dia que,
després de l'epifania, no?
El segon diumenge, o sigui, el dimetge siguen a l'epifania,
i que és l'evangeli de Sant Marc,
i ara el llegirem, i tu el comentaràs.
D'acord, Josefina?
Molt bé, prepara't, eh, que nosaltres anem directes a la cosa.
Jo ara el llegiré, l'evangeli, o una mica tu, Montse, que vols?
El pots llegir?
Sí.
Diu, és un evangeli curtet, però que té molt de suc, eh?
Tots els evangelis en tenen, però aquest també val la pena.
Diu, lectura de l'Evangeli segon Sant Marc.
En aquell temps, Joan predicava així.
Després de mi,
bé, el qui és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni de llupir-me
a deslligar-li la corretxa del calçat.
Jo us he batejat només amb aigua.
Ell us batejarà amb l'Esprit Sant.
Per aquells dies, Jesús vingué des de Nazaret a Galilea
i Joan el batejant al Jordà.
A l'instant, quan sortia de l'aigua,
veia que el cel s'esquinçava
i que l'esperit, com un colom, baixava cap a ell
i es va sentir una veu des del cel.
ets el meu fill,
el meu estimat.
En tu m'he complegut.
El passatge del dia de la litúrgia és aquest.
I ara toca a tu, Josefina.
Bé, jo vaig escollir aquest text
del baptisme del Senyor
perquè vaig veure
que després de les festes nadalenques
i amb la cluenta de l'epifania,
quan Jesús va començar la seva vida pública
va voler celebrar aquest ritual
de ser batejat
per Joan Baptista en el riu Jordà.
Ja va donar, d'alguna manera,
una importància al baptisme
amb aigua.
Després, nosaltres hem rebut ja per l'esperit
a partir de la seva mort i la seva resurrecció.
i sempre m'ha copsat aquest fet
d'aquest pas
que Jesús es posa a la fila,
rep el baptisme de mans de Joan,
Joan fa aquest comentari
jo no sóc digne
ni de jupir-me,
deslligar-li els corretges o les sandàlies.
Volem dir, és el mestre.
Tot i amb això, Jesús s'ajup
entre el riu Jordà,
jo que vaig estar a Terra Santa
i vaig fer també aquest simbolisme,
també,
ens vam també tirar aigua
i vam fer,
recordava jo el meu baptisme
a la pica bautismal de la nostra parròquia,
i sempre he trobat que
tots els que d'alguna manera
seguim a Jesús
hem fet aquest procés.
Hem estat batejats,
no per aigua,
sinó per l'esperit sant.
Hem rebut el primer sacrament
d'iniciació a la fe cristiana
i això ho devem
als nostres entorns familiars,
als nostres pares,
padrins,
que d'alguna manera
ens van presentar a l'Església
i ens van donar aquest do
de la fe.
Després hi ha hagut un procés,
cadascú l'ha fet,
un procés
i una experiència personal
que cada any
a la vella pasqual
el renovem
davant de tota la comunitat,
a la professió de fe,
aquest adherir-nos
a aquest Déu pare,
Déu fill i Déu esperit.
Penso que ara som
la comunitat
que viu
de les rendes,
diguem-ho així,
entre paraules més casolanes,
de l'esperit.
Déu el pare
va fer la seva missió,
Jesús el fill
la va
magnificar
i estendre.
I ara l'esperit
és el que ens toca viure.
I nosaltres,
com a batejats,
ens toca
anunciar
i encomanar
aquesta fe,
aquesta nova,
bona nova
de l'Evangeli.
Aquests valors
que jo penso
que són valors
humans.
Perquè a l'Evangeli
se'l anem repassant.
Tots són valors humans.
I que Jesús
va
engrescar
perquè el que deia
ho feia.
Va ser un
testimoni
de la seva vida.
I m'agradaria
només acabar
aquest com acaba.
Acabar no,
que tens
moltes coses més.
no, no, no,
però aquest és que diu.
Sí.
La presència
de l'Esperit Sant
en el dia
del seu baptisme
comporta a l'hora
l'escolta
de la veu
del Pare
que assenyala
a Jesús
com el seu fill,
el seu estimat,
en qui
ell es complau.
Nosaltres,
pel baptisme,
serem fills
en el fill
i, per tant,
també fills
estimats
del Pare,
en qui
ell es complaurà.
tant de bo
nosaltres
puguem anar
el dia que Déu
ens cridi
davant de la seva
presència
i ens pugui dir
amb tu
m'he complegut.
Això és una mica...
Amb tu
m'he complegut.
Perquè d'alguna manera,
penso jo,
amb les nostres mancances,
les nostres limitacions,
els nostres dubtes,
els nostres errors,
però si realment
ens hem fiat
d'aquell
que ens ha donat
ganes de viure
i viure millor,
penso que jo
cada vegada
ho tinc més clar.
Comencem
comencem
un moment,
si vols dir alguna cosa,
Montse?
No,
jo només pensava
que
justament
aquest bautisme
se celebra
a Betània
i Betània
vol dir
lloc de pas.
I llavors
amb aquest
bautisme
és el que ens fa
entrar en el misteri,
és un pas,
és el primer pas
per entrar
al misteri
de la vida
de Jesús.
Després
tot està
per fer
per part nostra.
Per ell
va ser una combinació.
Exacte.
És un inici.
És un inici.
Aquesta
cosa que ha dit
la Montse
que és molt xula,
sí,
però jo
anava més enllà,
bueno,
més enllà
d'una altra cosa,
d'una altra cosa
més material
o el que sigui.
Diem
que
el sumergeix
el Jordà
i el baptisme
és amb aigua.
L'aigua
és el gran purificador.
o sigui
que independentment
de tot aquest esperit
que rep
i diu
que després
se'l reparem,
n'hi ha
una purificació
degut a l'aigua.
Per tant,
l'aigua
també la tenim
que considerar.
I és signe
de vida.
I és signe
de vida.
l'aigua purifica,
regenera.
El que ens diu
és que l'aigua
en aquest cas
perquè
era un ritual
que es feia
en aquell
o sigui
que
netejava,
neteja el cos,
no?
Aquest ritual
que es feia
neteja el cos
i l'esperit
doncs
renta l'ànima.
O sigui que
aquest pas
que dèiem abans
doncs
també estaria
amb aquesta
en aquesta
o sigui
amb aquesta
simbologia
de l'aigua
però sobretot
de l'esperit
que arriba
de part del pare.
Jo quan els pares
jo també estic
dintre la pastoral
d'acolliment
de pares
de bateig
i quan els pares
ens venen a demanar
el baptisme
dels fills
sempre els diem
això
els que fem
aquest acolliment
vosaltres
heu demanat
a l'Església
el primer sacrament
d'iniciació
de la fe cristiana
als vostres fills
és l'únic sacrament
que els vostres fills
reberan
per la vostra fe
perquè ells
no ho han demanat
encara
per tant
intentem
ser coherents
una mica
i que els nostres fills
a darrere nostre
vegin
el que representa
ser cristià
ser cristià
i llavors també
una cosa que m'ha agradat
molt
d'aquesta
Catalunya cristiana
que han celebrat
els 2000
edició
que m'ha fet
molta gràcia
una cosa
que he pensat
mira
molt senzill
que ho diu bé
escrit això
perquè jo
no me'n recordo
Joan Antoni
Mateu
preguntes i respostes
sobre d'octrina
i moral
està molt bé
llavors també
acaba dient
el que ha dit
també el Beat
Pau Cesè
el món necessita
persones
que només seran
escoltats
si en som testimonis
és veritat
hem de ser testimonis
d'aquesta veritat
d'aquesta bona nova
de l'Evangeli
que de fet
penso que
va transformar el món
i transforma
continua transformant
el món
i canvia el món
i afortunadament
afortunadament
i afortunadament
i el que passa també
és que no
els pares
que és clar
quan ja som grans
i tot
moltes vegades
no sé si vosaltres
però jo a mi mateixa
a vegades penses
potser no
no has pogut
demostrar
exactament
el que sents
el que deixes de sentir
perquè potser
els fills
no han seguit
aquestes pràctiques religioses
la prima cosa
són les pràctiques religioses
i una altra cosa
és la consciència
de tots ells
la creença
la creença
i la consciència
perquè el millor diran
va ja no
perquè és clar
els humans som així
i tenim la gran
la gran falta
podríem dir
de valorar les coses
molt externament
però en el fons
els valors
que ells han vist
i que nosaltres
hem continuat
intentem no defraudar-los
en aquest aspecte
i pensar
som constants
alguna cosa passarà
si alguna cosa
tindrà allò
que em fa seguir
vull dir
dius
no anirem
no sé què
però a l'hora
de la veritat
no
jo tinc un nebó
que em fa molta gràcia
perquè quan jo me'n vaig
i ell ve
algun diumenge
ve
a l'hora
hola
no sé què
i dice
què tia
tu què te vas
a mis
asuntos
digo así
a mis
asuntos
digo
y me voy a rezar
por todos vosotros
para que Dios
para que Dios os ilumine
y os salga
las cosas bien
saps
y él me fa
molta gràcia
y a vegades
mis
asuntos
bé
aquesta pràctica
d'anar a la iglesia
no anem
a les tres
que estem aquí
estic segura
que nosotros
anem a complir
el sacrament
perquè és un sacrament
de la litúrgia
de l'eucaristia
en aquest moment
i celebrar-ho
no anem perquè ens vegin
això potser va haver
una temporada
que es feia així
com totes les coses
aquestes de parafernàlia
que es fan
que no té res a veure
anem perquè en aquell moment
és un moment molt bonic
que el pots tenir
a casa teva
i el podem tenir
ara en aquest moment
quan dos estan parlant
de mi
jo estic amb ells
aquesta és una màxima
que la sabem
no?
doncs
no hi ha necessitat
podríem dir
no hi ha necessitat
de l'eucaristia
però sí
perquè és com una reafirmació
que jo crec
que amb alguna cosa
que està per sobre de mi
que m'ajuda
que sóc feliç
i que tinc
tota l'esperança
del món
i tota la tranquil·litat
perquè descanso amb ell
sí, sí
jo sempre dic
que els que celebrem
el diumenge
que és el dia del senyor
sí
me'n recordo
quan era petita
la meva mare deia
el dia del senyor
és el dia de la senyora
sí
perquè volem dir
el dia que
almenys a casa
ni es feia feina al fons
es respectava molt
el diumenge
tota la vida
l'hi he fet a casa
bé
aleshores penso
que els cristians
ens trobem
el diumenge
per celebrar
que Jesús
ha mort
i ha ressuscitat
i això és motiu
de celebració
i ens trobem
a la comunitat
per celebrar això
ara has dit
no anem a missa
almenys jo
i tots els que som aquí
pensem igual
per complir un precepte
no
anem a missa
perquè estem contents
que Jesús
va morir
va ressuscitar
i ens ha donat
amb nosaltres
aquesta oportunitat
de poder viure per sempre
no recordo
fa gaire
una vegada
va morir
una catequista
amiga nostra
i un dels nets
em diu a mi
quan va acabar
fer una pregària
davant d'aquesta catequista
difunta
em diu a mi
Josefina
vosaltres els cristians
com entomeu la mort
diu no no no
Carles no
entomem la vida diferent
no la mort no
la mort
perquè
nosaltres veiem
que la mort
no és acabament
és una
un renèixer
a una vida
per sempre
i jo amb això
vull
no sé
dintre les meves habitacions
ho tinc bastant assumit
i a més a més
m'encomano molt
amb els que m'han precedit
i m'ajuden molt
a viure
a inventar-ho viure
quantes persones
per exemple
jo sé de persones
que potser
jo no
però
la meva mare
que està en el cel
jo sí que l'hi prego
bueno
doncs és igual
aquella mare
que està en el cel
o allò que sigui
et portarà a un camí
l'important és que tinguis
la sensació
que necessitem algú
que en realitat
som uns invàlids
en molts aspectes
gràcies
que tenim
algú aquí
agafar-nos
jo vaig ser molt amiga
de la mare
de la senyora Jiménez
la mare de la Núria
jo li deia sempre
a la senyora Jiménez
el tratava de vostè
perquè era molt amiga
de la Núria
de petita
i aleshores em vaig convertir
en ser l'amiga de la Núria
de la mare
no li vaig dir
de tu
i Núria molt bé
i cada dia
portava la comunió
cada dia
un any i vuit mesos
cada dia
va a combregar
cada dia
era una dona
extraordinària
i recordo
que una de les vegades
que una de les vegades
em va dir
Josefina
quan veig
la teva mare
què vols que li digui
s'haurien a mi
i li vaig dir

físicament
però potser intuïrem
que estem
perquè és l'esperit
és l'esperit
un no
perdona
un no mor
si els altres
se'l recorden
i tant
i tant
i quan te fas
més gran
cada vegada
ho veus més clar
i ara
presentament
sobre aquest text
de l'Evangelia
del baptisme
jo tinc un agraïment
als meus pares
als padrins
a tots els que em van portar
de petita
i que llavors
també em van permetre
a mi
d'adult
fer una opció
determinada
que mira
amb els meus
interrogants
dubtes
a vegades
pujades i baixades
exacte
però bueno
intentem una mica
perquè penso
que també va bé
aquesta gent
que diu
jo tinc tot molt clar
no
jo no me n'he fiat mai
d'ells
jo tinc molta fe
què vol dir molta fe
anem tenint fe
perquè assolida del tot
mai l'assolidem
perquè sempre
estem limitant
sempre
però en canvi
intentem una mica
i més que a veure
donar-te els altres
i que els altres
et recordin
com una persona
que has intentat
una mica
no estorbar
mira
jo t'ho diria
no estorbar
i a vegades
els hi deia
quan els nanos
ja era
això de mira
n'hi ha 10 manaments
però n'hi ha l'11
que és no estorbar
que també va bé
però amb aquest
allò que deies
de la mort
i la vida
diguéssim
sí
jo penso que aquí
a part de
d'aquest
d'aquest estar
a l'església
d'aquest
o sigui
aquí és quan realment
hi ha la fe de la persona
no?
aquí
perquè
l'Eonardo Vols
ja ens ho diu
o sigui
hi pot haver
fe
i religiositat
però
també pot haver
religiositat
sense fe
per tant
quan s'arriba
amb aquesta
expressió
que fas tu
tan sincera
i tant
que ho vius
plenament
és perquè
la teva fe
és profunda
llavors
és això que deies abans
doncs
de què es va fent
es va construint
perquè
el bautisme
és aquest inici
després tenim
l'altre sagrament
que és la confirmació
primer és perquè
hi ha aquest
regal de Déu
diguéssim
perquè el bautisme
és aquest primer regal
que ens fa
després
la nostra resposta
exacte
la confirmació
és la primera
hi ha més adults
perquè
hi ha més adults
ja podem
doncs
fer aquesta
confirmar
allò que creiem
i ho fem
amb la comunitat
per tant
és aquest procés
d'aquesta
d'aquest anunci
de l'Evangeli
que va
que l'anem descobrint
i veiem que
doncs aquesta
tot el que és
la doctrina social
de l'Església
i per això
necessitem
també
aquest anar
a la celebració
perquè
alimentem
la nostra fe
i ens
comuniquem
amb tota la comunitat
però jo crec
que abans
la Josefina
ha dit una cosa
que a mi em sembla
bé
una de les coses
que és bonica
d'anar
a l'Eucaristia
dels dimensis
del dissabte
dels dies que fora
és que participem
tots
la gent que va
per mi
és el que verdaderament
és el núcleo
el nexe
que uneix
totes aquestes coses
no és una veu
que clamen
el desierto
sinó que tothom
està
amb la mateixa
sintonia
per arribar-hi
i si anem
i sinalitzem
una miqueta
la celebració
de l'Eucaristia
el diumenge
primer proclamem
la paraula
després
escoltem
la meditem
en fem pregària
i després
perem taula
i participem
de l'Eucaristia
i se'n dona
amb el seu pa
i el seu vi
i això
i ens donem la pau
exacte
aquest símbol
exacte
no vol dir
que estigui enfadat
sinó aquest sentit
universal de pau
i tant
que sí
jo sempre dic
que tots els signes
religiosos
si són sinònim
de fe
endavant
ara
si només quedem
amb signes
de religiositat
i no hi ha res més
és perillós
és perillós
tant com perillós
penso que cada un
però bueno
entén-me
jo
es poden interpretar
malament
ara que estem celebrant
aquesta setmana
de la unitat
de les desgracis
cada domenatge
fem una pregària
abans de la missa
molt bé
jo pensava
i vispera
demanem
per la unitat
de fent les confessionalitats
però pensem també
la nostra pròpia
confessionalitat
estem units tots
pensem tots igual
perquè els que ens movem
una miqueta
l'artipestat
o el dios
així
pensem
hem retrocedit
bueno
però a veure
jo penso que no està tant
en pensar tots igual
perquè cada un
fa el seu camí
i això és potser
la llibertat
que el mateix
evangel·li ens mostra
sí
però el que
fa l'efecte
que tu vols dir
és que el que no
podem fer
és discrepar
en punts bàsics
discrepar
en punts bàsics
i ara precisament
penso que tenim
uns serrots
de cometes
ordenats
amb una línia
una miqueta
diferent
bueno
perquè
diferent
sí
a veure que
per això
de
i són joves
són joves
i llavors penses
ui
escolta
perquè esclar
el concili baticà segon
que tots la vam
esperar
i la vam viure
aquesta obertura
aquesta obertura
aquesta frescor
i ara penses
que bueno
sembla que segons com
dius
bueno eh
això també hem d'anar
molt en compte
jo pensava
i pensava
bueno
molt bé
però jo avui he estat
munida amb els meus germans
de la meva creença
i que cada vegada
intentem bé
no sé
reunir-nos
a parlar-ne
dialogar
però estem en un país
de diàleg
és que aquí
és que aquí està
penso la clau
del d'allò
perquè
o sigui
que l'assemblea
digués-ho així
una cosa
és l'assemblea
que celebrem
i l'altra cosa
és també
que hi haguessin
aquestes assemblees
de poder parlar
perquè d'alguna manera
aquestes coses
sortirien
i és de
val
perquè
els laics
sentirem-se més
corresponsables
exacte
i tant
s'ha de treballar molt
amb aquella assemblea
que s'ha de fer
que va ser estupenda
i ho vam treballar molt
a la parroquia nostra
d'aquella època
perquè penso
que hem de ser corresponsables
i cadascú
ha de posar el seu granet de sorra
i els mossens també
ens hem de posar
tot al mateix nivell
tots pel baptisme
som
el mateix grau
però el fet
que hi hagi aquesta setmana
de pregària
per la Unió
de tots
penso que és important
igual com el coneixement
de les altres religions
també
monoteïstes
perquè
hi ha més coses que el coneix
no pas que el separen
és ben cert
jo estic molt contenta
d'estar aquí amb vosaltres
i podríem estar
hores i hores
però el nostre regidor
que ens està mirant
diu
senyors
que això s'està acabant
aquesta missió
vostès la podran tornar a sentir
el dissabte
a dos quarts d'onze
i et donem les gràcies
per tot el que tu has vingut
normalment
aquí llegim
l'evangeli
que correspondria
a aquesta setmana
que es pot escoltar
o el dissabte a la nit
o bé el diumenge
el que passa
que com ja hem parlat
d'evangeli
i un altre evangeli
aquest és el que correspondria
el diumenge 4
del cicle B
perquè
del temps ordinari
perquè fins que no arribem
a la quaresma
doncs n'hi ha uns diumenges
que es fan
del temps ordinari
d'allò
l'evangeli
és
molt llarg
també
bueno
no tan llarg
com el que hem llegit
i jo crec que no
no cal llegir-lo
però podríem comentar
una mica
si tu et sembla
i a la Montse també
sobre
una part
de l'evangeli
que hem llegit
que diu
i el va
vindrà un altre
que us va
detejarà
amb l'Esperit Sant
i jo et pregunto
per tu
què és
l'Esperit Sant
jo sempre he pensat
que l'Esperit Sant
és la fusió
del pare
i del fill
i a més a més
és el que ara
actualment
la comunitat nostra
viu
de l'Esperit Sant
o sigui
és el vincle
sí
a més a més
Jesús quan se'm anava
a dir me'n vaig
però no us deixo orfans
us deixo el meu esperit
l'esperit de Jesús
està en nosaltres
en la figura
de l'Esperit
l'Esperit Sant
ja va intervenir
quan Déu va crear el món
va intervenir
com va consabre
Maria
Jesús
amb fills importants
perquè l'Esperit
sempre hi ha sigut
va intervenir
quan va marxar Jesús
exacte
i aleshores
estaven els apòstics
l'Esperit Sant
a la canalla
els hi presentem
en l'Evangeli
en llengües de foc
amb un vent impetuós
o sigui
que sembla que sigui
una cosa que sacseja
la humanitat
ens sacseja
la persona
i ens fa ser
valents
fins que no van rebre
l'Esperit
érem covards
els apòstols
i a rebre l'Esperit
van ser
transmissors
d'aquesta fe
ho han anunciat tothom
van rebre aquesta fortalesa
penso que som
privilegiats
d'haver rebut l'Esperit
que ens fa d'alguna manera
i ens fa donar
aquesta saviesa
sembla que l'Ina
va descriure
va descriure
en uns moments
de pregària
de reflexió
pensem a cuidar això
que l'Esperit Sant
és la saviesa
que no vol dir
intel·ligència
saviesa
a nivell teològic
vol dir
saber discernir
hi ha
una coseta
que podríem llegir
que diu
que quan els apòstols
estaven reunits
per celebrar
la Pentecoste
va semblar
com si girés
una ventana
una ventana
fortíssima
i l'Esperit Sant
en forma de llengua
de foc
es va posar
sobre cadascun d'ells
i van veure-hi clar
és a dir
tothom
el s'entenia
i ells
s'entenien a tothom
és a dir
que en el moment
en què un rep
l'Esperit Sant
o rep
o com si diguéssim
el capta
i vol estar
doncs
actua sobre nosaltres
d'una manera
que nosaltres
no podem
és l'Esperit
que actua
i senyors
ha estat un plaer
de tenir la Josefina
Montse
vols dir alguna cosa
no
moltes gràcies
Josefina
per ser aquí
a vosaltres
fins la propera
i bona tarda
bona tarda
a tots els
santjustencs
i santjustenques
gràcies
per escoltar-nos
bona tarda
i no
ara escoltes
ràdio
desvent
sintonitzes
ràdio
desvent
la ràdio
de Sant
just
98.1
ràdio
desvent
98.1
ràdio
desvent
98.1
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
Tens entre 6 i 18 anys
t'agrada escriure?
Què prefereixes?
Poesia o narrativa?
Omnium Cultural
convida tots els alumnes
dels centres de primària
secundària
i batxillerat
a participar
en el Premi Pisciganya
de Poesia
i el Premi Sembori
de Narrativa
T'hi atreveixes?
Consulta les bases
de www.omnium.cat
Primer van ser les zones
98.1
FM
Després
internet
ràdio desvent