Ara escoltes ràdio d'esfer
Sintonitzes l'àviu d'Esperm, la ràviu de Sant Just, 98.1.
Bona tarda amics oïdors de ràdio d'Esver. En tots vostès, veus de la parròquia. El nostre programa és una de les parts de les veus de la parròquia i es diu Paraula viscuda, si ho recorden.
Ho fem, la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat, l'Ina qui us parla i també sempre portem una persona que dirà per què ha viscut unes paraules, per què les ha llegit i per què ha triat aquest esteló. Bona tarda Àngels. Bona tarda. Àngels és una senyora molt jove, bueno, és verda. Que és d'aquí també, viu en el poble. Ara la Montse ens dirà unes quantes coses de l'Àngel. Segurament la coneixen però com ella esclar
potser no està massa integrada amb coses molt oficials, encara que participa en moltíssimes coses, doncs jo crec que sí que la coneixeran.
L'Àngels Pastori Agudó és nascuda a Sant Feliu, això que diem a la Ciutat de les Roses. Aquests dies aviat hi haurà l'Exposició Nacional de Roses. Tenim bisbat. Exacte, i tenim bisbat. És una sede, una sede Piscopal. Ho he dit en molta categoria, això. I és el nostre bisbat, ciutat.
Però des de l'any 81, que viu a Sant Just, com diu ella des que es va casar amb la Madeu, ella és llicenciada en Geografia i Història, però abans preguntava actualment què estava fent i ella així ens em deia que la seva professió actual és la de facilitadora.
Tant a l'Alina com a mi ens ha agradat moltíssim perquè el dic que en aquest moment està dedicant el seu temps a facilitar a totes les persones que li demanen alguna cosa o que pugui tenir una atenció especial i ella en aquest moment és la seva, el que es dedica. I això té molta importància
en els moments que estem vivint. Té molta importància en els moments que estem vivint. Per tant, li agraïm aquesta... Aquesta facilitat que ens ha donat venint aquí, no? És una gran lectora estar al Club de Lectura de la Biblioteca. Això vol dir que la seva relació amb totes les persones que estan en aquest grup, per la seva forma de ser
és una persona que és molt vital, jo diria que és vital, la seva expressió, els seus ulls, té una vitalitat extrema. Ella té un noi que es diu Miquel de 17 anys i una noia que es diu Marta de 24.
Per tant, part de la seva vida hi ha aquesta dedicació a la família, però sobretot a totes les persones que l'envolten. Gràcies per ser aquí. Moltes gràcies a vosaltres. Ell ens ha triat un llibre que es diu Mr. Rosenblum sueña en inglés.
És d'una noia que m'imagino que l'autor és Natasha Solomons, d'origen judeu, i ha volgut remarcar que aquesta novel·la ha estat editada per viceversa, que són amics d'ella i que es dediquen a buscar coses boniques perquè l'actor s'ho passi bé. La novel·la és bastant gran,
Ja sabeu que nosaltres no és que parlem de les novel·les, però aquesta té moltes coses a les quals voldríem després debatre. En resum, ella ens ho explicarà més bé, però aquest senyor Rosenblum és un deportat jueu abans de la guerra de Hitler, que ja els deporta cap a Inglaterra.
i quan arriben allà ell va convençut i vol ser un membre inglès. I vol ser inglès de tot i tot. Quan arriben les aduanes, l'oficial d'aduanes o la gent que estan allà rebent a totes aquestes persones que arriben, donen una sèrie de normes i aquestes normes se les graven la ment i vol complir-les totes. Hi ha passatges dintre del llibre a les quals li diuen les normes que n'hi ha. Per exemple, un d'ells li diu que sempre que puguin que parli en inglès.
que no facin soroll, que sempre donin les gràcies, que vagin vestits correctament, bla, bla, bla. Però tot això està escrit amb una fluïdessa i amb un... Jo diria que la noia, o sigui l'autora, que després ella dedica el llibre al seu avi, doncs aleshores posa molt carinyo en tot aquest personatge. El senyor d'inglès no té res perquè és baixet i no és aquell tipus alt, els ulls clars i tal, però està molt... Ell vol integrar-se.
Quan ja ha aconseguit moltes coses, que això ja seria molt llarg d'explicar, l'única cosa que li falta, perquè per ser un món inglès, ha de saber jugar al golf. I tota la novel·la va amb el seu esforç per poder-se fer, ja que no l'admeten en cap camp de golf, ell diu que la millor solució és fer un camp de golf. I totes les vicissituds que passa, i en comptes de quedar-se a la ciutat, se'n va a Dorset, que és la campanya.
i aleshores allà està així. Aquest és el personatge i després l'esposa també podem parlar d'ella perquè l'esposa així com ell vol integrar-se i no vol ni parlar alemany com era, la dona no. La dona té tots els seus records memoritzats i la dona seria el contrapès d'aquesta parella. I ara el torn és de l'Àngels que diguis el perquè has triat aquest llibre. Bé, gràcies per les vostres paraules. Aquest llibre va arribar a les meves mans de la meva amiga de l'editorial viceversa
i a priori, tal per la portada com per la ressenya que té el llibre, podria semblar que és un llibre de golf o molt anglès i res més lluny de tot això. És un llibre que s'engloba dintre del 1937 i arriba fins a la coronació de la reina Isabel II al 1953, que és quan finalment aquest senyor, el Rosemblum, aconsegueix inaugurar el seu camp de golf i com un gran triomf.
com l'arribada al seu somni. I és un llibre tan amable i escrit amb aquest tot tan cordial i tan caliu que podria obrir moltíssims debats. Per exemple, es podria parlar dels jueus d'un poble perseguit i no sempre ha trobat el seu lloc en aquest món. Es podria parlar de la imigració, la capacitat que tenen unes persones d'integració
i altres la dificultat que té. Tal com els va passar amb ells quan van arribar a Londres, que els van posar en un ghetto, però ell tenia la capacitat i la il·lusió de sortir-ne, i així va ser. També podríem parlar de la memòria històrica, perquè unes persones volen oblidar completament el passat i altres no poden de cap manera o cal reconvertir-lo o què cal fer amb la memòria històrica.
Després, no sé, la necessitat que té el ser humà de sentir-se dins d'un col·lectiu, no només és suficient només la família, sinó sentir-se amb una comunitat, una comunitat que sentin i parlin i s'expressin com a tu, i que t'acullin, i que t'acceptin. No, no, és un ambient totalment hostil. És hostil fins tot aquests anys que estem parlant, és hostil.
Però tot això m'ha agradat moltíssim però, sentint avui la ràdio que parlàvem amb la Lina, he volgut destacar una cosa d'aquest llibre per sobre de totes les coses. El sentiment de positivisme que transmet la lectura i, concretament, la personalitat del seu protagonista. Que amb una tenacitat i una valentia s'enfronta a tot un serial de dificultats, aquestes que diu la Lina, que és tota la trama del llibre, tot el nus, i que en lloc de desfallir i de deprimir-se,
lluita amb entusiasme fins que aconseguís que fins i tot la seva dona, que era totalment reàcia, i els seus conciliadans que es borraven i feien mofa, perquè realment és que deia una tonteria fer un golf en un lloc amb una colina inclinada, deia ben bé tonteries. Però fins i tot aquest sentiment de positivisme i d'engrescar es transmet d'una manera contagiosa i s'acaben sortint per aquest motiu.
El que dius Àngels es poden agafar diferents vies per dialogar d'aquest llibre però que totes estan entre barrejades perquè pensar que ella ha tingut una trajectòria
de voler ser molt anglès i voler formar part del cercle anglès, fins i tot en el que és més important pels anglesos, que és el golf.
No hi creu que això, que jugar el gol, potser és com la millor manera d'integrar-se. Com una manera de voler ser, d'integrar-se, però també podríem veure com una manera que la societat anglesa des d'un primer dia que ja li dona les normes, també com d'alguna manera intenten rebutjar... Totalment classista.
Els accepten però la vegada els rebutgen i ell, d'alguna manera, vol deixar de banda el seu, cosa que no és del tot massa habitual que la persona que va a un país que no és el seu
deixi completament de banda la seva identitat, les seves creences per integrar-se. També aquí hi hauria molt a dir, perquè seria tota la política d'una integració, diríem, mal feta, perquè és no respectar la identitat que porten a sobre. L'Àngel s'ha suprallat dins del llibre amb uns pàrrebs perquè és interessant, el llibre està en castellà, però és igual, tots ho entenem.
En un principi n'hi ha molts donant les pautes que tenen que fer per integrar-se dintre del país i que és el que li donen a ell. Però n'hi ha un drosset molt bo que diu que la vida de los Rosenblum estaven dividides en dos i una línia clara la separava per la meitat. Estava la seva vieja vida en Alemanya, a la que se referien sempre amb l'adverbió antes. Estava la nova vida en Inglaterra, que era després. No hem parlat de la Sadie, el nom de l'esposa de Sade,
Emmarcava tota la seva existència en aquells dos termes, antes i després, el que no deixava espai per a la hora. Su vida era una mezcla borrosa de otros tiempos. Aquí veiem això. Suposo que totes les persones que arriben a un altre país que no estan arrelats encara, que volen arrelar-se,
però porten un background que se'n diu i porten tot el seu. La Sadi és el que dèiem abans al principi, que ella no vol deixar tots els seus costums ni vol oblidar amb els seus familiars. Ella tenia un germà que va morir i no vol oblidar. Hi ha una cosa molt... Un altre dels passatges que hi ha és que diuen aquí, que me parece, que decía...
És que el senyor Rosemblom, mentre la busques, té una personalitat absolutament entusiasta. Vull dir, no del tot realista, és tan entusiasta que la descriptora l'ha triat per fer-lo un complet. No té una altra característica de dir, recordo i anar, i diu, nois, estem a Anglaterra, ens n'hem de sortir, hem vingut amb l'opost i això no funcionarà si no ens hi posem.
És un caràcter d'aquest desig que ràpidament ha relativitzat. Ha dit, nois, aquí no hi ha tothom. O ens en sortim o què farem? Serem uns estigmats tota la vida i no serem ningú. Llavors, és aquesta sensació de dir, tirem endavant com sigui.
El boguer és treure's l'estigma de sobre. Una de les... perquè el matrimoni es van separant. Ell va a la seva i la dona a la seva. Per sentir-se realitzada amb el que pot, li agrada haver marxat al camp. Primer allà amb el ghetto de la part de l'Isten, que era a Inglaterra, allà sí que trobava els seus, però aquí li recorda molt la seva infantesa.
El que fa és recordar a Muti, la mama, el germà i tota la família, que cuina els pastissos i totes les coses que eren d'allà. Al final la senten al poble perquè és la gran pastissera, la gran jefeta de tot. Arriba un dia que li diu que estan barallats i li diu que no te'n recordes de quin dia és. I ell diu que no, ni sap res. Aleshores li diu que és el dia dels morts, quan se'n recorden.
En una ocasión le había confesado a Jacques, el personaje, aquella idea, y él se había enfadado. Dice, la vida es lo más preciado que tenemos. La vida ocupa un lugar de la muerte. Las bodas preceden a los funerales. Yo escojo, que per això vas dir-ho tu, la alegría sobre esta tristeza absurda. Quan tu vas parlar d'aquest llibre vas dir que... I és això, cada un de nosaltres en el nostre lloc...
Hi havia de triar el passat o el futur. La qüestió és que hi pot haver un equilibri. No cal renunciar. La prioritat és no cal renunciar. S'ha d'intentar, amb el teu, tornar a fer una vida. Amb el passat ben portat. No com una al·lossa que ens està aplastant, sinó com una possibilitat de futur que ens farà créixer i ens deixarà enriquir del que ens ve del futur. Perquè la gent que porta molt passat
no té espai pel futur. Llavors aquest senyor el que ha fet és treure's tot el passat per deixar entrar futur. I això és molt relevant, aquests dos personatges tan diferents. També és molt bonic del llibre que fa tot un seguit de les tradicions jueves. Molt interessant, de forma molt senzilla i molt sense adonar-te, vas entrant en totes les tradicions jueves i els seus costums, els seus...
fer festa dissabte, no poder treballar dissabte... Tenies que ell renunci en una reunió per poder-te celebrar amb ella. Després ell li diu una cosa, li diu que haurà d'anar a purificar-se. Va anar amb una xarca del tros de terreny que té que n'hi ha peixos. I és molt bonic perquè li diu que aquí, amb la cosa que tenim nosaltres, una xarca. Sí, no se puede hacer. Tiene que ser un sitio donde haya peces, donde haya vida.
La necesidad que el pez tiene del agua simboliza la necesidad que el judío tiene de Dios. Y de la misma manera que los ojos del pez no se cierran nunca, sus ojos atentos no descansan jamás.
O sigui, que ells porten dintre de tot una gran espiritualitat, que ell la porta una mica per anar amb la seva cosa de tenir... Ell l'ha oblida una miqueta amb la seva ofuscació, a vegades absurda, s'ha de dir. Absurda i absoluta. De convertir-se en una espècie de senyor, lord, inglès... I ella és la contrapunt que li va mantenir la realitat. Tu ets, vols ser inglès, però ets jueu. Tu mira la teva aparença, mira les teves creences, mira la teva família, mira la teva filla.
Al final, aquí es diu Rosemblum, ella al final es diu Rose. La filla es canvia, l'Elisabeth. Això és el que és sorprenent. Penso que la mare té aquest bagatge de la seva religió, fins i tot que a través dels seus pastissos, ella conserva aquesta memòria
Hi ha molors, sensacions... Tot el que porta aquest món, del bé viscut, del que està impregnada. Quan saps que la seva filla fins i tot es canvia el cognom,
Això et sorprèn perquè no es veu cap petjada en aquell moment de la mare. Fins al final no es veu un canvi d'aproximació de les persones que estan en el llibre.
Consideraria que la persona que fa aquesta immigració, conservar el que és més intern, el més espiritual per ella, lluita per això. En principi, també podries pensar que aquest senyor no té solte ni volta que es vulgui integrar d'una manera tan absurda. Crec que és un extrem molt exagerat i molt irracional.
Cal integrar, encara acceptar on vas, però integradament. Si ells van a la sinagoga, no té per què agafar-les a l'església si no vol. Doncs no passa res. Però sí que és veritat aquesta forma de ser d'ell que és una forma... És un extrem. És un extrem que a la vegada, si agafem aquesta tenacitat per construir, que som capaços que ens ajudi a construir la vida, doncs sempre...
Tirem més endavant. L'Àngel s'ha dit una cosa que a mi també m'agrada molt, que és el que ha dit primer, que no podem anar arrastrant tota la càrrega de tot el nostre pesat. Hi ha persones que s'encallen amb això.
Els queden aquí i no veuen la bellesa que pot haver-hi. Fes una imatge a una persona que porta tant recull i pesat que el porta la motxilla. Què li està passant amb aquesta motxilla? Cada vegada l'estan morrant més cap al terra i ja només veu el terra. No és cap esdeveniment, sosells, cap sabres. Hem d'anar buidant. Això ho sabem tots. Hi ha un passatge amb l'Evangeli, que és la dona, que totes les coses se les va carregant
A l'esquena, a l'esquena, a l'esquena. Aquí, en aquest llibre, no és que s'acarregui, perquè ell no és tonto, i quan veu que els altres se'n burlen, quan té que fa els ulls i bona el ti, i queda molt xulo perquè la dona li escriu sempre amb un dels millors golfistes que n'hi ha a Augusta, ja que no li contesta, però al final ve i fa la inauguració del camp.
De la mateixa il·lusió que té, no saps, no has jugat mai. El que vol és fer-ho per aconseguir un repte. I la dona li diu que fes-ho tu i ella que no sap d'acabar fa un swing d'aquells que fan els golfistes i aquest, que és un professional, un dels millors del món, diu que és un dor innato. I ells quan se sent molt orgullós de la seva dona, la dona en aquell moment l'entén.
Però què traiem de conclusió del llibre? Abans de la conclusió, voldria llegir una frase que m'ha agradat parlant de l'entusiasme d'aquest senyor per tot el que toca. És estar a l'istremis, no cal ser tot el dia com una festa. Tenacitat però també és generós. I una altra característica que m'agrada molt d'aquest senyor.
que no té rancor. No té rancònia. Tota aquesta gent que li ha fet malicites és molt generós i perdona. Aquesta característica fa que tothom al final s'hi acosti molt. I l'acaben estimant d'acord.
l'honor de poder posar la corona a la reina del poble on estan, que és una noia jove i que també ho celebra. Representa que és l'Isabel perquè el dia de la coronació està datat i és real. Està una mica datat. És una anul·lada perquè aquesta noia, la Salomon, li va passar això al seu avi. El seu avi va ser un emigrat jueu
que va arribar a Anglaterra, li van donar aquesta llista. I aquesta llista l'avi li va fer arribar a aquesta noia. I aquesta llista ella ha fet aquesta novel·la. Doncs això, que parlant de l'entusiasme, volia dir una frase d'un escriptor francès, que es diu Anatole France, que es diu, és precis elevar-se amb les sales de l'entusiasme. Si tot és raona, no es volarà mai. Vull dir, és una miqueta el resum de tot això que estem dient. Si tant ens tanquem amb...
en pensar que tot això no està bé. No tirem endavant. I ara estem en un moment de la vida o del món o de la societat que cal cobrir molt els ulls i dir que tirem endavant tots. Cal acostar-se a persones positives, entusiasmes, entusiastes i tirar endavant com sigui perquè si no... Ell també n'hi ha un altre punt. Són petits punts que també són molt agradables. N'hi ha un ballet i aquest ballet l'ajuda.
perquè resulta que un dels mitos o de les coses que tenen com a llegenda allà és que tenen que veure un porc pelut. I aleshores ell que està fent el camp, i està volent fer el camp de golf,
Cada dos per tres, tot el que ha fet té les petxades d'un. I la gent se burla del vell i diu que són tonteries, no existeix mai. Aquestes malifetes li fa la població que no vol que tingui un camp de gol però l'excusa que li posen és que hi ha un por pelut que li destrossa tot. I ell ho perdona, ho sap i ho perdona. Al final se li converteix amb algú molt positiu que l'estimen. No, però al final ell veu
El veu. Arribar a creure tant. A l'altre li diu això, només que ho poden veure els que són nets de cor. I aquest noi, aquest senyor, perquè ja és gran representant, en realitat és net de cor. És la seva tenacitat.
que és la seva tenacitat. Tenacitat, optimisme, dedicació, generositat, tindria molts valors. I és generós, no s'enfada amb la gent. S'ulta amb valors molt bons. Ell ho veu, però el que ha de ser és irritar-se, al contrari.
Aconsella'm la lectura perquè té molts vells. Tu et situa històricament en un moment del segle XX molt important. I veus també que és clar la terenada d'un altre poble, que aquí són dos pobles que es troben.
Tu si el recomanes perquè ens queda molt poquet de temps i hem de llegir l'evangeli. Tu no volies llegir alguna coseta més o tens alguna cosa que et fa gràcia? Només voldria dir que aquest sentiment entusiasta caldria que també fos un hàbit a la família, dins de la família, dins dels hàbits dels nostres fills.
que sempre intentem treure el millor de cada situació, que s'acostumem a veure el bo, el got mig plen o mig buit, i que això es contagia, aquesta forma de ser positiva i de veure la vida amb certa alegria es contagia i és el millor que ens pot passar envoltant-se de persones amables, positives i que ens estimem. Aquí, amb les coses que tu vas posar a vegades de punts, que ens ha deixat uns punts magnífics, diu, la generositat de l'esperit
davant de la negativa dels altres i al final té la seva recompensa. La vida és llarga. És llarga i hi ha molta esperança. És maco, és un llibre que nosaltres també diem que poden llegir i que s'ho passaran molt bé. I ara, Àngels, nosaltres llegim, abans d'acabar, sempre comentem una mica l'evangèl·lic que el pròxim diumenge llegirem a la parròquia.
En recordem que és el diumenge v, després de Pasqua, i és la lectura de l'evangeli segons Sant Joan. N'hi ha en dues parts, és molt curtet, però en realitat jo diria que aquí, i molt adient, aquest senyor dintre de totes les seves tenacitats, les seves dèries i les seves coses, ell estima, i estima tot, i estima la filla, la dona, el camp, la terra, la vida. I estima Déu.
I aquí Déu diu fillets, per poc temps que encara estic amb vosaltres. I us dono un mandament nou, que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Estimeu-vos també a vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou de xefles meves. Ara aquí també és molt xulo això, perquè moltes vegades
A la nostra d'allò estimem molts els altres i ens oblidem una mica de nosaltres mateixos. I potser per poder estimar els altres ens hem d'estimar. Això és imprescindible. Què pots donar si tu no estàs prou?
És aquella cosa que seria el campo con los hoyos. Has estat ple d'amor cap a tu també. Fixeu-vos com l'Evangeli ens porta el moll de l'os d'aquest llibre. O el llibre ens porta el moll de l'os de l'Evangeli. És un llibre amb els valors de Déu, d'amor i positius.
I al final ell renuncia una mica quan veu que tot està així, però resulta que els dos amics que tenen allà el venen a buscar i tots dos s'han treballat per acabar-li el camp. I els fan tornar una altra vegada a dorsar. Entretinent del dictable nord anglès. Allà n'hi ha un nord anglès que es vol aprofitar de la jugada i aleshores ell arriba allà i diu no, no venc a una altra ciutat. No, senyors.
Li donem les gràcies a Àngels, és molt maca d'haver vingut. Ha estat un plaer tenir-te aquí i ens despedim de tots vostès fins a la propera que serà dissabte amb un principi. Serà dissabte a dos quarts de 11. En diferit, lògicament. Si algú de vostès ens vol trucar ara per dir algun comentari, estem oberts. Si és que queda temps, no? Aquí tenim el nostre tècnic que és el que porta tot el control.
Vols dir alguna cosa Montse? No, que el programa és en diferit al dissabte i que realment és una estona del dissabte al dematí que és molt adient de posar la ràdio també. Gràcies per tot. Encara ens queden dos minuts. Aquí a la ràdio tenim tot controlat. Encara ens queden dos minuts. Un minut. Molt bé. Doncs res més. Nosaltres tornarem el mes que ve i esperem que també ens portin un llibre tan bonic com aquest.
i podem parlar de l'amor de Déu, que això és molt important, i més aquests dies. O sigui, no us desenimin, pensin en aquesta tenacitat, pensin en aquesta sonrisa que té l'Àngels, que és una sonrisa de penta, com deies tu molt bé,
Que has dit això d'arregladora? Aquesta frase sempre la dic amb broma, facilitadora. Si totes les persones agaféssim aquest rol, les coses se n'anirien molt bé. A mi em fa feliç. No ho fas tu solament per tu, sinó que ja ets un.
Això és molt important. Ja, però a mi em recompensa moltíssim, em fa molt feliç estimar. Ho sento moltíssim, molt estimada. És una cosa molt íntima teva, i ens ho has expressat. Però fixa que l'avangèl·lis també ens hi ha portat. Sí, la lectura ha estat molt adient. És la del diumenge que ve, però sempre, de lo que toqui, sempre hi podem treure un adaptar-nos a nosaltres mateixos, la nostra forma de viure.
Senyors, fins la propera. Ara escoltes ràdio d'esfer
Sintonitzes ràdiodes per la ràdioda Sant Junts 48.1 L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crèniu encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine.
Ara escoltes ràdio d'Esferm, sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Juny.
1.40