Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants, just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia.
Recordeu que a veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Joan En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i en mantinc
en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano.
Ja no us dic servents perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit, amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu pare. No sou vosaltres els qui m'heu escollit, sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el pare us concedirà tot allò
que demanareu en nom meu. Així us mano que us estimeu els uns als altres. Notícies d'Església
Reunions a la parròquia. Demà dijous, dia 10, a dos quarts de nou de la nit, pares dels infants de primera comunió. El divendres, dia 11, a les 21 hores, nou de la nit, Consell Pastoral Parroquial. Primeres comunions. El dissabte vinent, dia 12...
I el proper dia, 19, a les 12 del migdia, celebrarem l'Eucaristia en la que participaran per primera vegada els nens i nenes que s'han preparat en la catequesi. Pasqua del malalt. Els responsables de la delegació diocesana de la Pastoral de la Salut han determinat
que el proper dissabte, dia 12 de maig, celebrem el dia en què la Pasqua tingui una significació especial pels malalts. El fet de ser un dia concret és com un crit a prestar més atenció humana i també espiritual a les persones que passen per una circumstància difícil en la salut o bé la malaltia de l'edat. Des del punt de vista sanitari, és lògic
que ja s'ofereixen a tota persona malalta els mitjans per a recobrar la salut o almenys per a millorar la seva qualitat de vida. En això suposem que ja hi ha tot l'esforç conscient per part dels familiars del malalt o bé de les persones que en tenen responsabilitat i compromís per part d'institucions públiques o privades. Però volem fer un crit d'atenció
perquè els malalts que ho desitgin tinguin també l'atenció i el servei religiós i espiritual degut. Les persones responsables haurien de notificar a la parròquia els que vulguin ser acompanyats espiritualment en el camí més dificultós que estan passant els malalts o els ancians. Pasqua del malalt se celebrarà amb caràcter diocesà el proper 12 de maig a les 11 hores
a la residència de les Germanetes dels ancians desemparats de Sant Just d'Esvern, amb una eucaristia presidida pel bisbe Agustí. Aquesta celebració coincidirà amb la festivitat de la Mare de Déu dels desemparats, patrona de la congregació de les Germanetes.
Com cada any recomanem que en la declaració de la renda marqueu les dues caselles a favor de l'Església i per altres obres socials. És la manera de destinar directament dues vegades un 0,7% o bé un 1,4% del que ja hem de pagar a obres al servei de la societat, ja sigui mitjançant l'Església Catòlica, ja sigui a obres directament solidàries. Convé remarcar
que tot en l'Església està al servei de la societat i, per tant, és una obra social. Tota la gran tasca que està fent de celebració de la fe i d'educació i formació cristiana crea persones madures, responsables, èticament correctes, emprenedores i reflexives. I això és un gran servei a la societat. Però, en el camp del que anomenem serveis socials,
l'Església està fent una obra a voltes poc coneguda, però d'una amplitud molt gran, especialment en aquests temps de creu crisi econòmica. Aquests tipus d'activitats es desenvolupen sobretot en tres nivells, càritas, les congregacions religioses i les parròquies. Per això us demanem que marqueu la creu en les dues caselles, així s'ajudarà doblement a l'Església.
El proper 18 de maig, a les 9 del vespre, a la parròquia dels Sants Just i Pastor, i organitzat pel grup Nostra Dona, podreu assistir a la conferència Profeteses Bíbliques, la veu pública de les dones. En Maria Sumta Torrents i Gardela, doctora en Antropologia Cultural.
Heu escoltat notícies d'Església. Obrim ara la finestra de justícia i pau. Molt bona tarda, Dolors. Bona tarda, Joana. Molt bona tarda, Jesús. Hola. Com fa quatre setmanes ja trobem a ser-hi
i esteu disposats a presentar aquells temes que ens interessen tant. Ens endavant. Endavant. Mira, doncs, Jesús, tenim d'explicar moltes coses, perquè tenim la Festa de la Pau aquest proper dissabte. És un treball... És una trobada que ja va agafant com una dinàmica molt nostra. Una tradició. Una tradició molt nostra. I, en el fons...
Nosaltres, com a Justícia Pau, evidentment, hi participem i tindrem també una petita paradeta. Sí, una carta d'aquelles. Juna amb Sant Just Solidari. I llavors, aquí, tot el dia es farà una sèrie d'activitats a l'entorn, d'alguna manera, amb un lema del bon desig per la pau, per la bona convivència.
Aquesta paraula bon desig té un contingut de molta força, perquè és el bon desig d'una, ja ho acabem de dir, d'una bona convivència, de tenir un bon respecte, una bona tolerància. Que ens fa molta falta. Que ens fa molta falta. Tenir sensibilitat per compartir les coses en aquest moment de crisi, crear una bona harmonia. Tot aquell lligam que durant tot el dia es anirà treballant, acabarà amb una... Que tot el dia es anirà construint, també, no? Sí, sí, sí. Amb una sèrie de banderoles...
que seran les banderoles per la pau. Estan totes tallades, hi ha un munt. I llavors això, el bonic és que cadascú, cada persona que vulgui posar algun desig perquè aquesta pau sigui realitzable, quedarà palesa en aquest moment. Això és una cosa que com a Justícia i Pau volem resultar també perquè la gent hi participi, perquè s'ho faigui seu i d'alguna manera tirem endavant. L'altre tema, l'altre dia a la reunió de Justícia i Pau Jesús, si te'n recordes,
tenim una notícia que està portada per l'agenda de l'Associació de Veïns, que ens adherim amb la seva proposta. Sí, sí. I què et sembla si l'expliques una miqueta? Bé, hi ha una iniciativa popular a tot l'Estat que consisteix en recollir mig millors assignatures per portar-les al Congrés per demanar que hi hagi una llei
que canviï la qüestió de les hipoteques en el sentit que les hipoteques quedin totalment cancel·lades amb l'adhesió de la vivenda. És a dir, que no quedi cap més deute, com queden ara, a part de la hipoteca durant el pis. Això ja fa temps que es parla. Aquesta vegada l'Associació de Veïns de Sant Just, aquí Sant Just ha pres l'iniciativa i aquesta d'art mateix ha rebut un correu
Precisament nosaltres li vam enviar un correu per adherir-nos i felicitar-los per aquesta iniciativa i hem rebut un correu agraint la nostra participació. La qüestió és que donada la vivenda, queda enllestida la hipoteca, però a més aquesta vivenda sigui utilitzada pels mateixos persones que hi viuen amb un lloguer que no sigui superior al 30% dels seus ingressos.
durant cinc anys. Això és una cosa de lògica absoluta. Sí, sí, sí. Totes aquestes iniciatives ajuden una mica a fer més suportable una època de crisi i d'esgarbell. S'ha d'encarrelar tot això una miqueta. Perquè això que les persones no tinguin, després de pagar molt temps, moltes, molt temps, un lloc on viure i t'hi trobis al carrer, amb tots els mobles,
i les criaturetes sense anar, sense on anar, perquè hi ha persones que tindran família, però tenen la seva família. Això és una mica complicat. Doncs qualsevol persona que vulgui signar aquest document ha d'anar a l'associació de veïns. No, a l'associació de veïns. A la plaça de Maragall, al centre...
al centre de la Passa Maragall. Ah, sí, allà al centre cívic de la Passa Maragall. Dilluns i dijous de 5 a 7 de la tarda per signar l'apoi, el recolzament en aquesta iniciativa. Val la pena, val molt la pena que tota la població dels Estats Just hi participi. Hi ha una mica de molèstia anar-hi a aquestes hores, potser...
I així cal, també podríem fer com una passejada pel poble perquè la gent també s'hi adherís. Sí, però vaja, de totes maneres, en dos dies, quan són dilluns i dos, hi ha facilitats a fer-ho. I també és interessant, això durarà fins al novembre. Ah, molt bé, tenim marge molt important de temps. I en tot cas és allò d'anar-hi tots a una, diguem-ne. Clar, clar que sí.
I la tercera notícia, que és important des de Justícia i Pau, que és la trobada anual, que es fa jornada anual de Justícia i Pau d'Espanya i jornada de Justícia i Pau a Catalunya i Balears. Aquesta trobada vam poder-hi anar amb el Jesús a Tarragona i realment va ser uns temes molt interessants. El tema d'aquest any era l'aportació social i ètica de les religions en temps de crisi.
Això va ser els dies 20 i 21 d'abril, va ser com un petit congrés, una petita trobada, no? Tots els temes van girar al voltant d'aquesta situació, és a dir, que amb una greu crisi econòmica que estem patint actualment, la importància que tenen les diferents confessions religioses a l'hora de portar sortides, de portar serveis, de fer... ajudar aquesta crisi, arribar a aquelles persones que la pateixen i de quina manera s'han creat xarxes...
de solidaritat. Ja va haver-hi una de les taules rodones. Primer es va veure la crisi per què és, que això ho va fer molt bé l'Arcadi, el moment en què ens trobem. Després va venir el bisbe auxiliar de Barcelona, el bisbe que es diu Sebastià Taltavull,
i quina visió té la Iglesia davant d'aquesta crisi i com hem d'actuar com a cristians. I després va haver-hi una taula rodona de diferents confessions religioses i com actuaven també davant de tot això. I no estem gaire lluny uns dels altres. No, absolut. En fer un servei... Perquè la crisi ataca tothom de qualsevol confessió. Sí, sí, sí. O sigui que ens toca a tots. Sí, sí, sí.
Doncs mira, i per últim, si em permeteu, aquest és un correu que vaig rebre, que donava la volta al món. És en castellà, us la llegirem en castellà perquè és curtet, però és tristament de quina manera les grans multinacionals destrossen les comunitats indígenes a Sud-amèrica. En aquest cas seria el Brasil. I llavors és un correu en què d'alguna manera ens fa una crida, és a dir,
hi ha persones que estan molt pendents del que fan els grans, jo que sé, actors, la vida íntima d'aquests personatges, com actors, reis i coses aquelles, i en canvi estan insensibles a desastres tan grans, ecològics, que són provocats per la mà humana. Mentre els periòdics i la televisió hablen de la vida dels famosos, el jefe de la tribu Kayapo recebia la peor notícia de la seva vida. És una fotografia, es veu, en què es veu, doncs, inclús,
vestit amb els seus ornaments de poble... I plorant, pobre. I plorant, no? És que impacta. Diu Dilma, aquest senyor es diu Dilma... Ai, no, perdoneu. Dilma, la nueva presidenta del Brasil ha dado el visto bueno a la construcción de una planta hidroeléctrica enorme, la tercera más grande del mundo. Es la sentencia de muerte a todos los pueblos cercanos al río, ya que la presa inundará 400.000 hectáreas de bosque.
Más de 40.000 integrantes de los pueblos originarios no tendrán dónde vivir. La destrucción del hábitat natural, deforestación y la desaparición de multitud de especies es un hecho. 40.000 seres humanos. Y nos preocupamos por 6 o 7 o 10 que llenan las revistas, que llevan puesto, con quién se casan, de quién se divorcian. Por Dios, qué vergüenza sentimos los que valoramos cada vida como única.
No hay vidas más dignas que otras y estamos en este mundo para vivir con la misma dignidad. Y no habrá una guerra justa, si alguna lo es, simplemente ante este imperdonable habrá un silencio, el de los fuertes, lo que conmueve y hace que algo se retuerza por dentro, lo que genera vergüenza de nuestra cultura. La impresión que tuvo el jefe de la comunidad Kayapo al enterarse de esa decisión
Su gesto de dignidad y de impotencia, bajando la cabeza, llorando, ante el avance de nuestro progreso. Hipercapitalista, la modernidad depredadora, la civilización que no respecta la diferencia. ¿Hasta cuándo aún? ¿Y qué va a ser ahora mismo también de los Don Griac, bueno, del Grupo Ken, no? En la misma situación y tantos y tantos seres humanos oprimidos. ¿A nadie le importa? Solo podemos cambiarlo nosotros, cada uno de nosotros, no ellos.
És a dir, s'han carregat de tants pobles indígens, que és aquell llibre que seguíem sobre el tema de l'aigua. És a dir, per estar nosaltres al tercer món, al món ric, ben servit, ens estem carregant quantitat, quantitat de persones que ells ja fa anys i anys que hi viuen. De persones, d'hàbitats, d'animalets, de rius, que donen vida a segons quines parts del món. I no ens n'hem ni de parlar-ne, perquè...
Abans es parla del tràqui que porta a la pel·lícula de l'altre, tota la xafarderia, i en canvi ni parlar-ne d'aquests temes ni mencionar-los. I a més a més, si se'n parla, pensen, i això a què? A què treu cap? Sí, sí, sí. Bueno, però de fet, la denúncia d'aquests projectes, igual com fem amb el tema de l'aigua,
És una manera de fer participar la població que ens escolta i la població en general de les inquietuds dels nostres germans indígenes. Almenys que per nosaltres... Això és el que es pretén d'alguna manera, d'anar fent un toque, és a dir, és important, hem de parlar-ne com a mínim. Si no podem fer res, perquè és tan gran això, que siguem sensibles a... Però que tots estem en un mateix planeta, perquè els germans ho som tots. Sí, sí, sí. I tant que sí.
Doncs, Jesús, aquesta ha sigut més o menys una pinzellada de coses que van passant, no? Molt bé. Mira, nosaltres voldríem dir, també, que el dia 8 de juny, el mes que ve, a les 20.30, al Casal Parroquial, es farà una conferència elevat sobre l'energia eòlica, que tots esteu convidats. Alternativa als combustibles fòssils i nuclears.
Perquè, de fet, el món necessita una alternativa, ara ja, d'una manera urgent. De manera immediata. Per exemple, el desastre de Fukushima, que és el del Japó, ha fet qüestionar l'ús d'energia nuclear com a font d'energia. Encara és aviat per preveure plena consciència de la magnitud del desastre, dels efectes contaminants que tindrà sobre el mar, l'aire, l'alimentació i sobre els territoris que quedaran inevitables per a les generacions futures.
contaminació però ja ho anticipem caldrà plantar cara als instants de minimitzar el desastre els intents de justificar l'existència de les centrals nuclears com un mal menor però necessari de fet ja ens va passar el mateix fa 10 anys amb la central nuclear de Txernòbil allà van morir bastantes persones i van quedar afectades més de 300.000 persones i la seva descendència i a més al voltant
no sabem realment què ha passat de segons quines persones que no estaven al nucli de la catàstrofe però que realment han patit les conseqüències i han hagut de deixar el territori i marxar tota la gent que vivia en un entorn i si algú s'ha quedat a viure hi ha moltes criatures que venen a l'estiu per intentar enlleugerar una mica les conseqüències perquè és que algú no tenia ocasió ni probabilitat de marxar
Sí, sí, sí. Després, el sistema aquest dels nuclears i dels hidrocarbús fòssils, a part que agoten els recursos naturals que han tardat mils i milions d'anys de fer-se el petroli, ha necessitat molts milions d'anys per fer-se. Els fòssils i tant, eres. Igual com el carbó. Doncs això s'està agotant de l'any 50 cap aquí. La manera que consumim és que és inaguantable. Per això hi ha el problema amb el CO2 a l'atmosfera i el problema d'altres gasos que
que ens estan afectant. Però bé, l'acostia és que aquestes energies nucleari i combustibles fòssils estan en mans de poques persones.
i que realment el poder i la rentabilitat econòmica no està en mans de la majoria de la població, sinó que està en una minoria que són els que controlen i que provoquen el desequilibri entre el nord i el sud, és a dir, entre el 80% de la població de la Terra i el 20% de la població de la Terra. Això és important perquè nosaltres ja diem que val la pena que coneguem les alternatives
perquè d'alguna manera hem de jugar fort amb això. Hi ha gent que hi juga fort amb això. Per exemple, l'amic Pep Moreno, que treballa ja fa anys amb l'energia eòlica. És un físic de Sant Just, que s'ha format en aquesta feina, és un professional... I jove, amb molt bones idees, i molt empenta, i realment hem de tenir, tenim la sort que poden també seguir...
El seu exemple, altres joves. Sí, sí, sí. Molt bé. Després d'anunciar-vos, perquè avui no tindrem temps d'explicar-ho més a fons, però d'anunciar-vos que a Justícia i Pau de Sant Just estem fent una reflexió sobre l'atur ja fa temps.
sobre l'atur, la gent que està aturada, les necessitats de les famílies, una mica el futur immediat i el futur proper que tindran la gent que no té feina, és un treball que estem fent a Justícia i Pau de Sant Just. Llavors nosaltres a l'última reunió vam fer una reflexió sobre alternatives a l'atur en aquests pròxims 4 anys que previem que serà l'ofort d'aquesta crisi.
no durarà un any, ni dos, ni tres, ni quatre. Els analistes i especialistes coincideixen que això durarà uns anys. I si ara ja tenim al país 5.000.000 aturats, 750.000 a Catalunya i 5.500.000 a tot Espanya, això pot pujar fins als 6.000.000, encara. I a partir d'aquest punt ja no volem fer previsions, perquè és una línia vermella...
que nosaltres considerem que ja no cal traspassar perquè trastocaria totalment l'equilibri social. I llavors aquí hi hauríem problemes molt seriosos. Però nosaltres ja anirem informant a la ràdio i a altres llocs del treball aquest que estem fent de la reflexió per intentar suplir
amb alternatives clares i que la gent pugui buscar-se la vida i trobar feina a partir d'unes premisses. Si entre tots podem donar unes idees que siguin factibles, que estiguin al nostre abast, que les puguem realitzar, doncs realment és un treball molt important i molt efectiu. Perquè és que ens hem d'espavilar. Les coses es veuen avenir.
Si ens estem a casa esperant que plogui, no plourà. Avui hem tingut una experiència molt maca buscant una cosa que des del Consell Perruquial hem de posar en marxa, que ja informarem més endavant. Una experiència d'una empresa portada, una fundació que està portant tota una sèrie de nanos
amb una certa deficiència, fan una mena de càtering, de cuina, no me'n recordo com es deia, però cuina solidària, una cosa així, eh? I ens han ensenyat l'empresa i que de parada, com funcionen, i tenen una sèrie de gent per fer-los suport amb aquests nanos, si hi ha algun moment que prenen medicació, si hi ha un cansament important, com els fan els seguiments,
i l'autoestima com la tenen tan ben pujada, perquè ells cobren els seus dinerets... No, no, a més, aquests nens, realment ho sé per experiència, perquè uns amics nostres tenien una filleta, i són treballadors nets minuciosos, realment val la pena recolzar-los perquè tenen futur.
Sí, sí, sí. Tenen futur. Mentre hi hagi iniciatives d'aquest estil, jo penso que són maneres d'anar creant un futur per tothom, no? Sí, sí. Sí, bé, i ja hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui, amb les veus de la Dolors Cardona, del Jesús Castro, i qui us parla, la Giovanna Algarra. Ha controlat el so i ha posat les músiques en Marc Pere Arnau.
Us esperem en aquesta sintonia a Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a dues hores a tothom. Adéu-siau. Adéu-siau.
Bona nit.
Com Radio. Noticias. Noticias.