...
Veus de la parròquia.
L'audició de Ràdio d'Esvern
que porta a casa vostra
tota la informació de la parròquia dels Sants
just i pastor de Sant Just d'Esvern.
Tots els temes de caire religiós, humà i social
que es produeixen en el moment
procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio
que són amb vosaltres tots els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí.
Avui obrim la finestra de Justícia i Pau.
Hola, molt bona nit, Quima.
Bona nit.
Molt bona nit, Jesús.
Hola, bona nit.
Ja tornem a ser-hi
i a comentar totes aquelles coses
que voldríem que fossin molt maques
i a vegades no són tant.
Bueno, però nosaltres podem comentar
que aquest dissabte passat ens vam anar
aquest any, com sabeu, el papa
a fer-lo del jubileu, de la misericòrdia
i ens vam anar a tot l'arxiprestat
i la nostra parròquia
que també va venir el Jesús
i d'altres ens vam anar cap a Reus
i vam passar un dia
d'allò més agradable i més maco
i que...
Sí, va, almenys una cosa agradable.
Sí, a més va fer un dia també
molt bonic, feia calor.
Ho vam fer una part de l'acte
a l'aire lliure,
va estar molt bé
i la veritat és que molt acollidor.
Sí, sí.
Normalment aquests actes
sempre són agradables
perquè hi ha molta germanor
entre tota la penya
dit entre cometes.
El nostre autocar
estàvem amb els pluges
i Sant Jus,
que sempre anem juntets.
Ja, esclar,
és que som molt amics,
entranyables amics.
Ai, Jesús,
estàs en Custipadet?
No, però se m'ha posat
una cosa aquí.
Molt bé.
Seria qüestió del temps, eh,
per això.
Sí, bueno,
perquè no ens plou gaire
i que tenim tot el polen
porulant per aquí.
Oh, i estaven ara volant
una quantitat de cosetes.
Les terrasses queden grogues.
Sí, sí, esclar,
és la primavera.
És el que té,
és el que té.
I tant.
Doncs molt bé.
Molt bé,
després d'aquesta nota tan...
Sí, perquè jo m'agradaria
que hi hagués més gent,
que s'apuntés,
perquè sempre som els mateixos,
això ja és...
Sí,
en una temporada
que també jo tenia més llibre
i també eren els mateixos sempre.
Perquè la veritat és
que al final
menges i fas coses
amb gent que potser no veus.
D'aquí al poble sí,
però amb els altres pobles no.
És una manera de relacionar-se.
Jo estàs al veus amb un i pares,
ai, doncs jo sóc d'aquí,
vull dir que obres una mica
el teu ventall de coses
i no t'expliquen
què fan en el seu poble,
t'ho expliques al teu,
doncs no ho sé, no?
És un intercambi també
de relacions, no?
Sí, sí.
I penses, ostres, jo crec que a vegades
no aprofitem aquelles coses
que ens obrin del municipi
per poder fer, no?
Sí.
I dius, ostres, mira, aquesta sortia més...
I el jovent, què tal?
No, no, no, no.
No havia, no havia, no havia.
Aquí Sant Jus podem dir
que el Dani sí que va venir,
que és el més jovent,
el de 100 anys.
Ell sempre...
També hi havia el Sergi,
que també és de Sant Jus,
que aquest se'ns ha fet ja cap allà,
però vull dir,
eren els més joves,
el resta,
tots ja d'una...
Com està el Sergi?
Molt bé, molt bé.
Estava molt bé.
Sí, sí, li vam comentar
que el dia 28 de maig
Justícia i Pau
fa la trobada
Catalana Balear
aquí a Sant Jus.
Ah, sí.
I el vam convidar
perquè vingués a...
A veure si podia escapar-se,
sabem que les seves agendes
són complicades,
a veure si podia escapar-se
i ens va dir
que potser el veuríem, no?
Potser el 28 de maig
el tenim per aquí, no, Sergi.
Serà una cosa maca.
Sí, és una cosa diferent.
Sí, sí, però fa pena
en aquesta època
que estem passant ara
que el jovent
estigui tan retraigut.
Bé, jo, mira,
parlava perquè
com que era un any del jubileu
que, com sabeu,
el va adalentar el papa,
el va posar com un jubileu
extraordinari,
va venir també el nostre bisbe,
el bisbe Agustí,
i ens ho comentava, no?
Que el jovent d'avui dia
fem la...
Es fa les coses
pel moment, no?
És a dir, faig això,
aquesta acció la faig,
la faig a tope,
però després ja està.
La continuïtat
és el que a vegades
falla, no?
És a dir,
una acció puntual
que dura, per dir-te
d'una manera,
un mes la fan perfecta
i amb ganes,
però després ja canvien.
La continuïtat,
la tenacitat...
Clar, el fet d'obligar-te
cada setmana
o cada mes o equis,
això a vegades fa
que no hi hagi
aquesta continuïtat de persones.
Passa amb molts voluntaris,
però són voluntaris
de moments i estances, no?
Em comentava ell
que a nivell del Baix Llobregat
és així, no?
Que els voluntaris
amb certes coses
són de moments,
és a dir,
perquè es t'ajuda,
però després,
uuuh, se'ns en va.
També jo crec que és la societat,
que estem acostumats
a fer coses d'impulsos, no?
Fem això, bomba.
Sí, sí, són èpoques,
són èpoques.
Potser la nostra època
ens va anar a tocar
d'una manera,
bueno, de la continuïtat,
de seguir el camí, no?
Sí, la tenacitat,
de dir, bueno,
les coses tampoc
no surten tan ràpides,
hi ha coses que trigues més
a veure el resultat, no?
Llavors això ets...
Sí, sí, sí.
No la pots dir,
avui ho faig i demà ja ho tinc fet,
no hi ha coses
que ens triquen, no?
Sí, necessiten un temps.
I potser actualment
això no ho canalitzem prou encara
i no hem sàpigut trobar
l'equilibri perquè els joves...
Potser és perquè també
a les criatures
els hem obligat una mica
a fer moltes coses...
Masses activitats.
...en un dia.
No tenen temps de jugar,
de perdre el temps.
L'altre dia
ho comentàvem
en un altre programa.
Escolta'm,
és una delícia
perdre el temps,
passar-se mitja hora
sense fer res,
sense pensar en res,
buidar el cervell.
I llavors sembla
que tornes a reemprendre.
Ara no.
Això és un pecat
darrere de...
Però és culpa nostra.
Sí.
Començo per mi,
perquè tampoc
no els hi deixava
un espai
perquè darrere d'això
que si gimnàs,
que si havies d'anar
a fer guitarra,
que si...
Escolta'm,
potser és culpa nostra
una mica.
No, potser sí,
perquè jo, per exemple,
amb el grup de joves
que porto d'aquí,
de Sant Jús,
a la parròquia,
clar,
ens veiem cada divendres,
i això és una petició
que van fer els joves,
de la parròquia,
i vaig dir que vale,
que cap problema.
Clar, molt bé.
Però aquest any
està sent molt complicat
perquè tots els divendres
tenen activitats,
però fins i tot
em van dir
t'adaptes tu al cap de setmana?
I bueno,
si voleu fer una trobada
al cap de setmana,
jo, dintre de tot,
m'adapto.
És que ni els caps de setmana
perquè quan no tenen
el partit el dissabte,
el tenen el diumenge.
I un dels dos dies
van a fer una altra activitat.
Llavors dius, bueno,
és clar,
i si els hi queda una tarda,
tard o d'hora han d'estudiar.
Clar.
Llavors, clar,
dius, és que per més
que intentis fer,
al final dius,
bueno, doncs fem un sopar
o fem un dinar,
perquè almenys,
com que saps que dinen i sopen,
encara puc fer alguna cosa d'aquestes,
però se'ns està fent molt difícil
i ja et dic, eh,
i no és només aquí,
sinó que...
No, no, és arreu, és arreu.
Arreu és un problema
poder-te trobar un dia concret
per intercanviar.
Sí, ja me'n recordo
quan encara el Joan Pere
estava de jovenet aquí.
Doncs, escolta'm,
els dissabtes,
divendres a la tarda i dissabte,
tenien un espai,
com tens tu,
però de diferents edats.
Els dissabtes
era dedicat
a que els pares
poguessin
anar a comprar tranquil·lament
a la tarda
i llavors aquí tenien
uns entreteniments
i hi havia una munió
de criatures.
I ara
és que jo veig a missa,
joves, joves a missa,
hi ha pocs.
Molt poquets.
Hi ha pocs.
O sigui que el meu...
El gran, bueno,
va tenir un cert problema
als vuit anys
després de fer
la comunió,
va tenir un problema
molt gros
i no sé
ni com es va casar
per l'església.
Però el segon,
sí,
va venir amb mi
a missa
tots els caps de setmana,
si no venia aquí,
anàvem a la catedral
a Barcelona,
fins als 18 anys,
bueno,
dic mentides,
fins als 17,
que se'm va anar
a Lleida
a fer primer de medicina.
Sí, sí.
Ja va...
Clar, naturalment
es va trencar una mica
el vincle, no?
Però de totes maneres,
quan són festes assenyalades,
sempre veia missa,
o sigui,
per Setmana Santa,
com son pare
també treballava
a Montserrat,
doncs llavors
les festes
anàvem allà
i no l'importava.
Però,
escolta,
ara ja,
clar,
és més gran
i ja té altres...
Ja campes sol.
Sí,
i tant,
que campes sol.
No és més gran,
ja és gran.
Però, no, no,
jo penso,
veig la joventut
del meu fill
i fins i tot
de quan ja
jo estava bastant
per la parròquia,
perquè,
com el meu marit
treballava a les festes,
doncs tenia molt de temps lliure
i Renoi,
escolta,
doncs,
era difícil.
No,
però de totes maneres,
la religiositat
o l'espiritualitat
s'expressa
d'altres maneres.
Sí,
sí,
sí.
I llavors,
les qualitats humanes...
Això no té res a veure.
Home,
sí,
sí que té res a veure.
No,
espera,
que ells són espirituals
igual,
que tenen les seves tendències
perquè estan criats
i educats
dintre d'aquesta tendència
que tots procurem
de fer-ho.
Però hi ha una diferència
entre els meus fills
i el meu net
com un munt,
però enorme,
perquè,
escolta'm,
ja ho veus,
encara que ells pensin
dintre seu
i creguin
i siguin bons
o siguin no tan bons,
però...
No,
però de totes maneres
els valors existeixen.
existeixen.
No, no,
és que a veure,
no perquè vagis a missa
més o menys
tens més o menys valors,
eh?
No tens res a veure.
No, no, no, no,
no, no, no, no.
El que passa que diem
que les esglésies
no estan...
No hi ha joves.
És a dir,
alguna cosa s'ha fet malament,
perquè jo recordo
la meva època
i tampoc soc tan gran,
vull dir,
que venen els 76.
Jo també vivia fora,
no?
Vivia a Barcelona,
però a Barcelona,
Déu-n'hi-do,
l'església...
Vivia, vivia,
l'església era...
Jo perquè anava a Bermans
amb els jesuites
i, clar,
llavors allà ja no hi havia
un altre,
és a dir,
eren tots joves,
no, els que estaven,
però si algun dia
m'escapava els Antoninos
que està al carrer Santaló,
allà de jovent,
Déu-n'hi-do-ret,
eh?
I fins i tot ja teníem
la guarderia
que era per deixar els nens.
Sí, sí, sí.
Ho teníem, no?
Vull dir que...
Però bueno.
Podríem agafar el tema
dels refugiats.
Del refugiats, sí.
Ah, és que és tan dolorós.
Fa un mes i seguim...
Pitjor que fa un mes.
Pitjor, pitjor,
perquè l'altre dia
va ser tan espantós.
Jo estava treballant
amb una cosa
de justícia i pau
i tenia Catalunya Ràdio a posar
i just van tallar
la comunicació
per dir que
estàvem tirant
els gasos lacrimògens
aquells.
Ah, si han hagut
d'hospitalitzar la gent, eh?
És que nens de vuit mesos
diu que estaven estesos al terra.
La noia que estava,
que era una voluntària,
la Sara,
ho va dir,
hi havia nens al terra,
clar, és que a veure, pica.
Vull dir...
No, no,
a més ataca
els ulls i a tot arreu.
ni s'ofega.
A més, no és immediat
sinó que és al cap d'uns segons.
Suposo que quan deus inhalar
és quan t'agafa, no?
Bé, el que explicava la Sara
l'altre dia
per telèfon en directe
era horrorós, eh?
Horrorós.
Sí, sí, sí.
I dius,
el que em sorprèn
és que ningú
hagi fet cap moviment.
Jo, arrel d'això,
em vaig mirar a la tele
i vaig mirar
quina era la primera notícia.
No va ser la primera.
Ja.
Això em va frustratant
que vaig pensar
com pot ser?
És que ens estem acostumant
a les violències,
a veure imatges desastrosses.
Està passant
amb els refugiats pobrets
com quan aquella època
tan dolenta nostra
que hi havia un acte terrorista
un darrere a l'altre,
al final ja està bastant acostumat
i quan ens acostumem a això
és que perdem una mica
de la humanitat
que deuria ser
la nostra premissa principal.
A mi em sorprèn
que amb tot això
que està passant
vulnarem dos drets,
que és el dels drets humans,
evidentment,
i el dret dels infants.
Oh, i tant.
I que fins i tot aquí
no s'hagi ni posat
un tope d'hi prou.
Fins aquí m'arribo,
agafo les maletes,
és a dir,
els grans mandataris
que s'omplen la boca
de si signem
el dret dels humans,
signem el dret dels infants,
celebrem el Dia Internacional
dels Infants.
No, no, no.
No, senyor, escolti.
Menys signatures,
menys foto...
Menys dies.
No, i menys foto
i més acció.
A mi m'hi serveix molt
que em llegeixis.
Jo puc llegir-me una notícia,
la puc llegir
i ser la persona
més meravellosa.
No, no.
Això s'ha de veure
amb una acció
i l'acció
no l'està fent ningú.
A mi em va colpir molt
aquella nena
que sortia i diu
si jo no he fet res dolent,
si jo em comporto bé,
per què?
Per què se'm castiga
d'aquesta manera?
Com l'hi expliques
a un nen això?
Sí, sí,
aquella criatura
doncs tenia
set o vuit anys, eh?
Porten cinc anys
amb una guerra
que no sabem
el per què,
al final,
són tots interessos econòmics.
I tant.
Ningú,
en el moment zero,
va voler hi posar
i va dir,
bueno,
a veure què passa.
I s'ha deixat morir
aquest tema,
el qual significa
que durant aquests cinc anys
han marxat
no sé quants milions
de persones,
tenim no sé quants nens
que no estan escolaritzats,
els nens que queden a Síria
llegien el diari
aquest de l'educació,
hi ha un diari online
que és el diari
de l'educació,
posava que hi havia
3.300 nens
que els feia classes
a sota terra,
és a dir,
com l'època
de Hiller,
així ho sento.
I diuen que donen classes
a sota terra
i en noves escoles
i que, bueno,
fan allà,
bueno,
els hi han posat,
bueno,
que els dibuixos
i coses amb colors
i allà llegeixen,
bueno,
fan una miqueta
protegits
per els barrejos.
Però vaja,
a mi em va recordar
i li comentava ahir
que ens vam veure
amb el Jesús,
a mi em recordava
el diari d'Anna Frank.
Sí, i tant.
Totalment,
és a dir,
que ells,
si us en recordeu,
llegien a fosques,
de nit,
sot,
quan hi havia
els bombardejos
per dalt,
i dius,
bueno,
però sí que estem igual,
què hem après
d'aquella lliçó?
Sí,
hem après una cosa,
que els grans lobbies
de les armes
s'han tret de sobre
uns estocs
extraordinaris
i s'han embutxacat
molts duros.
Ja està.
No,
efectivament,
i el pitjor
d'aquesta qüestió
és que els països
més rics de la Terra
són els principals
fabricants
de les armes.
Clar.
I pitjor encara
que el Consell
de Seguretat
de les Nacions Unides,
que és la que té
el dret de veto,
és a dir,
és la que mana
per prendre decisions
que voten
els membres,
són els principals fabricants.
Són els principals fabricants
d'armes
i, esclar,
això
és
és una cosa
que
que hauria de canviar.
Ai, sí.
Sí que hauria de canviar, sí,
però
querido utópico,
com es canvia?
Bueno,
espera't,
ja t'ho diré
d'aquí un moment.
Sí?
M'ho diràs
dintre d'una estoneta?
Ja t'ho diré.
Bé, doncs.
No ho preocupis.
Aviam.
No, no, és...
Ja no és dir-ho,
és poder-lo realitzar.
Les utopies es fan
perquè a la llarga
es converteixin
en realitat.
D'acord.
Doncs, però
és tan fejuc.
Sí, aquest tema
la veritat és que
és com desbordant
perquè
l'altre dia
coneixeu aquí
el poble és molt coneguda
la Mònica Parra
perquè és activista
amb moltes accions socials
i
ella ha estat
a Lesbos
i a Idomeni
durant un mes
i, bueno,
explicava, clar,
aquí tothom
quan troba pel carrer
farem aquesta acció
enviem coses.
No, no,
és que no podem enviar coses.
És a dir,
la de Calé la vam fer
perquè
era molt fàcil,
sabíem on anàvem, no?
És a dir,
Justícia i Pau
i totes les entitats
es van posar d'acord
i van dir
doncs fem això,
i van dir doncs va,
totes les entitats ho fem, no?
I ens anem i ho portem.
Ara,
què ha passat?
Que molta gent
que ha enviat
a part dels diners
que han deixat
per poder arribar
al material d'allà,
què passa?
Que com que es van movent
aquests camps
perquè no són fixes,
el material no el poden portar.
Llavors els voluntaris
el que els és més fàcil
és quan arriben sobre el terreny
què necessites?
Medicines,
doncs com la Mònica
que se'n va anar,
van agafar els seus diners,
se'n va anar a la farmàcia
i va portar els medicaments
que necessitava
sense fronteres, no?
Que són els que estan
a l'aguai, no?
Perquè clar,
hi havia nens
que s'havien de prendre,
són diabètics
si no hi havia insulina,
comença a haver-hi sarnen
alguns d'aquests
d'aquests camps refugiats.
Falta d'aigua.
Els nens, fixeu-vos,
a mi m'ha quedat
aquesta explicació
de la Mònica
em comentava,
diu, és que clar,
diu, veure,
diu, tenen polls, no?
Imaginau-la, la gent, no?
Diu, hi havia una nena
que tenia els cabells llargs
i li van haver de rapar el cabell.
Mare de...
Clar, la imatge aquella,
i tornem, eh,
a la dicotomia de Gat,
tornem al diari de la Frank,
us en recordeu?
Sí, sí.
A mi és que clar,
em vaig quedar allà
i vaig dir, Mònica,
diu, sí, sí,
i la nena plorava
perquè veia els seus cabells.
Clar que sí.
No podies fer res.
Estava plena de polls.
Clar que sí.
Imagineu-vos-la
quin efecte té això
i dius, ostres,
els metges sense fronteres
el que necessiten són medicaments.
Clar, tu tampoc els pots enviar
perquè, com que els van movent,
l'única manera és que tinguis algú
de dir...
Sí, a fer-ho in situ.
Et dono mil euros
i quan arribis allà
ves a comprar-los...
Allà on puguis.
Allà on puguis,
perquè, clar,
tampoc és garantia
d'aquí envies medicaments
i arribi.
A lo millor, sí,
ja arriben,
però a lo millor no els hi donen.
A vegades s'ha fet
que han comerciat
amb els enviaments
de coses benèfiques.
Jo fa molts anys
amb una ONG,
a Intermond,
vam fer un...
Bueno, enviàvem també
medicaments i altres coses
i amb el camió i tal
i quan vam arribar a la frontera
era cap a Tanzània,
cap a Àfrica, eh?
Quan vam arribar
el material ens el van requirir tot.
Clar.
I llavors els mandataris
feien comerç...
I no té punts duro
perquè, clar,
no pintava massa bé, eh?
Tampoc el tema.
No, no, no.
Vull dir que les tenien totes
a guanyar ells
perquè van armats.
Vull dir, no són persones
que, bueno,
suposo que tenen una sang freda
que el resta de les persones...
No, no, no,
sang freda.
Tenen cara dura,
forta i, a més a més,
no els importa la vida humana.
A mi el que penso jo,
si hi ha unes ordres
o una organització
que distribueix
aquestes persones
entre els diferents països,
com és que aquí a Espanya
des del gener
no ha entrat ni un?
No ho sé.
No ho sé.
I l'any passat van entrar 15.
Com és possible?
Enteudia.
Jo sé,
jo, per el que sents a Barcelona
i així,
o sigui,
l'Ada Colau té
una edificació especial
per a cert nombre de famílies.
Sí, sí, sí.
Tenen tres edificis
per col·locar-los.
Sí, sí, sí.
T'hauria de dir encara
al mes d'abril,
a finals d'abril
havien d'arribar
a uns 250,
però tampoc ho tinc clar,
perquè aquesta informació
ja fa des del setembre
que ens van dient
la mateixa informació
i no avancem.
Sí, sí, però que estem,
imagina't com estem d'abril ja.
Et diuen, per exemple,
et diuen, no?,
que els pobles
que volem ajudar i tal
et donen unes premisses
i dius, vale,
jo les tinc totes activades,
però si no em portes la gent.
Claro.
Ah, vull dir...
Llavors és que es veu
que administrativament
hi ha una manera
d'administrar aquestes coses.
S'interveicula.
Un control tan exhaustiu,
però les criatures almenys...
Tens 10.000 nens apareguts,
tens no sé quants nens
que estan solets,
tens menors
que els tens
en unes tendes de campanya
que dius això...
I tu t'imagines aquest jovent
dintre d'aquests anys,
no gaires?
Com serà aquesta joventut
i aquesta infantesa
tan traumatitzada?
Jo penso que aquí
hi haurà un problema,
que una vegada
ells surtin d'aquest malson,
quan vinguin en el país
que els hi correspongui,
hi haurà de fer
una tasca psicològica brutal.
Clar.
Perquè hi haurà...
Nens,
ja no et dic als adolescents,
però els nens
no entendran,
com tu deies,
aquella nena que sortia
deia
jo no he fet res
i estic aquí, no?
Com els hi pots explicar
que porta 5 anys lluit,
que hi ha una guerra,
que no saps per què ha passat,
que ningú s'està preocupant
per què va passar.
I a més,
han viscut
durant no sé quants mesos
de carreteres en carreteres,
de camps en camps,
amb fangs,
pluja,
amb uns senyors
que se'n diuen policia,
que uns no els hi fan res,
que són els greix,
en aquest cas,
i passes a la fronta de Macedònia
i et casquen.
Clar, és que veure a un nen
no li pots explicar això,
és a dir,
com pots dir que normalment
intentes que dir
que no hi ha gent dolenta,
però és que clar,
aquests nens,
aquesta defensa no els hi pot ser,
perquè ells diran,
bueno, és que jo he vist
el que han fet.
Llavors, ojo,
perquè clar,
estem creant
unes angoixes
en els nens
que a la mínima
que sentiran qualsevol soroll
saltaran, no?
Sí, sí,
és que a mi em fa por
dintre de 5,
10, 10 anys,
10 anys,
aquest jovent
traumatitzat
amb unes idees
molt especials...
que nosaltres
no sabem
el que hem vist
als seus ulls.
Ah, aquí està.
Una cosa és el que
nosaltres estem dient
o el que ens estan ensenyant
via imatges
o via fotos,
però no sabem
què passa allà.
Sí, sí.
No sabem si aquests nens
han vist alguna mort,
si han vist violacions,
si han vist etcètera, etcètera.
És a dir,
clar, aquí
ens falta una informació
que déu-n'hi-do,
perquè no deu ser
tot el que veiem.
Estic, vaja...
Serà molt pitjor.
Jo crec que ha de ser pitjor.
Per la qual nosaltres
sentim molta vergonya
que els governs
dels estats d'Europa
i dels parlaments europeus
no acullin
els refugiats immigrants
del proper Orient
i tampoc
és d'Àfrica del Nord.
Sentim vergonya
la gent,
els governs
que marquen
la política,
no.
No, no, no.
Això és el que fan.
Però la gent, sí.
La gent del poble,
la gent del carrer, sí.
També sentim vergonya
pel maltractament
dels infants,
mares,
embarassades
i adults
en els pseudocamps
de refugiats,
manca d'aliments,
atencions mèdiques,
escoles,
lloc on refugiar-se,
higiene,
robes adequades,
aigua,
medicaments
i negació
del seu futur
al que tenen dret.
Però això,
això és
completament terrible.
Sentim vergonya
la negació
dels drets humans,
de la convenció
dels drets
dels infants,
signats,
tots ells,
a les Nacions Unides
per la totalitat
dels països europeus
i per la Carta
de París
per una nova Europa.
Sentim vergonya
perquè les polítiques
europees
hagin escollit
com a sistema
econòmic
fabricar
canons
en lloc
de mantequilla.
Paul Samuelson,
Premi Nobel
americà
d'economia.
Sentim vergonya
que els refugiats
per les guerres
dels pobles
de Síria,
Irak,
Afganistan,
Kurdistan
i d'altres,
siguin
a causa
de les armes
subministrades
pels països
productors
europeus,
entre d'altres,
sentim vergonya
que ells
pateixin
aquesta terrible
situació.
Sentim vergonya
de la pèrdua
de valors
cristians,
culturals,
històrics
dels estats d'Europa
i el predomini
de valors nefastos
per als pobles
tals com
l'averícia,
l'especulació,
l'acumulació
de diners
i poder
en poques mans,
les manques
de respecte
als insults,
l'oblit
de les experiències
europees
de les dues guerres
mundials
del passat segle.
Sentim vergonya
que el continent
més ric del planeta
no sigui just
en la repartició
de la seva riquesa
i mantingui
la desigualtat
existent.
Sentim vergonya
que els estats
que seuen
en el Consell
de Seguretat
de Nacions Unides
i disposen
del dret de veto
siguin els principals
fabricants
i venedors
d'armes
del comerç
mundial.
Sentim vergonya
que els estats
europeus
no escoltin
la condemna
de Nacions Unides
i l'ACNUR
a la política
d'expulsió
a Turquia
dels refugiats
o immigrants.
Sentim vergonya
que es pagui
a Turquia
diners
perquè faci
de guàrdia
de les fronteres
europees
sabent que els sirians
poden ser
retornats
al seu origen
ciutats
destrossades
i enronades.
Sentim vergonya
que s'apropiïn
per la força
el control
de petroli
del gas
del proper orient
i provoquin
si cal
guerres
per aconseguir
la seva permanència.
Malgrat tots els governs
i parlaments europeus
han de saber
que els habitants
del continent
les seves gens
en la seva immensa majoria
sentim vergonya profunda
dels seus governs
i que estem totalment
en desacord
en totes les seves accions
com la de posar
alambrades
als llocs del pas
dels refugiats
o dels immigrants
tancar-los en guetos
barrar els camins
i provocar
tota mena
de desgràcies
i infortunes.
Reconeixem així mateix
la labor d'acollida
i respecte
dels països europeus
com Alemanya
Noruega
Suècia
i el Canadà
Encara estan atents
de rectificar els governs
i el Parlament d'Europa
Si no
la història
els jutjarà
Doncs sí, sí
aquest manifest
de justícia i pau
d'aquest mes d'abril
sí, sí
reflecteix
suposo
que l'opinió
de la immensa majoria
de la gent
Mira
ara
ara contestaré
allò com has dit tu
com es podia canviar
simplement
per part de la gent
del poble
el poble
ha de participar
en democràcia
i en pau
però també
participar
d'una manera decidida
en posar
al cap
dels governs
gent
que
que sigui responsable
és a dir
gent
que
que
que
que no es robi
que no es robi
bàsicament
Ja hem arribat
a l'utopia
i
i que no insulti
i cuidado
que això que dies tu
utopia
el pericle
a l'Atenes
del
abans de Crist
havia estat governant
i portava més de 2.000 anys
Atenes
governant
i aquesta
era la seva
conclusió
sí, sí, sí
o sigui que aquest ho feia
jo crec que no és difícil
governar
amb valors
no
però aleshores
t'hi trobes
precisament
amb uns imponderables
que no els pots solventar
que és
els grans
capitals
els interessos
personals
de segons qui
qui té poder
i
solventar això
és absolutament
difícil
Bueno, perquè és l'egoisme
en lletres grosses
Oh, i tant
l'egoisme
és
la
la punta màxima
del malestar
de tot el món
perquè quan
jo
jo
jo
sempre jo
quan aquest jo
no penses en els altres
i ja està
Però penso en una cosa
que
el sistema
tal com ara
està tan radicalitzat
que ja no pot continuar
fent el que feix fins ara
que és especular
l'economia pot ser
especulativa o productiva
és el que deia el Samuelson
de produir mantequilla
o produir
canons
canons
Sí
Els canons es produeixen
pràcticament
des de fa 50 anys
cada vegada
més enllà
de produir més canons
i més canons
però
el sistema
no funciona ja
perquè ja no es pot
especular més
l'especulació
ja no dona més
així
Clar
Ja no dona més
Ara l'especulació
només serveix
per enriquir
els que ja són rics
però no serveix
per crear riquesa
No
Aquestes ingeniries
econòmiques
que veus
que s'han muntat
amb empreses falses
Escolta'm
això
només que serveix
per els tants percent
Exacte
I llavors què passa
que si no es crea riquesa
no es fa una economia productiva
llavors no es creen els béns de consum
i els mateixos propietaris
d'aquest sistema
que tenen el poder de fabricar
doncs no podran vendre
i per tant
per consumir
s'ha de tenir diners
i per tenir diners
s'han de disposar diners
la gent
No, no, si és que el capitanisme
ben entès
és perfecte
perquè el que té
dona una mica
pel que no té
i realment
doncs
així
el que no té
arriba
a estar en un estatus
que va prosperant
però si no
bé
ens diu el Carles
que ens queden dos minuts
o sigui
que quina notícia més
podem donar
Doncs oi que ja
ens veurem
passarem
ens veurem ja el mes de maig
però haurem passat
a principis de maig
no?
El què?
Que ja haurem
quan ens tornem a trobar
haurem passat ja
el tot mes d'abril
i haurem passat
els principis de maig
recordem-nos que
tindrem la festa de la Pau
el mes de maig
el dia 7
però hi haurà més activitats
el 6 i el 5
també hi haurà activitats
és a dir
ho anirà dient la ràdio
però bueno
des d'aquí
com que Justícia Pau
és una de les entitats
que també col·labora
doncs que ens en recordem
que tenim activitats
el 5
que és un dijous
al vespre
el 6
i el 7
que és dissabte
a la tarda
perquè ara es fa la tarda
només oi?
Per això hi ha una activitat
el divendres
i segurament
es reparteixen les activitats
i a més aquest any
pel que jo
tenim entès
el lema
va cap als refugiats
o naturalment
és que és el tema
més punyent
doncs sí, sí
bé
hem arribat
al programa
veus de la parròquia
a la seva fi
i us esperem
el proper dimecres
en què l'altre
l'altre equip
ens ha substituïd
però recordeu
que el dissabte
tornarem
a ser amb vosaltres
de
dos quarts
d'onze
a les onze
moltes gràcies
a vosaltres
Quima
moltes gràcies
Jesús
moltes gràcies
Carles
i fins la propera
molt bona nit
a tothom
bona nit
A l'escoltes
l'àdio d'esvent
sintonitzes
la ràdio d'esvent
la ràdio de sant
just
98.1
ràdio d'esvent
98.1
ràdio d'esvent
98.1
93.1
0
99.2