Fins demà!
Fins demà!
60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més
Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran... 60 i més. 60 i més.
Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor i també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició
els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre...
iniciem l'audició amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Lluc. En aquell temps, Jesús digué als seus deixembles. Així ho diuen les escriptures. El Messias havia de patir i de ressuscitar el tercer dia. I calia predicar nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió
i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el pare ha promès i vindrà sobre vosaltres. No us moveu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt. Després, se'ls endogué fora fins a prop de Betània, alçar les mans i els beneir.
mentre el beneia s'allunyà d'ells portant amunt cap al cel. Ell es prosternaren adorant-lo. Després, plens d'una alegria immensa, s'entornaren a Jerusalem i contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.
Notícies d'Església Confessions. Demà passat, divendres, dia 10, a les 20.30 h, hi haurà un temps disponible per a poder-se confessar. S'ofereix aquest temps especial pensant en els familiars dels infants que participaran per primera vegada de l'Eucaristia.
Primeres comunions. Dissabte vinent, a les 12 hores, hi haurà un grup d'infants que participarà per primera vegada de l'Eucaristia. El desig és que perseverin en el camí que han conegut de l'amistat i la fe en Jesús. Sagrament de la Santa Unció Comunitària. Serà el dimenje dia 19,
Pasqua de Pentacosta a la missa de les 11. És necessari que ho sol·licitin aquells que ho vulguin rebre. Participació de la parròquia en el projecte de la Fundació Amics Joan Petit, Nens amb Càncer. El cap de setmana vinent podem tenir la possibilitat de participar amb la nostra aportació voluntària a aquest projecte
que promou el club de hockey de Sant Just i apadrina el jugador del Barça, Érica Vidal, veí del nostre poble. En la declaració de la renda hi ha dues caselles, una destinada a l'Església Catòlica i una altra als anomenats
altres finalitats socials. Què passa si el declarant es tria a marcar les dues? Doncs passen dues coses. I ara us les explicarem. Primer, que el declarant no pagarà més ni li tornaran menys que si hagués optat per qualsevol de les altres possibilitats. Per tant, sense cap perjudici econòmic, el declarant pot marcar les dues caselles.
Segona, el govern entregarà un 0,7% a la Iglesia Catòlica i un altre 0,7% als anomenats altres finalitats socials. No es reparteixen la meitat del 0,7% per a cadascun, no. És un compromís del govern de l'any 2000.
Per als catòlics, a més de tot això, es va marcar les dues caselles perquè organitzacions eclesials tan importants com Càritas i Mans Unides participen en el repartiment d'aquests fons destinats a altres finalitats socials. A més de 40 organitzacions, més de l'Església, que també desenvolupen programes d'acció social per a les persones més necessitades de la societat
També els arriben recursos d'aquestes declaracions. Per tant, si us plau, marqueu a les dues caselles. Fins aquí, notícies d'Església.
Obrim ara la finestra de justícia i pau.
Molt bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda. I la Dolors, avui no la tenim? Potser vindrà, no? Una miqueta més tard? Sí, havia de fer algunes coses i no tenia facilitats per poder venir, però ho intentaré. Molt bé. Si no, mira, parlarem d'aquelles coses que tu i jo parlem a vegades, no? Que són molt interessants. Sí, sí. Bueno, en principi, anunciar la festa de la Pau, que es farà el dissabte, dia 11,
Començarà a les 5 de la tarda i durarà fins que s'acabi. Aquesta festa de la pau és interessant perquè es fa a nivell de poble i llavors participa l'Ajuntament i les entitats del poble. Bàsicament es tracta de preparar un escenari que faci agradable la vivència de sentiments que fan encaminats a la pau i a la justícia i també a la germanor.
Cada entitat ha fet la seva frase, no? Sí, exacte. Perquè l'associació de la gent gran l'altre dia vam fer la nostra. Molt curteta, molt justeta, però jo crec que amb molt de sentiment. Sí, el manifest que consisteix en les diferents frases que ha fet cada entitat és això, és difundir el missatge que cada entitat pensa sobre la pau, no?
Bé, sobretot els gens hi participen, hi participen també els pares que els acompanyen. Sí, sí. I la gent gran també participa, que ha pintat un grapat d'ampolles per fer les lamparetes. Ah, exacte, exacte. Ah, però està molt bé. Bé, i llavors nosaltres, Justici Pau i Sant Jordi Solidari, tenim un petit estant amb el qual ensenyarem les publicacions que fem.
I la gent es pot informar també de la vostra taxa. Sí, es pot informar, però farem una miqueta un petit escrit perquè la gent sàpiga decisivar el que fa, quan es reuneixen, durant l'any... I a més demanar col·laboració, perquè també val la pena que tothom...
s'impliqui una miqueta en la vostra tasca. Sí, de fet, és interessant que la gent participi de la nostra tasca perquè és una tasca mínim social. I llavors va molt bé que hi hagi veus noves i idees noves. Idees noves, moltes idees noves, noves, perquè tot gira sempre en torn del mateix.
Sí, el que passa és que cada persona per ella mateixa Sí, té una visió diferent Sí, aplica una personalitat que és una manera d'espressar-se i de fer que sempre hi ha alguna cosa innovadora Això ho hem constatat nosaltres naturalment complementa les idees o les finalitats que ja teniu amb les seves pròpies idees que, com tu dius és la col·laboració d'algú més
I després el que és important és que, sobretot els nens, els joves i els grans també...
doncs visquin aquestes jornades un cop a l'any perquè és alguna cosa diferent del que es viu normalment a la vida diària i quotidiana i a més a més és un sentiment que en aquestes edats tenen sintonia amb el que els nens pensen jo me'n recordo fa un parell d'anys jo l'any passat no vaig poder anar-hi perquè no puc estar tanta estona en un lloc, ja ho saps i aleshores l'altre any sí i amb uns
amb unes paperetes, escrivien les criatures que li inspirava la paraula pau i el conjunt del que volia dir la paraula pau. I escolta, em sembla mentida, eh? Però les criatures tenen una visió
I eren petits, eh? Sí, sí. Una visió claríssima del que per ells representa la pau. No, no, i evidentment amb això es veu la necessitat d'alguna manera que aquestes festes que es fan, com aquesta festa de la pau, no es deixin de fer. No, naturalment. Perquè val la pena continuar-ho perquè en el futur, a més de la formació tècnica i d'escola i la formació dels pares i la societat en si...
tinguin un petit apartat que parli sobre aquests temes. No és tan petit, no. Realment, si se'ls inculca de bon principi aquestes idees, jo crec que a la llarga, quan sembres, sempre reculls. Clar, formarà part de la seva personalitat. Naturalment. Molt bé. Aquesta era una de les coses que volíem dir, invitar-los a tots.
que, a més de la festa i de les activitats, hi haurà també un moment que hi haurà una coca i xocolata, com per la granada. Sí, xocolata desfet. També hi ha aquest any l'Utifarra. Hi ha l'Utifarra i l'Utifarra feta a la brasa. Sí, sí, sí, perfecte. I llavors, doncs, bueno, hi haurà música. Sí, sí, hi ha també una escenografia d'un balet a càrrec de la Núria... Ai, no, espera't com es diu...
de la Renata de la Renata Ramos París que ja ho té també preparat perquè la seva mare està dintre de la nostra associació de gent gran i també ens va comentar que ja tenia la cosa preparada i que realment suposo que us agradarà molt
Un detall, el que es reculli de la qüestió de les botifarres, que es pagarà un petit cost, el que es reculli s'entregarà a l'associació per la dació de les hipoteques. Perfecte. La PAC.
i llavors és una ajuda molt necessària aquesta iniciativa ha sortit del grup potser aquest any és el que més punyent realment que implica molta gent hi ha una mica d'ajut econòmic per totes les coses que els condicionen també perquè els condicionen molt el que és el govern, el sistema no?
Sí, perquè impostos ells s'han de pagar igual. Tinguin o no tinguin pis, tinguin o no tinguin treball, ells s'han de pagar. Bé, doncs això és la primera notícia.
I l'altre és continuar amb el cicle de l'aigua. El cicle de l'aigua ja sabeu que venim fent-lo des de fa temps. Sí, ja fa temps. És un treball fet per un professor de la Universitat de Saragossa que va reunir tota una sèrie d'ajudants.
i va fer una biografia amb la qual recull el testimoni dels problemes derivats d'aprofitament de l'aigua per finalitats que no són les de la pròpia naturalesa. Em permet una paraula? Aprofitament no, explotació.
Explotació, exacte. Explotació. Explotació. Explotació. I amb això s'ha perjudicat molt els indígenes, sobretot els indígenes dels països d'altra. Em sembla que això ha perjudicat a tot arreu que s'han fet aquest ús i abús de l'aigua per aconseguir bens materials. Sí, sí. I a part de tota la recull de denúncies...
que s'han fet en aquesta publicació, en aquest llibre, doncs volem... tenim una certa manera nosaltres l'obligació de donar-ho a conèixer a vosaltres perquè conegueu la situació que està passant, no? Sí, sí, sí. Per exemple, actualment hi ha companyies multinacionals, també catalanes de l'aigua, que estan instal·lades a Xile i a Argentina i altres països d'Amèrica del Sud...
que estan privatitzant l'aigua. I llavors aquesta aigua que es privatitza amb el consentiment dels propis governs... Ah, aquí està, perquè si el govern no ho permetés, doncs no es faria. Acaben augmentant els preus de la gent treballadora i de la gent que menys té. Que podria gaudir d'aquesta aigua perquè l'aigua és un bé per tothom. Exacte, uns costos que fossin uns costos adequats, no? Però de seguida van buscant el benefici. Això és una de les coses que es veu. I, per exemple, la Patagònia...
Els indígenes de la Patagònia que bevien aigua de les seves fonts els volen privatitzar també les companyies canadenques que hi ha allà. I llavors allà justament hi ha hagut un bisbe espanyol que fa de capdavanter per la defensa dels interessos dels indígenes.
per la banda de Xile, i per la banda de la Patalònia de Xile, i per la banda de la Patalònia d'Argentina, un altre bisbe també, aquesta vegada és argentí, que defensa també la posició. Està molt bé que l'Església prengui la defensa, almenys d'aquestes persones que no tenen res.
Més que aquests dons de l'aigua que venen del cel i que els han permès viure a costa d'ells. Llavors, avui parlarem una miqueta del nostre riu, el riu per naturalesa de l'estat espanyol, que és l'Ebre. El riu Ebre, naturalment, va sofrir també el projecte de... L'intent de projecte. L'intent de projecte, de trasbassar
l'aigua, una part important del seu caudal, cap a la zona sur de la península i també a Barcelona, València i Múrcia. L'objectiu era, en principi, semblava desviar l'aigua per poder millorar la qüestió de l'agricultura.
Això és el que es deia en el pla hidrològic, però la realitat que van captar de seguida les forces vives de la població no era aquesta, era una altra la que es volia fer. I ara nosaltres, del redactació que va fer aquest home, aquest professor de la universitat,
de Saragossa, Pedro Arroyo, us fem una lectura de com va anar la història. És un llibre, sempre ho comentem, és un llibre molt ben editat i molt agradable de llegir i que és molt assabentador de totes aquestes coses. Està editat justament per la Diputació de Barcelona. I a més a més hi ha una exposició itinerant amb plafons i fotografies
de les diferents llocs on s'han fet denúncies per part dels indígenes o els habitants dels fets que fins ara hem anat denunciant Tenint en compte una cosa és que el riu Ebre és molt cavalós molt bé però si el desvies o retens el seu caval llavors tot allò que es fa a la sortida a mar del riu per vida perquè allà hi ha espècies allà és una manera a tot
Tots els sediments allà donen vida a moltes espècies marítimes i d'insectes. Aquí, precisament els habitants del Delta, juntament els de Tònia i l'Aragó, sobretot Saragossa, s'hi van posar com un sol home en aquest transversament en rons potables i positives. I aquest és el relat que us fem. Molt bé, doncs farem el relat. Diu, una riuada de gent per salvar l'Ebre.
L'any 2000, el govern d'Espanya va fer públic el Pla Hidrològic Nacional, un projecte que incluïa com a peça clau un transbassament de l'Ebre a Barcelona, al Llevant i al sud-est de la península ibèrica de 1.080 actòmetres anuals. Actòmetres? Em sembla que ho he dit bé. La notícia va generar un fort debat social, tècnic i polític.
Tanmateix, no era un projecte nou. Com diu Manel Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la lluita contra els trasbassaments té més de 30 anys. La primera proposta data de l'any 73, però aquesta vegada vam tenir la sensació que anava seriosament. Tan a l'Aragó com al Delta, a les Terres de l'Ebre,
L'oposició que va suscitar el PNH, Plan Nacional Idolèctric, va ser massiva. Centenars de milers de ciutadans van sortir al carrer una i altra vegada a manifestar els seus rebuts al projecte. Recordem que aquí a Barcelona hi va haver algunes, diverses manifestacions molt reixides. També hi va haver a Saragossa. Hi havia la sensació generalitzada de postergació d'unes comunitats respecte d'altres i que aquell traspassament només ajudaria a aprofundir-les.
Més enllà d'aquest sentiment, d'altra banda, va emergir un potent moviment en defensa del riu. Científics i especialistes hi van donar cos argumental, amb raons sòlides i ben fonamentades, al mateix temps que oferien alternatives més raonables des del punt de vista ambiental, econòmic i social. La lluita contra el transbassament de l'Ebre va ser un autèntic fenomen sociològic
en el qual es van canviar diversos fronts. El debat científic-tècnic, les mobilitzacions ciutadanes, manifestacions multitudinàries, les més grans de la història del país i l'estratègia política desenvolupada amb tenacitat davant dels parlamentaris de la Unió Europea. Aquesta última activitat va donar lloc a una nova mobilització de gran calat. La marxa blava a Brussel·les.
que no només va convocar milers de ciutadans, sinó també les organitzacions internacionals en defensa dels rius. Una marxa que, en una actitud sense precedents, va acudir al cor de la Unió Europea per demanar que no es donessin fons per un projecte d'aquestes característiques. Això de la marxa de la gent i la mobilització...
És una prova més que a la gent, quan se li escatima el poder que el govern vol fer coses que la gent no hi està d'acord, com ara està passant amb la decisió de les subboteques, o que els bancs no donen crédits a les empreses petites, o tantes i tantes coses que estan passant que el govern d'Espanya no fa cas...
En aquest cas s'ha demostrat que la gent, el poder de convicció i les manifestacions és una part efectiva també per aconseguir l'èxit d'aquestes reivindicacions. Tu ho creus, això? Bé, en el cas del trasbassament és una bona lliçó. Aquí es va aconseguir.
Sí, va trigar una miqueta, però sí, realment sí, és veritat. I aquí, amb un pòsit de 6 milions de parats, aturats i pico, i amb la idea que el futur no serà gaire bo, ni aquest any, ni segurament l'any que ve, segons diuen els economistes, doncs això també és un problema, perquè, clar, pot passar que la gent també es manifesti com es va manifestar abans per altres coses, com això de l'Ebre, i si es manifesta no serà precisament
no serà precisament per donar la raó al govern, sinó precisament perquè s'espavili i es mogui. Per exigir al govern que prengui nota de les necessitats del poble. I en aquest cas va ser una bona estratègia, en aquest cas a l'Ebre, anar a Brussel·les a protestar i manifestar-se sempre en pau i en tranquil·litat, però sí enèrgicament davant d'aquest projecte
Aquella oposició frontal de la ciutadania va ser en ella mateixa un d'or cub per al pla, que esperava el financiament europeu per poder-se tirar endavant. El govern necessitava rectificar legislativament com més aviat millor aquell pla hidrològic,
ja que estava a punt d'entrar en vigor la directiva en marca europea en matèria d'aigües, aprovada l'any 2000 i incompatible amb les obres que proposava el PHN. De fet, tota la terminació del PHN es va fer en caràcter d'urgència i el mateix estudi d'impacte ambiental, la seva avaluació i declaració positiva, subsegüents, es van resoldre en un tèrmin de sis mesos. O sigui, que teníem pressa. I tant, que teníem pressa.
Els beneficiaris, sobretot a València i Múrcia, argumentaven que necessitaven el trasbassament de l'Ebre per mantenir la seva pròspera agricultura d'exportació i per no patir restriccions en l'abastament urbà. Tanmateix, Barcelona aviat es va despenjar de les seves demandes d'aigua. Des de les comunitats de la Conca, cedent per les seves demandes de l'aigua,
Procedent, s'argumentava que la verdadera justificació del trasbassament radicava en interessos immobiliaris i empresarials de tipus especulatius, el que parlàvem abans, abans de fora micro. S'aduïa més que mai els trasbassaments no havien servit per solucionar problemes de dèficit, ja que la mera expectativa de rebre més aigua disparava als projectes d'urbanitzacions i nous regadius,
amb la qual cosa l'aigua, transbassada, acaba, a la fi, sent insuficient. Es preveia també sobre els elevats costos energètics i financers que suposaria bombar l'aigua al llarg de 800 quilòmetres i construir les grans preses que havien d'emmagatzemar l'aigua que transbassar, i que no eren altres que les d'Itoit, Iessa, Viscarrues i Sant Aliestre, a més d'altres embassaments previstos en el Pacte d'Aigua d'Aragó.
Aquests projectes eren clals per al PHN, especialment el recreixement d'IESA, capaç de llotjar els mil electròmetres cúbics que s'havien de trasbassar. El d'IESA és un projecte que es revitalitza. Cada vegada que s'impulsa un trasbassament, insisteixen els afectats des dels Pirineus Aragonesos. Bé, encara ens queden uns quatre minutets. La detracció d'aigües de l'Ebre.
per transversar-la al llarg del litoral mediterrani, acabaven pagant-la més cara que ningú als territoris dels Pirineus i del Delta. Els Pirineus havien de suportar noves peces de regulació que els desvertebraven i despoblaven encara més. I el Delta veia reduïts dràsticament els cabals d'aigua i els nutriments, amb la qual cosa s'accelerava la crisi generada
per col·lapse massiu de sediments retinguts a les presses. Entre la capçalera del riu i la seva desembocadura, mentrestant, les possibilitats de desenvolupament dels territoris de la conca perillaven, atès
que es prioritzaven les expectatives d'aigua per a un litoral madgarrani arrasat i al mateix temps enriquit per a un desenvolupament urbanístic i agrícola insostenible i sense control. En els primers mesos del 2004, des del Parlament Europeu,
Van començar a arribar notícies. Els informes de les comissions encarregades d'avaluar el PHN eren contràries a proporcionar-hi finançament. No va donar temps, tanmateix, que Europa pronuncies una negativa oficial. Els resultats de les eleccions de març d'aquell any a Espanya van suposar la formació d'un nou govern que va derogar immediatament la part del PHN, que incluïa el trasbassament de l'Ebreg.
L'amenaça que havia pesat en els últims anys sobre el riu s'allunyava. Els moviments socials havien guanyat la batalla.
Molt bé. Potser ho deixarem aquí, perquè ja ens hem d'acomiadar. Bé, fins aquí, finestra de justícia i pau. Ja continuarem, perquè de rius n'hi ha més. Encara en tenim més, sí. Tenim un molt interessant, que és els alps francesos. Ah, molt bé. O sigui que França també està ficada dintre d'aquest... El riu Loire, també, sí. Ah, també. Bé, doncs, molt bona tarda, Jesús. Molt bé. Fes un petó a la Dolors quan la vegis. Molt bé. I, bé...
La Joana es despedeix de tots vosaltres i moltes gràcies al Carles Hernández per haver-nos posat la música. Bé, fins la propera, a tothom, molt bona tarda. Recordeu que en segona audició podreu escoltar aquesta audició dissabte a les 11, ai, a dos quarts d'11 del matí. Bé, fins aleshores, a tothom, molt bona tarda o molt bon dia.
Fins demà!
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!