Veus? De la parròquia.
Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Just i Pastor, en la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social,
dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pà.
Iniciem l'audició del dia d'avui en la lectura de l'Avangeli del proper diumenge. Diu Sant Joan. En aquell temps, digués Jesús a Nicodem. Com ho hi ses, en el desert, en la ira a la ser també el fill de l'home ha de ser enlairat perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic perquè no es perdi ningú
dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envia el seu fill al món, no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen ja han estat condemnats per no haver cregut en el nom del fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè quan la llum ha vingut al món,
s'han estimat més l'afoscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obre malament té odi a la llum i es vol quedar a l'afoscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat sí que busquen la llum plena i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons Déu.
Notícies d'esglésies.
Viacrucis el proper diumenge dia 25, que el farem al monestir de Monts i Odesplugues a la mateixa hora, 6 de la tarda, i també el dia 1 d'abril a la residència d'Avis Nostra Senyora de Lourdes. Campanya contra la fam. Una manera de fer cuaresma.
Com ja van em suggerir, durant l'Aquaresma podem anar guardant el que estalviem per deixar de comprar coses que no ens són necessàries i aportar l'import pel projecte que ens hem proposat contra la fam en el món. A la capella del Sant Cris de la parròquia hi tenim una caixeta perquè depositeu el que vulgueu o bé podeu esperar la col·lecta del dijous san.
Sortida arxiprestal. Apunteu-vos al qui vulgueu venir a la sortida arxiprestal d'aquest any. Feu el despatx parroquial el més aviat possible per facilitar organitzar-nos. La sortida serà el proper dissabte dia 24 aquest mes i visitarem el monestir de Poblet. Aquest és el programa preparat. De 145 a 815, sortida de cada població amb autocar.
A les 10.45, arribada al monestir de Poblet, en petita aturada a l'espluga de Francolí. D'11 a 13, visita guiada al monestir. A les 13 hores, una del migdia, celebració de l'Eucaristia al monestir. A les 13.45, anar a dinar al restaurant Simó de Palau. A les 17.15, viatge de tornada a les diferents poblacions i, aproximadament,
A un quart de vuit de la tarda ha arribat aproximada cada destí. El preu són 36 euros els adults i els infants. Fins a 12 anys, 20 euros.
Pellegrinació reseguint les petjades de Sant Pau. Com a preparació a l'any de la fe, Cabanets 16 convocat des de l'11 d'octubre de 2012, 50è aniversari de l'obertura del Concil i Baticà segon, fins al 24 de novembre del 2013, i en el context de la reflexió de l'església sobre la nova evangelització, es proposa una pellegrinació per a redescobrir
els inicis de la nostra fe amb el testimoni de Sant Pau i de les primeres comunitats cristianes. El viatge tindrà lloc de l'1 a l'11 de juliol i participarà també el bisbe Agustí. Conferències de la Unió Espiritual de Mares Del 21 de març,
a les 16.30 missa i a les 17.30 conferència pel curs 2011-2012 aquesta associació ha programat una sèrie de xerrades formatives sota el títol comú de què volem aportar nosaltres, la gent gran, a la societat. El proper dia 21 el doctor Jaume Aymar pronunciarà la conferència volem aportar alegria.
L'adreça és Carrer Riera de Sant Miquel 1 bis Barcelona. Una col·lecció sobre la nova evangelització de l'editorial Balmes. Amb el títol, promoure una nova evangelització
s'inicia una col·lecció que es dedica a aquesta urgència dins de l'Església. El primer volum recull tres textos sobre com promoure la nova evangelització del bisbe de Vic, de l'abat de Montserrat i de Montsenyor Rino Fisichela, cap del puntifici Consell per a la nova evangelització.
Fins aquí Notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau.
Molt bona tarda, Dolors. Bona tarda, Joana. Hola, avui no comptem amb el Jesús, que té moltes obligacions. Jesús és precisament a Barcelona, amb la central de Justícia i Pau, que tenen una junta econòmica del grup. Ah, i l'economia. I llavors en aquest tema doncs hi havia de ser-hi. Molt bé, clar. Llavors, que hem preparat avui? És curiós com d'un mes a l'altre passa d'una manera el temps que es van donant tot una sèrie de circumstàncies.
sobretot de caire a crisis amb la seva economia que va afectant ja a factors de la societat que ja realment són una mica greus. Sí, realment sí. Hi ha moltes famílies que ho estan passant molt greu. Ja comença a ser molt preocupant, no? Perquè estem en l'indar de la pobresa. Un dels temes que m'ha sorprès avui, que potser ho hagués llegit
Jo li he tret del periòdic que és el tema de les beques de menjador. Llavors en el tema de les beques del menjador hi ha un... va explicant al periòdic avui una notícia que és molt preocupant, sobretot afectant el Baix Llobregat. En el Baix Llobregat teníem unes 6.852 famílies que al començar aquest curs 2011-2012 havien accedit al varem que es havia portat a terme, havien accedit a aquesta ajuda.
Llavors què passa? Que ens trobem, ens trobem que els diners que han d'arribar per anar pagant aquests menús, doncs no han arribat, no arriben. I llavors cada vegada, a més a més estava pressupostat amb un preu, han rebaixat, a més a més,
llavors tenen assegurat, perquè si arriben aquests diners tenen assegurat fins allà, sembla que llegit el 12 de maig, poder donar aquestes beques als nanos, però tots sabem que el col·legi t'acaben el mes de juny. Clar que depenent, gairebé un mes. Exacte. Llavors, des del Consell Comarcal, que és el que realment anava fent aquesta funció de distribuir, anava posant... És el Consell Comarcal qui s'ocupa de distribuir els tèntims de les beques. S'ocupava, amb els diners que rebien, d'anar-ho distribuint a les escoles i tot això,
Ells han posat una mica d'ajuda també, però el preocupant és que no arriben els diners que ja des d'un... havien d'haver arribat. O sigui que ja és que aquestes beques que s'han donat ja s'havien d'haver pagat. Exacte. Llavors això és una notícia, doncs el tema de les beques del menjador, Justícia i Pau va treballar-ho molts anys. No sé si fa molts anys que lluitem per això. S'havia aconseguit... Amb el Jesús de bon principi. Sí, sí, sí. S'havia aconseguit doncs d'alguna manera que això ja portés un rodatge amb les diferents
eleccions municipals els últims temps, doncs semblava que la cosa marxava, però amb aquesta crisi, amb aquestes retallades socials, hi ha aquesta preocupació. Llavors, què preocupa? El més preocupant és que nens que l'àpat fort el fan a l'escola. A l'escola, sí. Han notat que molts nanos repeteixen plata.
Clar, perquè tenen gana. Tenen gana. A lo millor no han esmorzat poc. O no han esmorzat. O amb un sopar lleuger també, que realment el sopar i el dinar és el moment fort d'aquestes coses. Llavors jo voldria empalmar aquesta notícia a la revista de Justícia Pau, ha dit una revista que és la comissió de la infància. Llavors més o menys, no se si va ser a l'octubre o el novembre,
va haver-hi, si us en recordeu, el dia de la... com eredicar la pobresa. Llavors, un dels temes principals era la pobresa com afecta als infants. Té quantes menes de pobresa? Un breu escrit del programa d'infància i famílies de Càritas ens parla, en aquest mateix bulletí, de patiment emocional. És una expressió que fa mal.
I un informe que el passat juliol publica a la Creu Roja que deia que els nostres infants no passen fam, però que segurament a Catalunya molts infants pateixen malnutrició. Ah, aquí està. És a dir, no hi ha la fam, però té una alimentació... Té l'estómac ple, però no d'aquelles coses que realment necessiten. Diu, quantes menes de pobresa hi ha? Perquè hi ha pobresa cultural i una pobresa d'informació que afecta la igualtat d'oportunitats.
Per això, les conclusions del 15è Fòrum Fedàia parlen d'ajuts per l'alimentació i vestuari, i per unes beques de menjador, i al mateix temps de combatre el fracàs escolar i de garantir les sortides i activitats extraescolars, ja que les activitats de lleure són primordials per al desenvolupament de l'infantil. Per què alligeixo això? Primer, perquè surt l'important que és dels aliments
a l'hora de menjar. L'important que és el temps lliure que el nen pugui disfrutar. L'important que és tenir un vestuari adequat. Clar. Tot allò que comporta la formació d'aquesta criatureta per poder accedir a les coses culturals. Sí, i que el dia de demà quedi conformat com una persona com cal. Com cal. Diu, a mitjans del segle passat dos sociòlegs francesos van titular amb lucidesa una obra seva, que es deia
les heretiers, els hereus. La seva tesi bàsica era que l'actitud cultural és adquirida molt més fàcilment per a aquells que, en certa manera, l'hereden. És a dir, perquè ja viuen des del seu naixement en un ambient culte. Clar. Són les arrels. Però tot el tipus d'arrels adequades a cultura, alimentació, societat, comportament, tot.
Hi ha uns mínims que hi ha resposta. La lluita contra la pobresa infantil és complexa. La Universitat Rovira i Virgili, a començament d'aquest curs, va crear una càtedra d'inclusió social en el marc de les seves terceres jornades sobre la pobresa. I inclusió social amb la voluntat de transferir el coneixement sobre el binomi, inclusió i exclusió social a entitats i institucions
per dotar-les de dades científiques en la presa de decisions. És un camí. És a dir, s'ha d'anar a buscar totes aquelles causes en què un infant, a mi de cas va fent adult, no quedi esclar, no quedi imaginat. Encara cops són més. Exacte. Amb totes... Però quina societat ens espenya. Exacte. I llavors, després, ara faig aquest article.
Perquè realment després veurem una experiència que ahir vam viure a la parròquia amb la Rosaura, que us explicaré aquesta exclusió de la societat, el que comporta. Us explicaré l'experiència que ella ens va explicar. Avui potser el tema de la ràdio, de Justícia i Pau, anirà més per totes aquestes retallades, com ens pot afectar, com la societat... Realment reacciona d'una manera o d'una altra.
Diu altrament, la prioritat que té la lluita contra la pobresa infantil li ve, per dir-ho amb l'autora de la declaració de Ginebra del 1924 sobre els drets humans, del fet que els infants deturen el seu creixement i que difícilment aquest creixement perdut es podrà recuperar mai més. Tot el que un infant, des d'alimentació, des de vestit, socialització, cultura, aprenentatges, tot el que fa de petit,
Ja li serveix de res. No s'aprèn de petit. Costa molt. O ja la mateixa vida no et dona les possibilitats. Les oportunitats. La pobresa és una forma de violència. Aquell empobriment emocional que evoca Càritas pot afectar la capacitat d'un infant per meravellar-se, per viure experiències de joia, pot dificultar la seva relació amb els altres, amb els éssers humans i fins i tot amb les coses.
El Comitè dels Drets dels Infants, en les observacions finals que fa l'estat espanyol amb motiu de la presentació del seu darrer informe, es refereix sovint a la pobresa infantil. És a dir, per una banda, tenim aquest article que ja ens recorda fa uns mesos vam fer un estudi. Sí, fa mesos, però cada mes en mes ha anat empitjorant. Exacte, que aquesta crisi que ens porta una pobresa general de la societat, els infants en són uns dels principals perjudicats.
Hem iniciat el tema amb aquest article del diari que parlava sobre el tema de les beques de menjador. I centrat sobretot aquí al Baix Llobregat, doncs per una banda no arriben aquests diners que havien de donar. Que estan pressupostats i que tenen partida. Per altra, encara que venien retallats, doncs tampoc no arribarien a tot el curs. Això es nota ja a nanos que realment passen ara. Passen que les famílies no arriben només que puguen pagar
doncs el pis, les aigües i fan dinar, ah i fan esmorzar i sopars molt porquets. I el menjar del menjador és... I el dinar és quan es fa el menjador. Exacte. Llavors una mica la Generalitat també vol passar aquest problema dels menjadors a que se n'encarreguin una mica els municipis, però si els municipis ja no poden assimilar més coses. Clar, sempre hem dit que els municipis sempre són la germana pobra de tota l'administració. Exacte. Perquè realment tenen el seu càrrec
Temes que sense pressupost no els poden assolir. Exacte. Ara no hi ha pressupost. Estan preocupats perquè han de tornar també uns deutes. Que l'estat espanyol havia dit en temps que poquet a poquet... Però ara no. Ara ho vol dir immediat. Com també l'estat espanyol també ha de retallar per tornar els cèntims que es deuen, doncs és el peix que es mossega la cua. Tenim un bon problema. Jo crec que és molt difícil. Mentre explicava tot això,
Hi ha una experiència que, des del grup de Nostra Dona, ajuntem en Justícia i Pau, i per... una mica també lligant Sant Just Solidari, que té un projecte amb una monja que es diu Rosaura, la Rosaura, la germaneta de Jesús. Aquesta senyora té una experiència preciosa a Malga, en un barri de Malga d'una total exclusió social.
Són aquells que ja realment no pots arribar a fer res. Perquè no tenen res. Res. I no en pots treure res. Res. Llavors ens va venir a explicar la rosaura. Són unes germanetes de l'almiya d'en Folcou, d'aquesta línia francesa, que viuen a dintre de l'emarginació. És a dir, són petites comunitats de monges. Que estan immerses dintre d'aquests grups. I viuen a dintre, en un pis, treballen allà amb ells,
i estan pendents i viuen i s'obreixen sobre la pròpia carn, doncs si un dia no hi ha menjar no hi ha menjar. Llavors ens va explicar molt bé com treballen la marginació en un barri que està a dintre de Màlaga amb un contrast bestial perquè per un lloc tens grans inversions. És preciós Màlaga, sobretot la part nova és preciosa. Exacte, doncs aquest barri és totalment diferent. És a dir, hi ha droga,
Hi ha molts presos, quan surten de la presó, que esperen la seva oportunitat per poder-se integrar. Són aquella gent que almenys venen immigrants que venen sense cap duro, sense res. I que van a parar allà dintre perquè doncs hi ha uns barris on hi ha unes vivendes petitíssimes. Que més o menys els acullen dintre de la seva pròpia pobresa. Llavors ens explicava en aquesta trobada conjunta entre Justícia i Pau, nostra dona, i vam anunciar-ho també a la parròquia,
com ho treballaven, és simplement, resumint-les a la tasca d'aquestes monges, és fer un acompanyament. Tot el que per a nosaltres pot tenir un valor crític de com actuen, a vegades al fons d'aquestes persones hi ha una humanitat molt gran, perquè quan algú dintre d'aquest barri té un problema,
Com entre ells sense tenir res que ajudar. S'ajuden, la solidaritat de la pobresa. Exacte. I una cosa que ens va sorprendre molt, a vegades hi ha mares que no poden tirar filles de mares pobretes.
com que aquestes coses se m'acaben passant de generació en generació. Doncs per poder tallar aquesta dinàmica a vegades filles han de sortir d'aquest ambient familiar per dir a veure si trobo una oportunitat i puc créixer d'una altra manera. Si no, el mateix ambient les envoleix. Les envoleix. Va ser una experiència molt bonica, vam estar una bona estona parlant amb ella i penso que des de com a cristians i cristianes doncs ens va servir també per veure una manera... O sigui va ser obert al públic?
Sí, ho vam fer com era un acte així, només com una conferència, perquè no era conferència. Era explicar l'experiència. Ho vam obrir-ho també a la comunitat. Es va intentar anunciar-ho i potser vam ser unes 25 persones. Va ser una experiència agradable, lligant el fil del que comporta aquesta crisi, el que arriba a passar. Doncs és bonic perquè treballen al microcrèdit.
Això és molt interessant. El projecte que fan en un Sant just solidari, els envien uns dinerets, però aquests dinerets d'alguna manera fan microcredits. És a dir, donen treball. I pensaven que en el seu moment l'han de tornar. O sigui que el que poc o molt que guanyin amb aquests cèntims s'han de reservar una miqueta per tornar-lo. Perquè llavors s'acabaria els cèntims i no arribaria per tothom.
I jo crec que és una bona idea això del microcredit. És tenir una satisfacció quan hem entès aquest mecanisme. Tener la satisfacció que el seu esforç d'alguna manera pot retornar uns diners avançats. Però això ja es va començar a les societats pobres, sobretot amb dones de l'Àfrica i alguns llocs de l'Amèrica del sud. I les dones, clar, que són normalment qui treballen perquè treballen a casa i fan les coses a casa, llavors per aconseguir
aquests calorons per començar una activitat per poder-la difondre al públic, aleshores demanaven aquests crèdits, però això ja parlem aquí, aquest finestral, ja ho parlem des de fa anys, i la trista cosa és que ara es produeix aquí l'estat espanyol. El nostre món. Que sembla que ja està per sobre del vell del mal. Aquest projecte de la Rosàuria fa temps que dura,
Sempre hi ha hagut a les grans ciutats, que nosaltres el millor en tinc l'oportunitat de viure amb una certa seguretat econòmica, sempre hi ha aquella part del... Sempre, bossa de pobresa, les grans ciutats, i quan més gran és una ciutat, més gran és la bossa també, perquè esclar, amb la il·lusió d'arribar al centre, molta gent arriba i no té mitjans. I ara també se'ls hi ha gravat bastant, sobretot amb aquella immigració que
que no té res. No, i a més ha vingut a vegades sense papers. Estan esclossos de la societat. I realment, mentre ha hi hagut treball, mira, bé que mal, ells han anat treballant i han anat fent la seva via. Però és que ara, de sobte, aquesta bombolla s'ha trencat i realment tothom s'ha quedat amb les mans buides completament. Ha sigut un catacrag molt fort. Molt fort. I qui ho ha sufer més?
La classe pobra. Ara està començant a sofrir-lo. La classe mitjana imagina la classe pobra per on va. Ells ja fa molt temps que estan enfonsats. Llavors com que dèiem que entre un dia i l'altre hi ha tantes coses, com venim aquí, doncs sí que caldria recordar el Dia Internacional de la Dona. És un altre dels drets humans en què justícia i pau
ho té clar que la dona ha d'aconseguir la igualtat en aquest món, igualtat d'oportunitats, que se la reconeixi amb tots els seus drets de justícia, de llibertat, parlem en el món global, que aquesta crisi ens torna a donar la patacada i ens torna a treure una mica el dret econòmic de poder trobar treballs i la dona patirà. Però tenint en compte una cosa, jo pensava l'altre dia i meditava, perquè aquí a la ràdio, a l'audició següent, a 60 i més, ho vam comentar,
perquè va coincidir el dia de la dona. Però jo per mi un dia a soles pensava tant que criden els sindicats, perquè diu que clar, realment les dones fent igual la mateixa feina cobren un sou més petit. No hi ha dret. Jo no puc dir això perquè sempre vaig cobrar igual que els meus companys, homes i dones. Però això és feina dels sindicats.
aconseguir la igualtat. Aquí està la igualtat. No hi ha, perquè jo sempre dic que la societat està feta a un 50%. Cadascú amb la seva feina dintre de la societat té la seva tasca. Però això sí, perquè si una dona fent cargols amb una cadena fa la mateixa producció que un home, per quin sant
No pot guanyar igual. Doncs això encara s'ha de lluitar. Oh, clar. Qui ha de lluitar? Qui està a la feina dels sindicats? Qui està a la feina? Jo he aconseguit una mica tenir el manifest que des del nostre bisbat, el grup d'ACO, JOBAC, Capellans Obrers, van fer un manifest que reivindiquen que l'atur no ha de castigar més a les dones, les oportunitats han de ser iguals per a tothom. Un dels punts, entre altres coses. Un dels punts.
Des del grup del consell de la dona, d'aquí s'enjust. També la igualtat d'oportunitats i la igualtat de sou. Veus? Incrementar la presència en llocs de responsabilitat, perquè és capaç, la dona és capaç a aquesta crisi de donar-li un valor positiu. Però saps què passa? Que com la societat li ha donat el do de ser mare i el do de portar una família endavant, a vegades és ella mateixa que es retreu.
perquè considerar que, encara que la seva valua sigui igual a d'un home, té una obligació, perquè per molt que l'ajudi el marit, l'ajuda no comparteix amb ella totes les tasques al 50%. No, hauria d'anar per aquí, que es aconseguirà, però és un treball encara llarg. Molt llarg. Molt llarg. I em sembla que ens queda molt poquet. Sí, perquè ens queda un minut. Un minutet. Només mencionaré, perquè això anirà sortint més endavant, i segur que en algun moment ho has dit,
el dia 14 d'abril, perquè quan ens arribi farem el projecte de mans unides, que aquest any ja en parlarem més, que està destinat, encara queda un mes, però el nostre orxí prestat sobretot anirà cap a una escola a l'Índia, en una zona que hi ha una gran manca de nens que puguin anar a escola. I sobretot el tema és la salut, que és la base per poder entrar endavant moltes coses.
Realment és un bon projecte. Jo penso que això ja en parlarem amb més calma. Només dic que sí que portàvem el llibre amb aquell tema que ens agrada llegir sobre... De les aigües. Però l'actualitat i les coses que han passat aquesta setmana i que es comentem de l'economia, malauradament, porta més temps. Sobretot que siguem un poble que siguem capaços d'estar a l'altura del moment crític que vivim i sapiguem ser solidaris. Molt bé.
Doncs hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui amb la Dolors Cardona i una servidora la Joana Algarra. Bé, us esperem en aquesta sintonia radio desvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau.