Sant Jus, plora't, plau't, plau't, plau't.
Déu, de la parròquia.
La parròquia del Sant Just i Pastor
és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe,
accions parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar els espais, notícies d'Església i fe i actualitat.
Iniciem l'audició amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge.
Diu Sant Joan.
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles
Qui m'estima farà cas del que jo dic.
El meu pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell.
Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules,
que no són meves, sinó del pare que m'ha enviat.
Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,
però el Defensor, l'Esperit Sant, que el pare enviarà en nom meu,
us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.
Us deixo la pau.
Us dono la meva pau.
No una pau com la que dona el món.
Que se serenin els vostres cors.
No us acobardiu.
Heu sentit que us deia
Me'n vaig, però tornaré.
Si m'estimeu,
us alegreu de saber que me'n vaig al pare,
perquè el pare és més gran que jo.
Us ho dic per endavant,
perquè cregueu quan ho veureu.
Notícias d'Església
D'aquí una estona,
concretament a un quart de deu del vespre,
tindrà lloc als locals de la parròquia
l'acostumada reunió del grup de Justícia i Pau.
Dissabte vinent,
a la institució La Miranda
se celebrarà l'Eucaristia de primera comunió
per a tots els alumnes
que han fet la catequesi en aquell centre.
Celebració de la Pasqua del malalt
a la diòcesi.
Amb el lema
Confiar en Jesús,
misericordiós, com Maria,
i la cita evangèlica
Feu el que ell us digui,
com a referència,
tindrà lloc, a nivell diossassà,
el proper 30 d'abril,
al complex assistencial Benito Meni de Sant Boi de Llobregat,
a dos quarts d'onze del matí fins a la una del migdia,
amb la presència del bisbe Agustí,
que presidirà la Eucaristia a les onze hores.
Són convidades totes les persones properes al món del malalt,
preveres, diarques, religiosos i religioses,
laics i laiques,
i especialment les persones malaltes
i els voluntaris de les parròquies que visiten els malalts.
L'horari és a dos quarts d'onze acollida,
a les onze Eucaristia presidida pel nostre bisbe Agustí,
tal com hem dit,
a les dotze menys deu minuts animació festiva,
a tres quarts d'una Piscolabis i a la una Comiat.
El proper dissabte, dia 30 d'abril,
se celebrarà a l'Escola dels Selecians de Sant Vicenç dels Horts
la Festa de la Mare de Déu de l'Alegria,
una trobada festiva de la gran família dels esplais
del bisbat de Sant Feliu de Llobregat
per celebrar la seva patrona.
S'aplegaran els infants, adolescents i joves,
les seves famílies, monitors i monitores,
i conciliaris per conviure, celebrar
i donar gràcies a Déu per tot el servei
que es realitza des del món del Lleure
el nostre bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
Heu escoltat Notícies d'Església.
Presentem ara Fe i Actualitat.
Avui celebrem els catalans la festivitat de Sant Feliu de Llobregat.
Santa Maria de Montserrat, patrona de la nació catalana.
La immensa majoria dels d'agorts fem pelagrinació almenys un cop l'any
al seu santuari, ubicat en una muntanya singular
que en paraules del monjo de Montserrat,
pare Maúr Boix,
et sorprèn així que la veus.
Allí, tan sola,
enmig del paisatge
i que, segons l'indret d'on la mires,
la seva silueta et recorda
la fulla dentada d'una serra.
Recordem que la paraula Montserrat
vol dir muntanya serrada.
És obvi, no?
El pare Maúr Boix
continua dient
L'aspecte de les roques,
a mesura que t'hi acostes,
potser et fa imaginar
que Montserrat ha estat esculpit,
treballat i serrat
per una mà prodigiosa.
El poeta mossèn Cinto Verdaguer,
un dels grans autors èpics
de la història literària,
veia la muntanya
com la muntanya
serrada pels àngels.
Montserrat no és un lloc de pas.
S'hi ha d'anar expressament
i, després d'haver-hi estat allí,
sentir un munt de diferents sensacions
i emocions.
Al baixar-ne
i reintegrar-te a la vida quotidiana,
llavors es té la impressió,
potser inolvidable,
d'haver estat en un lloc
autènticament màgic,
salvant respectuosament
les distàncies.
Del santuari es tenen indicis
de la presència d'ermitants
cap al segle vuitè
de la nostra era.
Però tot just,
reconquerit del territori
del poder àrab
sobre el segle nové,
és de quan daten
les primeres notícies certes
dels seus primers temps.
Una mica més tard,
consten documentalment
els noms de quatre ermites,
una de les quals,
dedicada a Santa Maria,
Mare de Déu,
donar més tard origen
al santuari.
El primer terç del segle XI,
l'abat Bisbe Oliva
funda un petit monestir
al costat de l'ermita de Santa Maria,
que creix ràpidament
degunt a la fama dels miracles
que hi obre la Mare de Déu.
La presència material
de Santa Maria de Montserrat
es concreta
entre els segles XII i XIII,
en la dolça imatge
que encara avui
presideix el santuari.
Benorada
al llarg de les generacions,
és estimada alhora
com a tresor de la pietat
i pel seu valor artístic.
Es tracta d'una talla romànica
amb retocs posteriors
de trets delicadament estilitzats.
El color fosc de la imatge
l'ha motivat
que entre els seus devots catalans
se l'anomeni
amb aquest nom tan familiar
que tots la coneixem,
la Moraneta.
Ben d'hora,
el nom de Montserrat
es difon més enllà
de les terres veïnes.
Els pelegrins
de Sant Jaume de Compostela
el divulguen pels camins.
El rei de Castella,
Alfonso el Savi,
va dedicar sis
de les seves cantigues
a sis miracles
de Santa Maria de Montserrat.
La devoció
és portada cap a llevant
per l'expansió mediterrània
de la corona catalano-aragonesa.
En el conjunt
dels territoris italians
passarà de 150
el nombre
d'esglésies i capelles
dedicades a la Madonna
de Montserrat.
Més tard,
la dinastia imperial espanyola
consolida el culte
de la Moraneta
a l'Europa central
i sobretot
a Àustria.
Gràcies a Bernat Boil,
un antic ermità
de muntanya
que al costat
d'en Cristòfor Colom
va arribar
al Nou Món
com a primer missioner,
les primeres esglésies
de Mèxic,
de Xile,
de Perú
o de Colòmbia
són dedicades
a la Mare de Déu
de Montserrat.
El nom de Montserrat
també
fó donat
a una illa,
a muntanyes,
a nuclis de població
i els evangelistes
portuguesos
van fundar
al Brasil
dos monestirs
que avui
encara existeixen
sota l'advocació
de Montserrat.
El Sant Pare
Lleó XIII
va declarar
la Mare de Déu
de Montserrat
com a patrona
de les diòcesis
de Catalunya.
Els catalans
religiosament
sentim
i estimem
el santuari
com a cosa pròpia
on celebrem
rumiatges,
festes familiars
i reunions
d'expansió popular
com per exemple
ballades
de sardanes,
castells
i d'altres activitats.
Montserrat
és un lloc
de trobada
de creients
o no?
d'excursionistes,
d'escaladors,
d'estrangers
molt atrets
per la seva
excepcionalitat
i sobretot
pels qui
volen gaudir
d'estones
de profund
recolliment
que en moments
destacats
com per exemple
la passada matinada
assisteixen
a la vella
de la Mare de Déu.
No cal dir
la gran assistència
durant tot el dia
d'avui
en homenatge
i devoció
sota l'abric
del mantell blau
de la Moraneta,
com diu el final
de la segona estrofa
del Virolai,
l'himne
escrit
per Verdaguer
i musicat
per Rodoreda
amb motiu
de les festes
del mil·lenari
de Montserrat
l'any
1880.
Després
escoltarem
algunes estrofes
d'aquest himne
que ens emociona
cada cop
que el sentim,
però abans
una notícia
d'última hora
de l'abadia.
Aquests dies
la comunitat
benedictina
de Montserrat
té una gran satisfacció.
El monjo
pare
Manel
Nin
està
anomenat
bisbe
d'Atenes.
I ara
escoltarem
uns moments
del Virolai.
Virolai
i en l'únic
va
tot
que
aprofitem
aquests moments
per
fer
la nostra
més sincera
felicitació
a tots
els oients
perquè també hi ha
senyors que es diuen
Montserrat.
I tant,
jo en conec un
que es diu Montserrat.
Sí, sí, sí.
O sigui que
i és de Madrid.
Sí, sí, sí.
Clar,
és que és el nom
d'una muntanya.
És una mare de Déu
però és el nom
d'una muntanya.
Bé,
a les Montses,
Montcites,
Montserrat,
Montses,
a totes
la nostra
més
felicitació
més sincera.
I tant que sí.
Enhorabona.
I ara
passem
amb un altre tema
que, desgraciadament,
encara està
de plena actualitat,
als refugiats.
Temp el qual,
malgrat que
els estats europeus
han preteix
donar-li
una solució
a aquest estat
inhumana,
injustre
i incomprensible.
Ja van fer palesa
l'opinió
de veus
de la parròquia
amb la lectura
del Manifest
de Justícia
i Pau,
on s'avergonyien
de la decisió
sobre els refugiats
presa pels
pretesament cristians,
països d'Europa.
Una
abarrant.
Uns
barran
l'entrada
perquè no
els han deixat
entrar.
Sí,
però la veritat
jo deia
abarrant
perquè és realment
abarrant
i la decisió
ha sigut
espantosa.
És una barbaritat
que els barri
d'entrada
amb cops,
amb gasos
lacrimògens
i altres
amb diners
a Turquia
perquè els mantingui
en el seu territori
en condicions
que ho veiem
cada dia
en ibatges,
no són pas
les més adients.
Sobre aquest punyent tema
escrivia
mossèn Joaquim Rius
aquest comentari
al full informatiu
de la parròquia.
Els refugiats
són
una denúncia
contra nosaltres.
Davant del drama
que cada dia
constatem
a través
dels mitjans
de comunicació,
dels milers
i milers
de persones
fugint
dels seus països
per cercar
pau i benestar
que no se'ls ofereix
en els llocs
d'origen
i que hi tenen dret
pel sol fet
de ser éssers humans,
nosaltres,
si és que no som indiferents,
ens convé
aturar-nos
humans
que són com ells
a més cristians
i preguntar-nos
quina actitud
tenim.
Els primers dies
de tot aquest drama
ens va impressionar
moltíssim
a tota la societat,
però hem de vetllar
perquè ja ens anem
acostumant
a les imatges
i amb certa
normalitat
comentem
sobre
els que moren
ofegats
cada dia
intentant arribar
a les costes
d'Europa
travessant el mar
amb l'esperança
que se'ls acollirà
fraternalment.
Diu
mossèn
Rius
Sóc conscient
que en l'àmbit
estrictament personal
es pot fer
ben poc
davant un drama
tan gran,
però el problema
cal enfocar-lo
col·lectivament.
Som els
qui estem
en aquesta
Europa
desenvolupada
i amb recursos
de tot tipus
que ens cal
organitzar
molt més
per oferir
el millor possible
als milers
de persones
que venen
amb el que porten
posat
i que tenen
dret
com nosaltres
a viure
com els
qui aquí
residim.
Com a col·lectiu
cal que ens traiem
la carota
d'hipocresia
que portem
perquè mentre
lamentem
ens queixem
i fem
conferències
explicant el drama
que es viu
anem afavorint
o callem
davant tot
el comerç
d'armament
de la trama
de productes
petrolífics
i d'altres
des de tots
els àmbits
de la societat
que són
precisament
la causa
del problema
personal
polític
i econòmic
que existeix.
Des de la nostra
civilització
occidental
fem els grans
plantejaments
teòrics
sense moure
res
dels nostres
interessos.
A més,
es van trobant
solucions
de fer
tornar els països
dels que anant
sortir
o d'altres
contractats
sense massa
seguretats
de ser
ben tractats.
Tot es fa
lentament
i sembla
que s'actuï
amb números
que quedin
i que
quadrin
per a la nostra
economia
i no amb
persones
que viuen
dramàticament
i que cal
resoldre
llursituació
urgentment.
Com a ciutadans
senzillament
i a més
com a cristians
tenim el compromís
d'estar
atents
al que està
passant
aquests
germans
nostres
que estan
patint.
Recordem
el que
Jesús
va dir
i que
hem d'assumir
els qui
estimem
i estimeu
el
proisme.
Estimeu-vos
com jo
us he
estimat
diu el
Senyor
i si
estimeu
els qui
us
estimen
o doneu
a qui
us
tornarà
on
està
el particular
comportament
nostre
com a
fidels
seguidors
de Jesús.
Betllem
per no
caure
a les
grapes
de la
nostra
societat
que és
la
indiferència
dels
altres
i restar
molt
interessats
pel
jo.
Betllem
per estar
atents
al que
s'organitza
en l'àmbit
social
proper
o per
fer
arribar
els que
dirigeixen
els camins
de la
convivència
dels
pobles
la protesta
pel com
fan les
coses
o per
què
no les
fan.
Signat
mossèn
Joaquim
Rius.
La veu del Papa Francesc
Per què
un jubileu
de la
misericòrdia?
L'Església
necessita
aquest moment
extraordinari.
No dic
és bo
per a l'Església
aquest moment
extraordinari.
Dic
l'Església
necessita
aquest moment
extraordinari.
En la
en la nostra
època
de canvis
profons
l'Església
està
cridada
a oferir
la seva
contribució
peculiar
fent visibles
els signes
de la presència
i de la
proximitat
de Déu
i el jubileu
és un temps
favorable
per tots
nosaltres
perquè
contemplant
la misericòrdia
divina
que supera
qualsevol
límit humà
i resplendeix
sobre
l'obscuritat
del pecat
puguem ser
testimonis
més convençuts
i eficaços.
Girar
els ulls
a Déu
pare
misericordiós
i els germans
que necessiten
misericòrdia
significa
centrar
l'atenció
sobre el contingut
essencial
de l'Evangeli.
Jesús
la misericòrdia
feta carn
que fa visible
als nostres ulls
el gran misteri
de l'amor
trinitari
de Déu.
Celebrar
un jubileu
de la misericòrdia
equivale a posar
altra vegada
al centre
de la nostra vida
personal
i de les nostres
comunitats
el que és
específic
de la fe
cristiana
és a dir
Jesucrist
el Déu
misericordiós.
Sí,
estimats
germans
i germanes
aquest any sant
ens és ofert
per experimentar
en la nostra vida
el toc
dolç
i suau
del perdó
de Déu
la seva presència
a prop nostra
i la seva proximitat
especialment
en els moments
de més necessitat
Aquest jubileu
en definitiva
és un moment
privilegiat
perquè l'Església
prengui a escollir
només allò
que a Déu
li agrada més
i què és allò
que a Déu
li agrada més
perdonar
als seus fills
tenir misericòrdia
d'ells
per tal
que ells
puguin
també
perdonar
als germans
resplendint
com torsies
de la misericòrdia
de Déu
en el món
això
és el que Déu
li agrada més
i seguim
amb aquestes
opcions
de misericòrdia
que
amb aquests
fulls
ens dona
la parròquia
a les
celebracions
del diumenge
sí
està molt bé
perquè podem
reflexionar
detalladament
sobre cadascuna
de les obres
de misericòrdia
bé aquí
és la pàgina
número 6
i diu
dona
queda llibre
per parlar
de l'obra
de misericòrdia
espiritual
perdonar
les ofenses
trobem
en l'evangelista
Sant Lluc
molts textos
que ens hi poden ajudar
no en va
el seu evangeli
s'identifica
amb el de la
misericòrdia
ens fixarem
en la
guarició
d'una dona
en dissabte
Jesús
està ensenyant
a la sinagoga
veu la dona
i crida
dona
quedo lliure
la dona
no el pot veure
està encorvada
però sí que el pot sentir
ella
lliure
de la seva malaltia
es redreça
la dona
fins llavors
no té veu
ni per exclamar-se
ni per demanar ajuda
ell accepta
que és així
com l'emarginació
social l'ha fet
i l'agal
que comporta
Jesús
s'ha fixat
directament
en ella
i l'ha curat
ella
el segueix
i glorifica
Déu
per Jesús
és més important
alliberar la dona
que no pas
el dissabte
i va més enllà
perquè li reconeix
tots els drets
en dir-li
filla d'Abraham
les persones oprimides
i la gent senzilla
entenen
les paraules
i els gestos
de Jesús
i s'en alegren
l'actualitat
de l'Evangeli
constata
la situació
de tantes dones
que de sempre
han estat marginades
apartades
de llocs
de responsabilitat
etiquetades
i insultades
pel fet
de ser dones
avui
Jesús
continua alliberant
i acollint
les dones
i nosaltres
hi tenim
el nostre paper
i la nostra responsabilitat
però cal que actuem
com a seguidors
i seguidors
d'ell
fem-ne pregària
reconeixent
la nostra culpa
moltes vegades
d'omissió
o permissivitat
pregària
Déu i Pare
de misericòrdia
et demanem perdó
perquè en el nostre món
hi ha moltes dones
que pateixen
la solitud
i la pobresa
l'atur
i la desigualtat
en el treball
discriminació
pel fet de ser mares
violència física
i psicològica
ajuda'ns a restablir
la dignitat
que es mereix
tota filla
i fill de Déu
a posar en pràctica
la misericòrdia
que tu ens ensenyes
per mitjà
del teu fill
i germà nostre
Jesucrist
fes que amb la força
del teu esperit
i el nostre penediment
celebrem
el jubileu
d'aquest any sant
continuem escoltant
la veu
del sant pare
Francesc
perdoneu
les culpes
la família
és un gran
entrenament
gimnàstic
per el do
i el perdó
recíproc
sense el qual
cap amor
no pot durar
gaire temps
sense donar-se
i sense
perdonar-se
l'amor
no roman
no dura
en la pregària
que ell mateix
ens va ensenyar
és a dir
el pare
nostre
Jesús ens fa
demanar
al pare
perdoneu
les nostres
culpes
així com
nosaltres
perdonem
els nostres
d'autors
i al final
comenta
si vosaltres
perdoneu
els altres
les seves
culpes
el vostre
pare
que és
el cel
també
us perdonarà
a vosaltres
no es pot
viure
sense
perdonar-se
o almenys
no es pot
viure bé
especialment
en família
cada dia
ens fem
mal
els uns
als altres
hem d'anar
en compte
amb aquests
errors
provenents
de la nostra
fragilitat
i del nostre
egoisme
però el que cal
és guarir
les ferides
que ens fem
tornar a teixir
els fils
que trenquem
amb la nostra
relació familiar
si esperem massa
tot es fa
massa difícil
hi ha un secret
senzill
per guarir
les ferides
i per deixar
d'aquesta banda
els retrets
és aquest
no deixar
que s'acabi
el dia
sense demanar-se
perdó
sense fer
les paus
si aprenem
a demanar-nos
disculpes
i a perdonar-nos
mútuament
les ferides
es curen
el matrimoni
s'enforteix
i la família
esdevé
una llar
cada vegada
més sòlida
que resisteix
les escumeses
de les nostres
petites
o grans
dolenteries
i per això
no cal fer
grans discursos
sinó que
n'hi ha prou
amb una carícia
una carícia
i s'ha acabat
tornar
a començar
de nou
però
que el dia
no s'acabi
sense haver
fer les paus
realment
les famílies
cristianes
poden fer
molt
per la societat
d'avui
i també
per l'Església
i en la seva
catequessis
sobre la família
ens parla
dels infants
avui
em centraré
en el gran do
que són els infants
per la humanitat
primer
els nens
ens recorden
que tots
en els primers
anys
de la vida
hem estat
completament
independents
de les atencions
i de la bondat
dels altres
i el fill de Déu
no es va voler
estalviar
aquest passatge
és el misteri
que contemplem
cada any
per Nadal
el pessebre
és la icona
que ens comunica
aquesta realitat
de la manera
més senzilla
i directa
els nens
són en ells mateixos
una riquesa
per la humanitat
i també
per l'Església
perquè ens recorden
constantment
la condició necessària
per entrar
en el regne de Déu
no considerar-se
autosuficients
sinó
amb necessitat
d'ajut
d'amor
i de perdó
hem arribat
als moments finals
de
Veus de la parrògia
avui us hem parlat
la Joana Algarra
i Pere Oliver
ha controlat el so
i ha posat les músiques
en Carles Hernández Rius
us esperem aquí
a Ràdio d'Esvern
el proper dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre
recordeu
que el proper dissabte
repetirem aquesta audició
si Déu vol
i a dos quarts
d'onze del matí
fins aleshores
a totes i a tots
adeu-siau
adeu-siau
gràcies Dani
bona tarda
són les vuit
arriba el Kilian
amb l'informació general
ara escoltes
l'àdio d'Esvern
sintonitzes
l'àdio d'Esvern
la ràdio de Sant Just
98.1
nah-déu-siau