La parròquia
Benvinguts a Veus de la parròquia, a la secció Els temps estan canviant.
Avui, a mossèn Xavier Sobrevia i jo mateix, Rodrigo Martínez.
En el programa d'avui farem un repàs a l'actualitat parroquial de Sant Just d'Esvern.
Bona tarda, mossèn. Com està?
Molt bona tarda, molt bé.
Doncs començarem amb... Quin plan tenim aquest divendres?
Doncs molt bon plan. La idea és celebrar amb molta joia i repetint i millorant el que vam fer ja aquí a Sant Just l'any passat.
És a dir, és la festa del Saracord de Jesús, una festa instituïda ja al 1856.
El poble Bios XI la va establir com a solemnitat, és a dir, com a les festes més importants que tenim de tot l'any.
i els consagres i d'una manera especial les persones, el món, les realitats que un vulgui, doncs al Saracord de Jesús.
Certa manera, el símbol de la presència de Jesús entre nosaltres i sobretot el seu amor simbolitzat en el cor.
I en què consisteix aquest acte que farà la parròquia?
És a dir, per al costat, l'Església celebra aquesta festa, doncs amb molta joia, pensem que és una devoció que es va extendre moltíssim,
i sobretot això, a finals del XIX, després de durant el segle XX, i que potser des de segona meitat del segle XX, doncs va de ballar.
Ja diré que ara hi ha també un ressurgir, hi ha grups que ho estan promocionant i difonent molt,
doncs això, sobretot perquè ens deixem tocar i siguem conscients de l'amor tan immens que Jesús té per cadascú de nosaltres.
I això se simbolitza de manera especial, doncs, en el cor.
El cor, que moltes vegades significa tota la persona, però en certa manera, doncs també el nucli de la persona,
i en certa manera, com en certa manera, l'expressió de la força més gran i de l'amor més gran.
Llavors, totes les misses a tot el món, els cinc continents, doncs són en aquest dia el motiu d'aquesta gran festa.
I aquí a Sant Jús ens tenim amb una realitat fantàstica, que és que tenim un monument dedicat al Sagrat Cor de Jesús,
la plaça que porta el seu nom, la plaça del Sagrat Cor de Jesús, per sota de la Rambla de Sant Jús,
i també al carrer, al Sagrat Cor, on allà, doncs, va haver-hi un personatge, doncs, que va fer l'urbanització d'aquella zona,
que eren uns camps, i va fer un encarreuament on havia el dipòsit d'aigua,
i a sota el dipòsit d'aigua, doncs, va posar una imatge del Sagrat Cor de Jesús.
Si Déu vol, l'any que ve farem cent anys.
Per tant, encara ho saludarem amb més relleu i amb més solemnitat i festa més gran.
L'any passat, doncs, va ser el primer any que, doncs, aquí ho celebravem, doncs, fent una ofrenda floral,
anant al lloc on hi ha aquesta imatge, ens vam posar unes cadires, que m'han faltat moltes,
i aquest any ja posarem ja cent d'entrada, doncs, i això, doncs, no hi ha que serà un acte en el que,
a part de cantar i de resar, doncs, també es farà l'oració consegratòria al Sagrat Cor de Jesús.
És a dir, que, certament, doncs, demanar al Senyor, doncs, que especialment, doncs, ens rescati de tot el dolent
i ens ajudi a fer les coses cada dia molt més ben fetes.
És un acte que no serà... és molt maco, però molt senzill, l'hora.
Llavors, dura esclarament mitja hora, perquè començarà a les 9.
és una molt bona hora, però la gent que sopa d'hora, doncs, ja pot venir sopada,
la gent que sopa tarda, doncs, encara el dia és clar,
i, bueno, l'experiència l'hem passat, doncs, ens va ser molt, molt, molt positiva,
i esperem aquesta any, doncs, encara, doncs, viure-ho una mica millor.
Molt bé, doncs, esperem amb moltes ganes aquesta festa, que serà el divendres.
Sí, a les 9 del vespre, allà mateix.
A les 9 del vespre.
I a retirar una mica els cotxes, i a fer-ho una mica més tranquil durant aquesta estona.
Van participar l'any passat, doncs, molts nens, moltes famílies, gent gran,
gent de la residència, per exemple, les germates, els ancians i els empenats també van venir,
i ens vam passar molt bé.
Doncs, també es pot aprofitar per anar a missa de buit, a la parròquia.
Sí, jo sóc aniré missa de buit a la parròquia.
I després es pot enllaçar amb aquesta consegració i aquesta festa del Sagrat Corc.
Exacte, aquest acte davant de la imatge que tenim aquí a Sant Jus,
que és tot un goig, doncs, també de poder tenir aquesta imatge,
i això, gràcies a la persona que va fer l'urbanització d'aquells carrers,
doncs, va tenir també aquest detall maco de que en aquell espai,
que podries haver posat altres coses, doncs, una imatge de Jesús,
que ens recorda sobretot el seu amor.
I tenim aquesta pròxima setmana confirmacions a la parròquia?
Bé, el dissabte, dia 15.
El dissabte, dia 15, si tot és normal,
doncs, un grup de 9 o 10 peligrosos de la parròquia,
alguns joves i altres, doncs, ja més grans.
Jo diria que aquest any hi ha una gran varietat d'edats,
i potser la més jove té 15 anys i la més gran potser en tindrà 75.
Molt bé, mai és tard per fer la confirmació.
Exacte, i gent de 20 i tants, de 30, vull dir, una mica molt variat, no?
Tindran també un bateig, una senyora, no la més gran,
però ja amb més de 40 anys també rebrà el baptisme en aquesta missa,
que, si Déu vol, doncs, vindrà el bisbe Agustí a presidir.
El nostre bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat,
que porta ja setmanes malalt, va tenir una pneumònia,
també es van recuperar, però també una mica, això,
costa recuperar-se i li tenen,
i està limitat en les seves activitats, no?
Llavors, esperem que ja per el dia 15 pugui acompanyar-nos
i pugui ser el que presideixi aquesta celebració tan important.
Doncs això també és una bona oportunitat per ressar per el nostre bisbe,
per recordar-nos d'ell.
I per demanar, bueno, demanar també el que l'ha de substituir.
És a dir, ell ja va presentar fa un any i mig la seva carta de dimissió,
que es presenta, diguem-ne, de manera estàndard sistemàtica al complir 75 anys.
Ell ja porta una malaltia important des de fa 10 anys,
un mieloma que s'ha anat tractant i que, bueno,
ha pogut compaginar, doncs, amb seguir portant la diòcesis com a cap i pastor.
I sí que, precisament, va obrir el nostre anunci del papa a Espanya,
amb un senyor Bernardito, que va presidir la missa a la catedral de Sant Feliu
amb motiu dels 500 anys de la seva creació com a parròquia.
Això va ser el diumenge, dia 26, no fa gaire.
I llavors, doncs, també va ser un moment, doncs, per, bueno,
perquè ens acompanyés aquí, en gran mesura, doncs,
és un dels principals encàrrecs que tenen els nuncis a cada país,
és fer les propostes de nous visbes per a les diòcesis que van, doncs,
quedant vacants, no?
I llavors això és, doncs, hi ha bastantes convisions que es treballa,
propostes, etcètera.
Això va a Roma.
A Roma hi ha un grup de cardenals que es dedica a assessorar el papa
amb el temps dels nomenaments.
El cardenal Homella està en aquest grup, per exemple.
I llavors, doncs, bueno, és una cosa que tampoc és que corri pressa,
però sí que una mica es veu com a imminent.
És a dir, si de setmana que bé ens diuen que ja hi ha un nou bisbe a l'Egit
i després s'ha potser de consagrar, no seria una cosa estranya,
o potser a setembre o a l'octubre.
Jo confio en que, abans de fi d'any, doncs, això ja es pugui haver-hi el canvi.
No és que tinguem pressa, però sí que també ell està, doncs, això també,
vull dir que en aquest sentit, ja diria que compli molt bé les seves tasques,
però ja és un moment que seria bo per tots i començar amb parell perquè també està com està.
Ja necessita el descans.
Si vostè parlava dels 500 anys de Sant Feliu.
Sí, la parròquia de Sant Feliu de Llobregat, que està dedicada a Sant Llorenç,
que fins fa 20 anys era la parròquia històrica i principal de Sant Feliu,
fa 20 anys es va convertir en catedral perquè el papa va dividir Barcelona
i va crear dos dos missats nous, el de Terrassa i el de Sant Feliu,
llavors, automàticament, el lloc on hi ha la seu del bisbe passa a ser catedral,
encara que fos una església molt modesta.
En aquest cas, doncs, aquesta parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu
es va crear separant un tros de Sant Just d'Esvern i separant un tros de Sant Joan d'Espí.
Els pagesos, perquè bàsicament eren pagesos, doncs, una mica tenien les seves capelles a les seves àrees,
però per altres coses, doncs, depenien de les parròquies principals,
que en aquell cas, doncs, això, Sant Joan d'Espí era Sant Just.
Va ser un acord que va costar perquè el rector de Sant Joan d'Espí es va oposar molt,
el de Sant Just s'hi va oposar una mica seguint les pages des del rector de Sant Joan d'Espí,
que a més era Canonga de Barcelona,
i finalment sí que es va arribar a un acord i es va instituir o constituir,
va ser l'erecció, la paraula ja més tècnica,
l'erecció de la nova parròquia de Sant Feliu de Llobregat, no?
Això tenia efectes a nivell d'enterraments,
que ja no depenies d'aquestes parròquies,
podries fer-se'n allà, matrimonis, batejos,
és a dir, una mica, tota aquesta qüestió sagramental,
doncs, passaven, diguem-ne, a depenir de la seva nova església, no?
Sí que tenien, doncs jo, algunes esglésies o oratoris
per celebrar les misses els diumenges,
però quedaven, certament, més limitada l'activitat que podien tenir allà, no?
Això va ser una reivindicació que van dur a terme la gent d'aquella zona, no?
Poc abans també s'havia dividit el Sant Boi
i s'havia creat la del Prat de Llobregat,
si on ho pensava, Déu-n'hi-do, el Prat de Llobregat,
però, clar, el Prat de Llobregat era una zona...
Agrícola.
Pantanosa, de malària,
de mala mort, perdó,
fa 500 anys,
molt més complicat
i, si un veu, inclús les distàncies,
molt més lluny de Sant Boi, no?
Llavors, en aquest sentit, doncs, també va ser un moment...
Va ser un moment, això,
jo, parlant amb algú que coneix més la història,
doncs, em deia, va ser un moment que havia hagut bastanta pau
a Catalunya, potser 20 o 25 anys,
que havia afavorit
el desenvolupament, diguem-ne, econòmic
de la gent, i això també va portar una mica
a reivindicar en certs llocs
que començava a tenir una mica més d'entitat,
doncs, també una mica, per exemple...
La seva parròquia.
La seva parròquia, no?
I en el cas aquí que estem parlant,
aquesta parròquia de Sant Feliu
té ja 500 anys.
Hi haurà alguna celebració?
Alguna...
El 16 de juny, potser?
Bé, exacte.
El 16 de juny, el diumenge,
ara tindrem una visita especial
d'un missioner que està a l'Àfrica,
que jo conec des de fa uns anys
quan estava a Castelldefels,
perquè la seva família és de Castelldefels,
encara que té arrels a Alemanya,
i ell va connectar amb una congregació
que fa missions a Àfrica
i que aquests dies està, doncs, aquí.
Avui jo, justament, he tirat avui amb ell
i dir, bueno, és molt interessant,
és molt enriquidor,
i li he demanat això,
si podia venir, doncs, a practicar les misses
del diumenge, dia 16, a les 11 i a la 1,
doncs, perquè pugui també fer-nos arribar, doncs,
això, la realitat de l'Església,
les experiències d'altres llocs,
un lloc on està vent-hi un...
una gran quantitat de vocacions,
és a dir, en parlava d'això,
tenen 16 en el seminari de la seva parròquia,
i alguns més que volen entrar,
bueno, aquests, no, 16 en el seminari, no,
la veritat sí, al seminari de Dios de Sà,
altres a una congregació que és la seva,
a 6 d'aquests 16,
i a 2 també cap als franciscans,
és a dir, que també, mira,
Déu beneix per un costat i per l'altre, no?
Llavors, bueno, una cosa també molt interessant
també de conèixer,
en un lloc de frontera,
ja tenen, estan en frontera amb la República Centroafricana,
amb tot el perill de l'islamisme.
De quins països estem parlant?
Ell està actualment a Sud-en del Sur,
i molts anys havia estat a Quènia.
Sud-en del Sur,
que recordem que es va independitzar de Sud-en del Nord
farà uns 15 anys,
que després han tingut la guerra civil a Sud-en del Sur,
entre ells,
entre els dos líders,
que inclús són president i vicepresident,
la situació en aquest sentit també molt trista i molt lamentable,
i un lloc que, en principi,
hi ha certa contenció a aquests grups,
que allà, em deia,
el seu bisgut, el 95% són catòlics,
però la pressió d'aquests grups islamistes,
doncs, tal,
es parlava també que molt a prop tenen això,
gent d'aquests del Wagner,
dels grups aquests, dels mercenaris,
que controlen certes àrees mineres,
amb els interessos que poden tenir,
doncs, allà,
Rússia o altres països,
amb minerals importants que per allà puguin trobar,
una zona amb molt d'interès,
amb molt d'interès.
I penso jo que és bo també,
doncs, jo ser conscients d'aquesta realitat de l'Església,
del que tenen allà,
de l'esforç que es fa,
doncs, també,
per ajudar-los a, no?,
i perquè ells tirin endavant.
La fe creix, no?,
i es fa molt forta
en aquestes situacions tan desesperades.
i la fe també creix
al difondre-la.
És molt important,
que això per tots,
vull dir que si jo no sé com unico la fe als meus amics,
aquí està fallant alguna cosa, no?
Sí.
Doncs això ja va bé que ens recordin,
que ens facin aquest recordatori,
perquè a vegades tenim les coses molt fàcils,
i ja ens quedem a casa
sense fer aquesta transmissió de la fe.
El 25 de juny,
tenim els grups parruquials.
Sí, anem avançant una mica
i també una trobada que ja es feia
abans de la pandèmia,
però que des de fa dos anys,
aquest serà el tercer,
doncs, hem anat ampliant.
Llavors, tots els grups,
diguem-ne, estables
i participants en activitats de la parròquia,
sigui el grup de catequistes,
sigui el grup de pastoral de la salut,
sigui el grup de càritas,
amb tots els voluntaris,
que són una trentena,
sigui la gent del Consell Parruquial,
sigui la gent del Consell d'Economia,
sigui la gent que ha fet ara
el taller d'oració i vida
durant 15 dies els dimarts,
siguin els col·laboradors
en temes de música,
de litúrgia,
siguin, doncs,
qualsevol altre grup,
així,
apassionats per la vida,
que també, doncs,
funciona en la parròquia,
doncs,
això,
la gent més implicada una mica,
els catequistes,
és a dir,
no només els de Primera Comunió,
sinó també els altres,
que pugui haver-hi de joves,
etcètera,
doncs,
fer una trobada,
un sopar,
i en certa manera,
un dia de, això,
de final de curs,
de compartir,
de també agrair
a tota aquesta gent
que ajuda la parròquia
d'una manera com molt explícita
de la seva col·laboració.
Doncs,
com sempre,
ens encanta compartir
en aquest programa
una estona musical
i ho farem amb el grup
Bona Nova
i la cançó
Encem una llum.
Encem una llum,
deixa-la brillar,
el llum de Jesús,
que el món està il·luminant,
no la pots apagar,
no te'n pots amagar,
davant la necessitat,
encén una llum
i el món brillarà.
Com podran invocar
a aquest sense haver-hi cregut?
Com podran creure en ell,
en aquell de qui no han sentit?
i com se'n tirà,
si ningú no els predica
que en som de vells els peus,
de qui anuncia la pau,
la bona nova de Jesús.
Encem una llum,
Encem una llum,
deixa-la brillar,
la llum de Jesús.
La llum de Jesús,
que el món està il·luminant,
no la pots apagar,
no te'n pots amagar,
davant la necessitat,
encén una llum,
que el món brillarà.
Encem una llum,
deixa-la brillar,
la llum de Jesús,
que el món està il·luminant,
no la pots apagar,
no te'n pots amagar,
davant la necessitat,
encén una llum,
i el món brillarà.
Continuem amb el programa.
amb el Camino de Santiago.
Sí, encara que no és any sant,
però sabem que s'ha popularitzat molt
i que la gent el demana.
És a dir, els joves que van anar
a la Jornada Mundial de la Joventut
a la parròquia,
van ser una colla d'uns 15,
que va ser a Lisboa l'estiu passat,
doncs van tornar amb idees
i amb propostes i amb coses, no?
Una d'elles va ser anar a Montserrat,
que es va complir,
vam anar al primer cap de setmana de novembre,
passar el cap de setmana
i va funcionar molt bé.
Hi ha altres activitats
i entre elles també van dir
l'any que ve volem anar a fer el Camino de Santiago.
I, bueno, si tot va bé,
serà una altra realitat
que també acollint
les peticions dels joves
farem aquest any.
És una experiència
que molta gent ha tingut
i que moltes vegades
els ha tocat molt.
Hi ha qui ho fa, potser,
només en un sentit, si vols,
d'esportiu i de fer sandalisme,
però moltes vegades
doncs hi ha també una recerca,
un buscar i ajuda,
ajuda a caminar,
ajuda a sortir de casa nostra,
posar-nos també en camí
i també, especialment pels que som clients,
una mica portats per,
per voler, doncs,
trobar-nos amb cris,
a l'igual que aquest gran apòstol
que va ser Sant Jaume,
el primer apòstol màrtir,
i que,
no, no,
hi ha una, si volem,
una gràcia,
una ajuda especial de Déu,
una mística,
que moltes vegades, doncs,
moltes persones
s'han replantejat la seva vida
i a vegades han pres
també desigions molt importants,
no?
Llavors, sigui també
per l'ambient de companyerisme
que es pot fer,
veu viure
i, doncs, també,
doncs,
tot enriqueix molt.
també hi ha moments d'usos,
o molt d'usos,
pot haver-hi un moment
que un diu
ja estic fart d'això,
n'aguanto més,
tal,
o inclús m'entorno a casa,
és un moment que a vegades
també,
segons el,
això,
si em surten ampolles,
si plou molt,
si tinc una enganxada
amb el nòvio,
vull dir,
no sé,
hi ha molts temes.
Tot és una metàfora
de la vida.
Exacte,
també,
llavors,
és a dir,
és una manera també
de posar-se,
en certa manera,
una mica a prova
que potser la gent,
necessitament no ho pensa això,
però realment,
doncs,
per molta gent,
doncs,
no deixa ser un repte
i penso que s'ha de fer
també amb molta humilitat,
no?
És a dir,
i també viure,
ara farem una reunió
que jo voldré treballar bastant
en aquest aspecte,
no?
És a dir,
que realment tinguem un sentit
cristià en fer aquest camí,
no?
I on va de peregrin,
o en pla de comoditats,
ni de que,
ostres,
això no ho tenim,
això ens falta,
l'altre s'ha...
Bé,
paciència i ja està,
no?
Hi ha situacions aquestes
que,
inclús abans,
sapiguem-t'un des d'abans,
no...
a vegades no s'ho espera,
eh?
O és més del que...
D'allò,
no?
Llavors,
bueno,
no deixa ser una experiència,
jo dir,
bastant interessant.
Tampoc són molts dies,
caminarem uns sis dies,
i bastant ben repartit
el que hem de caminar.
Farem el camí que ve des de Portugal,
agafant des de Vigo,
i evitant el camí més curt,
transitat,
que és el que ve,
que se'n diu el francès,
que ve de León,
no?
I que això,
passa per Sàrria,
i després,
doncs,
cap a...
cap a Santiago,
no?
I això seran els dies 30 de juny,
fins al 7 de juliol.
Sí, sí, exacte.
L'activitat començarà el dia 30,
i cabrà el dia 7 de juliol.
I esperem, doncs, això,
que...
Bé,
per tots ens ajudi molt
a viure aquesta encontre.
I més activitats tenim al juliol
per gent jove.
Sí, bé,
el camí no també és per gent jove,
que no ho hem dit, potser.
no sé qui serà la que té més edat,
potser aquí 26 anys,
jo crec que pot ser,
no,
crec que...
O sigui,
és per gent jove,
també,
inclús,
més llet d'això,
gent no tant adolescent,
sinó gent més a partir de 18 anys.
i això,
una colla,
on estem uns 15,
més o menys,
els que participarem d'alguna manera.
Més tard,
això,
dues setmanes més tard,
doncs tenim el canà encampament
que anem cada any a fer
amb el grup de Lifeteen,
que és un grup de catequesis,
diguem-ne,
cristiana,
pensat especialment per adolescents.
Aquests,
hi ha uns materials
que es tradueixen de l'anglès,
que venen dels Estats Units,
i que ajuden a preparar millor
les catequesis,
que es fan amb els joves.
No només,
quan dic catequesis,
un altre pensarà,
mira,
ha d'haver algú que fa una classe magistral
i...
No, no,
la catequesis ha de ser curta,
però després amb treballs per grups
i també amb testimonis,
amb música,
amb berenar,
amb temps per fer pregària
i adoració del Santíssim,
és a dir,
tota una colla d'activitat
que és el que normalment fem els divendres
de set a nou
o un quart de deu del vespre
i que penso jo que...
Bé,
doncs...
Dintre de les nostres possibilitats
estic força content,
perquè se'l tenien més catequistes,
però bé,
els que tenim ho fan molt bé
i ens en sortim també
molt satisfactòriament.
I després tenim...
Això,
hi ha aquests chamaments,
hi ha sempre d'anys,
és a dir,
hi ha un torn que és de primer
i de tercer de l'ESO,
que això serà
la quarta setmana del mes de juliol,
del 22 al 26,
i un grup que va a quart de l'ESO,
primer i següent de batxillerat,
que és del 15 al 20 de juliol.
Són adhats aquestes
que on tot i què faig amb el meu nano,
que no sé on posar-lo i tal,
doncs...
Són uns chamaments que ens ho passen molt bé,
se'ls ajuda molt a parlar,
a tenir confiança,
a obrir-se,
a escoltar també el senyor,
a també plantejar dubtes i qüestions,
a jugar i passar-se'l'ho fantàstic,
i entre ells també es crea un clima,
hi ha gent vingut de diferents llocs d'Espanya,
sigui Vitòria, Murcia, Madrid, etcètera,
i també d'aquí, de Catalunya,
i a mi,
no sé,
un clima també d'acompanyarisme
molt, molt interessant,
molt enriquidor.
Jo penso que en sis dies
aconsegueix una transformació
molt, molt potent
i molt interessant,
que val la pena experimentar,
i si bé aquest any potser ja és una mica tard,
si algú pot estar escoltant
i pensa,
mira, jo tinc un fill o un net
de 14, 15, 16, 17 anys,
doncs és una opció
molt, molt, molt interessant
per proposar-ho que l'any que ve.
Més o menys,
quasi sempre són aquestes dates,
i sempre de dilluns a dissabte.
Sobretot també perquè
et treus adolescents a casa, no?
No ho diguem així,
jo ho veig en positiu,
jo dic aquests adolescents
que realment els ajuda
a tenir temps
per pensar en ells mateixos,
per pensar en Déu,
per plantejar-te
les grans preguntes,
o plantejar-te també
la relació
amb els teus germans, no?
Jo recordo un
que hi va anar el primer any
i que el seu pare
donava un testimonial
i d'anys que va tornar
el meu fill tan format,
és a dir,
ara exigeix una mica,
però dient,
tractava a patades
la seva germana
i del capament
va canviant molt
l'actitud
de com tractava
la seva germana, no?
I dius,
només per això,
com qui diu,
no ho va dir ell,
però deia,
s'estic disposat
a pagar el campament
tres vegades més,
vull dir que
la riquesa,
l'enriquiment
que havies posat
havia estat molt important.
Doncs ja sabeu,
la millor inversió
pels vostres fills
aquest estiu.
Sens dubte.
Doncs moltes gràcies
a tots
per acompanyar-nos
una tarda més,
gràcies, mossèn,
per haver estat aquí
i posar-nos
al dia
de tota l'actualitat
perroquial.
I finalment també
afegir un tema
que abans
cronògicament
no l'hem dit
però el dia 12
promogut
pel grup de Justícia i Pau
que hi ha a la parroquia
aquí a Sant Jús
hi haurà una trobada
per la Pau.
Una trobada per la Pau
aquí a la plaça
de Mocent Cintobardaguer
davant de l'Ajuntament
demanant per la Pau
doncs
a les dos quarts
de vuit del vespre
i també
he convidat tothom
que ens trobem
per demanar
que en el món
llegi Pau,
especialment
d'aquestes guerres que tant
ens toquen de prou
sigui a Palestina
sigui a Israel
a Ucraïna
i a tants llocs d'Àfrica.
Doncs ens quedem
amb aquesta última
convocatòria
i gràcies a tots
per haver-nos acompanyat
us esperem
al pròxim programa.
Cardiola
Carave, un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.