logo

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc... Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 9d 9h 37m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Veus de la parròquia.
La finestra de justícia i pau.
La finestra de justícia i pau.
Amb la grip una miqueta.
Una miqueta, no?
I espera't, perquè entre la quantitat de pol·len que tenim i que no ens plou, anem malament.
Doncs sí, la veritat és que ens comença aquesta primavera molt ràpid, molt abans del que esperàvem.
Enllestina'm el teu, el canvi climàtic que estem vivint ara,
perquè el mes de març no són normals aquestes temperatures.
Tenim ara un canvi climàtic que cada dia se'ns fa més palent.
I tu, amb els teus temes de medi ambient, això és una de les coses que podem comprovar.
Que tot allò que fem malbé, o que manipulem de la mare natura,
doncs ens repercuteix en el nostre dia a dia.
I en aquest cas, tenim una primavera anticipada, que no sabem per on anem.
No sabem si per Setmana Santa ens plourà o no ens plourà.
Vull dir que és una cosa de la incertesa total.
Doncs bé, avui volíem començar primer de tot amb que l'equip de Justícia i pau,
tres dels que estem aquí presents i els que no els assentiu habitualment,
però que evidentment treballen al darrere, que és la Dolors, l'Angelina, el Joan, l'Ester,
és fins i tot el mossèn.
La Teresa, que és la nostra secretària.
Doncs aquesta setmana, que és el divendres, dia 22, a dos quarts de vuit del vespre,
a les escoles hem organitzat una conferència amb una reconeguda persona
de la qual ja hem portat més d'una vegada, que és l'Arcadi Oliveras.
I el Jesús ens farà cinc cèntims del que podrem escoltar el divendres a dos quarts de vuit a les escoles.
Així que et passo la paraula.
Bé, nosaltres li hem demanat a l'Arcadi que ens faci una introducció del tema de la situació econòmica i social
que tenim actualment a nivell europeu, també el mateix, econòmica i social, a nivell de Catalunya,
i també econòmica i social a nivell de l'Estat.
Una miqueta perquè aquest any és evident que hi ha tota una sèrie d'esdeveniments
en què necessitem, d'alguna manera, una informació que ens pot ajudar a decidir la nostra postura,
primer davant de les votacions que s'hauran de fer per les eleccions que hi haurà,
però també per saber una miqueta en quin punt estem en aquest moment històric.
Doncs si voleu saber molt més i volem veure a veure què passa i què ens depara tots aquests canvis que poden venir,
i alguns són canvis que ja formen part del nostre dia a dia, però que segons com poden ser majors,
doncs l'Arcadi ens farà cinc cèntims una vegada més aquí a Sant Jus.
Així que tots els que vulgueu venir, esteu convidats a les escoles a dos quarts de vuit el divendres dia 22 de març.
És el carrer Montserrat, número dos, al redre de l'Ateneu.
És el que era l'antic escola Montserrat.
Sí, les escoles.
D'acord, doncs ho farem allà i així que com més serem, doncs podem dir que més riurem,
però no sé si riurem, però com a mínim passarem una bona estona.
Doncs aquest mes, com que és el mes de la dona i casualitats de la vida,
aquest any una de les entitats amigues que Justici i Pau col·labora colze a colze cada any és el Mans Unides.
Com sabeu, Mans Unides, juntament amb Justici i Pau, cada any presenta els projectes que fem a la diòcesis
i sempre fem el sopar de la fam.
Aquest any el sopar de la fam serà el dissabte 6 d'abril.
Després de la missa de les 8 podrem assistir a les instal·lacions de la parròquia
on farem una explicació dels projectes de l'any anterior,
el projecte que aquest any farem
i com que aquest any Mans Unides ha fet 60 anys de la seva existència.
Com sabeu, Mans Unides va ser creada per dones, les dones religioses,
és a dir, dones normals i corrents,
i van decidir crear una entitat per llibregar els drets fonamentals de les persones
i a mica a mica aquesta entitat, sense anar més lluny, aquest 2017 ha aconseguit
548 milions d'euros i han fet 519 o 509 projectes humanitaris.
I llavors hem pogut aconseguir que també ens portin, ens accedeixi l'entitat,
una petita exposició sobre la dona del segle XXI ni independent, ni segura, ni en veu.
I és el lema de, com sabeu, Mans Unides, perdó,
sempre fa tres anys de fer un trienis,
durant tres anys seguim una temàtica concreta,
fa tres anys vam començar en el tema dels aliments,
com plantar, com poder recollir i com no malbaratar els aliments.
Doncs aquest trienis que ara començarem del 2019 al 2021,
anirà sobre la dona del segle XXI que no és ni independent, ni segura, ni en veu.
I bé, doncs aquesta exposició estarà el dia 6 a les instal·lacions de la parròquia,
encara no sé si es farà fora a la plaça o bé les farem a dins,
segons com sigui, perquè si no tenim massa llum no es veurà bé,
però bé, intentarem que sigui el més maca possible per veure-la,
a més la podrem tenir, suposo, aquell cap de setmana,
així que tot aquell que vulgui, doncs,
podrà veure que una de cada tres dones d'avui no és com te l'imagines.
Així que us convidem també, si voleu, tant al sopar de la fam,
que com sabeu, el sopar consisteix a menjar pamboli per una nit
i intentar, perquè evidentment, posar-se a la pell d'una persona,
o nens, o joves, o infants, que no mengen és difícil,
perquè nosaltres haurem dinat bé i menjar pamboli ja és un gran què.
Vull dir, hi ha gent que no té ni un vas d'aigua per beure, no?
Doncs bé, per intentar sensibilitzar-nos una miqueta,
doncs fem el sopar de la fam.
I ens va molt bé perquè, com sabeu, el que dèiem,
el mes de març ha sigut el mes de la dona,
i aquí, al nostre poble, les dones són molt reivindicatives
i s'han fet diverses actuacions,
i com heu vist, hi ha llaços de color lila per tot el poble,
s'ha fet el sopar de la dona aquest dia en res passat,
bé, uns infinit d'activitats, no?
Però és preocupant que el dia d'avui,
encara estiguem parlant que hi ha dones que són maltractades,
dones assassinades, tenim una bretxa salarial important,
no tenim les dones en les carreres de tecnologia,
vull dir, bueno, sembla que no evolucionem gaire,
suposo que hem evolucionat alguna cosa,
envers fa anys,
però que ens queda molta també per recórrer.
I aquí tinc dos homes de diferents edats,
per tant, podeu donar la vostra opinió,
però que encara ens hàgim de manifestar
per reivindicar uns drets que no hauríem de reivindicar,
perquè en realitat, quan a vegades parlem de la dignitat de la persona,
la dignitat de la persona és de tothom,
però què entenem per dignitat?
Doncs, ostres, és el reconeixement de drets.
Doncs una dona o un infant té els mateixos drets que un home, no?
O que llavors dius, ostres,
que el dia d'avui encara hagi de donar-li voltes,
o hagin d'estar treballant tots nosaltres amb aquests temes,
ostres, evolucionem molt a poc a poc.
Sí que correm molt amb tenir internets,
amb tenir el 5G i no t'hi hagués històries,
però, ostres, amb la cosa tan essencial,
ostres, ens queda molt, no?
O que hi hagi feines que només puguin fer les dones, no?
És a dir, tot el tema de cuidar,
sempre mirem a la dona, no?
Dius, home, per què no pots fer un home?
Un home pot tenir la mateixa vocació de ser cuidador.
I a casa seva, allò que...
Carinyo, t'ajudo en les coses de la casa.
Home, no m'ajudes, no?
Vius en aquesta casa? És a dir, no.
És a dir, no m'ajudes o no col·labores,
és que vius aquí, no?
Aquestes frases que a vegades dius, ostres,
avui he menjat els nens.
Els nens són de tots dos.
Vull dir, són frases que a vegades potser
algunes les ha sentit menys,
però que encara ressonen i dius, perdona.
Aquesta igualtat no sabem arribar a fer-la, no?
Palè.
No sé com ho podríem fer.
Què opineu vosaltres que sou homes?
Clar, diguéssim que aquí,
fent una mica l'eix cronològic d'aquesta festa,
tot comença, tot parteix en el dia 8 de març, no?
Que sempre, doncs, es fa, des de ja fa alguns anys,
aquesta vaga a Barcelona, aquesta manifestació,
i omple carrers, omple ciutats, omple places,
i la gent, doncs, hi va, participa d'una manera lúdica o festiva,
d'una manera molt oberta,
i on podem veure també, doncs,
talls de trànsit,
talls importants, doncs,
a diferents empreses, doncs,
que deixen de fer els seus horaris,
fins i tot escoles també deixen de fer les seves classes
per poder estar-hi, doncs,
aquestes manifestacions,
que dir que aquest any les escoles de Catalunya,
els instituts de Catalunya,
han sofert molts problemes curriculars
per això mateix,
per fer, no només per aquesta vaga,
sinó hem tingut moltíssimes vagues aquest any,
moltíssimes,
l'última va ser la de la manifestació
que es va fer divendres passat, dia 15,
que va ser una manifestació pel tema del medi ambient,
ni tal i qual,
una manifestació estudiantil,
i clar, el que és l'educació catalana
ha patit un altibaix molt gran,
els instituts estan preocupats,
perquè hi ha ocasions
que no saben ben bé si podran donar tot el currículum,
és a dir, estem parlant
de coses molt greus,
tot i que val la pena,
això no vol dir que no valgui la pena
tallar el país,
aturar el país per aquestes coses,
no em vulgueu confondre,
però sí que és veritat
que això està passant,
i el 8 de març
era un dia molt important
on s'hi havia d'estar,
on va haver-hi moltíssima gent
que va ser-hi
en aquella manifestació del 8 de març,
on m'agradaria
ressaltar diverses coses.
Primera de totes,
i potser la menys important,
però la que sempre triomfa,
les pancartes.
Les pancartes és un tema
que sempre triomfa moltíssim
amb aquestes manifestacions,
perquè la gent realment s'ho treballa,
fa aquelles pancartes
per obrir consciències,
perquè la gent vegi,
i amb les pancartes s'ho corren molt.
Jo tinc un element que deia
Harry Potter s'havia muerto
en el primer llibre
si no hubiese sido por Hermión,
i pancartes d'aquestes,
moltíssimes, vull dir,
és molt interessant,
perquè aquí també comença
una mica el tema comunicatiu,
com comunicar la situació
que s'està vivint.
Llavors, una altra cosa
que també passa
en aquestes manifestacions
és el tema dels homes.
Hi ha dones
o hi ha grups col·lectius
que diuen estrictament
que és una manifestació
només per dones,
una manifestació
on el gènere masculí
no ha de ser-hi,
no ha d'estar representat.
Aquí deixareu que discrepi
més que res,
perquè jo crec que l'home
també, és a dir,
també és una qüestió de l'home,
també és una qüestió
que l'home també ha de fer el canvi.
Si no l'introdueixes en tot això
no pot ser mai participatiu
i no pot entendre mai
el canvi que cal donar a la societat.
Jo tampoc no entenc
perquè moltes vegades s'esclou.
Quan estem parlant d'igualtat,
a vegades sí,
igualtat,
però no vull els homes,
home, perdona,
llavors què fas?
La igualtat l'expliques,
no?
La igualtat l'has de fer,
l'has de veure
i l'has de treballar conjuntament,
perquè si no és molt difícil
que l'altra persona ho vegi,
ho entengui, no?
M'estàs demanant
que hi ha bretxes salarials,
que hi ha problemes
en l'estructura, no?
Que s'està inferioritzant
el gènere femení,
que s'ha de lluitar
per haver-hi una igualtat,
però també, doncs,
diguéssim que si un home
no vol fer mal,
sinó que el que vol, doncs,
és recolzar l'iniciativa,
jo crec que també ha de ser-hi,
no?, en aquest sentit.
Però, bé, són coses diverses
que passen en aquestes manifestacions
i en aquestes trobades
que són, repeteixo, festives,
que són en l'àmbit, doncs,
molt obert a tothom,
on la gent va amb famílies,
on van famílies senceres
a fer aquestes festivitats,
i, realment, doncs,
és per això, no?,
a part de la festa,
que he repetit molt la paraula festa
al llarg d'aquesta conversa,
és més que això, vull dir,
és trencar fronteres,
trencar barreres i dir
escolta, que aquí estem,
que lluitem per això, no?,
i això és molt important.
Jo ara recordava que,
com sabeu, el Consell Comarcal
del Baix Llobregat,
l'Observatori de les Dones,
i era curiós perquè va treure,
no fa gaire,
una informació per aquest 18 de març,
que era les pensions contributives,
és curiós perquè la mitjana
de les pensions contributives
en els homes del Baix Llobregat
està sobre uns 1.315,
mentre que el de les dones
no supera els 730 euros.
És a dir, existeix una bretxa salarial,
una bretxa amb tema de pensió
d'un 45%.
Clar, et fa pensar que dius,
bueno, el problema
ja no és només que cobris
menys que aquesta persona,
sinó que quan aquestes dones
han de viure soles
perquè no estan casades
o perquè ja n'han viudat,
no poden fer front,
i dius, per favor,
és a dir, no som capaços
de veure que la bretxa salarial,
i en aquest cas toquem mal
la bretxa de pensions,
i ho feia perquè com que
tinguem mal Jesús,
que està molt bé,
però ja és més gran,
a la qual cosa ell ens pot parlar
de les pensions,
és una greuja,
és a dir, quantes dones
no veiem que quan es moren el marit
les veuen canutes
per poder arribar a final de mes.
Dius, ostres,
i això no ho podem arreglar-ho
ara que estem,
és a dir, les generacions
que estem treballant
i que podem cotitzar d'una manera,
dius, arregla-ho
perquè quan arribis a una certa edat
no tinguis aquest problema,
i això sembla que no
els vulgui arreglar.
No sé, Jesús,
jo no ho acabo de veure
perquè no som capaços
de voler aquesta igualtat
de salaris.
Bé, la veritat és que
d'entrada això
és una cosa
que és una injustícia,
és a dir,
no és just que això passi
avui dia, no?
Perquè hi ha molta riquesa
en el món,
de manera que
administran bé
la riquesa que hi ha
es podria trencar
aquesta desigualtat,
que és molt justa
que es trenqui.
Ara, jo penso que
aquest tema
de la desigualtat
és un tema
que ve de lluny.
De sempre,
de sempre,
si anem
amb la història
recent,
de fa cent anys
o així,
o dos cents,
potser,
el tema
de les dones
ha sigut
una reivindicació
constant,
igual com
altres temes.
És a dir,
hem anat avançant,
s'ha anat avançant
la societat,
però molt lentament.
Potser s'ha avançat
més últimament
en aquests últims
cinquanta anys
a prendre més consciència
a mida que el món,
fins i tot
amb el sistema econòmic mundial,
s'han posat
els problemes
més a la vista.
Ara,
el model,
l'exemple
d'aquesta història,
si nosaltres pensem
que el 1798
la revolució francesa
que hi va haver,
la representa
una dona
amb una bandera,
com a líder
de la revolució,
que això és universal,
veiem
que la llibertat,
la igualtat
i la fraternitat
ja empenyien
en aquest aspecte.
Imaginem
com estaven abans
les dones d'això.
Per tant,
a partir d'aquí
hi va haver un salt.
Va haver un salt
perquè després
va haver altres revolucions,
el 1848
a nivell d'Europa.
La bogesia
va tirar endavant
els seus projectes
i va
reemplaçar
l'aristocràcia.
En aquest sentit
va haver també
un abans.
Bé,
això és una cosa
que encara continua.
Ara seria bo
que
amb aquests
coneixements
que tenim actualment
i la riquesa
que hi tenim al món,
encara que està molt mal
repartida,
es pugui fer un pas
endavant definitiu.
Definitiu, no?
Doncs,
per enllaçar
el que deia el Dani,
com sabeu,
el 15M,
que és reconegut
ara ja el 15M
per el tema
d'ecologista,
que va passar
la setmana passada
que deia el Dani,
doncs,
qui està promovent
que els joves
es llencin al carrer
i reivindiquin
que, si no vigilem,
que ens carregarem
el planeta
en què vivim,
és una nena
o una noia.
És una noia sueca
que la volen nominar
fins i tot
al Premi Nobel,
si no recordo,
malament,
perquè és ella
la que,
bé,
va començar
a parlar d'aquest tema
i és la que ha aconseguit
moure tot el món.
A través de les xarxes,
això que diem a vegades,
treballem amb xarxa,
doncs,
aquesta noia
ha treballat amb xarxa
i ha fet que el dia 15
del dientres passat
tots els joves
i tots els joves
d'arreu del món
sortissin al carrer
a dir
prou
que el planeta
ens l'estem carregant,
no?
I d'aquí que el Dani
en la seva secció
cada mes
ens porta
una miqueta,
una miqueta,
uns petits consells
perquè nosaltres,
com a mínim,
s'ajustencs,
no ens carreguem
almenys el planeta
o com a mínim
al nostre voltant
més pròxim.
Correcte.
Abans de començar,
doncs,
amb la secció
que tinc avui preparada,
jo crec que
va bé també
enllaçar les dues seccions
perquè parlàvem
de les dones,
parlàvem del dia
de la dona treballadora
i parlàvem també
que aquí a Sant Just
havíem posat
uns llaços liles,
havíem posat unes...
Clar,
això a mi em sembla molt bé,
em sembla perfecte
que facin
doncs
aquestes decoracions
com també,
bueno,
decoracions per reivindicar,
perquè es vegi,
no,
que Sant Just
també està per la igualtat.
És un poble feminista.
Em sembla perfecte,
com també ho han fet
doncs els seus,
també ho han fet
doncs els grups
independentistes
amb els llaços grocs,
etcètera.
El que vull dir
és que
sempre que es facin
aquestes coses,
si pot ser material
reciclat,
millor.
això és cert,
perquè són de plàstics.
Clar,
ho hem parlat moltes vegades
i això era plàstic
que embrutava
al poble
i clar,
doncs això,
alguna cosa
més elegant,
alguna cosa més,
jo que sé,
un tros de cartró pintat,
alguna cosa doncs
que faci doncs més
de reciclat,
no?
Fins i tot
doncs unes llaunes
pintades,
unes llaunes pintades
en forma de llaç,
no sé,
alguna cosa que faci
que ens puguem sentir
també orgullosos
de la nostra implicació
amb el medi ambient.
Ara sí,
ens anem cap a les propostes
que us porto avui
que són
per reduir la perillositat
dels residus,
perquè
en els nostres residus
que tenim,
que fem
al nostre dia a dia,
hi ha una part petita
de la brossa
que conté elements
molt perjudicials
pel medi ambient
i també per la salut
de les persones.
Estem parlant
de les piles,
els insecticides,
les pintures,
els dissolvents,
els productes de neteja,
els aerosols,
les coles,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Vull dir,
tots aquests productes
han de portar,
porten símbols
o pictogrames
de riscos,
ja que poden esdevenir
residus,
poden ser uns residus
perillosos,
nocius
o problemàtics
pel medi ambient.
I els podem reconèixer
amb diferents pictogrames
que evidentment
aquí a la ràdio
se'm fa molt difícil
ensenyar-vos els pictogrames,
però sí que us faré
un petit repàs.
Tenim el pictograma
de nociu,
el de tòxic,
que potser és un dels
que més recordem
perquè és aquesta calavera
típica pirata,
no?
Després també tenim
el corrosiu,
l'inflamable,
que és aquesta flama,
també tenim
el pictograma
d'irritant
o sensibilitzant,
que seria el mateix
que el nociu,
que és una X.
Tindríem
el convorent,
tindríem també
perillós
per al medi ambient,
que aquest també
és un pictograma
molt
curiós
i molt conegut,
que és aquest arbre
amb aquest peix
tirat
a terra
i tenim el d'explosiu
que ens fa entendre
amb aquest pictograma
que pot arribar
a explotar.
Aquí ara
ens vindríem
una mica
a veure
quin nivell
de perillositat
tenen
cada un
d'aquests pictogrames.
El tòxic
o molt tòxic
ens pot ocasionar
la mort
si s'intodueix
al nostre organisme.
És a dir,
si l'inserim,
si ens venem
a un lleixiu,
per exemple,
doncs podria causar-nos
la mort.
el que és nociu
és perjudicial
per la salut.
És a dir,
que si ho fem
amb una regularitat
ens podria perjudicar.
L'irritant
provoca irritació
a la pell
i a les mucoses,
a les fosses nasals,
etcètera.
També
el sensibilitzant
pot provocar
una reacció
d'hipersensibilitat
per contacte
o per inhalació.
Després tenim
el corrosiu
que pot destruir
els nostres teixits
vius
o altres matèries,
és a dir,
la nostra pell,
les mans,
etcètera.
També
fàcilment inflamable
o extremadament
inflamable,
sigui el nivell que sigui,
pot inflamar-se
amb la presència
d'una font de calor.
Moltes vegades
hem vist
alguna cosa,
jo reconec
que també ho he fet
alguna vegada
per experiment,
i alguna vegada
els nanos
quan estan al vestuari
que s'estan posant
desodorant,
fan aquesta broma
de treure el matxero
i fer la flama
i això
és molt perillós.
És molt perillós.
Et pots cremar, eh?
No només
que et pots cremar,
sinó que la flama
pot entrar
dins de l'aerosol
i explotar-lo.
Per tant,
no ho fem.
Després també tenim
el comburent
que accelera
la combustió,
l'explosiu
que té una combustió
ràpida
i violenta
que pot provocar
aquesta explosió
que comentàvem
i el perillós
per al medi ambient
que és molt tòxic
per la nostra fauna,
per la flora
i pels organismes
aquàtics
i la capa d'ozó.
Per tant,
són aquests
els nivells
que tenim
de perillositat
en els productes
que tenim
al dia a dia.
És a dir,
que hem d'intentar
comprar productes
que no apareixin
cap d'aquestes
targetes
d'aquests pictogrames
perquè llavors
significa que
el producte
que tenim a les mans
és ecològic
o és bo.
I ara
ens queden
uns cinc minutets
escassos
i llavors
el Jesús,
com que la setmana
el mes passat
no va poder-nos
parlar del tema
que el Jesús
està desenvolupant
en tot aquest curs
que és el Corredor Mediterrani
i ens farà
un petit cinc cèntims
de com tenim
aquest tema.
Bé,
el Corredor Mediterrani
és un projecte
que està
en fase
de construcció
apujat
financerament
per la Unió Europea.
Es tracta
de poder
construir
una línia
ferroviària
que vagi
des de,
per dir-ho d'alguna manera,
des de la costa
de Huelva
fins a
passant
per
Andalusia,
Murcia,
València,
Catalunya
i cap a dalt
a través
de França,
Alemanya,
Dinamarca
i arribi
fins a Suècia
i Noruega.
Aquesta línia
és per poder
subministrar
aliments
a tot Europa
des de
la nostra geografia.
Aliments
que tenen
qualitat
i que tenen
que poden
donar vida
i feina
als països
productors
que som nosaltres,
els nostres països
de la península.
aquest corredor
mediterrani
podria ampliar,
donar
una riquesa
al nostre país
a part
de l'agricultura
també
tots els altres
aspectes
de la indústria,
de la ramaderia,
de la indústria
làctea,
de la indústria
alimentària,
de la construcció,
podria
donar
una riquesa
afegida
entre
un 3 i un 5%
del PIB
que tenim
actualment
a l'Estat.
això comportaria
la construcció
d'aquest
corredor mediterrani
sobretot
comportaria
una cosa
molt clara.
Per poder
construir-lo
requereix
la contribució
d'un univers
variable
de coneixements
que van
des de la
desprecidible
mà d'obra,
mà d'obra,
o sigui,
la gent que emplearia
per construir-la
i servir-la
i fer manteniment
seria
mà d'obra,
enginyers,
arquitectes,
tècnics de tot tipus,
geògrafos,
urbanistes,
tècnics de mitjambient,
professional de l'electrònica,
mecànica,
electricitat,
automatismes,
fusters,
puntaners,
territoris,
territorials
i nacionals,
instruments financiers
i polítics,
de relacions
a la Unió Europea,
també
a les universitats
i un llac,
etc.
O sigui que realment
seria una injecció
d'hores de treball
que podrien ser
centenars
i potser milers
que en aquest moment
necessitem
per poder injectar
el sistema
de treball
perquè tenim
encara un atur
que és molt alt
i de molt poca
recepció
amb salaris.
Per altra banda
hi ha una cosa,
el món està valoritzat
i actualment
les línies
de ferrocarrils
creixen
una importància
extraordinària.
Per exemple,
la línia de ferrocarril
que hi ha
que va des de Moscú
a Vladivostoc,
és a dir,
connecta
tota Europa,
pràcticament
tota Europa
a partir de Moscú
per un cantó
i fins a
Vladivostoc,
Xina
i Àsia,
no?
Clar,
però aquest corredor
del Mediterrani
suposaria
evidentment
una pujada
de feina,
una pujada
també
de que
s'elaborarien
més,
posem per exemple
una fàbrica
d'olis
que faci olis,
s'elaborarien
més llitres d'oli
i per tant
es vendrien més,
però també
els costos
baixarien,
no?
És a dir,
es vendrien
més econòmics
i per tant
tindríem
treballs
més precaris?
La meva pregunta.
En principi,
el fet
de poder
col·locar
la producció
que tenim
nosaltres
en preu
més justos
ja seria
un lòbro
més
immediat
perquè
els productes
agrícols
estan subestimats,
estan molt
castigats.
Pràcticament
tot el que és
agricultura
des de fruites
fins a verdures
estan pagats
a l'agricultor
per sota
del preu
de cost.
El qual
vol dir
que la primera
reivindicació
ja és
que aquests
productors
puguin
recuperar
el preu
de cost
més d'una
petita
plusvàlua
d'acord
amb les seves
necessitats
i una justa
equitativa
producció.
Per altra banda,
oferta de feina.
És molt important
que hi hagi
oferta de feina
en aquest mercat
agrícola.
Per exemple,
Uelva
ha plantat
milers de mandarines
fa cinc anys
amb la idea
de vendre
mandarines
durant set mesos
a tot Europa.
Què vol dir
això?
Que són
milers d'hores
de treball
que donen
els seus
productors
a la seva
gent
i de passo
a l'economia
de consum
per la pròpia
població.
És evident
que
l'augment
de la producció
hauria de portar
a l'economia
un augment
d'una baixada
de costos
per la producció
en cadena.
Això ja es produeix,
però de moment encara
el diferencial
va en contra dels productors.
No va a favor.
Per tant,
aquí el que passa
és que
a l'estalviar temps
en transport
i guanyar en qualitat
surt beneficiat tothom.
Doncs bé,
amb aquesta reflexió d'avui
ens hem d'acomiadar
perquè ja hem arribat
a la nostra hora.
Recordar-vos que
si ens voleu sentir de nou
ho podeu fer diferit
els dissabtes
a dos quarts d'onze.
I moltes gràcies Jesús,
moltes gràcies Dani.
De gràcies a tu,
moltes gràcies.
Moltes gràcies oients
i fins al mes vinent.
Una abraçada ben forta.
Adeu.
Adeu.
Gràcies.
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.