I ara comencem un nou capítol del programa Veus de la Parròquia
amb el grup de Justícia i Pau i avui, a més a més, la nostra convidada és l'Ester Martra,
que ja la tinc aquí als estudis. Hola, Esther, què tal?
Hola. Hola, Núria, gràcies.
Bé, doncs, Justícia i Pau, com hem anat dient quan li ha tocat en aquest grup, no?,
parlant en Veus de la Parròquia, continua aquest curs 23-24 parlant sobre els drets humans
que justament aquest any ha fet 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans
per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Com hem dit, l'Ester avui parlarà també al voltant d'aquesta efemèrida,
però concretament serà sobre el fet de consumir en clau de drets humans, no, Esther?
Sí, efectivament, moltes gràcies. Sí, volem parlar del consum i la seva relació amb els drets humans.
El consum, sobre el consum desmesurat de les desigualtats que hi ha en el món,
en el nostre entorn i respecte al Tercer Món.
I també de les reflexions en el missatge del Papa Francesc d'aquest desembre del 23,
on ens parla de la intel·ligència artificial i la pau.
La Declaració dels Drets Humans és un document molt breu, té 30 articles
i allà recullen tots els drets de tots els membres de la família humana,
com a fonament és de la llibertat, la justícia i la pau en el món.
L'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar a tots els estats membres
que publiquessin el text de la declaració i procuressin que fos divulgada,
exposada, llegida i comentada.
En un dels seus articles, l'article 25.1, ens diu que tota persona té dret a un nivell de vida
que asseguri per a ell i a la seva família la salut i el benestar,
especialment quan alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica
i els serveis socials necessaris.
També té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat,
vidrietat, bellesa o altra marca de mitjans de subsistència
independentment de la seva voluntat.
Molt bé, doncs Esther, tot això ens porta a parlar una mica
sobre el tema del consum que està lligat al nostre entorn,
que vindria a ser un entorn molt vinculat al dels països rics,
del primer món.
Efectivament. Sense oblidar que aquí, en el nostre món desenvolupat,
o en el nostre entorn, cada vegada hi ha més persones que s'ofreixen,
que actualment, per culpa de la crisi, aquest nombre de persones
ha estat creixent notablement i tenen problemes en garantir
un adequat nivell de vida per a la família,
especialment en quant a habitatge i alimentació.
Llavors, per fer una mica d'anàlisi de per què consumim, no?
En general, doncs ens fa més feliços.
La publicitat promou que pensem que tenint coses ens porta a l'èxit i a la felicitat.
i a vegades els pares fan esforços per no defraudar els seus fills en èpoques clau, no?
Com ara hem passat, doncs dels Nadals, als Reis, bueno, tota aquesta última...
I a més a més parlem del consum, Esther, en una època en què amb el tema de les rebaixes
també està tot molt sobredimensionat, eh?
Exacte, la publicitat, això ens està portant cap a un consum excessiu.
També a vegades consumim per emulació, sobretot als joves, no?
Perquè els seus companys tenen alguna cosa i llavors això provoca aquesta necessitat.
L'austeritat no és una cosa que es porti.
I a vegades també per compensació.
Pares que regalen coses als seus fills per coses que no han tingut ells quan eren petits.
o aquella compra compulsiva per allò a millorar el nostre estat d'ànim.
Però si mirem hauríem de ser una mica més racional, no?
Com ha de ser el nostre consum?
El consum ja hem vist que no ens dona la felicitat.
Llavors el consum hauria de ser més just, ètic i responsable.
Just per ser més respectuós amb els recursos naturals i potenciar el consum local.
Òtic per no posar els diners o invertir en tot allò que recolzen indústries o empreses implicades en accions insolidàries.
I responsable afegint aquest punt d'austeritat i la llibertat, que no estiguin tan influenciats per la publicitat.
El consum responsable també està estretament relacionat amb els residus.
Sí.
I perquè la manera que consumim ens determina la quantitat i perollicitat dels residus que generem.
I segon, perquè fer un consum responsable afavoreix que els residus esdevinguin recursos.
Clar, evidentment, si consumim menys també generen menys recursos.
Llavors una cosa va de l'ama amb l'altra.
Exacte. I a part podem consumir amb allò que faci menys residus.
Intentar reparar el que ja tenim abans de comprar-ne un de nou, utilitzar sistemes de compartir,
llogar algun producte que utilitzem una vegada, optar per productes de segona mà o mercats d'intercanvi.
coses que jo sé que la meva filla o així es fan més entre aquests col·lectius a vegades més joves que no pas nosaltres.
Evitar els productes d'un sol ús, escollir productes de llarga durada,
escollir productes fabricats de materials reciclats o materials que siguin reciclables,
o comprar només la quantitat de producte que realment necessitem.
Posar en pràctica els principis de consum responsable també ens ajuda a millorar el nostre espai i tindre menys residus.
Totalment. Fins ara ens has estat parlant, Esther, del que passa en el nostre entorn,
com hem dit en els països del primer món, en països rics.
També estaria bé comentar què passa a la resta del món, sobretot en aquells països en què hi ha una escassetat d'aliments.
No sé si tenim algunes dades més globals.
Sí. Com a dades globals, podem comentar ara, ja som 8.000 milions de persones en el planeta.
La població mundial en 40 anys s'ha duplicat.
Uau!
Més de 800 milions de persones passen gana i hi ha uns 2.000 milions de persones que no tenen una alimentació adequada.
I com a dades tenim que cada 9 segons mor una persona de gana al món.
Caram, bé, aquestes dades ja ens fan veure que la fam és un dels problemes més greus en el nostre planeta
i que, sobretot, causa moltes morts injustes.
Quines són, per això, les causes de fam al món?
Com es podria no corregir aquesta situació?
Les causes són diverses i són acumulatives.
I no parlem ja de situacions de guerra, que també n'hi ha moltes actualment en el món.
Però l'augment del preu dels aliments, l'especulació, les catàstrofes naturals o el canvi climàtic.
Cada cop ja són els més vulnerables a la fam.
On més afecta l'escassetat d'aliments, mirat el món així globalment, serien els països del sud.
I les causes, lligades a les causes, a les seves solucions de la fam al món,
doncs seria la causa i seria evitar-les, per exemple, el tenir la sobirania alimentària.
Els països pobres no tenen sobirania alimentària.
Hi ha en algun dels casos que al país hi ha únicament dos o tres cultius extensius
que es dediquen, a més a més, a l'exportació, a cobrir les necessitats del propi país.
I a part aquests cultius extensius estan en mans d'unes poques multinacionals,
cosa que també ha tirat enrere els petits productors.
Després, una part important seria l'ús dels biocombustibles de segona generació.
No els de primera generació que competien amb els cereals i amb els aliments que anaven destinats
o productes que anaven destinats a l'alimentació, sinó els de segona generació
que estan fabricats a partir de residus orgànics, que no competeixen amb l'alimentació.
La qual cosa aquí es tanca una mica el cercle d'utilitzar els nostres residus
per produir biocombustibles.
I actualment hi ha substituts del dièsel, del carosser i del gas natural.
S'utilitzen, no, avui en dia, els biocombustibles?
Sí, efectivament. Per exemple, el dièsel renovable,
que s'obté a partir d'olis o greixos ja utilitzats,
es pot substituir al 100% el dièsel convencional
i està utilitzat en el transport de carretera, marítim o ferroviari.
I en el port de Barcelona hi ha envaixells que utilitzen
aquest biodiésel renovable de segona generació.
També passa el mateix amb el carosser,
hi ha el SAF, un compostible sostenible d'aviació,
i també hi ha el Biometà, que serveix per substituir el gas natural.
I també és obtingut a partir de residus sòlids biodegradables.
Molt bé.
Un altre dels fenòmens, tornant a quines eren les causes
de la fam al món, seria el canvi climàtic.
Els fenòmens meteorològics que estiguen amb força
als territoris del sud.
Sí, perquè jo suposo que això no deu ser tant
perquè al sud hi hagi més fenòmens,
sinó potser també perquè les estructures que tenen allà
i el seu desenvolupament dèbil...
llavors tots els efectes més.
Sí, sí, sí. Els causants moltes vegades són els països productors
de matèries primes i països desenvolupats que no han signat
el protocol de Kyoto, amb la qual cosa no tenen en compte
el percentatge d'emissió ni tenen alguns objectius
per tal de disminuir aquestes quantitats d'emissions de gasos
efecte hivernacle.
Un altre dels problemes que ens trobem per tots els països
i especialment els del sud, seria la corrupció,
que és una lacra per tots els països que existeixen,
tant del nord com del sud.
Totalment.
Un altre és el deut extern, sobretot en països del sud
o països de l'Àfrica, perquè encara que inicialment
se'ls va concedir crèdits tous per poder tenir un desenvolupament
de la seva economia, precisament per causa de la corrupció
en alguns dels casos, no van aconseguir aquestes fites
i han hagut de tornar-se a endeutar per tal de potenciar
aquest el seu nivell econòmic.
I es calcula que actualment Àfrica torna quatre vegades més diners
pels interessos dels crèdits que el que rep en ajuts.
La situació econòmica és difícil de superar-la.
Un altre aspecte és l'especulació alimentària.
Hi ha grans empreses que han deixat el mercat immobiliari
i també s'han instal·lat en el mercat alimentari,
que és més rendible, amb la qual cosa hi ha aquestes
sobreexplotacions, tant agrícoles com ramaderes.
I alguna altra causa per les guerres que ja hem dit
seria el poder que tenen algunes grans fortunes o multinacionals
que es mouen entre països i tenen una llibertat de moviments
i que no tenen el petit productor.
Una capacitat de decisió i de compres i vendes...
Clar, és com un gegant davant d'algun petit que no té gaire marge, no?
Sí, i que no està inclús dintre d'un país, sinó que és multinacional,
amb la qual cosa la normativa és més difícil d'aplicar.
Totalment. I, Esther, és possible solucionar aquesta situació, no?,
de la qual estem parlant i facilitar llavors el dret a la vida
a les persones més pobres del món?
Inicialment és possible solucionar aquesta greu situació,
perquè ja hem dit que en el món són 8.000 milions de persones
i en les últimes dades la FAO, l'Organització per a l'Alimentació i Agricultura,
diu que tenim la nostra capacitat productiva global,
pot arribar a alimentar-ne a un total de 12.000 milions.
O sigui, la capacitat la tenim.
No és un tema de quantitat.
No és un tema de quantitat.
Però estem malbaratant el 17% dels aliments,
mentre que hi ha els 800 milions de persones que pateixen gana
i continuen morint aquests 9 persones,
cada 9 segons, una persona per gana en el món, no?
La reducció i la pèrdua i malbaratament del menjar
ajudaria a aconseguir la seguretat alimentària,
millorar també la qualitat dels aliments
i disminuir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle.
Això és la teoria, no?
Sí.
Però tenim una distribució, una redistribució fatal de la riquesa, no?
Mentre que en una part del món desenvolupat tenim abundància d'aliments...
Massa i tot, eh?
És com una...
Exacte.
I vivim amb productes que, de fet, no necessitem.
I també dintre del nostre món,
cada vegada tenim més desigualtats,
al sud, als països del sud o al tercer món,
i amb milers de persones que moren cada dia
per no poder comprar ni tan sols els aliments més bàsics.
Per tant, la situació no és nova.
No, no, no.
Hi hauria que fer una bona gestió d'aquesta situació.
Ja hem vist que, per nombre, tenim capacitat de poder-ho fer,
però ho hem de saber què fer
i hem de tindre les eines necessàries per fer-lo, no?
I les ganes d'aquestes ànsies de poder arreglar aquest problema
que ja porta molt temps.
I, per tant, no és que el puguem arreglar,
sinó que és possible i, a més, seria urgent.
És necessari, és urgent.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Corre pressa, eh, per dir-ho així.
Sí, sí.
Llavors, què és el que hauríem de poder fer
per poder sortir d'aquesta situació actual, no?
Seria tindre un model global basat en els drets humans.
El desenvolupament del dret internacional dels drets humans
ha deixat clar que els drets humans són indivisibles.
O sigui, en la declaració de drets,
tots estarien al mateix nivell.
Estan interrelacionats i tenen la mateixa jerarquia.
Doncs, per un adequat exercici d'aquests drets,
es necessiten, com a mínim, tres elements.
Primer, nosaltres, una ciutadania conscienciada i informada.
La importància de consumir responsablement.
Sí.
El consum més respectuós amb el medi ambient
i la dignitat de les persones.
Promoure, també, mitjançant l'educació i la formació,
una cultura de solidaritat,
compromès amb la lluita contra la progresa i l'exclusió.
Així com la promoció del desenvolupament humà i sostenible.
Un segon punt molt important seria cada estat, no?
Un estat respectuós i compluïdor de les seves obligacions
en matèria de drets humans.
Això és important perquè sempre em dóna la sensació
que signen acords o que s'arriben a fer moltes conferències,
però després cada país va a la seva,
ningú compleix res i tot es queda una mica a l'aire.
No, és el compromís de cada un d'aquests estats
en la seva Constitució,
amb la seva normativa bàsica,
defensant tots els drets que surten
en la Declaració de Drets Humans.
I es tindria de protegir aquests drets humans
per normativa interna
i promoure activament accions positives
amb aquests col·lectius que no tenen
o que estan discriminats per exercir aquests drets.
I després hi ha una tercera peça que és vital,
que és l'existència d'un marc internacional
de vigilància i protecció.
Ah, sí, això va lligat també, clar.
Clar, perquè cada un,
aquí tenim com a feina com a individu,
la feina com a estat que ens protegeix
per normativa els nostres drets i llibertats,
i un tercer, encara que soni molt utòpic,
que seria aquest marc internacional
que mirés que es complís dintre de cada estat
aquesta normativa i també entre estats, no?
Això seria.
Llavors, bueno, fa 75 anys
de la Declaració dels Drets Humans.
Jo crec que, a nivell personal, no?
Sí.
Que n'hem pres consciència com a col·lectiu
i, de fet, protestem quan s'incompleixen.
Hem vist diverses protestes
quan es perden aquests drets humans,
tant a nivell col·lectiu com individual.
I m'agradaria acabar
amb la pregrària del papa francès
d'aquest desembre del 23,
que ens parlava de la intel·ligència artificial
i ens deia que aquesta intel·ligència artificial
no servís a mans d'aquestes empreses
o aquest poder més egoista
per tenir més fruit,
sinó que desitjava o feia la pregària
que aquesta intel·ligència artificial
no augmenti les ja nombroses desigualtats
i injustícies presents al món,
sinó que contribueixi a posar fi
a les guerres i als conflictes
i a lleujar tantes formes de patiment
que afligeixen la família humana.
És a dir, donar-li el bon sentit, no?, a tot.
Efectivament.
Que les noves tecnologies
no ajudin els més poderosos...
A fer el mal, sinó el bé.
Exacte.
A tindre aquest benefici privat
o per a aquests accionistes,
sinó que ajudés en aquesta bona distribució
dels recursos que ja veiem...
Dels aliments i de tot.
Exacte.
Que ja veiem que la capacitat humana la tenim
i la tenim empresarials
i el problema que tenim no és la producció.
És la distribució.
Sí, no és la distribució.
És el treure aquestes o eliminar
tots aquests grans desequilibris.
no desequilibris tan diferents, eh?
Sí, sí, sí.
Que ens porta des d'un sobreconsum,
que tampoc és positiu,
ni per nosaltres mateixos,
ni aquesta situació de fams
que passa a alguna dels estats.
Seria intentar que aquestes noves eines
ens anessin realment a favor
i contribuïssin a una distribució
i a un món millor.
Realment la va encertar, eh?
El Papa Francesc fent aquesta cita
referint-se en el tema de la intel·ligència artificial
perquè ara està molt...
Sí.
Bueno, és un tema que està damunt la taula
perquè, clar,
al igual que pot suposar coses bones,
també hi ha el perill, no?,
que la gent l'utilitzi
o que les conseqüències,
per exemple,
acabin sent dolentes.
Se m'acut, eh?
Així de primeres,
per exemple,
substituir llocs de feina o...
o...
Bé,
que, clar,
tot s'ha de mirar.
Ens hauria d'ajudar
amb les feines, no?
És veritat.
Més que substituir...
Ajudar.
Ajudar.
Ajudar.
Clar,
això és veritat
que depèn molt de com...
Les noves eines
depèn molt de la seva utilització
i de qui les utilitzi
en benefici de qui s'utilitzi.
Es pot utilitzar
en benefici de les empreses naturalment
perquè que les empreses vagin bé econòmicament
vol dir que amplien més gent,
que hi ha més distribució de recursos,
però s'ha de vigilar
amb les grans fortunes
o les grans empreses
i el perill d'aquest desequilibri
i d'utilitzar les eines
que tenim més avançades
per fer un bé comú,
no per un bé particular
d'aquells que ja actualment
tenen més recursos actualment.
Sí, totalment.
Molt bé.
Doncs, Esther,
ha estat un plaer tenir-te aquí a la ràdio.
Hem fet un capítol més
del Veus de la parròquia,
en aquest cas amb el grup de Justícia i Pau
i sense perdre el fil dels drets humans.
Moltes gràcies, Núria.
Que vagi bé.
Una abraçada.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!