Dissabte, a dos quarts de sis de la tarda, ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual. El centre cívic Salvador Espriu, a càrrec d'Esproceat i amb la col·laboració de l'Ajuntament. També dissabte, a dos quarts de vuit del vespre, en aquest cas, festival de fi de curs dels Valls de Saló de la Teneu, a la sala municipal.
L'associació de veïns, la Plana Vell Soleig, farà una nit d'estiu dissabte a la nit. Serà a partir de les 9 del vespre amb un sopar i amb un ball a partir de les 11, tot plegat al parc de la Plana Pedrosa. El patinatge artístic Sant Just farà un festival d'estiu dissabte a la nit amb el títol Viatge a l'Orient. Es podrà veure per 6 euros a les 10 de la nit a la Bonaigua.
La SEA es tancarà diumenge a la temporada de les excursions matinals amb una sortida a l'Espanyol al Parc Gadas. Se sortirà des del Parc del Perdó a les 7 del matí. I una activitat més per acabar amb les activitats de la setmana, diumenge a les 11 del matí al Parc de Torreblanca, ruta guiada per conèixer la història de la finca de Torreblanca.
El punt de trobada serà a les 11 del matí al laberint. Per participar-hi s'ha d'enviar un correu electrònic a l'adreça cecbll.info, l'organitzant l'Àrea Metropolitana i el Centre d'Estudis Comarcals amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal.
Dos minuts i arribem a dos quarts de vuit del vespre, després de l'agenda finalitzem l'informatiu però encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. I hem parlat d'urbanisme, el portaveu de Junts per Sant Just qualifica impecable la gestió que l'Ajuntament ha fet de la proposta de transferència de Sostra de la Vall al sector de Torreblanca.
S'obre la convocatòria pública per cobrir temporalment places d'economista a Sant Just. Dilluns es va publicar aquesta anuncia al bulletí oficial de la província i el termini de presentació d'instàncies és el 8 de juliol. Demà dijous ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Just. La major part dels temes que es tractaran a la cessió són qüestions de gestió interna d'alguns historis, com ara la modificació de diferents llocs de treball de la corporació.
I en clau cultural, us hem explicat que Nil Navot presenta-se en just a la seva exposició L'Art és l'home agregat a la naturalesa. Navot exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure creació Carme Malaret en una nova mostra express. S'inaugurarà demà amb la projecció també d'un documental.
I com us dèiem, aquest ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'edició vespre d'avui dimecres 25 de juny. La informació local tornarà demà al matí, a les 10, al Just a la Fusta, també als bulletins horaris de Ràdio d'Esvern i a la 1 al Sant Just Notícies d'edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins demà.
Veus, de la pròpia.
programa d'informació i formació humana i cristiana de la barroquia de Sant Just i Bastó de Sant Just d'Esglaterra. A veus de la barroquia, 50 anys del Concil Batica Segona.
Al darrer d'aquest curs, el 2013-2014, 50 anys del Consell de Batica II, ha repassat la importància que per determinats grups de cristians va tenir, i encara és vigent, el Consell de Batica II. Hem revisat quina va ser l'obertura de les altres religions.
Quina va ser la comunisme del Consell, la reforma meritúrgica? També, quina va ser la paraula del Consell? El món obrer, la popularització i divulgació de les agrades que hi haurà, etc.
Avui tenim el boig darrere entre nosaltres, el mossèn Anton Roca, que ens parlarà, entre altres coses, una mica de la trajectòria dels alts i baixos que aquesta lliència del Consell ha tingut, suposem, ja podem avançar-ho en l'esglísica clara. Bona tarda, mossèn Anton. Hola, bona tarda i molt content d'estar per les zones de Sant Just d'Esvern. Molt bé.
Actualment, Josep Anton és rector de les parròquies de Balliana i Llobregat de Bones Valls. És vicari episcopal de la zona pastoral de Llobregat, Garraf i Noia, no? No, no, només vicaria del Llobregat. Vicaria del Llobregat, molt bé.
i anticreptor de la pròrroga de Sant Just. Ens hem deixat alguna cosa, mossèn, de la teva targeta de presentació? Molt bé, home, endavant. Quina va ser la primera notícia que tens, es permet que estiguis gent? Sí, home, i tant. D'allò que vas aconseguir, quina notícia tens?
Bé, jo tinc la notícia del Papa Joan XXIII, me'n recordo ben bé, perquè em va impactar. Jo, quan va començar el Concili, tenia 15 anys, per tant, ja estava al seminari menor, a la Conreria. I, per tant, la preparació i l'impacte de l'anunci, així com una cosa d'un papa, que anèiem el Papa Boi, que ja tenia
una gran ascendència per a nosaltres jovenets. Vaig tenir amb mossèn un rector corbera, mossèn francès mestre, que ens ho va fer viure molt. Nosaltres teníem 12, 13, 14 anys quan hi va haver-hi el canvi de Piu XII a Joan XXIII.
però el 23 es representava una novetat i ell ens el va fer estimar molt. Després, jo recordo quan va començar el Concil i estàvem a la Conreria i vam posar televisió a la Conreria per poder veure l'inici, que era un 11 d'octubre del 62. I home, aquesta excusa també va ser una excusa per apretar a casa meva, que no teníem televisió.
Ara venen aquestes coses tan importants del Concili, papa i mama, compreu una televisió, i tant vaig apretar, que no sé si vaig dir inclús, que al seminari ens deien que havíem de veure-ho per televisió. La qüestió és que va venir la televisió a casa.
Va ser, primer, nosaltres com a joves, era allò de veure moltes mitres, unes professors solemníssimes, però després ja de seguida, al fons, que es debatia una imatge d'iclésia, el discurs inaugural de Joan XXIII, d'obrir les finestres,
que entri aire fresc a l'església. Nosaltres érem joves, però amb la mesura que tenia jo 15 anys i tot, jo me'n recordo de la novetat que significava aquell esdeveniment. I la formació ja més de filosofia i teologia va ser d'acord amb els nous aires de l'església? Del tot, perquè quan nosaltres vam baixar al seminari major i per tant ja vam començar la filosofia i la teologia, aviam, a part del Concil i Vaticà segon,
ja es preparava, per exemple, amb la dimensió bíblica ja hi havia una renovació bíblica que va començar molt abans i que el Consellí no va fer res més que valorar i que donar per bona tota aquesta renovació que hi havia i un esprit de renovació litúrgica.
els de Sant Just. Sabeu que hi havia mossèn Antonino, que ja amb algunes coses es va davantar el Concil. Per tant, ja es vivien coses que el Concilí va confirmar. I per tant, en el nivell dels estudis, també, jo recordo de la manera que va ser tractat, el tractat de cristologia i d'altres, i la sacramentologia, tot ja eren, perquè esclar eren 68, 69, 70, aquests anys, ja el Concilí havia acabat, va acabar el 65,
Per tant, ja es vivia plenament en la renovació. Jo tinc la sort que els estudis teològics ja els he fet des de la vessant del Consell i Vaticà segon. Diria que gairebé totes les matèries, potser alguna no de filosofia, però bé. Llavors ve l'època, l'esperària ha de sortir a les parròquies, com a dictari, com a matèria, etcètera.
s'explicava a les parròquies l'actualitat del Consell i les d'aquestes institucions o, simplement, potser es feia a través d'aquesta renovació d'aquest nou espirit a la litúrgia i amb el tracte... Sí, jo diria que, diguéssim, la germana...
l'ajornament que va portar al concili, potser no l'explicàvem gaire, però el vivíem. És a dir, era una època entre que a nivell social al maig del 68. I altres coses van fer que estiguéssim amb una sensibilitat molt d'estar amb el món.
Això també ho portava al Concil, la Constitució sobre l'Església i el món era una manera molt positiva de veure el món, com un diàleg, món i església. I per tant, no sé si ho explicàvem gaire, perquè també és clar, tu ara et mires els decrets i et cauen una mica a les mans, en el sentit que és ferregós la lletra.
Però la música sí que la teníem, i per tant nosaltres érem capellans o seminaristes o diaques del Vaticà segon en aquest sentit de proximitat a la gent. Jo me'n recordo encara quan em van ordenar que vaig fer una carta als joves d'allà a Sant Boi de Llobregat.
Jo recordo un estiu d'haver anat a treballar d'obrer cap allà. No era cap allà, era seminarista, però es deia molt la immersió en el món i en el món del treball concretament. Un estiu vaig anar deprenent en una fàbrica que feien màquines de fregipatades.
I per tant, no ho sé, ho vivíem com la cosa més natural, com una eufòria, com una presentació de l'Iclésia, de tot plegat, que sí que hi era.
La gent s'inflia, no? Els fideus en la seva majoria... La seva majoria. Després hi ha els clàssics, la gent que deien que eren aquests capellans moderns, aquests capellans moderns... El consell ho canvia tot. Sí, sí, ho recordo. Un rostre molt bona gent, però que deien...
ens ho han canviat. No m'agrada això, d'aquesta manera no m'agrada això. Això no portarà bé. I alguns ratifiquen que allò no va anar bé perquè van canviar coses que no s'havien d'haver canviat. No obstant, la meva opinió és que ben haurà de conciliar. Vull dir que ha portat un estil de fer d'església i de ser capellà i d'animar els likes i de portar els likes en el compromís temporal.
Tot això era una música que potser ara no sona tant. Això també si vols en parlem. Jo volia demanar, aquesta presència del fet conciliar i aquesta renovació que va representar la major part de la Iglesia Catalana, ha sigut una constant al llarg del temps, s'ha mantingut a fer tants laixos
Hi va haver-hi fets dolorosos amb aquesta obertura i amb aquesta cosa d'enganxament i de compromís amb el món. També hi va haver-hi un moment que vivia el nostre país polític d'una lluita per la democràcia o la lluita antifranquista.
I després aquesta cosa dolorosa que de tants capellans que van deixar el Ministeri això s'ha de dir també. Té relació, veus la relació amb el Constitut i això?
No, aviam, no per culpa del Concilí, però sí perquè va aclarir molt les coses, potser hi va posar les coses al seu lloc, llavors hi va haver gent que... Sí que potser amb algunes coses es va anar amb uns extrems que al Concilí no hi va anar mai. Jo ho veig així, els altres potser no, però jo veig que potser es van portar les coses que han de dir. Amb l'excusa del Concilí,
potser es va anar amb algunes coses molt enllà que el Cossí tampoc ho deia i al final jo penso que, malauradament, molts preveres per la qüestió de dir que com que tot està en revisió, revisem el salivat, per exemple, i el salivat no és vàlid.
a vegades més formulat teòricament, a vegades per la via pràctica. Hi havia tanta relació amb el món, amb el jovent, amb els nois i les noies, que també molt fàcilment alloc aquells muros que abans hi havia en el seminari, que al plegat tot això se'n va en orris. I també pot passar aquesta qüestió.
També per motius d'una decepció, potser d'un sector de gent que creien que l'església no era fidel a l'avangeli, que l'església havia d'anar a tornar als seus orígens, i els seus orígens voldria dir un enganxament en la política, i va haver-hi les decepcions de gent que es van allunyar.
Parlo de capellans, no només del Ministeri, sinó també de l'Església, i avui alguns d'aquests, a lo millor, segons com per quin motiu van marxar, potser serien molt recuperables. D'altres, ni que els hi demanessin, no estan per la labor, en el sentit que el Ministeri ja no ho veuen o simplement s'han apartat de la fe.
De fet, per això la clarificació en principi és bona, no? Que aconsegueixi la vocació, aconsegueixi la postura, que segon en consciència ha de fer. Això sempre, evidentment que si un no ho té clar, doncs escolta, el millor és això.
Va ser una època dolorosa pel sant pare, que hi havia aleshores paus sisè, va acabar molt de posar trist i tot perquè també va haver de suportar això, no com després de la renovació del concili va venir aquesta qüestió, una mica de desserció de gent que es va allunyar.
Després va venir Joan Pau II, és un altre moment de voler posar les coses al seu lloc, i amb això també ha grinyolat una mica per alguns sectors, gran papa, misioner, evangelitzador, de masses.
va costar molt a la gent, però també hi va haver gent que el va trobar excessivament dogmàtic, no sembla que no descobreixi res de l'altre món, però que també enyoraven una manera de relacionar-se amb el món, una manera de tractar el tema de la
de la teologia de l'alliberament, etcètera, que després s'ha anat posant al seu lloc i no passa res, però en aquell moment va ser com una mica dolorós. Sudamèrica, etcètera. Arribarem aviat al poble francès, però abans us he preguntat una cosa. A nivell de joves, els joves, jo recordo perquè jo era, en aquelles èpoques es van enganxar amb aquest esprit de novetat de l'Església, amb aquesta facilitat
En contacte amb els capellans joves, la Lleida i el governàcula va facilitar l'hagària. Actualment, com ho veus Josep, els joves mantenen el seu vincle i el seu entusiasme per donar-se'n Jesucrist per a l'Església?
o també hi ha moments... És un altre moment molt diferent. Quan vaig començar de cap allà fa 40 anys, per cert, esclar, han canviat molt les coses i tu mateix també veuràs que les comunitats i tot plegat...
hi ha hagut un apartament de l'església o que l'església s'ha apartat, si ho vols dir d'aquesta manera, o que també molts fidels s'han allunyat, han trobat altres camins, han trobat que hi havia uns moments en què de l'església fins viva sortien centres d'esplai, l'escoltisme i grups i tot plegat i després aquests mateixos grups han anat fent un camí que s'han anat distanciant.
no sé de qui és culpa, la culpa no la vol mai ningú, potser està repartida, però avui hem de dir que a les nostres paròquies hi ha poc jovent, tot i amb això, aviam, hi ha una delegació de joventut al Bisbat, es fan coses... Per exemple, la Plait dels Brics, que va reunir més de 2.000 joves l'altre dia, amb un esforç del jovent de tot Catalunya, per tant, hi ha...
però a vegades et desanimes si vas mirant parròquia per parròquia i hi ha parròquies en què això costa més, hi ha parròquies que no s'ha trencat l'anella i es va seguint, altres llocs costa molt més. És un altre moment que hem d'anar pensant. També potser ens equivocaríem si penséssim que tornarà a venir, tant de bo, aquella cosa de...
de ser multituds, de ser el jovent de la parròquia, això ja és minoria. Però el bo seria que un jove que s'acostés per la parròquia i tingués ganes trobés també una parròquia calacull, un capellà que està per ell, a vegades és més aquesta dimensió més individual o personal,
que també hem de saber cuidar perquè també hi ha hagut una època en què els grups estan bé i a més a més s'ha de treballar en grup però a vegades amb el grup no arribes a una personalització d'un seguiment d'una persona que està començant i que a més a més del grup
necessita algú que l'orienti, necessita la direcció espiritual que en dèiem abans, o ara potser en diríem acompanyament espiritual. Això és important, l'acompanyament espiritual, que abans també tenia aquella forma concreta de la confessió, però esclar, si ara no hi ha res i només queda el grup, jo penso que...
falta una mica de vigor en la espiritualitat dels joves i grans. Seria el treball dels conciliaris de grup, en tot cas, o aquests vicaris joves que feien l'esparotia. És veritat, allà el tenien, però amb això també tenim aquest greu problema que no teníem fa 40 anys, que és el que anem en quadro, en el sentit que tampoc no hi ha vocacions.
Els capellans ens anem fent grans i bé, sí que hi ha gent gran, que escolta'm, que va magnífic. Vaig anar a Sant Vicenç dels Horts, a Museu Mateu. Museu Mateu té 81 anys i, escolta'm, allà surten
encara hi ha joves que van als seminaris, surten diaques... Deu tenir un carisma especial i així ens podríem dir d'altres. Però avui, si no hi ha en capellans joves, és molt difícil també, i no hi ha en capellans joves perquè no hi ha vocacions, perquè també hi ha una gran crisi en les famílies, crisi de fe. Si les famílies no se senten cristians, allà on hi ha no pot rejar.
El joc potser se sent més a prop d'altres fórmules que han nascut, com ara l'espectadoritat tg o grups, fins i tot més radicals en el desament de la seva fe. Hi ha fórmules diferents de les tradicionals. Sí, però són, diguéssim, minoritàries.
Això de TZ, evidentment, sempre hi ha hagut coses que va bé que el jovent se senti concentrat i que l'espiritualitat de TZ ha calat en un sector de joves i que encara n'hi ha qui van i encara n'hi ha que mantenen algunes pregàries.
també és escas això, no? Per tant, s'han de trobar fórmules, aquestes mateixes que des de les delegacions diocesanes es fan, estan molt bé, ha de dir-ho dels Aplecs, i després que això tingui una continuïtat, perquè a vegades, sempre amb això de TZ, sempre hi hem vist el cantor una mica positiu, que és de dir, es veu una experiència maca, de reconciliació, de pregària, de duració, de fraternitat,
però després aquests joves on són la continuïtat. La continuïtat. I avui aquest és un problema dintre de l'església, que la gent que no es considera pas ateus i tot, hi ha un sector gran que si tu els preguntes què són, diuen que són catòlics. I en són. Que tenen que creuen. Que creuen que puntualment van a la celebració però només puntualment
una festa, un enterrament, etc. Però la cosa aquesta com més militant que no hem de confondre amb fanatisme, té un nom que ara no em surt...
Bé, doncs que no ho hem de confondre amb això, però sí, com de dir, bueno, escolta, el creient és aquell que va alimentant la seva fe i que va creixent i que això porta uns compromisos i que es manté, etc. I que se sent membre de la comunitat i de l'Església, no? Perquè aquesta figura que has dit,
Aquesta persona que quasi normalment va a l'església i té una certa creença, no se sent massa membre de l'estament. Aquesta també és una cosa recuperar i potser aquest papa ens hi pot ajudar.
Sí que ens hi pot ajudar, no? Perquè és veru, esclar. Què pot representar, doncs, ara que en parlem, eh? Per l'església catalòica del món actual, la figura del papa Francesc, el qual t'ha ligada que... que, se li diria, vist de Roma, primer, que papa. Què et sembla? Quin paper pot jugar? Home, pot canviar l'estat d'ànim de molta gent i d'un sector d'opinió, de l'opinió pública i tot plegat, que ha donat un altre to.
No és que diguin dogmes de fe diferents amb Benet XVI, però a mi també ha sigut un gran papa, un gran teòleg i amb aquest últim gest de deixar pas i quedar com a mèrit. Això ha obert una porta que no va fer cap altra, per tant, esplèndid.
Ara, i aquest què? Els papes més o menys tots diuen el mateix, però és molt important com ho diuen i com saben connectar amb la gent. I aquest papa, jo penso que sí, que amb el seu estil popular i amb paraules senzilles, i com aquell qui fa un sort monet, però parla de coses que la gent l'entenen.
I els gestos, els gestos que ha fet, els preus de moltes coses, d'unir això, d'anar junts a Terra Santa, un mosumà i un rabí, i allà han anat tots tres junts. Està fent una colla de gestos, els gestos acompanyats també.
de la paraula, i paraules sèries, de dir que a vegades hi pot haver una manera que sempre hem de dir que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem, que amb això ens equivoquem,
Escolta'm, sembla que no es pugui parlar res més, que sent el divorci, l'avortament, que sent els homosexuals, etc. Canvia ell, sense dir doctrina nova sobre això, però ha dit, escolta'm, qui soc jo per judicar? Només dient això, ja et situa d'una altra manera, i no parlant-ne tant. Si convé un dia que em parli bé, que faci un document, però és una altra manera d'acostar-se al món la seva...
l'última en psíquica que ha fet la joia de l'evangeli. Escolta'm, és impressionant, és impressionant com tracta els temes i com es posa en tot per evangelitzar.
Té un dring, té un dring que l'home d'avui sembla que potser l'home d'avui es pensa que diu més del que diu, però jo penso que déu-n'hi-do el que diu i que això marca també, l'iclésia ha d'aprendre la lliçó també, de dir, eh, tenim un papa així, no podem...
Resistir-nos. No podem resistir-nos, no pot ser. Hem de tenir un estil que vagi d'acord. Ens està dient un estil. No pot ser que continuem amb uns tics d'abans quan de fet ell ha portat un aire nou a l'església. Com ho anem portant a les parròquies, això? Hi ha sectors de l'església que pensen que seria necessari un consideri maticat recer.
Què n'opines, què n'opines d'això? Bueno, escolta, amb això, doncs... Després de 50 anys, davant d'anterior, a fred general.
Això es veu segons com vagi anant aquesta evolució del papa que vagi donant passos juntament amb aquest grup de cardenals o bisbes que ell mateix de quatre cops l'any o cinc es van trobant vés a saber si no portarà cap concili. Tampoc és necessàriament important. L'important és que ell doni directrius i vagi marcant coses
Ara imagina't amb allò que va dir dels capellans casats. Va venir a dir que no és un dolma de fe que hagi d'haver-hi el salvat. I això ja ho sabíem tots, que no era un dolma de fe. Però hi ha la gent que va dir que et deixarà casar. La gent ja em deia que tampoc ha dit això ni jo ara estic per aquests trotes. Però venia a dir
És un nou enfó, és una possibilitat de reflexionar-hi. I la gent avui, després d'haver viscut aquesta experiència dels diàquets permanents que fan tantes coses, que ajuden, i després que estem tan escassos de capellans que l'altre dia mateix anava a la palma i vaig veure que hi havia un blai molt conegut que estava donant la convenió perquè el mossèn era fora.
Jo no sé si també escandalitzaria molt que gent casada, no que els capellans ara es casin, sinó que gent casada o no casada, però gent casada també, tingués accés al Ministeri.
També hi ha hagut la polòmina amb l'església americana, que emet altes fórmules de rossi, no? Sí, però sobretot també amb l'orthodòxia. L'orthodòxia no té problemes amb això perquè és els bisbes que són cèl·libes. I llavors molts els van a buscar no monestir, i són monjos a vegades que els fan bisbes, però allà...
i són l'orthodòxia i en moltes coses estan amb unes tradicions, però aquesta tradició del prevera que és casat i que té una família es viu amb una gran normalitat. Tu vas a Grècia de turisme i veus un senyor amb la seva sotana, perquè allà sí que ara porten sotana o el que sigui, i veus que va agafat de la seva dona o la nòvia o la canalla.
Estaríem més temps parlant amb el Serentón, però el nostre programa té uns límits. No, simplement dir-te si vols afegir alguna cosa més, alguna cosa en relació al tema general que hem parlat, que és la vivència encara del Concil i la permanència actual del Concil i Batiguessegon o sobre el que vulguis. No, jo una paraula d'ànim.
perquè el papa ha significat, el papa francès, una lanada per dintre de l'església.
i una paraula d'ànim perquè a vegades les parròquies més petites, més grans o que havien viscut moments més de glòria i ara estem en uns moments que malgrat el papa però hi ha el que hi ha en les parròquies i una es podria desanimar i una es desanima l'altra i això és una cosa que es contagia. Jo voldria donar paraules d'ànim i dir que l'església Déu té moltes maneres de tirar endavant la seva obra. Jo penso que és important
tornar a estimar l'església com el lloc on... no on hi ha les estructures i on hi ha el poder, sinó com el lloc de la fraternitat, com el lloc on jo he rebut també els segrements de la vida, on jo puc alimentar la meva fe, on jo puc viure el camí de l'evangeli, que a vegades
massa fàcilment es diu si jo crec en Déu però no crec en l'església. Jo m'agradaria que hi hagués una reconciliació entre els fidels entre dir que l'església fa el que pot, l'església també som tu i jo que estem plens de defectes i que jo penso que ens haurien de
de reconciliar més amb l'església no tant com a estructura, sinó com a lloc de comunió. L'església comunió, que és la idea del Concil i Vaticà segon, no l'església jeràrquica. La jerarquia és una cosa que dintre de l'església ha de ser, perquè per revelació i tot, Jesús va crear els apòstols i tot plegat, però sempre com a entesa,
no com un estar per sobre, sinó com un estar al servei. Com un carisma diferent. En l'església hi ha qui et dona el ministeri de Jesucrist a través dels segrements, a través de conduir la comunitat, de la predicació, però mai... És a dir, haurien de treure de la paraula jeràrquica aquella dimensió que pot tenir per a nosaltres pejorativa i potser parlar més de comunió.
Moltes gràcies Josep Anton Roca, vicari de la Zona Episcopal del Llibertat. Hem acabat amb el dia d'avui aquesta revisió d'aquest fet impositíssim a l'església i pel món del Consell de l'ATK segon. Veus a la parlantia, tornarà el mes de setembre amb tots els dubidors darrere dels veïns. Gràcies i adeu-siau. Gràcies a vosaltres per pensar en mi. Molt bé, adeu.
Ara escoltes ràdio d'Esferm. Sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just.
Ara escoltes ràdio d'Esferm, sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Té el consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. InformatiuComarcal.com. Ens agrada estar amb tu.
Com ens ha passat de pressa aquesta temporada? Arribem al darrer programa.
i les calors estiuenques ens demanen descans. L'astronomia mesura de forma exacta l'entrada de cada estació de l'any, però el microclima de cada lloc fa que els canvis de temps no arribin a tot arreu al mateix dia ni a la mateixa hora.
Aquí mateix, ara, a l'estudi de la ràdio, segons faci sol o estigui núvol, avui, per exemple, tenim núvol. I tenim diferents temperatures. Hi ha dies que hem de posar cuita corrents l'aire condicionat i dies que no cal.
No cal dir que a fora, als horts i als jardins, el temps ens donarà les pistes per conèixer millor els canvis estacionals i decidir quan hem de començar les feines de cultiu. Si no tenim hort ni jardí, no és temps d'escarxofar-nos al sofà, sinó de sortir a passejar com més millor.
Tenim ben a prop Calcerola, on podrem anar a descobrir els cycles de la vegetació, observar que surten les plantes o el moment que donen fruit, i fixar-nos en la migració d'ocells en la hibernació d'animalons. O córrer amb bicicleta, ara que ja t'has entrenat, Joana. Pels espais adequats i gaudir plenament de la natura. Ah, i contemplar quan es fa fosc les estelades nits d'estiu.
que per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles. Una vegada es depèn de la contaminació alumínica. Depèn, depèn. No pensis que totes les nits es beuen bé. No, avui estaran una mica pagades perquè hi ha boira. Sí, no, no, és per la llum dels fanals i tot això. Benvinguts, uients desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més.
dedicat com sempre a la gent gran i a tots els joves amb visió de futur, que també seran grans algun dia. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 3661.
i també seguir-nos per internet on cercant ràdio d'Esvern i clicant ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Com que cada setmana una servidora, la Joana Algarra, ajunt amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver, compartim aquesta hora de ràdio on si voleu vosaltres teniu la paraula. Gràcies també pels vostres sugeriments a Facebook.
Avui ens recorda en Toni, un gran aficionat al còmic Franco Belga, que no ens oblidem de recordar el creador dels barrufets, avui que fa anys que va néixer. Doncs sí, ho teníem previst a l'Efemérides i parlarem de quan es van publicar, per primera vegada, els homenets blaus, preciosos.
I de pas direm també que va ser l'escriptor Albert Gené qui els va batejar com a barrufets, ja que en la versió original de Peyu es diuen les strumf. Costa de dir això eh, però esclar, en bèrgia, bé dir els follets, els nans, els petitons. I llavors l'Albert Gené, quan era director de Cavallfort, va pensar amb el petofet
I clar, va dir barrufet. Sí, d'aquesta barreja de barrufar va treure tot un verb que a més queda molt bé. Abans va ser per això el senyor Agustí a la revista Strong.
que els va dir pitufos. Sí, en castellà sí, eren els pitufos i la nena que sortia era la pitufina. I va ser a la revista Strong. I després al TVO es van dir TVitos. Però aquest no no va prosperar. No, a mi em fa l'efecte que no recordo aquesta versió. És que no va prosperar. Encara que es deia entre si TVitos, el verb TVar no lligava. En canvi, pitufar