De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Gràcies.
Veus de la parròquia
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió, l'humanisme, d'arreu on es produeix la notícia. Avui us ofreïn a l'espai de justícia i pau.
Recordeu que Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Bé, bona tarda. Hola. Obrim el finestral de Justícia i Pau. Com cada quatre setmanes. Com ha anat aquesta Setmana Santa, senyora Quima? Senyor Jesús? Bueno, senyoreta Quima, diguem les coses amb propietat. Sí? Ha anat bé? La veritat és que m'he quedat per aquí, al poble, i hem fet activitats amb els nanos de la parròquia, i superbé.
Bé, posa't el micro més a prop, perquè si no, sortiràs molt llunyana. Ara sí que em sentim. Ara sí que em sentim. I ja està, hem estat per aquí, la veritat és que s'estava molt tranquil, només s'ha fet uns dies boníssims. Molt, molt. O sigui, m'aprofita l'aire lliure. Molt temps sí que ha estat, o sigui, afortunadament. Sí, sí, sí. Perquè, bueno, nosaltres hem anat a l'Empordà, però a l'Empordà també ens ha fet uns dies fantàstics.
Aquesta Semana de Santa, per primera vegada amb molt de temps, ens ha respectat. Sí, i jo em feia una por perquè a principis de mes era bastant. Pintaven bastos. Sí, sí, sí. Però mira, no, no, molt bé. Bé, doncs, quants temes tenim?
Avui n'hi ha uns quants, segurament tenim més temes del que podríem fer. Sempre ens passa que ens queda el temps curt. Farem el que podem. I tant, el rellotge mana. Comencem. A veure, us en recordeu que jo no sé si va ser aquest any o vam parlar-ho l'any passat. Recordo que havia fet el comentari al Jesús que deia
que a Sant Jus s'havia fet de forma pilot els excedents dels menús que es pretenien repartir. Doncs aquest mes d'abril ja s'ha posat en funcionament. Sí, em sembla que ho he llegit tot el botlletí. Doncs ara ja ha funcionat. L'escola Brasol Marrex i el Montseny tornen a ser una de les dues escoles que fan aquesta participació que fan.
que tot el menjar que no es menja es posa en uns recipients adequats, el que no es reparteix aquell mateix dia es posa en congeladors, que els congeladors també els ha cedit l'empresa Frigicoi, i Solidança és el que ens ajuda a fer el transport del repartiment, que no només es fa a les famílies, sinó que...
El projecte també ho fa, en alguns casos, directament als domicilis, que fins ara no es feia així, però, bueno, Solidances veu que ha implicat... Deu tenir una nota de les famílies més. En algun en concret, ho fan directament per algun motiu. La veritat és que la informació que hem pogut cercar no ens han donat més. No, perquè aquestes coses, clar, han de vendre's una miqueta en plan particular.
I llavors, res, hem recuperat la cultura del menjar no es llença, no? D'aquesta manera fem el que en denominem apats solidaris. Jo crec que a tard o d'hora, i pel que s'ha pogut llegir, és que a la llarga sí que funciona bé, però s'intentarà ampliar més escoles del municipi. Jo crec que sí, eh? I no sé si el resta... La veritat és que no he indagat si el resta de pobles del Baix Llobregat ho fan, o si seria factible. Jo crec que sí que seria factible, perquè...
Jo me'n recordo quan estava a l'AMPA, que ara es diu AMPA, però llavors no es deia AMPA, doncs realment sobrava menjar, perquè calculaves, a vegades els nanos estaven malalts, a vegades sempre compraves feies de més, perquè llavors es feia a l'escola. A l'escola, quan dius les culleres. Sí, la Cèlia era la responsable i els nanos van anar tota la vida molt bé menjats.
Però, clar, passava això, que sempre et queda la solució, ho portes a un centre o... Sí, aquí ho portaven a les monges a vegades. I sí, sí, escolta'm, la cosa funcionava així. Clar, tens un número de criatures, però una que està malalta, l'altra que no vol. Sí, sí, sempre sobra alguna cosa. Sí, sí. A mi no hi ha cosa que m'empipi més, haver de llançar menjar. Oh, no, no, no. A casa de la rehabilitat hi ha un dia que toques sobres.
Sí, sí, sí. Aquests dies un dia va sobrar una mica de bacallà amb Sanfaino, un altre dia va sobrar la fideuà i el dius, bueno, avui toca menú de sobres. Doncs mira, jo he fet avui un arròs fantàstic amb conill fregit per aquí que no ens vam menjar, de la carn a la brassa que vam fer...
Però les botifarres que estaven tan tips que no se les van gelar, doncs botifarres i la cancel·lada també dintre de l'arròs. I ha quedat fantàstic. De fet, això de la qüestió del sobrant d'aliments, desgraciadament, com que la crisi continua encara uns quants anys, és possible que hi hagi necessitat continuada. És a dir, aquesta idea que s'ha llançat
és bo que es pensi en ampliar-la. Jo crec que sí. Si es pot ampliar en altres pobles de la comarca, això a través del Consell Comarcal o així. Sí, esteu representats al Consell Comarcal Justicipal. El nostre alcalde és el president. Sí, per una cosa és que sigui el president i una altra cosa és que sigui un membre que per una entitat expressi
Sí, després un dels temes que volíem parlar, perquè coincidi també ara que ell ha fet hincapié amb això, és que el 24 de març es va fer la taula de serveis socials. I és un intercanvi d'experiències que es fa dintre del Consell Comarcal i és que molts pobles del voltant es van adherir a buscar programes i ajudes per solventar les coses que han sortit de la crisi. És a dir, que potser hauria sigut bo perquè ens va representar
Perquè Sant Just tenia... Un dels projectes que ha fet és la Renda Zero, el de Martorell va fer... Ha fet la targeta... Del menjador. De compra. Sí, una targeta que el que ha fet és garantir el fet de tenir productes frescos. És a dir, tu vas amb aquesta targeta solidària, que és una targeta amb una B, vas amb aquesta targeta i... Clar, les que es necessiti... Hi pots. Una altra dels municipis...
ha creat programes per la gent d'atur de llarga durada, que veuen que ja no hi ha opció. Clar, tens que aquella persona es desmotiva, pot entrar en una depressió local, que s'intenta motivar-lo i generar-li l'autoestima. Un altre dels municipis ha fet el programa de...
intentar, que clar, les persones que ja porten molt de temps a l'atur, a vegades ja no és només per edat, és fins i tot per la seva dedicació, la seva professional, segons en quin sector està ara mateix, és el sector que potser no té... No, no, no. I t'has de reinventar, llavors aquest programa els ha ajudat a reinventar-los, no? Això ja ho vam passar a casa nostra als anys 70, la crisi de final dels 70.
Doncs, esclar, a casa teníem una empresa, aquella empresa també van deixar de pagar la gent, es va haver de malvendre, i aleshores et quedes al carrer. O sigui que t'has de reinventar. Tu has fet una altra cosa, la teva vida professional és una.
Però has de fer el que es presenti i tornar a començar. I has fet de tot. Has fet de costurera, has fet de xarcutera, has fet de tot. Per què? Perquè has de portar cèntims a casa. I si abans havies fet una cosa que potser t'omplia més, que era el que estic fent ara, doncs esclar, no. Que tot arriba, Esbi. Que tot arriba. I tant.
Mira, ara ho fas per hobby i llavors ho feies per professió, no? Ai, no, perquè jo... No, s'ha de fer el que sigui. Estir endavant una família o una casa s'ha de fer. Sí, sí, sí, i et tornes a reinventar i tornes a fer, si és necessari, cursets, i si no, sense cursets, aprendre-t'ho.
Sí, sí, el tu motivar-te i endavant. Doncs bé, amb aquesta taula potser ha sigut el moment de preguntar o d'enviar un mail a l'Ajuntament i dir-los que si aquesta opció es podia portar a terme a diferents llocs. Però ara ens queda pendent que com enviem un mail a l'Ajuntament i els preguntem. De fet, l'Ajuntament aquest assunt el coneix molt bé, perquè cal fer-ho a part també del projecte.
Per això és estrany. La veritat és que almenys jo a la taula de serveis socials no ho he vist. La presentació que es va fer i tal almenys no he vist. És que ara ja fa dies que la reunió de benestar social i tot aquest conjunt de temes fa dies que no es toca. A la setmana que ve toca. A la setmana que ve? Oh, em sembla que no podré anar-hi.
No sé si és la setmana que ve o l'altra. Ara tenim coses a fer. És que a vegades estudien d'un dia per l'altre i és molt difícil. És complicat. Aquesta segurament serà l'última del trimestre. Sí, l'última d'aquest ajuntament.
Bé, doncs què més? Doncs res, vull dir que estàvem parlant de... i volíem comentar-vos això, no?, de la taula de serveis socials, que sembla que sigui una iniciativa que funciona, es va crear el 2011, una iniciativa que funciona, a més, esclar, es posen en comú, que en realitat jo crec que part dels municipis, tots, tots, més o menys tenim les mateixes mancances, amb més o menys mesura, però jo crec que tots... Sí, uns més, uns menys, però vull dir, la crisi està, i és el que comentàvem fora de micròfons, que la crisi...
Ha vingut per quedar-se un temps. Jo crec que no serà tan fàcil. Sí, perquè s'ha desmillorat tot, molt, molt. S'ha desgavellat tot. I ara, clar, si diu que hi ha un avenç de... Però s'ha perdut a la feina, s'ha perdut seguretat a la feina. S'ha perdut en una sèrie de coses que tornar-les a reemprendre no sé si les emprendrem mai.
Bé, aquí hi ha una qüestió de fons, també, que és important per entendre això de la crisi. I realment, si en cas ho deixo per després, sí?,
el govern aquests dies està parlant molt que la crisi s'està remuntant. Des que hi ha les eleccions a la vista, es pot dir que coincideix aquesta explicació i surten tots els ministres, triempit i tot això. Però, realment...
Els jocs de treball que últimament diuen que s'han creat, que s'han creat algunes altes... Sí, però quants indefinits? S'han creat per la millora del turisme, perquè el turisme ha despuntat tant el que va ser l'estiu passat com ara a Setmana Santa, però aquests en ple són bàsicament aquestes altes...
de tipus temporal i parcials. A més, en sous molt baixos. Llavors, de fet, la petita insuficient millora de l'economia de l'Estat és en base a dos aconteixements. Al marge de la política de l'Estat, o sigui que no té a veure l'Estat amb això. Un és el baix preu del petroli i derivats, que arrossega una part important dels costos de la indústria química i petroquímica,
que la indústria petroquímica subministra almenys un 50% dels objectes que utilitzem diàriament, a més de l'energia que es mou. L'altre és la paritat euro-dòlar, que estan quasi igualats, el que permet major competitivitat en els productes fabricats
Per exportar, tenir més facilitat. Productes bàsicament industrials. Sí, sí, sí. Aquestes dues millores s'han produït sense que la política de l'Estat hagi influït en absolut. La política econòmica estructural de l'Estat es basa encara en la inversió d'estructures que no són reptables a nivells socials, com és el cas dels AVEs, clar.
que no es poden mantenir per manca de rendibilitat en projectes com el Castor, avals als inversors privats que acaben pagant la població, túnel del Partús o autopistes de Circunvalació de Madrid, entre d'altres.
El corredor ferroviari del Mediterràn està perjudicant greument l'economia de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia, ja que l'Estat no té interès en posar-lo en funcionament. Darrerament, el port de Tarragona ha perdut una inversió important per part de la firma d'Aimler-Benz, que exporta directament des d'aquest port la producció dels vehicles Mercedes i a l'Smart, amb la qual cosa ha decidit invertir en les instal·lacions i crear llocs de treball nou als ports d'Itàlia i Eslovènia.
Els criteris d'inversions a l'Estat decidits des dels ministeris de Madrid careixen de visió econòmica de repartiment social per a la seva total població del conjunt de l'Estat. Dóna la impressió que des de Madrid es decideix pensant en els interessos locals i amb una total absència de visió del que no sigui el centre de la península i els seus particulars interessos.
Això no és bo per al futur, ja que en aquests principis polítics i econòmics no es podrà mai aixecar l'economia de tota la població de l'Estat i reduir el nombre de turats, que ara mateix està en un 23,6%, i tampoc competir a nivell industrial en els països de l'entorn.
Sí, és que, de fet, una de les coses que ens fa que no siguin competitius la indústria catalana, i inclús l'estatal, és el diferencial que hi ha amb el cos de l'energia. El quilowatt, que s'empleen tots els motors i totes les fàbriques, és entre un 20 i un 30% més car que el cos del quilowatt europeu. D'entrada, això ja vol dir que tens un sac a l'esquena, les empreses,
amb un sobrecos que els altres no tenen. Sí, però ara també s'ha descobert, un dia d'aquests, no he agafat la notícia molt bé, però resulta que hi ha 3.000 milions concedits pel Ministeri que sigui, no me'n recordo ben bé, és agafat al vol i no ho dic amb pèls i senyals, però són unes avantatges que han tingut les empreses elèctriques,
amb uns subsidis i uns avantatges, això qui ho ha acabat pagant? Això és un ziners que la Unió Europea, amb un pla que hi ha del Sagi, em sembla que es diu, el president de la Comissió Europea, un italià, no, del Banc Europeu, un italià, que han donat en principi 75.000 milions d'euros
a disposició dels estats de la Unió Europea per invertir en inversions productives. I l'estat ja ha fet la demanda en el Banc Central Europeu d'aquestes inversions, aquesta que dius tu de la part elèctrica. Però, clar, aquestes inversions a la Pacta Elèctrica sempre estan fetes des del punt de vista del centre.
el centre té uns interessos determinats que moltes vegades la majoria no coincideixen en les necessitats de la perifèria que són els que realment produeixen riquesa i això que dius tu és això és una demanda ara l'economia productiva la que realment faria créixer el país si es posessin capital a disposició dels petits empresaris i dels autònoms aquesta és la que faria créixer l'economia i aquesta és la que no posen
Perquè les grans empreses, si no els interessa, com deia ara la Quima, si no interessen, es deslocalitzen i se'n van a altres llocs. Per exemple, el que dèiem del corredor mediterrani. El corredor mediterrani augmentaria el PIB de l'Estat almenys en 5 punts. Clar que sí. A més, no llançaria tant de CO2 a l'atmosfera perquè tot aquest transport de mercaderia es fa per camió. Sí.
I un camió d'aquí fins a Noruega gasta una quantitat de CO2 que embruta tota l'atmosfera. En canvi, per tren, això no passaria. Però a part d'això, es crearia molts llocs de treball i les mercaderies... Llavors, els que tenen camions, diu que tota aquesta gent també es quedaria sense feina. No, perquè durant el trajecte aquest lineal, diguem-ne, d'Almeria fins a Noruega,
les mercaderies podrien fluir també transversalment. Oh, clar. I, per tant, no quedaria sense feina. Seria un altre tipus d'itinerari. Sí, però és el que jo, el que deia l'altre dia a la televisió, al Salamartín, es perden uns tipus amb la innovació, es perden uns tipus de treball, però es fan uns de nous. I, esclar, és el que deien, ens hem de reconvertir.
Aquest és el problema, és que també, una de dos, qui assumés aquest cos de reconvertir-nos? Jo crec que és una mica també de cadascú, eh? De cadascú, no? Perquè, clar, dius, jo no pretén que em motivin per fer coses, jo també tinc que tenir una part d'automotivació, és a dir, si el món està canviant, jo hauré de canviar d'alguna manera, i això no només en la forma de treballar i en la forma de formar-nos, sinó fins i tot en el teu dia a dia, no?
Les circumstàncies que tenim avui dia no són les mateixes de fa 4 o 5 anys, és a dir, els nostres nivells de vida també han canviat. Llavors, clar, esperar que els altres ens automotivin per poder tirar endavant un país, home, no, jo crec que... No, no, és que ens hem de donar cines, no? Tots. Aquest senyor que abans de recordar el nom és el Mario Draghi. Mario Draghi, sí. Italià del Banc Central Europeu. Sí, que és jove que ara ha entrat no fa gaire.
Sí, aquest té idees bastant interessants. El que passa és que ell diu que els diners aquests són per poder augmentar la riquesa i per crear empreses també petites, dels autònoms. I això és el que no fa l'Estat. L'Estat agafa aquests cèntims i els col·loca on li sembla més convenient. Amb unes elèctriques que estan produint al quilowatt un 30% més car que a Europa...
I, a més, tenen uns beneficis extraordinaris. Clar, perquè cada coma es necessita més. I dona la impressió que això és l'objectiu de la companyia elèctrica, tenir beneficis per ells mateixos. És que jo això de la llum encara no sé. No saps mai el que pagues. Ara ja és com descontrolat. Llavors, aquest senyor... Ah, bé...
Aquest senyor que ara està embolicat també amb un follon, deia, el Jiménez Aguilar o com es digui, deia que segons les subhastes s'havia de fer d'una manera, s'havia de fer d'una altra i tal, això quan ell era ministre. Però és que de la manera que ho va explicar no ho entén ningú i jo tampoc no em tinc per una persona tonta.
Jo recordo haver llegit també que deien que la nit seria més econòmic, no? I dius, anem a veure. Jo a les 12 de la nit he de començar a posar rentadores, i he de començar a posar renta vaixelles, i he de començar a planxar, i he de començar a posar els respiradors. És que els veient, em fan fora? Naturalment. Bueno, no et farien fora si tothom fa el mateix. Però llavors també... Com pots vendre amb la moto que a partir de les 12 de la nit serà més barat o quan tothom vol? Per això també t'han de col·locar un altre comptador.
que transformi l'energia que gastes d'una manera o d'una altra, de les vuit o deu de la tarda fins a les vuit del matí. Jo a casa tinc, quan vaig venir de fora i vaig instal·lar-me ja definitivament a Sant Jús, recordo que a casa on estic es va fer nova i tal, i vam posar el nou comptador aquests així tot macos, no? Elèctrics o electrònics o no sé. I em van dir, diu, no, no, és perquè això vostè ja no s'hagi de preocupar mai de la lectura.
Bueno, doncs jo, cada X o cada dos mesos, he d'apuntar el numeret dels consums que jo he fet. Sí, sí, sí. Perquè si me'l deixo, fan l'estimada, el qual em poden posar els que volen, però dius, anem a veure, pago un comptador més car perquè és que ets l'última generació i no serveix per res. No. Per res, eh? És a dir, sóc l'única, jo crec, pringada de l'escala que deu tenir aquest, perquè...
Els meus pares en tenen un altre. I dius, vale, i de què em serveix pagar una mica més si tampoc li donen cap solució? És a dir, cap avantatge ha fet això. No, no, hi ha un desglosser a la factura i encara a casa les factures les envien amb un paper. Però els que has de fer, en plan... Com els del telèfon. Escolta'm, és que no saps el que estàs pagant.
Sí. La realitat és que la destrucció d'empleu es ve donada per això també. Perquè si és una persona, la que abans era un treballador que venia a fer aquesta feina, ara ja no la pots fer. I una persona menys.
No, però llavors diu que estaran al tanto dels ordinadors i del control una altra persona que s'ha especialitzat en novel·les. Sí, això és veritat. El que passa és que el número de repartos no és proporcional. No, de cap de les maneres. Hi ha empreses que fins i tot juguen amb què és més eficient. Si poso un robot...
I aquest robot em sostégeix a dues persones, qui fa millor la feina o qui me la fa més ràpid. Imagina't que surt el robot, que a vegades passa, evidentment. No, en coses automàtiques, segur. Dius, vale, és el robot. I què faig amb aquelles dues persones? Els faig fora? Perquè, clar, moltes vegades recol·locar-los, no els recol·loquen. I dius, vale, ja tinc dues persones més. Clar, si la robòtica a mi em suposa treure persones, què faig amb les persones? Ah, no diran que els fabricants de robots. Ara dius, a veure, anem a veure...
Aquest és un dels dilemes que comporta un futur immediat, que és com es reparteix el treball. Perquè és evident que la robotització no s'aturarà, al contrari, augmentarà. No, que va, i tant. Per tant... Un robot no t'agafa la grip, no li fa al·lèrgia a la pintura, totes aquestes coses. Amb 100.000 milions de persones com hi ha ara el planeta, més les 2.000 milions que hi haurà d'aquí 25 anys,
On treballarà totes aquestes persones? On n'hi ha de buscar treball? Si ara ja tenim familiars o una part important de la població nostra ja no té feina, d'entrada no té feina per poder guanyar-se la vida, desenvolupar-se, la pregunta és...
o que un treballaran, i llavors la qüestió és buscar llocs de treball. Per tant, una de les coses és repartir treball. D'això ho podem parlar un altre dia, és un tema per allargar-lo, però que hi ha gent que hi pensa, i empreses també, i en fi... I no faltava més que els drons ara aquests, no sé si ho dit bé, aquests aparatets que guien per veure... Això també, en segons quins moments, també prendran molta feina manual, eh? Tot això és el mateix, és el mateix.
Sí, sí. I això augmentarà, augmentarà. Tenies alguna cosa a menys, oi? Sí, queden 5 minutets. Queden 5 minutets, però tu també tenies coses, no? No, jo només que comentar el resultat d'aquest any del sopar solidari. Ah, sí, val. No vaig anar, no. És que jo, si no em porten... Com ens ha anat? Ah, mira, ja ho dic.
S'han recollit 373 euros, més la col·lecta de 763,29, que es va fer el dia 8 de febrer. El total és de 1.130,21. Aquesta quantitat, clar, s'ha entregat a mans unides.
Molt bé. Bé, de fet, juntament amb les altres parròquies de l'arxiprestat... Perquè hi havia un treball conjunt, no? Sí, llavors donarà per comprar unes quantes eines agrícoles i llavors... Quin projecte hi havia aquest any? Mauritània, un projecte de fer pous. Ah, molt bé, eh?
Pous fa fer els molins del Gra, comprar animals... Per fer granges. Per fer granges, perquè ells tinguessin els propis aliments. Llavors, eines per utilitzar el camp, perquè a més és una àrea bastant arisca. És molt agreste. L'altre dia vaig veure una pel·lícula que està filmada allà,
i cabres però d'aquestes muntaraces no tenen verd no tenen res de res has de crear també menjar perquè els animals se't visquin llavors també a part de proporcionar totes aquestes eines també s'intentava formar perquè clar està molt bé que els hi comprens però si no els ensenyem a utilitzar-los és allò de no li dones el peix ensenya-li a pescar
Per part de formació veterinària, perquè, clar, si tens animalons, doncs que si se't posen malalts el que sigui, com a mínim fer les primeres cures... El projecte era molt interessant. No, no, aquests animals se'ls vacuna un cop, dos cops l'any, perquè el meu fill era molt petit, i com això sempre ha sigut la seva...
la seva il·lusió, el veterinari feia vacances. I com nosaltres anàvem, també, que era muy montaraz, allà al pueblo, al ramat del tiet, doncs ell el vacunava. I si tenien reuma, els hi posaven antiinflamatoris, també. Perquè els hi passés. Sí, perquè anaven cuixetes. Sí, és que, mira, són éssers vius. Hi ha una primícia, que només l'apuntarem, perquè no tenim temps.
s'està recollint signatures dels bisbes de Catalunya per poder demanar juntament amb els bisbes de tot el món que el Parlament Europeu faci unes normes amb les quals demana a les empreses que utilitzen minerals estratègics minerals estratègics i minerals necessaris per poder fer la indústria electrònica justament
que no comprin materials produïts per treballadors que són esclaus, o estats que no compleixen, o comerciants que no compleixen un mínim d'ètica envers les seves empreses, que són la majoria, perquè la majoria són esclaus els que treballen. I ho signen, a part del Congo, que hi ha uns bisbes catàlics,
De l'Àfrica n'hi ha tres o quatre o cinc, de Brasil n'hi ha no menys d'una dotzena, que signen també, entre les quals hi ha el Pere Casaldàliga. I aquí a Catalunya Justici Pau ho demana en carta que els Bibis Catalans en ple... També ho signen. Només és dir això. Molt bé, ho desenvoluparem un altre dia, perquè hem arribat a la fi de...
en aquests moments de veus de la parròquia. O sigui, com sempre, se'ns ha fet una mica justet. Hem de demanar més temps. Moltes gràcies, Quima. Moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies al Carles, també, que ens ha posat les músiques. Fins el proper dimecres, que hi haurà un altre grup, però que aquesta audició la repetirem el dissabte, a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a reveure. Bona nit.
Fins demà!
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.