The wild west, but I'm alive
Veus de la parròquia
Esteu a la sintonia de Ràdio Desvern
en el 98.1 de la freqüència modulada
Avui dimecres, dia 17 de gener
festivitat de Sant Antoni el Gran
abat d'Egipte
patró de Menorca
i de tota criatura del regne animal
Us acompanyem les veus de Joan Algarra i Pere Oliver
amb en Carles Hernández Rius
a la part tècnica
Iniciem el programa
amb la lectura de l'Evangeli
del proper diumenge dia 21
tercer de durant l'any
Lectura de l'Evangeli
segons Sant Marc
Després que Joan fou empresonat
Jesús anava a Galilea i anunciava la bona nova de Déu
deia
S'ha complert el temps i el regne de Déu és a prop
Convertiu-vos i creieu en la bona nova
Tot passant vora el llac de Galilea
Veia Simó i el seu germà Andreu que tiraven les xarxes a l'aigua
Eren pescadors
Jesús els digué
Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir
Una mica més enllà veia Jaume
fill de Sabadeu
i el seu germà Joan
que eren a la barca
repassant les xarxes
i tot seguit els va cridar
Ells deixaren el seu pare Sabadeu a la barca
amb els jornalers
i se n'anaren amb Jesús
Jesús ens diu que ha arribat l'hora de convertir-nos
Ara és doncs un temps de gràcia que ell ens ofereix
Com ens diu Sant Pau
No podem deixar perdre l'oportunitat present
L'Evangeli ens diu per boca de Jesús
Convertiu-vos i creieu en la bona nova
Jesús ens convida a donar sentit a la nostra vida
Viure és canviar
Per això avui és un bon moment
per reconèixer les nostres necessitats
Per reconèixer aquella llum
i aquella força que necessito
per tal que la meva vida doni un tomb positiu
És el moment de convertir-nos
És a dir, de demanar perdó amb humilitat
i d'obrir-nos plenament a la força renovadora
de l'esperit de Jesús
Obrim-li, de bat a bat, la porta del nostre cor
Com ho feren els apòstols
i tots els seus deixebles
que al llarg de la història
s'han fet seguidors seus
Obrim-li, de bat a bat, la porta del nostre corp
Obrim-li, de bat a bat, la porta del nostre corp
Obrim-li, de bat a bat, la porta del nostre corp
Obrim-li, de bat a bat, la porta del nostre corp
Notícies d'Església
A motiu de la setmana de pregària per a la unitat dels cristians
que és tot un repte
Es dirigia a Nostre Senyor, el Cardenal Omella
El full dominical de diumenge passat
Tot dient
Senyor, sabem que la teva crida
és la comunió en tu i amb tu
Una comunió que acull i respecta la diversitat
Que aprecia i valora la diferència
Que no té por de cercar la veritat
Una força de comunió
Que rebem de tu en l'Eucaristia
I que, si la deixem actuar
Pot fer allò trencat
O regenerar allò que s'esquerda
Senyor, perdó per la nostra incapacitat
De viure units tots els cristians
Senyor, encara que lentament
Ja fa unes quantes dècades
Que anem aproximant postures
Sabem que no és senzill
Però el que sí que sabem
És que tu ens acompanyes
I d'aquest tema
Ens parlava també
El senyor rector de la nostra parròquia
El full dominical
De diumenge passat
Tot dient
Setmana de pregària
Per la unitat dels cristians
Com cada any entre els dies
18 i 25 de gener
És la setmana que totes
Les esglésies cristianes
Preguem per la unitat
De tots els cristians
Al llarg de la història
I per diferents raons
S'ha anat trencant la unitat
Que Jesús demanà
A tots els seus seguidors
Ben segur
Que hi ha raons històriques i socials
La interpretació del contingut
De la Sagrada Escriptura
La reflexió teològica
La mateixa història
De la comunitat eclesial
Com a estructura comunitària
I l'organització
Entre moltes d'altres coses
Ha estat la causa
De la divisió
I estructuració de l'Església
En variades organitzacions
Que sent tots
D'origen cristià
Anem fent camí
Per rutes diferents
Crist a qui seguim
És el mateix
El punt de referència
També és tota la Sagrada Bíblia
Els valors per viure
Com a deixebles de Jesús
S'identifiquen en tots igualment
Coincidim els moments
De respostes socials
En el nostre món
I moment històric
Estem organitzats
Com a comunitats
Tenim pastors
I pastores
Això unes
D'altres
Només pastors
Les celebracions
De la fe comunitària
Varien
En els diferents ritus
Que es fan
Hi ha diferències teològiques
En el contingut d'aquests
L'espiritualitat
S'orienta diferentment
Tot plegat
Fa que davant del nostre món
Donem el mal exemple
D'estar dividits
En el moment de mostrar-nos
Com a testimonis de Jesucrist
Que és l'origen
El motiu de ser de l'Església
La de l'únic pastor
Que és el mateix Senyor
Com diu Sant Pau
En les seves cartes
Ell és el cap
De tot el cos
I aquest cos
És l'Església
Quan parlem
D'unitat dels cristians
No volem dir
Que tothom
Que no segueix
Pel camí dels valors
Que ressalten
En la nostra Església
Està vivint
En l'error
Que si volem assolir
La unitat eclesial
Han de renunciar
Al que creuen
I assumir
Els preceptes
I doctrines
Que tenim
L'Església catòlica
No es tracta
No es tracta
Que vinguin
Cap a nosaltres
Cal que tots
Els d'una
I d'altres
Comunitats
Eclesials
Anem treballant
Pel camí
De fidelitat
A l'Evangeli
Amb la fidelitat
A la persona
Del Crist
I serà ell
I serà ell
Amb el do
De l'Esperit Sant
Qui ens farà donar
Dels passos
Que cal donar
Per la unitat
Que ell
Va desitjar
Per a tothom
Que els vulgui seguir
Aquesta
Ha de ser
La nostra pregària
En aquesta setmana
I sense menysprear
A ningú
Però també
Sense renunciar
Al que creiem essencial
En la nostra manera
De viure
En la fe de Jesucrist
I en la seva Església
Que és pecadora
I santa
A la vegada
El millor
Que podem fer
És pregar
Per a tothom
Que vulgui seguir
Acceptant Jesús
Com a ideal de vida
I la unitat
Vindrà provocada
Per aquesta unió
Amb ell
A través del do
De l'Esperit Sant
Que ens condueix
Vers la veritat
Que ens farà lliures
Tal com diu
El mateix Jesús
Signat
Mossèn
Joaquim Rius
Avui
Tal com he dit abans
És la festivitat
De Sant Antoni Abad
Gràcies a que d'elles
Conserven
Set cartes escrites
I la seva biografia
Va ser redactada
Per Atenasi
De l'Exandria
Sabem que
Antoni Abbas
Va néixer
A Coma
A l'Alt Egipte
L'any 251
I va morir
A l'Exandria
El 17 de gener
De l'any 356
De la nostra era
Va viure
Per tant
105 anys
I al llarg
De la seva
Dilatada existència
I després de sentir
La crida de Déu
Quan només tenia 20 anys
No va parar
De fer bones obres
Seguint el lema
De Sant Mateu
Que ell tenia
En gran estima
Si vols ser perfecte
Ves
Ven el que tens
I dona-ho als pobres
I tindràs un tresor
Al cel
Un règim alimentari
Estricte i vegetarià
I la vida comunitària
Van fer d'ell
Un home generós
I saludable
A més d'estimar les persones
El seu gran amor
Pels animals
El va distingir
Perquè tenia cura d'ells
I els guaria
D'aquí que sempre
El veiem representat
Amb un porquet
Als seus peus
Com a símbol d'estima
A totes les bestioles
Amb justícia
És patró dels animals
I encara avui
Som portats a beneir
Tal dia com avui
Cercant la protecció del sant
És el patró
Dels treginers
I de tota activitat
Que tingui a veure
Amb bèsties
Tant si són de càrrega
Com de companyia
És venerat
A les illes Balears
A Menorca
A Sant Antoni
De Portmany
A Eivissa
A l'Horda
Dels canons
Regulars
De Sant Antoni
De Viena
A Sant Antoine
Disser
A França
Al monestir
De Sant Antoni
D'Egipte
I a molts més
Altres indrets
Del món
On la seva devoció
Va arribar a ser
Tan popular
Que feia ombra
A d'altres figures
Notables
Del santoral romà
I felicitats
A tots els Antonis
I Antònies
Que us celebreu avui
Això mateix
Que n'hi ha
N'hi ha
N'hi ha molts
I moltes
Clar que sí
Sí
Antonietes
Tonis
El que vulguis
Doncs per molts anys
I traiem-nos la mania
Que Sant Antoni
Dels Burros
Quan veiem la seva biografia
Veiem que va estimar
També molt a les persones
I tant
L'estimar
A més a més
Els animals
El fa d'una gran actualitat
I a més a més
Estimar la natura
És el que parla el papa
L'última encíclica
O sigui que es va adelantar molt
En el seu temps
Ja era ecologista
Ni tant
Bé doncs
Recordem que s'han acabat les festes
I ara us llegim
El full parroquial
Del 7 de gener
Ja fa alguns dies
Però és que com encara
Totes les festes
Tenen cap boitada
Trobem que té la seva actualitat
Perquè diu així
Com fa pocs dies
Es desitjàvem
Unes bones festes de Nadal
Ara són els dies
En els que comentem
Afirmant rotundament
Gràcies a Déu
Que s'han acabat les festes
I tant
Molts han de tornar
A la dieta oblidada
D'altres
Han de retornar
A complir
Amb el ritme
Atlètic-Gimnàstic
Els més petits
De la casa
Menys mal
Que ja
Tornen a l'escola
Les famílies
Representen
El ritme
D'horaris
Més o menys fixats
I calculats
Els espais de dia
Coincidents
Per a tenir tothom
Ocupat o controlat
Els àpats
Són en funció del dia
I establerts ara
Per d'altres criteris
Més assenyats
Segons les necessitats
Dietètiques
I no tant per gustos
Capricis
Diades
O segons el lloc
On es feien
Els àpats festius
Hem tornat a la normalitat
Ens satisfan
Les diades festives
Per les seves motivacions
Però no podem oblidar
De fer-nos una certa crítica
Per valorar
El sentit autèntic
De les mateixes
Per si van d'acord
Amb les formulacions socials
De convivència
D'ajuda mútua
D'atenció
Als qui no tenen res
Ni casa
Ni regals
Ni diversió
Ni família
Que potser ho tenim ben estructurat
I discutit
Amb col·legues
Amb la família
Amb associacions
Amb grups polítics
I fins i tot
Amb una mirada cristiana
Però ens hem de preguntar
Si hem estat conseqüents
Amb els nostres principis teòrics
I els hem dut a terme
Amb una pràctica justa
Potser
Si ho féssim així
Ens adonaríem
Que és molt positiu
Fer festes
Sempre que tinguéssim
En compte
De dur a la pràctica
I fer realitat
Allò que
Teòricament
Som capaços
De formular
I mantenir
Com a raonament
D'un comportament just
I obert
Als altres
Que ho puguin gaudir
També
El consum
És una relació personal
Econòmico
Social
Si no ho volem
I no ho vellem
Passa a ser
Una autosatisfacció
Barrejada en família
O amistats
Deixant al marge
Aquells que no estiguin
En aquest context
Que en molts casos
No caldria
Que fossin membres
Per asseure a taula
O acompanyar-nos
En la sortida
A un altre lloc
Si no tenir-los presents
I a través d'entitats
Amb tot l'amor
Voluntat
Disponibilitat
I servei voluntari
Aquestes festes
Han dedicat la vida
A fer arribar
Una mica de tot
El que
Per la majoria
Hem quedat tips
Tant d'estómac
Com d'ambient festiu
La nostra queixa
És conseqüència
Sovint
De massa coses
La queixa
Per moltes persones
Serà per no poder gaudir
De res
Per poc
Que fos d'extra
Amb tot
No podem oblidar
Que tot el que sigui
Gaudir
No depèn de la quantitat
Sinó de la qualitat
Del que es comparteix
I sobretot
Amb l'amor que s'hi posa
Això
No serveix com a excusa
Per oblidar-nos de tothom
Cal que tothom
Tinguem present
Que som la gran família humana
I que no hi ha dret
Que les diferències
Ens separin
Ens facin oblidar
O fins i tot
Ens tapin els ulls
Davant de tanta desgràcia
Ben segur
Que no tenim solucions
A les mans
Però sí
Que tenir present
El sofriment dels altres
Ens ajuda
A simplificar
El tipus de festes
Del que
Ens ho podem permetre
I justificar
Fàcilment
Signat
Mossèn Joaquim Rius
Bé
Són unes
Unes reflexions
Realment assenyades
Perquè és veritat
Que davant de celebrar
Una festa
Doncs
A vegades
Ens oblidem
Que hi ha persones
Que no poden
Ni menjar
I això és molt trist
El dia d'avui
I aquestes reflexions
Són encara vigents
El dia 17 de gener
Perquè
Com dèiem abans
Totes les festes
Tenen que envuitada
I hi ha gent
Que segueix anant
De celebració
En celebració
Amb l'excusa
Que queden els torrons
Que queda encara
Una miqueta de beguda
El rebost
I no ens recordem
Com deia el poema
De Salvat Papasell
De vegades
De tan pobres que som
Ens oblidem dels pobres
Perquè sempre hi ha un
Que és pitjor que el teu
Que és pitjor que el nostre
Que és pitjor que el nostre
Que és pitjor que el nostre
que ens agradaria
No ens recordem
Demà dijous, de gener a les 19 hores,
a la sala Monnier, una reflexió sobre el compromís cívic,
en Manuel Levins, Nas, i els drets a l'altre,
en Bonaventura, P. de Mont,
autor i doctor en filosofia i membre
de l'Institut d'Estudis Cristians.
El seminari conciliar del carrer Diputació 231.
Silenci contemplatiu segons el mètode de Franz Gelix.
Això del silenci contemplatiu és una cosa que abans es feia molt
i que ara sembla que ha caigut en desús,
però hi ha molts religiosos i religioses que l'estan practicant
i que és immensament saludable.
Nosaltres li fem molt cas quan ho fan monjos budistes
i quan ho fem nosaltres sembla que sigui una cosa extraordinària.
Doncs per això és molt recomanable anar el dissabte 20 de gener
de 9.45 a 18.45 amb membres de l'equip de la Cova de Manresa,
al monestir de Sant Pere de les Poeles.
Això és el casc antic al carrer Dolors Montserdà 31.
Podeu trucar al telèfon 932 038 915
o bé inscriure's a activitatpoeles arroba gmail.com.
Trobada dels amics de Sant Francesc.
Del 18 de gener...
O sigui, demà.
Demà, això mateix.
Pregària és el tema que es tractarà.
Els franciscans del carrer Santaló, número 80.
I també recés a Sant Martí del Montnegre.
Dies 20 i 21 de gener
en fra Josep Manuel Vallejo.
Informació i inscripcions
Consell de likes arroba caputxins.cat
Ara, celebració de Sant Antoni Abat ha sigut avui, no?
Sí, a la parròquia de la Concepció
ha sigut avui aquesta tarda a dos quarts de sis.
Si algú encara té algun animaló per beneir,
a Collblanc aquest vespre a les 9
encara hi haurà benedicció dimarts
davant de la parròquia de Sant Ramon Donat.
A Sant Ramon.
Si us heu deixat de venir periquit o al bosset
encara podeu córrer
perquè aquí a Sant Jus ja va ser diumenge passat, ja 14.
Però hi ha llocs que és avui
i encara si consulteu les webs
hi ha parròquies que ho fan diumenge vinent.
Ah, també.
Que tenim temps per beneir animalons.
Sí, sempre tenim temps per beneir animalons.
Sí.
I a més, la majoria dels sacerdòns
hi deuen que sempre estan disposats a beneir el que calgui.
Ah, i tant.
Escolta'm, a Montserrat es beneïen les claus del cotxe,
es beneïen les claus de la casa,
algun element que l'amo de la casa
considerés que era digne de ser beneït.
Els monjos els beneïen tranquil·lament.
Qualsevol de nosaltres.
És molt habitual.
Jo ho heu vist molt a Madrid,
però suposo que aquí la gent també ho fa,
que porten a beneir les criatures petites.
Ah, també.
Sí, sí, el nostre net els van venir
precisament el 2 de febrer.
Clar que sí, clar que sí.
Molt bé, doncs, una miqueta de música
que poses en marxa, Carles.
Fe i actualitat
Càrates Diocesana de Barcelona,
jornada mundial del migrant i del refugiat.
Compartir el seu viatge és compartir-hi la vida.
Cada foraster que truca a la nostra porta
és una ocasió de trobada amb Jesucrist,
que s'identifica amb l'estranger acollit o rebutjat
en qualsevol època de la història.
Ja ens ho deia Sant Mateu
en el capítol 25, versets del 35 al 43.
El papa francès va voler,
en els primers anys del seu pontificat,
mostrar la preocupació que sent
per tants emigrants i refugiats
que fugen de les guerres,
de les persecucions,
dels desastres naturals
i de la pobresa.
Com diu,
en el missatge per a la jornada mundial
del migrant i del refugiat,
és un signe dels temps
i per això va voler instaurar
en el nou Ticasteri
per al Servei del Desenvolupament Humà Integral
una secció especial com a expressió
de la sol·licitud de l'Església
envers els emigrants,
els desplaçats,
els refugiats
i les víctimes del tràfic de persones.
El papa concreta aquesta sol·licitud
en cada etapa de l'experiència migratòria,
des de la sortida i al llarg del viatge,
des de l'arribada fins al retorn.
I ho fa en quatre verbs
que articulen la resposta comuna
que els hem de donar.
Acollir,
protegir,
promoure
i integrar.
Des de Càritas
hem volgut concretar
aquests quatre verbs
en quatre exemples
de la nostra acció.
Acollir el foraster.
El juliol del 2017,
Càritas Diocesana de Barcelona
va iniciar un projecte
de Mentoria Social
per a Persones Refugiades
embarcat dins del Programa Català del Refugiat.
Té l'objectiu de construir
una acollida comunitària
que els faciliti el coneixement
de l'entorn
i la creació d'una xarxa
relacional
mitjançant
mitjançant l'acompanyament
de persones voluntàries
que exerceixin
la funció mentora
amb el suport
de personal tècnic professional.
Cada grup de mentors
està format
per un mínim de tres persones
i un màxim de cinc.
El nombre de persones
que conformen els grups
està en funció
dels membres
que té cada família
amb la qual
es realitza
el voluntariat.
S'intenta
que els voluntaris
i les famílies
participants
tinguin afinitats
ja sigui per l'edat
la formació
o les llengües
que parlin els voluntaris.
Esperem que totes les experiències
que han començat
aquest 2017
tinguin un futur
ben esperançador.
Des de Càritas
seguirem fent costat
a totes aquelles iniciatives
que treballin
a favor de la Germanó
amb les persones
que han arribat
a casa nostra
fugint
dels conflictes bèl·lics.
Això és escrit
pel Departament de Migració.
Protegir
en terra estranya.
Aquest servei
de Càritas
Diosesana
de Barcelona
sorgeix
per canalitzar
l'ajuda
de l'Església
de Barcelona.
Té el doble objectiu
d'ajudar
les persones
procedents
de països
amb algun tipus
de conflicte
que poden
optar
asil
o refugi
i donar
ajuda
in situ
des de les Càritas
dels països
d'origen.
Actualment
atén
83 persones
35 famílies.
D'aquestes
17 famílies
són acollides
en pisos
de Càritas
Diosesana
de Barcelona
de parròquies
o bé
de particulars.
Les famílies
acollides
per Càritas
compten
en tot moment
amb un acompanyament
social
per part
d'un equip
sense terminis
i amb la finalitat
que puguin
conèixer la llengua
per mitjà
de cursos
rebre orientacions
laborals
o ser guiats
en tot allò
que fomenti
una millor adaptació
a casa nostra.
Això
és redactat
pel Servei
d'Ajuda
al Refugiat.
Promoure
drets
Des del projecte
d'assessoria jurídica
d'estrangeria
es promou
la igualtat
d'oportunitats
de les persones
immigrades
perquè puguin
gaudir
dels mateixos
drets
i deures
que la resta
de la ciutadania.
S'ofereix
una atenció
legal
individualitzada
i grupal
a partir
de les experiències
de les persones
ateses.
Es sensibilitza
la comunitat
d'acollida
es anuncien
les situacions
d'injustícia
social
que es detectin
i s'incideix
en les polítiques
migratòries
i la legislació
d'estrangeria.
I finalment
la quarta proposta
integrar
a la comunitat.
L'Abdullayer
va arribar
procedent
de Mali
en una pastera
que havia sortit
de Nodipou
a Mauritània
en 56
nois més.
Havia vist
a la televisió
la promesa
d'un món
sense pobresa
on qualsevol
pot tenir
qualsevol cosa
que desitgi
i va voler
complir
el seu somni
europeu.
Ho veus
a la tele?
Ba,
penses
que et canviarà
la vida,
penses
que una vegada
siguis allí
tindràs diners
tindràs cases
tindràs cotxe
que un cop
siguis aquí
ho tindràs
tot i tot.
I va costar
un centre
d'internament
cases ocupades
habitacions
de relloguer
solitud
i feina dura
i mal pagada.
Però al final
se'n va sortir
gràcies a la seva
força i el seu
optimisme
i el servei
d'inserció
laboral
de Càritas
feina
amb cor
va fer un curs
d'hostaleria
i ara té
una bona feina
i ha format
una família.
Ara
aquest jove
és un exemple
d'integració.
Parla català,
participa activament
de la vida
de la seva comunitat
i ja només passa
per Càritas
a saludar.
Això és
de l'àrea
de comunicació
de Càritas.
Això és un exemple
realment
del que pot donar
de si
aquesta ajuda
de Càritas
per als migrants.
Twitter
del Papa Francesc
diu el pontífex
la ciència
expressa
la seva mateixa
dignitat
quan serveix
al desenvolupament
integral
de la persona
com el de la família
humana.
Continua.
A la pregària
recordem tots aquells
que tenen cura
de les persones
malaltes
amb dedicació
i esperit
de sacrifici.
Un altre tuit.
no podem canviar
el món
tots sols
però junts
podem semblar
la joia
de l'Evangeli
estant a prop
dels més dèbils.
I una altra?
Res ni ningú
no pot enfosquir
la llum
que Crist
posa al cor
i al rostre
dels seus amics.
Poseu cada dia
a Google
si voleu
o quan vulgueu
quan us vagi bé
tuits del Papa Francesc
i trobareu
totes les reflexions
que diàriament
ens fa
a tota la Cristiandat.
O sigui que està
molt bé
i li agraïm
de tot cor.
I tant.
Hem arribat
als moments finals
de
Veus de la parròquia.
Avui us hem parlat
la Joana Algarra
i en Pere Oliver.
Ha posat les músiques
i ha controlat el so
en Carles Hernández Rius.
Recordeu que aquesta audició
serà repetida
el proper dissabte
a dos quarts d'onze
del matí.
Fins aleshores,
molt bona nit
a tothom
o bé,
bon dia
si ens escolteu
en dissabte.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
What a tothom
o pues
la tradot
o
l'abîs pub
Ara es pot necessitar-hi una sèrie
Tornar-te amb l'inforç
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
S
La Ràdio de los Saint Just
Nouerant d'áhuit.
Pol
Úhhhhhh!