tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor
de Sant Just d'Esvern.
Benvolguts joïdors de Ràdio d'Esvern.
L'equip D de Veus de la parròquia
comença un nou curs.
Enguany format per en...
Ima Periques.
I en Lluís Segura.
A les Vies de So, el modest Carles Hernández
que ha delegat, que diguem el seu nom.
Bé, de què parlarem aquest any?
Volem parlar de l'encíclica ecològica del Papa Francesc.
Rodando río abajo hasta la ciudad
Dejó caer la lluvia el agua
Trajes de fiesta y caras de felicidad
El largo invierno ya se acaba
Lluvia del porvenir
Que el grano hará engordar
Sobre la tierra soleada
Hoy vuelven a esparcir
Aquesta collita d'esperança
d'en Nacho Béjar
ens introdueix
aquesta encíclica
publicada
arrel
de l'escriptura
i del pensament del Papa Francesc
que no només fa unes reflexions
sinó que ell mateix
demostra unes actituds
que estan significant
una renovació
clara de l'Església
tant des de vista intern
com d'obertura al món
Nacho Béjar
ens acompanyarà
al llarg d'aquest curs
amb aquest equip d'Eveus de la Parròquia
és un compositor
cantant
guitarrista
i productor
musical
madriveny
ha publicat dos discs
en solitari
un format
formant part
del duet sonora
i ha composat
per l'Anna Torroja
per Miguel Ríos
entre d'altres
molt bé
anem a parlar doncs
de l'encíclica
Laudato Si
en primer lloc
permeteu-me que
comentem una mica
d'on ve la paraula
o el conjunt de paraules
Laudato Si
com a títol
de les encícliques
les encícliques
són cartes
inicialment
adreçades
al públic
els fidels
catòlics
que tenen
per nom
el començament
les primeres paraules
de la carta
Laudato Si
mi senyor
és
elevat sigues
senyor meu
aquest si
no és un si afirmatiu
sinó és un si
verbal
és del temps
imperatiu
subjectiu
és igual
del verb
sum
sum
és és un
és un
no verb
ésser
per tant
lluvat
si és
senyor meu
aquesta vegada
l'àmbit
de qui va adreçada
aquesta carta encíclica
supera clarament
no solament
els fidels
catòlics
sinó els cristians
i arriba
i més
i ho expressa
amb voluntat
que arribi
a
tota la humanitat
anem a veure
immaculada
com comença
l'encíclica
aquesta
a veure
comença
amb el següent
paragraf
diu
lluvat
sigueu
senyor
homeu
cantava
sant francès
de sis
sant francès
de sis
està molt vinculat
al sant
pare actual
i en aquesta
encíclica
en concret
com veurem
després
en aquest formós
càntic
diu el papa
ens recordava
que la nostra
casa
de tots
és també
com una
germana
amb la qual
compartim
l'existència
i com una
mare
vella
bonica
que ens acull
entre els seus
braços
lluat
sigueu
senyor
meu
per la nostra
germana
terra
la qual
ens sosté
i governa
i produeix
diversos
fruits
amb
acolorides
flors
i herbes
és a dir
primer concepte
la terra
és germana
i mare nostra
per tant
l'hem de cuidar
com si el nostre familiar
fos
que ho és
que ho és
que ho és
i continua
aquesta germana
clama
pel dany
que li provoquem
a causa
de l'ús
irresponsable
i de l'abús
dels béns
que Déu
hi ha posat
hem crescut
pensant
que érem
els seus
propietaris
i dominadors
autoritzats
a espoliar-la
la violència
que hi ha
en el cor humà
ferit
pel pecat
també es manifesta
en els símptomes
de malaltia
que advertim
en el sol
en l'aigua
en l'aire
i en els éssers
vivents
per això
entre els pobres
més abandonats
i maltractats
hi ha la nostra
oprimida
i devastada
terra
que
gemega
i sofreix
dolors
de part
diu
Sant Pau
en l'epístoles
romans
oblidem
que nosaltres
mateixos
som terra
diu el Gènesis
el nostre
propi cos
està constituït
pels elements
del planeta
el seu aire
és el que ens dona
l'alè
i la seva aigua
ens vivifica
i restaura
un altre concepte
molt clar
és que el papa
considera
i sembla que
podem estar-hi
tots d'acord
que
aquesta
prepotència
de l'home
ha fet ferir
la terra
i que per tant
la terra
si no
invertim
aquesta acció
envers ella
podria acabar
extingint-se
i podria acabar
diguem-ne
enorreant
la mateixa vida
sobretot humana
damunt de la seva faz
el papa també
cita
elements
de la paraula
de Déu
en què
s'expressa això
que la terra
gemega
i sofreix
i sofreix
perdó
dolors de part
i que també
nosaltres mateixos
som terra
havíem parlat
de que
el Sant Francesc
de Cis
ha sigut
un clar
inspirador
en la vida
del papa
Francesc
jo voldria
recordar
que posar-se
el nom
de Francesc
ja va ser
tota una
declaració
d'intencions
volia inspirar-se
en qui va ser
un revulsiu
per l'Església
i la seva època
retorna
l'Evangeli
retorna
Jesús
de Nazaret
retorna
la persona
humana
retorna
la natura
un canvi
profund
radical
des del cor
des d'aquesta opció
vol arribar
a l'estil
profund
d'aquell
home
de Déu
senzillesa
de tracte
austeritat
natural
paraula
clara
autenticitat
d'un missatge
i fer-ho
amb senyals
i símbols
ben expressius
tant en la litúrgia
com en els viatges
no sé
companys de la taula
si us va sorprendre
l'elecció del mot
de Francesc
com a
patró
com a nom
del
papa
que per cert
es fa dir
més aviat
bisbe de Roma
amb un pla d'igualtat
amb els altres companys
diguem-ne
de responsabilitat
eclesial
us va sorprendre
us agrada
què en dieu
home
veient el resultat
que ha donat després
perquè aquestes coses
abans de començar
tu pots imaginar
pots presumir-ho
però no
no en tens la certesa
però és més
un cop hem vist
els actes
amb les diferents
decisions que ha pres
com a bisbe de Roma
doncs
trobo que és un nom
molt encertat
i que fa
que fa molt
que il·lumina
la seva trajectòria
exacte
no és allò
per exemple
que a vegades
el nom no fa la cosa
doncs en aquest cas
no sé si la cosa
o el personatge
fa el nom
però en aquest cas
sí que trobo
el trobo
molt ben
molt ben conjuntat
un altre aspecte significatiu
és que no s'ha posat
Francesc primer
clar
Francesc
simplement
eh
un senyal més
de cordialitat
de proximitat
i de retunitat
jo crec també
que
que el nom
de Francesc
de sis
perquè
sent jesuita
s'hagués pogut
posar Francesc
Xavier
i ha quedat molt clar
Francesc de sis
bueno
insisteixo
en la que
ja ho heu dit
vosaltres
em sembla
que el seu interès
era
dir-nos
que
que el seu interès
era
en els pobres
i quan està
parlant
en extensiu
que
està parlant
de la terra
i de l'ecologia
i de la cura
de la terra
al mateix temps
està dient
que
el fer mal bé
la terra
a qui perjudica més
és els més pobres
és a dir
que jo crec
que ell ha volgut
encaminar-se
directament
cap a aquí
no
i en moltes coses
s'ha saltat
s'ha saltat
bisbes
i s'ha saltat
vaticans
i moltes coses
per anar directament
a les persones
concretes
ha volgut ser molt pastor
ell ho va dir
des del primer dia
que volia fer
olor d'ovella
o que els bisbes
havien de fer olor d'ovella
però jo crec
que aquest ha sigut
el seu interès
i ara
em venia al cap
també
que potser
pel fet de ser
un bisbe
que ve del continent americà
precisament
de l'Argentia
de l'Amèrica Llatina
de l'Amèrica del Sud
i sent
un continent
com és
molt ric
en recursos naturals
en naturalesa
doncs
trobo que
hi pot donar una visió
també molt més propera
potser
que no pas
des d'un continent
molt més industrialitzat
com podria ser
l'europeu
que a veure
potser
potser
que es té una consciència
ecològica
des d'hi ha moviments
ecologistes
a Europa
però
què menys
que
un continent
especialment natural
com és l'americà
molt relacionat
amb la terra
exacte
en què
per exemple
les cultures andines
doncs
tenen molt
el concepte
de patxa mama
que deien
les cultures
més
del centre
el centre d'Amèrica
doncs
el concepte
de la terra
està molt
vinculat
a Amèrica
molt viu
empalmarem això
aquesta visió
fins i tot
poètica
de tan Francesc
respecte
a la seva
concepció
de la natura
però fem un
petit interval
musical
que no se acaba
als ellipot
et
a
b
a
en
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Molt bé, encara hem trobat una mica de text directe del Llobat Sigueu, és a dir, del Llobat Ossí, en què el papa Francesc, el papa Jorge Mario Bergoglio i Sant Francesc estan relacionats.
Diu,
es coneix per analogia l'autor, i la seva eterna potència i divinitat es fan visibles per a la intel·ligència a través de les seves obres des de la creació del món.
Bé, arribem doncs al punt, diguem-ne, poètic o més sensible de la vida de Sant Francesc, estem parlant de Sant Francesc de Sís.
Vida i actitud que ha inspirat el papa Francesc concretament en moltes coses, però avui parlem d'aquesta redacció de l'encíclica Llobat Ossí.
Sant Francesc va redactar un himne, una glosa, un cant. Ens llegirà la seva part més important en Roger Puy.
Concretament, Lluís, és el càntic del germà Sol, que entre d'altres versos diu
Lluat siguis, Senyor, amb tot el nombre de tes criatures, que tu il·lumines mentre dura el dia, i el cim de totes Mestre Sol,
nostre germà, vell, radiant, de tanta resplendor, que ens dona de l'altíssim entenent.
Lluat siguis, Senyor, per la germana lluna i pels estels que feràs clars, lluminosos i vells.
Lluat siguis, Senyor, pel germà vent, per l'aire, el núvol i la serenor, i tota llei de temps,
car per ells, a les teves criatures, dones manteniment.
Lluat siguis, Senyor, per l'aigua, la germana servidora i humil, preuada i casta.
Lluat siguis, Senyor, pel germà foc, amb ell il·lumines la nit, i és vell i gai, sapat i fort.
Lluat siguis, Senyor, per madona, la mar terra, que ens nodreix i ens governa, i lleva fruits i herbei i flors acolorides.
S'ha preses de sis.
Bé, quina és la voluntat del papa Francesc a fer aquesta encíclica?
Ell diu que fa una crida, i ho planteja de següent manera.
El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupació d'unir tota la família humana
a la recerca d'un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar.
És a dir, ell pensa que pot canviar, però ens hem d'unir per la protecció de les coses creades
i també pel desenvolupament sostenible i integral.
És a dir, que la gent pugui viure sense necessitat d'un malgast de la natura.
És això? Ho veieu per aquí?
Sí, és que no hi ha una altra.
L'aire, l'aire que tenim és...
És per tots.
És com la paraula, no?
La paraula mateixa, doncs, si l'aire està corromput, si l'aire està...
Entra pels pulmons i ofega la vida.
És com...
És no...
És el nom.
I llavors aquí veu la responsabilitat personal de cadascú.
Diu, Bergoglio, faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta.
Necessitem una conversa que ens uneixi a tots perquè l'esafiament ambiental que vivim i les seves arrels humanes ens interessen i ens impacten a tots.
És a dir, necessitem un canvi, una conversió, una manera d'entendre la relació amb la natura i la relació amb els altres, sobretot amb els pobres.
Sí.
Aleshores, el que jo capto de tot això és que està dient que no és només un canvi que es reclamaria a les grans companyies que fan malbé, ja ho sabem, no?
Fan malbé el medi ambient, sinó que una mica ens responsabilitza a tots i cadascú.
És a dir, que cadascú de nosaltres ha de fer un tomb en la seva forma de vida, o sigui, ens reclama més austeritat, menys...
Aquí, d'alguna manera, ens acusa a tots plegats d'egoisme, que pensem només en nosaltres, en consumir, en passar-ho bé.
i que hauríem de responsabilitzar-nos cada un de nosaltres del que passa en el món en general, a les persones i a la matèria o a la terra en la que estem vivint, no?
I una mica clama. Evidentment, ell, com a autoritat tan important com és la que té, doncs ell pot també clamar a les companyies, als polítics, als dirigents de les nacions.
Però també ens està dient, cada un de nosaltres ha de posar el seu granet de sorra per fer aquest canvi que és imprescindible.
Aquella acció puntual vers un canvi global.
Les petites accions de cada dia.
Són importants, sí.
I que passen, i que passen per l'austeritat.
Aquí dirigeix això.
Diu, espero que aquesta carta encíclica, que s'afegeix al Magisteri Social de l'Església,
ens ajudi a reconèixer la grandesa, l'urgència i la formosó del desafiament que se'ns presenta.
És a dir, ens exigeix a tots un desafiament nou, que és la protecció de la natura com a obra creada de Déu,
posada al servei dels homes, però al servei, diguem-ne, com a administradors, no com a propietaris que podem malmetre.
Fem un darrer canvi, un descans musical, per anar a l'última part del programa d'avui,
que serà quina impressió n'ha tingut el món d'aquesta encíclica del Papa.
Una cosecha d'esperanza
Una cosecha d'esperanza
Una cosecha d'esperanza
A partir d'una opinió generalitzada de la premsa i de particulars i d'articulistes
que han valorat positiuament aquesta intervenció del Papa en temes mediambientals,
per tant, posant la preocupació mediambiental com a una de les prioritats de l'Església catòlica,
anem a llegir un parell d'opiniens contrastades.
Primer, Roger, de qui és?
Sí, és una opinió que portaria per títol una encíclica per la humanitat
de càrrec de Jordi López Camps, que havia estat director d'afers religiosos de la Generalitat de Catalunya.
I bé, doncs, entre d'altres coses, el que vindria a dir és el següent.
És una extraordinària encíclica del Papa Francesc.
Un dels encerts de la primera encíclica ecològica de l'Església catòlica
és que està dirigida a tota la humanitat.
L'altre és que s'uneixen els problemes ambientals i socials.
Només hi ha una crisi que unifica la causa de la natura amb la causa dels pobres.
És una crida a canviar el que fem
i ajuda a reconciliar la societat moderna i les seves persones amb la creació.
L'audato si introdueix una espiritualitat, l'ecològica,
que supera la mirada de l'obra de Déu massa centrada en l'home.
Tots som responsables de mantenir el que Déu crea.
I tots hem de gaudir-ne.
La visió integradora de l'encíclica
harmonitza l'existència humana amb la creació
i és una crida a la conversió ecològica
per tenir cura de la casa comuna,
superant les lògiques que la malmeten
i que també oprimeixen a les persones.
És a dir, no hi ha dues crises.
La crisi social i la crisi ecològica és la mateixa.
Una porta l'altra, són dues visions,
però és del mateix plantejament.
Hem llegit, a través de les paraules d'en Roger,
l'opinió d'un laic,
que és l'exdirector de Fers Religiosos de la Generalitat.
Però des del punt de vista eclesial,
el teòleg i arxiprés de la nostra parròquia...
De la nostra parròquia o bisbat?
Arxiprestat.
Arxiprestat.
És el mossèn Gaspar Mora
i ell diu
Laudato si, una visió global del món que cal salvar.
I diu
L'Enciclopèdia del Papa Francesc
assumeix definitivament
la dimensió ecològica
en la comprensió cristiana de la salvació.
L'encíclica repeteix diverses vegades
que el problema cada dia més greu
de la destrucció de la naturalesa
i el desafiament d'un nou ordre sostenible
formen part del sofriment dels pobres.
La terra entra a formar part dels febles
que cal respectar i estimar.
El Papa insisteix que el problema exigeix el diàleg de tots.
En aquesta tasca es justifica l'aportació cristiana i eclesial
com una obligació
i un dret enmig de la pluralitat actual.
Fa una crida
a la conscienciació més profunda
de la responsabilitat humana
i a la conversió personal i exigent
davant la veritat de la nostra vida
i de la nostra terra.
Els que es tanquen a aquesta crida
són tan els poderosos
com els que miren cap a una altra banda
com si el problema no els concernís.
Impressionen les últimes paraules de l'encíclica
presentant la seva llarga reflexió
a la vegada joiosa i dramàtica.
Això és el que diu
mossèn Gaspar Mora.
Efectivament, les grans empreses
les grans depredadores
estrellent petroli
assegant i talant els arbres de l'Amazònia
etcètera
tindran un pes més
sobre les seves consciències
a partir
d'aquesta encíclica
i del corrent que es pugui
que pugui ajudar
a fomentar
les paraules del papa Francesc.
Bé, el programa arriba avui
al seu termini.
Aquesta encíclica
té diversos capítols
concretament en T6
i cada un d'aquests capítols
serà tractat en un programa
de l'esdevenidor.
Cada quatre setmanes
l'equip d'ell
tornarà a les zones
de la nostra població.
Immaculada, com poden obtenir
els nostres ràdioescoltes,
que són molts,
l'exíclica
llogat sigueu?
És a dir, l'alabrat o sí?
Com es pot?
A veure, es pot comprar...
Primer, es pot encarregar
que el llibre té,
deixem que faci propaganda, no?
Ara que tenim una llibreria
tan fantàstica en el poble,
doncs és qüestió de demanar-los
que la busquin, segur.
És un primer punt.
Un altre és anar-la a buscar
a la llibreria Claret,
al carrer de Llúria.
Llúria Casp o alguna cosa així.
Sota Casp, abans de la plaça Urquinauna.
I per altra banda,
jo me l'he baixat per Google.
Clicant l'audato sí?
Clicant l'audato sí.
No he posat ni encíclica,
només he entrat a Google,
he posat l'audato sí
i aleshores...
Que no ets no vingat per llibre
perquè t'han donat la versió castellana, no?
Bueno, però també tinc la catalana,
no et pensis.
El que passa és que la catalana
la tinc de fa dies
i no l'he trobat
ni l'he tornat a imprimir.
O sigui que tenim
almenys tres vies per trobar-la.
Fàcil, tothom hi pot arribar.
Si us llegiu el capítol primer,
perquè aquest l'altre d'avui era una introducció,
serà el tema d'aquí quatre setmanes.
Voldríem acabar
amb la pregària de Sant Francesc,
també molt coneguda.
Senyor,
fes de mi
un instrument de la teva pau.
Quan hi hagi odi,
hi posi amor.
On hi hagi ofensa,
hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia,
hi posi la veritat.
On hi hagi dubte,
hi posi fe.
On hi hagi desesperació,
hi posi llum.
On hi hagi tristesa,
hi posi la joia.
Oh, mestre,
fes que jo vulgui més aviat consolar
que no pas ser consolat.
Comprendre,
més que no pas ser comprès.
Estimar,
més que no pas ser estimat.
perquè és donant-nos
que obtenim,
és oblidant-nos
que ens trobem,
és perdonant
que som perdonats,
és morint
que ressuscitem
a la vida eterna.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,