Fins demà!
Seixanta i més...
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. En tots vostès, Veus de la Parròquia. Com cada tercer, segon, depèn del dia, dimecres del mes, el programa de Veus de la Parròquia té l'espai de Paraula Viscuda,
i si recorden, està la Montse Giró. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. I després sempre tenim una persona amiga que ha sigut tan amable que ens dirà un llibre que ha llegit, unes coses que l'han colpit, que li agrada, i comentarem amb ell. Aquesta tarda tenim el nostre bon amic, Àlex Solana. Hola, bona tarda. Què tal? Molt bé. A l'Àlex Solana ens ha portat un llibre molt interessant.
Un llibre que té set camins, podríem dir, que tots ells formen un camí, i que potser necessitaríem dues hores per poder comentar-lo i desordinar-lo bé. Però intentarem que arribi vostè, és el més essencial. I ara la Montse ens presentarà qui és l'Àlex.
Bé, doncs, com dèieu, l'Àlex Solana i Sánchez, ell és nascut a Barcelona, però fa uns anys que viu a Sant Just. Des dels 15 anys estic a Sant Just. Des dels 15. Per tant, podem dir que ja és Sant Just. Encara hem oblidat de Barcelona. Amb la tranquil·litat de Sant Just has oblidat de Barcelona.
Bé, també he tingut tota una trajectòria a Sant Just perquè els seus fills han anat a l'escola Canigó, a l'institut, estan actualment, per tant hi ha un viure a Sant Just com a ciutadà que això el fa molt proper, per això...
seria una de les coses que ha fet que nosaltres poguéssim connectar amb ell, per aquest ser proper de veí. L'està aquí al poble tot el dia, sí. La seva feina és una feina molt interessant, perquè jo no diries que sigui només una feina, sinó que és tot una forma part de la seva vida, del seu fe, no? Del que jo soc. Del que ets tu, no? Sí, soc compositor, bàsicament de publicitat, que és el que realment...
on hi ha els diners i les possibilitats de poder viure de la música tot i que he fet una mica de tot he fet també coses per teatre he fet coses per museus sempre música sempre música m'agrada molt la música per imatge perquè explicar música és molt maco i també m'agrada gravar i produir per gent i agafar algú que canta o agafar algú que té una idea i desenvolupar-la
i aporto la part creativa que puc, o que em deixen, o que volen, i la part tècnica, que aquí també porto molts anys, amb estudi, gravant. Per tant, diu que ets una persona molt creativa, amb una sensibilitat per saber captar tant això com dius, l'imatge, i la sinfonia que hi pot haver en aquella imatge, no? Sí, sí, el buscar, el donar-li una música, una imatge...
Hi ha un exercici que he fet alguna vegada, que he fet també una miqueta d'anar a alguna escola, fer algun simpòsium, alguna cosa, d'agafar la mateixa imatge i canviar-li la música i veus com canvia, no? Com es desarrolla d'una altra manera, que és molt maco. L'organització que n'hi ha entre la música i el que estàs veient, no? Sí, la música és l'ànima, diguéssim, no? I el que estàs veient. Perdó, jo vaig tenir un examen que una edat es tenia que fer una compulsió, bueno, un escrit i aleshores teníem que describir una pel·lícula
I, bueno, en aquell moment jo havia vist Encuentros la tercera fase, i aleshores jo vaig dir que el més bonic és que els mons s'hi connectaven a través de la música, si tu recordes, allò va ser molt maco. Aquelles notes, sí. Aquelles notes, sí. O sigui que això diu sentir la música de l'univers, no? O sigui, d'entrada el felicitem, però ara hem d'anar per feina perquè hem de comentar el llibre que ell ens ha criat.
Com podeu imaginar-se, ja sent una persona que és creativa, doncs potser està molt interessat en un estil de vida que és el budisme. No sé si el practica ni no el practica, però el budisme és aquell amor a la natura, moltes vegades es manifesta d'aquesta manera.
I aleshores n'hi ha un autor que és molt conegut mundialment, jo no l'havia conegut, no sabia, però llegir el llibre m'ha agradat moltíssim, i es diu Deepak Chopra, que deu de ser un hindú, és un hindú, que és un metge que en aquests moments està a Califòrnia, que ha escrit molts llibres, i que en una de les coses deia que era un dels 100 gurús del món, el sàvio del món. I és un home que es dedica molt a la curació,
per la mente també, perquè nosaltres diu que podríem tenir molta potencialitat i poder arribar a això. I a més a més és espiritual. El llibre es diu Las siete leyes espirituales de l'exito.
i diu que és una guia pràctica per a la realització dels nostres sueños. Com es deia abans, el llibre, esclar, cada una d'estes 7 leies seria motiu de mitja hora de comentaris, però les anem a enumerar i l'Àlex ens dirà més o menys el per què li ha agradat tant aquest llibre.
Ara primer us llegiré el nom de cada una d'aquestes leies. Diu la ley de la potencialidad pura, és la primera, la ley de la entrega, la ley del karma o de la causalidad, la ley del mínimo esfuerzo, la ley de la intención y del deseo, la ley del desapego, i l'última és la ley del dharma o del propósito en la vida.
Si resumíssim totes aquestes lleis, sempre va a favor de l'home i de la seva creativitat. Ara, si et sembla, Àlex, si tu vols comentar, comencem per la primera. Diu, la llei de la potencialitat pura. Jo, si vols, te'n recordo, que com jo m'he llegit el llibre ara fa poc i potser tu més, aquesta ens parla de jo i de l'ego. És el teu torn. Del que som, del que volem ser, del que ens agradaria ser, del que ens diuen que hem de ser.
De lo que som de veritat nosaltres, no? Molt bé. De lo que voldríem ser nosaltres. Això, jo tinc dos fills adolescents i aquí estan lluitant amb tot això, no? Sí. Lo que voldríem ser i lo que són, no? De vegades la meva tasca crec que hauria de ser intentar ajudar que vegin lo que som de veritat, no? No lo que seria millor per la societat en aquests moments, no? No, que és lo que té més feina, no? Que és...
I, bueno, és un moment possiblement que aquest llibre, tot el que va dient, et pot donar una reflexió molt important en el moment social que estem i vital per parar i dir, espera. És com una guia, una via que ens pot anar caminant a un futur millor o una mica no tenir aquest neguit que a vegades portem les persones dintre, no?
Aquí al principi, quan ens diu les 7 leies espirituales de l'èxit, també es podria dir les 7 leies espirituales de la vida. De la vida, sí. De la vida, i és veritat, perquè al llarg de totes elles anem veient totes aquestes coses. I en aquesta primera...
Després és molt bonic, molt interessant aquest llibre, perquè explica una mica i posa uns exemples molt clars, vull dir que és molt entenedor, el llibre en si és molt entenedor. És senzill la lectura, és fàcil, no és una lectura molt difícil, però és profunda, eh? Tampoc no es pot córrer massa, cosa que hem de fer avui aquí, perquè la ràdio té molt límit. I aleshores, doncs, en aquesta, que hable del jo i de l'ego, com tu deies molt bé, el jo que som nosaltres i l'ego, que és el que volem aparentar o el que esperem dels altres,
diu que per insistir o per poder posar en pràctica aquesta llei, hem de tenir silenci, meditació i no jutjar els altres. Vamos bien por ahí. Vamos bien por ahí. I aleshores incita, perquè aquesta relació, que esclar, vostès ja saben que aquest nostre programa és religiós, està a la parròquia, no?
Aleshores, en el llibre ens diu que la Bíblia diu callat i sabet que jo sóc Dios. Diu que això la Bíblia. Jo he trobat també aquells seies, ho diu això també. No cuida parlant de Jesucrist, no crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers.
i la llei aquesta acaba amb això amb una comunió directa amb la natura i aleshores a partir d'aquí et surten els pensaments creatius bueno, si tu pares si tu t'escoltes si tu te'n vas i observes el món com està fet i et dones compte d'on estàs i qui ets des d'aquest punt
i comences a estar en un estat més adequat, diguéssim, per aquesta teòrica felicitat o èxit, comences a estar en un lloc que és més on has d'estar, no on estem, que estem en el soroll, estem en l'aparentar, estem en el cridar, estem en no escoltar els altres, estem en el que jo tinc la raó,
Aquí estem tots, no? Aquí estem tots. I aquí estan els polítics i estan la gent de referència, no? La gent que està ja com dient, ui, aquest és el que té el poder. Està aquí, justament aquí, no? Sí, sí, sí. Clar, perquè fixa que posa l'accent en això, en el meditar.
i el reflexionant, no? Jo crec que cada dia hauríem de fer-ho. I llavors, o sigui, tal com vivim, és el que menys tenim. És el que menys tenim, sí, sí. Jo recordo que fa molts anys la teniu, quan encara no havia fet les obres al bar les últimes,
hi havia un lletraret que havien posat els cafeters que hi havia en aquell moment, parlo de molts anys, quan els meus fills eren petits i anàvem a l'escola de Teneu, hi havia un lletraret que posava «Estamos tan ocupados que no sabemos si vamos o volvemos». És una cosa que...
Potser que ens quedem i comencem a meditar, no? Aquesta reflexió del que fem, i penso que això és com a bàsic per saber... Tenim molta pràctica en les agendes, en apuntar el que hem de fer, com ho hem de fer, això...
Però aquest reflexionar al que és personal, de com és l'actuació, les actuacions que tenim i els pensaments que tenim aquí, és el que ens costa més, no? Anem, perdoneu, però ens queda poc temps, si no podem, no podem aturar-se, eh? Vull dir, potser un altre dia tindrem que dir, mira, media parte i sigue, eh? Tu mi continuo, que diuen aquells d'allò, no? La segona, vinga. La segona és la llei de l'entrega.
La llei de l'entrega també és molt xula perquè diu dar i recibir. Tu mateix. I diu que si donem, donem amb alegria. O sigui, no anem donant. I aquesta donació, doncs, és una donació que aquí és molt interessant. N'hi ha un trosset petitet, petitet, que m'agradaria llegir-vos, que és del llibre que ens diu...
Dice, la mejor manera de poner en marcha la ley de la entrega es iniciar todo el proceso de circulación. Es tomar la decisión de que siempre que entremos en contacto con cualquier persona, le entreguemos algo. Dice, no tiene por qué consistir en algo material. Puede ser una flor, unas palabras agradables, una oración. En realidad, las formas de entrega más poderosas son las no materiales.
Los dones del interés, de la atención, del afecto, del aprecio y del amor son algunos de los más preciosos que usted puede entregar y no le cuesta nada. Cuando se encuentre con alguien puede enviarle calladamente una bendición deseándole felicidad, alegría y buen humor.
Les entregues callades d'este tipo són molt poderosas. Jo crec que no cal dir res més. No, està tot dit, no? Està tot dit, no? Està tot dit, eh? Què et sembla, Montse? A vegades trobes gent que t'està entregant alguna cosa no material i és fals. Sí, sí. O sigui, ja ens trobem molt sovint que t'estan dient alguna cosa que és fals, no? Amb la qual cosa...
Eso. Hem de ser de veritat, no? Sí. O sigui, és una entrega sincera, no? I sobretot contents del que estem fent, no? Penso que queda com reflectit la senzillesa de viure, no? Sí. No, és que totes, totes elles acaben amb el mateix, oi que sí?
Hi ha gent que et para pel carrer, et diu alguna cosa, et fa un riure, no sé què, i et quedes com de gust, no? Sí. És un moment, és un instant, però és per la seva sinceritat i la seva manera de fer. Diu, ostres, que maca aquesta persona, no? Com m'ha transmet aquesta alegria, no? Sí. Després tenim la tercera ley, que aquesta la coneixeu, que és la ley del karma, no? La ley del karma és l'acción y la consecuencia, la causa y el efecto. Diu, lo que se siembra es lo que se cosecha.
I aleshores també aquesta lei que és així, doncs també trobem amb Jesucristo que ens diu, dat i recibireis. Diu, i aleshores si nosaltres tenim, no sé, una necessitat de pensar, és a dir, el que és la causa i l'efecte aquesta, l'acció que tenim que fer i les conseqüències pensar-les, ser conscient d'això també, no? I aleshores diu que el que tenim que fer davant d'una cosa d'aquestes és pensar, és l'ideal, és el que pot anar bé els altres,
I si això pensem que és així, aleshores diu que també hem de preguntar al cor. Què pots dir d'això? Bueno, està molt relacionat amb l'egoisme, no? Sí. Amb anar a la seva, no? Amb no mirar els altres, no? I quan fas alguna cosa de cor, ostres, hi ha una plenitud. O sigui, quan fas alguna cosa que ho sents aquí dintre, és alguna cosa que t'omple, no?
Totes les lleis aquestes, això de dir-li llei no m'agrada molt, això de la llei, perquè la llei sempre és algú fatal feta per l'home i feta així, a més, pum, això. Però totes aquestes set veritats, jo diria, aplicades, si fóssim capaços d'aplicar-les, jo crec que hi hauria un resultat, eh? Bé, clar. Jo crec que hi hauria un resultat. Ara, fes-ho. Ho has de fer, no? Aquí, tu ara que acabes de dir això, al principi ens diu...
Antes de definir las siete leyes espirituales debemos de comprender el concepto de ley. La ley es el proceso a través del cual se manifiesta lo que no es manifiesto. Es el proceso por el cual el observador se convierte en observado. Es el proceso por el cual el espectador se convierte en el paisaje.
és el procés a través del qual el soñador manifiesta el sueño. O sigui, que no és la llei aquella que vindria ara aquí, la llei de verd, o alguna llei d'aquestes que... No. El dir la llei jo m'imagino que deu de ser norma. Potser si en comptes de dir-li haguéssim dit norma, la cosa hagués anat més bé. Tenim que passar ràpidament amb una altra.
que és la ley del mínimo esfuerzo. Aquesta sí que es pot interpretar molt malament, perquè diu, mira, jo m'assento i que vagi passant tota la cosa, no? I aquí, per exemple, quan comença la ley del mínimo esfuerzo, n'hi ha una cita de la OZE que diu, el ser completo conoce sin ir, ve sin mirar i consigue sin hacer.
Bueno, pero ahora tú ves diez. Miremos esfuerzo. Miremos esfuerzo. Bueno, aquí venia a dir allò que la naturalesa, el que passa no és un esforç. Passa. Passa perquè passa. Passa perquè passa, no? Molt bé, sí, senyor. L'exemple aquest que deien que les aus migren perquè migren, no? I les flors s'obren perquè s'obren, no? Sí, sí. I no veus un esforç a la natura, no veus alguna cosa que està sent forçada, no?
Jo hi ha moments, tornant als meus fills, perquè ara em vénen ells una altra vegada... Bueno, perquè estàs en el moment que precisament tens que estar aquí. Sí, aquella cosa de l'adolescència i de l'institut, no? Que estan amb una pressió i amb una força que jo d'una altra boca no és natural. No està sent natural. No tenen un temps per desenvolupar-se i per trobar el què, no?
tot està sobre pressió, no? I aquesta és aquesta llei, no? De fer les coses sense un esforç, la fas perquè t'agrada fer-la. Això mateix. Com rentar plats, com anar a ser escombraire, o ser el que sigui, perquè hi ha gent que veus que està treballant en una feina que tu diries, uf, a mi no m'agradaria treballar, però amb una alegria, que dius, ostres, és això, no?
I quan la veus, dius, és que sí, és que és una bona manera de viure, no? Disfrutar del que està fent així. I aquí aquesta et diu que una de les coses... Bueno, per exemple, jo també he vist una analogia amb les doctrines de Jesucrist, quan diu, mireu els lliris del camp, o mireu el sàvia, diu, per molt que tu et vulguis vestir, ni la sabidoria de Salomona et posarà amb els vestits tan bonics que ni a la natura. I això, doncs, neix...
És tal qual, sí. I van al seu aire, no? Sense pretensions. Ah, això mateix. I en aquesta ens fa tres sortides que en diu l'acceptació, la responsabilitat i la indefensió. Acceptació, el que és és i és, perquè tenim que... Accepta-lo que ets i comets. Això mateix, oi? L'altre és la responsabilitat, que és molt xula aquesta, perquè diu no culpes a nadie ni tan siquiera a ti, per les coses que passen.
Les coses passen, jo crec que cada un ha de tenir... Saps quan passen o quan la provoques, no? Això mateix, molt bé. I quan passa, passa, i no pots fer-hi res. La lluita contra elles és absurda. És absurda. I la tercera és la indefensió.
I la indefensió no vol dir que quedis allà molt acongit, sinó que la indefensió també es té que entendre en el sentit que diu no vulguis justificar, no vulguis fer o fer-li a l'altre pensar el que tu penses. Això és tot el contrari del que fan els polítics per televisió.
Toma, castanya. Senyores, esto no está verdad. Aquí hay libertad de expresión, ¿no? Tot lo contrario, sí. Tots es defensen, sempre. Ah, sí? Tots. Sí, sí, ningú té la culpa. Ningú té la culpa ni ningú accepta que l'altre té una cosa que és interessant.
Sí, doncs podríem dir que els polítics està fent la llei del mínim d'esforç, però que la veritat tampoc no s'esforcen massa que anem millor, no? No, però jo penso que sí que aquests components que parla de la responsabilitat és potser una de les coses que més es troba a faltar, no? Perquè com a persona tendim més a això, a fer-nos culpables, que no pas de sentir-nos responsables, no? Clar.
i això és el que o sigui que ajuda menys a créixer ajuda menys a créixer i a l'adolescència és aquest tema que la responsabilitat l'estan descobrint però encara no en són i l'estan descobrint
Aquesta amb una que deies tu, que és bé, l'autor d'aquest llibre, amb una d'aquestes lleis, diu que ell també ensenya als seus fills, penso que és la que havien fet abans, no del Miners Fuentes, sinó la primera diu, vosaltres no cal que us esforceu a ser els pillors i tal i tal, sempre esforceu. O sigui, el que heu de pensar, dintre vostre, és pensar, jo en què podré ajudar els altres? I aleshores això és interessant. Jo, per exemple, també ho dic, això.
que el que és interessant per uns pares, el més interessant per uns pares, més que tenir lombreres a casa seva, és tenir elements bons per a la societat. I això és molt interessant. I que siguin el que són, que ara vindrà una altra llei, que és això. Sí, sí. Que siguin el que han vingut a ser. El que han vingut a ser, sí. Aquesta que ve ara també és la llei de la intenció i el deseo.
I aquí entra també, en dice, el campo cuántico, que és la pura naturalesa i la consciència, el campo de la consciència. És que, esclar, el llibre, senyors, jo us dic que és molt maco, però també es té que llegir poquet a poquet, no?
I en aquesta d'aquí diu l'atenció i la intenció. L'atenció és el que nosaltres veiem que és com una càrrega d'energia i la intenció en aquesta la transforma. Però aquesta intenció sempre ha de ser bona. Aquesta és l'altra, és la quinta. No, no, era aquesta. No, i aquesta diu que aquí ens trobem a vegades la intenció que podem trobar el passat, el futur i el present.
El present és la consciència pura, perquè el passat és memòria. El futur nosaltres podem més o menys, no programar-lo, però sí, segons les nostres accions, serà d'una manera o d'una altra. Però el present és el que verdaderament, com és la consciència, és aquest do, que per això deia que era un regalo. El present és un regalo. Per lo que potser hem de viure el present i viure-lo amb intensitat.
Hi ha una que a mi m'agrada moltíssim, que és la sisena, que és la ley del desapego. I, clar, aquesta ley del desapego, aquesta sí que te la deixo que la diguis tu, que també era molt xula. A veure, però inicia-la una mica. No, la ley del desapego no és que a vegades ho pot passar, és que és una persona molt desapegada, una persona com si no tingui relació amb els altres, i aquí no té res a veure. El desapego és no estar aferrat a les coses. Bueno, a la societat de consum. Perquè l'apego és el voler tenir,
I si tu estàs apagat a les coses i aquella cosa que tens, diners, propietats, el que sigui, doncs tot allò t'ho treuen, ja has perdut tota l'alegria de la teva donada. Sí, és com si tu, l'important que ets tu i la màgia que és estar viu i ser un, li donguessis a coses materials i coses que en realitat van i venen i no tenen molta importància, no? Són simplement uns objectes que estan allà per ajudar-te una miqueta o per...
Són uns companys absurts, no? I la gent li dona una importància a tot el que va tenir. Extraordinària. Extraordinària. I de vegades, quan fas una mudança i ho tires tot, et quedes tan bé. Sí, sí. És tan fantàstic no tenir res. Sí, però a vegades també ve el caràcter. És un caràcter sentimental, perquè jo encara tinc posteletes d'alumnes que havia tingut a los años A, a l'època de Cervantes,
que els m'enviaven i tot això ja em sap molt de greu de llançar-les i penso, ai mira, no les llenço però no per res, no és que estigui apagada ni enganxada podria viure tranquil·lament però són coses de tipus sentimental ara, aquest no té res que veure amb la ley del DSP la ley del DSP us ha dit, bueno, doncs mira, jo estic aquí
transitant per la vida i no tinc per què estar relat a res i a vegades això és molt interessant que si el cotxe, que si no sé què que si tinc un altre, que si el ratllaran és que tot és molt de cap absurd molt absurd i bueno, hem d'acabar perquè això no ens queda 4 minuts i l'última que és la lei del Dharma
O propósito de la vida. La paraula d'arma és una paraula sànscrita, em penso que diu. Què significa això? Propósito de la vida. I és descobrir dintre nostre el jo verdadero. I també, ja al principi del llibre ens diu que nosaltres som sers espirituals. No som sers humans, sinó som sers, bueno, humans físics vull dir, eh? Sinó sers espirituals.
I aquí està l'Eidel Dharma, que és l'última, que és com un resum de totes elles. Ens diu, hem de descobrir el nostre jo, expressar els nostres talents, això ho havíem parlat abans, i servei a la humanitat. Com puc ajudar? Que és l'última pregunta. Que tot això ho trobem també amb els dictaments. Per això jo soc enamorada de la figura de Jesucrist, perquè va venir a dir, escolteu...
Tots els manaments que puguin haver de la lei, de les leies messiàniques, doncs es resumeixen en dos, estima a Déu i estima al pròxim. I en aquesta d'aquí, el que és bonic explica això del talent. Tu, per exemple, el teu talent està al servei de la música o la música està al teu servei.
Bueno, som, som, estem units, aquí som un, eh? Som les simpiosis, no? Sí, aquí estem els dos, aquí fent el que podem, no? Però sí que n'ha escut per fer això i és un privilegi poder-ho trobar i gaudir-ho, no? I això és una etiqueta, el que deia abans, que els nens han vingut a fer alguna cosa i a veure què fan, no? A veure com els ajudem a que siguin el que són. A que siguin el que siguin. Bé, tu serveixes per això, disfruta-ho, passa-t'ho bé i tingues, bueno, doncs...
Amb aquest talent tan maco que ens acabes de dir, llegirem l'última, si et sembla, Montse. Referent als talents, també hi ha un tros de l'Evangeli que també en parla. Cada persona té uns talents i llavors han de ser posats al servei de la comunitat. Aquí, quan acaba, ja per resumir, diu que el Buda Watama
Fundador del budisme, va dir en una certa ocasió, va dir, esta existencia nuestra es tan transitoria como las nubes de otoño. Contemplar el nacimiento y la muerte de los seres es como mirar los movimientos de una danza. La vida es como un relámpago en el cielo.
corre com un torrente per la ladera empinada d'una muntanya. És a dir, és tot transitori. I aleshores és molt xulo, perquè si ens adonéssim, perdó, que estic a dir en català, ens adonéssim, d'això, doncs, possiblement, viuríem més feliços si apliquéssim aquestes lleis de l'èxit. De l'èxit que no té res a veure amb la portada d'una revista, del corazón o de donde sea, no?
Àlex, ha estat un plaer que hagis vingut. Igualment. Ens queda un minut. Què vols dir als uïdors? Res. Hi ha un altre llibre que es diu La setia de leis espirituales de ser padre. Ah, vale. Que és la que estàs ara amb una lectura intensa, no? No, aquesta era quan érem petits, que vaig entrar jo amb aquesta. Sí, perquè ja està. Que també és de xopra. És el mateix, el llibre és del mateix format. Però és el mateix, però per ser pares, en vez de l'èxit. L'èxit de ser pares, no? I intentar portar als nens una miqueta, intentar que siguin feliços. Que decidiries als uïdors?
Que els hi diria? Sí, falta un minut. Que els hi diries? Sí, perquè nosaltres diem paraula viscuda. Que siguin ells mateixos. El senyor Marc, que està aquí davant, darrere de la peixera, ens diu que aquest rellotge no va bé, que són les vuit, que els hi tenim que dir adeu i que el pròxim dissabte, si vostès volen, poden tornar a escoltar aquest programa. Han diferit, els cops anava a dir-ho ara, han diferit per descomptat. Senyors, bona nit. Bona nit. Moltes gràcies.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Sabe català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Música Música
Seixanta i més
Avança el mes de gener, que és temps de fred, de plantes, de plantar els rossers, que ara que estan adormidets, i de portar animalons a venir. Ja ho vam fer, diumenge passat. El costum de celebrar el ritual per a protegir els animals és molt antic. El bestiar ha estat, durant segles, el motor econòmic de moltes famílies pageses. Per cert, que no hi havia gaire animalons el diumenge...
Bé, perquè potser no t'hi vas fixar bé, potser l'animal el portem tancat a dins. I a més aquest no és un poble gran de molt de bestiar. No, per altres anys sí que havien portat hamsters i no vaig veure gaire moviment d'animals exòtics. En canvi avui per TV3 des de Porreig...
una caravana d'animals i que no hi havia manera de quantitat i quantitat i és que Sant Antoni Abat és a casa nostra des de fa molt i molts anys el Patre dels Animals festa molt popular i amb dites tan antigues com el verset mallorquí que diu Sant Antoni ha vengut amb un as amb quatre cames amb un covo d'enseimades i una botella de suc molt bé
A gairebé tots els pobles surten per Sant Antoni els Tres Toms, ritus que consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Els Tres Toms més antics són els dels treginers de la Noia, que tenen lloc a la ciutat d'Igualada. Això ho he consultat a la web d'Igualada,
I es veu que gairebé a l'edat mitjana o poc més ja tenien aquest costum de portar... És que Igualada és una ciutat amb tots els aspectes. L'art, la poesia, la literatura, les arts... És una meravella, aquella ciutat. Té tres teatres preciosos. I fan un concurs de poesia. Bé, ja hi hem estat. Bé, doncs...
Benvinguts, oyents desvernians. Passen 5 minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 15 de gener, és el 15è dia de l'any del calendari gregorià. Justos. Ara sí que tenim poca feina a comptar. No, ara no. El mes de gener coincideixen els dies de l'any amb els dies del mes, clar. Això mateix. I també tenim per endavant 350 dies per viure tan bé com puguem aquest any 2014.
Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada, on ja sabeu que podeu dir-hi la vostra trucant aquí, al programa 60 i més. Tan senzill com marcar el 93-372-3661...
Des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I sabeu que ens podeu proposar el tema que vulgueu, o també criticar-nos, portar-nos la contrària, perquè a mi ara ho comentava la Joana, em feia gràcia un oient de Facebook que deia que discutim poc, que ens veiem poc, que la Joana i jo estem massa d'acord, però si esteu vosaltres amb alguna opinió contrària, doncs ens truqueu i la dieu, no hi ha cap problema.
Doncs amb moltes ganes que estem aquí de compartir aquesta hora amb vosaltres, ja ho sabeu, en companyia de la càlida veu de la Joana Algarra, el saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones. I no oblidem...
Els creatius pioners d'aquest programa, en Lluís Domènech, la Càndida Nevado i l'Antonio Jordà. Salutacions per la Càndida, que aquests dies no està gaire bé, i el Lluís, que està també convalescent de la caiguda que va tenir i que s'està rehabilitant poquet a poquet.
Bé, que sempre poden enviar-nos aquelles idees que nosaltres acceptem tranquil·lament. Almenys l'Antoni Jordà em sembla que sí que està bé. Sí, sí, sí, està en plena forma. Que duri, que duri. Que duri, que duri. Que passa que no ve perquè li fa una mica de mandra. És que la nit, ara a l'hivern, és una mica negra.
Bé, doncs, per la primavera ja vindrà a fer-nos companyia. Espero que sí. I ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari. Avui, festivitat de Sant Plàcid, un nom, per cert, molt freqüent al País Valencià. També Sant Mour i Santa Secundina. Demà dijous, Sant Marcel. Divendres, Sant Antoni Abad. I dissabte, que sortim en segona audició, el festegen les margarides i les caroles. També, aquest dissabte,