Comencem ara el programa Veus de la Parròquia
amb el grup de Justícia i Pau
i avui, com que és la primera vegada d'aquesta temporada
que ve al grup,
doncs parlem amb en Jesús Castro,
el responsable d'aquí de Justícia i Pau de Sant Just.
Hola Jesús, què tal? Bona tarda.
Hola Núria, molt bé, moltes gràcies
i també content de veure't i començar el programa.
Sí, temporada nova de Veus de la Parròquia.
Sí, temporada nova, sí, sí, efectivament.
I l'any passat, la temporada passada a Baja,
quan tocava fer el grup de Justícia i Pau,
vau tractar tot el tema del continent àfricà.
Efectivament, sí.
Cadascun dels membres que va anar passant de Justícia i Pau
va parlar diferents aspectes d'Àfrica.
Sí, sí.
Avui, no sé si volies fer una introducció a un altre tema,
volies tractar un altre aspecte?
Bé, referent al curs passat,
nosaltres estem contents del resultat,
de tota la informació que vam posar a mantena,
donada que hem donat a conèixer la situació real d'un continent
que és molt important pel planeta i que pot tenir un desenvolupament econòmic
diferent del que té ara i pot ser que surtin de la pobresa, entre altres coses.
Per tant, estem contents d'haver donat a conèixer la realitat africana
a través dels nous persones del grup
que van estudiar cada aspecte del continent
i que ens ha deixat un bon sabor.
I, per altra banda,
també agrair la feina de Ràdio d'Esvern a través de la Núria
perquè, sense la seva ajuda,
les coses no haguessin sortit tan bé.
Vaja, cadascú posa el seu granet de sorra
i al final s'acaba fent el programa.
Bé, la qüestió que tractem avui, Jesús,
és sobre un aniversari, una efemèride important.
Exacte, exacte.
Es tracta de la declaració dels drets humans.
Sí.
No?
Sí, sí.
Del 75è aniversari.
75è aniversari.
Justament, la reunió del grup de Justícia Pau de Sant Just
la setmana passada
es va acordar que aquest curs,
el que faríem seria
dels 31 articles que té la Declaració de Drets Humans
Sí.
universals
de Nacions Unides.
Sí.
Llavors,
totes les persones del grup prepararien
un tema relatiu als drets humans avui,
tal com estan avui.
Val.
I quins recorreguts ha fet fins avui
i què es farà o què s'hauria de fer a partir d'avui.
I cada persona farà com el curs passat.
prepararà un tema
i la finalitat
és, per altra banda,
conèixer també una miqueta
el que s'ha fet durant aquests anys, 75,
però sobretot conèixer
l'essència del que significa,
el per què aquesta declaració
i què és el que pretén.
Val.
Clar.
Això és important perquè
suposo que cadascun dels articles,
cadascun d'aquests 31,
tracta diferents aspectes,
diferents temàtiques.
Sí, sí, totalment.
És així.
la temàtica de drets humans
és canviant com la vida mateixa.
Sorgeixen problemes
diferents i nous
a la vida de la Terra
i la vida social de les persones.
i és canviant.
I llavors, evidentment,
tenir drets
i poder utilitzar la llibertat
d'acord amb l'article 1
de les Nacions Unides
comporta dificultats fins i tot
en aquests canvis.
Per tant,
cal parlar-ne
i cal escoltar
els òrgans internacionals
que ens poden també ajudar.
Fem una mica d'història,
si et sembla, Jesús.
pel que fa a la Declaració
dels Drets Humans.
Molt bé.
Tot va començar
el 10 de desembre, no?
Del 48.
Sí.
El 10 de desembre del 48
va ser
5 anys després
d'acabar la Segona Guerra Mundial
que, com sabem,
va ser una guerra
que va destrossar
pràcticament
tot el continent,
les ciutats europeus
i també d'altres llocs,
d'altres continents.
Llavors,
davant d'aquesta
destrossa i 50 milions
de morts
i la destrucció
de minories
senceres,
com va ser
l'holocaust
dels jueus,
els gitanos
i d'altres minories,
llavors,
les nacions guanyadores
van
tenir la necessitat
de recollir
tota la història
encaminada
a que això
no tornés a passar.
Ja hi havia
treballs anteriors
que ja havien treballat.
Hi havia una història.
Van reunir
tota aquesta història
i llavors
van
fer la declaració.
Clar.
van prendre
una resolució
i van fer
aquesta declaració.
Llavors,
eren 47 estats.
Val.
Ara ja són 194.
Uau,
Déu-n'hi-do.
O sigui que
aquesta és la qüestió
que hem anat
augmentant
i hem anat afegint.
Molt bé.
Suposo que
són els mateixos estats
que deuen decidir
quins països
es poden anar afegint
o s'han de comprometre
algunes
a complir
algunes
menes de regles
o de...
Sí,
els estats
per si mateixos
són els que
ells volen entrar,
demanen l'entrada
a les Nacions Unides
i immediatament
s'adhereixen
a la declaració.
Això és una cosa
que es fa voluntàriament
a petició dels estats.
Llavors,
aquesta és la manera
de funcionar.
I aquesta...
aquests drets,
no?,
la declaració
d'aquests drets
va suposar
un abans, no?,
i un després,
per exemple,
en temes com
l'abolició
de l'esclavitud.
Exacte.
Abans
hi va haver
diverses coses
que van fer possible
aquesta...
arribar amb aquesta
declaració.
comencem
per l'evolució
de l'esclavitud,
el 1700,
quasi 1800,
que davant
de l'abans,
diguem-ne,
del coneixement
del patiment
d'una part
del món
molt important,
que eren
els esclaus,
les persones
que els feien,
els agafaven
contra la seva
voluntat,
pobles sencers,
i eren
motiu
d'un tràfic
d'esclaus,
van motivar
que davant
d'aquesta situació
i les circumstàncies
que es produïen
i la sensibilitat
que havia anat
en augment
per part
de les poblacions
del món,
sobretot
europees,
i les que
colonitzaven,
que van sentir
la necessitat
d'abolir
aquest comerç
d'esclaus.
Això va ser
el primer pas,
conseqüència
d'un sentiment
i d'una necessitat
ciutadana.
No va venir,
diguem-ne,
per un real decret
o perquè va ser
un convençament
d'un governant
o la conversió
d'algú,
no,
no va ser
perquè hi havia
la necessitat
social
i el crim mundial
que això
s'eliminés.
I llavors
això va ser
una conseqüència.
I l'altra,
que també entra
dintre de tot aquest món,
va ser
la revolució
francesa.
La revolució francesa
va marcar
un canvi
total del sistema,
del sistema social
i del sistema econòmic.
De fet,
el sistema,
abans,
el sistema feudal,
que és el que existia
i el monàrquic,
es basava
en...
En els basalls,
no?
Exacte.
En no tenir cap dret
per part del ciutadà.
L'únic dret
que tenia
era el monàrquic
o el...
o el cap
de la monarquia
o els basalls
del rei.
Els contes,
tota la classe monàrquica.
Però
els ciutadans
no tenien cap dret,
només havien de portar
obligacions.
Esclar,
això
és una cosa
que es va anar
cuinant,
cuinant,
cuinant,
i el 1798
els francesos
tenien un sistema
monàrquic
que havia arribat
molt lluny
amb això.
La gent passava
gana a la ciutat.
Sí.
La gent
havia de menjar
pomes podrides
com a cosa bona
que li cedia
l'estat
per repassiguar
la fama.
Per favor.
Uau.
I
no tenien serveis
metges,
no tenien serveis
socials.
la pobresa
era absoluta
i la riquesa
per part dels
monàrquics
en aquest sentit
doncs era màxima,
era màxima.
Clar.
La gent es va revelar.
Es va revelar
com a conseqüència
de la història
que portaven abans
més la pobresa
instantània
que tenien
en aquell moment
que no podien menjar.
La gent
no podia
matrimalment menjar.
Clar.
I llavors
es van revoltar.
I llavors
què va passar?
Van tombar
la monarquia
i van instal·lar
una república.
La república
ells tenien
tres punts.
Com a bàsic?
La llibertat.
La igualitat
i la fraternitat.
Exacte.
Aquests tres punts
resulta
que deu anys
després
va sorgir
la revolució
americana
que es van revelar
contra els anglesos
que era la potència
imperial
més important
del món
en aquell moment.
Precisament
també
perquè els hi havia
gana
pagar uns impostos
de coses
com
de tot el que portàvem
d'Anglaterra
i d'altres llocs
com el té.
Estem parlant
de tot el tema
de les colònies.
Exacte.
i per altra banda
també
a partir d'aquí
durant la primera guerra mundial
i la segona guerra mundial
les nacions
beligerants
sobretot
els aliats
diguem-ne
França, Anglaterra,
Estats Units
que tenien
unes colònies
per tot el món
van portar
tots els soldats
de la metròpoli
dels llocs
que tenien colonitzats
perquè els ajudessin
a la guerra
de manera que
van venir
soldats d'Algèria
amb les topes franceses
soldats
del Marroc
soldats
de l'Àfrica
soldats
de Sud-àfrica
soldats
del Canadà
soldats
d'Austràlia
soldats
de la Índia
soldats
de tot el globus
que pertanyen
a les metròpolis
i que fins al llavors
aquests soldats
a les seves
nacions
als seus llocs
no tenien cap dret
tampoc
però en canvi
van anar
a ajudar
i van lograr
la victòria
dels aliats
gràcies a ells
aquesta és la realitat
però esclar
se m'han adonat
també
que la llibertat
també
que havien lluitat
ells
també la volien
pels seus propis
països
i a dir
va començar
l'anticolonització
i llavors
com que més més
els països
que havien
utilitzat
els soldats
aquests
de les colònies
estaven molt dèbils
després de la guerra
havien quedat molt dèbils
per l'esforç
que havien hagut de fer
van anar cedint
van anar cedint
la independència
dels països africans
per tant
va haver una incorporació
massiva
d'independència
de la majoria
dels pobles
de l'Àfrica
de l'Àsia
de tot arreu
d'Amèrica
també
i la majoria
avui dia
estan a les Nacions Unides
tots estan a les Nacions Unides
Sí, sí, pràcticament
tots
Sí, sí
I arreu
Jesús, arreu
a partir d'aquesta
declaració
dels drets humans
va començar
un procés
també
una mena
de camí
en què es van anar
ampliant
altres declaracions
plans
entitats
que van també
anar avançant
en la línia
dels drets
a tenir drets
no sé si pots posar
alguns exemples
Sí, sí, sí
realment
és així
Hem de pensar
que la declaració
dels drets humans
no és
un final
d'haver arribat aquí
i fem aquesta declaració
no, no
això és un punt
de partida
clar
perquè
els drets
i les
diguem-ne
necessitats primàries
dels pobles
de la Terra
no s'han
no es compleixen
amb aquesta declaració
i no són tots
els que hi ha
amb aquesta declaració
per tant
s'han anat afegint
sí
diguem-ne
amb l'acompanyament
d'aquests drets
però s'han anat afegint
tota una xer
de
de tractats
exactament
entitats
per exemple
la carta de París
no?
la carta de París
però no de Nova Europa
és una carta
que van signar
a Europa
abans
quan es va constituir
la Unió Europea
justament
quan es va ampliar
la Unió Europea
el 27
i aquesta carta
de l'Europa
és una carta
dels drets humans
aplicada
a les nacions
europees
aplicada
en què?
remarca tots els drets
que diu la declaració
i a més
inclou
la necessitat
dels propis
de l'Europa
clar
com per exemple
que la pobresa
el canvi monetari
per exemple
els drets
del treball
han de ser
paral·lels
a tots
no es pot
fer diferent
sinó que també
s'ha de treballar
perquè totes les coses
vagin a més
en aquest sentit
després tenim
el Tribunal Penal
Internacional
també
també
va sortir
una mica
després de la declaració
dels drets humans
exacte
el Tribunal Penal
Internacional
que és una necessitat
que tenia
el planeta
el món
en casos
d'extrema
necessitat
poder
jutjar
per sobre
dels estats
com un
únic
com un
ens
o com un
únic
tribunal
sí
com un únic
tribunal penal
i poder jutjar
els crimins
de l'és
humanitat
com per exemple
les matances
de Ruanda
a Burundi
les matances
de Ruanda
van morir
un milió
de persones
i després
la guerra
de Bòsnia
també
va ser una guerra
a Europa
en el continent
europeu
i d'aquesta manera
s'ha pogut jutjar
a nivell internacional
també
els crimins
de l'és
de la humanitat
i això
està obert
funciona
hi ha moltes
demandes
que utilitzen
el Tribunal
penal
algunes
no prosperen
d'altres
altres
es queden
pel camí
i d'altres
tinguen
molt de temps
de sortir
però
per exemple
ara actualment
la guerra
d'Ucrània
ja hi ha
processos
engegats
abans
de l'any
48
això no existia
o sigui
els
despotats
que manaven
els estats
podien fer
el que volguessin
i ho feien
de fet
però
a partir
d'aquí
ja saben
que
per sobre
d'ells
hi ha
el Tribunal
Penal
i per tant
això ha
passat
que
també és un
fre
per
determinades
accions
de dictadura
sí
després
per exemple
també
hi ha
el Conveni
Internacional
per als Drets
als Infants
alguns
drets
mediambientals
el Conveni
pels Drets
dels Infants
és molt important
i va sortir
al cap de 20 anys
de la declaració
cap a la dècada
dels 60
70
exacte
i aquest és molt important
perquè
és això
la necessitat
de protegir
la infància
en tota la seva fase
quan
perden
quan estan sols
perden els pares
una defensa
de la necessitat
que puguin anar
a l'escola
una
cobrir les necessitats
d'alimentació
cobrir les necessitats
d'ensenyament
cobrir les necessitats
d'un sostre
que puguin tenir
un sostre
és a dir
una protecció específica
que si els pares
no la poden donar
l'han de fer
les administracions
estan obligats
les administracions
d'acord amb
els que han signat
el conveni
que no els han signat
tots els països
de les Nacions Unides
n'hi ha que no han signat
però
els que l'han signat
i l'han ratificat
aquests
estan
les administracions
estan obligats
a cobrir
aquestes necessitats
si
si són
i no
i no queden cobertes
per exemple
pensem ara mateix
amb els nostres fills
del país
aquests són beneficiaris
llavors
aquí què passa
què passa
amb els nanos
que venen
els infants
que venen
migrants
de l'Àfrica
i que estan
aquí a Espanya
sense pares
sense
i que
no tenen
ni escola
ni feina
això queda
fora de joc
perquè el sistema
encara no ha creat
una xarxa
l'administració
per
poder-los donar
i proporcionar-los
treball
sostre
menjar
i un lloc
on viure
és a dir
el que deiem abans
els drets humans
s'han d'anar guanyant
s'han de repensar
cada vegada
i treballar
cada vegada
no estan acabats
no no
mai s'acabaran
de fet
depèn de com
les necessitats
després tu em deies
els mediambientals
sí
aquest és
és una necessitat
tan important
que fins i tot
dels 70 articles
que teníem
el 48
sí
n'ha afegit
un ara fa 5 mesos
que és el dret
de protegir el clima
clar
és que el canvi climàtic
és que
ho tenim al damunt
el canvi climàtic
representen coses
tan importants
per la nostra vida
i pel futur
dels nostres
fills i nets
que és quasi
una obligació
pels que som adults
ara
clar
deixar-los un planeta
ja no millor
sinó en el que
s'hi pugui viure
bàsicament
clar
de fet
això és una necessitat
que
que
que
i una responsabilitat
jo diria
que tenim els adults
ara
hi havia un
un home
que es deia
Baden Pobel
no sé si tu
era el fundador
de l'escoltisme
dels Boies Cals
ah
d'acord
Robert Smithson
Baden Pobel
aquest home
va fundar
l'escoltisme
i
han passat
per l'escoltisme
en formació
des del 1900
pràcticament
mils i milions
de persones
de joves
a tot el món
per què dic això
perquè aquest home
quan va morir
va morir
el 1941
el 1941
va dir
hau de mirar
com a últim missatge
va dir
hau de deixar
el món millor
del que ens hem trobat
i això ho va deixar
està escrit
a la seva tomba
a Kènia
el van enterrar a Kènia
a l'Àfrica
i això és una cosa
que els
jo puc dir-ho
que els escoltes
que són milions
de tot el món
això ho tenen present
ho han sentit
ho han viscut
i ho han practicat
clar
bueno
doncs aquesta qüestió
ara és aplicable
i té una vigència
importantíssima
perquè
a veure
ja veiem
les conseqüències
ha augmentat
un grau i mig
la temperatura ambiental
que és molt
sí
que és molt
i què passa
també hi ha més fenòmens
estranys
i més fenòmens
naturals
que
s'emporten
i arrasen
per davant
tot el que troben
huracans
inundacions
sequeres
bé
ho estem vivint
això
una miqueta
segons algunes persones
és el rebuts
de la terra
els excessos
que li han fet
s'ha rebotat
diuen
els que en tenen
això jo vaig sentir
d'una mestra
filosòfica
d'una catedràtica
però bueno
mireu
què ha passat
fins ara
els aliments
amb aquest augment
de temperatura
han baixat
la producció
natural
ja no
ja no hi ha
tants aliments
perquè no tenen
tant de temps
a madurar
perquè resulta
que
s'han desplaçat
les restacions
les collitats
ja no són
completes
manca aigua
per poder
créixer
els aliments
sobretot
l'agricultura
i com manca
aigua
hi ha menys
producció
d'aliment
i a més a més
de la manca
d'aigua
manca
bastant
la qualitat
la qualitat
no és el mateix
una patata
madurada
amb fred
allà on hi ha
la terra
que una patata
amb
molts graus
de temperatura
a sobre
que el que fa
és malmetre
la patata
per tant
la producció
se'n ressent
per tant
menys quantitat
d'aliments
i la conseqüència
més cars
fixem-se
des d'aquest any
mateix
quin ha sigut
l'augment de preus
del mercat
de l'agricultura
de tot el que és
els aliments
no és el tant
percent exacte
però sí que és
molt significatiu
furites
verdures
la ramaderia
la carn
el peix
els ous
de fet productes
de primera necessitat
bàsicament
articles de primera necessitat
la mantega
la llet
tot
tot està augmentant
i això
no
no té aturador
perquè
en realitat
si augmenta
mig grau
sobre l'un i mig
que tenim ara
això serà
molt pitjor
i llavors
també
el que deies tu
abans
les conseqüències
atmosfèriques
de tot això
sequeres
manca d'aigua
per la boca
dificultats
per poder
obtenir
fons d'energia
tots aquests
fenòmores
que hi ha
a nivell físic
com són els huracans
aquests
huracans
a la Mediterrània
on s'havia parlat
malgrat
sí
sí
a partir
de la declaració
dels drets humans
veiem que també
per exemple
s'han creat
altres entitats
especialitzades
com
l'OMS
l'Organització Mundial
de la Salut
l'Organització Internacional
del Treball
exacte
l'UNESCO
també
la Federació
de l'Agricultura
bueno
la FAO
la FAO
sí
organització
dels aliments
exacte
food
food
food
vol dir
FAO
organització
aliments
food
mundial
anem fent també
un resum
Jesús
una mica
de tot
no?
perquè
s'han promulgat
18 grans
tractats
de drets humans
també els regionals
els estatals
i també ens hem de situar
tot això
en els escenaris
del món digital
que forma part
també de la tercera
generació
de drets col·lectius
aquest món digital
és una altra
una altra qüestió
molt important
que tenim ara
que la vivim
que la viurem
intensament
perquè els coneixements
digitals
no pararan
sinó que ho entaran
per tant
això és un desafiament
molt gran
amb el que ens enfrontem
sobretot
des del cantó
de la llibertat
la llibertat
dels ciutadans
de mantenir
la necessitat
que no
es perjudiqui
el treball
perjudiqui
les persones
perjudiquen
els ingressos
monetaris
que perjudiquen
la dignitat
dels treballadors
i que perjudiquen
totes les bases
i regles
que hem aconseguit
amb els anys
per tant
cal estar atents
amb això
i
és necessari
que hi hagi
una resposta
amb aquestes
avanços
tecnològics
per poder
mantenir
que t'equilibri
i això és important
perquè no podem
esperar
que això pari
perquè això no pararà
però sí que hem d'anar
avançant
amb els drets
que no quedin
enrere
i no perdem
el que s'ha aconseguit
això és important
i dèiem
que les Nacions Unides
no han pogut evitar
tots els conflictes
i les guerres
d'ençà
que es va crear
l'any 48
no
aquesta qüestió
és una qüestió
que desgraciadament
l'han d'admetre
perquè ha sigut així
fa dos anys
em sembla
que encara hi havia vives
39 guerres
al planeta
39
i conflictes
ara n'hi ha unes quantes
també
no sé si són 39
però tampoc
són menys de 20
llavors
no s'ha pogut frenar
però bé
de no haver-se creat
tampoc no
no estaríem millor
no?
o sigui
estaríem pitjor
de no haver-se creat
la declaració
dels drets humans
exactament
si no hagués existit
Nacions Unides
evidentment
el món
hagués arribat
difícilment
pràcticament
en un final
perquè
si hem arribat
a tenir tantes guerres
també s'han evitat
algunes
algunes s'han evitat
i algunes s'han tancat
és la manera
de funcionar
desgraciadament
encara
encara ens salta
una consciència
per tant
encara hem de continuar
reforçant
tot el que és
Nacions Unides
i donar-li més protagonisme
en el sentit
que
que siguin
un sistema
executiu
ara
simplement es prenen
acords
i aquests acords
de l'Assemblea
moltes vegades
no es compleixen
perquè hi ha
cinc membres
del Consell de Seguretat
de Nacions Unides
que són
les cinc potències
grans
que tenen
el dret de veto
i llavors aquests
paralitzen
les resolucions
clar
això no hauria
d'existir
en el futur
perquè llavors
clar
si les Nacions Unides
diuen
per cas
Israel
vostès no compren
el pacte
de no agressió
contra els palestins
posem per cas
i els israelites
no fan res
Nacions Unides
hauria de tenir
prou execució
força
i sistema
i autoritat mundial
per poder intervenir
com a sistema mundial
per tant
això és una cosa
que gairebé
ara no la tenim
però
ha d'arribar
i arribarà
per necessitat
arribarà
per necessitat
per tant
és un camí
que s'ha de fer
per millorar

més
més dures
no?
també és
quan més
s'ha de veure
realment
ha sigut un far
ha sigut un far
que ens ha indicat
el camí
doncs ara
també és important
que aquest far
el tinguem
en compte
i també
els reforcem
perquè els problemes
que vindran
que vindran
pel canvi climàtic
són molt
són molt grossos
l'humanitat
té recursos
per sortir-se
i hem d'intentar
sortir-se
pels nostres fills
però sobretot
pels nostres nets
per tant
no podem deixar
de tenir
una esperança
que podem fer-ho
però
els ciutadans
la ciutadania
no han de ser passius
no han de ser passius
hem de ser actius
per aconseguir
que la justícia
i la pau
siguin una realitat
i que
els que ens governen
els que ens governen
actuïn
sempre d'acord
amb el que la gent necessita
Jesús
ho hem de deixar
en aquest punt
sí
molt bé
ha estat un plaer
i tornarem
a escoltar
Justícia i Pau
d'aquí un mes
i el proper programa
de veus de la parròquia
la setmana vinent
un minutet només
vinga
la parròquia
a la parròquia
hi ha una cosa
que es fa
que també pot ser interessant
que ho sapigueu
a veure
la romeria
de Montserrat
es fa el 3, 4 i 5 de novembre
hi ha inscripcions obertes
per si vol interesse anar-hi
molt bé
només això
moltes gràcies
Núria per tot
adeu Jesús
adeu
Carave
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
de l'avui
per arqueòlegs
de la música moderna
per arqueòlegs
de l'avui
de l'avui
de la música moderna