Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Aquest és l'últim programa que faré abans de final de curs
i he pensat que avui, en lloc de donar-vos algunes notícies
més o menys de temàtica religiosa
i de parlar-vos una mica de coses de Sant Just
us donaré informacions, o millor dit, suggeriments i propostes
de llocs que podeu anar a visitar durant les vostres vacances
o, si més no, anar a visitar durant aquests mesos
que no estarà en antena al programa Veus de la parròquia
La primera proposta serà sobre Sant Ignasi de Loyola
No penso fer aquí una explicació detallada de la seva biografia
perquè suposo que tots ja sabeu que Sant Ignasi va néixer al País Basc
l'any 1491
un any molt fàcil de recordar
un any abans que Colón arribés a Amèrica
en una família de la petita noblesa basca
i, com que era un dels fills petits, van decidir que fos militar
Servint el rei de Navarra, el van ferir en una batalla
i va passar molt de temps convalescent a la casa familiar
on el cuidava una de les seves cunyades
que, perquè no s'avorrís, li portava llibres de biografies de sants
i llavors va decidir que, si totes aquelles persones tenien les virtuts que tenien
ell també volia ser com ells
i, en lloc de ser soldat del rei de Navarra, ser soldat de Crist
per això, després de moltes vicissituds i d'estudiar a Alcalá, Salamanca i París
va fundar la companyia de Jesús
Tenia moltes ganes d'anar a Terra Santa
per trepitjar els mateixos carrers que havia trepitjat Jesús
i la manera més fàcil d'anar-hi era venir a Barcelona
i al port agafar un vaixell que anés cap a l'Orient
Aquest any, fa 500 anys, que Ignasi va venir a Manresa
on hi va estar quasi nou mesos fent penitència
i resant en una bauma al costat del riu Cardaner
on va tenir un seguit d'experiències místiques
que el van portar a escriure els exercicis espirituals
i a fundar la companyia de Jesús
Des d'allà veia la muntanya de Montserrat
on va pujar per oferir a la Moreneta la seva espasa de soldat
doncs ja no la necessitaria més perquè seria un soldat de Crist
Aquesta espasa avui la podem veure a Barcelona
a l'església del convent dels jesuïtes del carrer Casp
i per commemorar el 500 aniversari del seu naixement
a Montserrat en van fer una còpia
que la tenen exposada en una vitrina
a mà dreta de la paret del passadís
que puja al cambril de la Mare de Déu
Tant la ciutat de Manresa com els jesuïtes de Catalunya
han volgut commemorar aquest 500 aniversari
amb una sèrie de propostes
que ens poden servir per les nostres vacances culturals
La primera proposta
i potser la més difícil de fer de totes
és el Camí Ignasià
El Camí Ignasià, per dir-ho d'una manera fàcil
és com si fos el Camino de Santiago
però és l'itinerari que va fer Ignasi l'any 1521
des de la seva Loyola Natal
fins a la ciutat de Barcelona
Consta de 22 etapes
que si es fan a peu
poden allargar-se durant un mes
Té més de 700 quilòmetres de recorregut
i també es pot fer per setmanes
en bicicleta o en cotxe
És un recorregut molt interessant
doncs passa per les comunitats d'Escadi
La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya
i en alguns trams coincideix en part
amb el Camino de Santiago
però fet al revés
Segurament Ignasi es deuria creuar
amb molts dels peregrins que anaven a Santiago
Si el dividim en quatre setmanes
calculant que es fan de mitjana
entre 18 i 22 quilòmetres diaris
les etapes serien
la primera setmana de Loyola a Logroño
la segona setmana de Logroño a Saragossa
la tercera setmana de Saragossa a Fraga
i la quarta de Fraga a Manresa
allargant-se, si es vol, fins a Barcelona
Us podria fer un itinerari existiu
de tots els pobles i ciutats
però em passa aquest camí ignasià
però seria una mica cansat
Si us interessa
us ho podeu baixar d'internet
però sí que faré una mica més d'èmfasi
en els últims 100 quilòmetres
que configuren les cinc últimes etapes
i que passen per Catalunya
Serien cinc dies de caminar
passant per Lleida, Palau d'Anglazola, Verdú
el primer dia
Verdú-Servera el segon dia
Cervera-Igualada el tercer dia
Igualada-Montserrat-Manresa el quart dia
i finalment Manresa-Terrassa i Barcelona
Està muntat igual que el Camino de Santiago
amb els albergs, els llocs a visitar
el quadernet on anar assajant les etapes que es fan
però si us fa mandra de caminar
el podeu fer des de casa
mirant un documental de 90 minuts
El Camino Ignaciano
del director de cinema hongarès
Federic Talbay
que fan dos nois i dues noies
amb el seu guia espiritual
El problema és que aquest film
no està comercialitzat
però es pot demanar i te'l cedeixen gratuïtament
per passar-lo en un centre d'espiritualitat
en una escola, etc.
Potser ho podríeu dir al mossèn
de què ho demanés
i fer-ho als locals perruquials
Si no voleu fer el camí
podeu anar a fer una visita a la ciutat de Manresa
que s'ha preparat, i molt,
per celebrar aquest 500 aniversari
No en va, Ignasi
va ser una de les figures més influents
de la història de la humanitat
i és al mateix temps que ha donat més projecció internacional
a la ciutat de Manresa
Allà podeu visitar el Santuari de la Cova
un complex d'edificis edificat sobre la cova
on, segons la tradició, es recollia Ignasi per pregar
On hi ha el Santuari, un conjunt monumental format per l'Església,
l'Espai de Coliment, la Van Cova i la Cubeta
És una gran estructura barroca
com totes les construccions ignesianes
i per aquesta efemèride
l'interior de l'Església ha estat recobert
d'uns magnífics mosaics
fet per l'estista jesuïta Marco Ivan Rupnik
que des de l'any 2015
ha estat treballant amb un grup de 22 artesans
de més de 10 nacionalitats diferents
en el seu taller de Roma
Els mosaics s'han portat a Manresa amb uns contenidors
per fer els acabaments in situ
En aquests mosaics, que per l'artista són un espai de trobada
s'expliquen els diversos moments de la Bíblia i de l'Evangeli
S'han fet servir marbres dels cinc continents
vidres acrisolats amb pigments d'arreu del món
peces de ceràmica en or i plata
i es van muntar en dues setmanes
És una obra magnífica d'art contemporani
molt maca, però perquè a mi
no em convida massa a la pregària
A part del complex ignasià
al costat del riu Cardaner
ja que sou a Manresa
aprofiteu per visitar la Capella del Rapte
l'antic hospital de Santa Llúcia
on van acollir a Ignasi
quan va arribar a Manresa
el museu comarcal
situat a la primera residència dels jesuïtes
a la ciutat
la Basílica de la Seu del segle XIV
obra de Berenguer de Montegut
un dels arquitectes de Santa Maria del Mar
el centre d'interpretació del carrer del Vals
que ens farà veure com era la Manresa medieval
a l'època de Pere el Ceremoniós
una de les èpoques de més esplendor de la ciutat
i l'espai manresà 1522
a l'antic convent de Sant Domènec
on Ignasi va viure un dels seus moments més intensos
de la seva escada a Manresa
i on en un tram del claustre gòtic
s'ha habilitat un espai museogràfic
que explica com era Manresa
quan va venir Sant Ignasi
a l'oficina d'informació turística
us oferiran visites guiades a la Manresa ignasiana
i també us donaran informació
per si voleu fer la visita vosaltres sols
si no voleu anar a Manresa
tampoc podeu fer una ruta per Barcelona
seguint les petjades de Sant Ignasi
a la ciutat com dalt
Ignasi va estar tres vegades a Barcelona
la primera l'any 1523
preparant el seu viatge a Jerusalem
la segona l'any 1527 per estudiar
i la tercera el febrer de 1528
quan només hi va estar tres mesos
en un vaixell que anava cap a València
i va fer escala a Barcelona
podem visitar dues esglésies emblemàtiques
que de ben segur ja coneixeu
l'església del convent dels jesuïtes del carrer Casp
que custodia l'espasa de Sant Ignasi
jo l'he vista dues o tres vegades
fent aquesta visita ignasiana
amb grups de peregrins jesuïtes
ho has de demanar
i llavors t'obren una urna d'orada
i darrere el vidre es veu l'espasa
i l'altra església és l'església de Batlem
a la Rambla
que també era d'un convent de jesuïtes
desaparegut amb la desamortització de Mendizábal
l'any 1836
l'església de Batlem
com totes les esglésies dels jesuïtes
és una església barroca
que són còpies fetes amb més o menys encert
de l'església del Jesús de Roma
on està enterrat Sant Ignasi
a fora, a la porta principal
que dona el carrer del Carme
hi ha les estàtues de Sant Ignasi
i Sant Francesc Gébier
a dins, com totes les esglésies dels jesuïtes
té tres naus amb capelles intercomunicades
un exemple d'església amb capelles intercomunicades
en petit
la tenim a Santa Magdalena d'Esplugues
era una de les poques esglésies barroques
que teníem a Barcelona
tota recoberta d'altars d'aurats
que malauradament va ser cremada
durant la Guerra Civil
però, com que conserva la fàbrica externa barroca
la gent hi entra moltes vegades
i es decepciona una mica
ja seguint les petjades de Sant Ignasi
perquè, que això que us he explicat
ell no ho va veure pas
començarem per la plaça de Sant Agustí Vell
on hi havia el Portal Nou
per on ell va entrar a la ciutat
i va anar seguint pel carrer Cardés
on deuria entrar la capella de Mercús
a donar gràcies a la Mare de Déu de la Guia
per haver arribat a Barcelona
passant per la plaça de la Llana
també veurem el carrer de Sant Ignasi
que recorda la casa d'Ignès Pasqual
on s'allotjaria totes les vegades
que vindria a Barcelona
entrarem a la Basílica de Santa Maria del Mar
per la porta principal
i a la capella lateral
abans de la porta de l'esquerra
veurem que està dedicada a Sant Ignasi
en els raons d'aquesta capella
Ignasi seia a demanar el moina
a la dreta de la Basílica
al carrer dels Sombrerers
hi havia la casa de Geroni Ardèvol
on Ignasi anava a estudiar llatí
també passarem per la Basílica
dels Sants Justi Pastor
on estava Ignasi escoltant
i jugant amb els nens de la catequesi
quan el va trobar Isabel Rosés
que es va fer amiga d'ell
i el va ajudar moltes vegades econòmicament
la casa on vivia Isabel Rosés
encara existeix a la mateixa placeta de Sant Just
passant pel carrer Templers
arribarem al carrer Palau
on al número 3 hi ha la residència dels jesuïtes
on conserven un matalàs
i una banqueta que havia fet servir Sant Ignasi
mentre s'allotjava a la casa d'Isabel Pasqual
i podríem acabar entrant a la casa de l'Ardiaca
que havia sigut la residència de Francesc de Borja
mentre era virrei de Catalunya
abans d'entrar a la companyia de Jesús
i ara us parlaré d'un altre camí
que es pot fer aquest any
que es commemoren els 400 anys
de la canonització de Santa Teresa d'Àvila
i que podria tenir tres versions
les petjades de Santa Teresa
el camí de Santa Teresa
i la ruta teresiana per Àvila
per recordar aquests 400 anys
de la canonització de Santa Teresa
el pare ha declarat any sant a Àvila
tots coneixem que cada vegada
que Sant Jaume cau en diumenge
és any sant a Compostela
i a Compostela s'encarrega de fer molta propaganda
i de potenciar les peregrinacions i el camí
però si no ho sabeu
també es pot guanyar el jubileu a Liébana
Sant Oribio de Liébana
és un santuari que hi ha a Cantàbria
on es conserva un dels trossos més grans
de la creu de Jesús
i cada vegada que Sant Oribio
que és el 16 d'abril
cau en diumenge
és any sant a Liébana
i encara més
també es pot guanyar el jubileu a Àvila
cada vegada que el 15 d'octubre
festa de Santa Teresa
cau en diumenge
Aquest any jubilar de Santa Teresa
serà una mica especial
perquè durarà 19 mesos
des del dia 12 de març del 2022
fins al 15 d'octubre del 2023
ja que es fusionarà la commemoració
del 400 aniversari
de la canonització de Santa Teresa
amb l'any jubilar
ja que l'any 2023
Santa Teresa cau en diumenge
i fet aquesta explicació
explicarem les diferents possibilitats
per recordar aquesta santa caminadora
que durant la seva vida
va recórrer quasi sempre a peu
més de 7.000 quilòmetres
començarem per les petxades de Santa Teresa
una ruta que passa per 17 ciutats
de la península
per recordar els 17 convents
que va fundar la santa
no en aquestes ciutats
és una ruta que es pot fer en cotxe
ja que passa per les comunitats
de Castellalló
Castellalamanxa
Andalusia i Múrcia
visitant les poblacions d'Àvila
naturalment
Medina del Campo
Malagón
Valladolid
Toledo
Pastrana
Salamanca
Alba de Tormes
Segovia
Veas del Segura
Sevilla
Granada
Carabaca de la Cruz
Villanueva de la Jara
València
Sòria i Burgos
Un bon recorregut per la península
on hi ha ciutats plenes d'història
molt interessants
i poblacions més desconegudes
però que de ben segur
tenen sorpreses amagades
per tots vosaltres
que potser com jo
coneixem ben poc la península
A l'estiu potser faci molta calor
encara que a Castella
la calor és més seca
i suportable que aquí
però si la feu a la primavera
quan tot és verd
segur que la trobareu ben bonica
Un altre recorregut
i aquest sí que es pot fer a peu
és el camí de Santa Teresa
començant a Àvila
on va néixer Santa Teresa
i acabant a Alba de Tormes
on va morir
De fet, d'Àvila a Alba de Tormes
hi ha uns 115 quilòmetres
Aquest camí pot ser més o menys llarg
perquè es pot fer de tres maneres diferents
una de tres etapes
o sigui tres dies de ruta
una de cinc etapes
i una de vuit
Aquestes etapes tenen un recorregut
entre 25 o 30 quilòmetres per dia
que es fan en unes set o vuit hores de caminar
no són gens difícils
doncs Castella és una regió molt plana
i els desnivells són com a màxim
de 60 a 100 metres
tant la Diputació d'Àvila
com la de Salamanca
ofereixen molta informació
de les diferents possibilitats
hi ha un quadernet de credencials
que es poden anar segellant a les diferents ciutats
i només en quatre segells
es considera que el peregrí
ha fet el camí de Santa Teresa
Depenent dels dies que es vol caminar
es visiten més poblacions
o es va més directe
d'Àvila a Alba de Tormes
de sempre però es passa per Duruelo
que és on la Santa va fundar un convent
i Fontiveros
la població natal de Sant Joan de la Creu
La tercera possibilitat
és visitar només la ciutat d'Àvila
que recorda pertot arreu
a la seva ciutadana més il·lustre
de la que també és alcaldessa perpètua
Àvila és la ciutat capital de província
més alta d'Espanya
està a més de 1.200 metres d'altitud
sobre el nivell del mar
i conserva completes
aquelles magnífiques muralles del segle XIII
patrimoni de la humanitat
és la ciutat que té la catedral fortalesa
enganxada a la muralla
més bonica del país
i els guies turístics oficials
de la ciutat d'Àvila
han preparat aquest any jubilar
amb una visita especial
anomenada
Ruta Teresiana dels Guies Turístics
on es fa un recorregut detallat
per tots els llocs teresians de la ciutat
que no són pocs
seguint un itinerari més o menys cronològic
i visitant el convent de Santa Teresa
a la seva casa natal
els quatre postes
és el lloc on el seu tiet
va trobar a Teresa i el seu germà Rodrigo
que llavors eren uns nens
i s'havien escapat de casa
per anar a Terres de Moros
a sofrir el martiri
al monestir de l'encarnació
on va professar de monja
malgrat l'oposició del seu pare
i on va començar a pensar
que l'ordre dels carmelites
necessitava una reforma
al convent de Sant Josep
la seva primera fundació
passarem també per la plaça major
anomenada avui plaça de Santa Teresa
antiga plaça gran del mercat
sense oblidar d'anar a alguna pastisseria
a comprar les famoses
gemes de Santa Teresa
i si us fa mandra
de fer alguna d'aquestes rutes
sempre us quedarà la possibilitat
d'anar al carrega enduxer
número 36
on hi ha el convent escola
de les Teresianes
construït per Antoni Gaudí
entre 1888 i 1890
seguint la idea
de Sant Enric d'Ozó
per la congregació
de les monges teresianes
que ell havia fundat
Gaudí va treballar
amb un pressupost molt baix
fent servir majoritàriament
maó
un material molt econòmic
però que es deixa treballar molt bé
combinant la ceràmica
els elements de forja
tal com correspon
el modernisme
però amb la generalitat
de Gaudí
amb els seus arcs catenaris
amb un interior
en calac de blanc
amb molta llum
i plantes pertot arreu
per fer l'edifici
Gaudí s'inspirar
evidentment en Santa Teresa
i el seu llibre
Les Morades
o el Castillo Interior
i posar a les puntes
dels marlets del convent
els birrets
de doctora
de l'Església
de Santa Teresa
El problema
és que és un edifici privat
i no es pot vigitar
Jo vaig tenir la sort
d'entrar-hi
ja fa molts anys
concretament l'any 2002
durant les celebracions
del 150 aniversari
del naixement de Gaudí
De tota manera
sempre podeu esperar
que com fan l'Open House
a Barcelona
si les mònies
decideixen d'incluir-lo
en aquell llistat de coses
que normalment
no estan obertes al públic
aquell cap de setmana
el podreu visitar
Ara per acabar
faré unes explicacions
de manera breu
per suggerir-vos
d'anar a visitar
llocs
no massa lluny de casa
on es veneren
Sant Just i Sant Pastor
i començaré
per parlar-vos
d'Òsca
una ciutat
que tenim realment
al costat
i que moltes vegades
es deixa de banda
es visita més Saragossa
o el Pirineu Aragonès
Òsca
és una ciutat
poc coneguda
turísticament
però és la població
relacionada
amb Sant Just i Sant Pastor
més important
no d'Aragó
sinó de tota
la península ibèrica
que podríem considerar
el mateix nivell
que el Calà de Nares
la seva relació
amb Sant Just i Sant Pastor
és una mica tardana
doncs fins al 1499
que va ser
quan es van trasladar
des de Nocito
a Òsca
a les relíquies
dels nens màrtirs
no hi tenia cap relació
Nocito
és un petit poble
del Pre-Pirineu
actualment
té només 28 habitants
on Urbet
un monge
paleocristià
hi va trasladar
les restes
de Sant Just i Sant Pastor
des d'Alcalà
per por que fossin
trobades i profanades
pels àrabs
però segles més tard
van pensar
que aquelles relíquies
custodiades
en aquell petit poblet
de muntanya
podien ser robades
i les van portar
a l'església
de Sant Pedro el Viejo
a Òsca
on encara hi són ara
en dues arquetes
de fusta
pintada de colors
on es llegeix
clarament
Sant Justo
en una
i Sant Pastor
a l'altra
Sant Pedro el Viejo
és una església
romànica
amb un claustre molt bonic
on hi ha enterrats
alguns reis d'Aragó
com Alfonso el Batallador
i Ramiro el Monge
Ramiro el Monge
és el pare
de Peronella
d'Aragó
en aquesta església
a més a més
de guardar
la majoria
de les restes
de Sant Just i Sant Pastor
hi ha
escultures
pintures
i relleus
de Sant Just i Sant Pastor
a qualsevol lloc
que miris
altars
retaules
decoracions
parets
una cosa
que és quasi impossible
d'enumerar
jo hi vaig anar
ja fa anys
i la sacristana
que venia a les entrades
quan li vaig dir
que era de Sant Just d'Esvern
em va deixar firmar
el llibre dels peregrims
i m'ho va descriure
explicar
i ensenyar tot
val a dir
que no hi havia ningú més
que jo eh
no em va poder
ensenyar
les arquetes
de fusta
perquè estan
zelosament
tancades
amb pany i clau
però sí que em va
ensenyar
les còpies
fidedignes
amb cartró
que tenen
per ensenyar
als nens
de la catequesi
d'Òscar
i tots els vestits
que fan servir
aquests nens
per unes representacions
que fan
de la vida
de Sant Just i Sant Pastor
o sigui
que si aneu
digueu que sou peregrins
i que veniu
de Sant Just d'Esvern
a més a més d'això
Òscar
regalim
a Sant Just i Sant Pastor
per tot arreu
hi ha el carrer
la plaça
i a totes les esglésies
importants
com la mateixa catedral
i l'església
de Sant Llorenç
hi ha escultures
i relleus
de Sant Just i Sant Pastor
a qualsevol lloc
fins i tot
al cadiral
del cor
de la catedral
jo crec que hi ha més
representacions
de Sant Just i Sant Pastor
a Òscar
que al Calà de Henares
potser per això
Gaudí
posa a la Sagrada Família
al vitrall
de Sant Just i Sant Pastor
a les diòcesis d'Aragó
i no
a les de Madrid
un altre lloc
per visitar
és també el Pirineu
a l'església
de Sant Just i Sant Pastor
de Son
a l'Alt Àneu
Pallars Sobirà
és una església romànica
adossada
a la muralla
documentada
al segle IX
amb una torre
del rellotge
que indica
la seva funció defensiva
té un magnífic
retaule
a l'estat major
que no es va cremar
durant la Guerra Civil
perquè el van desmuntar
i el van portar a Lleida
un retaule
del segle XV
format per un conjunt
de pintures
sobre taula
on les quatre
de l'esquerra
representen
escenes del martiri
de Sant Just i Sant Pastor
i al mig
hi ha unes imatges
modernes
també
del Sant Just i Sant Pastor
ara anirem
una mica més lluny
a l'església rupestre
de Olleros de Pissuerga
a la província
de Palència
Olleros de Pissuerga
és tan petit
que no té ni ajuntament
doncs pertany
a Aguilar de Campó
però sí que té
aquesta interessant
eglésia
excavada a la roca
on es veneren
també
Sant Just i Sant Pastor
església catalogada
com a romànica
encara que té
molts afegitons
i restauracions
posteriors
que deuria ser
una cova natural
que es va anar
engrandint
la gent de la zona
hi té molta
devoció
i a l'agost
hi celebren
una romeria
amb unes paelles
gegants
que s'han fet
clàssiques
a la zona
si aneu algun dia
encara que no facin paella
val molt la pena
de visitar
i ara us parlaré
d'una ermita
dedicada
a Sant Just i Sant Pastor
que no tenia ni idea
de què existís
és una ermita
del segle XII
reconstruïda
i molt ben conservada
vinculada
al monestir
de Santa Maria de Me
situada
a dos quilòmetres
de la cellera de Ter
a la comarca
de la Selva
a Girona
en una zona
molt bonica
i arbrada
que es coneix
com el Pasteral
i si no us voleu
moure de casa
sempre podeu anar
a fer un passeig
pel barri gòtic
de Barcelona
i visitar
la basílica
de Sant Just i Sant Pastor
de la que us podria
explicar moltes coses
però que ara
només us diré
que si teniu la sort
que us deixin pujar
el campanar
l'escala és molt estreta
vereu que les vistes
que hi ha
des de dalt
són magnífiques
i ja em direu
quan torneu al setembre
com us han anat
les vacances
i si els meus suggeriments
us han sigut útils
com sempre
si ens voleu tornar
a escoltar
estarem en antena
el proper dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
unes bones
vacances
a tots
a tots
adiós
per la Ràdio de Sant Just, 98.1.