fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat
tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Recordeu, 60 i més.
La parròquia dels sants just i pastor
és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe,
accions parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parròquia.
S'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podeu escoltar els espais Notícies d'Església i Fe i Actualitat.
Iniciem l'audició en la lectura de l'Evangeli.
El vespre d'aquell mateix diumenge
els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus.
Jesús entrarà, es posar al mig i els digué
Pau a vosaltres.
Després, els ensenyar les mans i al costat.
Els deixebles se'l agraren de veure el Senyor.
Ell els tornarà a dir
Pau a vosaltres.
Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors, a l'anar damunt d'ells i els digué
Rebeu l'Esperit Sant.
A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats.
Però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bassó, un dels dotze, no era allà amb els altres.
ells li digueren
Hem vist el Senyor.
Ell els contestà
Si no li veig a les mans la marca dels claus,
si no li fico el dit dins la ferida dels claus
i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas.
Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegada
i Tomàs també hi era.
Estan tancades a les portes, Jesús entrar, es posar al mig i els digué
Pau a vosaltres.
Després digué a Tomàs
Porta el dit aquí i mira amb les mans.
Porta la mà i posa-me-la dins el costat.
No siguis tan incrèdul, sigues creient.
Tomàs li respongué
Senyor meu i Déu meu.
Jesús li diu
Per què m'has vist, has cregut?
Feliços els que hi creuran sense haver vist.
Notícies d'Església
Som a dimecres i encara ens trobem immersos en l'esperit
que ha omplert els nostres sentiments més pregons
durant la setmana passada
que vam viure, malgrat el temps vacacional,
un ambient recollit,
molt dedicat a la reflexió i al pensament
envers els éssers que són més a prop nostre.
Això ho podíem copsar
en el comentari que, tot felicitant-nos la Pasqua,
ens feia mossèn Joaquim Rius
en el full informatiu de la parròquia dels Sants,
just i pastor del nostre poble.
Ens convidàvem a meditar
sobre l'autèntic significat d'aquests dies sants
que comemorem uns aconseixements
fa molts anys que van sotseir
i que marquen el nostre sentiment
a ser com és
ja que som batejats i educats
amb la fe cristiana.
Diu mossèn Joaquim Rius
La gran i joiosa festa de Pasqua
Amb aquest solemne títol
encapçalo l'escrit d'aquest diumenge
perquè es tracta del més solemne i joiós
de tot l'any
en el calendari de les celebracions religioses
des del punt de mira cristià.
Diumenge de Pasqua de Resurrecció
des de les primitives comunitats cristianes
ja va esdevenir el dia més important
de la setmana
per a reunir-se a les comunitats
i amb la Eucaristia
celebrar joiosament
la ressurrecció de Jesús el Senyor.
Tant en el llibre dels fets dels apòstols
com en les cartes dels mateixos
es ressalta aquesta importància del diumenge.
Posteriorment
va esdevenir el dia festiu laboral
amb aquesta denominació
del dia del Senyor.
Pel fet de ser festiu
era el dia obligat
a deixar els servents
que fessin festa
per assistir, si volien,
als actes de culte.
Esdevingué en la societat
el dia de festa de la setmana
pel món cristià
així com ho era el divendres
pels musulmans
i el dissabte pels jueus.
Entre tots els diumenges de l'any
el que celebrem pròpiament
la ressurrecció de Jesús
és ressalta
amb cerimònies litúrgiques
més riques de contingut
pel to festiu i solemne
que se li dona
segons els llocs i les cultures
per ressaltar així
el gran motiu que ho motiva.
Jesús va venir al món
fent-se com nosaltres,
humà.
Com a tal,
va assumir de nosaltres
la condició de mortal
que li oferirem
perquè ell
entrés en comunió
amb la nostra condició.
Com a nosaltres
li tocava morir
si no,
no hagués estat humà.
Ell ho acceptar
fins a les últimes conseqüències.
Però sent així
que es feia com nosaltres,
ell ens oferí
el que era
com a fill de Déu,
donador de vida.
Per això,
ressuscitant
i estant en comunió
amb nosaltres,
hem rebut d'ell
la vida veritable,
fent-nos superar
el sentit
darrer de la vida
d'aquest món
que és la mort
amb la participació
de la vida eterna.
Des del nostre baptisme
ja en participem
perquè ell
ens ha rentat així,
des de la força
de la mort
i ens ha regalat
com a do del seu amor
misericordiós
del Pare,
poder viure
amb l'esperança
que també nosaltres
viurem
de la vida de Déu.
Amb aquest intercanvi
entre Jesús
i nosaltres,
tal com diu
Sant Agustí,
i plens
de la joia
de l'Esperit,
hauríem de celebrar
el dia de Pasqua
i sentir-nos
agraïts a Jesús
per la seva
gloriosa crucifixió
i mort
amb la qual
nosaltres,
tota la humanitat,
hem rebut
tan gran do.
La festa de Pasqua
ha de marcar
tota la nostra vida.
La creu
és el nostre
distintiu cristià
perquè és el que
ha provocat
en Jesús
el que ens omplís
de vida
la nostra condició
humana
i valgués la pena
viure la vida
d'ara
com el sentit nou
que ell
ens ha fet
participants.
Amb tota la joia
de la festa,
amb tot l'efecte
de ser i estar
en la mateixa
comunitat cristiana
i amb el desig
que cada dia
visquem i fem
tot el possible
per transmetre
als que ens envolten
la joia
per la vida
que tenim,
tot fent l'esforç
perquè segueixi
el camí
de l'Evangeli
que Jesús mateix
ens va mostrar
amb aquest esperit,
tant jo
com els companys
que servim
a aquesta comunitat
dels sants just
i pastor,
mossèn Àngel Galícia,
mossèn Joaquim Rius
i en Josep Maria
Romagosa
us desitgem
una bona
i santa Pasqua
signat
mossèn Joaquim Rius
El proper diumenge
dia 3 d'abril
al Corlo Pom de Flors
a la sortida
de Misa Donsa
i a la plaça
de mossèn Cinto Verdaguer
oferirà
una cantada
de caramelles
com més costum
cada any.
Aquest és el resultat
de la col·lecta
destinada al seminari
del passat diumenge.
695 euros
amb 18 cèntims
quan l'any passat
la xifra va ser
de 567 euros
amb 20 cèntims.
Donem de tot cor
les gràcies
a tots
els nostres
feligresos.
Pelegrinatge
a l'any jubilar
de la Misericòrdia.
Ja us podeu apuntar
els que hi voleu participar.
Es farà
al Santuari
de la Mare de Déu
de la Misericòrdia.
Arreus, Tarragona
el dia 9 d'abril
preu 30 euros
amb això
entra l'autocar
l'esmorzar
i el dinar
i per apuntar-s'hi
a l'horari
de despatx
o també podeu fer-ho
després dels actes
de culte.
Donar importància
al pelegrinatge
és donar
veritable sentit
a l'any jubilal
de la Misericòrdia.
Guanyar
el jubileu
vol dir
anar
a algun centre
de culte
destinat
per aquest fi
i amb les condicions
d'entrar
per la Porta Santa,
haver celebrat
el Sagrament
de la Penitència,
participar
de l'Eucaristia,
pregar
pel Sant Pare
i les seves intencions
amb un sentit
universal
i acollir
amb cor sincer
la misericòrdia
del Pare
amb ganes
de ser-ne
també portador
en la convivència
diària
amb els altres germans.
Concert solidari
contra la pobresa infantil.
La Fundació Música Solidària
ha organitzat
un cicle
de 24 concerts
a tot Catalunya
en col·laboració
amb les fundacions
Antigues Caixes Catalanes
i el grup BBBA
format per BBBA
i Catalunya Caixa.
Dins d'aquest projecte,
el proper dissabte,
2 d'abril,
a les 16.30 hores,
tindrà lloc
a la Basílica
de Santa Maria
de Montserrat
un concert de benefici
de Càrides
Diocesana
de Sant Feliu
de Llobregat
per la seva lluita
contra la pobresa infantil.
Actuarà
l'Orquestra Unesco
Barcelona
sota la direcció
de Gonzal Cumelles
que interpretarà
obres de Händel
i es podrà
escoltar
l'orga
de la Basílica
a les mans
de Mercè Sanchís.
És en el concert
al Temple
de Montserrat
l'entrada
serà gratuïta
però els donatius
es podran fer
a través
de les aportacions
a la fila 0
a la web
de caritasantfeliu.cat
També en aquesta web
hi trobareu
el compte corrent
del Bilbao Vizcaia
on tant per internet
com a través
de les oficines
del BBVA
Bilbao Vizcaia
i Catalunya Caixa
a més de mitjançant
uns sobres
el mateix dia
del concert
a la Basílica.
L'objectiu
de tot el cicle
de concerts
és doble.
D'una part
fer arribar
la música
clàssica
arreu de Catalunya
i de l'altra
la captació
d'ingressos
per als programes
socials
centrats
en la pobresa
infantil
de les càritas
diocesanes
catalanes.
Es pretén
que aquests concerts
també facin
arribar la música
a llocs
i persones
on no hi arriba
habitualment
i que alhora
siguin
un altaveu obert
als ciutadans
per tal
d'ajudar
entre tots
a la tasca
que està duent
a terme
càritas.
Heu escoltat
notícies
d'Església.
Presentem ara
fe i actualitat.
d'església.
Fins al 20 de novembre,
continuem
les celebracions
de l'any jubilar
de la misericòrdia.
Misericordiosos
com el Pare,
segons paraules
del Papa.
Continguts
centrals
del jubileu
de la misericòrdia.
Amb aquest jubileu,
el Sant Pare
vol posar
en el centre
de la vida cristiana
el Déu misericordiós
que convida
a tots
a tornar
cap a ell
com un moment
intens
en què
els cristians
puguem fer
experiència
de la misericòrdia
del Pare
envers nosaltres
per tal
que s'enforteixi
la seva fe
i en donin
un eficaç
testimoni.
La misericòrdia
és un atribut
fonamental
de Déu.
Déu
és amor.
Recordem
que les obres
de misericòrdia
són 14.
De petits
es les van ensenyar
i les tenim memoritzades.
El que cal
és dur-les a terme.
Ah, sí.
Recordem
que són 7 corporals
i 7 espirituals.
Comencem
per les corporals.
Donar menjar
a qui té fam.
Donar beure
a qui té 7.
Vestir
el despullat.
Acollir
el foraster.
Visitar
i atendre
els malalts.
Redimir
els presos
i captius.
Enterrar
els difunts.
I ara
les espirituals.
Ensenyar
a qui no sap.
Donar consell
a qui l'ha de menester.
Corregir
el qui va errat.
Consolar
el qui està trist.
Perdonar
les ofenses.
Suportar
amb paciència
els defectes
del proisme.
Pregar Déu
pels vius
i pels difunts.
i pregar
en tota ocasió.
Escriu
el papa Francesc
a la bulla
d'aquest any sant
de la misericòrdia.
És vell
que l'oració
quotidiana
de l'Església
comenci
amb aquestes
paraules.
Déu meu,
veniu a ajudar-me.
No tardeu
a defensar-me,
Senyor.
L'auxili
que invoquem
és ja el primer pas
de la misericòrdia
de Déu
envers nosaltres.
Ell
ve a salvar-nos
de la condició
de feblesa
en què vivim
i el seu auxili
consisteix
a permetre'ns
captar
la seva presència
i la seva proximitat.
Dia rere dia,
tocats
per la seva compassió,
també nosaltres
arribarem a ser
compassius
amb tothom.
L'obra
de misericòrdia espiritual
pregar pels vius
i pels difunts,
ens hauria d'animar
a ser fidels
i constants
en la pregària
confiant
en Déu,
Pare
i en Jesucrist.
Fixant-nos
en ell,
veiem que la pregària
l'acompanya
en la seva vida
l'acció misericordiosa.
És per mitjà
de la bona notícia
de la seva paraula
i impregnant
la nostra vida
del seu estil de vida
que aprenem
com i quan
hem de pregar.
En aquell mateix
moment,
Jesús,
ple de la joia
de l'Esperit Sant,
digué,
us enalteixo,
Pare,
Senyor del Cel
i de la Terra,
perquè heu revelat
als senzills
tot això
que heu amagat
als savis
i entesos.
Sí,
Pare,
així us ha plegut
a vos.
Per tenir forces,
se n'anà
a un lloc solitari
i s'hi va quedar
pregant
i anar
per tot Galilea
predicant
a les seves
sinagogues
i traient
els dimonis.
Agenzamaní,
s'agenollà
i pregava
dient,
Pare,
si vos ho voleu,
aparteu de mi
aquest calze
per a que no es faci
la meva voluntat
sinó la vostra
i a la creu
digué,
Jesús va cridar
amb tota la força,
Pare,
confio al meu alè
a les vostres mans
i havent dit això
va expirar.
Encomanem també
als difunts
l'amor misericordiós
de Déu,
confiant
que per la creu
de Jesucrist,
no pas
pels seus mèrits,
puguin ressuscitar
la vida nova
que no té fi.
Pregària,
Pare,
Mare de Misericòrdia,
et preguem
pels difunts,
especialment
pels que han mort
de manera violenta
i pels que no tenen
ningú
que pregui per ells.
Tu,
ple de bondat
i de misericòrdia,
concedeix-los
el teu amor
i el teu perdó
perquè puguin gaudir
de la vida
al costat teu.
Senyor Jesucrist,
feu que en el món
l'Església
sigui
el rostre disciple
de vós,
el seu senyor
ressuscitat
i gloriós,
fragment de la pregària
de l'any
de la misericòrdia.
Seguim pregant
amb les paraules
d'un sant
tan senzill
i que ens ha deixat
tan bons records
com Sant Francesc,
tan conegut,
tan estimat
i que ens va dir
coses tan tetres.
Senyor,
feu de mi
un instrument
de la vostra pau.
Allà on hi hagi odi,
que jo hi posi l'amor.
Allà on hi ha l'ofensa,
que jo hi posi el perdó.
Allà on hi ha la discòrdia,
que jo hi posi la unió.
Allà on hi ha el terror
i l'error,
que jo hi posi la veritat.
Allà on hi ha la tristesa,
que jo hi posi l'alegria.
Oh, pare bo,
concediu-me
que no cerqui ser consolat,
sinó consolar,
que no cerqui ser comprès,
sinó comprendre,
que no cerqui ser estimat,
sinó estimar,
perquè donant
és com rebem,
perdonant
és com vos ens perdoneu
i morint en vos
és com naixem
a la vida eterna.
Segueix sense solució
un dels problemes
de l'essa humanitat
que la societat,
sobretot l'europea,
continua tenint sobre la taula
i que,
a causa
de l'egoisme personal
i polític
d'uns quants mandataris,
es veu cada cop
més lluny de resoldre's
i és cada cop
més sagnant
per a tots aquells
immigrants
que pateixen
fam,
malalties,
fred,
en uns mal dits
campaments,
sota la pluja
i sobre el fang
i qui més
desvalguda està
és la mainada.
Recordo
la careta
estorada
de la nena
que va sortir
a la televisió
tot dient
si nosaltres
no hem fet
res de dolent,
per què?
Per què?
Com a solució,
l'únic
que han trobat
a dient
la Unió Europea
i Turquia
és un acord
sense ànima
per retornar
a territori turc
els refugiats
que han anat
arribant
a les costes
de Grècia
als últims temps.
Per aquest motiu,
les entitats
d'acció social
de l'Església
que treballen
amb refugiats
immigrants,
Càritas,
Comfer,
el sector social
de la companyia
de Jesús
i Justícia
i Pau,
expressen
la seva consternació
i el seu
més absolut rebuig
davant la corta
solita
i a Brussel·les
entre la Unió
Europea
i Turquia
que permetrà
retornar
a territori turc
a tots els refugiats
que dels últims
mesos
han arribat
a Europa
des de les costes
del mar
Egeu.
Aquestes entitats
volen denunciar
un acord
inèdit
que suposa
un gir radical
en la política
migratòria
i un seriós
retrocés
en matèria
de drets humans.
De fet,
la Unió Europea
ha decidit
comprar
amb el desembolsament
d'una partida
extraordinària
de 3.000 milions
d'euros
adicionals
al govern
d'encara
i altres
contrapartides
la contenció
dels refugiats
fora de les fronteres
comunitàries
i permetre
la devolució
fins i tot
col·lectiva
a Turquia
de totes
les persones
refugiades
que arribin
a la Unió.
Amb això,
la imatge
d'una Europa
dels mercaders
torna a emergir
com a escandalós
colofó
a la llarga sèrie
d'accions
caòtiques,
confuses
i repressives
que en els últims
mesos
venen adoptant-se
contra els refugiats
a la frontera
est.
L'acord
adoptat
amb Turquia
viola
els convenis
internacionals
i europeus
ratificats
pels estats
membres
que prohibeixen
expressament
la devolució
de persones
que són
objecte
de persecució
o víctimes
de guerra.
És,
per tant,
inaplicable.
A més,
suposarà
un increment
més,
gran encara,
de l'immens
saldo
de sofriment,
dolor
i mort
per part
dels que
busquen
benestar,
seguretat
i protecció
a les portes
d'Europa.
Demanem
com els Estats
Esperem
que defensin la Convenció de Ginebra
i se tinguin els valors proclamats en les seves constitucions.
Instem una vegada més a la Unió Europea
que ofereixi canals legals i segurs
per accedir al nostre territori,
garantint la protecció dels drets humans
i la dignitat d'aquestes persones
que fugen del terror i la desesperació.
Convidem a la comunitat cristiana
i a tota la societat
a expressar el seu rebuig inequívoc
a aquest acord que condemna tots aquests éssers humans,
dones i nens, en la seva majoria,
a veure retallats els seus anells de llibertat.
Com el papa francès va assenyalar
en el seu discurs davant el Parlament Europeu,
Europa serà capaç de fer front
a les problemàtiques associades a la immigració
si és capaç d'adoptar polítiques correctes,
valentes i concretes
que ajudin els països d'origen
en el seu desenvolupament sociopolític
i a la superació dels seus conflictes interns,
causa principal d'aquest fenomen,
en lloc de polítiques d'interès
que augmenten i alimenten aquests conflictes.
Cal actuar sobre les causes
i no només sobre els efectes.
Després d'escoltar aquest manifest
de les entitats socials de l'Església,
on queda palès el seu rebuig a l'acord
que viola tots els drets
d'aquells qui fugen del lloc on perilla la seva vida,
nosaltres podem afegir
que aquest acord no ha servit de gaire
perquè els refugiats segueixen arribant a les costes de l'Egeu,
segueixen morint al mar
i segueixen preguntant-se
si nosaltres no hem fet res de dolent, per què?
Encara que la insolidaritat es queda només en la classe dirigent,
i ho diem perquè en aquests últims temps
s'han produït unes campanyes a favor dels refugiats
on s'han demanat robes i material per la neteja corporal
que ha desbordat totalment
la capacitat d'emmagatzament i de transport.
Ara es necessiten ajudes econòmiques
per l'enviament d'aquests ajuts
als llocs on són imprescindibles.
Estem segurs que no es faran de pregar.
Gràcies, germans, cristians o d'altres confessions
que només seguiu els dictats dels vostres sentiments.
Els fulls dominicals del Bisbat
es publica un apartat entranyable,
la que ataquessi sobre la família
que cada setmana, els dimecres, imparteix al Sant Pare.
Avui ens parlarà sobre ferides.
Sabem que en qualsevol història familiar
no hi manquen moments en els quals
la intimitat dels éssers més estimats
queda ofès pel comportament d'algun dels seus membres,
paraules i accions, o bé omissions,
que en lloc d'expressar amor
el redueixen o, pitjor encara, el mortifiquen.
La buïdor de l'amor conjugal
escampa ressentiment en les relacions
i sovint la disgregació cau al damunt dels fills.
En la família tot està relacionat.
Quan la seva ànima està ferida en algun moment,
la infecció s'encomana a tots
i quan un home i una dona
que s'han compromès a ser una sola carn
i a formar una família
pensen obsessivament en les pròpies exigències
de llibertat i de gratificació,
aquesta distorsió ataca profundament
el cor i la vida dels fills.
És cert, per altra part,
que hi ha casos en els quals
la separació és inevitable.
A vegades pot ser fins i tot
moralment necessària,
precisament quan es tracta
de sostreure el conjugent més feble
o els fills petits
de les ferides més greus
causades per la prepotència
i per la violència,
per la humiliació i l'explotació,
per l'allunyament i la interferència.
Hem escoltat paraules
del Sant Pare Francesc.
Hem arribat als moments finals
de Veus de la Parròquia.
Avui us hem parlat
Joan Algarra i Pere Oliver.
Ha controlat el so
i ha posat les músiques
en Carles Hernández Riu.
Us esperem aquí,
a Ràdio d'Esvern,
el proper dimecres
a dos quarts de vuit del vespre.
Recordeu que el proper dissabte
repetirem aquesta audició,
si deu vol,
a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores,
a tothom, adeu-siau.
Adéu-siau.
Carave,
un programa per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes
ni dates de caducitat.