...sabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
Vine al Besar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern.
Al Besar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu.
Roba i complements.
Perfumeria i cosmètics.
Productes per a l'allar.
I moltes coses més.
Vine i troba el que estàs buscant.
Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern,
just al costat del restaurant Nou Món.
Besar Hiperàzia.
Bona tarda.
Tornem a ser aquí amb veus de la parròquia i avui a la finestra de Justícia i Pau.
En Jesús i jo els donem la benvinguda i bona tarda a tots.
Hola a tots, bona tarda, bona tarda, Jesús.
Hola, bona tarda, Quima.
Avui hem d'excusar la Joana que ha tingut un...
havia de fer unes coses personals i, bueno, la trobem a faltar.
Això ja ho sabeu, cada vegada que no ens ve, sempre diem el mateix, la trobem a faltar.
I a més, com que ens veiem molt poquet, doncs ens fa molta ir-ho, però, bueno, com que sé que ens sentirà segurament el dissabte,
li diem, Joana, el pròxim dia et volem tenir entre nosaltres.
Molt bé, molt bé.
Doncs, bueno, ja hi tornem a ser, ha passat un mes de l'últim dia que ens vam veure, és a dir, que Déu ni gret.
Sí, el temps va passant i no ens en donem compte.
No, no, dintre de poquet, ja tornem a estar una altra vegada a nedar i ens haurem polit un any més.
I tant, i tant.
Bueno, avui ja estàvem pensant que què us podíem explicar.
Hi havia molts temes i volíem parlar-ne d'un, no?
Que el 17 d'aquest mes, el 17 d'octubre, era el Dia Internacional contra la Pobresa i l'Exclusió Social.
I aquí a Catalunya, concretament en el Parlament de Catalunya,
va haver-hi una concentració d'entitats socials on plantejaven als parlamentaris,
i més ara que hi havia hagut votacions,
el fet que s'agendessin a les seves agendes 41 mesures per intentar trencar aquestes desigualtats, no?
Que podien ser aquestes mesures s'haurien d'anar a ocupació, habitatge, educació, salut, prestacions socials, fiscalitat, migracions, deute públic.
I, bueno, van fer un manifest on explicaven dotze fronts en la lluita contra les desigualtats
per fer una Catalunya un país més just, no?
I d'aquí, bueno, era una miqueta explicar-vos tant el Jesús com jo una miqueta
que, bueno, aquestes desigualtats que donen en aquests poc temps,
perquè podrien dir que ha començat la crisi s'han fet unes desigualtats molt grans, no?
Sí, sí, efectivament.
I, clar, que reuneixin més de 3.200 entitats totes amb un mateix lema,
que seria, doncs, trencar, anar contra el que ells diuen la pobresa zero, no?
És a dir, aconseguir no tenir pobresa, no?
Doncs hem cregut que era un tema, doncs, com per a aquesta mitjoleta que tenim,
doncs, feu-vos 5 cèntims una mica del que ells comentaven, no?
En el Dia Internacional per la Erradicació de la Pobresa.
I era curiós perquè parlaven d'unes dades que és que, diu,
un de cada 5 habitants del planeta viu en situació de pobresa.
Dius, ostres, déu-n'hi-do, un de cada 5 habitants del planeta.
És a dir, guiteu la quantitat de gent que està vivint sota mínims
o fins i tot per sota d'aquests mínims, no?
Quan llegim i veiem tots que a les Nacions Unides hi ha un protocol
sobre els drets de l'home, que en el segle en què vivim
trobem que hi hagi gent que no tingui ni els mínims per viure,
dius, ostres, no? Déu-n'hi-do, no?
I, bueno, mirant el que ells ens comentaven,
totes el grup de pobresa zero,
la plataforma era curiós perquè
tampoc deien coses que dius, ostres,
si tots ens omplim la boca de voler-ho fer,
però no arribem a aconseguir-ho, no?
Diu, els objectius d'un desenvolupament sostenible,
que era el que va aprovar les Nacions Unides,
i diu, inclou posar fi a la pobresa.
I és adoptar noves polítiques fiscals.
Dius, ostres, nosaltres tot el dia estem dient
polítiques fiscals,
que realimentin,
que el més pobre no pagui
i el més ric pagui, perquè dius, home,
aquests desequilibris que hi ha
no és lògic, no?
Parlava, doncs, de polítiques salarials,
perquè, com podeu saber,
tots actualment som més pobres, no?
És a dir, els salaris estan
per sota els mínims.
És a dir, dic, no, és que cobres 1.000 euros.
Sí, cobro 1.000 euros,
però fem el compte i dius,
1.000 euros?
O sigui, només amb despeses fixes
del lloguer o hipoteca,
llum, gas, aigua o menjar,
ja quasi són aquests 1.000 euros.
I dius, ostres,
tot això que no hagin de pagar el medicament
si tenim algú que està malalt, etcètera, no?
Una altra de les coses,
deien, de la protecció social, no?
És aconseguir que tinguem una sanitat,
és a dir, que la sanitat sigui per tothom, no?
Perquè si no fa gaires dies en el diari ara,
no sé si ho recordareu tots,
però no fa gaires dies, eh?
Aquesta setmana passada
sortia que diu, els veïns,
vam fer un titular al diari ara que deia,
els veïns amb pitjor salut
a Ciutat Vella i Nou Barris.
Sinalitzes una mica el mapa que hi havia,
si cerqueu la notícia,
va sortint al diari, puntcat, eh?
Però vull dir que va sortar diversos mitjans
i fins i tot crec recordar
que el 324 també el van treure.
Bueno, miraves el mapa
i, clar, era Barcelona.
I veies que la zona alta de la ciutat,
és a dir, diagonal cap amunt,
clar, la vida se'ls allargava, no?
I dius,
Ostres, i els de diagonal cap avall
empitjorava.
I dius,
bueno, diem que els diners
no compren la felicitat.
Això ho diem tots.
I és cert, no?
No perquè tinguis diners
significa que siguis més feliç.
Però hi ha una cosa que
d'aquest informe una miqueta
sí que t'ho diu, no?
Ostres, la persona que té uns
ingressos cada mes,
més o menys normals,
que pot viure en una merenda
de tranquil·litat sense patir
si arribarà o no a final de mes,
que si està malalt
i la sanitat pública té
un mes de cua,
es diu, bueno,
doncs me'n vaig a la privada
o a l'hospital X
i m'ho pago.
És a dir,
evidentment,
els diners no fan la felicitat,
però sí que,
si ens donem compte,
ajuden una mica.
I ajuden amb una cosa tan senzilla
com és,
en aquest cas,
podríem parlar fins i tot
de la salut, no?
Sí,
efectivament,
l'esperança de vida
és molt diferent.
En aquest estudi ho demostren
perquè hi ha entre 6 i 8 anys
de diferència
entre els barris
de rentes més baixes
que els de rentes més altes.
O sigui que
és la realitat.
I això ho passa igualment
amb el que deia abans la Quima
sobre la pobresa
del planeta, no?
Si al planeta
hi ha 6.500 milions d'habitants,
i n'hi ha 1.000 milions
que tenen,
no pràcticament,
tenen ingressos
d'un dòlar al dia
de promís,
doncs clar,
llavors resulta que
l'esperança de vida
és de 50 anys
o de 40.
I és la realitat
o de menys,
depèn del lloc, no?
No, no,
de la veritat queda curiós, eh?
Dius, ostres,
sí que tots diem,
no, no,
els diners no fan la felicitat.
Bueno, però això dona una miqueta
i en aquest cas
salven vides, no?
Podríem dir,
possiblement.
i, bueno,
enllaçant,
com que hem enllaçat aquest tema,
seguirem amb el tema
del Dia Internacional
de la Erradicació
de la Pobresa.
També era curiós
llegir que diu,
diu la necessitat,
és a dir,
tots necessitem que hi hagi
un canvi de model econòmic
i social, no?
Orientat sobretot
a la justícia global.
Però, clar, això,
què podem reclamar
en els polítics, no?,
en realitat,
que són, en realitat,
els que fan
les lleis
o el que sigui, no?
Deien, doncs,
que creiem tots, no?,
que molts
es podien fer
les polítiques
predistributives
i redistributives
per reduir
les desigualtats.
I és veritat.
És a dir,
tot el que recaudem
o el que es recauden
haurien de ser
per millorar
aquestes polítiques, no?
És a dir,
redistribuïm
el que recaudes
cap a la societat, no?
Bé, aquesta és la finalitat
dels impostos.
Els impostos
tenen per finalitat
repartir la renta,
igualar-la,
o almenys tendia
a ser una mica justos
i això és la finalitat.
Si aquesta finalitat
s'ha manifest
que no es compleix,
resulta que això,
aquestes 3.000 entitats
ho han detectat
i si ho han detectat,
el que han fet
ha sigut posar-ho
en aquest manual
i donar-ho a conèixer
a l'opinió pública, no?
Doncs era
el que se'ls demanaven
els polítics
en aquest cas
al Parlament
quan van anar
a fer la seva
exposició
o la seva denúncia.
El primer que deien
era que s'havia de construir
un mercat de treball just
i una economia
centrada en les persones.
I això és veritat.
És a dir,
tenim una regulació
del mercat laboral
que, ostres,
és una mica decepcionant.
És a dir,
tenim treballadors
que tenen
treballs
fixes,
però bastant precaris
en quant a sous.
Tenim
contractes
en pràctiques
que s'han doblat,
en la qual cosa
un contracte en pràctiques
sabeu tots
que el cos
que reps
és bastant baix,
en la qual cosa
tampoc no pots
tenir una vida
independent,
és a dir,
no pots muntar
la teva estructura
de vida, no?
Llavors et dones
compte que dius
si totes les modificacions
laborals
que fem
no les fem
per millorar
tot això,
ostres,
potser que ens ho estudiem
una mica millor,
no?
És a dir,
és increïble
que avui en dia
el que abans dèiem
ostres,
tens un treball fix,
no?
I que bé, eh?
Jo recordo l'època
quan vaig començar
a treballar,
o m'era,
tens un treball fix,
estaves,
per dir-ho d'una manera
tenies la vida
solucionada, no?
Sí, sí.
Ojo que actualment
el treball fix
o un contracte indefinit,
millor dit,
no és garantia
actualment de res,
no?
Llavors jo crec
que una de les coses,
i és veritat,
aquí estic amb la plataforma
que, ostres,
hem de construir
un mercat de treball just,
és a dir,
tothom hauria de tenir feina,
hauríem d'intentar
potenciar una altra vegada
la indústria,
amb això implicaria
també, és veritat,
modificar l'educació
i l'educació significaria,
per exemple,
tornar a realçar
i buscar alternatives,
sobretot en formació
professional.
Llavors,
una altra cosa
que enllaces amb això
és què fem amb l'educació,
és a dir,
en el moment que hi ha retallades,
una de les coses
que retallem,
normalment,
és que moltes vegades
es retalla amb educació
i ho estem veient
amb els pressupostos
d'aquests últims anys
de la Generalitat
que ha retallat sempre,
una part està retallada
amb l'educació,
no?
Per el motiu que sigui,
però no es posen
els mateixos diners
que fa anys
en l'educació
i dius,
ostres,
no pot ser.
Què passa?
Que això ens obliga
que hi ha nanos
que deixen
els estudis abans
d'escolaritzacions,
en nens frustrats
que no volen estudiar,
però, clar,
si no estudies
tampoc treballes.
I la pregunta és
què fas
amb aquest jovent
que ni treballa
ni estudia?
Els hi has de buscar
alguna cosa.
I jo crec que, clar,
les polítiques
que estàvem comentant,
socials,
han d'anar també encaminades.
Tens una part de jovent
que està totalment desmotivat.
i els hi hem de donar
eines per motivar-los
i perquè puguin cercar
un treball
per petit que sigui
buscar una al·liciena
del seu dia a dia, no?
Jo crec que també
és una de les coses
que s'haurien de millorar
avui en dia, no?
Com ho veu, Jesús?
Amb la qüestió
del treball
realment hem fet
un retrocés molt gran
de deu anys cap aquí.
Però, a més a més,
hi ha causes,
unes causes directes
que ens impliquen
a les persones,
però també són causades,
potser també són causades
per un planteig
per part
dels governs
i amb això parlem també
dels governs
a nivell d'europeus
que no corresponen
a les realitats existents.
L'economia
es mou molt
en els paràmetres
de la qüestió especulativa
i la qüestió especulativa
l'únic que fa
és moure diners
i produir beneficis
sempre a afegir riquesa
ni hores de treball.
I llavors, doncs,
què passa?
Doncs que l'economia
no funciona
augmentant la riquesa
ni les hores de treball
de la població en general.
Per tant,
a més a més
del que l'equip acaba de dir,
tenim els contractes
que es fan
que la majoria
són contractes precaris
i que van des d'un dia
fins a mitjany
o quatre mesos
o tres mesos
que hi ha quantitat.
Això ha anat a creixer
molt en els altres mesos.
Aquesta reforma laboral
que va fer
el govern espanyol
el va fer
per pressió
de la comunitat europea.
No correspon
ni molt menys
a la realitat del país.
Hi ha moltes causes
que originen
que siguem condicionats
per l'Europa.
però en canvi
hi ha països
que no se senten condicionats
i fan la seva política
i no hi ha aturats
o n'hi ha molt pocs
índexs de aturats
inferiors al 5%,
com és el cas
dels països
inclús del tamany
de Catalunya
com és Holanda,
Bèlgica,
Dinamarca,
etc.
Què fan de diferent
aquesta gent
d'aquests governs
del que fa el nostre govern?
El que fan
és que pensen
en l'economia
que beneficia el poble
no que beneficia
l'especulació.
I això és molt fàcil
gastar
en funció del rendiment
que vagi a favor
del treball
i de la justícia
redistributiva.
Per tant,
hem de prendre nota
que es pot
governar millor.
I encara
en la qüestió
del treball,
el treball
aquí
parlem molt
del treball,
el govern
parla molt
del treball,
però realment
el treball no.
Hi ha
un aturatge
enorme
i, a més a més,
amb unes condicions
de salaris
molt dolentes.
Per tant,
què passa aquí
que no se soluciona?
En principi,
hi ha una cosa,
el treball
el creen
les entitats,
les empreses,
els autònoms,
els professionals.
Aquestes entitats,
aquests objectes,
aquestes persones jurídiques
són els que creen
el treball,
les hores de treball.
I quin problema
hi ha
perquè això
arrenqui
i que torni
amb un nou impuls.
Bueno,
hi ha diversos problemes,
però hi ha alguns
que ja s'han detectat.
Per exemple,
la manca
de mitjans
de capital
per aquestes
entitats
que volen
ampliar
o iniciar
un negoci,
una empresa.
Moltes,
molts problemes.
Al principi
és que
la banca,
que en principi
històricament
es va crear
per poder
promoure
la creació
de riquesa
a través
de les entitats
i empreses,
resulta que
en lloc de fer-ho
per això
fan per especulació.
La majoria
dels beneficis
com té la banca
a Europa
i els que té
la banca espanyola
estan encaminats
a un sistema
especulatiu
i sense risc
i amb això
estan guanyant
i tancant els balanços
amb molts beneficis
i continuen així.
No fan
el que els havia de fer.
Per tant,
la conclusió
és que
hauríem de tenir
una banca pública
que tingués
les necessitats
que fan falta
de capital
per promoure
empreses
i llocs de treball.
Fins que això
no es posi en marxa,
difícilment
canviarem
la qüestió actual.
I hi ha uns camps
molt importants
per invertir.
La indústria
aquí a Catalunya
ha sigut
durant molts anys
el centre
de gravetat
de la riquesa
a Catalunya.
i això
s'hauria de començar
a fer
altra vegada.
Doncs enllaçant
amb això
us recomanem
perquè us volem
parlar també
d'un altre tema
i no ens queda
tampoc massa temps
és que enllaçant
amb el que us acabem
d'explicar
hi ha un llibre
que han fet
el senyor
Antonio
Arganduña
Carlos Lozada
i suposo que aquí
sí que coneixeu tots més
que és el Francesc Torralba
que és
Una economia
al servei
de la persona.
Aquest llibre
el que ens parla
és les bases
d'una nova economia
que tingui l'ètica
com a font d'inspiració
i que representi
realment un progrés
per al desenvolupament global
de la persona
i dels pobles.
Els autors
d'aquest llibre
entenen
que l'economia
ha d'estar
al servei
de totes les persones
humanes
i inspirar-se
en els principis
de justícia social
de llibertat
i de respecte
a la dignitat
de l'ésser humà
i de la integritat
de la Terra.
Jo crec que
amb el que us acabem
de dir
i que insisteixo
el tema
de la plataforma
de Pobresa Zero
el manifest
eren 12 fronts
que s'havien de fer
i us hem parlat
només del primer
però jo crec
que entre el que hem explicat
i si realment
teniu ganes
si us llegiu el llibre
realment és una
una visió
de veure
que podem canviar
les coses
sense aquesta poda
que a vegades
els empresaris
tenen la poda
ostres
si canvio
el meu model productiu
potser guanyo menys
o potser
no té per què passar això
simplement hem de treballar
una mica més
pensant en l'ètica
i per deixar en això
que us acabem d'explicar
el Jesús
us explicarà
un escrit
que es vol fer
sobre els refugiats
i els immigrants
bueno
aquests dies
estem
estem
escoltant
les notícies
que ens envien
i que veiem
abastament
per televisió
i altres mitjans
dels refugiats
que fugen
de la guerra
bàsicament
de l'orient
pròxim
o sigui
Síria
i d'altres llocs
com pot ser
l'Iban
Jordània
Egipte
Eritrea
altres llocs
i llavors
hi ha una cosa
nosaltres
l'altre dia
a la reunió
de Justici Pau
de la Junta
vam fer
ens hem d'anar a compte
que parlem molt
de refugiats
i això és important
que ho veiem
però també
no parlem
gaire dels immigrants
i llavors
nosaltres
ens ha semblat
que havien de fer
una nota
per enviar
a les entitats
de l'administració
i les polítiques
que
estableixi
una visió
més equilibrada
de la qüestió
perquè tots són
pobles
i persones
que estan
en el mateix problema
supervivència
s'està vivint
una situació mundial
a nivell
de desplaçament
de les poblacions
de proporcions
enormes
semblants
a les viscudes
abans i després
de la segona guerra mundial
conseqüències
de l'abandonament
de pobles i ciutats
fugint de guerres
i de la manca
de perspectives
i de futur
per a lluz
famílies
deixant enrere
cases
propietats
cultures
i formes
de vida
ancestrals
per recuperar
la supervivència
i un futur
digne
per a lluz
pobles
persones
i fills
això es veu molt bé
amb les imatges
que estem veient
avui mateix
penso que era
d'Eslabònia
significa això
marxar literalment
dels seus països
sense pertinències
i amb un lluz
per fer el viatge
i disposats
a recórrer milers
de quilòmetres
a la trobada
d'un país
que els acolli
aquestes persones
les demanem
com a refugiats
però hi ha un gruix
de pobles
i persones
que també
inicien èxodes
fugint de la pobresa
i la fam
malalties
manca de llibertat
manca de treball
els canvis
els canvis climàtics
àfrica
sub-sahariana
illes del pacífic
que ja són
afectades
per l'augment
del nivell
de les aigües
i aquestes
el diem
aquest col·lectiu
els diem
immigrants
el fenomeno
de la immigració
té la seva explicació
per la pobresa
existent en dos terços
de la població mundial
i per contra
la riquesa
d'un terç
de la mateixa
població
del planeta
Són milions
els immigrants
i no paren
d'augmentar
els seus contingents
que també
cercen una vida digna
per a lliures
famílies
i futurs
per als seus fills
l'entitat
Justícia i Pau
de Sant Just Catalunya
demana
les seves màximes
autoritats
administratives
polítiques
de caire autonòmic
nacionals
europees
i Nacions Unides
que preguin
consideració
de tots aquests
col·lectius
tant refugiats
com immigrants
i que reben
l'atenció
que mereixen
d'acord
amb els drets
de l'home
de les Nacions Unides
de l'any 1948
i de la Convenció
dels Drets
dels Infants
del Novembre
de 1989
entre d'altres
Ens permetem
assenyalar
dos punts
que considerem
importants
en aquestes dues
qüestions
La primera
d'elles
és que s'està
reproduint
tristament
el mateix
rebuig
als refugiats
que cercen
un país
d'acollida
per part
de molts
països europeus
en èpoques
anteriors
i amb poques
excepcions
com va fer
la Segona Guerra
Mundial
el tema
dels jueus
els palestins
però el que
les Nacions Unides
haurien de revisar
són els principis
de la Carta
fundacional
i adaptar-les
al segle XXI
També
el canvi climàtic
que estem patint
produeix ja
desplaçaments
importants
de poblacions
i aquest fenomen
és probable
que augmenti
a menys
que es posin
mesures
correctores
que això
ho impedeixin
una mida
una mida
una mida
que beneficiaria
sens dubte
fora
la de reconvertir
a tot el món
les fàbriques
d'armament
en empreses
productores
d'energies
netes
alternatives
a l'actual
hidrocarburs
i carbó
en conseqüència
aquest canvi
portaria
menys guerres
i conflictes
planetaris
i una mena d'hores
de treball
en la transformació
i reciclatge
de les fàbriques
es tracta
d'un desafiament
colossal
però que contribuïa
a millorar
tant en qualitat
com en quantitat
el nivell de vida
dels pobles
i la seva supervivència
en aquest planeta
anomenat Terra
també ho comentava
amb el Jesús
que és difícil
d'entendre
que aquests dos grups
tant els immigrants
com els refugiats
tinguin lleis diferents
fent distincions
com si uns fossin
ciutadans de primera
i uns de segona
quan tots dos col·lectius
fugen d'una pobresa
d'una manca de feina
d'un xenofilvi
perquè el que està
en una guerra
fuig
de les bombes
de la destrucció
i creiem que també
hauríem de tenir
una llei única
un refugiat
i un immigrant
fuig d'algú
per trobar
algú millor
Sí
nosaltres sabem
que aquesta
denúncia
nostra
és
molt limitada
perquè
a veure
justícia
és una entitat
relativament petita
però
és el que
en aquest moment
nosaltres
creiem que hem de fer
de totes maneres
hi ha una cosa
que en aquesta
qüestió
creiem que és important
i és tornar
a la qüestió
de les fàbriques
d'armament
que a més a més
que donen armes
i això provoca guerres
dona la impressió
que sempre hi ha guerres
perquè es puguin fabricar armes
quan se n'acaba una
comença l'altra
i si no
comencen dos
i si no
comencen tres
i si no
se'n deixen una
però comencen quatre
i així portem
des de l'any 48
semblava que
després de l'escavetxina
dels 100 milions de morts
de la segona guerra mundial
i de la destrucció
de les ciutats europees
que van quedar reduïdes
a escombros
havíem après
la lliçó
doncs no
resulta que
no hem après la lliçó
continuem a tenir
els mateixos problemes
de sensibilitat
i d'actuació
llavors què vol dir
que haurien de revisar
alguna cosa
que no funciona
a nivell
tant de pobles
com de persones
com d'institucions
pensem una miqueta
quina és la finalitat
de la vida a la Terra
i quines
possibilitats tenim
d'una vida digna
per tothom
des d'un punt de vista
seriós
que ja ens tocaria
una miqueta fer-ho
de fet
les Nacions Unides
a vegades pensem
que no serveixen
però sí serveixen
perquè segurament
si no hagués sigut
per aquesta institució
estaríem
en una situació
molt més dolenta
el que cal
és renovar
i sobretot
renovar
la democràcia
amb aquesta institució
perquè
resulta que
els que decideixen
a Nacions Unides
són
el Consell de Seguretat
que s'ha format
per signacions
que resulta
que són
els primers fabricants
i comerciants
d'armes del món
aquí hi ha una contradicció
que ja ens dona
a entendre
que el futur
hauria de ser diferent
jo crec que
el tema
l'hem parlat més una vegada
el tema d'armament
dona molts diners
molts diners
molts
molts
és
les empreses
que tenen
projectes d'armaments
és una tranquil·litat
perquè
l'armament no s'acaba
es van fent
en lo qual
normalment
són contractes blindats
per lotant
tens allà una feinada
que dius
sí
però clar
tens feina
però tens feina
gràcies
a que aquella cosa
que tu fabriques
mata
a persones
en lo qual
dius
home potser que
ens pensem
de fabricar altres coses
que siguin bones
per la societat
però que no tinguis
que matar un altre
per tu tenir feina
perquè en realitat
és això
és a dir
jo tinc feina
fent un arma
perquè clar
hi ha algú
que s'està morint
perquè la utilitza
és a dir
algú està utilitzant
aquell arma
per matar-ne un altre
i clar
em va perfecte
és a dir
com a empresa
dius
ostres tu
sí
com a empresa
com a empresa
ai dius
com pot ser
que rebis subvencions
per fer projectes
de desenvolupament
d'armament
dius
és que ja no hauria
d'haver ni subvencions
és a dir
hauríem d'intentar
tenir les subvencions
per altres temes
però no pas
per crear armes
que el fill i el cap
el que fa una arma
ho sabem tots
no és només protegir
és que
si normalment
la fas servir
per l'Udant
mates
és a dir
si no hi haguessin
guerres
ara per exemple
ho hem parlat
més d'un cop
tot el tema
de Síria
i de més
és a dir
el problema
que hi ha
és que clar
allà
s'està utilitzant
un adarmament
brutal
és a dir
tot el que estan
gastant d'armament
ja hi ha l'empresa
que està fabricant
per tenir
una altra vegada
les municions
preparades
l'estoc
l'estoc
per
ostres
no sé
jo crec que
podem produir
moltes altres
més coses
que siguin
molt més
útils
i ètiques
per la societat
en la que vivim
hi havia un premi Nobel
dels anys 50
que
que es deia
Pol
ara no m'ho recordo
a la pell
bueno
Pol
bueno
parlava dels canons
i la mantequilla
què produïn
canons
Pol Somers
ara me'n recordo
deia
què hem de fer els països
produir canons
o mantequilla
doncs aquests són
el mateix dilema
que tenim ara
el 2015
què produem
canons o mantequilla
però a més a més
hi ha una altra qüestió
que ara tenim
un desfiament
mundial
que ens afecta
tots per igual
que és el canvi climàtic
i aquesta qüestió
no es val a dir
aquí ens la juguem tots
i se la juguen
fins i tot
els rics
que no s'hi juguen res
per tant
els poderosos
tenen
enfront
aquest desafiament
i és a tipus planetari
per tant
hem de posar-nos en marxa
hem de posar-nos en marxa
i per això
nosaltres
fem la
donem
llancem la idea
de reconvertir
l'indústria normalment
amb indústries creatives
i fabricants
d'energia neta
que això
seria una cosa
que donaria feina
a tota la gent
que està parada
i als fills
dels nostres fills
doncs sí, sí
bé, veurem
bé, ens hem
se'ns acaba el temps
sí, sí
i crec que farem
justet, justet
perquè ens queda res
molt poquets minutets
per recomiadar-nos
sí
recordar-vos
que la transmissió
la podeu tornar
a sentir
el dissabte
i ens retrobarem
si tot va bé
entre quatre setmanes
de nou
això, quatre setmanes
sí
i esperem que tinguem
la Joana
llavors ja estarem
els mosqueteros
junts una altra vegada
de nou
així que us donem
les gràcies
per haver estat
acompanyant-nos
aquesta estoneta
a tots nosaltres
i ens veiem
a la propera
edudició
així que
bona nit a tothom
i fins aviat
bueno Jesús
una passada
bona nit
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
Fins aquí el programa d'avui.