Radio Taspers, 98.1, en poema, Radio Taspers, 98.1.
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
És un plaer per nosaltres tornar a començar el curs.
La Montserrat Giró, bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
La que us parla, l'Alina.
I la persona que cada any tenim al ser el primer de curs
és el mossèn com a capdavanter de la nostra parròquia,
com a representant de la nostra parròquia,
una persona també estimada i que ha estat molt amable
i sempre comença ell.
Després parlarem del llibre que ens ha buscat.
Però estem molt contents de començar el curs.
Pensem que tots vostès estan bé després d'aquest calorífico,
i perdoni la paraula, estiu que hem tingut,
i a veure si els aires es refresquen una mica
i tots anirem una mica més bé.
Bé, el mossèn, ja fa tres anys, mossèn,
que almenys és la tercera vegada que vens a la ràdio amb nosaltres.
Molt bona tarda a tots, gràcies per convidar-me.
I sí, amb vosaltres, potser és el tercer programa que faig.
Jo vaig arribar al 15 de novembre, encara no fa els tres anys,
però potser vaig venir al desembre o així a fer una primera entrevista.
Sí, la primera entrevista, que va ser molt maca.
Que va fer el Principito, no sé si se'n recorda.
Sí, sí, el Principito me'n recordo.
Sí, ara ja el coneixeu perquè és una persona que va al poble,
que va a comprar, que també el deveu conèixer
perquè si heu assistit a alguna celebració,
a una cerimònia de despedida d'alguna persona coneguda,
també a les misses o altres actes que s'han fet al poble.
Per tant, ja parlem amb una persona...
Coneguda.
Una mica, una mica.
Una mica, una mica coneguda.
Potser el coneixerem més.
Això mateix.
Quan li hem preguntat, és tan amable de dir-nos-hi quin llibre vol que comentem,
ell ens ha recomanat un llibre, que no tenim que fer espòiler,
que està escrit per Oriol Hara,
i aquest senyor, que és un comunicador,
que es dedica també als mitjans de comunicació,
i que és una persona coneguda,
doncs ell ha escrit un llibre que és molt bonic,
molt bonic perquè és senzill, creïble i, a més a més, amb força.
I aquest es diu, el llibre es diu,
Deu raons per creure en Déu.
I aleshores, al llarg del llibre,
dona aquestes deu raons,
que són molt convincents,
va alternant, jo diria que és com si fos una confessió de l'autor,
perquè és bo i és sa creure en Déu.
I dic sa, eh, també, que això és interessant.
I aleshores, cada un dels capítols d'aquest llibre
va dient un...
els titula, eh,
que això ja no cal que entrem,
perquè seria interessant que vostès el tinguessin,
aquest llibre, que els agradaria molt, eh,
perquè els dic que és molt senzill.
Després direm un bocinet d'un d'ells.
Però qui té que parlar d'aquest llibre
és el mossèn, que per això ha vingut.
Així és que per què l'ha triat
i per què li agrada aquest llibre?
A veure, per què l'he triat?
Bé, perquè és un llibre que he llegit no fa massa,
perquè és un llibre també curt
i també fer llegir a l'Alina i a la Montserrat el llibre,
doncs també sí que digués aquí a Guerra i Pa de Tolstoi,
doncs crec que seria una mica com una...
Una mica més, més, més il·luminós.
Més, més d'allò.
Tardaria més, que això és com una mena de càstig, no?
En certa manera, llavors dius també...
No, però que aquell era petit, eh, el llibre, també.
L'Ivan, eh?
Sí.
I, exacte, el...
La muerte d'Ivan, sí.
No, jo trio llibres que siguin, doncs, això.
Petits, petits.
Petits i bons.
I bons.
Petits i bons.
Si Déu vol, de l'any que ve ja el tinc pensat, eh?
Ah, sí?
Sí, sí.
Si veiem que hi ha un programa que alguns falla,
el tornem a fer venir i ens hi ho atalentem.
Petits i socosos.
Exacte.
Aquest és també un dels criteris per al qual he triat aquest llibre.
És un llibre actual, és a dir, escrit...
Sí, molt, molt.
És un llibre de 2022, o sigui, és una cosa molt actual.
I després, per un personatge també, doncs, que en certs àmbits,
doncs, és bastant conegut a l'àmbit de la televisió, de la ràdio, no?
Perquè ha fet programes, ja sigut guionista,
programes com del Buenafuente i altres coses.
I llavors, doncs, bueno, i també és una persona, jo diria,
també, doncs, actual en el sentit que va néixer l'any 1980.
És jove.
I per tant, doncs...
Sí, sí, l'hi ha...
Bé, ja no tant, però...
Oh, jo vaig néixer al 36.
És encara jove.
És encara jove, sí, sí, sí.
I per tant, també, jo diria que proper a la gent una mica més jove que hi ha
i que pots dir, doncs, mira, és un tema que alguns potser està ja arraconat
i posat sota la taula, diguem-ne, o sota un armari del que...
Sí, un micarcaig, ja.
A les golfes i tal, doncs, mira, aquest senyor ha tingut tot un procés
que aquí l'explica al principi una miqueta i que és també interessant, no?
Sí.
Ell, això, parla una mica com vingués d'un àmbit de no creença
i quan arriba a la universitat, doncs, sí que es experta en ell, doncs...
Més que no creença, jo crec que agnòstic.
I gràcies a Aitana, la seva esposa, o sigui, senyores, les mujeres, i els puyen, eh?
També es troba que també li dona una pauta.
No, clar, i la gent que tens a propa t'ajuda, t'ajuda.
És la que puja, ja, sí.
Ell parla una mica de com això, ell també, primer es va sentir,
quan va entrar a la universitat, atret per el judaïsme, també,
i així entra en contacte, doncs, amb l'antic testament, amb la paraula de Déu, tal, no?
Després també el filòsof, això és a l'època, doncs, de Grècia, no?
I també com una mica, doncs, aquesta idea, una mica de Déu, no?
En aquests filòsofs, doncs, dius Aristòtil i tal, doncs, dius d'un principi sense principi, no?
En certa manera, i dient, bueno, alguna cosa ha de veure en aquest sentit que sigui el fi de les coses,
alguna cosa ha de ser al principi com a ordenador, la causa de les causes, no?
És a dir, hi ha arguments no religiosos, sinó, doncs, més de raó.
Més raonades, és el que jo li anava a dir ara també, sí.
que, dius, et fan pensar en l'existència d'alguna cosa que molts li podem donar el nom de Déu,
a vegades el nom de Déu assusta la gent, llavors, eh, i prefereix la gent de parlar de, no sé,
una mente organitzadora o creadora o unes energies que dius, bueno, al final aquesta energia què és, no?
Vull dir, és intel·ligent l'energia aquesta o no?
Clar, a vegades et quedes amb un discurs així una mica, així com aparentment una mica modern,
dius, tot són energies, bueno, i aquesta energia, jo em plantejo, els àtoms són intel·ligents?
És a dir...
O hi ha algú que es mou perquè puguin fer les molècules?
Bueno, en certa manera, sí que descobrim unes lleis, diguem-ne, que busquen l'estabilitat dels electrons, no?
I busques, diguem-ne, per què es combina això amb l'altre?
Doncs perquè busquen un equilibri.
Per què hem de buscar l'equilibri?
Això és una pregunta també, dius.
I per què l'equilibri està, doncs, en aquestes, sabem, doncs, això, que en diem les valències, no?
Segons el número d'electrons que tenen els diferents àtoms, no?
Doncs per què tenen més estabilitat amb 8 que amb 4 i haurien de buscar en aquí, doncs...
I això, per què és així, no?
En certa manera, dius, això ho decideix el mateix àtom?
Els mateixos protons, neutrons, electrons, i em sembla que són més de 20 i escaig subpartícules
que estan més o menys definides, doncs, dius, tot això, per què és així?
Per què és així?
Jo, en el capítol sisè, penso que és, ara el miraré, que diu, per què soc pare, perquè és una de les coses...
Ell va introduint això i, a més a més, entra abans a dins dels capítols, sempre com vostè deia abans,
doncs, posa molts trossos de la Bíblia, de l'Antic i del Nou Testament,
com per clarificar una mica el seu raonament.
I en aquest capítol n'hi ha un, si em permeto, ho llegiré, perquè m'ha agradat molt
i he pensat que potser seria com un compendi de tot el que és el llibre.
I diu...
Quan em pregunten per la fe, sempre intento explicar que creure en Déu no és una rutina esotèrica
que actua de matèria màgica en la meva vida.
Ho he deixat anar un parell de cops en aquestes pàgines.
Creure en Déu és obeir-lo, fer-li cas, seguir els seus consells, les seves lleis,
i en última instància el seu exemple, representat per Jesucrist.
Aquesta és la via de creure en Déu, i a través d'aquesta fe, millorar la teva vida,
fer una vida més sana, físicament, mental i espiritual.
O sigui, això fa pensar.
Home, com tu deies, Lina, no deixa de ser com una mica un compendi
de la gent que ens diem cristians, i que, en certa manera, dius, doncs, això,
arribes a descobrir, en part, i també a fer aquest acte de confiança en la persona de Jesucrist, no?
És a dir, està el fet de Déu, i està no només el fet de Déu, sinó el fet també de Jesús.
En aquest sentit, doncs, hi ha dos, un salt important, que a vegades també la gent, potser, això,
creure en Déu, a mi m'agrada molt dir que és raonable,
i que no és una creença esotèrica, ni una rutina esotèrica, com ara deia aquest autor, no?
Sí.
Sinó que és una cosa que, per la raó, com abans fèiem referència a alguns filòsofs antics,
també per la raó porta a que hi ha un ens, que una mica estaria per sobre,
i que seria origen, que seria final, que seria l'ordenador, en certa manera, de totes les coses,
perquè jo veig que les coses tenen un ordre, i jo poso una llavor d'una planta,
i em surt d'una altra manera, home, podem veure-hi sempre...
Té un procés, però va sortint i surt...
I d'aquella llavor, doncs, acaba sortint potser no només una planta, sinó una flor,
i una flor que dius, quina harmonia, quina...
Ara ho dèiem, el venir, oi, Montse?
I dius...
Les flors que veia en el camí...
Sí, aquestes flors que hi ha tan boniques...
Dèiem, mira, veus, Montse, veure aquestes flors i es creu en Déu.
Bueno, ajuda molt.
És a dir, que amb una mirada una mica així volent, dius...
Jo, bueno, resant a l'església, veus un ram de flors que hi ha perquè ha sigut una festa
i s'ha posat una mica de flors, i dius...
I contemplant aquelles flors, doncs, doncs, es fa pensar i creure en Déu, en certa manera, no?
I dius, i donar gràcies, no?, per la meravella que és allò, no?
I dius, bueno, doncs, tot això, jo crec que no és fruit del pur atzar, eh?
O... sinó que alguna cosa de veure, i llavors dius, bueno, si hi ha alguna cosa, bueno...
Algú es registrarà potser posar el nom de Déu perquè té unes connotacions, potser,
que per alguns poden ser una mica...
Estranyes.
Estranyes o negatives, o, és a dir, eh? Ves a saber, no?
I llavors una cosa és Déu, l'altra cosa és, doncs, fer el salt més de la fe cristiana,
que seria creure també en Jesucrist.
Que en aquest text que tu has fet, has llegit,
doncs dius, l'autor ens diu això,
i, en última instància, la que sempre és representat per Jesucrist.
Perquè jo diria que Jesucrist, la Terra,
és una manifestació de Déu
per tot el que ell transmet.
És a dir, no voleu això, això és això.
No voleu allò, això és això.
Vull dir que és d'un...
Bueno, primer, el senyor Jara,
doncs el que desprèn el llibre
és quan una persona està convençuda d'aquesta existència
de Déu i de Jesucrist,
perquè, esclar, entra dintre,
és una simbiosi, no es pot treure,
doncs ho es veu.
Es veu.
En aquest llibre es diu...
Bueno, quan un té tanta confiança,
és que es pot transmetre.
quan un té confiança,
doncs aleshores sigui Déu,
que és el que diem, no?
Aleshores sigui Déu.
I és veritat.
Però, arribar a Déu per la raó,
jo penso que, des del meu punt de vista,
vull dir que és evident que,
si llegeixes tot el llibre,
doncs vas descobrint tots els passos que va fent.
Però penso que hi ha moltes persones
que arriben d'altra manera també, Déu,
no per la raó,
per les vivències,
per la manera que es troben,
per la infància,
per el que els...
Quan és des de petit,
doncs la persona creix,
o altres persones que arriben primer als evangelis
i després arriben a la Bíblia.
O sigui,
cada persona té com un camí diferent,
segons la seva manera de...
o la seva cultura,
o la seva manera de viure,
vull dir que després...
perquè evidentment que totes les...
que no coneixem,
almenys jo,
tota la Bíblia ni tots els evangelis,
però totes aquelles coses
que es van descobrint,
vas fent camí
per creure-hi
amb més profunditat
i amb més fe.
Hi ha una cosa que es diu,
els camins del senyor són inescutables,
inescutables,
independentment d'això.
Inescutables,
però que són misteriosos,
d'una certa manera,
però el que fa la Montserrat bé
és de dir,
no només a través de la raó,
també,
tens altres camins
per poder també
apropar-te o descobrir Déu.
Però potser fins ara
ens hem centrat més
perquè hi ha una crítica molt forta
des de fa 300 anys
amb la il·lustració
i les conseqüències,
tractant, en certa manera,
d'una mena de cosa
irracional,
d'un prejudici,
d'una cosa, doncs,
arcaica,
d'una cosa, en certa manera,
doncs,
que no seria
pròpia del ser humà,
perquè el ser humà,
doncs,
tenim raó,
el tema del creure en Déu
i en la religiós i tant,
en certa manera,
tinguem en compte que això,
també dintre d'aquests corrents
des de fa 300 anys,
doncs,
hi ha filòsofs i teístes,
hi ha gent que creu en Déu,
però un Déu molt llunyà
i, en certa manera,
doncs,
amb aquestes característiques
més d'inici i ordenador,
però res més.
en el cas nostre,
com a cristians,
és un Déu molt proper
que s'ha revelat,
s'ha apropat
i que ha trencat,
a vegades,
semis aquesta expressió així,
una mica poètica
i figurada,
no?,
ha trencat el cel
i ha baixat,
en certa manera,
no?,
en certa manera
per estar a prop de nosaltres,
no?,
i és això,
diguem-ne,
el que hem rebut,
sigui el poble jueu,
sigui el poble cristià,
doncs,
aquesta proximitat de Déu,
que clar,
dius,
és un salt molt important
en conèixer
i no només conèixer,
sinó també
en sentir-te estimat per Déu,
llavors,
també una mica
en línia
amb el que tu comentaves,
altres experiències
que t'apropen a Déu,
doncs,
això,
la vivència de l'amor dels pares,
és a dir,
difícilment podrem parlar
d'un Déu que t'estima
i que fins i tot per nosaltres
s'autoqualifica de pare,
si el meu pare,
doncs,
resulta que,
doncs,
això,
m'ha abandonat
quan tenia tres mesos,
no ha volgut saber res més de mi,
no ha passat la pensió,
ni m'ha felicitat
pels meus aniversaris
i resulta que,
doncs,
que he estat abandonat,
en certa manera,
no?,
doncs,
clar,
poder,
diguem-ne,
si tens aquesta evidència
més sana,
doncs,
això t'apropa també
a aquesta idea
de Déu més cristià
que t'ajuda,
diguem-ne,
a descobrir-lo,
en certa manera.
Sí,
això,
aquesta descoberta,
penso que també es va fent
al llarg de la vida,
no?,
hi ha persones que potser no,
però n'hi ha altres que sí,
perquè,
o hi ha persones
que transmeten ja
aquesta,
el seu testimoni,
doncs,
persones que potser
no arribaran,
perquè,
clar,
tal com està
escrit el llibre,
o sigui,
potser no arribaran
des de la raó,
sinó des d'aquesta simplicitat
i aquesta humilitat
que Déu els hi parla
i se senten
tan
compresos
i entesos,
no sé,
vull dir que...
que per això...
El que,
perdó el meu entendre,
el que també és molt bonic,
no molt bonic,
però jo crec que també
es té que enraonar,
eh?,
és que moltes vegades
les persones
són desitjoses
de voler
estar amb Déu,
de voler saber,
de voler,
que jo tinc que...
però es tenen...
s'han de...
no sé,
tindríem tots
que mentalitzar-se,
que és moltes vegades
Déu que ens crida.
Però sí.
I a vegades sí,
no se sent la...
el llibre?
D'acord.
Doncs,
no,
no,
o sigui,
a part de tu voler,
jo sempre comparo
aquella pel·lícula
que vaig veure
del Mossad,
que l'altre,
el Salguiari aquest,
doncs,
esclar,
està tot neguitós
perquè ell havia fet
per trobar,
per no sé què,
i no,
i en canvi l'altre,
Xixarelo,
doncs,
té,
té,
té,
té la d'allò
que és el do,
el do de Déu.
Aleshores,
una cosa que jo crec
que tots,
tots,
tenim que ser agraïts.
Sí.
I al ser agraïts,
agraïts,
queda aixecant-se al dematí
de veure el cel
i dir,
sí senyor.
I aleshores,
aquí també tenim
Jesucrist,
però és que Jesucrist
és la figura d'aquella
que te'l pots estimar.
Per què?
Perquè ell va venir,
va patir per nosaltres,
va treure els nostres,
va replegar les nostres,
i això es diu
en qualsevol salmi,
en qualsevol cosa,
doncs,
va agafar els nostres pecats
i ens va alliberar.
però que és que
això mirat
d'una manera rara,
doncs,
el seu pot semblar
una mica cruel,
doncs no.
Dicen senyor,
si jo puc vosaltres també.
Perquè el ser humà,
és que té,
el ser humà és lliure
i el ser lliure
té totes les seves passions
i les seves coses.
Vull dir que,
esclar,
hem de deixar entrar
la porta oberta,
no?
El senyor està trucant,
és una cançó, eh?
Exacte.
No, però,
seguint una mica
en aquesta línia,
és dir,
ell no dona un argument
ni dos,
és dir,
es planteja,
doncs això,
deu raons
per creure en Déu,
no?
Llavors,
aquí està el fet d'això,
d'arguments potser
més racionals
i més de raó,
és dir,
ell comença,
ja penso que és bo,
els títols dels capítols
poder-los també esmentar,
no?
És a dir,
doncs,
primer,
doncs,
per què creure en Déu?
Doncs perquè vull la veritat.
La veritat.
Aquest desitj,
aquest anhel de veritat.
No, no,
i aleshores parla molt
de la història.
Però, bueno,
jo diria que
aquest anhel
que tenim tots de veritat,
encara que avui
hi ha molt això de dir,
mira,
cadascú té la seva veritat
i cadascú que pensi
el que vulgui,
això és en part fals,
eh?
i en certa manera
perquè ningú li agrada
que l'enganyin.
I si tu estimes algú
i el veus que està en l'engany,
doncs,
també intentaràs,
doncs,
ajudar-lo.
I en aquest sentit,
doncs,
també almenys,
amb molt de respecte,
però ajudar-lo,
no?
I si es fa investigació
en qualsevol àmbit
de...
del coneixement,
de qualsevol,
la literatura,
de la història,
de la farmacologia,
de l'enginyeria,
és a dir,
bueno,
doncs,
si busquem la resistència
d'uns materials,
doncs,
volem saber
què...
Per què?
Bueno,
quina és,
no?
Certament,
hi farem unes proves
i segurament,
doncs,
això,
hi ha un mètode
per arribar a conèixer
millor les coses
i després poder-les fer servir
i aplicar
i que aquell pot
no se'n sordi,
no?
I això és molt important
al final,
no?
I també,
una mica,
pel mànit amb el que
abans comentàvem,
el tema d'estimar,
no?
Crec en Déu
perquè estimo,
aquesta potencialitat
que també ens tenim
i que se'ns dona
i que en certa manera
també ens identifica
amb Déu,
és a dir,
Déu és amor,
el que més ens identifica
amb Déu
és no saber moltes coses,
no és tenir
una força molt gran
i potser passar
moltes nits
sense dormir
perquè un té
molta capacitat física
sinó
l'amor
i això també
és una cosa
molt també
que...
L'amor
és com una donació
que és
envers als altres.
L'amor
és com una donació
envers als altres
sense esperar res
solament pel fet
de
t'estimo
perquè
estàs aquí
davant meu
i això és important.
Jo penso que
l'estimació
és
el que
el que
ens transmet
perquè
ell ens estima
i és
pare
i això
és el que
l'Evangeli
també ens ho diu,
no?
estimar els altres
més que tu mateix, no?
hi ha diferents
maneres
que ho trobem a l'Evangeli
i amb aquesta estimar
jo penso que és
d'allò
d'anar
d'anar descobrint
d'anar descobrint
i just
d'anar descobrint
l'altre
l'altra persona
que tens al costat
i és el que ens ensenya
la Bíblia
i l'Evangeli
sobretot
estimar
tots els que tenim
al costat
siguin com siguin
no
ser inclusius
en tots els sentits
i això ho trobem
en l'Evangeli
i ho trobem
en les pregàries
i ho trobem
en les celebracions
aquesta fortalesa
que ens porta a estimar
aquí també
un dels títols
del capítol
doncs
és dir
que en Déu
perquè sóc un pecador
sí
aquesta
aquesta l'he agradat molt
a la música
t'he agradat
la llegida
aquesta s'ha arribat
fins aquí
i has dit
que t'agradava molt
el reconèixer
les nostres mancances
els nostres fallos
vull dir
això també
t'ajuda molt
a obrir-te
si un és sincer
amb el mateix
i no es tanca
amb un orgull
que a vegades
és també complicat
trencar
però moltes vegades
doncs
si un és
una mica més
realista
i sincer amb un mateix
doncs
el reconèixer
que a vegades fallem
i que a vegades
ens ha vençut
el nostre costat dolent
això ens ajuda molt
a renovar-nos
i a aixecar-nos
o sigui
l'important és aixecar-se
sí
referent
al perdó
ell posa
en els diferents
capítols
hi ha versets
o de ve de la Bíblia
o de ve dels evangelis
i en aquest
del perdó
al començar
posa un dels
de
un salm
posa un verset
del salm
i clar
m'agrada anar a buscar
i he llegit tot
i penso que
quan llegeixes
tot el salm
és que
és una meravella
no?
bueno
tots els salms
sí
n'hi ha
n'hi ha de complicats
és que
és clar
per exemple
inclús moltes vegades
les lectures
que fem
a les eucaristies
doncs
es queden com
una mica curtes
i aleshores
això va per vostè
la feina del mossèn
és aclarir-ho una mica
perquè
es pot interpretar
molt malament
molt malament
com dir
però com estan dient
això no lliga
no lliga
i en canvi lliga
però clar
si llegeixsim
tot el passatge
tota
tota la
la
la
de què es tracta
ja veuríem
que sí
i a més
hi ha coses
que són incomprensibles
per les raons humanes
5 minuts
falten
perdoneu
però és que aquí
el temps és oro
eh
i sigma
un tesoro
que fem
per acabar
també hi ha
un capítol
que dedica
crec que en Déu
per la ciència
això penso que també
és interessant
recollir-ho
n'hem parlat bastant
però diguem-ne
no només per la filosofia
no només per la raó
no només pel sentiment
o per ser pare
sinó també
la ciència
a molta gent
també l'apropa de Déu
Bascal
em sembla que deia allò
que una mica de ciència
t'allunia de Déu
i molta ciència
t'apropa
t'apropa
no bueno
ells ten
jo crec que
al final de la seva vida
ell creia
ja no solament
de l'energia atòmica
sinó
també en totes les coses
quan més
quan la gent
raona
ara estem parlant
del razo
diocínio
quan la gent
raona
arriba un moment
que és aquesta cosa
que et trobes
que dius
falta
qui coordina
tot això
perquè estem en un univers
aquest cosmo
qui el coordina
n'hi ha algú
que està per sobre
però per sobre de tot
jo crec que és
l'amor d'un dels altres
i aleshores
això és el que va venir
a dir Jesús
diu
ei
els amenaments
es rodeixen en dos
estima Déu
sobre totes les coses
i estima el pròxim
perquè si estimes el pròxim
no hi haurien guerres
encara que sortissin
els nostres desitjos
més
bèl·lics
i després
què diu
diu
que és molt coherent
Déu
és molt coherent
acabem un dels capítols
al final
també ho diu una cosa
oi?
i aleshores
jo crec que
senyors
recomanem el llibre
què diu vostè?
de l'editorial
Albada
d'Oriol Jara
sí
i
raons per creure en Déu
en aquest programa
senyors
vostès ja saben
que sempre hem llegit
l'evangèlica
que correspon
a aquest diumenge
aquest diumenge
és el diumenge 27
Montse
o 26
26
26
26
del ciclo A
del temps ordinari
i en aquest parla
de
no sé si el vol llegir
o no sé si tenim temps
perquè anem molt justos
de 3 minuts
el mossèn el vol llegir
el vol llegir
perquè és curt
no és un evangelillat
aquest
aquest d'aquí
dels dos fills
penso que és molt adient
sempre ens trobem
que l'evangèlica
es llegeix
és molt adient
al que
sigui
quan parlem d'un llibre
sigui
quan
és una altra cosa
sempre té
alguna cosa
que ens hi aporta
al que acabem
de parlar
de l'evangeli
de Sant Mateu
un home
tenia dos fills
va anar a trobar
el primer
i li va dir
fill
ves avui
a treballar
a la vinya
ell li va respondre
no
hi vull anar
però
després
se'n penedir
i va
anar-hi
aquell home
anar a trobar
el segon fill
i li diga
el mateix
ell
va respondre
de seguida
senyor
però
no hi va anar
quin d'aquests dos
va fer la voluntat del pare
li responen
el primer
Jesús els diu
en veritat
us dic
que els publicans
i les prostitutes
us passen
al davant
en el camí
cap al regne de Déu
perquè vingués
Joan
per encaminar-vos
a fer el que és just
i no el vau creure
en canvi
els publicans
i les prostitutes
sí que el van creure
però vosaltres
ni després de veure això
no us heu
penedit
ni l'heu cregut
i ara es diu
paraula de Déu
depèn del context
si és més litúrgic
o no tan litúrgic
però aquí
en aquest
com deia la Montse
doncs
esclar
qui és
i de fixar-se
una mica més
aquest és el missatge
més important
no?
sí
per què he vingut
a aquest món
perquè he patit
la creu
per salvar tothom
però primer
els més desvalguts
els més desvalguts
i després aquí
bueno
dintre de tot
això és el que ens toca fer
com a testimonis
perquè
no és una altra cosa
els que
som
d'aquesta banda
com si diguéssim
no?
som creient
tenim que acceptar tothom
i això és molt important
i com tenim que acceptar tothom
acceptem les directrius del Carlos
que ens diu
senyors
s'ha acabat
fins la propera
bona tarda
esperem que
trobant-se
el mes que ve
donem les gràcies
al mossèn
moltes gràcies a vosaltres
i aquest
el dissabte
el dissabte
a dos quarts de dotze
es torna a repetir
l'emissió
sí senyors
igual que sempre
no Carlos
molt bé
gràcies per tot
i fins la propera
i que Déu
ens acompanyi
i creiem una miqueta
que a poc a poc
creurem més
la ràdio
es perd
la ràdio
de
Sant Jus
Durant
8.1
1
1
1
2
1
2
1
2
2
2
3
2
3
3
4
4
4
5
5
5
6
5
6
6
6
6
7
7