Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desver.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Avui, com els uns dimecres, un cop al mes, aquí estem, la Montserrat Giró,
la que us parla, la Lina, i la nostra amiga, molt amiga, invitada, la Soledat Gascou.
Bona tarda, Soledat.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Montser.
Hola, bona tarda, bona tarda a tots els oients.
I el programa que fem dintre de veus de la parròquia és Paraula Viscuda.
I la Sole, que és molt maca, doncs ha vingut ajudant-se.
I amb ella la consultarem i després parlarem sobre el que ell ha llegit.
i el que ha escrit, eh, perquè la Sole no solament ha llegit, sinó que ha escrit i escriu molt bé,
i escriu pensaments molt filosòfics.
Ara començarem el programa i endavant.
Bé, jo us situaré amb qui és la Sole.
La Soledat Gascou i Salvador és nascuda a Castelló de la Plana,
però podem dir que és filla de Sant Jus perquè des dels tres anys que viu a Sant Jus.
Sí.
És una persona que ha dedicat el seu temps al secantaire de l'Ostió d'Enric Morera.
Ja fa anys.
Ja fa anys, va, però hi continues de vegades també...
Sí, si puc col·laborar hi vaig.
Hi col·labores.
Després també la seva feina com a laboral ha sigut una feina molt enriquidora
i la vegada molt... de molta... de molta dedicació
perquè ella és treballadora social, oi, Soledat?
Sí.
Després també hi ha una de les seves facetes, igual que la música,
és una persona que li agrada molt escriure, com ha dit la Lina, poemes,
i amb aquests poemes, de vegades, doncs, ha estat premiada per ells,
o sigui, i després també fa recitals de poesia a diferents llocs,
com és la Casa Gruferics o la Casa Llimona,
i ha guanyat premis a diferents llocs de fora de Catalunya, oi?
Bé, a València em vaig guanyar un important.
amb això, o sigui que possiblement sigui una persona que els seus poemes
són coneguts en llocs determinats, però no té cap publicació.
En el temps potser n'hi veurem de publicats, i això és el que desitjaríem,
perquè realment té coses, o sigui, molt boniques.
Té una sensibilitat, i això ho veureu amb el que ens llegirà i el que ha escollit.
Per tant, benvinguda, Soler, aquests dies que són realment com d'una sensibilitat extrema.
La Soler ens ha agafat, quan li vam dir si era tan amable de venir amb nosaltres,
doncs li vam dir si hi havia alguna cosa que ella llegia,
o algun filòsof o pensador, o alguna cosa que a ella verdaderament li cridés l'atenció.
I aleshores ens va triar amb un autor que, per mi i per la Montse,
en un principi era desconegut, però que ara té un cert atractiu,
més que cert, un gran atractiu, i que potser aleshores també llegirem les coses
i els pensaments d'aquest senyor, no?
Aquest és un hindú que es diu Rick Parvati Kumar.
És hindú, sí.
És hindú, sí.
Com dic hindú, perquè si dic hindú, potser es pensa que és de l'Amèrica, no?
Res d'hindú, hindú, no?
I a més a més és un filòsof, un home que té moltes coses i que és un gran comunicador
i sobretot porta un pensament que és molt bonic,
perquè, amb la introducció a el que aquest senyor diu,
diu, acostumava a dir, o sigui, comentarem una mica,
ja que estem en una època nadalenca,
comentarem una mica la figura de Jesús i una mica el seu missatge.
Ell té un llibre que es diu El Mestre Jesús.
I aleshores aquest autor diu que acostumava a dir
que les pràctiques espirituals només tenen valor
si contribueixen al benestar econòmic, cultural i social de la humanitat.
També deia que la prosperitat no es mesura en termes de diners, de negocis,
sinó que es mesura per la riquesa de vida.
I hasta aquí la introducció d'aquest autor.
Ara, la Soler ens dirà coses que a ella l'he cridat a l'atenció,
que l'ha fet pensar, que l'ha fet sentir, no?
Bé, a mi m'agrada la manera que explica les coses a aquest mestre.
Sobretot la conferència aquesta que va fer sobre Jesús
t'ho clarifica molt qui, la persona de Jesús,
qui va ser i què va fer, la seva obra.
Ja no com a fill de Déu, sinó com a home.
Llavors, ell diu que Jesús va ser un mestre de saviesa,
un curador i un reformador social, que és així.
Va ser el mestre que permet tothom rebre el que vulgui d'ell.
Ell no anava trucant casa per casa.
es posava a una plaça i feia les seves conferències.
I tothom l'escoltava i traien d'ell el que rebien.
L'essència.
Perquè Jesús va entregar el seu jo,
que és un dels senders més difícils que hi ha, l'entrega del jo.
Es pot entregar, tu el que tens de material,
però l'entrega del jo és el sender més difícil.
i ell es va entregar.
Bé, amb l'entrega del jo tenim alguns exemples,
com Indira Gandhi, Mateo Luther King,
però ell va transcendir aquesta entrega.
Potser la Mare Teresa de Calcuta, també.
També, sí.
Ell va transcendir aquesta entrega,
perquè, clar, va arribar al món en una època
en què els dirigents tenien poder sobre la vida dels altres.
mataven el qui no...
Comulgava amb les seves idees.
Exacte.
I ell va venir al món
a portar una doctrina d'unitat,
d'amor diferent a salvar,
sabent que havia de morir.
Aquell exemple que fora d'ondes,
fora de ràdio,
tu vas dir
que ja des d'un principi,
quan neix Jesús,
hi ha altres símbols
que són molt importants,
que venen els mags.
Sí.
Que els mags,
nosaltres diem los tres reyes magos,
els inglesos diuen los tres hombres sàvios,
però és igual,
vull dir, van venir.
És una cosa simbòlica
i no tan simbòlica.
Explica'ns una mica això,
que també és molt interessant.
Sí, perquè això potser tothom no ho ha pensat.
que els tres mags,
quan van anar a Bethlehem,
el van adorar,
li van portar l'or,
l'encens i la mirra.
L'or, ja sabut que és per què?
Per ser rei del rei.
Per demostrar la seva realitza
en el sentit de dir
estar per sobre dels altres.
Era el símbol.
Sí.
L'encens era el símbol
que era de naturalesa divina.
Però la mirra,
per què li van portar mirra?
Perquè la mirra,
en aquells temps,
es feia servir,
era una resina
que es feia
servir per als rituals funeraris.
El qual predestinava,
bueno,
pronosticava,
pronosticava del fi de...
Perquè Maria,
quan morigués,
el pogués ungir
amb la mirra.
o sigui,
ells ja sabien d'alguna manera
que moriria jove,
com ell també ho sabia
després,
quan va ser més grandet,
Jesús.
Sí,
amb aquesta,
d'això que deia,
els reis i els mags,
i d'allò,
trobem els evangeli de Mateu,
perquè és l'únic que,
que ens parla de la infància de Jesús,
és l'evangelista Mateu.
Els altres,
o sigui,
no ens en parlen
del seu naixement,
de la seva infància.
I surten,
evidentment,
doncs,
els tres mags,
o sigui,
i sembla ser que,
que eren de procedències diferents,
no?
No eren d'un...
sinó que es van,
o sigui,
l'estrella els va anar guiant
i els va anar portant.
Perdona, Montse,
però ja,
inclús simbòlicament,
tenim que sí,
que un és de raça blanca,
un de raça...
i un altre negre,
vull dir que...
Sí,
això és el que...
però que un si era més vingut d'Egipte,
l'altre si més...
O sigui,
que venien de procedències diferents.
I sí,
com dius tu,
doncs,
els tres presents,
l'hort,
l'encens i la mirra,
i sembla ser que la simbologia
és l'hort,
el rei,
l'encens,
com a Déu,
i com a home,
l'emmir Déu,
i com a home,
l'emmirre.
La mirra.
No hi ha tant l'explicació
d'aquesta de l'ongit,
sinó un bàlsam
que representava
la condició humana.
La condició humana.
Aquesta és la condició humana
de la mirra,
no?
Sí que...
I és bonic de saber-ho
perquè de vegades
són coses
que es van dient
i que...
però que el significat,
no?
El significat és molt bonic.
O sigui,
llavors veiem que segons
podem veure-ho escrit
d'una manera
o escrit d'una altra.
I aquí està la riquesa,
no?
Però de totes...
Perdó,
de totes maneres
és...
Aquesta simbologia
és molt,
molt,
molt gràfica
per veure
que
en part és...
O sigui,
en part és Déu
que baixa a la Terra,
però que el representa
com la figura humana
de la Terra.
És a dir,
que les tres condicions
que dintre del ser humà
poden estar.
La part,
la part com si diguéssim
de saviesa,
que seria la de l'or,
la part d'espiritualitat,
que seria l'incens,
i la part humana
amb els defectes
i l'amor,
que l'amor
és de moltes coses,
no solament l'amor física,
sinó l'amor
dels teus,
de les teves mancances.
Això també per mi
seria un amor.
Mancances que són,
a vegades,
no les podem...
Les veiem o tenim
les nostres debilitats,
també podria ser
una cosa d'aquestes.
Sí, clar.
I aleshores és la mirra aquesta
que dius
que queda posat així
com a humà.
Ell va ser
el gran escollit de Déu,
però ell ja sabia
que venia a morir.
Llavors,
ell va venir
a portar un missatge
de llum,
per això el Nadal
es representa
com un dia de llum,
la nit de Nadal,
però en realitat
és un dia,
també,
el naixement de Jesús,
és una història
doncs molt, molt, molt...
Tràgica?
Tràgica,
perquè ella sabia
que anava...
que tenia una missió
i que aquesta missió
seria molt, molt difícil
i que patiria,
que patiria la creu
amb els dolors propis
que sent un ésser humà.
Va ser una gran injustícia,
però, clar,
aquesta injustícia
nosaltres la rebem
com que va venir
a sacrificar-se
per la humanitat,
a fer un canvi.
que la gent
se n'adonés
de tot això.
El seu missatge...
Però no deixa de ser
una història esquinsadora
que produeix impotència
i ràbia.
Bueno,
perquè, bueno,
si això és veritat,
mira,
jo tinc una experiència,
no una experiència personal,
però abans,
que ara amb aquest mossèn
ja no es fa tant,
però que fèiem allò
de la Pasqua,
quan fèiem la Pasqua
i fèiem la...
llegíem
els passatges aquests
d'allò,
que està el poble,
que està Jesús
i que està...
i que...
el poble...
eren tres personatges
i el que és el poble,
el narrador,
el poble que a vegades
contesta
i després
la figura de Jesús
i llegíem tres persones.
Quan es llegés la Pàssia.
Quan ser la Pàssia.
I em fa gràcia
perquè el que dius tu
que és desgarradora,
la història és desgarradora,
jo mai vaig voler ser
el poble
perquè en el poble
un dels passatges,
una de les coses,
diu,
crucifiqueu-lo,
crucifiqueu-lo,
i vaig dir,
jo això no ho faria mai,
no ho faria mai,
com igual que no ho faria mai,
quan agafen amb una persona
que se l'acusa
de moltes coses,
la gent va corrent-se'n allà
i ja sé si hi no,
o no què,
i penso,
no,
espereu-se,
espereu-se a veure què.
És que hem de tenir en compte
que en aquella època
la gent era molt supersticiosa.
Sí.
I ara Montse,
i ara Soler.
Però llavors passava
que el mateix
que primer
l'admiraven a Jesús
perquè feia miracles,
però després
quan va curar
aquell home
que tenia esquizofrènia,
que li deien
que estava endimoniat,
i ell
amb la seva serenitat
i la seva llum
el va curar,
doncs també
després el volien
apatregar
perquè deien
que ell
feia tactes
amb el dimoni,
no?,
perquè va curar.
Llavors el mateix,
diguéssim,
el poble,
el mateix que es posen
a favor,
d'alguna,
millor es posen
en contra.
Bé,
perquè hi havia,
com has dit abans,
tots els poderosos
que ja
atiaven tot el foc
perquè es posessin
en contra.
Ell deletava
la corrupció
que hi havia llavors,
també,
i deletava,
doncs,
ell
anava de part
de les dones
que eren les grans víctimes
de la prosos
o tots els marginats
i això
no interessava
els poderosos
perquè ell
feia la doctrina
de la unitat
de la vida.
O sigui,
ell va,
o sigui,
si ens mirem
doncs
tota la seva trajectòria
fins a arribar
a la resurrecció
que és el,
doncs,
ell,
tot el seu missatge
és revolucionari.
perquè
totalment revolucionari
i transgressor.
Fas-ho que
quan la persona
hem d'arribar a ser
o voldríem ser revolucionaris,
aquí ja tenim
totes les pors del món
i ell era un home
que no tenia por.
Però inclús ara
és revolucionari
aquest missatge d'ell.
I tant,
perquè la doctrina
que ell predicava
de la unitat de la vida
que diu que només
hi ha una existència,
no existències separades,
amb el regne vegetal
i el regne animal.
perquè
si anem a mirar,
tots tenim
una part que és nostra
i una altra
que no és tan nostra.
Perquè l'ésser humà
és un ésser social,
necessitem dels altres.
I tant mateix,
necessitem dels altres
però també
els destruïm.
perquè les guerres
destrueixen
les persones
que són com nosaltres.
El que deies
del Pavarti Kumar,
ell sempre ha dit
i diu,
bé,
ell te'n predica
que mentre l'ésser humà
no es desfaci
dels prejudicis
de les llengües
i vagi imposant llengües,
religions,
els altres...
Els d'estitul,
perdona,
que no he quedat prou clar,
imposar.
Imposar.
Sí, no,
aquí també s'especifica.
Mentre l'ésser humà
estigui ocupat
imposant,
això és el que diu
el Pavarti Kumar,
imposant llengües,
doctrines i creences,
mai no podrà arribar
a la unitat.
Obre, clar.
Quan tu vols tenir
un domini sobre l'altre,
no el veus a l'altre
com un semejante,
no sé dir-ho ara en català.
Per això penso
que el missatge
de Cris
és totalment
un missatge
de llibertat.
No és una creença
imposada
per la persona,
sinó que la persona
és de creure
i pot creure
o no creure.
És lliure,
no és d'invoït.
Exacte,
i no mai és cloure,
sempre incloure,
perquè sempre hi ha...
Si inclous,
sumes.
És que és el que fa ell,
és incloure,
com tu deies abans,
la prostituta,
l'esquizofrènica...
És totalment inclusiu.
el seu missatge
és inclusiu totalment,
cosa que habitualment
no som inclusius.
La samaritana.
Sí.
Va recollint.
Aquí hi ha un passatge
del Martí Cuma
que diu
les guerres
i el derramament
de sangre
en nombre
de los conceptos
que tengan de Dios,
lo único
que hacen
es representar
la cumbre
de la ignorancia humana.
Esto seguirá siendo así
mientras la humanidad
no aprenda a incluir
y siga excluyendo.
Claro.
No, no,
senyors,
potser recomanem
aquest llibre, no?
El títol...
La...
Sole ens deia això,
el maestro Jesús,
que és aquest
que tens tu ara aquí a la mà.
Sí.
Sí, sí.
O sigui, parla d'ell.
I el seindú,
jo suposo que aquest senyor
deu de ser...
No crec que sigui cristià.
No,
deu de ser un senyor
en la seva...
O sigui,
té...
Tots els grans mestres,
tots els grans pensadors,
tots els grans filòsofos
coincideixen
i sobretot
les persones
que parlen
amb aquesta generositat
i clarividència
d'idees
coincideixen sempre
amb una sola
veritat
que està per sobre
de totes les altres.
És el respecte a l'humà.
El respecte...
El dir a l'humà
vull dir al ser humà.
El respecte a la diferència.
I el respecte a la diferència.
Eh?
No sé.
Què vols dir?
Alguna cosa més d'ell?
Clar.
Bueno,
de qui?
Del pàgat
com de Jesús?
No,
de tot el que tu vulguis.
Perquè si a tu t'ha agradat
i has agafat això
és perquè estem en una època
que és clar,
nosaltres aquí
doncs majoritàriament
i això és un programa d'Església
també ens agrada molt
que parli de Jesús.
Bé,
doncs jo
el que volia dir
és que bueno,
Jesús va fer uns 40 miracles
i això
ja he sabut
perquè ho posa a la Bíblia
i doncs
preguntar-nos
també
si hem millorat gaire
des de llavors.
Si tenim els dirigents
que sàpiguin fer front
als grans reptes
que ja estan demanant
solucions avui dia.
Ens podríem preguntar
que no està passant el mateix
que la CUP deixa
dels negociants
i impedeix posar
solucions
a l'escalfament global
del planeta?
No està passant el mateix
en la corrupció
dels polítics?
Podríem
preguntar-nos
aquestes preguntes,
no?
Perquè
arriba un moment
que ens hem de preguntar
si veiem l'ombra
que ens fa ombra
als éssers humans
perquè
quan pensem
que res no importa
importa tot.
Clar,
bueno,
si pensem de tot
no estem formant part
d'aquesta
congregació
de persones
que han de viure juntes.
Quan dius
que va fer
molts miracles
però
sempre
quan
estava
al costat
d'una persona
i
per exemple
doncs
quan
en l'Evangeli
ens parla
de la dona
que estava
que tothom
li veia
que era una pecadora
i els va dir
que estigui
sense pecat
que tiri la primera pedra
exacte
llavors
ell li va dir
vés
ningú
de lloc
jo tampoc
vés-te'n
i no pequis més
o sigui
aquest pecament
no pequis més
es pot dir
de moltes maneres
però
sempre
o sigui
quan està
en una
que fa
una acció
per una altra
sempre
li demana
que l'altre
respongui
també
o sigui
no deixa
no
el fa actuar
el fa actuar
a l'altra persona
que li
que li
està fent
una
una
no diria
un favor
sinó
que l'ajuda
a créixer
ell l'ajuda
a créixer
també
demanant-li
que actui
d'una altra manera
clar
perquè Jesús
era un home
fort
no li diu
que ha de fer
però
fes aquesta acció
sinó
que el deixa
amb llibertat
però que
aquesta llibertat
que li doni
li correspongui
a la seva manera
que no actui
que no actui
com un subjecte passiu
exacte
sinó com un subjecte
un subjecte actiu
és aquesta
grandesa
que tu ara
després anaves dient
que penso
que fa
que el fa
diferent
i que fa
que ens fa
fer diferents
quan nosaltres
veiem aquestes injustícies
perquè els poderosos
hi han sigut
en totes les èpoques
llavors
o sigui
ell ens demana
que siguem diferents
cada un
com vulgui
però ens demana
que siguem diferents
siguem diferents
i que
perquè ell
era
no era gens feble
Jesús
no
la seva bondat
no feia feble
era fort
i a més a més
tenia la característica
que tenia
molta voluntat
molta voluntat
el que es demana
és la voluntat
de les persones
per voler
per voler ser així
com ell
com ell predicava
bé
doncs
també podríem dir
mira, perdona
n'hi ha un passatge
també
que diu
quan parlaven d'ell
inclús els sacerdots
els publicans
i tota la gent
que el envoltava
deien
no és autoritari
però parla
amb autoritat
i el que parla
amb autoritat
doncs té
amb el que parla
amb autoritat
parlem
no vol dir
manar i cridar
el que parla
amb autoritat
té una força interior
té una força
que els altres
ho donen
per cert
el que està dient
no és que ho facin així
sinó que saben
que el que està dient
és verdader
i aleshores
aquesta era una
de les facultats
també
que com a persona
la tenia
i per això
també convencia
els altres
que se'l creiessin
o se'l creiessin
que per enveges
i tota la cosa
que va passar
això és una altra cosa
però quan deia
alguna cosa
parlava
amb autoritat
i això està
desposat
i és veritat
quan una persona
a vegades
en una reunió
parla d'una certa manera
tothom se l'escolta
però és que
parlava amb autoritat
perquè parlava
amb veritat
per això
és el que dic
que parlar amb autoritat
és la veritat
que aquella persona té
és que la té
i a les altres
no dubten
la persona que parla
amb veritat
sabent que és
que és bo pels altres
que és bo pels altres
sí
sí sí
doncs
no dubta
podríem dir també
doncs
que una societat
avui dia
la societat
que
tenen tants problemes
els que no tenen fènnex
tenen l'atur
sí
doncs aquí
a casa nostra
però després
fora d'aquí
totes les desgràcies
que veiem
podem dir
si és que
estem
que tenim
una societat malalta
perquè
la societat malalta
té insatisfacció
i capacitat
de viure
amb tot allò
que és elemental
i tranquil·litat
perquè
si una família
no té ingressos
per poder pagar
l'elemental
l'elemental
l'elemental
l'elemental
està malalta
i si sí
anem sumant
moltes famílies
a veure
una societat
doncs
ha de tenir
l'elemental
l'elemental
l'elemental
l'elemental
per no
per no caure
en aquesta
por
que diguéssim
perquè és por
fixa't
quina d'allò
o sigui
parlem d'una societat
malalta
i en canvi
o sigui
des dels poders
se'ns parla
de la societat
del benestar
quina contradicció
clar que és una contradicció
quina contradicció
perquè potser
no han
no han
a vegades
és com un parany
jo diria
que moltes vegades
és un parany
i sense les persones
que tindrien una certa
tindrien que tenir
o haurien de tenir
per dir-ho ben dit
en català
una certa autoritat
és a dir
que tu
quedessis convençut
del que t'estan dient
perquè saps
que tenen la veritat
i aleshores
ens sona malament
ens sona fals
no hi ha una solidesa
que veus
cosa que sí
que estava
en l'època aquesta
i la societat
ara està malalta
per què?
per l'egoisme
els que manen
els dirigents
haurien de pensar-ho
això
una societat malalta
no pot tenir
plenitud
ni esplendor de vida
perquè està
pensant
contínuament
en com sobreviure
i necessitem
pensar
que l'essència
de l'ésser humà
és bona
necessitem pensar-ho
no podem
és que ho és
és que ho és
és que ho és
i llavors
doncs
ens agafem
ens
hem d'agafar
a la bellesa
a l'art
però la bellesa
i l'art
ens omplen
quan tenim
l'obàs i complert
tu tenies una cosa
per aquí
que jo te l'havia llegida
aquesta de la bellesa
que és molt interessant
que la tenies tu
amb els teus poters
l'has portat
sí
ensenya-m'ho
ensenya-m'ho
perquè és molt bonic
sí
sí
deixa-m'ho
que també ho llegirem
és l'esplendor de vida
existeix una paraula
que resumeix
la idea
del que hauria de ser
la vida
esplendor
l'esplendor de la vida
i què és
el que fa
que la vida
tingui esplendor
no ho fa
la riquesa
de luxes
i plaers
tampoc
ho fa
l'estat
envoltat
de comoditats
i de prestigi social
l'esplendor es troba
en la salut
en l'harmonia
amb un esperit
emprenedor i creatiu
que rebent
sap donar
amb això
i això senyors
no són
del filòsof aquest
del que estem comentant
sinó que són paraules
de la filòsofa
que tinc al costat
que és la Soler
que a més
a més m'agradaria
que vostès
veiessin la seva lletra
de l'escrit
que és preciosa
volia dir
que a l'Oscar Wilde
li encantava
el parlar
parabòlic
de Jesús
sí
sí
que exaltava
l'amor
la bondat
i la caritat
l'Oscar Wilde
també va ser
va patir
la gran injustícia
doncs
perquè per ser homosexual
sí
el van condemnar
a treball forçat
sí
sí
sí
sí
no no
ell també
va patir
les injustícies
després
també volia citar
doncs
la Marion Goldman
la que va escriure
els frutes de la virginitat
que ella sempre diu
aquesta frase
m'encanta
que diu
hauríem de viure sempre
com si estiguéssim embarassats
o sempre
oberts
a noves possibilitats
en plenitud
no no
això és xulíssim
aquesta no l'havíem comentada
i torna a llegir
el seu llibre
els frutes de la virginitat
és preciós
no no
torna a llegir
aquesta frase
hauríem de viure sempre
com si estiguéssim embarassats
oberts sempre
a noves possibilitats
això és per emmarcar-ho
eh senyors
i hem de dir
que se'ns està acabant
el temps
temps temps
no ens han donat
i ja
pràcticament
ja no tenim res més
hauríem de llegir
com vostès saben
a l'Evangeli
que es llegirà
aquest diumenge
que ja és el quart d'Advent
i que parla
que ens parla
de quan
Maria
va anar a veure
la seva
la seva cosina Isabel
quan estava embarassada
quan estava embarassada
eh
vull dir que tot
tot va lligat aquí
eh
diu
lectura d'Evangeli
segons Sant Lluc
per aquells dies
Maria
se n'anarà decididament
a la muntanya
a la província
d'Ajudar
entrar a casa
de Sacaries
i saludar
Elisabet
tan bon punt
Elisabet
va sentir
la salutació
de Maria
el nen saltat
dins de les seves
entranyes
i Elisabet
plena de l'Esprit Sant
cridar amb
totes les seves forces
Ets beneïda
entre totes les dones
i ets beneïda
el fruit
de les teves entranyes
Qui sóc jo
perquè la mare
del meu senyor
vingui a visitar-me?
Mira
tan bon punt
he sentit
la teva salutació
el nen
ha saltat
d'entusiasme
dins les meves entranyes
Feliz tu
que has cregut
allò que el senyor
t'ha fet saber
es complirà
i nosaltres
hem complert
el nostre programa
i els desitgem
un bon Nadal
perquè serà
la setmana pròxima
i si volen tornar
a escoltar aquest programa
es podrà fer
el dissabte vinent
a dos quarts
d'onze
Bona tarda
i moltes gràcies
per tot
Gràcies Soler
Bona tarda
i moltes gràcies
Gràcies Soler
Bon Nadal
a tothom
Carave
Un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda