Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escomptar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areeslora.cat
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. 60 i més.
El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana de la Parroquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esverda.
Gracias a la vida que me ha dado tanto me dio dos luceros que cuando los abro perfecto distingo lo negro del blanco y en el alto cielo su fondo estrellado
Amics oïdors de Ràdio d'Esvern, amb aquesta veu de la Mercedes Sosa, la cantant argentina traspassada no fa gaire, comencem un nou curs de l'equip de veus de la parròquia que tractarà d'una novetat actual a l'Església.
Fa un any i mig que, arrel de la renúncia del papa Benet XVI i després d'un conclau de tots els bisbes del món, el conclau de l'Església Catòlica va escollir un nou servent de Déu com a bisbe de Roma i, per tant, papa de l'Església.
Va recaure aquesta responsabilitat amb Monsenyor Jorge Mario Bergoglio, també argentí, com la cantant que ens introduïa a aquest espai de veus de la parròquia.
Per la manera de fer, per la manera de ser, per com va anar la seva elecció, per com s'han demostrat les primeres passes i les primeres setmanes i mesos d'aquest nou papa, hem cregut, des de Veus de la Parròquia, que mereixia que hi dediquéssim un curs, un curs que representarà que cada quatre setmanes Veus de la Parròquia tractarà concretament dels reptes que afronta el papa Francesc.
Això ho farem des d'aquest mes d'octubre fins al proper mes de juny.
Hi haurà un equip habitual que dialogarà a partir de les paraules de Francesc i hi haurà persones de la nostra comunitat parroquial convidades a participar en aquest diàleg, en aquest col·loqui, en aquesta opinió a través de la qual ens representem a nosaltres mateixos. No representem pas cap doctrina de caire oficial.
Avui, en aquests reptes, parlaran l'Immaculada Periques. Bona tarda, Immaculada. Hola, Lluís. La Blasa García. Hola. Bona tarda, Lluís. I jo mateix, que sóc Lluís Segura. Hem volgut començar aquest programa del Papa Francesc amb aquesta introducció musical.
Però ja passem directament a l'opinió que en aquests contratulis que estem a l'entorn de la taula locutòria de Ràdio d'Esvern ens mereix el pontificat de Mario Bergoglio. Com veieu aquest nou papa i què pot representar per l'església actual?
Bé, jo crec que la cosa és complicada i llarga de dir, no? A mi em sembla que és un papa, o es fa dir bisbe de Roma, que ha suscitat l'interès de molta gent, tant creients com inclús no creients, no?
Suposo que per la idea de renovació que porta en les seves paraules des del primer dia. L'Església és escoltada malgrat tot per molta gent i l'Església que estàvem escoltant fins ara, doncs,
La veritat és que no estava donant un missatge adequat a les circumstàncies actuals del món en què vivim.
I aleshores veus que el bisbe de Roma, el papa Francesc, està donant una volta a tot plegat, tenint en compte que estem en una situació històrica complicada i, per altra banda, amb una església que s'ha anat anquilosant amb el temps o que s'ha mantingut com era en el Renaixement.
I clar, tot això, hi ha molta feina aquí a fer, molta feina. Per altra banda, també diria que a part que dins de la situació actual del món hi ha una cosa que és molt important i és l'avenç de la ciència.
que fins ara els empares no ho han tingut gaire en compte. A més, a mi em sembla que a l'Església no es prepara els ministres de l'Església adequadament en aquest sentit. Estan preparats en filosofia, estan preparats en teologia, però la ciència, que té en aquest moment una força molt important i que està una mica desplaçant la filosofia,
és una cosa també que s'ha de tenir molt en compte.
Jo, per una altra banda, veig que el bisbe de Roma, francès, el que està interpel·lant moltíssim a l'Església, no solament de paraules, sinó en feig, perquè ho està dient. Teniu que evangelitzar amb alegria, ser una església d'obertura, no solament ho diu, sinó que primer el que fa és fer-ho ell.
El seu paper és ensenyar-nos el camí, o sigui, s'hi posa al davant, com el pastor. Inclús amb els preveres, amb una homilia que els va fer d'Isao Sant, els va dir molt. O sigui, us teniu que barrejar amb els fidels de l'Església. Ser pastors. Agafar olor d'ovella. Ser pastors. No estigueu dintre de l'Església tancats.
obriu-vos, sortiu, feu-lo d'ovella. Però, clar, davant de tot això, d'aquests reptes que ell diu, el que de veritat frapa és que ell ho fa, va al davant, va a les pressors, menja l'altre dia el menjador del Vaticà amb els treballadors del Vaticà, se va incloure a l'hora del dinar.
És un sant pare que s'està fent molt, molt proper a nivell de poble. No vol ostentació, sinó vol més aviar la pobresa. El bo de pobresa sembla que el porta bastant a terme, amb tal com a...
O sigui, ha fet tot això del Vaticà, dels bisbes, de neteja, diguéssim. No en surt la paraula, però de neteja, de mirar primer de tot com està de dintre. I aleshores s'ha posat ell a fer camí i a dir-nos i a fer. I amb un engrescament que això encoratja molt. Això encoratja les comunitats, les parròquies, i fora bo que això ho sabíssim.
És significatiu que el seu primer document conegut, diguéssim que ha rebassat fins i tot la mateixa difusió de l'Església, és Evangeli enunciandi, vol dir els que anuncien, o anunciadors de l'Evangeli.
Mana, per dir-ho així, però amb aquesta intenció que deia la Blassa, posar-se ell al davant perquè seguim. Ens mana anunciar l'Evangeli. És a dir, ens mana complir la missió de l'Església.
Per missió podríem entendre diversos conceptes. Primer aquest, la missió és l'objectiu, la finalitat de tot grup constituït. La missió d'un ateneu, la missió d'una entitat, d'un club...
La missió d'una escola, educar, etc. Doncs estem parlant de la missió de l'Església, d'anunciar l'Evangeli i a través d'ell el Regne de Déu. També per missió s'ha entès, i encara n'hi ha molts de missioners, la gent que actua en terra estranya, vol dir que va a predicar fora del seu lloc habitual de residència o d'origen.
Missions i missioners que estan pagant molts en la seva vida els conflictes tant de tipus polític com de tipus sanitari que hi ha en països de conflicte. Estem pensant ara directament en Àfrica.
I també la missió és aquest concepte que el Papa Francesc ens vol encomanar de sortir a l'exterior a predicar o a ensenyar el Regne de Déu. Com creieu que els cristians hem d'entendre aquestes paraules de Francesc de barrejar-vos amb la gent, prediqueu la missió de l'Església, feu-ho amb goig, amb alegria? Com s'entén això?
A mi em sembla que hem de seguir el mateix camí que fa el Sant Pare, i és portar una vida de més comunicació amb la gent que t'envolta. És a dir, acostar-te a la gent, i sobretot el que ell està dient és acostar-te als més pobres, als més necessitats...
Em dóna la impressió que les coses van per aquí. Per altra banda, en un món on hi ha unes diferències tan tremendes entre la gent pobra i els països rics,
Jo crec que dintre d'aquest acostar-se en els altres hi entra també l'austeritat. Hi entra, doncs, oblidar-nos una mica o mirar de canviar aquests valors tan centrats en el consum, en el tenir, en el manifestar, en l'exposar a l'exterior. L'ostentació. L'ostentació, exacte, no?
Jo crec que les coses van bastant per aquí. Tu no pots acostar-te als pobres amb un Mercedes per dir alguna cosa. Ja sé, és un tòpic això, però vull dir que per acostar-te als pobres t'has de mirar d'assemblar-te una mica en ells, perquè si no, doncs en rebutjaran, és evident. Per tant,
Les dos aspectes, per una banda, tenir en compte els pobres el més que es pugui, sobretot en aquests moments en què hi ha tants problemes, i per altra banda, mirar de tenir una vida més austera, no tan consumista. Jo crec que aniria per aquí una mica.
Amb això que tu estàs dient, Imma, el Sant Pare, aquí amb la carta que ha fet del missatge del pare francès per la jornada missionera, hi ha un punt, que és el punt 4, que diu molt bé el que tu estàs dient. El gran risc del món actual, amb la seva múltiple abrumadora oferta de consum, és una tristesa individualista que brolla del cor,
còmode i avar, de la búsqueda malaltissa de plaers superficials, de la consciència aislada. Aquestes són les paraules que, més o menys, en el que tu estàs dient, mira, el Sant Pare aquí ho remarca. I el que remarca molt és això, l'alegria de l'Evangeli neix de l'encontre amb Cris i compartia amb els pobres. Això, contínuament, els pobres ho remarca moltíssim.
perquè diu, on hi ha alegria i fervor, deixis de portar Cris als demés, surgen les veritables vocacions. Vol dir que nosaltres anem amb alegria a encomanar, a fer, sense dir paraules, solament amb fet, però que et vegin encorajador, alegre, no tristos, això encoratja amor també.
És una part missionera de fer aquest món. No és anar a l'Àfrica a fer missió, però sí missió aquí al nostre país, penso jo. D'aquesta predilecció del Papa pels pobres, parlarem concretament en un altre programa, ens encendrem abastament. Sí, per exemple. Tornem a això de la missió. Es parlava, Blassa, d'una jornada missionera. Sí. Se sap quan és...
La missió és ara, aquesta setmana, missions, és el dia, aquest cap de setmana, 11-12, no? Penso que és a la, clar, la hispanitat. És la jornada missionera a l'església, també. Però què té a veure? Sí, que fa la jornada missionera a l'església. Molt bé. No sé exactament si la data la farà igual, però que és en aquest mes fixa.
Com l'enfocat? Això, amb l'alegria de l'Evangeli, no deixar-nos vèncer que ens robin l'alegria de l'evangelització i ens invita a submergir-nos en l'alegria de l'Evangeli i a nutrir un amor que il·lumini la nostra vocació de missió, que nosaltres mateixos no ens hem de quedar acomodats, sinó ens hem de nutrir. Això vol dir que hem de treballar molt amb l'Evangeli.
I després remarca, no per uns quants, sinó que diu que tots els membres de l'Església estan cridats a participar, ja que l'Església és missionera, l'Església és missionera per naturalesa.
I l'església ha nascut en sortida. La església, quan va formar-se, no es va formar tancada. Va ser una aglésia en sortida. Els apòstols anaven predicants pels pobles i poblets, viles, i no tenien una església tancada. Jo penso que això és molt important.
Està preparada l'Església Catòlica per aquesta fase de sortir a l'exterior, d'abarrejar-se amb els pobres, però també amb els científics, com deies tu, és a dir, d'abarrejar-se en el món amb alegria, amb la vivència de l'Evangeli. Creiem que està a punt, això, o hi haurà dificultats estructurals?
Bé, jo crec que hi haurà moltes reticències per part, sobretot, de la cúpula de bisbes i cardenals, perquè són grans i perquè... És que, a més, hem de partir de la base que Joan XXIII, amb el concili, va fer un avenç molt important.
I després això s'ha anat tapant, s'ha anat oblidant, s'ha anat mirant que no continués el que s'havia acordat en el Consell. Per tant, vol dir...
que tot i que va haver-hi un ressorgiment important a través del Consell, ara es va fer un retrocés una altra vegada. Per tant, jo crec que serà molt difícil. Aquesta és una, però una altra és que hi ha molt poques vocacions.
També t'hi diguem un programa. Però digue'ns els titulars. Jo crec que el no haver-hi gent jove, o sigui, si hi hagués gent jove entusiasta, que és el que deies tu, que ha d'haver-hi... Si no se li transmet amb alegria i entusiasme... Exacte, doncs si no hi ha gent jove que s'ho prenguin com un...
com una opció de vida, doncs, esclar, la gent gran sí que poden... Tu sents a dir a capellans que van viure al concili que ara estan contents per dir que menys mal que podem tornar a revifar-nos segons el que nosaltres creiem, perquè havíem estat molt com sepultats en les idees que teníem. Però, clar, malgrat tot són gent gran...
I en canvi gent jove no en veiem. Costa més. Costa, costa. Després el que veiem aquí també, o sigui, això és del Sant Pare, tret també del Sant Pare, que l'evangelista explica que el Senyor va enviar els deixebles de dos en dos, a les ciutats i pobles, a proclamar el reine de Déu. Havia arribat i havia preparat els homes a l'encontre amb Jesús.
Després de complir amb aquesta missió d'anunci, els disciples van tornar plens d'alegria. Però l'alegria és un tema dominant amb aquesta primera inovitable experiència missionera.
El Mestre Diví, que és el Pare, el Senyor, els va dir, no esteu alegres perquè se us someten els espirits, estat alegres perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. O sigui que, en certa manera, ja ens està dient el Senyor que nosaltres, com a missiones, o sigui, formem part del poble de Déu, no?
Ara, aquesta església que està cridada a sortir a l'exterior, a reobrir-se, a ventilar-se, a reemprendre els criteris conciliars amb l'empeny que ens posa el bisbe de Roma Francesc, pot prendre mal, també. No en va el mateix papa Bergoglio, diu que l'església ha de ser com un hospital de campanya.
Què enteneu per això, aquest concepte d'hospital de campanya? En principi és un lloc on es curen ferits, no? És això, no? Quin mal! Com ens pot anar? Jo penso que l'església... Pot anar així de malament? No, jo em penso que no és aquest punt Lluís el que veu, sinó que jo en aquest punt veig que el que diu curar ferits, l'església, els membres
que van a l'església a demanar ajuda, socor, auxili, suport aquestes són les ferides el suport que tota persona necessiti en aquell moment
No vol dir que tingui un colesterol o una diabetes o una malaltia i et donarem un medicament. No, no. Ferides espirituals. Ferides que tingui la persona més endintre. Tratar de guarir aquestes ferides. Jo ho veig d'una altra manera, també, afegida en aquesta. I és que és l'església sencera o una bona part de l'església que en aquest moment està malalta.
o no està prou bona, vaja, per dir-ho d'alguna manera. Vull dir que potser sí que necessitem un hospital, a veure si la reanimem, la revifem. Clar, i aquesta és la permissionera, no? Exacte, vull dir, no sé, hi ha dos aspectes, no?
Tant si hi ha gent que s'adreça a l'Església com si són els mateixos components o els mateixos fidels que necessiten també guarir-se, està bé aquest concepte que ens ha explicat el Papa de l'Església de ser com un hospital de campanya. El que és cert és que en l'Església, i més en el seguiment de Jesucrist, hem de trobar la salut nostra i la gent en general.
També crec una cosa respecte a l'Hospital de Campanya, i és que, a veure, quan fas una revolució, que és una mica el que està fent el Sant Pare, o el que es proposa fer, hi ha gent que ho pot entendre malament, que ho pot acceptar malament, que inclús pot voler-se separar de l'Església, és a dir, que en aquest sentit...
Suposo que al mateix temps que imposes o que dius el camí és aquest, et pots trobar que has d'ajudar gent que no li acaba d'agradar aquest camí i que està dins de l'església. En aquest sentit, també ho veig la idea aquesta d'hospital de campanya.
el nostre programa camina cap a la seva conclusió, hi ha per això encara algun concepte que la Blas ens vol exposar sobre el pensament del Papa Francesc. Llavors, l'últim concepte, l'últim punt, és el punt cinquè, diu, Déu estima el que dona amb alegria. Això està tret dels corins. Estimats germans i germanes, en aquesta jornada mundial de les missions,
Pensament en dirigeixo a totes les esglésies locals. No deixem que es robin l'alegria de la evangelització. Us invito a submergir-vos en l'alegria de l'Evangeli i a nutrir vostra vocació i missió.
El primer amor, com el Senyor Jesús ha encès als cors de cadascú, no port un sentiment de nostàlcies, sinó per perseverar amb l'alegria. El disciple del Senyor persevera amb alegria quan està amb ell. Quan fa la voluntat, comparteix la fe, l'esperança i la caritat.
dirigir-nos nostra oració a Maria, model d'evangelització humil i alegre, per a l'Església, sigui el lugar de molts, una mare per a tots els pobles, i sigui possible el naixement d'un nou món. Això està tret del que el sant pare francès ha dit. Per aquesta jornada de missionera.
En relació amb la jornada missionera, i per posar-hi un punt final, el papa diu, l'Església no creix per proselitisme, sinó per atracció. Correcte. És important.
Estem parlant, estem acabant aquest concepte d'Església missionera tal com el papa Francesc, abans era Francesc primer, ara ja és francès. Ara és francès. Correcte, això. I no papa, bisbe. Bisbe de Roma, com li agraden ell. Tornem a parlar d'aquí quatre setmanes sobre una altra de les dèries benenteses d'aquest papa, que és precisament això que ens deia, ens avançava la Immaculada,
sobre les vocacions, com els ministeris es van renovant. Però no volem acabar el programa sense fer referència a l'Evangeli. Tantes vegades hem entrat aquí. Quin és l'Evangeli d'avui, dia 8 d'octubre del 2014?
És un evangel·li de lloc que diu «Una vegada Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué «Senyor, ensenya'ns a pregar tal com Joan ens va ensenyar els seus deixebles».
Ell els digué, quan pregueu, digueu, Pare nostre, santifica el teu nom, vingui al teu regne, dóna'ns cada dia el pa que necessitem, perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els que ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació.
El Pare nostre de Lluc és diferent del que resem habitualment. És clar que necessitem un text per resar junts, però Jesús no va transmetre als deixebles una fórmula, sinó una actitud de diàleg amb Déu. Un diàleg confiat en el Pare, conscients que ell és l'única força de la vida veritable i conscients del compromís que assumim de viure com a fills seus, que és compartir com a germans
perdonar les ofenses i treballar pel regne. Amb aquesta lectura i aquest comentari de l'Avangeli d'avui reprenem la sintonia de l'espai als reptes del Papa Francesc. Adéu-siau, amics oïdors. La ruta de l'alma del que estic
Gracias a la vida que me ha dado tanto, me ha dado la marcha de mis pies cansados. Con ellos anduve, ciudades y charcos, playas y desiertos, montañas.
y llanos y la casa tuya tu calle y tu patio gracias a la vida que me ha dado tanto me dio el corazón que agita su marco
Fins demà!
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta-porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo.
Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areslora.cat Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí.