.
Veus de la parròquia.
Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Avui, dia 6 de novembre, tornem a ser amb vosaltres,
molt agraïts que ens escolteu i ens trobem de nou.
Ens va agradar força que una senyora ens comentés
que ens va escoltar el dia 9 del passat octubre
quan vam parlar de la vèrgia,
però que ens vam oblidar de dir la seva, la de Guadalupe.
Doncs bé, com que ens agrada consultar les hemoroteques,
ens trobem amb que les advocacions a la Mare de Déu
dins el culte catòlic són més de 20.000 arreu del món.
Desitgem, de tot cor, que cadascú trobi en el seu cor
la devoció preferida i el mantell d'estels de la verge de Guadalupe
ens hi ajudi.
Intentarem, com sempre, expressar-nos amb total claredat i senzillesa
amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver
i en Carles Rius a la part tècnica.
Seguint comentant la religiositat popular,
ens hem trobat amb cinc fonts d'informació
de les diverses formes de venerar la verge.
Les que veuen a Maria com a esclava,
les que la invoquen com a mare,
les que ho fan com a mitjancera,
les que l'admiren com a dolorosa
i les que li preguen una bona mort.
De fet, tant l'Ave Maria com la Salve Regina
hi són presents totes les formes teologals
en què ens adrecem a la Mare de Déu,
ja que en totes les formes del culte
la venerem tot i que només a Déu ho adorem.
Els rols de Maria, segons els temps històrics,
eren els d'una deessa
als primers segles del cristianisme
fins a la baixa edat mitjana.
Gran dama durant el gòtic,
reina durant l'edat moderna
i corredemptora durant l'edat contemporània.
El referent femení cristià
veu a Maria com la gran mare,
potenciadora de l'autoestima,
immaculada perquè som tots fills i filles de Déu
i assumpte al cel com a esperança de vida eterna.
Recordem que l'últim dogma mariològic
el va proclamar el papa Pius XII l'any 1950,
l'assumpció de Maria en cos i ànima al cel,
ressaltant que la plenitud de la humanitat
era en el cos de Crist ressuscitat
i el cos de Maria glorificat.
I tots els creients,
com uns nous Adam i Eva,
podem deslliurar-nos de les urpes del mal
si som fidels als manaments de la mort.
Més tard, i ja després del Consell i Vaticà II,
amb les encícliques de Joan XXIII,
la fidelitat a les Sagrades Escriptures
ens obre un camí d'entesa
amb altres confessions cristianes no catòliques
que, tot i no professar el mateix culte,
compartim amb elles el seguiment de Jesús.
Per tant, proclamarem el que ens diu Jesús
el proper diumenge, dia 10 de novembre,
30 d'oncera durant l'any,
mentre ens anem apropant a l'Advent.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Lluc
Alguns dels sedusseus anaren a trobar Jesús.
Els sedusseus neguen que hi hagi ressurrecció.
Per això li van plantejar aquesta dificultat.
Mestre, Moïsès ens va prescriure
que, si un home casat mor sense fills,
el seu germà es casi amb la seva viuda
per donar descendència al seu germà difunt.
Doncs bé, hi havia set germans.
El primer es va casar i va morir sense fills.
També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona
i així fins al setè.
Tots van morir sense deixar fills.
Finalment, va morir també la dona.
Així doncs, quan arribi la ressurrecció,
de quin dels sed serà la muller
si tots sed s'havien casat?
Jesús els respongué.
Els qui viuen en aquest món es casen,
però els qui seran trobats dignes de tenir part
en el món futur i en la ressurrecció dels morts
no prendran muller ni marit,
com que són fills de la ressurrecció,
no poden morir.
I que els morts ressusciten,
Moisés mateix ho indica clarament
en el passatge de la Verdissa,
quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham,
Déu d'Isaac i Déu de Jacob.
Ell no és Déu de morts,
sinó de vius,
perquè gràcies a ell tots viuen.
Ens agrada reflexionar sobre l'Evangeli d'avui?
Qui eren els seduceus?
Doncs un grup molt important
de persones organitzades
en la vida política i econòmica del seu temps.
Tenien un sentit molt pràctic de la vida
i negaven la immortalitat de l'ànima,
l'existència de l'àngels
i també, com hem dit,
la ressurrecció de la carn.
Potser com molts agnòstics d'avui en dia,
que declaren inaccessible
a l'enteniment humà
tota noció de l'absolut
o dels qui segueixen
les doctrines i actituds
que neguen, teòricament,
l'existència de Déu.
Som molts els creients
que veiem que fins i tot
persones molt properes
de la nostra família
ens consideren
una mena de babaus ingenus,
que no entenem
que un dia deixarem de ser i d'existir
i que la vanitat més gran de totes
és que esperem retrobar-nos un dia
en un cel nou i una terra nova.
En canvi,
a les paraules de l'Evangeli
que hem escoltat avui,
on hi ha la vanitat,
és la pretensió
de negar el sentit
de la transcendència
comú a totes les cultures
i que tots els pobles
l'han sentit.
Déu no és de morts,
sinó de vius,
perquè per a ell
tots viuen.
Així és.
El nostre Déu
és un Déu de vida,
d'amor creador,
d'amor fidel,
d'amor lliurat
i sacrificat,
d'amor transformat
en vida per sempre.
Perquè l'amor de veritat
mai no ha mort,
perquè l'amor autèntic
no necessita de la presència,
tot i que la desitgi,
ni de reconeixements.
I en aquest amor etern de Déu
hi estem també nosaltres.
Un amor que va
més enllà del temps
i de l'espai.
Un amor que dona vida
i que fa que tots visquin.
Perquè, com deia el profeta Isaías,
nosaltres hi som presents
en aquest amor de Déu,
amor etern
en el qual som inserits
per la vida divina
que Jesús ens ha atorgat
amb la seva resurrecció.
Notícies d'Església
Si la millor notícia
la trobem sempre
en tot allò
que es fa present
a les escriptures,
recordem el bon consell
de pregar sempre
i en tot lloc
com ens diu Sant Pau
a les seves cartes.
De manera constant,
Jesús ho citava
en els excebles
i ara en nosaltres
una confiança segura
de s'escoltats
per Déu Pare
en la pregària.
En el ben entès,
però,
que pregar
no és dir-li a Déu
el que ha de fer.
Pregar és més aviat
obrir-se
a l'espera divina,
posar-se en les mans
d'aquell
que ens estima del tot,
mirar el món
amb els seus ulls
i esperar
contra tota esperança.
Per això,
ens aturem avui
en la precària
que ell mateix
ens va ensenyar
i que,
seguint el seu divin estratge,
vos hem dit.
Pare nostre,
que esteu en el cel,
on hi trobem
una justa relació
entre Déu
i la persona,
entre el cel
i la terra.
La primera part
del Pare nostre
està referida
a la causa de Déu,
el Pare,
la santificació
del seu nom
i de la seva voluntat,
el regne.
La segona part
toca la causa
de l'home,
el pa necessari,
el perdó
indispensable,
la temptació
sempre present
i el mal
sempre a la guaita.
Les dues parts
constitueixen
una sola oració.
Déu no sols
s'interessa
per allò que és seu,
el seu nom,
la seva voluntat
i el seu regne.
Déu es preocupa
també
pel que fa
a l'ésser humà,
el pa,
el perdó,
el perill
i el mal.
La realitat
implicada
en el Pare nostre
no és una realitat
de color de rosa,
sinó dramàticament
conflictiva.
En ella,
el regne de Déu
xoca
amb el regne del mal.
Les calamitats
que s'enlloreixen
la terra
fan més
angoniós
el desig
de l'adveniment
del regne de Déu,
que és
pau,
amor
i joia.
La voluntat
de Déu,
traïda
i transgradida,
ha de ser
reconeguda
i acatada.
Demanem el pa
perquè,
tot i ser necessari,
hi ha molta gent
que no en té.
Demanem perdó
a Déu
per la nostra
manca
de fraternitat,
que altrament
no sabrien
perdonar
a qui
ens sembla
que ens ha ofès.
Demanem força
per afrontar
les temptacions,
perquè sense ella
cauríem miserablement.
Cridem a Déu
que ens alliberi
del mal,
ja que sols
no podíem.
A despit
de tanta conflictivitat,
l'oració del Senyor
està amorosida
de tendre confiança
i de serena
lliurança.
Per elles,
tot el bé
i el mal
es converteix
en un motiu
de comunicació
amb Déu.
Feta aquesta reflexió
sobre la pregària
que tant estimem,
passem
a notícies
concretes.
Demà mateix,
dijous,
dia 7 de novembre,
tindran lloc
a la catedral
de Sant Llorenç
els actes
de la visita
de les relíquies
de Santa Bernadet
a la diòcesi
de Sant Feliu.
A dos quart d'onze
del matí,
arribada de les relíquies
a la catedral.
A les onze,
missa de benvinguda,
presidida pel senyor
bisbe Agustí Cortés.
A dos quart de onze,
veneració
i vetlla
de les relíquies.
A les sis de la tarda,
pregària de vespres
i processó
amb el rei del Sant Rosari.
I a les vuit del vespre,
missa de comiat
de les relíquies.
Quin sentit té
aquest pelagrinatge
de les relíquies
de Santa Bernadet?
Doncs aquesta visita
neix de la necessitat
de conèixer millor
el missatge de l'Urdes
i de comprendre
el que la noia santa
ens va ensenyar.
Sobretot
per a aquelles persones
que no han participat
en cap peregrinació
al Santuari,
la visita
d'aquestes relíquies
és una vocació
per apropar-se
al significat
del que representa
l'Urdes
i la figura
de Bernadet,
una dona jove
que vivia
per Crist,
un exemple
de superació
de les dificultats.
Ella
ens fa reviure
les paraules
de Sant Pau.
La vida
que ara visc
ja no és meva,
és Crist
que viu en mi.
I
seguim
amb notícies
del disbat
de Sant Feliu,
ja que la propera setmana,
de l'11
al 14
de novembre,
tindran lloc
les catorzenes jornades
de formació
i animació pastoral.
Obertes a tothom
des de les 9
a dos quart d'onze
de la nit
a la casa
de l'Església,
carrer d'Armenteres,
35
de Sant Feliu
de Llobregat.
Sota el lema
Església avui,
reptes i camins,
tindran lloc
les quatre conferències
que tots seguit
us anunciem.
Maria Sumta
Bergalló
de Justícia i Pau
dissertarà
dilluns dia 11
sobre el tema
xarxa de parròquies
ecosolidàries.
El dimarts
dia 12
ho farà
Gloria Barrete
i Vélez,
periodista especialitzada
en informació religiosa
sobre
renovacions
eclesials
amb el papa
Francesc.
El dimecres 13
serà la delegada
de l'Apostolat
Saglar de Barcelona,
Anna Almuni de Muga,
la que ens parlarà
de la figura
i el paper
dels laics
en l'Església
i el món d'avui.
Finalment,
el dijous,
dia 14,
serà
Maria del Mal,
Gal Seran
i Peiró,
pedagoga i coordinadora
del projecte social
El lloc de la dona,
la que desenvoluparà
el tema
creients
i no creients
camí del diàleg.
Com podeu escoltar,
la proposta
és molt interessant
i ens pot ajudar
a créixer
en el camí
de la fe
i tenir arguments
per debatre
dins un món
tan divers
que sovint
es qüestiona
les relacions
entre el creador
i el gènere humà
per afrontar
les situacions
difícils.
Recordeu
que tots els actes
seran
a les 9 del vespre
a la casa
de l'església.
fe i actualitat.
recordem avui
que tres bisbes
catalans
han parlat
del conflicte
que vivim
al nostre país
i el deure cívic
que tenim entre tots
de buscar solucions.
el cardenal
Joan José Pomella
i el bisbe
de Girona
Francesc Pardo
coincideixen
amb el discurs
d'arribar
fins a les arrels
de la situació
que ens porta
a veure
les coses
des de punts de vista
oposats.
També el bisbe
de Solsona
Xavier Novell
demana convivència
fraternal
en vigiç
de la diversitat
d'idees
i parers.
El mateix
prelat
explica
que en diverses
ocasions
s'ha pogut
visitar
els polítics
catalans
presos
i oferir-los
el seu suport.
Considera
un deure cívic
fer-se proper
a aquells
que van assumir
les conseqüències
de l'intent
perquè Catalunya
pogués exercir
el dret
a l'autodeterminació.
El bisbe
Novell
entra encara
en terrenys
més concrets
i diu
que l'acusació
sostinguda
per la Fiscalia
de l'Estat
que fa bé
possible
la presó preventiva
és,
de forma abusiva,
una anticipació
de la pena.
Ja en el seu moment,
l'any passat,
tots els bisbes
catalans
van expressar
conjuntament
la necessitat
d'una reflexió
serena
en vistes
a propiciar
un clima
de diàleg
i concòrdia.
Una relació
de fraternitat
i solidaritat
cultivant
tot allò
que ens edifica
i ens fa
millors persones
no només
entre catalans
sinó també
amb els altres pobles
que configuren
l'Estat espanyol
i com a cristians
amb tota persona
d'arreu del món.
No cal dir
que els alderulls
i desencontres
viscuts darrerament
són molt lluny
de la bona entesa
desitjada
pels nostres
parlats.
Ens cal fer el possible
entre totes
i tots
per trobar remei
als desacords
i a les ferides
obertes.
Cerquem
en la reflexió
i la pregària
sincera
accions
que ens portin
a bon port.
Completem ara
la informació
que us vam comentar
al mes passat
sobre les torres
dels quatre evangelistes
que vetllaran
Barcelona
des de la sagrada
de la família.
Marc,
Lluc,
Mateu
i Joan
ja tenen
el rostre
alçada
i data
de col·locació.
Aquestes quatre torres
Gaudí les va coronar
amb uns terminals
en què va proposar
incloure
les lluances
a ment
i a l'aluia.
Els materials
emprats
per a la construcció
d'aquestes terminals
seran
la pedra
atassada,
el formigó
armat
i el marbre.
Per al revestiment
s'utilitzarà
la ceràmica,
maons,
vidre
venecià
i pedra
volcànica
amb escultures
de marbre blanc.
És un goig
passar sovint
per davant del temple
i veure com
la seva fesomia
va canviant
i es va engrandint.
Tant de bo
puguem viure
dies de pau
i concòrdia
per compartir
amb els de prop
i els de lluny
una obra tan meravellosa.
També
ens ha fet reflexionar
molt
el sínode
per la Massònia
que va tenir lloc
el mes passat.
Es va concentrar
en la lluita
contra la deforestació,
el canvi climàtic
i el futur
de l'Església
en aquella regió
i arreu del món.
Catòlic
vol dir
universal
i, per tant,
si són respectats
els costums
d'una ètnia
determinada,
ho deuen ser
els de tots
els humans.
Els símbols
de vida
d'alguns pobles
indígenes
van ser criticats
pels més conservadors.
Com també
ho va ser
la proposta
d'ordenar
homes casats
o concedir
el diaconat
a les dones.
Tard o d'hora
l'Església
s'ha de posar al dia
i cal agrair
al grup
Nostra Dona
o Nostra Senyora,
segons l'indret,
que portes a temps
lluitant
per una apertura
de criteris
al cor
de la Santa Seu.
Nosaltres
constatem
i fem nostres
les paraules
del bisbe de Girona,
Francesc Pardo,
demanant la llibertat
dels dirigents
polítics
i líders
socials
condemnats
a presó
o inhabilitació.
Citem textualment.
La misericòrdia
no va contra
la justícia,
sinó que
la perfecciona,
la humanitza
i és la màxima
expressió
de la saviesa.
D'actualitat
sempre,
els fulls
dominicals
al nostre abast
i les webs
corresponents
ens posen
al dia
amb el ressò
de la paraula
al bisbat de Sant Feliu,
la carta dominical
a l'Arxidiócesi
de Barcelona,
la neu marandins
al bisbat de Terrassa
o les paraules
de vida
al bisbat
de Tortosa
i moltes altres
que trobareu arreu
a les parròquies
on vulgueu acudir.
Pellegrinatge
a Terra Santa
Del 12 al 19 de març
organitzat
per la Basílica
de la Mercè
amb la presència
i l'assessorament espiritual
dels pares
mercedaris.
Informació i reserves
Ruth Travel
Telefon
934
673
244
Podeu consultar
el programa
a la web
www.ruttravel.es
Les 3 Ws
habituals
i
ruttravel.es
Ruth
recorreu
que porta un H
R-U-T-H
Aquí està
R-U-T-H
travel.es
I ara
un breu repàs
al centural
d'aquesta setmana.
Avui dimecres
dia 6
és Sant Saber
bisbe de Barcelona
que va morir
màrtir
a l'any
633.
Demà dia 7
dijous
Sant Pere Poveda
i Sant Innocenci
de la Immaculada
Preveres
i companys màrtirs.
El divendres
dia 8
Sant Deudat
primer
papa
i la festa
del Sant Crist
de Balaguer
i la Mare
de Déu
de l'Almodena
patrona de Madrid
seran el proper
dissabte
19
Sense oblidar-nos
del doctor
de l'Església
Sant Lleó
el Gran
que celebrarem
el diumenge
vinent
dia 10
Tinguem també present
que aquest mes
de novembre
compartim la cadena
de pregària
per les vocacions
La crida
del Senyor
sempre té lloc
a partir
d'un encontre
amb ell
i provoca
una alegria profunda
que dona sentit
a la nostra existència
Es tracta
d'una iniciativa
d'amor
amb la qual
Déu ve a trobar-nos
i ens convida
a formar part
d'una gran aventura
El papa Francesc
ens diu
que no hi ha
goig més gran
que arriscar
la vida
pel Senyor
Preguem
perquè molts joves
tinguin el coratge
de arriscar la vida
per ell
la valentia
de respondre
amb generositat
a la seva crida
i lliurar-se plenament
a fer possible
el seu regne
que és un regne
de pau
de llibertat
i d'amor
Bé, com que som ja
gairebé al final
del programa
ens acomiadem
amb un salm
que sempre
ens aporta
pau i serenor
Diu així
Tu que vius
a recer de l'altíssim
i passes la nit
a l'ombra
del tot poderós
digues al Senyor
sou la muralla
on m'emparo
el meu Déu
en qui confio
Ell et guardarà
del parany
de l'ocell llaire
i del fleixell
de la pesta
No et farà
por
la besarda
de la nit
ni la fletxa
que vola de dia
ni la pesta
que s'esmunya
la fosca
o l'epidèmia
que mig dia
fa estralls
No et passarà
res de mal
ni s'acostarà
a casa teva
cap desgràcia
perquè ha donat
ordre als seus àngels
de guardar-te
per tots els camins
Et duran
a les palmes
de les mans
perquè els teus peus
no ens ho peguin
amb les pedres
Repitjaràs
llopards
i escursons
Passaràs
sobre lleons
i serpents
Ja que ell
s'ha fet tan meu
Jo el salvaré
El protegiré
perquè coneix el meu nom
Estaré vora d'ell
en els perills
Saciaré el seu desig
de llarga vida
i fruitirà
de la meva salvació
Aquest és el salm
número 90
per si el voleu recordar
trobo que és un salm
que dona
molt de coratge
i molta alegria
perquè sempre tenim por
dels parants
i adversitats
que ens assetgen
permanentment
i el pitjor dels quals
el darrer
és la mort
En canvi
Déu és sempre
un Déu de vida
i que ens dona ànim
per seguir endavant
Fins aquí
el nostre programa
d'avui
Veus de la Parroquia
Us esperem
el proper dimecres
a dos quarts d'avui
del vespre
amb l'espai
Paraula Viscuda
a càrrec
de Montserrat Giró
i Lina Santa Bàrbara
També
tots els dissabtes
a dos quarts
d'onze del matí
Fins a les hores
Adéu-siau
A l'espai
d'avui
д'avui
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit