Tinc 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Segui Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
La finestra de justícia i pau.
Bona tarda, som la finestra de justícia i pau.
I avui fem el nostre programa en Daniel, el Dani i jo, en Jesús.
La Quima està fent una activitat en un altre lloc i no ha pogut venir,
de manera que avui ho farem nosaltres dos.
Bona tarda, Jesús.
Bona tarda.
Com estem?
Estem força bé.
Bé, doncs això ja és important, aquí parlant una mica de tot plegat.
Comencem parlant, però, d'un tema, doncs, d'actualitat, d'una actualitat trista, no?
Però que tenim.
Explica'ns una mica, Jesús.
Sí, bé.
Bé, una notícia que tenim actualment és la guerra i l'atac que han sofert a la Franja de Gaza.
Això és el territori palestí.
La Franja de Gaza és un...
Hi ha hagut, en aquesta lluita que hi ha hagut recentment,
ha hagut 60 morts palestins i prop de 2.000 ferits,
amb la qual cosa es poden fer càrrec de la magnitud de la trobada de la guerra.
Gaza és un territori que té 365 quilòmetres quadrats
i aquí viuen 1.800.000 persones.
Per tant, vol dir que pràcticament és una persona cada 5 metres quadrats.
Té 51 quilòmetres de frontera amb Israel i 11 amb Egipte.
És a dir, és frontera amb tots els països.
I 40 quilòmetres de costa al Mediterrà.
Israel controla els espais aèri, marítim,
amb la qual cosa controla també l'aigua corrent de Gaza,
l'electricitat, telecomunicacions i serveis.
Les aigües que són del Mediterrà,
les controla a partir de 8 quilòmetres de la costa,
ja controla l'accés.
Per tant, en aquesta qüestió de Gaza,
el conflicte aquest que hi ha,
que és molt dur bastants anys,
s'està demostrant que és molt difícil la solució.
Però nosaltres pensem que hi ha una cosa
que sí que es podria fer
i és que Israel hauria d'ampliar
les aigües territorials marítimes de Gaza
almenys perquè poguessin pescar
més enllà de les 8 milles que tenen ara,
almenys els 30 milles,
que és el que diu el sistema
de dret internacional de les aigües,
les aigües a la costa,
la qual els permetria obtenir més pesca
i podrien alimentar més els habitants.
És molt trist que hi hagi aquests esclats
de violència que, a més a més,
fan que el futur es compliqui d'una manera terrible.
Una notícia, com dèiem, trista,
però si et sembla, per contrastar,
en parlem d'una altra una mica més positiva,
perquè ara anem a parlar d'uns premis
que es van otorgar ahir,
ahir dimarts,
es van donar els premis català de l'any,
i bé, doncs,
hi havia un retras d'un any,
perquè l'any passat es van haver d'anul·lar
per causes polítiques
i per causes de situacions socials,
i aquest any s'han donat dos premis
en comptes d'un.
En aquest cas,
un es va otorgar a Josep Maria Pou
i l'altre s'ha otorgat a Oriol Mitjà i Villà,
un metge científic especialista
en el tractament per erradicar el pian.
Us expliquem una mica més a fons
la història d'Oriol Mitjà,
que ha rebut el Premi Català de l'any 2017
i bé, és un metge investigador català
especialitzat en medicina interna
i malalties infeccioses,
expert en malalties tropicals
relacionades amb la pobresa.
Des del 2010,
ha desenvolupat des del Centre Mèdic de l'IHIR,
Papua, Nova Guinea,
un tractament efectiu contra el pian
basat en l'asitormenicínia,
com comentàvem,
una enfermedad tropical,
una enfermedad que és base de la pobresa,
base també d'una malaltia infecciosa,
i en Oriol Mitjà ha estat sempre a disposició
de la investigació i ha estat al càrrec d'aquesta investigació.
Si no ho feu, us ho recomano,
que seguiu a Oriol Mitjà a les xarxes socials,
al Facebook, al Twitter,
o seguiu mitjançant les notícies que es van publicant,
perquè és una persona que està fent una tasca
molt, molt important.
Estem parlant d'una persona jove,
d'uns 38 anys,
que està lluitant pel bé de la gent pobra,
per aquella sanitat que tant desitgen,
i bé, doncs, ho està fent i es creix.
De fet, va estudiar a l'Universitat de Barcelona,
va estudiar Medicina,
i per això ha sigut un dels pilars fonamentals
en la seva gran carrera.
La seva activitat professional,
un cop acabada la seva activitat com a metge resident,
va rebre un avís d'un metge australià,
amic seu,
sobre una oferta de feina
que s'havia de cobrir de forma urgent
a la illa de l'Ir,
com us hem comentat,
a Papua, Nova Guinea.
I per això, sense dubtar-ho,
va acceptar i va començar,
doncs, de forma casual,
a fer, doncs, aquestes tasques,
aquesta investigació,
i a treballar la solució
en la infecció del pian.
Per això,
va ser, com hem comentat,
una situació molt llampec,
una situació molt ràpida,
que va ser una situació
on ell es va veure quasi obligat,
doncs, a anar-hi,
però amb aquella sensació de dir
ho faig pels altres i per què ho vull fer.
Però, com comentàvem,
va ser perquè un dels metges residents,
doncs, va haver-hi allà una vacant
en aquell espai
i ell, doncs,
hi va anar-hi sense pensar-ho dues vegades.
I això, doncs,
jo crec que ha sigut l'inici solidari
d'Oriol Mitjà
i que ha anat, doncs,
treballant al llarg dels anys.
Ha fet una tasca importantíssima,
com dèiem,
per erradicar el pian
i, com dèiem,
des de l'any 2012
va rebre el premi de la Fundació Suïssa
en Maurer
i, bé, doncs,
ha fet moltes tasques.
També ha rebut el Premi Fundació Príncep de Girona
en recerca científica.
L'any 2015
es va realitzar un documental
sobre el seu treball d'investigació
anomenat
On acaben els camins.
És un documental del 33
que es va fer molt famós.
Jo us el recomano, també.
És un documental
on explica la seva vida,
la seva trajectòria
i la seva feina
pas a pas.
És a dir,
és com si portés una càmera enganxada
a les 24 hores del dia
i et van mostrant
tota la feina
i tota la tasca que està fent allà
on acaben els camins,
com dèiem,
el títol d'aquest documental.
I bé,
ara l'any 2018
ha rebut el Premi Català de l'any 2017,
com esmentaven.
Per tant,
ha sigut una trajectòria
curta
perquè és una persona molt jove
però que en pocs anys
ha fet tanta tasca,
ha fet tant d'esforç
i tant de sacrifici
i ara comença ja a ser reconegut
que a vegades
totes aquestes persones
que viuen i treballen
pels altres dins de la pobresa
no ho són de reconeguts.
En aquest cas, sí, Jesús.
Sí, de fet,
és interessantíssim
conèixer aquestes persones.
De fet,
aquest és un cas
però sabem que n'hi ha d'altres també.
Sabem que al Brasil
també hi ha metges catalans
que estan estudiant
el problema de la malària
i que dintre de tot
dediquen,
dediquen tota la seva vida.
És bo,
és bo conèixer
i també valorar
precisament la formació
que tenen els metges
a la Facultat de Barcelona,
a la Facultat de Medicina.
I, a més a més,
aquesta qualitat
de coneixements,
la qualitat humana
és molt important.
crec que, sí,
una altra informació
que us portarem
d'actualitat,
de rigorosa actualitat
i que, desgraciadament,
és molt important,
és que hi ha una ètnia
que es diu
en els Ronigues,
és una ètnia
que té un milió i mig de persones,
més o menys,
un milió i mig de dos,
que viuen
al golf de Bengala
al cantó
de Birmania,
Maniamar,
ara actualment
es diu Maniamar.
Aquesta ètnia
està siguent expulsada
de les seves terres
per part del govern
aquest de Birmania.
Llavors,
els hi prenen
els seus béns,
els hi destrossen
a les seves cases
els militars
de Birmania
i els hi prenen
les seves possessions.
I, llavors,
finalment,
a part que hi ha
algunes morts,
són expulsats.
Llavors,
els Ronigues
el que fan,
bueno,
val a dir,
a més a més,
que aquesta ètnia
és un rar avis
en aquella zona
perquè
en Birmania,
bàsicament,
el 99%
són budistes
i aquesta ètnia,
els Ronigues,
són musulmans.
es creu que
van anar a parar
a Birmania
segles en darrere
per una emigració
que hi va haver
i es van establir
en aquest cantó
del Golf de Bengala.
Llavors,
hi ha un problema
molt gran
que s'està
verificant ara
és que en el Golf de Bengala
el cantó
de Bangladés
on resideixen ara
els Ronigues
que han fugit
i escapats
de Birmania
resulta
que són terres
molt planes
que,
bàsicament,
estan tocant
el mar,
el mar,
el mar,
el golf
i,
en aquest moment,
allà hi ha
pràcticament
270.000 persones
amb un campament
a l'allà del golf
i amb unes terres
que pràcticament
són a nivell
de l'aigua,
del mar.
Però,
inclús,
ara,
en aquest moment,
estan
arribant
les pluges
del Montsor
que són pluges
que arriben
a la Índia
des de l'Himalaya
fins al mar,
el golf de Bengala
i arrasten
tota l'aigua
que cau en el Montsor
que és
una poliometria
enorme,
que fa molt de bé
perquè també
fa que la terra
de la Índia
i de Bangladesh
quedi
plena d'aigua
i,
en aquest cas,
puguin regar
i puguin plantar,
però,
i se'n vagi
la secetat,
però també té
l'altra cara
i és que
en la desembocadura
generalment
arriba una quantitat
d'aigua
que inunda
la plana
costanera
de la Índia
i de Bangladesh.
És clar,
aquí justament
amb aquesta plana
a la desembocadura
dels rius
és on s'ha establert
els ronyigues
d'una manera
molt peregrina
en cases
fetes amb canyes,
en cases
fetes amb cartó,
amb materials
de desfet
i llavors
el que estem
és que
aquestes pluges
amb l'aigua
que arrastaran
els rius
arrastin
aquests poblats
i
pràcticament
ho inundin tot.
Hem de pensar
que aquestes persones
establertes
ara momentàniament
refugiats
no tenen
pràcticament
cap bé
sinó que
se'ls ha de portar
una ajuda alimentària
a través
de les
ONGs
però
per la quantitat
de persones
que actualment
encara estan fugint
de Birmania
no és suficient
el que necessiten.
Clar,
ara
al ver-hi
les pluges
aquestes
hi ha el temor
que moltes persones
d'aquestes
puguin
no puguin subsistir
i
hagin
demolit.
Aquí
les Nacions Unides
han fet una crida
al govern de
Birmania
que ho tingui en compte
i fins i tot
han enviat
una carta
a una
Premi Nobel
de Birmania
que es digue
un
sang
cu
lli
demanant-li
que intercedeixin
al govern
birman.
Tot seguit
hem de dir
que aquesta
senyora
resulta
que
té un càrrec
de governació
dels més alts
del país
però aquesta senyora
no acaba de donar-se
no acaba de definir
la seva posició
sinó que està
en una posició
molt ambigua
més aviat dient
que els gronyers
allà no pateixen
quan és tot
el contrari.
Per altra banda
el Premi Nobel
de
de Sud-àfrica
de la Pau
des Montutu
també ha fet
una demanda
a través
dels canals
diplomàtics
perquè
ajudin
en el
poble ronyiga
en aquesta
situació.
13 Premis
Nobel
a més
han criticat
amb aquesta
senyora
Kung San Su Kui
que és
consellera
de l'Estat
l'arribada
del Montso
que complicaria
molt la posició
del poble
de ronyiga.
Bé,
hi ha una cosa
que potser
podem fer
encara que sigui
poc
però si creiem
que es pot
fer alguna cosa
en tot cas
passaria
per enviar
una carta
a l'ambaixada
de Birmania
o a la
conselleria
de Birmania
a la carta
a la carta
als
unsolats
que tenen
establerts
o bé
a Madrid
o bé
a París
demanant
que tinguin
aquesta
cura
i que
facin
el possible
per evitar
que el poble
ronyiga
pateixi més
del que ja ha patit.
També el que hem parlat
abans
de la França de Gaza
que també és el problema
que hi ha allà
per la guerra
i per la carència
de totes aquestes coses
corrents
que són necessàries
com l'aigua
l'electricitat
telecomunicacions
els serveis
més alimentats
de recollida
de brossa
assistència
sanitària
tot això
que falla
també a la França
de Gaza
es pot fer
una carta
al Consulat
a Madrid
d'Israel
demanant-los
que com a mínim
que puguin
ampliar
les aigües
de pesca
de Gaza
a una zona
que podria ser
com a mínim
el que diuen
les normes
internacionals
de 30 milles
de la seva costa
Doncs amb aquesta situació
complicada
una situació
també
indefinida
perquè no sabem
no hi ha una definició
del final
no sabem
què passarà
en aquest final
però
si bé sabem
que en aquests moments
estan patint
hi ha gent que està patint
que està vivint
en unes circumstàncies
que no podrien ser pitjors
i que
doncs bé
fem la crida
fem aquesta crida
de demanar
una mica
de consciència
i de demanar
si us plau
que es faci
alguna cosa
al respecte
Molt bé
És important
que
estiguem
una mica
informats
d'aquestes
situacions
que es produeixen
desgraciadament
quan no hi ha motiu
que es produeixin
perquè això
es podria evitar
tant en un cantó
com l'altre
i en canvi
pel fet
que
hi ha
una certa impunitat
d'alguna manera
s'utilitzen
tots els elements
que es poden
inclús
a la guerra
o l'expulsió
per guanyar
el que volen
aconseguir
és una llàstima
A vegades
però Jesús
trobo que
aquestes notícies
sembla que
les haguem de buscar
que no són punt del dia
que costa trobar
això també
fa que molta gent
visqui
a la incògnita
i que no sàpiga
d'aquestes coses
sí
és evident
però
una de les tasques
que nosaltres fem
com a justícia
i pau
és
donar a conèixer
les zones
de conflicte
i els conflictes
perquè
també parlem
altres vegades
dels conflictes
africans
que també n'hi ha
de molt greus
i conflictes
a Centroamèrica
que també n'hi ha
de molt greus
i a l'Orient
que ja veiem
que avui les dues
són del pròxim Orient
Doncs sí
amb aquests dos exemples
que ens has posat
Jesús
gràcies
perquè ens han obert
una mica
les mires
ens han fet pensar
i jo crec que
molts de nosaltres
ha sigut
el primer contacte
d'informació
com dèiem
però que sempre és bo
i que sempre
és important
estar al corrent
d'aquestes coses
Anem cap a un altre tema
perquè
també
és molt important
un tema
de reivindicació
que és ni més ni menys
que els refugiats
un tema
que ens preocupa molt
des de Justícia i Pau
no només com a entitats
sinó també com a persones
és un tema
que ens preocupa molt
perquè
és una situació
insostenible
que no pot seguir
però que tampoc
sabem cap on tira
per tant
des de Justícia i Pau
Sant Just
s'ha fet un comunicat
s'ha fet un escrit
que
s'ha
s'ha
fet rebre
s'ha
s'ha enviat
diguéssim
a l'Ajuntament
de Sant Just
d'Esvern
per tant
tindran constància
en uns dies
de nosaltres
i d'aquest
d'aquest
comunicat
que fa
que les nostres
preocupacions
les posa
en un paper
en un escrit
per tal
d'informar
a l'Ajuntament
que nosaltres
estem
en aquesta situació
de preocupació
davant d'una situació
precària
en molts dels camps
de concentració
en molts camps
de refugiats
que en aquests moments
estan
en unes situacions
molt complicades
que cada vegada
hi ha més gent
que no hi ha
llocs habilitats
per tanta gent
que no saben
ja
unes situacions
insostenibles
per tant
es fa la crida
també es farà demà
en el ple municipal
de l'Ajuntament
on una petita representació
del grup
de Justícia i Pau
hi serà
per representar
aquests pensaments
que té el grup
i també
també ho poden fer
tots aquests oients
que ens estiguin sentint
tota aquella gent
que tingui
una inquietud
que pensi
igual que nosaltres
que aquesta situació
no pot seguir així
i que evidentment
com esmentàvem
abans fora de micròfons
aquesta no és una culpa
ni una responsabilitat
de l'Ajuntament
però sí que és veritat
que a vegades
està bé dir-ho
a nivell municipal
per començar
a moure coses
a nivell global
i sí que és veritat
també el que esmentàvem
que l'Ajuntament
ha donat suport
sempre
que ho ha necessitat
a nivell
de refugiats
a nivell
de situacions
com aquestes
que sempre
l'Ajuntament
ha estat aquí present
i per tant
nosaltres també
creiem convenient
que la població
sàpiga
d'aquesta situació
que
no avança
Jesús
no avança
en cap sentit
de fet
ara hi ha
un temps
pràcticament
de silenci
en matèria
dels camps
de refugiats
i la gent
que travessa
el Mediterrà
i que moren
pel camí
això és una cosa
que podem
veure
pràcticament
cada setmana
llavors
aquest silenci
és un silenci
que
ens fa tots
una miqueta
no culpables
però sí
una miqueta
responsables
del que passa
llavors
el justicipal
de Sant Just
demana
a l'Ajuntament
i als partits polítics
que composen
l'Ajuntament
que
ja que
el govern espanyol
es va comprometre
davant
del Consell Europeu
a acollir
3.000 refugiats
l'any passat
el 17
al seu territori
i quan
no solament
els ha recollit
no perdó
30.000 refugiats
ho he dit malament
30.000
i només
n'ha recollit
1.300
o 1.400
doncs llavors
vol dir que
no ha complert
els seus deures
i nosaltres
demanem
a l'Ajuntament
i als partits polítics
que facin
una queixa
explicant
aquesta qüestió
en el síndac
de Reuges
de Catalunya
els defensors
del poble de Madrid
i també
el govern espanyol
perquè és clar
el govern espanyol
ha signat
aquest acord
amb la
comissió europea
de reparto
en aquest cas
nostre
de 30.000
i no ha complert
per tant
quan es compleix
un acord
quan es compleix
un acord
que s'ha signat
en nom del govern
això
és una cosa
que no es pot fer
perquè
això constitueix
sempre
que hi ha conceptes
aquestes
en un frau
de llei
per tant
nosaltres recordem
amb aquest escrit
a l'Ajuntament
i als partits polítics
que facin
aquesta queixa
a fi
que rectifiquin
perquè encara
estan a temps
de rectificar
perquè encara
són molts
els refugiats
que estan
en camps
a Grècia
a Europa continental
a Itàlia
a Líbia
també
a Turquia
tots aquests països
que
ajudin al màxim
les persones
a integrar-se
amb els pròpies
pobles
on estan situats
doncs sí
i no tots són queixes
sinó també
agraïments
perquè jo crec
que és molt important
donar les gràcies
a Open Arms
per la tasca
que ha fet
una ONG
excel·lent
que també
el seu president
va rebre
el Premi
Català de l'any
ja farà un parell d'anys
l'Òscar
que ha fet
una feina
excel·lent
a pesar
de tots
els impediments
que els hi ha anat posant
aquest vaixell
requisat
i totes aquestes tasques
que han hagut d'anar
solventant
al llarg del temps
però
segueixen
el peu del canó
segueixen lluitant
per aquests refugiats
i per aquelles persones
perquè sembla
que diguem
refugiats
no
són persones
per tant
aquesta gent
Open Arms
està fent una tasca
que jo crec
que hem de
hem de celebrar
i hem de
hem d'agrair
si més no
aquesta tasca
que està portant a terme
és una tasca difícil
molt difícil
perquè s'arrisguen
s'arrisguen molt
a nivell físic
també
però
això quedarà
dintre de la història
com una de les coses
positives
d'aquesta època
també quedarà
per la història
com una cosa
negativa
el fet
que
passin aquestes coses
fins i tot avui en dia
sense que els governs
intentin
evitar-ho
i intentin
beneficiar
per altra banda
hi ha una cosa
bàsica
també
a veure
tots els
refugiats
i els emigrants
se'n van
del seu país
Síria
i l'haurien mitjat
per la guerra
la guerra
la provoquen
els interessos
de les potències
les cinc potències
més importants
al món
que són
les que estan
al Consell de Seguretat
de Nacions Unides
que són
els que fabriquen
l'armament
que s'administren
a les parts
del conflicte
per tant
si això
esperés
que s'hauria
de parar
llavors
els problemes
ja no
es podrien
arreglar
si
hi ha
interessos
monetaris
en el fons
de tot això
i poder polític
és més important
beneficiar
la població
ajudant-los
que no pas
aquests interessos
egoistes
i restrés
del comerç
d'armes
doncs sí
aquest és un fet
d'actualitat
per molt que
com deia el Jesús
ha quedat tapat
amb el silenci
però és una actualitat
que es farà
queixa demà
com dèiem
aquí al ple de l'Ajuntament
d'aquest mes de maig
ara però
acabem el programa
amb una
amb una notícia més
municipal
de caire municipal
de caire també
global
perquè ha estat
una feina municipal
però que
amb una frase
ho definiríem tot
que és
la festa de la pau
una activitat
que ja
té moltes edicions
en guany
s'ha fet
s'ha celebrat
aquest mes de maig
a l'11
12 i 13
s'ha estat celebrant
aquesta festa
de la pau
aquest any
l'EMA
ha estat els drets
dels infants
per això dèiem
que és una cosa global
una cosa
per la que
s'està lluitant
en tot el món
i que
cada vegada
s'està
aconseguint
un resultat
més favorable
entre les activitats
que vam veure
aquell cap de setmana
van ser moltes
com per exemple
la representació
de l'espectacle teatral
Amic meu
un conte
és a dir
és una obra de teatre
basada en un conte
que han escrit
nens i nenes
dels camps refugiats
de Grècia
amb aquesta
activitat
va iniciar
la festa
de la pau
a les 10 de la nit
al casal de joves
del divendres
11 de maig
i va començar
així
l'edició
d'enguany
finalment
va acabar
com cada any
amb la festa
de la pau
que és la festa
que es fa
a la plaça
de la pau
per desgraciar
aquest any
per motius meteorològics
es va haver de
suspendre
en l'exterior
però es va
fer l'activitat
en interior
es va fer
en els equipaments
de la vagoneta
on
un seguit
de gent
i de voluntaris
i voluntàries
van muntar
tot
l'equip
que s'havia de fer
a l'exterior
a l'interior
per tant
va seguir la festa
van seguir les activitats
amb menys gent
amb menys persones
també es van haver de retallar
activitats
en el programa
però si és cert
que la festa
no va parar
va seguir
i
va haver-hi
una bona acollida
per part dels nens
i nenes del cau
i de l'esplai
que van participar
fidelment
a totes les activitats
i bé
va ser
una festa
on es lluitava
per això
pels drets
dels infants
també
jo crec
que una menció
molt important
és pel Roger Cònsul
que va fer
una feina
excel·lent
com a
com a presentador
de l'acte
que va
fer
introduir
els nens
i les nenes
que hi participaven
i fer-se
còmplices
d'aquesta
idea
de la lluita
pels drets humans
i jo crec
que
pels drets humans
i dels infants
que jo crec
que va estar
va estar
molt
aconseguit
també aquest sopar
de la Casa Regional
d'Extremadura
que això ja va ser
una mica més de baixa
es va donar una mica més de baixa
perquè el temps no acompanyava
però
però es va anar
duent a terme
doncs amb aquesta activitat
així
més aviat alegre
acomiadem el programa
gràcies Jesús
gràcies Daniel
i gràcies a la Quima
que avui no ha pogut estar
però
però està al cor
exacte
la Quima segur que se'n recorda
i espero
vaja
quasi segur que el dissabte
ho escoltarà
i tant
moltes gràcies
i que vagi bé
molt bé
endavant
ara escoltes
l'àviu d'esbert
sintonitzes
l'àviu d'esbert
l'àviu de Sant Jú
l'àviu d'esbert