A Ràdio d'Esbert, amb tots vostès, Veus de la Parròquia. Com un dimecres cada mes, el programa de Veus de la Parròquia té l'espai Paraula viscuda.
I la paraula viscuda, com vostès saben, la fem la Montserrat Giró. Bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. I, normalment, una persona amiga que ens ve a expressar el que sent després d'haver llegit un text, alguna cosa que li crida l'atenció, que l'ha fet canviar, l'ha fet variar o l'ha fet pensar. Però, avui, concretament, Setmana Santa, i torno a repetir, Setmana Santa...
No tenim a ningú, però tenim uns textos que creiem que són molt adients per expressar el que en realitat un cristià hauria de fer amb la seva pròpia vida. Aquests textos ens els ha proporcionat una associació que se'n diu ACAT. L'ACAT vol dir Acció dels Cristians per l'Ebolició de la Tortura.
i ens diu que és una associació ecumènica que reuneix els cristians de totes les confessions. Fixin-se en la paraula ecumènica, que és el que vol dir, perquè és que vostès ja saben, i a vegades ho fem, fem una pregària perquè tots els cristians, els que seguim a Cris, estiguem ben units, i això es diu economisme. Aleshores, aquesta associació s'ha fet
i és, torno a dir, de totes les confessions, per lluitar per l'abolició de la tortura i la pena capital. Els cristians ens comprometem a lluitar per un món sense tortura, perquè aquest flegell és incompatible amb la dignitat humana. És, en l'Evangeli, on trobem la nostra força per l'acció. La fe en el Crist, mort i ressuscitat, ens dona força d'esperar i d'actuar per l'evolució de la tortura.
Això no és un invent, no és una cosa que la gent s'ha agafat. Hi ha, en un article, concretament l'article cinquè de la Declaració Universal dels Drets Humans, n'hi ha un pàrraf que diu ningú no serà sombès a la tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans i degradants.
I després podríem dir que ells han fet un camí, ells diuen el camí de la creu, amb els crucificats. I ens donen una sèrie de pautes que després les compararem amb el que nosaltres fem aquests dies alguna vegada i que s'acostuma a fer i que encara es fa, no a tot arreu, però sí que es fa, que és el Via Crucis. El Via Crucis, si vostès ho recorden, té 14 estacions...
en les quals cada una d'elles representa un passatge de la crucifixió del Senyor. En tots ells se llegeix algun text bíblic del Nou Testament i per reflectir, per expressar, per mostrar aquesta crucifixió. I aquests que ells han titulat Camí de la Creu amb els Crucificats ens diu El món està ple d'eglésies cristianes presidides per la imatge del Crist Crucificat.
I també està ple de persones que s'ofreixen crucificades per la desgràcia, les injustícies i l'orbit. Malalts que no poden ser atesos, dones maltractades, ancians ignorats, nens i nenes explotats i violats, immigrants sense papers ni futur, pressioners ofegats en el seu remordiment,
Homes i dones torturats de la manera més cruel, víctimes soles en els corredors de la mort, en esperant un tràgic final. Aquesta creu plantada pels cristians a tot arreu és la memòria comovadora d'un Déu crucificat i és el record permanent de la seva identificació amb tots els innocents que s'ofreixen d'una manera injusta en el nostre món.
Déu sofreix amb nosaltres i saber això ho canvia tot. Per contemplar el misteri d'un Déu crucificat és necessari apropar-nos cada dia una mica més als nostres crucificats. Això és el que volem fer amb aquesta pregària del camí de la creu, acostar-nos al sofriment real dels nostres germans empresonats, torturats i en espera al corredor de la mort.
Seguint, com els he dit abans, aquest camí de la Creu, que és com un via crucis, també estan aquí assenyalades de la primera a la 14a estació. I a la primera estació hi ha un encabassament que ens diu Jesús és condenat a mort. I ens posa un exemple. I ens diu, Hank Esquina ha estat condenat a mort
per uns assassinats que ell sempre ha negat que hagués comès. No autoritza la prova de l'ADN que, segons ell, demostrarien la seva innocència. Fa anys que espera el corredor de la mort i la data d'execució va ser dictada pel 9 de novembre del 2011. La pressió feta per molts organitzacions va obtenir quatre dies abans la suspensió temporal i la revisió del cas.
Jesús, tu també vas passar pel tràngol de ser condemnat a mort. La teva condemna era clarament injusta, però a diferència de Hans, ningú va intercedir per tu. Estaves sol, feies nosa i havies de morir.
Recorda't, Senyor, de tots els que, com tu, passen i passaran per aquest moment espantós d'escoltar la condemna mort. Ajuda'n a sentir-nos a prop d'ells i del seu dolor i abandó. I si, si, de la tua vida, que unirà convent i volar.
La segona estació no les llegirem totes perquè no tenim temps però com veuen és primer un exemple viu i després una reflexió sobre el que aquest exemple ens diu i la nostra posició com a cristians. Amb la segona estació aquí el títol seria Jesús carrega amb la creu però no la llegirem. La tercera diu Jesús cau sota el pes de la creu per primera vegada. La deixem també per el que es deia abans del temps.
I ens n'anem a la quarta estació que diu «Jesús troba la seva mare». I en aquest l'exemple és «Layma Hossein, a Xalakati, Bangladesh, ha rebut un tret a la cama disparat per membres del batalló d'acció ràpida, RAB. És un escolar de 16 anys que retornava el ramat familiar a la casa. La mare suplica que el portin a l'hospital».
Ignoren la seva súplica i quatre dies després van d'emputar-li la cama. Tu que vas sofrir tant al veure el teu fill estimat sagnant, colpejat i malferit,
Sense poder alleugerir el seu dolor físic, recorda't d'aquesta mare i de totes les mares del món que s'ofreixen pels seus fills, malalts, empresonats, colpejats per la vida sense il·lusió ni esperança de futur. Fes que sempre cerquem la teva dolça mirada i col·laborem a que molts la puguin descobrir.
Ja saltem també a la sisena estació. Aquí l'anunci és la Verònica eixuga el rostre de Jesús. I hem dit abans que aquests exemples que diem no són exemples, són coses reals estretes de la vida real i la qual després nosaltres hem de reflexionar i hem de dir el que creiem que hauria de fer un creient de veritat. Aquesta, la sisena,
És això, la Verònica aixuga el rostre de Jesús i diu, una dona valenta s'acosta a Jesús i li neteja el rostre. Jesús se la mira complegut i agraeix el seu gest generós. Si ens mires a nosaltres, què veus Jesús? Som covards pel fer el que el cor ens diu que hem de fer? Tenim por del que diran?
per implicar-nos massa lluitant, sense perjudicis, per la justícia i la veritat. Senyor, et demanem que sapiguem ser valentes com la Verònica, que no va pensar què li podia passar i va fer el que el cor li dictava.
Aixugar el teu rostre diví. També a nosaltres molts rostres plens de sang, colpejats i destrossats que ens esperen. Que sabiguem aixugar i amorosir tants rostres humans malmesos pel dolor i pel sofriment.
La vuitena estació podríem dir Jesús consola les dones de Jerusalem, però ja hem parlat de les dones. Veieu que, esclar, nosaltres som dones i veiem el paper de la dona dintre de totes aquestes estacions. En la novena diu Jesús cau per tercera vegada. I anem a la decena estació. I aquesta diu Jesús és despullat dels seus vestits.
A Guatemala, Lucía Escobar i Gustavo Girón, periodistes defensors dels drets humans, estan amenaçats. Yensi Roberto Ordóñez, empleat del Canal 14, ha estat assassinat després de mesos d'amenaces i xantatges. Òscar de León, reporter de televisió, amenaçat també mentre s'investiga un cas de corrupció. Estan sent despullats dels seus drets professionals
i obligats a treballar sota l'amenaça i la por. Jesús, els homes t'ho han pres tot. No tens res. Et quedava la mare i el peu de la creu es la vas donar. Ajuda els que ho han perdut tot i els que estan a punt de perdre-ho tot per denunciar la injustícia.
que sapiguem que tu ets bascadà sense res, però que ara, per l'esclat de la teva resurrecció, els acompanyes a fi que no perdin l'esperança d'un demà millor.
I per últim ens n'anem a la catorcena, de vegades se'n costa una mica a mi.
la 14a estació i aquí diu Jesús és sepultat a Sri Lanka continua la impunitat a causa de l'enfonsament de l'estat de dret i de la paràlisi del sistema institucional i judicial més de dos anys després del final del conflicte amb els rebels tamils centenars de persones continuen empresonades en els camps de detenció sense ocupació ni presentació davant d'un tribunal
amb virtut de les lleis decepció i de la llei antiterrorista. El silenci de molts sistemes judicials en el món és com una tomba tancada. Senyor, tu no podies restar en el sepulcre. Tu ets el déu de la vida, de la llum, de la joia, de la pau.
L'esclat de la teva resurrecció ens dona la certesa que vius per sempre més. Ajuda a obrir tantes tombes tancades que amaguen la injustícia. Et lluem per haver vençut la mort i per adonar-nos la certesa de la nostra vida futura amb tu, ressuscitat.
I acaben amb una coletilla final, que diríem, i que diu... Al peu de la teva creu, Jesús, hi som tots, no hi manca ningú. Tenim desig d'estimar i de saber estimar, de cercar i de trobar, de buscar-nos i trobar-nos. Hi som tots, amb els braços aixecats, oferint-te la nostra pregària. Al peu de la creu, hi som tots, agraïnt, beneïnt,
adorant. No és la creu nua, sinó la creu humanitzada, esperant matins de la resurrecció. I així acaba aquesta, podríem dir, guia, jo diria que és més aviat una guia, que es diu Camí de la Creu amb els Crucificats. Jo crec que ens deixa un gran sabor de boca. Normalment...
Veiem a vegades amb l'Església o amb les persones uns ritus, sobretot a vegades es creu la religió com una cosa que només és purament ritual, complir unes pràctiques i complir uns manaments que en un moment determinat es van donar, orientats per Déu, proclamats per Déu. Però el important, el verdaderament important, i és el que tothom hauríem de saber, és el massatge de Jesucrist, que és el ser humà i el nostre entorn.
estimar els germans. En aquesta setmana que tenim, una setmana santa, no cal posar-nos a tragi, s'ha de més de ser una setmana d'alegria, perquè ens diu que al final torna la vida, és el saber estimar. És el consell, no consell, perquè jo crec que cada un de vostès ja ho practica, però és el desig que nosaltres tenim des d'aquesta emissora per tots vostès, que tinguin una bona Pasqua, que sàpiguen a disfrutar
física, emocionalment i també en l'esperit, escoltant el silenci, escoltant els germans, tenint un moment d'atenció per tots, de dedicar-los a una somriure, com deien una de les nostres entrevistades, que és molt important. Queda poquet ja, però pensem que ja no cal dir res més...
Hauríem de llegir l'Evangeli, com ens mana el nostre rector, però l'Evangeli millor que l'escoltin a l'Eglésia, perquè és l'Evangeli en el qual Jesús es mostra els apòstols perquè ha ressuscitat, i sobretot a Maria Magdalena quan van al sepulcre. Si no poden o la volen escoltar, doncs això segurament el dissabte, a dos quarts d'onze, es tornarà a repetir.
Desitgem que passin molt bons dies de festa i disfrutin amb la família i amb tots nosaltres junts, perquè formem una gran família tal com diu aquí.
Moltes gràcies per haver-nos escoltat. Pensem que aquestes reflexions ens ajuden a estar vinculats a la vida de cada dia i això creiem que és la importància que ens dona, és el mestratge, estar amb totes les persones i ens sentim al costat d'aquesta associació que ha fet aquest camí de la creu. Fins la propera!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
For a while To love was all we could do We were young and we knew In our eyes For a lie Deep inside we knew Our love was true For a while
We paid no mind to the past We knew love would last every night Something right Would invite us to begin the day Something happened along the way What used to be heavy with sand Something happened along the way And yesterday was all we had
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
9, 8, 1, Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Ràdio d'Esvern. Ens fem escoltar. 98.1 FM.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!