FM. Després, internet, radiodesvern.com.
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
i tota la informació de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Tots els temes de caire religiós, humà i social que es produeixen en el moment
procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio que són amb vosaltres
tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui us oferim notícies d'Església i fe i actualitat.
Sempre en aquesta sintonia de Ràdio d'Esvern
en el 98.1 de la freqüència modulada.
Iniciem l'audició amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge.
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui tenien necessitat.
Veient que començava a fer-se tard, els dots anaren a dir-li
Acomiadeu la gent, que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant
i puguin trobar-hi que viures. Aquí és un lloc despoblat.
Jesús els digué
Doneu-los menjar a vosaltres mateixos.
Ells respongueren
Només tenim cinc pans i dos peixos.
Hem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta jantada?
Tots plegats eren uns cinc mil homes.
Ell digué als deixebles
Feu-lo seure en grups de cinquanta.
Els deixebles ho feren i tothom s'assegué.
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,
alçar els ulls al cel, els beneï, els partir
i els donava els deixebles perquè els servissin a la gent.
Tothom en menjar tant com vulgué
i recolliren dotze coves de les sobres.
Podeu escoltar Notícies d'Església.
Fi de curs de la catequesi
El proper divendres, dia 27,
a les 17.30 hores, dos quarts de sis de la tarda,
donarem per acabat el recorregut de la catequesi d'aquest curs.
Ho farem amb una trobada festiva d'infants,
pares i catequistes,
amb una estoneta de pregària
i una mica de berenar.
Més solemne serà la missa familiar
del dissabte, dia 28,
a les 8 del vespre.
El proper diumenge, dia 29,
en motiu de ser la festa del Corpus Christi,
a dos quarts de set de la tarda,
farem la pregària de vespres,
amb exposició del Santíssim
i benedicció solemne.
Casolada.
Demà, dijous, dia 26.
Per manifestar el desacord
en les mesures que es prenen
i del tractament entorn dels refugiats i immigrants
a nivell de tot Europa,
Justícia i Pau
convoca una casolada
a la plaça Verdaguer
demà, dijous,
a les 19.30,
dos quarts de vuit del vespre.
Si ho veieu bé
i no hi podeu assistir,
manifesteu-ho des del balcó
de casa vostra,
a la mateixa hora,
fent soroll
amb les cassoles.
Aquest any
es compleixen 450 anys
de la mort de la Santa Carmelitana
Maria Magdalena de Patzi,
la gran mística florentina.
L'Orde del Carme
s'ha proposat celebrar
aquesta efemèride
amb el propòsit
de donar
a conèixer
la seva vida
i doctrina,
riquesa
i patrimoni
de tota l'Església.
Amb aquesta intenció,
el bisbe Agustí
ha estat convocat
i convidat
a presidir
l'Eucaristia
al Convent
de les Carmelites
de Vilafranca.
Aquesta tarda
ha estat
a les 18.30,
tot celebrant
el dia
de la festivitat
d'aquesta
Santa de Florència.
Jornada
Pro
Orantibus.
Contempleu
el rostre
de la misericòrdia.
El passat diumenge,
dia 22,
Solemnitat
de la Santíssima
Trinitat,
vam celebrar
aquesta jornada.
Un dia,
perquè el poble
cristià
prenguem consciència,
valorem
i agraem
la presència
de la vida
contemplativa.
El lema
d'aquest any
en consonància
amb l'any
de la misericòrdia
és
Contempleu
el rostre
de la misericòrdia.
En aquesta jornada
és just
i necessari
que prenguem
per les persones
contemplatives
que gira
la mirada
i el cor
als seus monestirs
i demanem
per les seves
intencions.
Trobada
Catalano-Balear
de Justícia
i Pau
2016
Tindrà lloc
el proper dissabte
dia 28
al Centre Cultural
i de Lleure
La Vagoneta
de Sant Just
d'Esvern
i s'aprofundirà
el contingut
de l'encíclica
del papa francès
Laudato si
que és alhora
una lluança
a Déu
pel do de la natura
una dura denúncia
dels greus
problemes
ecològics
causats
per l'activitat
humana
i una crida
a respectar
protegir
estimar
i administrar
la natura
per a les
generacions
futures.
A la salutació
de benvinguda
intervindran
el bisbe
Agustí Cortés
i el rector
de la parròquia
del Sant Just
i Pastor
mossèn
Joaquim Rius
en nom
de Justícia
i Pau
de Sant Just
d'Esvern
Aquesta és la programació
sota la que es desenvoluparà
l'acte
A les 9 i quart
del matí
acollida
A dos quarts
de 10
presentació
de la jornada
A les 10
conferència
cap a una
ecologia integral
A les 11
una pausa
per fer un cafetó
A dos quarts
de 12
conferència
cap a un nou
model
de desenvolupament
A les 13
45
tres quarts
de dues
del migdia
dinar
amb una bona estona
de germanor
I a les 4
de la tarda
taula rodona
cap a un nou estil
de vida personal
i comunitari
experiències
i propostes
A les 18
hores
6 de la tarda
cluenda
de l'acte
Per inscripcions
i receptes
reserves
perdó
Justícia
i Pau
de Barcelona
al 933
176
177
o bé
enviant un e-mail
a
justiciaipau
arroba
justiciaipau
punt
o
rg
Festa del Beat
Pere Tarrés
el dilluns
dia 30 de maig
A Barcelona
a la parròquia
de Sant Vicenç
de Sarrià
on hi ha
el seu sepulcre
a dos quarts
de vuit
del vespre
con celebració
eucarística
presidida pel bisbe auxiliar
Monsenyor Sebastià
Taltavull
A Manresa
a la parròquia
de la Mare de Déu
del Carme
lloc
on va ser batejat
a les set
del vespre
con celebració
eucarística
El Beat
Pere Tarrés
era un metge
molt competent
en la medicina
com ho demostren
no solament
les altes notes
que va treure
en tota la seva carrera
sinó també
com ho testifica
el seu professor
el doctor
Francesc Esquerdo
que el reconeixia
com un deixeble
amb una precoç
maduresa professional
i clínica
i també
com ho diuen
els nombrosos
testimonis
que van declarar
en el procés
de canonització
els quals
el presenten
com un metge
molt preparat
i de primera categoria
Premi Vivències Mèdiques
Doctor Tarrés
és el guardó
que atorga anualment
en la festa
de la Vigília
de Sant Lluc
la Junta Comarcal
del Bages
del Col·legi
de Metges
de Barcelona
que recompensa
l'abonomia
l'altruisme
i la dedicació
professional
d'un metge
envers els malalts
i que fou concedit
l'any 2014
al pediatre
doctor
Josep Maria Marc
i l'any 2015
al doctor
Josep Sorribes
metge de
geriatria
medicina d'empresa
i medicina interna
Exposició
sobre el doctor
Tarrés
El dia 23 de maig
s'inaugurà
a Roma
una exposició
sobre la vida
virtuts
i situació
del procés
de canonització
Aquesta exposició
posteriorment
s'exposarà
en altres llocs
Heu escoltat
Notícies d'Església
Us oferim ara
l'espai
Fe i Actualitat
Un altre any
hem de fer
la declaració
de la renda
i se'ns planteja
l'oportunitat
de decidir
on volem
que vagi a parar
una part
dels nostres impostos
De fet
es tracta
d'una petita part
però la decisió
que adoptem
serà molt significativa
dels nostres
valors
i desitjos
A la pàgina 2
de la declaració
hi ha
un apartat
la Casella 105
en què podem
decidir donar
a l'Església Catòlica
un 0,7%
del que paguem
i una altra
la Casella 106
per assignar
un altre
0,7%
a altres
finalitats socials
Què hem de fer?
Les nostres
diòcesis
recomanen
posar
totes dues
creuetes
i
preguntem
quin és el motiu?
Estem convençuts
que s'ha d'optar
per l'Església Catòlica
perquè volem
que pugui dur
a terme
la seva missió
ja que sense
aportacions econòmiques
cap institució
tampoc
l'Església
és viable
perquè necessitem
una estructura
organitzada
amb una distribució
de serveis
i responsabilitats
que faci possible
una acció
pastoral
seriosa
perquè valorem
el treball
que moltes
persones
creients
i moltes
institucions
i congregacions
religioses
estan fent
a la societat
i encara que
gran part
d'aquesta activitat
sigui voluntària
perquè ens agrada
que els nostres
fills
puguin escoltar
la bona notícia
de Jesucrist
i fer-la part
integrant
d'una vida
viscuda
en plenitud
i per això
necessitem espais
i publicacions
perquè promou
ajudes
pastorals
i socials
a les persones
i als hospitals
perquè s'esforça
en la difusió
d'una sèrie
de valors ètics
per a la convivència
social
per aconseguir-ho
amb professionalitat
i serietat
calen
agents pastorals
perquè suscita
i forma
milers de voluntaris
que treballen
dins i fora
de les institucions
eclesials
perquè educa
milers
de nois
i noies
en centres
educatius
i esplais
perquè col·labora
amb el tercer món
a través d'un teixit
d'entitats
i de voluntaris
i missioners
sense diners
és impossible
una acció eficaç
i de llarg abast
però estem convençuts
que també
hem d'optar
per la casella
d'altres finalitats
socials
perquè l'acció social
de l'Església
no cobreix
totes les necessitats
que hi ha
a la societat
perquè les administracions
en l'àmbit espanyol
de comunitat
autònoma
o municipal
no poden
arribar a tot arreu
perquè hi ha milers
d'associacions
i altres entitats
que realitzen
una tasca d'ajuda
que molta gent
necessita
perquè entre les entitats
que s'ajuda
n'hi ha també
de caire cristià
com ara
càritas
perquè entre totes
les administracions
i religions
i entitats
socials
poden
constituir
una societat
més justa
perquè optant
per la casella
de l'Església
catòlica
i la d'altres
finalitats
socials
estem doplant
la nostra aportació
al món social
sense que augmentem
la nostra càrrega
d'impostos
per això
sí
a marcar
les dues caselles
0,7%
per a l'Església
catòlica
i 0,7%
per a altres
finalitats
socials
aquesta petició
és designada
per mossèn
Antòni Matabosc Soler
econòm
de l'Arcabisbat
de Barcelona
mossèn
Francesc
Xavier
Escolà
Genè
econòm
del Bisbat
de Sant Feliu
de Llobregat
i el senyor
Francesc
Ortiz García
ecònom
del Bisbat
de Terrassa
L'Església
no té cap règim
fiscal especial
diferent
a altres
institucions
o únic
per a ella
per tant
no hi ha cap
tracte de favor
amb l'Església
catòlica
simplement
pel fet
d'estar
considerada
com una institució
que desenvolupa
una tasca
valuosa
per a la societat
l'Església
està sotmesa
al règim fiscal
general
de la resta
d'entitats
no lucratives
que permeten
excepció
de l'IBI
és a dir
l'Església
està sotmesa
a la llei
de mecenatge
exactament igual
que a totes
les altres
institucions
és lògic
que un estat
democràtic
com el nostre
que aspira
respectar
tots els ciutadans
i les seves
iniciatives
sempre dins
de la llei
promogui
i incentivi
també fiscalment
els que treballen
en favor
del bé comú
escoltarem ara
uns fragments
publicats
en el full
informatiu
de la parròquia
del discurs
del Sant Pare
Francesc
davant
del cos
diplomàtic
amb motiu
d'haver rebut
l'important premi
Carlemang
Aquestes
que escoltareu
seran
els trets
més pastorals
en més evangeli
en més exhortacions
però també
va haver una part
del seu discurs
en moments
de gran passió
de reformament
de tot allò
que ell pensa
íntimament
sobre l'egoisme
d'aquells
que hi viuen
en aquest
dit
primer món
ple de dificultats
potser
però
en més probabilitats
de combatre-les
i que es
desentenen
de la tristor
i la indefensió
d'aquells
que ho han perdut
tot
fins a arribar a perdre
la consideració
d'èixers humans
a ser tractats
com a desferres
sense els drets
que els atorga
la declaració
de l'any 1948
i el posterior
article
que figura
en la Constitució
de la Unió Europea
envers
els deures
que es tenen
amb els refugiats
que arribin
en demanda
de Sill
aquests són els fragments
del seu discurs
dirigit
a Europa
aquesta família
de pobles
que en aquest temps
s'ha fet de manera
meritoria
més àmplia
en els últims temps
sembla sentir
menys propis
els murs
de la casa comuna
potser aixecats
apartant-se
del clarivident
projecte
dissenyat pels pares
aquella atmosfera
de novetat
aquell ardent desig
de construir la unitat
semblen estar
cada vegada
més apagats
nosaltres
els fills
d'aquell somni
estem tentats
de caure
en els nostres egoismes
mirant
els que ens és útil
i pensant
en construir
recintes
particulars
no obstant això
estic convençut
que la resignació
i el cansament
no pertanyen
a l'ànima d'Europa
i que també
les dificultats
poden convertir-se
en fortes
promotores
d'unitat
una Europa
temptada
de voler
assegurar
i dominar
espais
més que de generar
processos
d'inclusió
i de transformació
una Europa
que es va
atringerant
en lloc
de privilegiar
les accions
que formen
nous
dinamismes
en la societat
dinamismes
capaços
d'involucrar
i posar en marxa
tots els actors
socials
grups
persones
en la recerca
de noves solucions
als problemes
actuals
que fructifiquin
en importants
esdeveniments
històrics
una Europa
que lluny
de protegir
espais
es converteixi
en mare generadora
de processos
Aquesta transfusió
de memòria
ens permet
inspirar-nos
en el passat
per afrontar
amb valentia
el complex
quadre
multipolar
dels nostres dies
acceptant
amb determinació
el repte
d'actualitzar
la idea
d'Europa
una Europa
capaç
de donar a llum
un nou humanisme
basat en tres capacitats
la capacitat
d'integrar
capacitat
de comunicació
i la capacitat
de generar
La pau
serà duradora
en la mesura
que armem
els nostres fills
amb les armes
del diàleg
els ensenyem
la bona batalla
de la trobada
i la negociació
d'aquesta manera
podrem deixar-los
en herència
una cultura
que sàpiga
dibuixar
estratègies
no de mort
sinó de vida
no d'exclusió
sinó
d'integració
Aquesta cultura
de diàleg
que hauria de ser
inclosa
en tots els programes
escolars
com un eix transversal
de les disciplines
ajudarà
a inculcar
a les noves generacions
una manera diferent
de resoldre
els conflictes
a què els estem
acostumant
avui
és urgent
crear coalicions
no només
militars
o econòmiques
sinó
culturals
educatives
filosòfiques
religioses
coalicions
que posin en relleu
com
darrere de molts
conflictes
està en joc
amb freqüència
el poder
de grups
econòmics
coalicions
capaces
de defensar
les persones
de ser
utilitzades
per a fins
impropis
armem
la nostra gent
amb la cultura
del diàleg
i de la trobada
i segueix el discurs
hem de passar
d'una economia líquida
que tendeix
a afavorir
la corrupció
com a mitjà
per obtenir
beneficis
a una economia
social
que garanteixi
l'accés
a la terra
i al sostre
per mitjà
del treball
com a àmbit
on les persones
i les comunitats
puguin posar
en joc
moltes dimensions
de la vida
la creativitat
la projecció
del futur
el desenvolupament
de capacitats
l'exercici
dels valors
la comunicació
amb els altres
una actitud
de duració
per això
en l'actual
realitat
social mundial
més enllà
dels interessos
limitats
de les empreses
i d'una
incòestionable
racionalitat
econòmica
cal
que es continuï
cercant
com a prioritat
l'objectiu
de l'accés
al treball
per a tots
segons
la laudato si
127
amb la ment
i el cor
amb esperança
i sense
se van a nostàlgia
com un fill
que troben
amb la mare Europa
per a les seves
torres
de vida i fe, somio un nou humanisme europeu,
un procés constant d'humanització.
Somio una Europa jove, capaç de ser encara mare,
una mare que tingui vida, perquè respecta la vida
i ofereix esperança de vida.
Somio una Europa que es fa càrrec del nen,
que com un germà auxilia el pobre
i els que venen a la recerca d'acolliment
perquè ja no tenen res i demanen refugi.
Somio una Europa que escolta i valora els malalts
i els ancians perquè no siguin reduïts
a objectes improductius de descart.
Somio una Europa on ser immigrant
no sigui un delicte, sinó una invitació
a un major compromís amb la dignitat de tot ésser humà.
Somio una Europa on els joves respirin l'aire net
d'honestedat, estimin la bellesa de la cultura
i d'una vida senzilla,
no contaminada per les infinites necessitats del consumisme.
On casar-se i tenir fills
sigui una responsabilitat i una gran alegria
i no un problema a causa de la manca d'un treball prou estable.
Somio una Europa de les famílies
amb polítiques realment eficaces,
centrades en els nostres més que en els números,
centrades en les persones,
en el naixement de fills més que en l'augment dels béns.
Somio una Europa que promogui i protegeixi
els drets de cadascú sense oblidar els deures envers tots.
Somio una Europa de la qual no es pugui dir
que el seu compromís pels drets humans
ha estat la seva última utopia.
Aquest estat, la veu del papa Francesc,
davant el cos diplomàtic
en ocasió d'haver rebut el premi Carlemany.
Continuem escoltant la veu del Sant Pare,
ara amb una pregària en ocasió de l'Any de Misericòrdia.
Gràcies, Pare Misericordiós,
per tantes persones creients i no creients
que donen el seu temps i, si cal, la vida
a favor dels més necessitats.
Et preguem que els enforteixis,
que els animis a no defallir en la seva tasca,
per tal que siguin balsam guaridor
de les ferides obertes que s'ofreixen
tants homes i tantes dones privats de llibertat.
T'ho demanem per intercessió de Jesucrist
al rostre de la teva Misericòrdia.
Un signe important del jubileu
és també la confessió.
Acostar-se al Sagrament mitjançant,
al qual ens reconciliem amb Déu,
és tenir una experiència directa
de la seva Misericòrdia.
És trobar el Pare que perdona.
Déu ho perdona tot.
Déu ens comprèn,
fins i tot també en les nostres limitacions,
ens comprèn també en les nostres contradiccions.
No sols això.
Ell, amb el seu amor,
ens diu que quan reconeixem els nostres pecats,
encara el tenim més a prop nostre
i ens anima a mirar endavant.
Aquest gran signe de la vida cristiana
es transforma després en tants altres signes
que són característics del jubileu.
Penso en tots els que travessaran una de les portes santes
que aquest any són veritables portes de la Misericòrdia.
La porta ens indica Jesús mateix que ha dit
Jo sóc la porta.
Els qui entrin per mi se salvaran.
Podran entrar i sortir lliurement
i trobaran pasturatges.
Travessar la porta santa
és el signe de la nostra confiança en el Senyor Jesús
que no ha vingut per jutjar,
sinó per salvar.
Hem arribat als moments finals de
Veus de la parròquia.
Avui us hem parlat
Joana Algarra i Pere Oliver.
Ha posat les músiques
i ha controlat el so
en Carles Esnarnia Frius.
Recordeu que aquesta audició
serà repetida el proper dissabte
a dos quarts d'onze del matí.
Fins aleshores,
molt bona nit a tothom
o bé, bon dia
si ens escolteu en dissabte.
Adeu-siau.
Fins aleshores,
Carave,
un programa per a arqueòlegs de la música moderna.