Comencem ara una nova sessió de Veus de la Parròquia,
aquest programa que es fa cada dimecres aquí a l'antena de ràdio d'Esberna.
Avui els toca el grup de Justícia i Pau i com sempre tenim en Jesús Castro al capdavant
i també algun dels seus integrants, concretament avui tenim a la Teresa Cots
i seguiran parlant d'aquest continent que han escollit per parlar com a temàtica
d'aquesta temporada aquí a la ràdio, que és el continent Àfrica.
Els saludo perquè els tenim a l'estudi tant a la Teresa com al Jesús.
Hola, què tal? Bona tarda els dos.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Doncs bé, Teresa, et sembla que si comencem parlant d'alguna cosa d'Àfrica,
què ens portes avui tu?
Mira, primer de tot us vull situar, doncs jo parlaré de Madagascar.
Hem triat avui aquest país.
Primer el situaré, Madagascar.
Oficialment és una república, és un país insular que està situat en l'oceà Índic.
Està enfront de la costa oest del continent africà, a l'est de Moçambic.
És la més gran d'Àfrica i la quarta més gran del món d'illa.
I, a més, està rodejat de petites, nombroses illes perifèriques al Bontan.
Està separada del continent pel cantó esquerre, pel canal de Moçambic.
Tot i la seva proximitat actual al continent africà,
Madagascar, en els seus orígens, no pertanyia a l'Àfrica.
O sigui que, en els seus orígens, estava enganxada al subcontinent Índic.
O sigui que, i es va separar fa 88 milions d'anys.
Per això, el seu aïllament, el que ha favorit,
és la conservació en el seu territori
de la majoria de coses endèmiques i animals,
com, per exemple, els lèmurs.
Hi ha cinc famílies endèmiques d'aus
i sis espècies endèmiques de beobàs úniques en el món.
Madagascar, el seu nom, el deu a la illa,
als portuguesos, que li van donar el nom el 1502.
La capital de Madagascar es diu Antananariu,
però coloquialment se li diu Tana.
Allà es parla el Malgaix i el francès.
A Tana, o sigui, a Madagascar, es van independitzar de França
el 26 de juny del 1960.
No fa tant.
Però, per mi, això va ser, per mi, una pena,
perquè, per exemple, l'isla Reunió,
que encara depèn de França,
està molt protegida.
I Madagascar,
a l'independitzar-se,
és un avantatge pel país,
però ha quedat una mica sola
i el país ha quedat com abandonat.
A veure, després,
la majoria de la gent d'allà,
referent a la religió,
són cristians,
tenen creences tradicionals i musulmanes.
Tenen un amalgama de totes aquestes religions.
I, Teresa,
més o menys,
quina densitat de població té?
Sembla que hi ha com uns 26 milions de persones.
Per fer-nos una idea,
una mica una comparativa,
per exemple,
amb Espanya o amb altres països també.
Sí.
Després,
allà,
l'ecoturisme i l'agricultura,
juntament amb l'educació
i l'empresa privada,
són els elements claus
de l'estratègia
del desenvolupament de Madagascar.
Allà el que passa,
que la crisi política i econòmica
s'ha debilitat molt la economia
i la qualitat de vida de la població
és molt baixa.
O sigui, que hi ha moltíssima misèria.
La pobresa afecta
al 92% de la població.
És el quart país del món
més pobre i més desnutrit del món.
Un de cada dos nens menors
de 5 anys
pateix retard en el creixement.
Està després.
És un dels 5 països en el món
on l'excés de l'aigua
és més difícil
per a la població.
12 milions de persones
no tenen accés
a l'aigua potable.
Ostres.
En el 2019,
el 15% de la població
només tenia accés
a un 15%
a l'electricitat.
Caram.
Passa que ara
aquesta taxa
ha canviat una miqueta.
Hem de pensar
que la gent
viure en una espècie
com de casetes
de canyes
o de fang
i algunes
que són una mica
han fet una mica
amb ciment
i la majoria de gent
s'illuminen
amb espelmes
o amb llums
de parafina.
Hi ha molt poca gent
que tenen llum.
Tu això, Teresa,
ho expliques
perquè ho saps
de primera mà.
Sí,
jo ho he vist
en persona.
Després,
més al final,
faré una conclusió
i parlaré
d'aquest tema.
L'ONU
vaig estar mirant
i ha fet
uns projectes,
no?
Un d'ells
ha fet
els fons comuns
de l'OTS
que són els objectius
de desenvolupament
sostenible
de l'ONU
han fet
com uns
parcs eòlics,
no?
Entre cometes.
Allà en Madagascar?
Sí.
A veure,
els parcs eòlics
com tothom sabem
valen molts diners.
Fa uns anys
ja van invertir
125 milions
de dòlars
i ara han anunciat
una inversió
de 54 milions
i mig
però dividit
entre 5 països
Madagascar,
Quènia,
Macedònia,
Suriname
i Zimbabue.
Però, clar,
repartit
entre 5 països,
doncs, clar,
una part
els hi tocarà
a Madagascar
però, clar,
és...
jo penso
que és poquet,
no?,
d'aquests 54,
però, clar,
això s'ho dirà
a fer una mica
l'energia
una mica
assequible
i sostenible
i ajudarà una mica
a fer electricitat
aquests parcs eòlics.
Però, clar,
perquè doni electricitat
ha d'haver-hi
un parc eòlic
una mica
potent.
potent, no?
Sí.
Després han fet
un altre
projecte
a l'ONU
aquest any
passat
que
afagna
botse,
que és una paraula
amb el gaix
que significa
rescat.
És una gran
innovació
de protecció
social
al país.
Incluïa,
doncs,
transferències
monetàries
no condicionals
i una assegurança
sanitària
per als treballadors.
Un servei
de prevenció
de violència
de gènere
i d'atenció
als supervivents,
assegurances
agrícoles
i activitats
relatives
als mitjans
de subsistència.
Madagascar
és una zona
greument
afectada
per la pobresa
extrema
i molt
vulnerable
als riscos
naturals,
sobretot
la sequera.
Hi havia
una senyora
anomenada
Denise
que era
agricultora
i mare
soltera
que gràcies
a aquest
programa
que era
mare soltera
de dos nens
que diu
que la sequera
que ja dura
uns quants anys
que diu
que el seu terreny
no produïa
res
i que
amb l'ajuda
d'aquest
programa
ha aconseguit
poder donar
imagineu-se
un dinar al dia.
Imagineu
aquí
que vegem
tres cops al dia
o quatre o cinc
està molt agraïda
Té cobert
aquest àpat
almenys.
Un àpat al dia,
no?
De ferir
un àpat al dia
contenta
i agraïda.
A ella
i a la seva família.
Sí,
a la seva família
i de poder
obrir
un petit negoci
d'arròs
i mongetes.
Oh, mira.
Arròs i mongetes.
I dius
aquí diríem
amb arròs
i mongetes
que dona,
no?
Doncs aquesta senyora
està encantada
de la vida
i de construir
una nova casa
més gran.
Us podeu imaginar
la casa?
Me la imagino,
no?
I llavors
tot aquest projecte
ha arribat
a unes 75.000
persones,
imagina't,
de 26 milions,
doncs són...
I la majoria
d'aquest programa,
les que més es beneficien
i les que més
treuen profit
són les dones.
el que han vist
en el projecte
que són
les dones
perquè
els homes,
no sé
el que passa allà
que no treuen profit
tot el que s'han vist
que els microcrèdits
en tots els països.
Potser són programes
que ja
l'ONU mateix
destina,
no?
Potser,
o recomana
que estiguin dirigits
a la població femenina
de Madagascar
o donar prioritat
a les dones,
no?
perquè s'hi puguin adherir o...
La dona,
m'imagino que
com que té canalla,
suposo que
és més estalviadora
perquè també passa
a Llatinoamèrica
o a la Índia.
O també si han de complir
algunes bases
o alguns requisits,
potser les dones
estan en desfavoriment,
no?
I per això
poden tenir
més accés
a aquest tipus
de programes
o d'ajuts o...
No sé quin és el motiu
però les dones
són les que
fan més front
i tenen més
empenta.
Normalment,
antigament,
eren els homes
els que portaven
més bé
l'agricultura,
però encara
aquestes dones
han rebut formació
en pràctiques
agrícoles,
en riscos
climàtics,
perquè allà
els riscos
climàtics
és molt important
i se'ls ha proporcionat
fertilitzants
agrícoles
i eines
agrícoles
perquè elles
puguin
cultivar
els seus
propis
camps,
no?
Després,
els nens
s'ha escolaritzat
quasi el 80%
dels nens
que estiguin
escolaritzats,
és molt important.
El que passa allà
és que
tots els nens
poden anar
a l'escola,
el que passa
és que la majoria
dels nens
estan cuidant
els ramats
d'animals
i cuidant-se
dels nens
petits.
Després,
una cosa
que em va
fer,
bueno,
quan vaig,
jo vaig estar
allà,
hi ha un canal,
el cantó dret
de
de
Madagascar,
que es diu
Canal de Palanganes,
que està situat
al cantó dret
de la illa,
al cantó
de l'Índic,
al cantó
de l'Índic,
sabeu que hi ha
moltes aigues calentes,
tot el que ve
de la Índia,
d'Indonèsia,
aquella banda
d'allà
queda molt
desprotegida
perquè hi ha
l'oceà
i tota aquella
banda d'allà
quan cada
3 o 4 anys,
tota aquella banda
d'allà,
cada 3 o 4 anys
tota la banda
dreta,
quan em vaig
estar allà,
cada 3 o 4 anys
totes les cases,
bueno,
casetes,
entre cometes,
barraques,
diguem-li
cabanes,
cada
com 4 o 5 quilòmetres
l'aigua
entra cap dintre
i s'ho endú
tot,
tot el que
tinguis sembrat,
les cases,
s'ho endú
tot a l'aigua
perquè venen
com petits tsunamis,
no?
Bueno,
o grans tsunamis,
s'ho endú
tot, no?
Llavors,
fa molts anys,
era molt difícil
quan allò
governava
França,
es van
donar
compte
que era
molt difícil
entrar als
vaixells
perquè aquell
mar
es sotava
molt
i es va
construir
en l'any
1540
durant la
monarquia
merina
ja van
construir
un tros
de 645
quilòmetres
van construir
el canal
de Palanganes
sí
al cantó
dret
i es va
construir
enmig
de llacunes
llacs
artificials
pantans
i això
ho va
fer
durant el
període
colonial
francès
no?
I això
va augmentar
doncs
el comerç
i per
proveir
evidentment
les tropes
franceses
que vivien
allà
i per
tots els
vaixells
francesos
i per
fer una
ruta
segura
amb els
vaixells
de càrrega
amb
destinació
tamaina
passa que
a l'independecer
de
França
aquell canal
de Palanganes
si allò
no es cuida
i es mantenen
les coses
com passa aquí
i com passa
a tot arreu
doncs allò
es va
demigrant
no?
demigrant tot
ara aquest canal
està utilitzat
doncs
per la gent
local
i la gent
doncs
han fet
les seves
cases
al voltant
de les ribes
i
per la gent
que viu allà
doncs
és el seu
únic mitjà
de transport
i també
els proporciona
peix
i mandioca
doncs
que cultiva
en els seus
marges
referent
a l'alimentació
del país
allà
no tenen
gaires coses
la gent
s'alimenta
d'arròs
mandioca
blat de moro
gingebre
ceba
alls
tomàquet
tubercles
perquè
és que és una terra
bastant
que és tot el que cultiven
sí
el que cultiven
després
sobre la carn
hi ha molta carn
de cebu
que és molt bona
és un tipus de cabra
és molt bona
la carn
no ho havia sentit mai
jo no m'havia menjat mai
fins allà
és una carn molt bona
i cabra
també
i els pollastres
em vaig veure
bastants
a les aldees
però
eren uns pollastres
jo no demanava mai
pollassa
quan vaig anar
jo els hi deia
als poblats
quan els veia
pollastres atlètics
pollastres
que feien
gimnàstica
perquè
no és com aquí
els pollastres
que estan gorditos
pollastres atlètics
imagineu
primets
molt primets
o sigui
que tenien
molt poca carn
jo els hi deia
pollastres atlètics
fibrosos
fibrosos
també hi havia
verdures
que cultiven
a les zones
que cultivaven
i llavors
el que tenia
avantatge
era la gent
que vivien
a la vora del mar
doncs que aquests
tenien molta sort
perquè podien
menjar
molt de peix
ah mira
veus
si la gent
que vivia
a la vora del mar
doncs la mateixa
gent
doncs anava al mar
els suministraven
del mar
i allà sí que
hi havia peixos
gambes
maris
els pocs
gegants
per lo que
vaig veure
les llagostes
uns pocs
enormes
que els portaven
als restaurants
no se'ls menjava
la gent
els portaven
als restaurants
els peixos
sí
hi havia unes barques
entre comet
unes barques
molt rares
que eren
com uns pals
no sé com
no s'enfonsaven
en aquell mar
i les llagostes
també les portaven
als restaurants
i després
com a país
tropical
hi ha les fruites
clàssiques
tropicals
no
i després
la zona
musulmana
doncs també
menjant la carn
com tipus
musulmans
no
com a tot arreu
i era
després
una cosa
que
que em va
sobtar
molt
també
ara
parlaré
una mica
de les
meves
conclusions
una mica
del meu
viatge
les teves impressions
no parlaré
del viatge
de les coses
boniques
perquè
hi ha moltes
coses
molt boniques
allà
una cosa
que
clar
et sobta
que a Madagascar
nosaltres vivim aquí
a Espanya
tenim la frontera
amb França
la frontera
amb Portugal
clar
ells estan fora
separats
som una illa
no tenen fronteres
és un país
sense fronteres
perquè estan
aïllats
no
llavors jo crec
que queden
molt separats
i els separats
de França
doncs
estan allà
com
allà
una mica
abandonats
i jo el que veig
que és que els mitjans
de comunicació
no se'n parla
gaire
de Madagascar
no?
o quasi gens
no?
després el que vaig veure
que en el vol
quan vaig anar
allà
el vol
anava
d'Istanbul
a Tana
i parava
a Isla
Mauricio
un vol
gegant
un vol
trasatlàntic
d'aquests
enormes
i el 90%
del vol
baixava
a Isla
Mauricio
i es quedaven
allà
no?
es quedaven
allà
perquè tothom
anava allà
de placer
i el 10%
amb una hora
de vol
per sort
els arribava
Tana
en Tana
a Nariu
perquè si no
per sort
encara tenien la sort
que els arribava
algun vol
sinó que els quedaven
allà
molt aïllats
no?
i clar
quan vaig anar
en un viatge
no comercial
doncs clar
vaig tindre la sort
que anaves
en 4x4
i podies anar
perquè a tu
què és el que et va cridar
l'atenció Teresa
de fer el viatge
a Madagascar?
va haver algun fet
et va cridar
al país
al país
t'ho va recomanar
a algú?
bueno
em feia molta gràcia
anar a veure
els lèmurs
els paubàs
una mica
el viatge comercial
de veure
el país
no?
sí
a veure les coses
exòtiques
i endèmiques
de Madagascar
se n'ha fet
ja fa molts anys
se'n va fer
una pel·lícula
d'animació
i jo crec que
molta gent
pot ubicar
el mapa
en Madagascar
per la pel·lícula
de fet
d'animació
que va tenir
moltíssim d'èxit
una pel·lícula
de dibuixos
que surten
bé
els protagonistes
són uns animals
també surt un lèmurs
precisament
els de cua
anillada
que són molt macos
tens allà al costat
no hi ha ningú
estàs tu sol allà
amb els lèmurs
és que és una passada
no hi ha gent
els mitjans
potser no en parlen
però que sí
que és veritat
que gràcies
a aquesta pel·lícula
Madagascar
dius Madagascar
i la gent sap
que és un lloc
on hi ha
aquests animals
una mica
es pot ubicar
ni que sigui
una mica
el mapa
no sí
hi ha gent
que sí sap
on està el mapa
però hi ha molta gent
que no ubica
ni Barcelona
ja ja
però bueno
gràcies a Déu
tothom estudia
una mica
i ubica
no
i també
quan vas a
les aldees
allò que
la gent
és molt maco
encara pots
interactuar
i parlar
veus nenes
amb panxeta
jo pensava
que eren embarassades
i no
i eren de gana
que estaven
nenes
infladetes
allò em va
sobtar
una mica
el guia
no no
que són de gana
aquestes nenes
i et quedes
una mica
clar
que tu tens
de tot
i llavors
a la nit
no et deixaven
sortir
del centre
hoteler
durant el dia
et podies moure
per les aldees
o els poblats
però a la nit
no podies sortir
de l'hotel
no et deixaven
sortir
perquè clar
la gent era
maca
però a la nit
clar
estaves separat
no hi havia
carrers
i llavors
clar
tot era terra
i no et deixaven
sortir
després
si et movies
per travessar
si hi havia
un riu
doncs
a la millor
no hi havia
ponts
per creuar-lo
per creuar
me'n recordo
un dia
que vam
ara si aquí
no tinc fotos
per ficar-te al riu
van tindre
que ficar
imagina't
un desnivell
com d'un 70%
amb uns taulons
per no tindre
per no haver
de fer un salt
enorme
fer baixar
tot del 4x4
una baixada
d'un 70%
baixar tot
del 4x4
per ficar
a dintre
amb una cosa
plana
per travessar
el riu
bueno
és que era
una mica de por
és una experiència
no?
sí
sí
bueno
és que era
no és com aquí
no hi havia
ponts
ni hi havia
era per travessar
el riu
d'una banda
a l'altra
bueno
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
era
bueno
i després
per exemple
quan vam arribar
a Tana
a la capital
doncs clar
imagineu-vos
que a mi m'agrada
visitar la capital
doncs t'agradaria
visitar Barcelona
no?
sí
imagineu-vos
aquest deixa anar
a Tana
imagineu que arribeu
aquí al Parc de Cervantes
tota una esplanada
de terra
i em diuen
aquí
veus
està tot ple de tendes
tot ben muntat
de fustes
com 100 botigues
tot de fusta
aquí compreu
tots els souvenirs
i no ens deixaven
entrar Tana
i jo dic
jo vull veure
la capital
no no
vam posar tan pesats
les sis persones
o set que anaven
bueno va
però traieu la càmera
els diners
tot aquí buit
només mitja hora
ens van deixar caminar
imagineu
el que vam veure
ja
en mitja hora
jo enfadada
perquè no havia vist
la capital
i quan pujo a l'avió
em vaig sentar
amb una senyora
jove
una noia jove
d'uns 33 anys
i anava amb una nena
d'un any
i vam allò
cantar les conversacions
i era una cooperant
de l'ONU
de Suïssa
de Ginebra
i em diu
què tal
que m'havia semblat
i tal
jo enfadada
perquè no m'havien deixat
veure Tana
i em diu
és que Tana
diu
passen més gana
que a les aldees
però què em dius
això no t'ho han deixat veure
perquè Tana
a la gent
passa més gana
que els pobles
i no volen
que la gent
ho sàpiga
i diu
i a més
diu
hi ha peste
i sarna
i els companys
a la que senten peste
i dius
que ha dit
Teresa peste
dic sí
clar
és que et penses
que peste
és una cosa medieval
que ja no hi ha
que ja està
exhaurida
diu
clar
diu
no volen que la gent
ho sàpiga
i clar
et quedes
com
com
com molt parada
hi ha coses
que
clar
el fet que no us deixessin passar
hi hauria d'haver
algun motiu
havia d'haver un motiu
i el fet que
la gent allà
passava gana
diu
només has de pensar
diu
que
la gent
quan
que tu has vist
els poblats
tenen animals
tenen horts
petits
petits
urtets
diu
que a la capital
no hi ha res
la gent allà
a la capital
es mora de gana
i clar
són coses
que et fa
pensar
reflexionar
i dius
quan a la capital
és el lloc
on tindrien
que haver
els millors hospitals
i la gent
et dona la sensació
que aquí
a Barcelona
és el lloc
on la gent
ha de passar
quan són la capital
és perquè tenen
més infraestructures
tenen més serveis
bueno
representa que és això
vull dir
una persona
almenys del món occidental
sí
sembla que la gent
vingui del poble
cap a la ciutat
perquè els pobles
es passen gana
clar
però si a partir
de la base
que Madagascar
és un país
molt molt pobre
sí
sí
jo penso que
també
l'haver deixat
que França
bueno
és que penso
que tothom
vol ser un país
independent
i no de pet
d'un país
de França
que està allà dalt
però clar
també
penso que
no reben
subvencions
ni res
i com sempre
a tot arreu
hi ha
no solament
França
no solament
Madagascar
perquè aquí també
la corrupció
és
a tot arreu
no
i això
també
afecta
no
no sé
molt bé
doncs
Teresa
moltíssimes gràcies
jo no sé
si ens queda alguna
coseta més
per parlar
de Madagascar
has dit alguna cosa
Jesús
jo em sembla
que
hi ha una cosa
que potser
sí que és interessant
de dir
i és que
darrerament
la Xina
la Xina continental
sí
va fer una proposta
a l'obert
malgat
a Madagascar
per arrendar
un terç
de les terres
cultivables
a Madagascar
durant
100 anys
amb la finalitat
amb la finalitat
de cultivar
aliments
sobretot cereals
per la Xina
el govern
malgat
va dir que no
afortunadament
va dir que no
cosa que
però
això
la Xina
ho ha intentat
també
en altres països
ho està intentant
en altres països
que són
rics en terres
i en
producció agrícola
i
és una tècnica
i és una tàctica
que van seguint
per altra banda
també notar
el que ha dit
la Teresa
que
les Nacions Unides
opten
per
afavorir
la producció
d'energies
alternatives
com són
els molins de vent
i les fotovoltaiques
això és un primer pas
important
perquè les energies alternatives
en països que són insulars
amb molta costa
i tenen molt de mar
permeten
la instal·lació
d'aquest tipus d'energies
que són assequibles
a nivell econòmic
fa 20 anys no
però ara es poden fer
aquestes instal·lacions
perquè són
tenen costos molt assequibles
i lograr desenvolupar
aquests països
a partir de
disposar
d'aigua de boca
i aigua de rec
per tant
és un camí
que
si els països rics
juguen
aquesta carta
de voler
desenvolupar
els països
pobres
i evitar
aquestes desgràcies
que hi ha
de morts
per fam
i
malgrat
és una manera
de tirar endavant
i amb això
els països rics
poden fer molt
perquè
aquestes situacions
evitarien
les migracions
i les morts
prematures
de tantes persones
que actualment
hi ha al continent
no solament
al Madagascar
sinó
tota l'Àfrica
ho hauríem de deixar aquí
se'ns acaba el temps
Teresa Jesús
moltíssimes gràcies
per passar aquí
hem escoltat
un nou capítol
una nova sessió
de Veus de la Parròquia
res més
que vagi molt bé
i fins la propera
moltes gràcies Núria
molt agraïts
moltes gràcies Núria
s'ha passat molt ràpid
adéu
m'agraïts
m'agraïts
que vagi molt ràpid
m'agraïts
de veus
m'agraïts
m'agraïts
012
la Generalitat
al teu costat
si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites
et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones d'infants
separacions
règim de visites
pensió
i custòdia dels fills
abusos o situacions
de violència masclista
per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
entra a
gentcat.cat
barra
atenció a les dones
012
la Generalitat
al teu costat
i i i
cara a bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins al...