Veus de la parròquia.
Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels Sants, just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió, l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que Veus de la parròquia s'emet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes
a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Joan. En aquell temps, Pilat digués a Jesús, ets tu, el rei dels jueus? Jesús contestà,
Surt de vos això que em pregunteu, o són d'altres els qui us ho han dit de mi? Respongué Pilat, no, jo no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t'han entregat a les meves mans. He de saber què has fet. Jesús respongué, la meva reialesa no és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest món...
Els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d'aquí. Pilat digué, per tant, vols dir que ets rei? Jesús contestà, teniu raó, jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat. Per això he nascut i per això he vingut al món. Tots els qui són de la veritat
Escolten la meva veu. Notícies d'Església
Reunions de la nostra parròquia fins al que queda de setmana. Avui, a les 21.15, grup de Justícia i Pau. Demà, dijous, dia 22, a dos quarts de nou, grup de litúrgia. I divendres, dia 23, a les 21 hores, Consell Pastoral Parroquial.
Novembre, mes de pregària per les vocacions. A totes les diòcesis de Catalunya es prega per les vocacions a la vida consagrada, sigui religiosa o sacerdotal, sistema cadena. A la nostra diòcesi ens ha tocat els dies 9, 19 i 29. Ho farem el dia 29, si Déu vol.
Diumenge vinent, dia 25, a la parròquia es farà la col·lecta de Germanó 2012. L'Església contribueix a crear una societat millor. No oblideu que ajudant la vostra parròquia hi guanyem tots. La jornada de Germanó està enmarcada en guany dins l'any de la fe. Un any en què se'ns convida a replantejar, revisar i enfortir amb profunditat la vivència de la fe.
És un temps propici perquè la fe no resti ancorada dins nostre, sinó que amari tota la vida. Aquestes són algunes de les destinacions dels recursos del nostre bisbat. Ajuda als més necessitats. A totes les institucions de l'Església es fa una gran tasca d'acollida, atenció i assessorament a totes les persones que
que ho necessiten. Des de fa anys s'ha incrementat l'acollida d'immigrants i, en els últims anys, a les famílies afectades per la crisi econòmica. L'atenció als malalts és un dels aspectes més importants per a la nostra Església. Per això, a cada parròquia s'organitzen visites als malalts i s'atén als professionals de la salut. Hi col·laboren moltes persones voluntàries.
A les diòcesis catalanes hi ha nombroses residències que acullen la gent gran i molts centres de dia. S'atenten bé, casa seva, les persones que ho necessiten. A través de Càritas s'han dut a terme programes d'ajuda als més necessitats. Assistència primària, tercera edat, drogodependents, formació per assistents socials i voluntariat, estudis de sensibilització i estudis socials,
prevenció de la infància marginada, acollida d'estrangers i immigrants, la nostra església fa un considerable esforç per atendre els joves i adolescents, un dels grups més susceptibles d'alineació, d'emarginació i de manipulació. Hi ha moviments d'església que organitzen activitats en grups de joves. Per altra part,
Mitjançant activitats d'esplai, colònies i casals d'estiu, l'Església Catalunya contribueix a l'educació integral d'infants i adolescents. Que la vostra generositat sigui un fruit de la vivència de la nostra fe com a resposta a la crida del Senyor en aquesta jornada de germanor.
Heu escoltat notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau.
Bona tarda, nit, perquè ja és fosc. Dolors. Bona tarda, Joana. Hola, bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda. Bé, doncs ja tornem a ser-hi i parlarem de totes aquelles coses que som tan interessants i que realment interessen a la nostra audiència. Doncs avui, com molt bé has dit, a l'hora de les trobades de grups de parròquia, avui nosaltres tenim la nostra reunió i preparant la nostra reunió estava intentant fer un resum del que és el novembre.
i realment ha sigut un novembre molt mogut, sobretot de coses socials, coses inclús dels drets humans, i m'ha impressionat sobretot, ens ha arribat a través d'internet, una postura molt clara del que fa Càritas amb aquest tema del desnonament. Càritas, com tots ja sabeu, ja fa més de quatre anys,
que té un pressupost que ha ajudat a pagar pisos... Sí, sí, està destinat a aquesta branca. Que aquest any, inclús, la triplicada...
perquè tant el bisbat de Barcelona com el bisbat de Sant Feliu... Com el de Terrassa. Exacte, estan molt pendents d'aquest tema i, d'alguna manera, ells són molt conscients que aquesta crisi que ha produït moltes famílies amb criatures no els hi entra res. Com que hi ha hagut tanta retallada de les coses socials, no hi ha treball, els salaris han baixat...
I tot això, doncs, moltes famílies s'han trobat amb aquesta problemàtica. No, no, i a més, famílies aposentades que de cop i volta treballaven pare i mare, que era una classe mitjana bona, i de cop i volta s'han trobat que ni pare ni mare...
I la hipoteca per pagar, i escolta, un verdader cataclisme. Exacte. Llavors, Càritas, d'alguna manera, ja fa quatre anys que lluita amb aquest tema i està ajudant. I una de les coses que també s'ha declarat és, amb aquest intent de llei per intentar parar tot això, clarament s'ha definit en una nota de premsa que no és el més correcte.
que el problema ve de fondo que encara que durant dos anys aquesta gent pugui estar a la seva vivenda... Sí, però serà horrorós perquè dintre de dos anys els interessos seran més. A més, a més, els propis jutges, la pròpia justícia, la llei no està ben feta, no posa una solució. Què solucionem dintre de dos anys? Què passarà?
Doncs aquesta és la història, perquè si aquesta família que ha arribat a aquesta situació tan greu continua estant sense treball, continua no tenint recursos, evidentment és el que t'ho expliques, encara serà més grossa la bola. Llavors ells han fet una declaració a la premsa que no és l'ideal, el que intenten treure...
que en el fons els ha mogut doncs aquestes últimes morts i a més a més tota Europa s'estan donant en compte quin tipus perquè realment la gent perd la vivenda però a més a més la perd totalment encara que hagi pagat una part d'aquesta vivenda no se li dona cap opció a poder negociar res amb el banc no ho sé fins i tot la pròpia policia judicial quan va a desnonar la gent és que se'ls cao l'ànima als peus clar han d'obeir
Però és que estan en contra d'això. Exacte. I el que és curiós, és curiós perquè realment hi ha hagut un moviment que s'ha posat al costat de la gent que està patint també. Per una banda hem vist càritas, però també hi ha tot un moviment molt seriós que realment, vull dir, aquest sentit de solidaritat on arriba, no? Que hi ha gent que té clara una situació i es posa al costat dels més desvolguts. Si ho dic amb un llenguatge més cristià, no?
Jo, la veritat, penso que hi ha una gran capacitat de solidaritat en aquesta terra, no? Sí, i tant que sí. Això és una de les coses que m'ha fet pensar, doncs, mentre preparàvem la reunió, que serà un dels temes, Jesús, que avui en parlarem. Avui parlareu a la reunió, perquè avui jo es reuniu, no? Sí, abans que tot voldríem dir que la reunió és a les 9 i quart i tractarem els temes a l'edació.
de l'edació dels pisos, de les hipoteques, i vindrà en Jaume Agui, que és el president de l'Associació de Veïns del Barri Nord. Hem fet una campanya per poder recollir signatures
presentar-les al Congrés de Diputats perquè canviïn la llei. Ens vindrà a explicar una miqueta com ho han seguit aquí a Sant Just. I després hi haurà també un dels temes que tractarem avui i hi haurà també el tema de les eleccions al Parlament de Catalunya que es farà el proper diumenge. Per tant, els que estigueu, que pugueu venir, podeu venir. És obert a tothom? És obert a tothom, sí. A les 9 i quart, aquí als locals de la parròquia.
Molt bé. Sense cap mena de compromís, simplement el fet de... A més d'enterar-se realment dels temes que es tracten, que són molt interessants i que estan molt d'acord amb les circumstàncies d'avui dia. A vegades necessites una mica situar-te, una mica, doncs, perquè sembla que diàriament hi hagi una proposta d'implicar-t'hi una miqueta més, no? Perquè hi ha hagut moltes coses en aquest novembre. Coses que et fan pensar, no? Per exemple, ara en tindrem també demà al vespre... Sí.
Des del Consell de la Dona també hi ha un acte contra la violència de gènere. És el dia 25, però com que coincideix... Sí, aquí ho farem amb les eleccions. Com que coincideix les eleccions, es farà demà. També la implicació a nivell de l'institut, del jovent de l'institut, que portarà unes lectures i una música...
També hi haurà una dansa, també hi haurà un manifest. És una altra resposta ciutadana davant d'un fet criminal que es dona molt sovint. Amb el poc temps que portem d'aquest any, no hi ha portem bastant. Ara ja sí, però és que a poc de començar-se havia hagut un nombre extraordinari. Aquí a Catalunya n'hi ha hagut 11, a Catalunya. A totes l'estat n'hi ha moltíssims. Hi ha un nombre bastant elevat que es manté.
Doncs veus, és un altre col·lectiu que d'alguna manera va treballar en un tema també que va contra els drets de la dona. A més, és que no és aquí solament, tant aquí a Catalunya com a la resta de l'Estat. És que és a nivell internacional. Sí, sí, sí. O sigui, què és culpa? De què és culpa? De l'educació, suposo. Perquè una bona educació, un bon sentit d'equitat i de justícia...
Escolta'm, cadascú, la dona i l'home, té el seu paper dintre de la societat. Jo sempre dic que és el 50%. I a més és que són complementaris. No és que la dona vulgui entrar dintre de la ràtio dels homes. No, és que és complementari.
Cadascú té la seva tasca. Dintre la societat cadascú té el seu rol. Sí, sí, sí. És important. Aquesta cosa que té el representant masculí de la societat
A vegades és que no ho entens. I mira que en altres religions encara estem molt pitjor. Sí, sí, sí, però s'avança a poc a poc, eh? Hi ha molta feina també a la part d'Occidència. Ui, sí, hi ha molta feina. Després una altra data que m'ha fet pensar molt aquests dies és sobre els drets dels infants, que va ser el dia 20, el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Precisament tenim dos vessants molt importants. Una que ja la sabíem...
que era tot aquest tema de la desnutrició i la mortalitat mundial de nens, doncs, depèn dels països on viuen, que moren desnutrits, que si la sequera, que si les guerres, doncs, el fenomen que s'hagi donat perjudica molt el món dels infants. Però és que actualment, aquí a Catalunya...
també estem, o a Espanya, estem vivint aquesta situació, degut a la crisi, que ja s'està veient cada vegada més famílies en què els nens no els hi poden posar l'aliment que els hi correspondria a l'edat. No estem amb la gravetat, potser, de l'Àfrica, però estem en un moment greu, també. En el tema de l'alimentació, no? Sí, perquè avui deia un neuròleg a la ràdio que l'alimentació a la primera etapa de la infantesa
és molt important perquè a la llarga pot donar l'alimentació i l'ambient on es cria la criatura. El dia de demà ha problemes mentals. Hem d'anar amb molta cura amb aquestes criatures que realment tenen per un costat a l'abast mostres a través de la televisió i del carrer
d'una civilització una mica bé de diners, i ells que no ho tenen, i llavors és un contrapès molt gran, perquè mira, a l'Àfrica tothom és pobre. Però aquí hi ha els dos desnivells, i això els influeix molt.
Segurament és un tema, llegiu un article, que s'ha de tornar a recuperar tot aquell treball tan ben fet que ja s'estava fent, de beques de menjador, amb l'educació del temps lliure, totes aquestes institucions que es dediquen, els esplais, els agrupaments...
que puguin fer aquesta tasca. Càritas té molta cura d'això també. Exacte, la part aquesta educativa, del temps lliure, de tot això s'ha d'anar recuperant. Benestar social, que pugui fer els seus projectes, pugui tenir els diners per poder dedicar-se a aquests temes. Aquí està la cosa, els diners. Tot va per aquí. Aquesta crisi s'ha retallat tantes coses...
que han retallat coses bàsiques, igual que, per exemple, les ajudes al tercer món, doncs això també ha quedat molt retallat. I llavors, clar, vull dir, aquells projectes que hi havia perquè zones que hi havia una gran misèria poguessin ressorgir, això s'ha saturat també molt, no?
Sobre la qüestió que parlaves abans, Dolors, sobre els desnudaments, tant Càritas com les diferents plataformes que hi ha de la gent que s'ha agrupat per defensar l'adhesió, es demana que hi hagi una segona oportunitat i un rescat financer de les famílies. Perquè la segona oportunitat hauria de ser l'arregle d'or de totes les modificacions legislatives.
Cal evitar per totes les vies possibles la pèrdua dels habitatges per part dels seus usuaris. S'ha d'articular, per tant, un minifrop. El frop és aquesta sigla que s'ha donat que representa el rescat de la banca. S'ha creat per fer el rescat de la banca. Però fixeu-vos en una cosa. S'hauria de crear un frop, un minifrop, per rescatar les famílies sobredeutades. Només destinant a l'1,5%.
Dels fons públics, del FROC, l'1,5%, que seria el 98,5% pels bancs. Sí, sí, sí. Es podria evitar el deute de les persones que se salvarien dels desnonaments 30.000 famílies. Imaginem. O sigui que la banca s'emporta.
Tot el rescat, que nosaltres en diem un descat, en diem un desfalc, una cosa mal feta. S'emporta tots els diners que hi ha a l'Estat per poder salvar la banca. És que la banca diu que si realment deixes caure un banc,
Totes les persones que tenen els seus diners amb aquell banc també és un problema. No, això no és així, perquè el Banc d'Espanya garantitza, i no d'ara, 100.000 euros per compte. Per tant, aquí, si no arribés als 100.000 euros, el Banc d'Espanya respon. La gent de més de 100.000 euros, els que protesten.
Bé, però el que passa aquí és que també hi ha una altra cosa que també es demana, que cal aprofitar la creació de la societat de gestió d'actius possedent de reestructuració bancària, Sareb, és una societat que s'ha de... per la posada immediata en règim de lloguer social, gestionats per les administracions públiques o per entitats privades sense ànim de lucre dels habitatges en mans de les entitats financeres. O sigui, la gestió d'aquestos pisos que estan en perill de perdre la propietat i de perdre el sostre,
gestionar-los en una societat. No els bancs que tenen els préstecs, sinó aquesta societat. I que posi a preses màxims de 200 euros mensuals en lloguers de durades, de contractes, en un mínim de 10 anys. O sigui, en suma,
Crea una legislació nova, de base, que això ho demana també la recollida dels mig millors de signatures que han recollit. S'han aconseguit el mig millor? S'han presentat al Congrés...
I encara es van arribar a mig milió més. S'està treballant per arribar a mig milió més. Per canviar la legislació. I, aleshores, les propostes que es fan des de la plataforma són aquestes. Els preus màxim dels lloguers d'aquests pisos que estan en posició de la banca per lloguer havien de fer màxims de 200 euros mensuals.
i contractes de durada fins al mínim 10 anys. Això és el que proposen una miqueta les entitats. I és evident que el govern nostre, el govern de Madrid, necessitant el de Catalunya, perquè no s'ha pronunciat massa la Generalitat en aquest terme, però el govern d'Espanya no vol canviar la llei.
Perquè el servei, el pensament de la gent que forma el govern, el senyor Rajoy i els ministres, no pensen en la necessitat de la gent. No tenen la humanitat.
de donar-se compte que no es pot desnudar la gent ni deixar-los al carrer no pensen que això és un perjudici pels fills de les persones petites que s'emporten un trauma no sé com ho farien ells si s'hi trobessin en què pensen? està clar el que pensen és en la banca i la banca la banca és la creadora dels partits polítics perquè els financia
Per tant, pensen en els interessos que tenen ells perquè financien els seus propis partits. Aquí està. I llavors què passa? Com que financien els propis partits, els hi tornen el favor defensant la propietat de la banca. Per tant, totes aquestes pèrdues que hi ha hagut aquests anys en matèria de finançació...
de vivendes, de solars i de qualsevol tipus d'edificacions, si s'han perdut diners, la regla capitalista normal, no capitalisme salvatge, capitalisme normal, és la de posar en els seus actius les pèrdues que han tingut amb la construcció dels pisos.
Per tant, la propietat dels pisos, que són els bancs, les entitats financeres i els propietaris, que són els accionistes majoritaris que tenen el poder, Amílio Batín, etc. Aquests haurien de registrar les pèrdues en els seus balans i en les seues accions. Com que això no volen fer-ho... No, perquè llavors els accionistes no cobrarien. Llavors pressionen a la banca perquè actui en contra de la decisió.
Per tant, fixeu-vos que l'edació és un mal menor, perquè l'edació no soluciona el problema tampoc. No, tampoc, no. Perquè es queden sense mobilitat, però es queden al carrer. Sí, queden al carrer també. Però almenys no deuen. Ara està clar que en aquest cas el govern espanyol ha perdut el nord i no està al servei de la ciutadania. No, no, ara no. Això està claríssim ja ara. Sí, sí, sí. Després nosaltres, no sé si tindrem temps, però ens agradaria parlar d'un tema molt curtet i llegitament de tots tres,
que és el tema de la jubilació actual, ara que es parla molt de jubilacions, i també, al mateix temps, de l'atur que hi ha a la gent jove. El 50%? El 50% del 25% de la població activa està en atur, joves des de 18 a 30 anys. En el moment actual estem en un context de crisi, al país, en què l'atur està en un 25% de la població activa,
i d'aquest 25%, un 50% correspon a l'atur del jovent. Des de fa 10 anys, aproximadament, el repartiment del PIB estatal ha evolucionat des d'un 50% a les rendes de treball i 50% a les rendes del capital cap a un 70% al capital i tan sols un 30% al treball. Això vol dir que el treball ha perdut poder adquisitiu i menor renda col·lectiva.
Les aportacions monetàries a la Caixa de la Seguretat Social s'han fet sobre la base de les aportacions del treball, és a dir, les hores de treball de productivitat i aquestes hores estan substituïdes per l'ús de la robotització, automatitzacions i ordinadors a gran escala.
Sí, això és cert. S'ha modernitzat tot d'una manera que en comptes de treure hores de treball el que va és més producció amb menys gent i utilitzant això. Sense calcular aquesta gent que no treballa a què es pot dedicar. Exacte, exacte, exacte. Deduïm que aquest canvi...
deduint que aquest canvi augmenta la plusvalua del capital i rebaixa ostensiblement les rendes del treball, per lo que seria just dedicar una part de les rendes tecnològics a la Caixa de la Seguretat Social com a contribució. Ja que és previsible que la tecnologia vagi augmentant en el futur proper, sembla convenient canviar el model de funcionament dels ingressos de la Caixa de la Seguretat Social.
La jubilació que ha estat situada actualment als 67 anys hauria de situar-se als 60 anys, el que significaria una disponibilitat de llocs de treball bàsicament per a la gent jove.
La qüestió de les finances per aquest abans, de la tecnologia, fora resolta per les aportacions dineràries de les millores tècniques, una part ja que l'altra seria pel capital. És a dir, la plusvàlua, el rendiment de treure les hores del treball i substituir-les per la mecanització, no ve el rendiment que s'obté a la plusvàlua que no vagi tota al capital, sinó que vagi una part
a la Caixa de la Seguretat Social, perquè la Caixa de la Seguretat Social, en un moment, fa molts anys, es va decidir que s'ompliria amb els hores de treball de la gent. Però si aquesta és substituïda, algú l'ha de substituir. No, perquè tenim en compte una cosa. En el moment que es va instituir la Seguretat Social, els homes, si arribaven a jubilar-se als 65 anys, vivien molt poc. O sigui, a casa tenim el meu sogre va morir en 56 i el meu pare va morir en 61.
tots dos d'accident de treball. Esclar, llavors, tot allò que havien cotitzat estava a la Seguretat Social, però, i el terme mig eren 68, 70, 72, però ara no, l'experiència, l'esperança de vida és molt llarga, s'ha de fer d'una altra manera. En el temps s'hauria d'anar buscant, perquè això amb el temps s'anirà modificant, l'equilibri a fi de poder mantenir el poder positiu dels treballadors, perquè això és una necessitat canviant, cada any canviarà.
I si no canvia, de la línia que portem, arribaríem a jovejar la gent als 80 anys. Primer als 70, després als 75, després als 80, i després no caldria perquè la gent es muniria. Ai, no, no, el que passava llavors. És probable que aquest tema que afecta, a més, els sindicats, fora debatut a través dels sindicats europeus, per tenir possibilitats de reixir, perquè els sindicats espanyols, malauradament, no tenen prou força per fer front amb aquests canvis davant el capital.
Però és que ja en altres nacions del món la Seguretat Social, sobretot a Europa, tinc entès que corre a càrrec del pressupost nacional i no del treball sol. A tot arreu és el treball sol? Sí, és el treball sol. I en algun lloc que no és el treball sol. Corre a càrrec del pressupost de l'Estat.
Europa normalment és així. Europa normalment és així. I Europa funciona amb unes regles que són, en aquest sentit, iguals per tots, no? Però el que és evident és que per aquest camí no anem enlloc. No, no, no.
Bé, doncs... Bé, avui no portem el tema de les aigües, dels països aquests... Hi ha altres temes, com ha dit la Dolors, que aquest mes de novembre ens ha proporcionat molts temes interessants, desgraciadament, perquè valdria la pena parlar de l'aigua. El que és interessant ara, depèn de les eleccions que hi haurà el dimenje...
que ens afinim que cadascú voti en consciència però que pensi el que vota bé, hem arribat als moments finals de veus de la parròquia avui en les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro i una servidora la Joan Algarda ha controlat el so i les músiques en Marc Perarnau
Us esperem en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. Adéu-siau a tothom. Bona nit.