Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert. Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Com un cop al mes, aquí estem, la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat. Hola, bona tarda a tothom. Una persona amiga i estimada, Josefina, bona tarda. Bona tarda. Per presentar-los el programa Paraula Viscuda.
Com vostès recordaran, paraules viscudes, tenim aquí la Josefina, que avui ha sigut tan amable, i ens vindrà a parlar d'un text que ell ha llegit, una cosa que li agrada molt, i ens dirà la seva opinió, i ho comentarem entre nosaltres tres. Però primer la Montse ens dirà qui és la Josefina, que ara és molt coneguda entre tots vostès.
Bé, o si la Josefina és una persona coneguda perquè la podem trobar al poble, sobretot a la granja, a la grangeta, donant un cop de mà, és la Josefina Modulell i Rivalta. És una gran dona, la trobareu a la grangeta, també la trobareu molt i molt a la parròquia,
perquè fa uns anys, no sé quants, perquè no... que es dedica a la catequessis. 42 anys, aquest any, a fet. 42 anys, a transmetre... 42 cursos. Sí, va començar al 5. A transmetre, o sigui, aquest és el que ell ha après, el que ell estima de tot el missatge de Jesús. I això és el que fa cada setmana durant tots aquests anys.
També la parròquia té un servei molt i molt complet, diríem, perquè ella és la persona que tant es pot cuidar de llascar el pa quan hi ha una festa, com ajudar el mossèn, ajudar la comunitat...
o donar la comunió, o llegir les lectures, o visitar malalts, evidentment. Tot el que és la visita als malalts, ajudar els veïnatges, ho fa d'una manera silenciosa, sense cap mena d'explicació. Ho fa i prou. Ho farà perquè té aquest convenciment de donar testimoni i d'ajudar.
La Josefina ens ha dit que potser un dels textos que més li agraden és un evangeli de Sant Joan i que parla de la Samaritana. És així, Josefina? Exacte. Tens alguna cosa que dir de totes les paraules que ha dit la Montserrat? Bé, jo només volia agrair-vos aquesta oportunitat que m'heu donat avui de poder estar aquí a la ràdio del meu poble
i poder una mica, d'alguna manera, explicar com ho visc jo, la fe. Una fe, que com diu la Montserrat, de molt petita, vaig tenir la gran sort de néixer en un entorn familiar creient, els pares, els avis... Jo recordo sempre l'avi Ribalta, que per mi va ser una persona que em va transmetre uns valors que encara avui, als meus 72 anys, els 71 i mig, encara em són vàlids. Que va ser primer estimar Déu, estimar la família i estimar el país...
I els amics. Família i amics. Amplia. Amplia, amplia. Exacte. Jo, ja em coneixeu, soc Sant Justenca de Socarrel, per part de pare de totes les moltes generacions que som de la família de Sant Just. La mare, no? La mare era del Maresme, de Masnou.
però em sento molt Sant Justenca i també em sento molt a la parròquia i participo en tot el que més o menys puc fer i modestament. Centre d'estudis. Exacte, centre d'estudis, tot el que sigui.
Però també penso que la parròquia per mi m'ha donat un acolliment. Jo sempre dic que per mi és la meva segona casa. I tinc la sala, tenim amics, i vosaltres en sou unes. Gràcies. Que m'heu ajudat, i m'heu ajudat en uns moments que no eren fàcils, i m'he sentit molt acompanyada. Perquè sempre dic que no és aquell que està sol, sinó aquell que se sent sol. Jo visc sola, però em sento molt acompanyada dels fills, dels nets i dels amics, que no m'he deixat mai.
doncs després d'això li donem un 10 i continuem amb el programa ara llegirem una miqueta aquest és un evangeli que és una mica llarg però que el podríem dividir en diverses coses no sé si ens donarà temps perquè nosaltres tenim aquí el temps limitat i un controlador molt maco que és el Carles que ens ajuda molt i ell ens diu prou perquè s'acaba perquè després normalment vénen les notícies o unes altres coses
Bé, l'evangeli que la Josefina ens ha triat és l'evangeli de Sant Joan. I parla de la samaritana que vostès ja el tenen més que conegut, però el llegirem una mica. Diu, en aquell temps, Jesús arribava a una població samaritana que s'anomenava Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha un pou, el pou de Jacob.
Era cap al migdia, quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arriba una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu, dona'm aigua. Li diu la samaritana, com?
Vos, un jueu, em demaneu a mi aigua a mi, que sóc una dona samaritana? Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. I Jesús li respongué, si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el que et demana que li donis aigua, ets tu que li hauries demanat aigua viva i ell te l'hauria donat. Ella li diu, però jo faré aquí una pausa.
Què ens pots dir d'això, Josefina? Mira, jo aquest text li he escollit per dues coses. Primerament perquè hi ha el diàleg personal, íntim, amb una dona, i com a dona em sinto identificada. I després perquè penso que Jesús trenca esquemes.
els jueus i els samaritans no es parlaven Jesús anava de Judea a Galilea i evidentment tenia que passar per Samaria i es troba una dona li demana alguna cosa dóna'm aigua
La dona li respon amb molta naturalitat. Com és que tu, jueu i dona, em demanes alguna cosa a mi, que sóc samaritana? I dona. I dona. Que en aquell moment també hi havia més problemàtic la cosa. Dona i samaritana. I Jesús li fa aquesta resposta. Si sapiguessis que sóc jo que et parla, series tu que me'n demanaries. I penso que Jesús, que s'apropa en un moment precís a la vida de cadascú,
que allà anava a por aigua, a por, amb la gallera, amb tots els estris, i Jesús fa aquest... Aprobament. Aprobament, sí, sí, sí.
Molt bé, continuem. Vols dir? Sí, remarcar aquest fet que Jesús passa pel desert i llavors troba el pou d'aigua i s'assenta al costat. Podria haver anat per un altre indret. Que potser tenia set físic.
Com a home devia necessitar l'aigua. En cap moment de l'Evangeli l'anomena el nom com a dona i samaritana. És una manera de dirigir-se als samaritans a tots i a les dones en general.
perquè és un trencament gran que fa. El trencament de parlar amb una dona, quan allà públicament no es feia, i després parlar amb un poble que els jueus no acostumaven a parlar. I parla amb tot el poble a través de la dona.
Després comentarem que el dia d'avui, el món d'avui, necessitaria una samaritana i un Jesús en aquell moment davant de tots, perquè ens parlessin uns i els altres. Seguim amb el text. Ella li diu, senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure l'aigua. D'on la traieu, a l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou.
I en bevien tant ell com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran bosc que no pas ell? I Jesús li respongué, els que beuen aigua d'aquesta no tornen a sentir set, però el que begui de la que jo li donaré mai més no tindrà set.
L'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brullarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna. Li diu la dona, senyor, doneu-me sempre aigua d'aquesta, que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou. Continua, Josefina. És el teu torn.
Jo penso que la dona cada vegada queda més sorpresa del que li diu Jesús. No ho entén. Ens passa a nosaltres quan evangelitzem o intentem una mica la catequessa i costa una mica d'entendre-ho. Però després s'has de posar a anar resseguint i veus que Jesús et porta pel camí que ell vol que hi vagis.
I llavors al final és ella que li diu, dona'm d'aquesta aigua. Primer diu, perquè no hagi mai més de tenir que venir a poar. Però després ella pensa, bueno, i ara continuarem, que hi ha una cosa que li endivina tota la seva vida. Sí, sí, sí, sí. Que vols que continuï? Sí, sí. Ella li diu, ai, perdó, ell li diu, vés a cridar al teu marit i torna. La dona li contesta, no en tinc de marit. Li diu, Jesús, tens raó?
N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit és veritat. I ella li diu, senyor, veig que sou un profeta. Aquest fet també penso que Jesús li fa una mica, li menciona una miqueta la seva vida, però no li retreu res, només li menciona. I llavors ella fa aquesta anàlisi de dir, és un profeta molt endivinat.
Això hauríem d'aprendre amb tots, a no judicar mai cap actitud de ningú. Jesús denuncia el pecat, evidentment, moltes vegades, però acull el pecador, sempre. I nosaltres, els humans, i nosaltres tots, a vegades som tan fàcils en seguida a judicar fets que ens falten datos, a vegades, per judici.
i som tan proficits a fer-ho i Jesús només diu això i ella davant d'aquest fet diu no saps pas un profeta i encara es puja la manifestació de Jesús que és claríssima és veritat que no jutja només li menciona amb tot amb Maria Maria Magdalena amb tots els fets de la vida de Jesús veus aquest Jesús tan misericordiós tan compassiu que sempre espera que l'altre reaccioni per canviar amb vida
Sí, sí, això és una cosa que... Que hauríem d'aprendre. Sí, perquè això que deies tu sí que li fa donar a conèixer els fets, no? Una cosa és fer-li donar a conèixer els fets però no entra a jutjar-les, sinó que la fa reflexionar, evidentment. Sí, sí, sí, exacte. Abans, l'última paraula que hem fet, l'última frase, diu Senyor, veig que sou un profeta, no?
I aleshores s'allarga molt més, no sé si tindrem temps, i aleshores li diu que vagin a Jerusalén, que això no tenen que fer i tal, no? I també li diu, la dona deixa estar la gerra i se n'anà al poble, a dir la gent, perquè li diu, bueno, jo tampoc se n'anà, no? Bé, o la dona se'n va, i aleshores diu, la dona deixa estar la gerra i se n'anà al poble, a dir a la gent, veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet.
No serà el Macias? I la gent sortir del poble i anar a trobar-lo.
Aleshores aquesta com la veus? En aquesta actitud? Veig que la dona anava a buscar aig el por i en aquell moment la gerra ja ha trobat l'aigua que no és l'aigua de la vida. L'aigua que li canviarà i aleshores sempre he pensat això amb aquest text. D'evangelitzada passa a evangelitzar. Quan has tingut la trobada amb el Senyor, amb Jesús, quan has tingut l'anunci de l'evangeli, que l'evangeli vol dir bona notícia, ho has de comunicar als altres. No t'ho pots quedar per tu, tu has de comunicar-ho
i quan Jesús li diu ella li diu quan vindrà el Masí es longit ja m'ho explicarà tot el que tu m'expliques i quan Jesús li diu el Masí soc jo el que et parlo la dona deixa la gerra, se'n va i ho comunica hi ha un text per mi molt maco també que diu
Quatre mesos més i ja serem a la cega. Doncs jo us dic, alceu els ulls i mireu els camps ja són rossos a punt de cegar. No és els camps, la gent que hi anava. La gent! O sigui que els camps estaven a punt de cegar perquè la gent havia...
ha tingut l'anunci de la samaritana i al final acaba dient ja no creiem pel que tu ens has dit, sinó pel que veiem. Perquè Jesús convencia pel que deia i pel que feia. Els cristians hauríem de ser això, Montserrat i Alina. Més que parlar que els nostres fets
Toguin un exemple que és veritat, que és una cosa que la portem dintre. I després també aquest text m'agrada molt perquè quin coneixement tenien de la Bíblia. Sí, realment sí, perquè ella en parla. Sí, sí, sí. Tots que avui dia potser està molt ennoblit això, aquest desconeixement de la Sagrada Escriptura. Perquè esclar, el Nou Testament, bé, però has de conèixer-lo aquest a l'antic...
Perquè el Nou Testament no és res més que una miqueta perfeccionar l'antic, però l'Antic Testament tenia una... Amb un, jo aquí, no és que discrepi ni mal menys, però en el Nou Testament el que passa és que la cosa és molt positiva. Cosa que en l'Antic Testament el déu que pintaven, que potser era per la mentalitat de l'època, doncs era un déu venjatiu. Encara que en els moments claus s'repenteix i diu, per exemple, en el diluvi.
Quan diu, mai més, jo faré que la terra se torni a inundar. O quan diu, ara ho destruiré tot, només que n'hi hagi un que sigui en Sodoma i Gomorra i tot el lío. També no vull dir que sempre, sempre ja està la caritat, la misericòrdia, la compassió, que la compassió és molt interessant en totes les escritures, l'antiga. O sigui, està el Diós Vengador, però també el Déu compassiu. El Déu compassiu i més misericordiós, no?
Però tot el que l'Antic Testament es profetitzava amb la vinguda de Jesús ha sigut una realitat. I això també ens ha de servir una mica, inclús com a cultura, aquesta formació. Quan dius això, diu, tu has dit aquesta, alceu els ulls i mireu els camps, ja són rossos a punt d'assegar.
Diu, el segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè se n'alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas, té raó la dita. És un el que sembra i un altre el que cega. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat.
Són altres que van treballar. Vosaltres sou sobrevinguts. És el treball que ells havien fet. O sigui, que tu has dit aquí una cosa bastant important, de dir, bueno, som nosaltres que som una mica missioners, tindríem que ser, de dir, jo sé això i ho transmeto, sense imposicions com feia el mateix Jesús. Jo sempre dic que la fe s'ha de transmetre, s'ha d'anunciar, no s'ha mai d'imposar. I cadascú fa el pas...
El seu moment, exacte. Jo sempre dic com a catequista i com a persona que intentem una mica viure l'Evangeli de Jesús, hem d'oferir-lo. Jo penso sempre, quan algú em diu alguna cosa, sempre dic que jo, més que creure, intento creure. Perquè creure-ho tot, no hi arribarem mai. Jo crec que també va bé tenir una mica de dubtes. Perquè aleshores te qüestiones tu mateix i et fas unes preguntes tu mateixa. Hasta a quin punt
El que passa és que en els moments en què un té possiblement més neguit, és quan veus o no veus, fins a quin punt estàs convençut del que dius que creus.
O sigui, i és aquesta goixa, aquesta pena, aquesta cosa tan gran que un a vegades té que suportar, que són moments molt tràgics, però està en pau. Perquè és com si tingués un lloc d'on poder recolzar-se, on poder descansar. I aquesta és una de les coses que poden dir, home, vosaltres reis, què creieu? Home, no ho sabem, però sí que tens com una mena de recolzamenta.
Jo sempre dic que la fe que intentem viure allibera l'home. Quan una fe t'esclavitza és que realment potser no és ben bé la fe. La fe t'allibera. I el missatge de l'Evangeli, si tots el nèixem a mirar, és un evangelit. És un text tan humà, es potencia tant els valors humans, que qui no vol treballar per la pau, per la justícia, per la solidaritat, pel perdó...
N'hi ha molta gent jove avui dia que també està buscant una mica de pau. Cada un la vol trobar a la seva manera. I com aquella famosa oració que diu Dios escribe con reglores torcidos, doncs és veritat. Perquè molta gent jove tenen una carència de voler trobar alguna cosa més.
Aquesta cosa transcendental. Jo sempre dic que hi ha més cosa que ens uneix que no pas que ens separa. I els cristians, les persones una miqueta que estem compromeses en aquest afer, tindríem que ser així, eh? Vull dir, jo sempre dic que els nens que taquéssim els pares, jo ho intento acompanyar. I a vegades en rebo més que no pas doncs. Perquè els nanos a vegades et diuen cada cosa que dius que realment...
I tant, i gent gran també, que ho necessiten. Quan una persona t'escolta i ets compresa, penses, escolta, és veritat. És que l'Evangeli aquest, primer hi ha aquest apropament a la dona samaritana, l'apropament al poble.
però també porta amb aquesta descoberta de vida, aquesta descoberta de vida. De vida nova. Sí, porta aquesta descoberta. I la porta, diguéssim, a dos nivells. Una seria la que ella transmet als altres, ella com a dona transmet als altres, com a primera anunciadora, i després la porta a l'interior de cada persona. És a dir que...
I amb això t'adones que cada vegada que ho llegeixes de nou t'està dient coses noves. T'ajuda amb aquest aprofundiment.
Aquesta funció de la dona dintre de l'església, aquí tenim les grans representants, jo també, però vull dir, hi ha unes que són més activistes que les altres, aquí tenim a la Montse i a tu també, doncs en Jesucrist s'ha trobat això, que les primeres propagadores de la fe van ser dones.
Ja no tant la samaritana que són les coses de l'Evangeli, si no en recordeu, quan està dintre el sepulcre, les primeres que surten a escampar la Bona Nova eren les dones.
La primera miracle, que penso, si estic equivocada m'ho dieu, que tampoc no en sé tant, va ser que va curar la sogra de Pere. I va dir, aixeca't. Ara aquí, clar, també us podíem agafar allò de dir, aixeca't i ens pot servir. Obre, no. Aixeca't i ens pot servir. A veure, què volíeu? No. Però sempre s'acosta. I després, sobretot...
amb la mare amb les bodes de Canà. Que li diueix perdona, eh? O sigui, que la mare és sa nena. Sí, sí, sí. La mare li diu Jesús, eh? Sí. Sí, el primer miracle, les bodes de Canà. Sí, sí. Quan diem això d'aquest d'allò, en pla de xiste, se'n diu un que diu Jesús es va aparèixer primer les dones,
Perquè volia que se l'entereix tothom. Sí. I després diu, i llavors també diu així en pla de broma, diu, i Pere va negar Jesús tres vegades perquè no li va perdonar mai que li salves la sogra. I això en pla de broma, que ho diuen, això ho fan els corsellistes.
Sí, sí. Tinc fama que les dones són molt palanxines, a vegades són molt xefarderetes, eh? Però Jesús... Jo seria una cosa de misògens, eh? Jesús va tenir en compte molt. Sí. O sigui que aquest evangeli trenca esquema. És que, de fet... De la dona, de la cultura, eh?
De fet, Sant Joan és l'evangelista que parla més de les homes i dones per igual. Els posa al mateix rang. I això és l'evangelista que més ho fa. I molts maritants d'aquell poble van creure en ell.
Per la paraula de la dona que assegurava, m'ha dit tot el que he fet. Per això, digues... No, no, i també es va enfiar de la dona, que potser... Vull dir, va ser un canvi, un procés, tothom va canviar. Jesús s'apropa a una dona i a partir d'aquest fet... Perquè ells em puc dir que és la dona que ens diu. No ens ho creiem perquè és que se la que deu sapiguella. Sí.
per això quan els samaritans anaven a trobar-lo li pregaven que es quedés amb ell i s'hi va quedar dos dies després de sentir-lo parlar a ell mateix encara molts més van creure i deien a la dona ara ja no creiem només pel que tu dius nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és de debò el salvador del món i així s'acaba aquest evangeli no s'acaba l'evangeli la part que es llegirà mira això es llegirà bueno s'ha llegit
L'any passat, el diumenge tercer. Perquè és el cicle B. Aquest és el cicle A. I després, per acabar, penso jo que l'aigua del baptisme, que tots hem rebut, significa aquesta font de vida que Déu, Pare, ens dona. I com la Sant Maritana, hem de dir-li a Jesús, dóna'm d'aquesta aigua. Sí. I si la demanem, segur que no ens fallarà mai.
Molt bé, doncs la Josefina ara diria, podeu llegir aquest evangeli, no? Perquè normalment sempre quan en els nostres programes diem, a veure, quina recomanació fas a les persones que ens estan oint?
I tu quina recomanació faries? Jo sempre dic que jo almenys tinc costum que prego molt amb els salms, m'agraden molt els salms. I segons com estàs d'un d'ànim, hi ha un salm que una mica els coneixes aquest a l'altre. Però jo els evangelis, sobretot del sí clar, les temptacions de Jesús, que per mi el veig un home humanament,
Home, clar, és quan més s'apropen nosaltres. Després hi ha el tabor, que es transfigura el tabor. La samaritana, el sig de naixement, la resolució de Llàzzar. I són uns evangelis que jo, per la cosa que t'aquesti, l'acolliment de pares de bateig, jo quan venen els pares de bateig els dic als pares, mireu, ara quan sortireu d'aquí,
el vostre nen o vostre nena sortirà igual com ha entrat. Físicament no hi ha cap canvi, ha hagut un canvi extraordinari. Ha rebut el primer sacrament d'iniciació de la fe cristiana. Aquesta aigua, que és aigua de vida, que l'Església ens dona, penso que val la pena ser-hi coherents. Sí. I després l'Eucaristia. No, a mi el que m'agrada ara és com s'està portant la catequesi i sobretot la de mantenir-li als pares, que si el nen ha de fer la comunió, l'ha de fer per algun motiu especial, no pel regal que li donen. No, no.
I això és una fena... El meu net. Sí, el meu net. I molt xerreres. I aquests no són samaritats ni dones, eh? Sí, però són molt macos. Fa preguntes així una mica raras.
Fixeu-vos que normalment... L'altre dia el Biel va amb la Consol de catequista, perquè així me penso que és millor que vagi amb un altre catequista amb la Consol, i un dia la Consol li deia, mira, tots som germans i tenim a Déu per pare.
I va arribar a casa i li diu, mare, el consol m'ha dit que tu ets germana, però m'agrada més que sigues la meva mare. I després el consol li va dir, bueno, ara mireu una cosa, som un grupet que som deu, però Jesús també està aquí enmig nostre, també.
Diu, vull aquí. I jo veia el deva contestant. Bueno, suposo que també està a la sala que hi ha la Josefina. Va dir Josefina perquè que ens veig la boca. A veure si ens ho queden nosaltres i es queden els altres sense, no? A la seva manera vol dir que van entenint el missatge a poc a poc, amb el seu llenguatge. No, però és molt interessant. És molt interessant que l'aprecien, o sigui, que el cap també.
I això teniu molt mèrit, els catequistes, perquè segons com s'enfoqui la cosa, el nano pot tenir una... I també, sobretot, l'ambient familiar, eh? Ja s'hem pogut dir. Normalment sempre llegim l'Evangeli que té que llegir-se el diumenge el pròxim. Però, esclar, com ja hem llegit un, no podem llegir-ho, a més ja tampoc no tenim temps.
Però ja que tu parlaves del salm, el salm que es llegirà, perquè serà el diumenge cinquè, perquè després l'altre ja és el diumenge de Ram, senyors, ja estem dintre de la setmana, podríem dir, culminant de tot aquest procés de la Quaresma, no? I aleshores aquest, que és del cicle B, diu, compadiu-vos de mi, Déu meu, vos que estimeu tant, vos que sou tant...
que tan bo esborreu les meves faltes, renteu-me bé de les meves culpes i purifiqueu-me dels pecats.
Don meu, creieu en mi un cor ben pur. Fes reconèixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència i em prengueu el vostre esperit sant. Tornem-me al goig de la vostra salvació, que ens sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors i tornaran a vos, els qui us han abandonat.
l'última frase sembla que sigui l'última estrofa sembla que sigui el que acabem de dir ara ensenyaré els vostres camins als pecadors i tornarem a vos els que han abandonat i fins aquí doncs moltes gràcies Josefina us tenim que dir adeu fins al mes que ve nosaltres els altres companys vindran el pròxim dimecres
que passeu una bona setmana santa, almenys amb pau i portant pau. Una de les coses bones que es pot fer al dematí quan un s'aixeca és dir, senyor, feu-me instrument de la vostra pau. Dient això, ja tenim prou per anar seguint i fent una mica de camí. Aquí ens toca la pau per poder un dia gaudir de la glòria. Sí, ja, ja, ja. Però no anem tan allà. De moment ens quedem aquí portant pau.
Gràcies a tots i fins la propera. I bona Pasqua a tots. Igualment, bona Pasqua. Gràcies, Carles.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, sí, sí.