Bona nit.
Adéus de la parròquia, programa de formació a informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just Pastor de Sant Just d'Esbert. Adéus de la parròquia, avui, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida que me ha dado tanto.
Amics millors de Ràdio d'Esvern, al llarg d'aquesta temporada, anem repassant quins són els principals reptes, les principals inquietuds que el poble francesc aboca cap als cristians i cap a la humanitat i quines són també les dificultats que es troba en portar a terme aquesta renovació de l'Església en tots els seus àmbits, en els continguts, en la presència, en la comunicació, etc. Ens acompanya avui, i li agraïm vivament la seva presència, en Vicenç Lozano.
Ell és corresponsal de TV3 a Roma, periodista, locutor, escriptor en múltiples diaris i ha estat destacat en zones de conflicte d'arreu del món. Amb la seva missió de coneixedor
de l'Ambient Vaticà i de les notícies de la Santa Seu, porta 30 anys sovintejant aquell centre. Benvingut, Vicenç. Hola, bon dia. També ens acompanya naturalment Ima Periques, habitual en aquest programa. Hola, Ima. Hola, bon dia.
Comencem. Si fem un repàs una mica de la trajectòria del Papa Francesc i del que està representant, podríem començar preguntant-ne en Vicenç com és Carina el Soli, en Jorge Mario Bergoglio? Doncs hi arriba per moltes circumstàncies. Fonamentalment hi arriba perquè ja l'acció amb el conclava que va elegir el Papa Benet XVI era una personalitat de l'Església que havia estat ben situada.
En aquell moment hi va haver dos grans electors, que eren el cardenal Ratzinger, una mica el portaveu del sector més conservador i continuista en relació al pontificat de Joan Pau II, i l'altre era el cardenal Martini de Milà. Quan el cardenal Martini, per raons d'edat, es va retirar d'aquesta cursa per aconseguir el pontificat, estem parlant del conclave d'aquell moment,
va sorgir la figura de Jorge Mario Bergoglio, un cardenal arcabisbe de Buenos Aires, que en aquell moment encarnava la necessitat de l'Església cap a un canvi, cap a una transformació.
no tenia els vots necessaris del col·legi cardenalici, en aquell moment va aconseguir un nombre de vots de tota manera important i va decidir, en vista que era totalment impossible que sortís elegit en aquell moment pontífex de l'Església Catòlica, va decidir donar aquests vots al col·legi.
L'altre candidat, el candidat més ben situat, que era el cardenal Ratzinger, que va assolir el pontificat amb el nom de Benet XVI. Això ha estat recordat en el col·legi cardenalici i després hi va haver un fet també molt simptomàtic, que va ser la intervenció que va fer molt curta, de només 5 minuts, s'autoritzaven només 5 minuts per cardenal, en les anomenades congregacions, que són les reunions prèvies al conclava,
on de manera oberta tots els cardenals manifesten quin és el seu parer de cara a la successió, de cara a l'elecció d'un nou papa. Amb aquella intervenció breu de 5 minuts, el cardenal Bergoglio va presentar...
molt clarament dues qüestions molt claus. Una, saber quins eren els escàndols que se sapigués per part del Col·legi Cardenal i si quins havien estat els escàndols que van originar la renúncia del papa Benet XVI.
els escàndols relacionats sobretot amb Batílics i un altre el fet que l'Església si no es transformava anava en una deriva que pràcticament la portava per un camí per una pendent perillosa i
i que realment la imatge de l'església en aquell moment, el llegat que hi havia de l'església era una església molt dividida, era una església vinculada als escàndols i que això evidentment havia de canviar. Això va fer que el col·legi cardenalisi finalment obtés en contra de l'opinió de
els cardenals europeus i sobretot dels italians que havien estat els grans protagonistes dels escàndols de l'església va propiciar aquest canvi important amb l'ajut fonamentalment de les esglésies perifèriques i l'ajut molt important també de l'església dels Estats Units que s'havia reformat ja amb tots els escàndols que havia hagut de pedràcia havia tingut una reforma interna important
Això vol dir que el secretisme habitual del Vaticà s'ha acabat o s'està acabant? Com ho tenim això ara? Esdeven més coses d'aquests conclaves. Sí, vol dir que a poc a poc hi ha un nivell de transparència que es va posant de manifest. Nosaltres, els informadors, els vaticanistes, que portem ja diverses dècades treballant al Vaticà,
hem hagut de patir normalment una informació molt opaca, molt poc transparent, ens hem hagut d'assabentar de moltes coses per vies que no han estat les vies oficials, i l'arribada del papa Francesc, i sobretot el fet que el pare Lombardi sigui el cap de premsa al Vaticà,
el portabel de la Santa Seu, doncs està facilitant d'una manera extraordinària aquest canvi, un canvi que també es nota a nivell informatiu. Aleshores, jo preguntaria, el sant pare actual, doncs, Francesc, primer, té idea de tornar cap a les idees del Vaticà II, vol fer una reforma al estil de Joan Carles,
Com dèiem, el papa s'ha trobat amb una església profundament dividida i una església marcada amb una imatge d'escàndols que no l'ha favorit en absolut en els dos últims pontificats, el de Joan Pau II i el de Benet XVI.
Aleshores, davant d'això, ell té dues bases. Quin programa de reformes té el papa francès? El papa francès jo dic que no té un programa de reformes, però té una base de programa de reformes, i aquesta base de programa de reformes es diu Evangeli. Es diu Evangeli. És a dir, tornar a l'Església els principis de l'Evangeli. Com fer això? Doncs a partir de...
les resolucions del Consell Vaticà II, que va començar Joan XXIII i va concloure Pau VI, molts dels aspectes, sobretot de la col·legialització de l'Església,
molts aspectes relacionats amb reformes que no siguin només les reformes de litúrgia que va plantejar i va acabar implementant el Consell Vaticà II, aquestes reformes no s'han fet durant dos pontificats que han estat profundament conservadors. Aleshores, el papa francès vol recuperar aquell esperit conciliar
i vol tirar endavant sobretot una església molt més col·legiada on l'opinió i la veu de l'església de base sigui important que no sigui una església tan piramidal on el papa evidentment sempre serà l'opinió final i prendrà les seves resolucions com marca l'església però que l'església de base tingui un paper fonamental i tingui molt a dir
encara que el pape francès teològicament no és ben bé un revolucionari. Grans idees de canvis en aquest sentit se n'esperen o no? Sí. A veure, el pape francès, quan era el cardenal Bergoglio a Buenos Aires, fins i tot havia tingut posicions extremadament conservadores en temes com el divorci, com l'avortament. Aquestes posicions no és que hagin canviat ara, en absolut, però sí que hi ha una immersió en la realitat global de les eleccions.
Llavors, el Papa s'ha adonat que l'Església, com diu ell d'una manera molt clara, s'ha d'adaptar al segle XXI. S'ha d'adaptar als canvis socials que hi ha hagut, s'ha d'adaptar a una realitat que és la que és, agradi o no agradi.
Aleshores, a partir d'aquí, ell té la intenció de fer aquesta adaptació d'una manera molt clara, molt paulatina. No és, com deia, un revolucionari en absolut. Si és una persona que, jo recordo el primer...
Una de les primeres intervencions del papa Francesc va ser quan ens va reunir tots els periodistes que havíem seguit el conclava i l'elecció del nou papa. Va ser una audiència privada que vam tenir a l'aula del sisè i que va ser en aquell moment quan va dir que ell volia una església pobra pels pobres.
Aquell va ser la primera declaració de principis molt clara, després d'una declaració de principis que va fer en el moment just en què va sortir a la llotja de la plaça de Sant Pere, quan es va anunciar el seu nom, que era allò, pregueu per mi, el primer papa que amb humilitat...
no planteja una arrogància del pontificat, sinó que planteja una humilitat que ell és una persona pecadora, que és una persona que se li presenta una tasca. Un servidor. Una tasca difícil per endavant i demana, que és una cosa que fa constantment amb totes les intervencions que fa i amb totes les audiències personals i privades que fa, és demanar a la gent que pregui per ell.
jo crec que aquest és una mica el principi del Papa Francesc. Aquestes reformes basades, com us deia, en l'Evangeli i basades en els principis que no s'han pogut tirar endavant del Consell de Bàtica II. I el tema del sacerdoci de les dones, com ho encararem? El Papa ha dit claríssimament que això no és un dogma de fe, és un tema de tradició de l'Església,
el no ser d'on m'ha de fer permet evidentment una reforma diverses converses que he tingut una a TV3 li vaig fer una entrevista fa cinc mesos amb el pare Federico Lombardi que és la seva mà dreta i el portaveu del Vaticà va deixar molt clar que no hi hauria dones cardenals com s'havia rumorejat en el principi del pontificat del papa Francesc
Les dones al sacerdoci, que és una cosa ja habitual, dones bisbes i dones que assumeixen càrrecs importants religiosos dins de l'Església, que està passant a l'Església Anglicana, l'Església Catòlica vol que aquest tema sigui assumit, però que de moment és un tema lent de procés perquè la tradició catòlica, diguéssim, d'alguna manera...
evita que es produeixi aquest fet. Sí que el papa ha situat ja dones al capdavant de dicasteris de l'Església, la comissió econòmica de l'Església hi ha de sotsdirectora una dona, el papa no vol la imatge aquella que vam veure a la serada família de les monges netejant un altar,
reserva per la dona que sempre ell diu que és molt i molt important, ell parla sempre de la dona com a mare que és molt important a l'Església l'Església també la defineix com a mare aleshores considera que la dona ha de tenir un paper que fins ara a l'Església no ha tingut i això és important
Hi ha reformes que sí que han arribat al coneixement públic i que són noticiables. En diré unes quantes a veure a quines t'agraden més, Vicenç. La reforma dels comptes bancaris i de l'economia vaticana. Aquesta seria una qüestió. L'altra seria la visualització d'aquesta col·legialitat que deies, el sínode de bisbes que es reuneix més sovint
i que es reuneix per parlar de temes purament de fe i de costums, i diu que seria la família, tota aquesta visió. I vaja, una altra, l'atenció també a les persones homosexuals, potser en direm algunes més, però ja n'hi ha... Sí, a veure, la reforma aquesta més avançada és la reforma precisament del IOR, de l'Institut d'Obres de la Religió de la Banca Vaticana.
es va trobar amb diversos escàndols sobre la marxa i el papa Francesc a l'inici del pontificat, com va començar a intervenir la justícia italiana, i aleshores ell ha volgut fer una neteja. Ha netejat fins a 3.000 comptes de la banca vaticana, que ell ho va dir en el viatge de tornada a l'avió de les jornades mundials de la joventut al Brasil, amb el seu primer gran viatge internacional,
que hi havia 3.000 contes a la banca vaticana que res tenien a veure amb l'església. Eren contes vinculats fonamentalment a la màfia, al tràfic d'armes i al tràfic de drogues. És tremendo això. Eren contes que res tenien a veure amb els 900 habitants que tenen Ciutadania Vaticana, amb el Col·legi de Cardenals que també pot tenir un conte a la banca vaticana, o els presidents o directors de congregacions religioses d'arreu del món que poden tenir un conte a la IOR.
Aquesta és la primera gran reforma. Després hi ha el sínode de bisbes, el sínode de la família, que va concloure la primera part el mes d'octubre passat. El mes d'octubre passat es van establir les bases en aquelles reunions on hi van participar, recordem, no només bisbes, sinó que hi van participar seglars i matrimonis i famílies d'arreu del món.
Es van establir les bases del que seran les grans reformes no doctrinals, el papa també ho ha deixat molt clar, no hi haurà reformes profundes de doctrina a l'Església, però sí del dia a dia, sí de les pràctiques de l'Església.
I això és important. Aquest sinuda va establir dos temes claus que hi havia, que era la reinserció dels divorciats en els sacraments, divorciats tornats a casar en els sacraments, la possibilitat que puguin tornar a rebre fonamentalment la comunió,
i el tema del reconeixement per part de l'Església d'una realitat que és les parelles homosexuals i la possibilitat d'adopció d'aquestes parelles homosexuals. Recordem la frase també del papa que va dir a l'avió qui soc jo per jutjar els homosexuals.
Aquestes dues temes, que van ser els temes més polèmics, estem parlant de la reinserció dels divorciats i de la consideració dels homosexuals, ja no des del punt de vista d'una malaltia, sinó que la necessitat de l'Església apropar-se a aquesta problemàtica i a aquesta realitat,
van guanyar les votacions, però no van guanyar amb els vots suficients perquè calia dos terços del sínode per tirar endavant aquestes reformes. El Papa ha imposat un any més de reflexió fins a l'octubre d'aquest 2015 quan acabarà amb un nou sínode al Vaticà totes aquestes reflexions. Durant aquest any la batalla està oberta entre els sectors més conservadors i els sectors més reformistes.
Jo crec que ens queda una pregunta important. El celibat dels sacerdots em sembla que és una cosa bastant candent. És molt, molt, molt candent. És molt candent. El Papa ha dit també sobre aquest tema que això no és un dogma de fer i per tant és un tema que està, ell ho acaba de dir aquesta mateixa setmana, que està a la seva agenda, el tema aquest,
De tota manera, hi pot haver sorpreses de cara al sínode del mes d'octubre. Jo crec que la data clau per veure com s'acaben d'implementar aquestes reformes, que ell ha dit que seran lentes, i ho ha dit d'una manera molt clara, seran lentes i no s'acabaran en absolut aquest any, però si les bases d'aquestes reformes del mes d'octubre sí que jo crec que es poden posar en marxa. I el tema del celibat pot ser una de les sorpreses del papa Francesc en un moment donat. És un papa molt intuïtiu,
és un papa en absolut com dèiem revolucionari però sí que és una autèntica revolució després de dues dècades de pràcticament inanició i conservadurisme a l'església que han derivat en les situacions d'escàndol que hi ha hagut que han propiciat del fet
tan històric com va ser la renúncia del papa a la venència. I aquest papa que es va trobar cada dia en noves manifestacions tant d'adhesió però també de dificultats, em sembla que va descobrir el seu propi programa de govern.
no és que tingui unes directrius prèvies fins i tot al seu pontificat. Però les podrà portar a terme, totes aquestes idees? Quin ressort tenen en espais de pes de l'Església, en la cúria romana? A veure, la cúria romana, recordem una frase que no és textual del papa, però que sí que s'ha publicat, i el papa no ho ha desmentit tampoc,
que és que va ser qualificada pel papa com la lepra de l'església. Aquest qualificatiu tan dur ve derivat d'una situació que es va donar sobretot als últims anys de pontificat del papa Ratzinger, que va ser que la cúria va protagonitzar
o va donar suport a gran part dels escàndols que s'havien produït al Vaticà en aquests moments, que van derivar a l'escàndol anomenat Batídics. Aleshores, el papa és molt conscient i el mateix papa emèrit, Benet XVI, li va fer tot un seguit de recomanacions sobre com afrontar el tema de la cúria vaticana,
I el papa ha estat molt curós amb això. Ell vol transformar aquesta cúria en Vaticana.
De fet, la vol transformar d'una manera molt clara. Hi ha el G8, ara que es diu G9, que és una comissió que és el govern que està pròxim al papa Francesc, que són els assessors de confiança al papa Francesc que governen amb ell l'Església, que han fet un estudi i han presentat molt recentment, aquesta setmana passada, van presentar l'estudi sobre la reforma de la Cúria Vaticana.
com s'ha de reduir el nombre d'icesteris, com s'ha de treure els 15 pecats que el papa va dir a la cúria en el missatge de Nadal que els va fer en una capella del Vaticà, pecats d'arrogància, pecats de soberbia, pecats de burocràcia,
pecats derivats fonamentalment d'una posició que res té a veure amb la religió i res té a veure amb l'Església. Ell vol transformar això. Evidentment hi ha resistències que sorgeixen d'això d'una manera molt directa, d'aquesta cúria vaticana,
i fan que aquest any que queda fins al mes d'octubre, quan s'han d'acabar de perfilar les reformes del Sínode, veiem episodis que realment seran episodis de lluita. Crec que el Papa Francesc és molt tossut, el Papa Francesc és una persona que quan té clara una idea la tira endavant i ho fa sempre escoltant.
A totes les parts, totes les parts, i amb una gran habilitat per fer-se seus els seus possibles, entre cometes, enemics. Aquesta habilitat jo crec que farà que el papa francès tiri endavant moltes de les reformes que vol fer,
no les portarà potser fins a l'últim punt i coma que ell vol, però sí que serà en fruit d'un consens, ja que el Papa Francesc, una de les coses que té més a l'Església és que es consolidi una divisió.
amb totes aquestes pros i contres i gent que no acaba de veure clar i la impressió que tenim nosaltres del Vaticà és una mica un niu de víbores la vida del papa està en perill o això també és una cosa que se'n parla molt no durarà gaire aquest
Ell va fer una declaració molt enigmàtica, va dir que ell en tenia per tres anys. No sé si per tres anys per renunciar, com va fer el seu assessor, o per tres anys perquè considera que s'haurà acabat la seva vida. De tota manera, avui ell ha dit molt clar que té també molt clar que...
que ell podrà fer realment el que vol fer. El cardenal Bergollo, el pare Bergollo, com li agrada que li diguin, és una persona amb una hiperactivitat constant i amb un treball de formigueta increïble.
ell vol tirar endavant tot això, vol tirar endavant les reformes, almenys vol deixar una església on s'apuntin aquestes reformes. Pensem també que hi ha hagut un gran nombre d'anomenaments de nous cardenals en la línia de la reforma
que ell planteja a l'Església. Per tant, hi ha moltes possibilitats que el seu successor, passi quan passi, quan hagi de passar, sigui una persona afí a aquestes reformes i continuista en el sentit de continuar aquestes reformes que planteja ara el papa Francesc.
La seguretat, jo tinc vinculacions estretes amb gent pròxima a la seguretat del papa, de la Gendarmeria Vaticana i tal, realment treballen molt a fons, pateixen molt, també cal dir-ho, és un papa que quan veu gent es tira amb la gent, els abraça, els ve, es para a la carretera quan veu una camilla d'un malalt que està esperant el seu pas, els saluda, resa amb ell...
veu mates que li ofereix el públic, el mate de coca, com sabeu és la beguda aquesta argentina típica, vull dir que tots els argentins porten la pera de mate a la mà i van xarropant d'aquest bravatge, d'aquesta infusió, li ofereixen mates persones desconegudes a la plaça de Sant Pere i ell els veu tranquil·lament, els pèls de punta de la seguretat són realment increïbles.
Però bé, al seu moment ell diu que arribarà quan hagi d'arribar i que serà la voluntat de Déu la que ho farà. És un papa que al marge d'aquestes reformes, d'aquestes modificacions, d'aquest aire nou que entra a l'Església, té aquesta manera de ser cordial, afable, una mica en la línia aquella de Joan XXIII que dèiem abans, etc. Quina és l'anècdota més definitòria, fins i tot més divertida que recordis del papa Francesc?
Hi ha un munt d'anècdotes del papa francès. Jo recordo que pocs dies després d'accedir al pontificat hi va haver un dibuixant de grafiti que va fer un grafiti prop de la plaça de Sant Pere del Vaticà, molt divertit, que presentava el papa amb la figura de Superman i portava una cartera que deia Valores. Era una cosa simpàtica, divertida. No oblidem que aquest papa...
ha transcendit i molt les línies de la factivitat que ha tingut qualsevol pontífex en relació a la gent no cristiana. És a dir, és un papa que s'ha convertit en un líder ètic i moral del món davant la mancança de líders ètics i morals que haurien de ser fonamentalment els líders polítics i que, llestimosament, tots veiem com actuen. Tots veiem com actuen. Ell s'ha erigit d'alguna manera en aquest líder ètic i moral.
Ha estat personalitat de l'any de la revista Time, ha estat personalitat de l'any fins i tot de la principal revista gay del món i és una persona, com deia, pròxima, afable, capaç de dialogar amb líders d'altres religions, capaç de dialogar amb gent de tota mena. Aquesta pintada que hi va haver li va indignar d'una manera especial.
perquè tot i ser simpàtica i favorable al seu sistema de valors i el fet de presentar-lo com un superman dins l'església, el fet de presentar-lo com un superheroi ell s'ho va prendre malament i la va fer esborrar.
Dins la seva humilitat, pensem que es defineix més com a bisbe de Roma que no pas com a cap de l'església catòlica, no hi cap la idea d'un pontificat, diguéssim,
superheroi ell considera que a l'església les reformes i el camí en base a l'evangeli que ell predica el farem entre tots o no el farà ningú ens queden dos minuts de programa no sé si ens hem deixat alguna cosa que t'agradaria comunicar en aquest temps o simplement ens acomiadem ja
no, simplement dir que hi ha l'esperança s'ha obert una esperança en una església que ha estat molt immobilista en les últimes dècades i que la gran revolució del papa francès revolució, com us he dit entre cometes del papa francès doncs és començar a remoure tot això i evidentment l'església doncs és com d'alguna manera com un vaixell que tu veus sortir del port i el vas veient sortir i sembla que no es mogui
I arriba un moment que tornes a mirar perquè estàs cansat de mirar i veus aquell vaixell que no es mou sortint del port i arriba un moment que ja no el veus. D'alguna manera és una mica la idea de l'Església i d'una Església que ara sí que comença a caminar d'una manera sòlida cap a una adaptació sobretot a la realitat i al món actual del segle XXI.
seguirem apassionadament i serem membres també d'aquest vaixell, que és l'església que avança per aquests mars que de vegades són tempestuosos, però de vegades són plàcids. Jo crec que il·lusiona aquests moments.
Moltes gràcies, Vicenç d'Ostano, periodista corresponsal TV3 a Roma, entre altres funcions de la seva professió. Veus de la Ferroquia tornaran vosaltres el dissabte a dos quarts d'un matí i, com cada dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda. Adéu-siau.
Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.