I beg your pardon, I'm never...
Entonces, España tiene dos opciones, y cuando digo España...
Ahora escoltas Radio Desperm, sintonizas Radio Desperm,
la ràdio de Sant Lluís, 98.2.
Veus de la parròquia.
Bona tarda, amics oïdors de Radio Desperm.
Amb molt efecte, us saludem la Montse Giró. Hola.
Hola, bona tarda.
I aquí us parla l'Alina, a l'inicial curs de veus de la parròquia
en el nostre programa Paraula Viscuda.
I com altres anys, comencem amb el nostre rector,
mossèn Joaquim Rius. Bona tarda.
Bona tarda.
Que us parlarà de la gran preocupació del bisbe de Roma,
el papa francès, sobre l'ecologia.
I tot el que això comporta en el nostre planeta
i per la humanitat sencera.
I per fer això, que el mossèn ja ens ho dirà,
tenim un llibret que es diu
Laudato Si, és a dir, Lluat sigueu,
que és una carta encíclica
que recull els pensaments sobre l'ecologia en mayúscula.
I comença així.
Laudato Si, mi senyore,
Lluat sigueu, senyor meu, cantava Sant Francesc de Si.
En aquest famós càntic ens recordava
que la nostra casa de tots
és també com una germana
amb la qual compartim l'existència
i com una mare vella
que ens acull entre els seus braços.
Lluat sigueu, senyor meu,
per la nostra germana terra,
la qual ens sosté
i governa
i produeix diversos fruits
amb acolorides flors i herbes.
i amb això tan poètic
el mossèn continuarà
perquè ha agafat aquest llibret.
Bé, jo sí que voldria afegir abans
que tenim el mossèn Joaquim Rius
que no cal que sigui presentat
però sí que és la persona
que entre nosaltres
espiritualment i en comunió
anem descobrint l'Evangeli de Jesús.
És la persona que trobeu
moltes vegades pel carrer
o bé també teniu relació amb ell
quan hi ha alguna...
si assistiu a les celebracions
o formeu part de la parròquia
com també si assistiu
a algun dels enterraments
o que acompanyeu els vostres amics
i amigues amb altres actes.
Per tant, la presentació
no cal perquè penso que el coneixeu
però sí que val la pena
que, doncs, coneixer aquesta dimensió
que ens comporta, doncs, conèixer més
aquestes vivències i aquest Evangeli.
jo el que també voldria dir
que aquest tenia un llibret
que és aquest que us he recomanat primer
que és una carta encíclica
on es recull tot això
i el mossèn ha triat uns apartats
en el capítol 4 o 3 o 2
vostè ho dirà, mossèn.
I ara li toca a vostè, eh?
Capítol 4
De fet, tota l'encíclica
Bé, abans gràcies per la presentació, eh?
Moltes que no hi pensava jo, Anna.
Val, d'acord, d'acord.
No, no, només que
és impossible aquí
amb els moments que tenim
de resumir
tot el que és aquesta carta encíclica
però jo em sembla que el que va bé
i he agafat aquell aspecte
que per mi és l'essencial
que diu
una ecologia integral
que és el capítol 4
perquè és que
em va fer pensar més
quan llegia aquest document
de la necessitat
que si bé l'ecologia estudia
les relacions, com diu el Sant Pare
entre els organismes vivents
i l'ambient on es desenvolupen
també exigeix a seures
a pensar i a discutir
sobre les condicions de vida
i de supervivència d'una societat
amb l'honestedat
per posar en dubte
models de desenvolupament
producció i costum
i consum
no està de més
insistir que tot està connectat
el temps i l'espai
no són independents entre ells
i ni tan sols
els àtoms
i les partícules
subatòmiques
no es poden considerar
per separat
i llavors
amb aquest camp
de la ecologia
sembla que parlem
dels arbres
dels ocellets
dels animalets
no, no, no
parlar d'ecologies
parlar
de tota aquesta casa nostra
com ho diu el Sant Pare
i titula així
la nostra terra
com no ho treballem tot conjuntament
continuarem el que passa actual
en el nostre temps
que fins i tot
hem descobert l'ecologia
però una ecologia
que en la mesura que només la fem
en ella i fixat en ella
sigui les plantes, sigui els animals
sigui l'aigua
i no tinguem en compte les persones
és una ecologia falsa
perquè
de vegades, inclús
el sistema capitalista
el que fa és treure diners
d'on sigui
i si és cuidant que les
plantetes estiguin bé
serà capaç de fer
una plantació immensa
si per allò ha de trepitjar
molts quilòmetres
de terra
on hi havia els pagesos que
cuidaven la terra i la cultivaven
etcètera, per fer diners
seran capaços d'aplastar-los a ells
en els seus negocis, en les seves coses
que els servia de desenvolupament
o bé d'explotació d'una part
de la terra en qualsevol
hemisferi del nostre
terreny humà
i per tant llavors les persones
queden menys preades
moltes tribus
molts grups humans
etcètera
que tenien el seu mètode de vida
doncs queda aplastat
per què?
perquè allà nosaltres hem de defensar
unes coliflors
per dir-ho d'alguna manera
perquè hi haurà el gran negoci
de la coliflor
perdoneu la ridiculesa
però és que em dóna
la sensació
que si
perdem de vista
els humans
que ho han de tractar
aquells
que ho han de compartir
quan ho han de conviure
no ho entendrem mai
bueno
jo penso que
la
de la coliflor
és molt gràfic
pensem
en les
llavors
o sigui
quan es cultiven
transgènics
o sigui
les persones
es veuen
després obligats
a comprar
les llavors
aquelles llavors
autòctones
queden
desapareixen
o es fan
queden
malmeses
i llavors
fa falta
o sigui
totes
aquestes empreses
van encaminades
a que es comprin
les llavors
per tant
estaria
en relació directa
amb el que dius
de la coliflor
vull dir
és un exemple
gràfic
nosaltres aquí
a la ràdio
teníem
un contretuli
que era un gran economista
que si me sens Lluís
doncs una abraçada
potser
i el Lluís Duene
que tu també coneixes
que és una gran persona
i així
i aquest senyor
sempre deia
que ara
el mossèn
amb això
segurament
farà
hincapié
que es diu
que és que
avui dia
la gent
va al present
i no mira
una mica
a les generacions futures
és a dir
quin món
deixem els altres
quin món
es quedarà
o sigui
que jo ara
estic actuant
de tal manera
que l'únic
que m'interessa
és el meu benestar
sense pensar
que la meva manera
de ser
la meva manera
d'actuar
pot
va
en perjudici
d'aquestes generacions futures
no mirem
el que deixem
i això aquí
és part
també
de l'ecologia
no?
Fixeu-vos que
aquestes separacions
a vegades
des del punt de vista
d'estudis
que hi ha una
separació
entre
el que és
l'ambient
i el que és
la societat
en absolut
les crisis
separades
no existeixen
aquí existeix tot
i per tant
les trajectòries
diu
per la solució
requereixen
una aproximació
integral
per combatre
la pobresa
per exemple
per retornar
la dignitat
als exclosos
i simultàniament
per protegir
la natura
i per tant
la reforma
la reestructuració
de la nostra
de la nostra
societat
ha de ser
complexa
que vol dir
socioambiental
no es pot
separar
una de l'altra
separar-les
és destrossar
o la natura
o la societat
i nosaltres
estem integrats
dintre d'aquesta societat
és que no sé
què ens pensem
que som els amos
ho diu en un altre moment
de l'encíclica
l'home com l'amo
de la creació
amo de la creació
no vol dir
que tu puguis
fer el que et doni
la gana
sinó que entre tots
hem de vetllar
perquè sigui
a favor de tots
aquesta natura
no només
d'uns quants
i per això
l'ecologia
doncs ho dirà
diu
és necessària
una ecologia
fins i tot
econòmica
capaç
d'obligar
i considerar
la realitat
de manera
més àmplia
perquè
la protecció
del medi ambient
haurà de constituir
part integrant
del procés
del desenvolupament
i no podrà
considerar-se
de forma aïllada
esclar
tot aquest sentit
ampli
i gran
i tot
és tenir un sentit
universal
de comunió
de tots
d'integració
de tota la humanitat
a formar part
d'una terra
que tots
hi tenim dret
a ser-hi
i sembla
que només sigui
per uns quants
això
que ho tenen
claríssim
hi ha els grans
hores d'ara
ja hi ha
segons com
tot el blat
de la
de la propera
collita
de l'any que ve
ja està distribuïda
ja està destinada
pel que ha de ser
etc
llavors
plantis el que plantis
allò ja està
les grans
nevieres
que n'hi ha
algunes quantes
que després
fan aquelles coses
de congelats
i tota la mandanga
els estan
mermant
tota la pesca
que tenen
a les costes
africanes
i aquella gent
que són els pescadors
d'allà a la vora
com es queden
sí sí
o sigui
jo crec que aquí
el dia això
el que també vull dir
és que moltes vegades
no solament
és cuidar
sinó
fer malbé
malgastar
què penseu d'això
Montse?
bueno
és que va interrelacionat
o sigui
jo penso que
aquestes reflexions
van amb aquesta
amb aquesta línia
perquè
o sigui
si
per què
allò
ho volem produir
quina utilitat
tindrà
quines
quines beneficis
quins beneficis
se'n trauran
i quines
deixalles
quedaran
d'això
per tant
o sigui
penso que això
queda íntimament
relacionat
el que estaves dient
queda relacionat
no no
no solament aquí
sinó que
amb aquestes missions
que busquen uns altres planetes
per estar més bé
o aquestes exploracions
tinc entès
que tot l'espai
està ple de porqueria
és a dir
que
l'home en si
fa malbé
no solament fa malbé
la terra
que ja la tenim
sinó fa malbé
moltes vegades
a l'espai
i aquí
és on
jo
si
si vosaltres
jo crec
que el mossèn
ja fa molt de temps
que ens està parlant
dintre de les seves homilies
d'aquesta carta
del papa
d'aquestes indicacions
del papa
és a dir
que és una cosa
que vostè la té molt present
i que va molt bé
pels que anem
i escoltem
les seves homilies
o els seus hermòs
perquè és així
és que està integrat
fixeu-vos que
que diu
doncs
en aquest sentit
l'ecologia social
és necessàriament
institucional
i assoleix
progressivament
les distintes dimensions
que van
des del grup social primari
la família
passant per la comunitat local
i la nació
fins a la vida internacional
és de tota cohesió
això
ho hem intentat
amb tots aquests invents
que hem fet
de les Nacions Unides
de
la
d'això
d'Europa
ja no me'n recordo
quin és el que hi ha a Europa
però és igual
però vull dir
que són fets
que hi ha intents
de dir
home
relacionem-nos
per això
però resulta que llavors
venen que allà
hi ha els que posen
objeccions
i són uns estats
determinats
que són els més poderosos
i quan es decideix
una cosa
si aquells posen veto
per dir-ho així
a aquella proposta
allò no es tira endavant
per què?
perquè no interessa
amb els grossos
i tot està muntat
sobre aquest sistema
això ho hem vist
amb el tram
amb el tram
amb l'ecologia
amb l'anídric carbònic
que estan
tots els mitjans
qualsevol cosa
que no afecta
el planeta
és la forma
d'actuar
que ara té
o sigui
esperem que algú
el vagi
frenant
però si no és el tram
serà el trumb
i si no el nyanyant
quan diuen
quan diuen
tram
sempre penso
en el tram baix
però fa una missió
el tram baix
fa una missió
com és ecològica
és ecològica
és més ecològica
i va bé
però
i fa un bon servei
a tots indistintament
i en canvi
ell va totalment
al revés
també a favor
d'un sistema
i d'una manera
de fer
per això llavors
sempre em sembla
que
comptar
amb l'ecologia
i potser
excusar-nos
a nivell familiar
a nivell primari
per coses
més institucionals
i globals
jo crec que
hem de començar
per la casa
per casa mateix
i pel que un fa
vull dir
si surts
a passejar
amb el gos
ja saps
què et toca fer
doncs fes-ho
si resulta
que fas escombraries
a casa teva
i pots fer-ho
separadament
una cosa
de l'altra
fes-ho
i un diu
bueno
comencem l'ecologia
a casa
que és el més fàcil
el més immediat
bueno
l'ecologia
sobretot jo
que tinc
una verdadera mania
amb l'aigua
l'alma
sí
o sigui
que suposo
que esteu d'acord
tots
doncs
és això
a vegades
se'ls dic
una dutxa
si cada dia
va bé
per treure els fals pensaments
i la brutícia
que pugui haver
però una dutxa
una dutxa
curteta
no gasteu aigua
només que la precisa
i obriu
i tanqueu l'aixata
perquè l'aigua
és un
l'aigua
el paper
i els aliments
és un
és una cosa
que tenim
que tenim en comú
i que se n'adonguin
tots
que no la podem malbaratar
i aleshores
doncs
però bueno
n'hi ha un altre punt
aquí
mossèn
que també vull que el comenti
que és
l'ecologia de la cultura
però bueno
l'ecologia cultural
mare de Déu
això
és tot un altre aspecte
que diu
i no solament
són els monuments antics
sinó
no no
sí eh
no no no
i que és un tresor
de la humanitat
la varietat immensa
d'aspectes culturals
que hi ha en la vida
el respecte
per això
dona un sentit
un sentit
de nulitat
a vegades
per què
perquè ara
ara tots toca
aquesta música
ara tots toca
aquesta cosa
ara toca
i l'altre
raconar-ho
per favor
vull dir
no no no
no fem
no fem-ho
amb les modes
amb això de les modes
que surten
esclar lògicament
dels països més rics
eh
perquè això
els països pobres
no en tenen de ganes
de modes
però feina en tenen
per viure
per allà
però nosaltres sí
si no tenim les modes
no va bé
i nosaltres els que treballem
al costat de Càritas
ens n'adonem
la quantitat de roba
que ens arriba
cada canvi de temporada
de gent escolti
diu això és pels pobres
quan venen
i em diuen això
es dic escoltim
aquestes peces de roba
que estan fetes malbé
diu no
diu si pràcticament
estan noves
però es té que canviar
i que no les pot fer servir
vostè
ai que vol que m'hagi
sempre vestit igual
o
bueno doncs
no ho sé
això tindria
mossèn
això tindria els tractors
perquè diria
si la gent no es canvia
les fàbriques no van
però no va per aquí la cosa
la cosa no va per aquí
perquè ja es trobaria
si es fes d'una altra manera
es trobaria solució
el que passa
que no es vol trobar solució
perquè llavors
també potser el capital
l'hauríem de repartir massa
i no pot ser això
no pot ser
l'ecologia cultural
també té aquest sentit ampli
del respecte
a la cultura
de cada país
cada lloc
fins i tot
aquests llocs
que en diem
els indígens
aquest respecte
jo penso que amb això
o sigui
s'ha anat
progressant
perquè
ja no es parla
de què
es necessita
que tinguin
unes altres
introduir
altres cultures
sinó que
es parla
del respecte
dels que ells
tenen
i
respectar la cultura
és respectar
el medi ambient
també
molt
però fixeu
això no vol dir
que hàgim
d'estar fixats
en el passat
però que
aquestes bases
culturals
no es poden
deixar de perdre
des de l'antiguetat
des de l'antiguetat
moltes vegades
va
els homes
som de tal manera
la natura
del ser humà
a vegades
que té unes qualitats
i uns defectes enormes
és anar a destruir
des de les biblioteques
o sigui
la famosa biblioteca de Babilònia
i tota la managa
és a dir
quan un poble
invadeix amb un altre
el que li interessa
és arrasar
tot el que sigui
cultural
d'aquell poble
o sigui
això també
és una part
de l'ecologia
és una part
de
bueno
si s'entén bé
és a dir
el tanto
el tanto
el tanto
perquè aquí
n'hi ha uns valors
no?
i és el que
passa així
en el fons
totes aquestes derivacions
que tenim
i que hi ha inquietud
per la natura
és perquè
no ens en sortim
amb els humans
eh?
perquè som nosaltres
el que ho fem
i ho deteriorem
és clar
és molt més fàcil
fixar-se
que plantin arbres
que estiguin
els arbres
bé
però si els homes
responsables
d'aquests arbres
no són gent
que estimen
la natura
per tant
vol dir que
culturalment
també hem de posar
molta branca
de força
aquí dins
perquè és clar
des d'infants
des de petits
a les escoles
que es valori
la natura
que és que si no
llavors
ni els animalets
ni els arbres
i això
és aquí
el nostre ambient
però fixa-t'hi
que
en el sentit
molt ampla
molt ampla
molt ampla
i del món
i els empares
fixen
això
és clar
lògicament
doncs és
tenir en compte
des del grup
més petit humà
fins a la més
gran responsabilitat
sociopolítica
el que sigui
o es posen
de veritat
en aquest camp
o bé
aquesta terra
em sembla
que l'enviem
per terra
tot
vol donar
perdó Montse
vol donar
un missatge
a tothom
que ens escolta
que siguem
una mica més
ecològics
a casa
no cal que
sortim
comencem
per casa
i llavors
entendrem
el que vol dir
fer-ho
en un sentit
més ampli
a l'inici
has dit
un parell
de coses
que
aquesta encíclica
ens porta
a posar
en dubte
tal com
estem fent
les coses
i això
vol dir
que ens porta
a reflexionar
sí que
hi ha hagut
molts grups
ecologistes
i n'hi ha
que ja
posen la veu
han posat veu
a tots els desastres
però l'encíclica
ens fa aquest conjunt
aquest conjunt
que ens hi posa
el centre
i
penso que
ens hi posa
el centre
perquè
hem de participar
de ple
o sigui
hem de
reflexionar
per participar
participar
de ple
jo el que volia dir
és una altra cosa
el grup que estem aquí
asseguts
aquestes tres persones
tots
de totes maneres
tenim una gran esperança
i gran esperança
en la humanitat
i una gran confiança
en Déu
i aleshores
penso que la humanitat
va avançant
però que no es pot fer
d'avui a demà
o sigui
per Déu
un segle
és un minut
és un segon
i per tant
anirem fent
però el que passa
que potser no ho veurem
i potser ni els nostres
nets
que en tenim
doncs ho veuran
o el que sigui
però la humanitat
avança
hasta que no avanci
dintre del seu cor
encara ens queda
i com ja no tenim temps
perquè aquí la ràdio
tot va així
ara el mossèn
ens llegirà
el...
si vol
el mossèn
home
ara gairebé m'ho fent
dir-me si ho vull
no perquè de fet
normalment ho llegim nosaltres
però
tenir-lo a vostè aquí
la seva veu
és la més maca
i aleshores
doncs
el que anem a llegir
és l'Evangeli
que sempre ho fem
que correspon
al 27
del ciclo normal
no?
del període 2
que és el que vostès
escoltaran
si assisteixen
a l'Eucaristia
el dissabte
o el domenatge
és de l'Evangeli
segons Sant Mateu
diu
en aquell temps
Jesús digui
als grans sacerdots
i als notables
del poble
escolteu
una altra paràbola
un propietari
plantar una vinya
la voltada
d'una tanca
i cavar un cup
i construir
una torre
de guàrdia
i deixar uns vinyeters
que la cultivessin
i se n'anar
del país
quan s'acostava
el temps
de la barema
enviar els seus homes
per recollir-ne
els fruits
però aquells vinyeters
els van agafar
i a un li van pagar
a un altre
el van matar
i a un altre
el van treure
cops de pedra
ell envia més homes
que la primera vegada
però els tractaren igual
finalment els envia
al seu fill
pensant que
almenys
el fill
el respectarien
però ells
en veure les digueren
aquest és l'hereu
matem-lo
i ens quedarem l'heretat
i l'agafaren
el van treure
fora de la vinya
i el van matar
quan torni l'amo
de la vinya
què farà
amb aquells vinyeters
i responen
farà matar
aquells mals homes
i passarà
la vinya
a uns altres
que li donin
els fruits
al temps
de la barema
Jesús els diu
no heu llegit
mai
allò que diu
l'escriptura
la pedra
que rebutjaven
els constructors
ara corona
l'edifici
és el senyor
qui ho ha fet
i els nostres ulls
s'enmeravellen
per això us dic
que el reine de Déu
ho serà
pres
i serà donat
a un poble
que el farà fructificar
adonem-nos
que Déu
també fa ecologia
és el que li anava a dir
neteja
la vinya
de tot allò
que és brut
i dintre
d'aquest
diumenge
ens trobem
que la primera lectura
que és
i seies
també parla
de vinya
és a dir
que
sembla
com si
hi ha
i quants anys
fa d'això
no fa dos mil
més o menys
més
i seies
encara molt més
doncs hi ha
aquesta
inquietud
per conservar
el planeta
per conservar
les coses bones
per fer un repartiment
de totes les riqueses
que Déu ens ha donat
vull dir
que això ja ens ve de lluny
siguem portadors
d'això
no mossèn
sí sí
tant de bo el missatge fos
tant d'això
com del que puguem trobar
i del que puguem llegir
i del que puguem escoltar
sigui sempre
comencem per casa
per fer neteja
al propi cor
i a la pròpia ment
comencem
per una ecologia personal
traspassem-la
a la familiar
i duguem-la
als llocs de treball
als llocs on som
portem aquesta mentalitat
que segur que amb el temps
deies tu
que ja ho veuran
d'altres
sí
però comencem
el que passa és això
com parla també
de la interrupció
és que jo dic
que esclar
a vegades nosaltres
som aquells
bueno aquells
cultivadors
o aquells pagesos
que bueno
de moment
fem el sembrat
i ja sortirà
i uns altres
ho recolliran
no?
l'important és
posar bona
bona
llavor
que tens que dir
alguna cosa
Montse
perquè si no
el siguem adeu
a l'acabament
d'aquest capítol
diu
a més de la lleialtat
la lleial solidaritat
intergeneracional
s'ha de reiterar
l'urgent necessitat
moral
d'una renovada
solidaritat
intrageneracional
sí
bueno vol dir
que no solament
ens ho quedem
com diu el mossèn
molt important
és netejar-nos
nosaltres
per dins
que també va bé
la dutxa
per fora i per dins
però
tot el que es pugui
és viure
amb aquesta idea
de que formem
part de tots
no?
i senyors
primer li donem
les gràcies
al mossèn
que és molt maco
i ens ve
sempre
per començar el curs
molt bé
com veieu
molt ecològic
és això
aquí no fem peloteo
que consti
i després
la segona cosa
és que si vostès
volen sentir
aquest programa
el podran
escoltar també
el dissabte
aquest dissabte proper
d'una manera diferida
a dos quarts d'onze
i fins la propera
i bona tarda a tothom
moltes gràcies
uïdors i uïdores
adeu-siau
a dos quarts
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu!
Cap Sant Just, Avinguda Indústria, sense números.
Ara escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert,
la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Avinguda Indústria, sense números.